Descarga - Secretariat diocesà de Joventut Menorca

“GRAN TORINO”
“Gran Torino”
Clint Eastwood, 2008
Direcció: Clint Eastwood.
País: EUA.
Any: 2008.
Durada: 116 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Clint Eastwood (Walt Kowalski), Christopher Carley
(pare Janovich), Bee Vang (Thao), Ahney Her (Sue), Brian Haley
(Mitch), Geraldine Hughes (Karen), Dreama Walker (Ashley), Brian
Howe (Steve), John Carroll Lynch (Martin), William Hill (Tim Kennedy),
Brooke Chia Thao (Vu).
Guió: Nick Schenk; basat en un argument de David Johannson i Nick
Schenk.
Estrena als EUA: 9 de gener de 2009.
Estrena a Espanya: 6 de març de 2009.
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 1

2
ESPERAR ÉS CONFIAR QUE LA
BONDAT SORTIRÀ A LA LLUM
Walt Kowalski, el protagonista i propietari de
l’automòbil que dóna títol a la pel·lícula, és un tipus
esquerp, malparlat i racista. No obstant això, a poc
a poc descobrim la persona que s’amaga sota la seva
IDENTIFICANT EMOCIONS
VI Semana de Cine Espiritual 2009
Los que todavía esperan
màscara de duresa. Es tracta d’un home la
consciència del qual està ferida per l’experiència
de la culpa, que té a veure amb la guerra que va
viure fa molts anys, i pel fracàs, que té a veure
amb la relació amb els seus fills i néts.
El sorprenent serà que brollarà una estranya i
nova paternitat en el vell Walt. La trobada amb
els seus veïns orientals, especialment amb la jove
Sue i l’inexpert Thao marcarà un canvi que
s’anirà fent més profund. El pare Janovich també
servirà de mediador en aquest procés on, des de
la reconciliació personal, brollarà el millor del
protagonista.
Estem, doncs, davant una pel·lícula que ens
mostra fins a quin punt hi ha sempre un fons de
bondat en el cor de l’home que, amb les relacions
i les condicions propícies, pot tornar a aparèixer.
Certament, es tracta d’un d’aquests personatges
que “encara esperen”.
La pel·lícula ens permet experimentar diferents emocions. Ara en farem una enumeració, mentre mires de
recordar alguna escena que t’hagi pogut provocar alguna d’aquestes emocions.
SORPRESA
TRISTESA/PENA
ESPERANÇA
REPULSA/INDIGNACIÓ
ALLEUJAMENT
IMPOTÈNCIA
COMPASSIÓ
SOMRIURE/RIALLES
SIMPATIA/IDENTIFICACIÓ
AGRAÏMENT
Breu identificació de l’escena

LES CURIOSES
RELACIONS DE WALT
KOWALSKI
La relació amb Thao
Com comença la relació?
En quins aspectes ajuda Walt a
Thao?
Com exerceix Walt la paternitat
adoptiva amb Thao?
Per què creus que li fa els diferents
regals?
La relació amb Sue
Com aconsegueix Sue arribar al
cor del dur Walt?
De quina manera intenta Walt protegir Sue?
Com creus que es trobarà Sue al final de la
pel·lícula?
La relació amb el pare Janovich
És el P. Janovich un capellà inexpert?
Quines qualitats i quins defectes creus que té?
“GRAN TORINO”
VI Semana de Cine Espiritual 2009
Los que todavía esperan 3

4
Com canvia la seva relació amb Walt?
Què pensa el P. Janovich de Walt al final de la
pel·lícula?
LES BANDES URBANES
En la pel·lícula apareix una banda de joves hmong,
llatins i afroamericans. Potser és interessant que
pensem en aquest assumpte:
Algunes opinions
“El fenomen de les bandes juvenils és completament
diferent en cada país. Malgrat que es tracti d’un
fenomen global, cada cas presenta peculiaritats tan
precises que impossibiliten un tractament conjunt”.
(Conclusions Seminari Maras i bandes juvenils: dos
mons diferents. Fundació CIDOB).
“L’aparició d’aquestes noves organitzacions juvenils
dels carrers ha estat estretament vinculada a
l’arribada massiva de milers de joves llatinoamericans
a Espanya en l’última dècada, i als reptes
d’integració que això ha comportat tant per a la
societat d’acolliment com per als joves nouvinguts”.
(Juan Pablo Soriano, Universitat Autònoma de Barcelona).
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
Algunes preguntes
Coneixes alguna banda en el teu entorn? Què en
penses, d’elles?
Algunes propostes per a millorar
En la pel·lícula batega una opció interessant. Abans
que les mesures de càstig i repressió cal intentar obrir
les possibilitats per a trencar el cercle de l’exclusió i
la violència.
– Accés a la regularitat administrativa per a poder
integrar tots els joves.
– Formació laboral per a la inserció laboral.
– Oferir alternatives al carrer en termes d’ocupació
i mitjans suficients de vida.
– Garantir suports educatius per a la integració.
Què creus que es pot fer per a evitar els
camins de la violència?
MAI NO ÉS TARDA PER
COMENÇAR DE NOU
P. Janovich: Buenas tardes, Walt.
Walt: Ya le dije que no voy a confesarme.
P. Janovich: ¿Por qué simplemente no llamó a la
policía?
Walt: ¿Qué?
P. Janovich: Trabajo con algunos chicos de bandas
Hmong y escuché que hubo algunos problemas en el
barrio. ¿Por qué no llamó a la policía?
Walt: Bueno... Sabe por qué. Recé para que apareciesen,
pero nadie respondió.
P. Janovich: ¿En qué estaba pensando? Pudo haber
muerto alguien. Hablamos de vivir o morir.
Walt: Cuando las cosas van mal, hay que actuar
rápido. Cuando estábamos en Corea y miles de
orientales atravesaban nuestras líneas, no llamábamos
a la policía. Reaccionábamos.
P. Janovich: No estamos en Corea, sr. Kowalski.
Estuve pensando en nuestra conversación sobre la
vida y la muerte. Sobre lo que dijo. Sobre como carga
con esas cosas horribles que se vio forzado a hacer.
Cosas horribles que no le dejan en paz. Creo que
haría bien en quitarse de encima algo de esa carga.
Las cosas que se hacen durante la guerra son

terribles. Que se les ordene matar... matar para
salvarse a uno mismo, matar para salvar a otros.
Tiene razón, son cosas sobre las que no sé nada. Pero
sé acerca del perdón. Y he visto a muchos hombres
que han confesado sus pecados... admitido su culpa
y dejaron esa carga atrás. ¡Hombres más duros que
usted! Hombres a los que en la guerra les ordenaron
hacer cosas terribles y ahora está en paz.
Walt: Bueno tengo que reconocerlo, padre, esta vez
ha venido con sus armas cargadas.
P. Janovich: ¡Gracias!
Walt: Y tiene razón en una cosa. Sobre los hombres
más duros que yo que alcanzaron la salvación.
P. Janovich: Bueno, maldita aleluya.
Walt: Pero se equivoca en otras cosas.
P. Janovich: ¿En cuáles, Sr. Kowalski?
Walt: Lo que más obsesiona a un hombre es lo que
no le ordenaron hacer.
L’experiència de la culpa
Sabem en conèixer el final de la pel·lícula que
l’experiència que el marca és la CULPA. Us proposem
un debat en dos grups on cadascun dels grups
busca les raons proposades en la resposta a aquestes
dues preguntes:
Creieu que Walt era culpable d’haver matat diferents
persones durant la guerra?
SÍ NO
Qui creieu que decideix qui és culpable de la mort
d’un altre?
La societat La persona
Després del debat serà interessant que ens preguntem
si Déu té alguna cosa que veure amb l’experiència de
la culpa. Partim del comentari d’aquestes dues
frases:
El que més obsessiona un home és el que no
el van ordenar fer (Walt).
Déu t’estima i et perdona (Padre Janovich).
UNA ESTRANYA AFINITAT
Trobada amb el xaman dels Hmong
“GRAN TORINO”
(Walt, el dia del seu aniversari i després d’una
desavinença amb els seus fills, acudeix a la casa dels
seus veïns, que celebren una festa)
Sue: Aquí tienes (donant–li beguda).
Walt: Gracias. Sabes, hablaste sobre mirar a la gente,
él me estuvo mirando toda la noche (es refereix a un
ancià xinès que roman assegut en una cadira i que el
mira).
Sue: Es Kor Khue. Es el chamán familiar de los Lor.
Walt: ¿Y qué es eso? ¿Una especie de médico brujo
o algo así?
Sue: ¡Qué gracioso eres, Wally! (s’adreça a l’ancià i
hi parla en veu baixa). Kor Khue está interesado en
ti. Escuchó lo que hiciste. Le gustaría leerte. Sería
descortés no permitírselo. Es un gran honor.
Walt: Sí, seguro, por mí está bien (s’apropa al
xaman i Sue fa d’intèrpret mentre l’ancià parla en
xinès).
