TEXTOS NARRATIVA Odissea - esca, esca, esca

semblaren, no tenia per costum menysprear els forasters. Així fou com Ulisses pogué
comprovar l’admirable fidelitat que li guardava el porquerol, el qual va parlar del seu amo,
tot lamentant la seua mort en la guerra de Troia, i planyent-se alhora de la presència d'uns
pretendents insolents que dilapidaven els seus béns.
Durant dos dies, Ulisses va gaudir de la humil hospitalitat del porquerol Eumeu, el qual li va
oferir menjar i un lloc on dormir. Mentrestant, seguint el consell d'Atena, Telèmac retornava
cap a Ítaca. Els pretendents més agosarats li tenien parada una emboscada per a matar-lo, de
manera que la deessa va aconsellar Telèmac que, abans d'arribar al port, abandonara la nau i
buscara refugi a la cabana d'Eumeu. Telèmac ho va fer així, i després de tres dies de viatge, a
trenc d'alba, mentre Ulisses i el porquerol es preparaven l’esmorzar dins de la cabana, el fill
de l’heroi, per fi, hi va arribar.
Ben sorprès, el porquerol, de tant com se l’estimava, el va rebre com el pare que acull un fill
que acabara de retornar de terres llunyanes. Aleshores, quan Telèmac va descobrir la
presència del foraster, Eumeu li'l va presentar com el vell mendicant que semblava ser.
Per la seua part, Telèmac digué al vell mendicant:
-- Jo sóc Telèmac, fill d'Ulisses, el que va partir a Troia després d'haver-me engendrat fa més
de vint anys.
El mendicant es mostrà sorprès.
-- El fill d'Ulisses!... He sentit parlar del teu pare. Però, digues, què se n'ha fet?
-- Tan sols els déus ho saben, això -contestà Telèmac-. Fa molt de temps s'escampà el rumor
que era mort. Des d'aleshores, Ítaca és com una cova de lladres.
-- Com una cova de lladres? Què vols dir?
-- Molts súbdits deslleials donen per fet que el meu pare és mort, i volen traure'n profit. S'han
fet els amos del nostre palau, acacen la meua mare i, a mi, em miren de dalt a baix perquè
sóc l’hereu del regne d'Ítaca. Estic segur que molts d'ells s'estimarien més veure'm mort.
Sobretot, n'hi ha un que em sembla d'allò més perillós. Es diu Eurímac.
Ulisses es va sentir ben descoratjat quan va sentir les paraules del seu fill. No obstant això, va
dir: --Estic segur que el teu pare hi tornarà molt prompte i posarà ordre entre tanta traïció.
Telèmac deixà anar un sospir i, apesarat, murmurà:
-- Durant anys he pregat pel seu retorn i el meu cor ha plorat llàgrimes de sang esperant la
seua arribada. Fins i tot he rebut consell dels déus i he viatjat a Pilos i a Esparta en cerca
seua, però dels meus intents per trobar-lo no n'he tret res en clar. Ni a Pilos, ni a Esparta, no
en sabien res.
-- I per què has vingut ací?
-- La deessa Atena m'aconsellà que tornara ràpidament a Ítaca. No em digué el motiu, però
em va advertir d'una emboscada que els traïdors em tenien parada a l’entrada del port. Per
allunyar-me del perill, em va dir que abandonara la nau abans d'arribar-hi i que buscara refugi
ací.
Tot seguit, Telèmac s'adreçà al porquerol: -Benvolgut Eumeu, vés al palau i, d'amagat, digues
a la mare que em trobe bé i que molt prompte em reuniré amb ella.
El porquerol se n'anà a l’acte i, de seguida, sense deixar-se veure ni escoltar per Telèmac, la
deessa Atena es presentà davant d'Ulisses i li digué: