UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS U.I.B. MASTER ... - Tomeu

UNIVERSITAT DE LES ILLES
BALEARS
U.I.B.
MASTER TURISME SOSTENIBLE
M.T.A.
MASTER BUSINESS ADMINISTRATION
M.B.A. MARKETING
UNA ALTERNATIVA SOSTENIBLE A LA
ECOTAXA.
EL RETORN TURISTIC AMBIENTAL
COM A EINA DE CREACIO DE
PRODUCTE.
Tomeu Amengual i Ventolrà
Tutor: DR. ANTONI SERRA
Sencelles- Mallorca – Illes Balears
Febrer 2007

M.T.A. TURISME SOSTENIBLE
1. Agraïments
2. Introducció
2.1.- Metodologia
INDEX
3. El que va ser l’impost anomenat ecotaxa.
3.1.- Subjecte passiu
a) Llei 7/2001 de 23 d’Abril
3.2.- Recaptacions previstes
a) Fons de Rehabilitació d’espais turístics
b) World watch. Jose Santamaria
3.3.- Destinacions previstes a l’impost
a) Article Diari de Mallorca. Oferta Il·legal
3.4.- Coincidències i divergències de ambdues figures.
a) Valoració personal de les destinacions
previstes a l’ecotaxa.

4.- Argumentació
4.1.- Dels Turistes
b) IET. Anàlisi despesa dels turistes per
quantia, regió i objectiu del viatge.
c) IET. Indicadors per CCAA.
Andalusia
País Valencià
Catalunya
Illes Balears
4.2.- Dels Hotelers
a) Dr. Van den Hurk.
Valoració dels bens immobles hotelers a les
Illes Balears.
4.3.- Dels Polítics
a) Rev. Fuentes Estadísticas.
Las CCAA ante el Desarrollo Sostenible.
Timoteo Fernández Aguado.
b) STOA
Interpretació, identitat i territori
Manel Miró i Alaix.
4.4.- Dels Residents
a) Article Diari de Balears.
Aportacions a l’Estat dels residents na les
Balears.

4.5.- Dels TTOO
a) Arribades i sortides any 2006 aeroports de
les Illes Balears.
5.- Entorn i tendències.
5.1.- Competidors a la Mediterrània.
d) Rep. De Malta. Wikipedia.
5.2.- Tendències previstes.
a) OMT. Codi ètic del Turisme
b) OMT. Sostenibilitat, protagonista del
seminari de Almaty.
5.3.- Mitjans de transport.
a) Classic Journeys. Airport & Airline taxes.
b) AUC. Report of taxes, fees & charges.
c) Visit Britain. Airport taxes.

6.- Distribució dels recursos.
6.1.- Reinversió.
6.2.- Minimització impactes negatius.
6.3.- Costs de gestió.
7.- Canvis legals implicats.
7.1.- De la Taxa de Retorn Turístic.
7.2.- De la normativa de Transport terrestre.
8.- Llistats parcials Bens mobles i immobles.
a) Llistat bens catalogats immobles.
b) Llistat bens catalogats declarats.
c) Llistat BICS immobles declarats.
d) Llistat BICS mobles declarats.
e) Llistat de llocs de possible visita recomanable.

9.- Fulles de càlcul amb escenaris possibles
a) Explicació acurada de les partides que figuren a
cada epígraf dels mencionats a la primera fulla de
càlcul i posterior enumeració de les diferents
fulles explicitades.
b) Distintes fulles amb imputacions distintes de
càrrega a la taxa, els costs son sempre els
mateixos, considerats mínims per a la posada en
marxa d’un projecte de canvi de model, costs
imputables a la gestió dels recursos posats a
disposició.
10.- De les finalitats dels fons recaptats.
10.2 De llegendes al carrer.
a) Tesoros. Per Nicolás Beltran.
10.3 Del Pla de Molins
a) Molins mallorquins .Web
b) Molinos de La Mancha. Web
10.4 Dels llibres de text.
10.5 Dels BICS i Jaciments.
a) Statistiques Patrimoine Région Vallonne.
b) Statistiques Relatives aux musées. ONU.
c) Exemple a la Web de la destinació Palma.

d) Tesi doctoral de la qual aportem vuit fulles tot
descrivint els jaciments arqueològics a Mallorca, per
tipologia, època i localització.
Títol: “Territorialidades de la prehistoria reciente mallorquina” Autora:
Silvia Gili Suriñach Tesis Doctoral dirigida per la Dra. Mª Encarna
Sanahuja Yll. Departament d’Història de les Societats Pre-capitalistes i
d’Antropologia Social. Universitat Autònoma de Barcelona.
Amablement cedida la seva consulta per el Museu de Son Fornés.
Bellaterra, Octubre 1995.
10.6 Del Pla de Castells
a) Castillos de España. Sumario nº 82
b) Museo de San Carlos.
c) Castillos de Valencia y Baleares. Arte guías.
d) MallorcaWeb. Exemple de castells i torres.
e) Castells i visites a Valladolid.
f) Castell de Santueri.
10.7 De la Arqueologia.
a) Llocs d’interès cultural. Menorca Web.
b) ABC.es Trobat text Líbic berber a La Gomera.
c) Jaciments arqueològics a Mallorca Web.
d) Tres diferents aportacions de notícies a sobre el Consorci
de Mérida. Ciutat Patrimoni.
10.8 De la reforestació.
a) Reforestación. Universia.

10.9 Dels Guies i personal als llocs de visita.
a) Pàgina del COGTIB.
b) Comissió Europea. Professions regulades.
c) Inserció laboral per al discapacitat.
d) CCOO. Acord inserció discapacitats.
10.10 Patrimoni eclesiàstic.
a) DM. Article col·laboració Govern i Església.
b) Notícies any 2004/5 art romànic i medieval a España.
Arte guias.
10.11 Dels Orgues històrics.
a) Toulouse les Orgues.
b) De Organis
10.12 De la cinema i la Bibliografia.
a) Bestseller. Wikipedia
b) Epic films.
10.13 De la Festa de l’Estendard.
a) Conquesta de Mallorca. Wikipedia.
10.14 De la compra d’espais naturals.
a) Parc natural de Llevant.
b) Acadia National Park.

c) U.S. Census 2000.
National Park System Summary.
10.15 De la Publicitat i Promoció.
a) Referències a Google de Arqueologia.
b) Ref. A Google de Museus.
c) Ref. A Google de Sexe.
10.16 De les D.O.C.
a) Documents varis recopilats per donar suport a la
rellevància de les D.O.C.
10.17 De les holografies al carrer.
a) Holoworld.com
Holokids.
b) Holograms. Edu/museum.
10.18 Del Patrimoni submergit.
a) El barco andalusí. Por Elena Santiago . Licenciada en
Historia.
b) Modernos cazatesoros. Web

3.1 SUBJECTE PASSIU.
El subjecte passiu de l’impost anomenat eco-taxa, eren exclusivament
els individus que s’allotjaven a la xarxa d’establiments turístics d’allotjament
a les Illes Balears, aquesta serà la primera divergència que trobarem amb la
figura proposada, ja que aquesta taxa, si que ho és, donat que s’ofereixen
serveis tremendament atractius, a l’hora que potenciem la conservació i
recuperació del Patrimoni Natural i Cultural de les Illes.
Primer de tot, dir que la pagaran tots aquells que es trobin un moment o
l’altra dins l’àmbit territorial de les Illes, al llarg d’un any natural, així, amb
aquest plantejament, el que ha de quedar clar d’entrada és que, els residents a
les Illes son els primers que seran gravats per aquesta figura, de forma anual,
si bé, sense cap mena de dubta, també en son els principals beneficiats.
També hem de concloure que, els infants menors de dotze anys, tenen
una taxa d’aprofitament dels serveis oferts, i enriquiment personal degut als
mateixos, molt per davall dels majors, amb la qual cosa la proposta seria la de
no gravar els infants que no tenen els dotze anys.
Evidentment, el fet que ens fa acreedors a dita taxa, és el de entrada al
nostre territori, i la posada a l’abast dels que ens visiten de tota una xarxa de
serveis, els mateixos que esdevenen de la millora, recuperació i potenciació
del nostre Patrimoni.
Per això, és evident que els Ports i Aeroports son els únics llocs que
podran, i de fet poden, donar sortida tècnica a aquesta possibilitat, l’altra
possibilitat és posar controls als vehicles que surten dels Ports i Aeroports de
les Illes, en cas de negativa d’alguna instància governamental, a facilitar que
el legítim Govern de les Illes Balears, o un qualsevol dels seus Consells
Insulars - que no ho oblidem, també poden posat taxes a la seva respectiva
jurisdicció – a actuar dins l’àmbit de les seves capacitats.
Si bé aquesta darrera opció, és incòmoda per a tothom, no s’ha de
descartar per un possible boicot d’àmbits fora del territori insular, que hauria
de ser contestat de forma contundent i sense fissures por tot l’arc parlamentari.
Així hem de tenir clar, que hi ha diferències importants entre l’eco-taxa,
primer de tot la figura impositora, després tenim l’aportació anual dels
residents, però com a punt estrella diria jo, que és el gaudiment directe i durant
tot l’any, amb un valor afegit molt important, de tota la xarxa posada a
disposició, a més de posar les bases de la recuperació més important de
Patrimoni Natural dels darrers cinquanta anys, mitjançant les expropiacions, si
no es pot arribar als consensos necessaris en matèria de conservació, amb els
propietaris, cas dels EUA.

3.4 COINCIDENCIES I DIVERGENCIES
Aspectes coincidents i divergents de l’ecotaxa amb la figura nova.
Remodelar i rehabilitar zones turístiques
- Modificació d´accessos per descongestionar i eliminar el trànsit a la primera línia de platja NO
- Construcció d´aparcaments dissuasius. NO
- Retirada de sòl urbà a nuclis turístics. NO
- Instal·lacions esportives i culturals. D’US GRATUIT
- Xarxa per la reutilització d´aigües depurades. NO
- Millora dels tranports públics. NO
- Habilitació per als vianants de les zones cèntriques dels municipis turístics. NO
- Racionalització del model urbanístic, mitjançant l´enderrocament d´edificis obsolets. NO
- Creació de zones verdes a espais urbans, i dotació de mobiliari i enllumenat. NO
- Senyalització turística. SI
Recuperar recursos i d´espais naturals i ruralss
- Conservació de parcs naturals i de zones d´interés ecològic i paisatgístic. SI
- Recuperació de camins per practicar-hi el senderisme i l´excursionisme. SI
- Creació d´infraestructures d´interpretació mediambiental. SI VERD JOVE
- Restauració del patrimoni natural (zones humides, dunes, reserves marines…). SI
- Manteniment de les activitats agràries tradicionals i de les artesanies locals. NO
Revaloritzar els elements parimonials de rellevància social, cultural i turística
- Rehabilitació de monuments. SI
- Equipaments culturals i de congressos. NO
- Senyalització, il·luminació i acondicionament de recursos patrimonials. SI
- Conservació de jaciments arqueològics. SI
- Recuperació d´arquitectures populars. NOMES BICS
- Creació de centres per a la difusió de tradicions i valors etnogràfics (salines, pedreres, festes populars,
tafones, etc). SI
Revitalització de l´agricultura com activitat competitiva econòmicament
- Recuperació del paisatge rural. SI
- Recuperació i conservació del patrimoni rural . SI
- Creació de punts de venda de productes autòctons de les Illes Balears. NO, COMPETÈNCIA DESLLEIAL
On s’hi nega el lligam d’aquesta figura impositora als objectius descrits a la
mateixa, és per seguir una clara línia argumental, ja assenyalada a tot el conjunt de la
proposta, de fet, és clarificar les responsabilitats de les externalitats suportades per el
conjunt de la societat.
D’una banda, tenim allò que és clarament una aportació de valor al producte
concret, la destinació ILLES BALEARS. De l’altra, allò que fa referència a les malifetes
que el transcurs de l’activitat turística, amb uns o els altres gestionant la mateixa, ha causat
al conjunt de les Illes, queda clar que l’esperit d’aquesta figura no és alleugerir la
responsabilitat de les arques de l’Estat a l’hora de posar remei a allò que els ha donat tants i
tants de guanys en el passat, mitjançant els imposts, imposts a l’activitat turística
desenvolupada a Balears, en el marc de una planificació feta, primer per l’Estat, i després,
en menor mesura, per el Govern de les Illes. Curiosament hem de recordar que les àrees
més necessitades de aquestes reconversions, i de les grans inversions reclamades per la
societat i també per els agents socials i empresarials del sector, són quasi en la seva
totalitat, aquelles que varen ser planificades per l’Estat, sense entrar en judicis de valor,
podem afirmar que les solucions d’altres temps són els problemes més greus d’avui, per la
qual cosa, ben just és, al nostre parer, que siguin les arques de l’Estat les que posin remei a
la malaltia que afecta a la seva maquineta de produir imposts.

4.1 ELS TURISTES
L’argumentació dels turistes a favor o en contra de l’impost, tal i
com està plantejat, és curiosament també coincident amb el possible sentit de
pertinença, o adscripció al grup que podríem anomenar com de drets
percebuts.
Els espanyols, que consideren com a seu el territori de les Illes
Balears, entenen menys que la resta de europeus la necessitat de contribuir
econòmicament a la sostenibilitat i millora dels impactes negatius ja rebuts.
Això té una explicació raonable quan pensem que segons dita
percepció, son les arques de s’Estat espanyol, les que mitjançant els
Pressuposts Generals haurien de donar correcta solució en aquests problemes,
i donat que ja paguen els seus imposts a l’Estat, idò ja estan acomplint amb el
seu deure cap a la resta de l’Estat.
És clar que si pensem que la realitat amb la qual ens trobem avui
en dia, fa cada vegada menys comprensibles pensaments identitaris basats en
fronteres, i cada vegada més, aquells basats en coincidències culturals i
lingüístiques, ens adonem que els alemanys, britànics i d’altres podrien pensar
el mateix, ja que si per els fons europeus fos, són netament aportadors com a
Estat, exactament igual que les Illes Balears, però a la vegada, si bé això
canviarà a curt termini, no podem oblidar que, si l’Estat espanyol ha estat
netament receptor de dits fons, per la seva banda, les Illes Balears han estat de
la mateixa forma aportadores als fons europeus gairebé sempre.
Però, tant uns com els altres segueixen, i no és cap tipus de
comentari crític, psicològicament fermats als seus trets identitaris basats en
fronteres, i caixa estatal comú.
Això explica les diferències fàcilment constatades front a l’opinió
que tenen de dit impost, havent també diferències notables entre les
informacions de medis de comunicació generals, no especialitzats, rebudes als
distints Estats europeus.
Els espanyols estan menys concienciats també front a les
polítiques de conservació i millora del medi-ambient, si bé, la catàstrofe del
Prestige, ocorreguda en el transcurs d’aquest treball, ha fet revifar dita
sensibilitat.
Pel contrari, la visió global de mercats com el britànic i
l’alemany, només canvia en funció de si son subjectes passius de dit impost o
si pel contrari son subjectes operadors del negoci de l’oci.
Generalment, els consumidors expressen una posició més
favorable que una altra cosa, amb la constatació de la seva preocupació de un

correcte ús dels fons creats amb aquests recursos, i el seu possible gaudiment
per part de aquells que avui hi contribueixen, i també la seva perdurabilitat en
el futur.
Els actors econòmics del sector de l’oci per la seva banda, han
expressat en general, i amb contades excepcions, una postura frontalment
contraria a dita iniciativa. Com que estudiarem la postura dels hotelers amb un
apartat concret, només em referiré aquí als intermediaris turístics.
La seva postura ha anat de fortament agressiva a oposició en
privat, depenent més del tarannà personal dels caps de Consells
d’Administració que de les polítiques d’empresa publicades per les mateixes.
En els darrers temps aquests interlocutors han passat a una actitud
de passiva oposició, deixant els hotelers tot sols en la seva bel·ligerància
activa, i dedicant-se a obtenir rèdits de la davallada de ocupació dels mateixos.
En general, hem de concloure que pel que fa als intermediaris turístics, aquests
no causaran disjuncions importants, sobre tot quan vegin la ingent quantitat
de producte turístic que en surt, de la gestió de una taxa com la de Retorn
Turístic Ambiental, la proposada en aquest treball, un altra postura pot ser la
que prenguin alguns sectors de s’allotjament de les Illes, però aquestes, en tot
cas han de ser explicades sense embuts i sense pors.

4.2 ELS HOTELERS
Els hotelers mereixien un apartat propi en aquest estudi, per raó
de la seva especial bel·ligerància durant tot el procés de implantació d’aquest
impost que es va anomenar ecotaxa.
Anem a veure, no es pot oblidar ni minvar la importància que el
sector turístic com a creador de llocs de feina ha tingut, ni tampoc obviar que
aquest ha estat també un dels principals motors de l’economia de les Illes
Balears als darrers quaranta anys. Dit això, s’ha de recordar però, i amb la
mateixa fermesa i intensitat, que els impactes negatius que ha patit la nostra
Comunitat en el transcurs d’aquests anys, també han vingut en gran part
provocades, per una externalització crònica de costos de dita activitat, a sobre
les esquenes dels residents de les Illes.
Les exposicions raonades dels hotelers de l’existència de una
injustícia comparativa, front a altres tipus de utilització en massa dels recursos
generals, no estan mancades de raó, quan parlen de un alt percentatge de
turistes, o visitants de ses Illes, que no utilitzen els serveis dels establiments
d’allotjament turístic de les Illes.
Les xifres es mouen del 20 al 40 % segons els interlocutors
consultats, però el que és clar i ningú ho discuteix, és que la oferta extra
hotelera va agafant força front a aquesta.
Per aquesta raó, sembla preocupant que només es faci extensiva
aquesta imposició tributari a una part dels destinataris del servei ofert.
La mort de l’ecotaxa emperò no suposa que la activitat turística
no generi aquestes externalitats que abans hem posat de relleu, ben al contrari,
això suposa senzillament que hem estat un altra vegada uns anys carregant
l’esforç exclusivament damunt els imposts dels ciutadans.
Per això, sembla assenyat que l’esperit de la mateixa sigui revifat,
però amb la intel·ligència pròpia de qui sap on s’ha equivocat.
Ja sigui impost o sigui taxa, aspecte aquest al qual em referiré en
un altre apartat, el que és segur és que s’ha de implantar als ports i aeroports
de la nostra Comunitat, sense excepcions, i el correcte seria fer-ho el dia 1 de
Gener de l’any següent a l’aprovació de dita figura impositiva.
El concepte de Retorn Turístic Ambiental, si bé no segueix
l’axioma aquell de qui contamina paga, segueix aquell altra de : Qui gaudeix,
paga. I gaudir, en gaudirem tots dels serveis que posarà a la nostra disposició
tota la xarxa que es crea per afegir producte i valor a la destinació ILLES
BALEARS, amb les aportacions recaptades per l’afluència de visitants.

A un annex d’aquest projecte hi posem la valoració tècnica que
per part de una tasadora es va fer dels productes hotelers en la seva vessant
immobiliària, quedarà clar també doncs, que el que es fa amb la posada en
marxa d’aquest projecte, és millorar de forma exponencial l’entorn de dites
inversions i produir com a element col·lateral una millora en la valoració de
les inversions fetes per dites empreses hoteleres.
A partir del moment en que es posa en marxa una iniciativa on el
que es persegueix, és un canvi de tendència, no es pot fer amb la mirada
posada a un horitzó de dos, quatre o sis anys, s’ha de ser més agosarat i mirar
més lluny, on només hi miren els estrategs, i on mai podran ni tan sols
imaginaran una mica de llum, els tàctics.
I al mateix temps, el que s’ha de tenir clar, és que tot intent de
canvi de model, es troba sempre amb forta oposició dels sectors més
conservadors de tot col·lectiu – si en sabre jo d’això!! – però no per aquesta
raó, el mon pot deixar d’avançar, i quan s’intenta moure en la direcció de la
preservació dels recursos naturals per a generacions futures, i d’assegurament
d’un teixit empresarial fort i diversificat, estem posant les bases per a un Segle
XXI molt més engrescador.

DELS POLITICS
La tasca dels polítics en l’entorn al qual ens trobem és més la de posar a
l’abast dels actors de la vida econòmica, les millors i més practiques eines per
a desenvolupar en una certa línia de llibertat de mercat, les seves iniciatives,
sempre sense oblidar que les condicions han de ser igualitàries i justes en
l’aplicació i control de la normativa legal vigent.
Xerrant d’aquest marc d’actuació, hem de concloure també, que no és
únicament front al sector empresarial, sigui del sector que sigui, i per molt
potent i important que aquest sigui dins la balança regional de producció, que
els polítics han de retre comptes, ans al contrari, és front als residents, aquells
que reben els beneficis o malifetes de l’acció/inacció dels polítics de torn,
front a qui aquests han de passar els balanços de la seva actuació.
Després xerrarem dels residents, ara els toca als polítics, per una banda
tenim els que abominen de qualsevol taxa o impost a sobre l’activitat turística,
ja que segons ells, això provocaria una pèrdua de competitivitat front a altres
destinacions, son els mateixos que defensen aferrissadament les pujades de
preus dels hotelers, que no es sap molt bé per quin principi d’Arquímedes, no
causa dita pèrdua de competitivitat, i en canvi és molt beneficiosa per a la
nostra terra, curiosa la lògica.
De l’altra banda, tenim aquells que si defensen, o hauria de dir
defensaven, la imposició d’una figura impositora que fes front a les
externalitats causades per l’activitat turística, i a la vegada, produís un canvi
de tendència en el model creat, i en el percebut, en el conjunt de les Illes.
Però d’aquests, podem dir que la seva solució al seu moment va ser la
figura de l’impost anomenat ecotaxa que ja hem valorat a un altra apartat.
Un impost que, va crear greuges comparatius no assumibles en un
entorn competitiu com és l’europeu. Per no xerrar de la dispersió de criteri a
l’hora de avaluar els impactes econòmics que la reinversió podria tenir en el
conjunt de les Illes. Les finalitats de l’impost haurien d’haver estat les de crear
un canvi de model, no de apedaçar forats varis, encara que aquests fossin
creats per la pèssima voluntat del Govern de l’Estat en el seu moment.
Per tot això, creiem que és ben hora que algú agafi el bou per les
banyes, posi fil a l’agulla, i actuí en clau de futur, pensant en el conjunt dels
ciutadans i l’herència que volem deixar als nostres fills.
El mon del segle XXI necessita més estrategs i menys tàctics, per dir-ho
de la forma més asèptica possible.

És de aquesta particular visió dels supòsits de objectius i mitjans, del
que amb aquest treball es vol donar suport a una figura d’imposició econòmica
que, en la forma de Taxa, ja que es donaran molts de serveis, creiem que és la
millor possible en l’entorn de inicis de Segle XXI, i en la conjuntura
econòmica actual.
Precisament és escollida la figura de taxa, per evitar que aquells que han
de fer front a ella, senzillament pensin que és una forma més de treure diners,
ans al contrari, es provoca amb aquesta figura, la posada a l’abast dels
ciutadans i turistes una xarxa de serveis impensable d’un altra forma, a no ser
que algú torni a planejar el carregar a sobre de les esquenes tributàries dels
ciutadans més impactes causats per les externalitzacions del turisme.
Aquest treball es basa en varis supòsits fonamentals, dels quals s’ha de
dir, que si algun d’aquests és resultat d’una errada de percepció, o bé d’una
manca de anàlisi correcta per part de l’autor, probablement ens durien a una
conclusió incorrecta.
Però cap d’aquests supòsits fa referència a la possibilitat real o no de
implementar una taxa en les condicions exposades en el treball, aquest és un
tema exclusivament derivat de la voluntat política, i ara identificarem
clarament a quins àmbits decisoris pertany cada una de les àrees de decisió per
identificar clarament els responsables de cada presa de posició, i d’aquesta
forma, clarificar dues preguntes claus sempre en tot procés semblant, el qui i
el per què.
1. Decisió de posar en marxa la Taxa de Retorn, pot ser empresa
tant per part del Govern per a totes les Illes Balears, com per part
d’un qualsevol Consell Insular dins l’àmbit de la seva pròpia illa.
2. Decisió de fer legals els tràmits necessaris per fer possible, fàcil i
fiable, incloure o no el preu de la taxa en els bitllets de transport, i
a la vegada, facilitar el seu cobrament una vegada a l’any només.
AENA- GOBIERNO DEL ESTADO.
3. Decisió de permetre la visita dels temples i capelles de les Illes
Balears en les condicions exposades, recordar que avui per avui,
segons les mateixes declaracions de les autoritats de l’Església,
les inversions son minses. BISBAT- ORDRES NO
DIOCESSANES.
4. Decisió de incloure els llocs públics a la xarxa de servei a canvi
del manteniment, inversió esmentada, etc. AJUNTAMENTS-
CONSELLS.
5. Decisió d’incloure els llocs de titularitat privada. En principi,
pertany als titulars, però també és necessari fer una revisió de les
condicions de propietat de BICS i JACIMENTS.

6. Respecte a la decisió de crear un Consorci, implementar una
concessió de gestió, etc., també cau dins l’àmbit de la decisió
política, una vegada s’han resolt els tràmits envers als drets del
projecte.
7. Respecte de l’esperit del projecte, serà responsabilitat de l’ens
que el posi en marxa, les accions proposades fan una foto del que
hi ha, i a la vegada, del que hi hauria d’haver, i que mitjançant les
aportacions monetàries d’aquesta taxa serien possibles. N’hi ha
moltes més, i molts d’anys per endavant per identificar-les i donar
solució a les seves mancances, només és qüestió de voluntat.

4.4 DELS RESIDENTS
Pot ser que aquest sigui el més difícil de fer entendre, però, sense caure
en triomfalismes propis de qui creu en la seva pròpia capacitat de donar cos a
un corpus suficientment raonat i raonable, crec que, en general, els polítics
d’aquestes Illes, i per extensió, de la resta de l’Estat, han simplificat fins a
extrems insultants, els processos de presa de decisions dels ciutadans
d’aquestes Illes.
Es diu que, la gent no vol pagar més impostos, i es veritat, que la gent
no vol que li posin més taxes, i també es veritat, però el que no s’arriba a
entendre, o al manco no s’expressa literalment, és que, tots aquests serveis als
quals es fa referència, son serveis que, per al més comú dels mortals, en un
entorn de país desenvolupat com el nostre, resulta fins i tot ofensiu que et
posin noves càrregues econòmiques per la prestació dels mateixos.
Quan es planteja aquesta figura, es fa de l’íntim convenciment que el
conjunt de la societat, li donarà la benvinguda, que tothom entendrà el perquè
de la Taxa de Retorn Turístic Ambiental, i que fins i tot aquells que, per raons
d’estratègia política no podran donar-li la benvinguda de la forma adequada,
no passarà molt de temps sense que plantegin una figura calcada, o
lleugerament distinta a la que aquest projecte proposa.
La gent, en general, dona el seu vist-i-plau a l’ús intel·ligent dels
recursos econòmics, fins i tot quan d’aquest s’esdevé una major càrrega
pròpia.
Al conjunt de les Illes Balears, el propòsit és clar, una càrrega
addicional mínima, gairebé testimonial, amb unes prestacions gegantines a
canvi.
La promesa de recuperar part d’allò que no s’hauria d’haver perdut mai,
a canvi de una petita aportació més, la transparència de les destinacions dels
fons, front a la opacitat del tractament públic dels recursos.
De la perspectiva de presa de decisions ací expressada, podem afirmar
amb rotunditat, el ferm convenciment de que aquest projecte superaria amb
escreix qualsevol anàlisi d’acceptació social, sempre que fos plantejat en els
termes ací expressats.

4.5 DELS TOUR OPERADORS
En realitat, encara hi ha un agent del sector econòmic turístic que hi
guanya més amb aquesta figura, fins i tot més que els propis residents, i
aquests son els TTOO.
La raó és que els TTOO tenen molt més a guanyar, donada la seva
condició especial de intermediaris, que aquells que tenen els seus actius
immobiliaris a les illes, per la millora exponencial dels serveis, i de la qualitat
dels mateixos, que la posada en marxa d’aquest projecte significaria.
De la mateixa forma, aquells que tenen els seus actius immobiliaris a les
Illes, veurien incrementat el valor dels seus immobles també de forma
significativa, i entre ells, com tothom sap, hi ha els més grans TTOO
europeus, i alguns d’espanyols.
La única pega que pot ser trobarien els mencionats, pot ser seria la
fortalesa que adquiririen els petits i mitjans hotelers per l’increment de valor
afegit que suposaria la millora de l’entorn proposada amb aquestes línies.
Però això no representa pega quan xerrem d’un entorn al qual proposem
un canvi tan radical de l’oferta, pensada la gran majoria i, en principi, per sis
mesos de sol i platja, quan amb aquest projecte, es proposa el manteniment
d’una estructura de producte 365 dies l’any, amb tot el que això suposa.
No es tracta de criminalitzar el turisme de temporada, es tracta de ser
capaços de atreure gent amb un producte diferenciat i únic, es tracta de ser els
primers en oferir les Illes obertes tot l’any, i a la vegada que els segments de
clientela saben escollir quina és la millor època per a visitar un indret, seguint
les seves inclinacions i preferències, també saben distingir quins destins els
ofereixen la millor relació entre qualitat i preu.
Ara no som un destí de Naturalesa, ara no som un destí cultural, ara no
som un destí que pugui conjugar aquests verbs, fins que no es posi en marxa
una iniciativa semblant.
Per això, per el vast rang de producte que aquesta iniciativa posaria al
mercat, tant per els viatgers particulars, com per els viatgers tradicionals, és
ben clar que ningú que entengui el mon de la intermediació, podria oposar-se a
una iniciativa d’aquest tipus, seguint només la lògica d’empresa, si n’hi
hagués, que s’hi oposessin, ens hauríem de demanar quins son els interessos
que defensen, o com diuen els investigadors, qui n’és el beneficiat, per saber
quina és la ma que mou els fils.

5.1 COMPETIDORS A LA MEDITERRANIA.
A l’entorn de la Mediterrània, si mirem el que estam proposant amb
aquesta figura, ens trobarem amb alguns punts forts que passarem a analitzar
ara, i mirarem d’identificar alguns de febles, també al llarg d’aquesta part.
Quan xerrem de competidors, no ens referim exclusivament a les àrees
que son a d’altres països, també d’aquelles que, curiosament, han arribat a ser
competidores amb garanties de les nostres Illes, gràcies a l’esforç inversor de
l’Estat espanyol, que mentre tant, munyia les exhaustes mamelles tributàries
de les Balears, i això, per poder modernitzar àrees menys desenvolupades, que
avui, si, ja avui, segueixen contant amb un tractament fiscal, en relació a
l’esforç a les arques de l’Estat i el que reben del mateix, molt beneficiós quan
el comparem al que rebem a les Illes Balears, essent com son, competidors
directes a l’hora d’atreure turistes a la seva àrea geogràfica, i encara que les
empreses es poden internacionalitzar, poden distribuir recursos a l’altra banda
del mon, els residents tenen molts més entrebancs a l’hora de abandonar les
seves arrels i els seus patrimonis.
Així, deixant clar, que la resta de la costa de l’Estat també son
competidors, passem a dir que en aquest cas, ho tenen bastant més malament
que nosaltres per vàries raons :
• Una destinació continental, si vol implantar una cosa semblant, es
trobarà amb entrebancs molt importants, a l’hora de controlar l’accés als
serveis, en cas de voler rebre prestació econòmica global.
• Si escollissin rebre prestació econòmica per ús, es trobarien amb una
realitat tossuda, respecte a allò que és, percepció del que un pensa que li
agrada dir que fa, i el que realment fa. Acabarien pagant despeses
descomunals per oferir un servei infrautilitzat.
• Si escollissin fer les inversions carregant les despeses a sobre les
esquenes dels residents –diners de fons públics- acabaran tenint
problemes, per la externalització causada, una vegada més pel turisme a
sobre els residents.
• Per un altra banda, no oblidem que les destinacions continentals, per
definició, tenen una dispersió dels seus recursos - jaciments, castells,
bics- característica d’entorns amb grans extensions territorials, per la
qual cosa, el seu gaudiment resultaria excessivament penós en temps i
esforç.

Passem ara a analitzar els entorns insulars:
• A l’entorn mediterrani, ens trobem amb entorns insulars que, per
la pròpia història de la conca d’aquesta mar, tenen semblants
recursos i possibilitats de gaudiment i exposició, probablement
millor, als entorns menys desenvolupats.
• Hi ha tot un estol d’illes a la Mediterrània que podrien posar en
marxa una figura com aquesta, si bé, hem de concloure que les
circumstàncies de totes elles, fan distinta la repercussió a curt
termini..
• A moltes d’aquestes Illes, l’entorn esta fortament regulat, i dita
regulació impediria en principi, una excessiva proliferació de sol
urbà, per la qual cosa, la gran capacitat d’allotjament de les
Balears, seria un dels punts forts.
• En d’altres, sembla que la població resident es troba habituada i
disposada, a rebre un tipus de turisme no invasor, que no entra en
competició dels recursos amb els propis residents, i que té una
forta capacitat adquisitiva, no estarien molt inclinats a afavorir
figures d’aquest tipus, que afavoreixen l’arribada de turisme de
masses.
• I per posar un exemple típic d’un lloc que podria, i probablement
hauria, de implantar una figura semblant, a pesar de la seva
escassa entitat territorial, és la illa de Malta, on hi ha ja, una
capacitat d’allotjament important, per al seu escàs territori, i que a
la vegada, té una vessant històrica i de jaciments que sense dubte,
pot i ha de ser millor rendibilitzada.

5.2 TENDÈNCIES PREVISTES.
Per avaluar les tendències turístiques dels propers trenta anys, entorn al
qual es mouen els que implementen estratègies, hi ha moltes formes de fer-ho,
però una de les més efectives ha estat sempre, vigilar els moviments de les
grans empreses internacionals al sector que ens ocupa, i és en aquest entorn en
el qual identificarem algunes tendències importants.
Deixant de banda el fet que ja fa anys, que els grans TTOO han pres
participació accionarial als seus productes d’allotjament de referència, que pot
ser interpretada com a l’assegurament de places i nivells de qualitat exigibles a
empreses participades, no podem obviar que hi ha també una constatació per
part d’aquests, de l’increment anual de l’ús de la xarxa global a l’hora de
contractar serveis.
Això ha provocat que tots els TTOO importants, - més alguns que s’han
creat a partir del no res, i existeixen poc més que a la xarxa, sense altres
dependències que les pròpies dels “cal center”, amb el personal necessari per
posar al dia les ofertes a la web, i amb poca estructura de servei fora de la de
atenció al client mitjançant els mateixos recursos ja mencionats,- hagin apostat
per fer notar la seva poderosa estructura també a la xarxa, per això, podem
afirmar que els TTOO es dirigeixen cap a estructures molt més flexibles, amb
menys personal d’atenció directe al client, i que aquesta tendència serà molt
més visible a curt termini, en aquells llocs on el perfil del client estigui més
acostumat al tractament de eines informàtiques, aquesta circumstància es
traduirà en el tancament de les típiques agències de viatges de TTOO, que
com a pas previ al seu tancament definitiu, poden passar a ser botigues
generalistes de viatges i altres activitats, o englobades com a activitat
paral·lela, a entorns on la activitat principal, permeti tenir línies de negoci que
emmascarin les possibles pèrdues, per la capacitat d’atracció puntual que
puguin tenir.
Així, amb tot aquest entorn, tenim clar que les tendències son, cada
vegada més, a la relació directa entre destinació i viatger, per la qual cosa ens
hem de preparar per aquest entorn de la forma menys traumàtica possible, la
capacitat d’organització de producte concret del TTOO, a determinats indrets
és encara a dia d’avui, molt grossa, i també per això, no és necessari ni adient
entrar en conflicte amb els seus interessos, és clar que el mateix es pot dir a
l’inrevés, per això en aquest projecte es clara l’intencionalitat del projecte, a
l’hora de crear producte per a poder ser aprofitat també per part de l’estructura
dels TTOO, però a la vegada, facilitant al màxim l’accés als mateixos per part
dels turistes individuals, o el gaudiment individual del Patrimoni per part de

clients que, si bé han arribat a la destinació utilitzant els recursos posats a
disposició per part dels TTOO, després, lliurament opten per un gaudiment
lliure del seu temps d’oci a la destinació, sense emprar la xarxa dels TTOO, i
per això, en un entorn on això és cada vegada més nombrós i important, és
vital saber com crear producte accessible per a aquesta i d’altres necessitats.

5.3 DELS MITJANS DE TRANSPORT.
Aquest és un tema estratègic per poder dur a terme una correcta
gestió de la figura que proposem, en el cas de les línies aèries de transport,
ens trobem amb un tema que pot ser utilitzat per les línies aèries per evitar
el càrrec al bitllet aeri, però a la vegada, aquesta qüestió és també
formalment un tema que pot ser utilitzat en la seva pròpia contra.
El que succeeix és que, en la gestió d’aeroports, el ens gestor AENA,
no rep cap tipus d’informació sobre el passatge, únicament rep el nombre de
passatgers que arriben als aeroports, la càrrega de passatge, no les seves
identitats.
Això, que podria ser un entrebanc per la posada en marxa d’aquesta
figura, donat que proposem que, ni els nins menors de dotze anys, ni
tampoc els que ja hagin visitat les nostres Illes durant el mateix any natural,
hagin de pagar de nou la taxa de Retorn Turístic Ambiental, en realitat, no
deixa de ser, una pega mínima, ja que les noves tecnologies aplicades al
sector aeri, superen aquestes i moltes altres dificultats sense entrebancs.
El que és clau ací, és tenir ben clar que aquells que no obtenen les
gratuïtats que els pertoquin, és per deixadesa de qui els tramita el bitllet, ja
que la rapidesa de la consulta a efectuar ha de ser de mil·lèsimes de segon,
com ocorre amb els motors de recerca més habitual de la xarxa.
L’enllaç amb la base de dades de les identitats dels que no han de
tornar suportar aquesta càrrega s’ha de basar en dos supòsits:
1.- Que a la consulta només surti si ha de ser carregat l’import i
per quina quantia.
2.- Que dita consulta només pugui ser efectuada amb les dades del
document d’identificació del titular, amb dos camps, un el de la
nacionalitat, l’altra, el del seu numero de la tarja d’identificació del seu
país, o passaport.
Evidentment, això es pot realitzar de qualsevol part del mon i en
qüestió de segons és una realitat, la seguretat del sistema es basa en que
ningú no pugui accedir a la mateixa, i que a la vegada, no es puguin treure
cap tipus de dades tret de les de si procedeix efectuar el càrrec o no.
Com que la seguretat dins la UE és un tema cabdal, el que és segur
també, és que ningú pot viatjar amb el nom d’un altra, i ningú no pot entrar
a les Illes Balears sense acreditar per dits motius la seva identitat, ja sia a les

transport i arribada dels mateixos, també la Guàrdia Civil és qui ha de garantir
que als ports de les Illes, son ben identificats aquells que hi arriben, en mitjans
privats.
És ben clar que el mateix passa amb les línies marítimes, i que per la
mateixa raó, totes les disposicions exposades al voltant de les mesures a
prendre al transport aeri, son perfectament extrapolades a l’entorn marítim.
De la mateixa forma, a les darreres setmanes s’ha vist als mitjans de
comunicació una notícia que fa més senzill tot aquest procés, que
l’Administració de l’Estat vol imposar, i en breu termini, la identificació
davant els ens gestors de Ports i Aeroports, de les dades de la identitat dels
ciutadans dels països que no formen part de la UE, i fer-ho obligatori per a
totes les companyies de transport.
Això, explica perfectament, que la proposta d’aquesta part, de fer
únicament un càrrec anual, és perfectament viable, i que és qüestió exclusiva
de la voluntat política, en aquest cas del Govern de l’Estat espanyol, titular
dels drets de legislació a sobre dit tema.

6.1 REINVERSIO.
En les fulles de càlcul podrem observar que fins i tot les despeses
corrents de la gestió del projecte estan destinades a la reinversió en producte,
de fet, tot el que es fa, fins i tot la despesa, en alliberar a les famílies del
pagament dels llibres de text dels fills en edat escolar, és clarament l’intent de
canviar la percepció que, de la activitat turística s’ha aconseguit implantar al
conjunt de la ciutadania, ja sia per la bona, o dolenta gestió que de la mateixa
activitat, i de la seva repercussió social, ha estat duta a terme per part dels
agents socials i empresarials implicats.
De la despesa total que du implícita la posada en marxa d’aquest
projecte, hem de concloure que només un percentatge molt baix, no és invertit
en canvi de producte, comencem:
• Per definició, el benefici empresarial de la concessionària no pot ser
considerat com a tal, independentment del seu destí.
• Tampoc podem considerar com a tal les despeses que en matèria de
xarxa informàtica, i tècnics necessaris per al seu manteniment i
renovació constant, aquest projecte necessita, és una eina primordial, ja
que amb ella, passa de ser la nostra responsabilitat, a ser la dels gestors
de companyies de transport, la capacitat de pagar només un pic a l’any.
• Totes les despeses derivades del manteniment dels llocs habilitats per a
la visita, son evidentment reinversió clara, tot i que no hem contemplat,
aspectes com neteja, enllumenat, etc.
• La col·locació de reixat a les capelles de les esglésies també és un
element de millora de la seguretat dels llocs a visitar, que entra dins de
les inversions a realitzar, abans de la seva posada a l’abast de la visita,
així com totes aquelles mesures de seguretat que assegurin la visita en
condicions de màxima seguretat per a les peces de les esglésies i la
correcta visualització de les mateixes.
Així ja podem concloure, que si bé el cost anual de manteniment
d’aquest projecte podria ser percebut com a alt, si anem a veure
realment el destí de les partides de despesa corrent, en realitat, la major
part van a objectius que, o bé son indispensables per a la posada en
marxa de una figura com la proposada i donen cos a una recaptació tan
important, o bé, en realitat el que fan es invertir en la millora del
Patrimoni de tota casta, i això no es pot considerar baix cap òptica com
a despesa.

6.2 MINIMITZACIO IMPACTES NEGATIUS
Al llarg de tot el que es va explicant al projecte, va quedant clar que el
pes principal, l’ànima que fa d’element cohesionador, és precisament aquest,
la remuneració de les externalitats patides durant tants d’anys, i es fa
mitjançant la reinversió d’una part del flux econòmic turístic, en forma de
taxa, per a cobrir les necessitats de l’urgent canvi que s’ha de produir a
l’entorn de l’arxipèlag.
El turisme ha creat forts impactes al paisatge de la costa balear, no crec
que ningú ho pugui posar en dubte això, ara serà també el turisme, juntament
amb els residents qui posarà fil a l’agulla, per a preservar i millorar el que
encara hi ha, i per recuperar allò que no s’hauria d’haver deixat perdre.
El turisme utilitza el paisatge del camp mallorquí per a les seves fites,
un altra axioma indiscutible, ara serà també de nou l’acció conjunta qui donarà
suport a les accions encaminades a enfortir i fer promoció dels productes amb
denominació d’origen, i exclusivament d’aquests.
El turisme utilitza el Patrimoni com a element a utilitzar a la seva
promoció, i en realitat la seva utilització és poc menys que testimonial, donat
que el que s’ofereix als visitants, és més aviat un altre tipus de producte, no
gaire lligat a la cultura i al Patrimoni, doncs bé, és l’hora que l’activitat
turística posi la seva contribució a la millora dels recursos patrimonials de les
Illes.
I tot això es pot fer, és clar que el problema el trobem quan intentem
posar en marxa una eina de retorn de les externalitats a nivell tan gros, sense
que hagi una prestació a canvi, i per això s’ha de posar a l’abast dels turistes i
residents una xarxa de prestacions, les mateixes que reben el gruix dels fons
que genera aquesta activitat, les mateixes que creen un canvi en el producte
que s’ofereix al visitant i al resident, les mateixes que amb el seu concurs
donen cos a una distinta percepció de la destinació, les mateixes que en
essència formen el conjunt d’inversions més importants a realitzar en un
conjunt geogràfic com el de les Illes, més important dels propers vint anys, en
relació al seu Patrimoni.

6.3 COSTS DE GESTIÓ.
A les fulles de càlcul de correlació d’ingrés i despesa, hi apareix
sota l’epígraf de benefici, la quantitat del 15% de benefici empresarial per a la
concessionària del servei.
Per arribar en aquest benefici, no es computen les quantitats a
percebre per part dels propietaris particulars dels BICS, ni tampoc aquelles
que s’inverteixen en la recuperació del Patrimoni eclesiàstic, només son
computades les despeses corrents, de personal, etc. I amb les quals s’arriba a
un total anual, al qual s’ha de afegir el 15% del benefici empresarial de la
concessionària, s’ha de remarcar que aquesta operació es fa en funció dels
costs, i no dels ingressos, ja que els ingressos pertanyen a un nivell de
funcionament de l’Administració, en tant en quan les despeses son les que
poden ser gestionades per empresa privada adequada a l’objecte del treball.
És evident també que les xifres que es remarquen son
aproximacions bastant acurades, algunes d’elles fins i tot, mínimes i molt
probablement poden resultar més oneroses, però la desviació total, si la
decisió és ferma, no estaria mai més enllà del cinc per cent, en un o l’altra
sentit.
No s’ha d’oblidar però, que a un projecte on, d’entrada s’està
parlant d’una massa salarial de prop de 1000 treballadors, alguns d’ells, ja en
el mercat com a autònoms, sobre tot, i d’altres com a membres de la meva
pròpia empresa, l’única que existeix a les Illes Balears, amb Guies Col·legiats
en règim general i disciplina efectiva de l’empresari, dic, que amb un nombre
tan elevat de llocs de feina que serien fixos, i fixos a mitja jornada per a
aquells que ho desitgessin, els costs de personal no son fàcils de calcular, si
volem tenir en compte les peculiaritats dels professionals als quals ens
dirigim, en una part important d’aquest projecte.

OBJECTE PLA DE CASTELLS ARS ORGANI COMPRA ESPAIS NATURALS
75% 5829286 750000 5829286
88% 6839696 750000 6839696
FESTA ESTÁNDART LLIBRES DE TEXT RECONSTRUCCIO JACIMENTS
75% 600000 18000000 4500000
88% 600000 18000000 4500000
PROMOCIO PRODUCTE ARQUEOLOGIA PLANTACIO VEGETACIO
75% 8743929 3800000 4371965
88% 10259544 3800000 5129772
PLANS VERDS JOVES COMPRA BICS CINEMA/BIBLIO/GRAFIA
75% 4371965 5829286 1200000
88% 5129772 6839696 1200000
RESTAURACIO BICS LLEGENDES AL CARRE MOLINS
75% 5829286 1500000 1000000
88% 6839696 1500000 1000000
DEN.ORIG.CONTR PAT. SUBMERGIT RESTE
75% 1000000 4500000 9784289
88% 1200000 4500000 17667566
Especific arqu.
ARQUEOLEGS 10 50000 500000 SUMA TOTAL
AJUDANTS TECNICS 10 42000 420000
PEONS QUALIFICATS 80 36000 2880000 87439292
TOTAL 128000 3800000 102595436

7.1 DE LA TAXA DE RETORN.
El tema de la taxa de Retorn i el seu cobrament, entra en un parell
de punts sensibles, per una banda, el seu cobrament a tots els residents,
ja que són els que tenen més possibilitat de gaudir-ne, com el cobrament
als que ens visiten, que sense cap mena de dubte, tindran molt més
temps per fer-ho, a pesar de la diferència global de temps a la nostra
terra.
Probablement el sistema més interessant per fer-ho, donant per
assumit que tothom està d’acord en que no es pot ni s’ha de fer d’altra
manera que als ports i aeroports, i amb unes interessants prestacions
addicionals, és el de crear la estructura informàtica necessària per poder
rebre i processar, amb totes les garanties necessàries, tot el volum
d’informació que ja es troba a la xarxa, volum que fa referència a les
dades personals identificaries de les persones que un moment o l’altre,
entraran o ja es troben a la nostra Comunitat. No podem oblidar que la
seguretat a l’àmbit europeu ha fet que es sigui molt més rigorós amb el
tema de la identitat en tots els desplaçaments i això pot ser una eina a
posar també en valor, utilitzar allò percebut com una molèstia per
convertir la seva existència en una avantatja, ja que no farà falta cap
tipus de justificant previ, el mateix motor de recerca del sistema, ens
donarà la seva coincidència en mil·lèsimes de segon.
De fet, aquesta estructura ja existeix, és tracta de l’empresa
BITEL, l’únic que s’hauria de fer, seria dotar dita empresa de la
tecnologia necessària, en matèria de servidors, connexions i tècnics
necessaris per poder rebre la info per la xarxa, les 24 hores del dia i
processant Milions de dades, les que fan innecessari que qualsevol
persona que hagi viatjat a les Illes Balears durant el mateix any natural,
hagi de tornar rebre la imputació del càrrec, al qual ja ha fet front la
primera vegada.
Això també és conseqüència de la minimització del càrrec que li
volem donar als residents, ja que als darrers trenta anys, la càrrega
damunt ells ha estat força desestabilitzant.
Així, què volem fer? Que cada vegada que es compri un bitllet
amb destinació a les Illes Balears, els camps corresponents a la
identificació alfa-numèrica de la tarja de identitat del titular, així com el
seu nom i cognom, quan siguin introduïts, feina que ja s’ha de realitzar,
siguin a la vegada enviats al servidor de les Balears. En el cas dels nins,
l’edat i data de naixement, dades que també son ja obligatòries.
I

D’aquesta forma, tenim les dades del primer càrrec, que causaran
que durant el mateix any, i sense haver de portar cap tipus de justificant,
ja no s’incorri de nou en el mateix, per moltes vegades que s’entri o
surti de territori balear.
La aplicació addicional de la qual parlava, és que una vegada això
es posa en marxa, també és força senzill, poder creuar les dades amb els
arxius de passaports robats, perduts, identitats falses més freqüents,
perseguits per la Interpol, delinqüents comuns, etc.
Això es realitzaria enviant les dades a la Interpol, que en teoria és
qui ha de gestionar la informació sobre passaports perduts i d’altres per
l’estil que es poguessin donar. I on diu Interpol, pot ser també Europol o
Tribunal de La Haia. Crec que tots estaríem d’acord en que ningú no els
necessita als delinqüents per aquí.
Referent al tema de la quantia del càrrec, és ben clar que el càrrec
mínim ha de ser per als residents i per tots aquells que ens visiten de 1
de Novembre a 1 de Febrer, i també resulta força clar, que els nins
menors de dotze anys, no haurien de ser objecte de imposició, per un
altra banda, els tretze anys és una bona edat per començar a gaudir dels
serveis que dita taxa posa a l’abast de tots els nins que en voldran
formar part, i a les activitats de formació ecològica i cultural que es
pretenen.
La taxa donaria sortida als costs derivats del manteniment de les
estructures naturals i al personal implicat en la divulgació de les
mateixes, així com a la compra dels millors entorns naturals de les Illes
per al seu gaudiment públic, vigilat i regulat sense explotacions privades
que puguin desvirtuar la vertadera concepció de bé públic de la natura.
Totes les despeses derivades de transport, etc., així com
l’acompanyament especialitzat dels menors, anirien a càrrec dels pares
o bé dels serveis d’animació infantil dels allotjaments hotelers amb la
corresponent autorització dels progenitors.
II

7.2 DE LA NORMATIVA DE TRANSPORT
TERRESTRE.
La normativa de transport terrestre a les Illes ha de ser modificada en
sentits molt clars, que es poden enumerar de la següent forma:
1.- Evitar de forma eficient la comissió de fets contraris a les bones
pràctiques dins l’àmbit del transport terrestre, és a dir, publicitat fraudulenta i
excursions de venda d’articles amb l’atractiu de punts estratègics de la nostra
Geografia o Patrimoni.
2.- Aconseguir que la transgressió de la norma sigui econòmicament
inviable.
3.- Utilitzar la enorme xarxa de producte creat en aquest projecte,
com un valor afegit de la xarxa de transport públic terrestre.
Per això, tampoc hem d’oblidar les línies de transport regular, legalment
establertes, que també veuen com els seus beneficis cauen per culpa de la
competència deslleial que això suposa.
La normativa de transport de les Illes queda molt lluny de ser una
normativa adequada per a la sostenibilitat del mateix al conjunt de les Illes, i
l’objecte d’aquest projecte, també incideix a sobre el mateix, i per això, hauria
de ser transformada en un parell de sentits.
El que ens ocupa és la diferència entre transport públic i discrecional, el
que és un transport turístic concertat i el que per força hauria de ser titllat de
competència deslleial al sector del transport públic regulat. La qual cosa
significa, no ho oblidem, permissivitat amb el saqueig de les arques
autonòmiques, donat que el transport públic és subvencionat per part dels
diners dels nostres imposts.
És evident que el transport de viatgers entre els ports i aeroports i el seu
lloc d’estada o allotjament, queda clarament contemplat dins del transport
turístic, però després d’aquest, l’allau d’excursions, sortides publicades, i
demés, programades de forma regular o no, provoca que no sigui fàcil el seu
control i distinció, si no fem ús dels agents externs necessàriament utilitzats
per a la seva realització, així com la responsabilitat dels mateixos en cas
d’incompliment de la norma.