Sue: Dice que la gente no te respeta. Que incluso ni
desean verte. Dice que la forma en que vives, tu
comida no tiene gusto. Estás cansado de la vida.
Cometiste un error en tu vida pasada, como cometiste
ese error no estás satisfecho por ello. Dice que
no hay felicidad en tu vida. Es como si no estuvieses
en paz (Walt se separa sense dir res encara que sembla
que es troba malament).
Sue: ¿Estás bien?
Walt: Bien, estoy bien (marxa al lavabo).
Walt (a soles, tus sang): Dios mío, tengo más en
común con estos orientales que lo que tengo con mi
podrida familia. Jesucristo... (a manera de jurament,
surt).
Vu: ¡Feliz cumpleaños!
Sue: ¿Estás bien?
Walt: Si, sí, estoy bien.
Sue: Estuviste sangrando (li nota sang en la comissura
dels llavis).
Walt: No, me mordí la lengua. No es nada. ¿Por qué
no bajamos y comemos algo de esa comida asiática?
Estoy hambriento.
Comenta la frase
Déu meu, tinc més en comú amb aquests
orientals que el que tinc amb la meva podrida
família.
Per què la relació amb la família està gairebé
trencada?
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 5

6
Què té en comú amb els hmong?
CONQUERIT PER L’AMISTAT
(Thao renta el Gran Torino després que el va intentar
robar a instàncies dels joves de la banda Hmong. Walt
mira i Sue s’apropa)
Walt: Qué irónico ¿eh?
Sue: ¿Qué?
Walt: Sapo lavando un auto que intentó robarme.
Sue: Sí, perdió una vez, lo está haciendo todo de
nuevo. Es muy amable de tu parte la forma como te
ocupaste de él. No tiene ningún modelo a seguir.
Walt: Bueno, no soy ningún modelo a seguir.
Sue: Eres un buen hombre, Wally. Desearía que
nuestro padre se hubiese parecido a ti.
Walt: No me llames Wally.
Sue: No, en serio. Era muy duro con nosotros. Muy
tradicional... y muy de la vieja escuela.
Walt: Bueno, yo soy de la vieja escuela.
Sue: Sí, pero eres americano.
Walt: ¿Qué se supone que significa eso?
Sue: Te cae bien ¿no?
Walt: ¿Estás de broma? Intentó robar mi auto.
Sue: Y empleas tu tiempo con él, enseñándole a
arreglar cosas. Salvándolo de nuestro primo de
mierda...
Walt: Oye, cuida tu lenguaje, señorita.
Sue: Y eres un buen hombre.
Walt: No soy un buen hombre: dame otra cerveza,
chica dragón. Esta está vacía.
UN CONTE COM A CONTRAPUNT:
L’OSTRA I EL PEIX
Aquesta és la història d’una ostra i d’un peix. L’ostra
vivia en les aigües tranquil·les del fons del mar, i la
seva bellesa cridava l’atenció dels animals que passaven
per aquell lloc. Un dia va passar un peix, que
de seguida es va sentir atret per l’ostra, i li va entrar
un gran desig de conèixer–la. Sense pensar–s’ho dues
vegades es va apropar de manera brusca i ràpida...
Però l’ostra es va tancar, també de manera brusca i
ràpida. El peix intentava fer força amb les seves
aletes, perquè volia obrir aquell animal que havia
conegut. Però l’ostra es tancava cada cop més. El
peix, aleshores, va provar amb una altra tàctica:
amagat, i sense fer soroll, esperaria que l’ostra
estigués distreta. Però l’ostra era molt sensible,
s’adonava de cada moviment del peix quan volia
apropar–se, i es tancava. El peix, com més ho
intentava, menys ho aconseguia, i més es desespera-
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen
va. No entenia per què l’ostra no li feia cas: no volia
fer–li cap mal, només volia comunicar–se amb ella,
explicar–li els seus sentiments i els seus problemes. Al
final va decidir demanar ajuda, i la va trobar en
llibres i en persones que entenien sobre el tema.
D’aquesta manera va saber com tractar les ostres, va
saber que no els agraden els moviments bruscs de
l’aigua, i que només s’obren quan l’ambient és
tranquil... Va aprendre que no els agraden els atacs
ni les intromissions, només els moviments suaus... I
que els agrada que les acceptin tal com són, que les
valorin... A més, i gràcies als consells dels experts, va
ser capaç d’entendre el llenguatge de les ostres, i
saber quins eren els seus pensaments i els seus
sentiments. Finalment, després de llargues setmanes
d’observació, el peix va poder gaudir de la bona
relació amb aquella companya del fons del mar.
