Descarga - Secretariat diocesà de Joventut Menorca

6
Què té en comú amb els hmong?
CONQUERIT PER L’AMISTAT
(Thao renta el Gran Torino després que el va intentar
robar a instàncies dels joves de la banda Hmong. Walt
mira i Sue s’apropa)
Walt: Qué irónico ¿eh?
Sue: ¿Qué?
Walt: Sapo lavando un auto que intentó robarme.
Sue: Sí, perdió una vez, lo está haciendo todo de
nuevo. Es muy amable de tu parte la forma como te
ocupaste de él. No tiene ningún modelo a seguir.
Walt: Bueno, no soy ningún modelo a seguir.
Sue: Eres un buen hombre, Wally. Desearía que
nuestro padre se hubiese parecido a ti.
Walt: No me llames Wally.
Sue: No, en serio. Era muy duro con nosotros. Muy
tradicional... y muy de la vieja escuela.
Walt: Bueno, yo soy de la vieja escuela.
Sue: Sí, pero eres americano.
Walt: ¿Qué se supone que significa eso?
Sue: Te cae bien ¿no?
Walt: ¿Estás de broma? Intentó robar mi auto.
Sue: Y empleas tu tiempo con él, enseñándole a
arreglar cosas. Salvándolo de nuestro primo de
mierda...
Walt: Oye, cuida tu lenguaje, señorita.
Sue: Y eres un buen hombre.
Walt: No soy un buen hombre: dame otra cerveza,
chica dragón. Esta está vacía.
UN CONTE COM A CONTRAPUNT:
L’OSTRA I EL PEIX
Aquesta és la història d’una ostra i d’un peix. L’ostra
vivia en les aigües tranquil·les del fons del mar, i la
seva bellesa cridava l’atenció dels animals que passaven
per aquell lloc. Un dia va passar un peix, que
de seguida es va sentir atret per l’ostra, i li va entrar
un gran desig de conèixer–la. Sense pensar–s’ho dues
vegades es va apropar de manera brusca i ràpida...
Però l’ostra es va tancar, també de manera brusca i
ràpida. El peix intentava fer força amb les seves
aletes, perquè volia obrir aquell animal que havia
conegut. Però l’ostra es tancava cada cop més. El
peix, aleshores, va provar amb una altra tàctica:
amagat, i sense fer soroll, esperaria que l’ostra
estigués distreta. Però l’ostra era molt sensible,
s’adonava de cada moviment del peix quan volia
apropar–se, i es tancava. El peix, com més ho
intentava, menys ho aconseguia, i més es desespera-
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
va. No entenia per què l’ostra no li feia cas: no volia
fer–li cap mal, només volia comunicar–se amb ella,
explicar–li els seus sentiments i els seus problemes. Al
final va decidir demanar ajuda, i la va trobar en
llibres i en persones que entenien sobre el tema.
D’aquesta manera va saber com tractar les ostres, va
saber que no els agraden els moviments bruscs de
l’aigua, i que només s’obren quan l’ambient és
tranquil... Va aprendre que no els agraden els atacs
ni les intromissions, només els moviments suaus... I
que els agrada que les acceptin tal com són, que les
valorin... A més, i gràcies als consells dels experts, va
ser capaç d’entendre el llenguatge de les ostres, i
saber quins eren els seus pensaments i els seus
sentiments. Finalment, després de llargues setmanes
d’observació, el peix va poder gaudir de la bona
relació amb aquella companya del fons del mar.
Recorda alguna situació en què has tingut desitjos
d’apropar–te a algú. Què vas fer? Vas aconseguir el
que et proposaves? Com ho vas fer? (Contrasta les
postures de Sue i el pare Janovich)
Recorda ara alguna situació en la qual uns altres
s’han apropat amb interès per saber quelcom de tu.
Què van fer? Com ho vas viure?
Davant la comunicació a fons: la cerques o et fa por?
Ets una ostra fàcil o difícil d’obrir? Et sembles a
Walt?
Quines habilitats creus que necessites per a ser
“obridor d’ostres”?
L’EXPERIÈNCIA DEL PERDÓ
La primera confessió
(Walt va a l’església el pare Kowalski va amb sotana)
P. Janovich: ¿Qué puedo hacer por usted, Sr. Kowalski?
Walt: Vengo a confesarme.