Recorda alguna situació en què has tingut desitjos
d’apropar–te a algú. Què vas fer? Vas aconseguir el
que et proposaves? Com ho vas fer? (Contrasta les
postures de Sue i el pare Janovich)
Recorda ara alguna situació en la qual uns altres
s’han apropat amb interès per saber quelcom de tu.
Què van fer? Com ho vas viure?
Davant la comunicació a fons: la cerques o et fa por?
Ets una ostra fàcil o difícil d’obrir? Et sembles a
Walt?
Quines habilitats creus que necessites per a ser
“obridor d’ostres”?
L’EXPERIÈNCIA DEL PERDÓ
La primera confessió
(Walt va a l’església el pare Kowalski va amb sotana)
P. Janovich: ¿Qué puedo hacer por usted, Sr. Kowalski?
Walt: Vengo a confesarme.

P. Janovich: ¡Señor Jesús! ¿Qué ha hecho?
Walt: Nada, esté tranquilo.
P. Janovich: ¿Qué se propone?
Walt: ¿Va a confesarme o no? (van al confessionari).
P. Janovich: ¿Hace cuánto que no se confiesa?
Walt: Nunca. Bendíceme padre, porque he pecado.
P. Janovich: ¿Cuáles son tus pecados?
Walt: En 1968, besé a Beny Jablonski en la fiesta de
Navidad en la fábrica. Dorothy estaba en la otra
habitación con las otras esposas. Simplemente sucedió.
P. Janovich: Sí, prosiga.
Walt: Bueno, hice 900 dólares de ganancia vendiendo
un bote y un motor. No pagué los impuestos, es lo
mismo que robar.
P. Janovich: Sí, bien.
Walt: Y por último... Nunca tuve una relación muy
estrecha con mis dos hijos. No los conozco. No sabía
cómo.
P. Janovich: ¿Es todo?
Walt: Es todo. Eso es lo que me ha remordido la
mayor parte de mi vida.
P. Janovich: Rece diez “avesmarías” y cinco “padresnuestros”.
Dios te ama y te perdona y te absuelve de
todos tus pecados. En el nombre del Padre, y del Hijo
y del Espíritu Santo.
Walt: Gracias, padre.
P. Janovich: ¿Va a tomar represalias por lo que le
pasó a Sue? Voy a ir a esa casa hoy, Sr. Kowalski
Walt: ¿Ah, sí?
P. Janovich: Sí. Y cada día hasta que usted vea que
es una locura lo que planea hacer.
Walt: Es un día ajetreado. Tengo que irme.
P. Janovich: Vaya en paz.
Walt: Estoy en paz.
La segona confessió
(Thao s’ha ficat a la casa de Walt i ha agafat una de
les seves armes)
Walt: Jesucristo.
Tao: ¿Entonces cuál es la mía?
Walt: ¿Has disparado un arma?
Tao: No
Walt: ¿Por qué no bajas esa entonces? Tengo algo que
quiero mostrarte. Vamos
Tao: ¿Qué?
Walt: En 1952 se nos envió a tomar un nido de
ametralladoras. Nos dieron bastante duro. Fui el
único que regresó ese día. Por eso mismo me dieron
La Estrella de Plata. Aquí está (mostra al jove la
medalla). Toma quiero que la tengas tú (li dóna la
medalla).
Tao: ¿Por qué?
Walt: Porque todos sabíamos el peligro de esa noche.
Pero fuimos de todas formas. Lo mismo puede pasar
“GRAN TORINO”
esta noche. Siempre hay una probabilidad de que no
regreses
Tao: Diablos que no. Nos meteremos ahí y patearemos
algunos traseros.
Walt: Sí, eso es una estupidez. Es exactamente la
reacción que esperan. Vamos y cierra eso.
Tao: ¿Cuántos?
Walt: ¿Cuántos qué?
Tao: ¿A cuántos hombres mató en Corea?
Walt: Trece, tal vez más.
Tao: ¿Qué se siente al matar a un hombre?
Walt: No querrás saberlo. Ahora... ciérralo (quan es
distreu, Walt tanca la porta del soterrani, deixant allà
dins Thao).
Tao: ¡Walt, Walt! ¿Qué está haciendo? ¿Qué está
haciendo?
Walt: Relájate, no podrás salir de ahí.
Tao: ¡Déjeme salir de aquí ahora mismo! Maldito,
déjame salir. Te voy a matar, mierda.
Walt: ¡Cierra tu jodida boca! ¿Deseas saber realmente
lo que se siente al matar a un hombre? Bueno, es
endemoniadamente horrible. Eso es lo que es. Lo
único peor es recibir una medalla al valor por matar
a unos pobres chicos que sólo querían rendirse. Es
todo. Sí, algunos pequeños miedosos “chinos” como
tú. Les disparé a la cara con el rifle que tenías en tus
manos hace un momento. No pasa un día sin que
piense en ello. No querrás eso sobre tu conciencia.
Tengo mis manos manchadas de sangre. Estoy sucio.
Por eso voy a ir solo esta noche.
Hem assenyalat dues confessions davant
Déu i davant el jove Thao
Per què creus que Walt confessa la raó per la qual se
sent realment culpable al jove? (Podeu debatre en
gran grup aquestes possibles respostes i intentar–ne
unes altres):
– Perquè la culpa és més davant la pròpia consciència
que davant Déu.
– Perquè la culpa és davant les persones que va matar
i el jove li recorda aquells joves coreans.
– Perquè les dues confessions són dos moments d’una
única experiència de demanar perdó (davant un
mateix, davant els altres, davant Déu).
– Perquè se sentia obligat per la seva dona i el capellà.
– Perquè la seva dona i el capellà sabien el que el feia
patir i l’animaven a la reconciliació.
Acudim a una referència de la Bíblia, a
una paraula de Jesús
“Nicodem preguntà a Jesús: “Com pot néixer un
home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada
a les entranyes de la mare i tornar a néixer?”. Jesús
respongué: “T’ho ben asseguro: ningú no pot entrar
VI Setmana del Cinema Espiritual 2009
Els qui encara esperen 7

al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit”(Jn
3, 4–5)
L’experiència de Walt ens mostra que el canvi és
possible. Vegem alguns factors que l’ajuden. Intenta
assenyalar algunes escenes que justifiquin les afirmacions:
– L’amistat i proximitat de la jove Sue, que treu de
Walt la bondat amagada.
– Dorothy, que va ser “el millor que mai em va
passar”.
– La persistència del pare Janovich, que el convida a
la confessió.
– L’experiència que la violència no duu enlloc.
– El jove Thao, al qual acull i cuida com a un fill.
EL SACRIFICI COM A ESPERANÇA
El pare Janovich dirà a Walt que sembla que en sàpiga
més de la mort que de la vida. Malgrat tot, en el
funeral el sacerdot indicarà tot el que après de Walt.
Us ha sorprès la manera com mor Walt? Esperaves
una acció violenta per part seva? Per què tria aquest
camí sorprenent?
L’acció de Walt ha estat un sacrifici, sabia que estava
molt malalt, però ha volgut morir per salvar el jove
Thao. El seu últim dia ha estat un comiat: l’afaitat,
el vestit nou, el lliurament de la medalla i el fet de
tancar Thao, l’avís a Sue d’on estaven les claus i,
finalment, la doble confessió.
Davant una espiral de venjança i violència, Walt, que
ha estat marcat tota la seva vida per ella, vol oferir
un altre futur a Thao. Aquest es converteix en
ORGANITZEN: Delegació de Joventut de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu,
Vic, Tarragona, Girona, Lleida, Mallorca i Menorca.
Guíes elaborades per Setmana Cinema Espiritual.
l’hereu, rep la medalla com a contra–testimoni que
la violència destrueix i El Gran Torino, l’automòbil
que representa el treball ben fet.
El director, en col·locar Walt amb els braços en creu
en el moment de la mort, vol ressaltar aquí un
paral·lelisme amb Crist crucificat: «El bon pastor
dóna la seva vida per les seves ovelles (...). Així com
el meu Pare em coneix a mi i jo conec al meu Pare,
així també jo conec a les meves ovelles i elles em
coneixen a mi. (...). El Pare m’estima perquè jo dono
la meva vida per tornar–la a rebre. Ningú no em lleva
la vida, sinó que jo la dono per la meva pròpia
voluntat». (Jn 10, 1–21).
Les morts de Jesucrist i de Walt tenen trets
en comú:
El lliurament voluntari per amor.
La mort dóna vida als altres.
La ruptura de l’espiral del pecat i la violència.
Penses que es tracta d’una pel·lícula sobre
l’esperança?
Hi ha futur per als joves Thao i Sue després de la
mort de Walt?
Existeix la possibilitat del penediment per als joves
que han matat Walt?
Hi ha vida més enllà de la mort per aWalt?
Assenyala per mitjà de quatre paraules el camí de
transformació de Walt.
Quin missatge de la pel·lícula destaques per a la teva
vida? Per què?
COL·LABOREN:
Disseny i diagramació: jiniguezm@hotmail.com • Mòbil 600 748 621