Per això, també s’ha de precisar que, ja que la Legislació Europea
prohibeix l’exigència de un Guia Intèrpret fora de determinats llocs, la
normativa s’ha de adequar en aquesta norma, però de una perspectiva distinta
a l’actual, ja que considerem els Guies com a un element de defensa de la
nostra identitat cultural, la resposta és senzilla, tot allò que no és un transport
entre els ports i aeroports i el lloc d’allotjament, no és transport discrecional, a
no ser que reuneixi aquesta condició per el concurs de la figura de un Guia
Intèrpret, o bé hagi estat dispensat del seu concurs per tractar-se d’un transport
especial prèviament dispensat, així, els trajectes a determinats llocs, com
Restaurants, Parcs Temàtics, etc., podrien ser objecte de dita dispensa sempre
que no es realitzessin mai, dins de dites instal·lacions, ni d’altres a les quals es
poguessin dirigir els transports contractats, ni a peu, els integrants del grup
transportat, reunions de venda ni reserva, ni declaració d’intencions de compra
o subministrament de qualsevol article. Sota l’amenaça de que de l’expedient
incoat o de l’actuació de l’inspector, juntament amb els agents de Tràfic o
Policia Local, segons l’àmbit, quedés immobilitzat el vehicle utilitzat per al
transport. I en el cas de Guies Intèrprets, suspesa la seva habilitació fins a la fi
de l’expedient sancionador que el Col·legi hauria d’incoar.
D’aquesta forma es podria controlar el flux de transport i aconseguir a
la vegada un control de qualitat dels productes oferts, i sempre que xerrem de
productes, ens referim a la destinació i als productes temàtics que a la mateixa
es poden visitar i gaudir, no confondre mai en cap tipus de venda, no objecte
del projecte ací expressat.

8.5 LLISTAT DE POSSIBLES LLOC
INTERESSANTS PER AL PROJECTE A
DESNVOLUPAR.
PUNTS DE VISITA MUNICIPI PROPIETAT
Lluc Escorca Església
E. Sant Pere Escorca Privada
Almallutx Escorca Pública
Pollentia i Santa Anna Alcudia Pública
Teatre Romà Alcudia Pública
E. Sant Jaume Alcudia Església
Museu Arqueològic Alcudia Pública
Cova de Sant Martí Alcudia Pública
E. Sant Miquel Campanet Església
E. Parroquial Campanet Església
E. Parroquial Búger Església
Castell d’Alaró Alaró Consorci
E. Parroquial Alaró Alaró Església
E. Parroquial Binissalem Binissalem Església
Palau Episcopal Palma Església
Museu d Mallorca Palma C.I.M.
Museu Diocesà Palma Església
Cort Palma Pública
Consell Insular Palma Pública
Sant Francesc Palma Església
Banys Àrabs Palma Privada
E. Monti-sion Palma Església
E. Santa Clara Palma Església

E. Santa Eulàlia Palma Església
Can Vivot Palma Privada
E. Sant Miquel Palma Església
E. Sant Antoni Abat Palma Església
E. Santa Margalida Palma Església
Parlament IB Palma Públic
El Temple Palma Església
Sant Jeroni Palma Església
E. del Socors Palma Església
La Misericòrdia Palma Públic
E. de La Sang Palma Església
Teatre Principal Palma Públic
Can Berga Palma Públic
Sant Nicolau Palma Església
Santa Magdalena Palma Església
Sant Jaume Palma Església
E. La Concepció Palma Església
E. Santa Creu Palma Església
Can Weyler Palma ARCA
Casal Solleric Palma Públic
Sa Llotja Palma Públic
Consolat de Mar Palma Públic
Monestir de La Real Afores Església
Ermita Bonanova Afores Església
Torre d’en Pau Coll d’en R. Públic
La Porciúncula Arenal Església
Santuari de Son Oms Arenal Públic
Navetes de es Rafal Afores ¿?
Torre de Portopí Palma Públic
Torre de Paraires Palma Públic
Castell de Sant Carles Palma Militar
NOMES A PALMA HI HA 55 PARROQUIES

E. Parroquial de Calvià Calvià Església
Oratori de Portals Calvià Església
Capella de sa Pedra Sag. Calvià Església
Navetiforme Alemany Calvià ¿?
Puig de Sa Morisca Calvià ¿?
V. Romana Sa Mesquida Calvià ¿?
Son Moragues Valldemossa Privada
Ermita de la Trinitat Valldemossa ¿Església?
Puig de Sa Moneda Valldemossa Públic
E. Sant Bartomeu Sóller Església
Museu Ciències Naturals Sóller Públic
Museu Casal de Cultura Sóller Públic
E. Parroquial Fornalutx Església
Barranc de Biniaraix Biniaraix Públic
E. N.S. dels Dolors Manacor Església
Claustre S. Vicenç Ferrer Manacor Públic
Torre de Ses Puntes Manacor Públic
Torre dels Enagistes Manacor Públic
Basílica S. Peretó Manacor Públic
Poblat Hospitalet Vell Manacor Públic
Pou Viguet Vilafranca Privat
Pou Son Pere Jaume Vilafranca Privat
E. P. Petra Petra Església
Casa F. Juníper Serra Petra Privat
E.P. Sant Llorenç S. Llorenç Església
Talayot de S’Illot S. Llorenç Públic
80

Capocorb Vell Llucmajor Privat
E. Sant Bonaventura Llucmajor Església
Ajuntament Campos Campos Públic
E.P. Sant Julià Campos Església
Oratori Sant Blai Campos Església
E. Sant Andreu Santanyí Església
S’Aljub Santanyí Públic
Talaies Can Jordi Santanyí Públic
E.P. Felanitx Felanitx Església
Sant Salvador Felanitx Públic
Castell de Santueri Felanitx Públic
E.P. Porreres Porreres Església
Oratori Monti-sion Porreres ¿?
Sant Honorat Randa Església
Nostra Senyora de Gràcia Randa Església
Nostra Senyora de Cura Randa Església
E. P. Algaida Algaida Església
Orat. Mare Deu Bona Pau Algaida Església
E. P. Montuïri Montuïri Església
P. Talayòtic Son Fornés Montuïri Públic
Museu de Son Fornés Montuiri Públic
E. S’Esgleieta Esporles Església
E. Puigpunyent Puigpunyent Església
E. Andratx Andratx Església

Son Mas Andratx Públic
Torre Sa Mola Andratx Públic 105 / 51
E. Estellencs Estellencs Església
Torre Antelm Alemany Estellencs Privat
Talaia de Ses Ànimes Banyalbufar Públic
Torre de la Baronia Banyalbufar Privat
Son Marroig Deia Privat
E. i Museu Parroquial Deia Església
Camí de sa Bomba Marratxí Públic
E. P. Marratxí Marratxí Església
Cova Son Caulelles Marratxí ¿Públic?
E. P. Bunyola Bunyola Església
E. P. Orient Orient Església
E.P. Santa Maria Santa Maria Església
Ajuntament Santa Maria Públic
Cl. C. La Soledat Santa Maria Privat
Son Torrella Santa Maria Privat
E.P. Consell Consell Església
E.P. Santa Eugènia Sta. Eugènia Església
E. Santa Maria la Major Inca Església
E. Sant Domingo Inca Església
Museu Sant Bartomeu Inca Església
E.P. Lloseta Lloseta Església
Jardins i Palau Ayamans Lloseta Privat
Castell des Fideïcomís Lloseta ¿Privat?

Biniarroi Mancor Privat
Oratori Sta. Llúcia Mancor Església
E.P. Sant Llorenç Selva Església
E. Santa Tecla Selva - Biniamar Església
E. Santa Anna Selva - Moscari Església
Oratori Crestatx Sa Pobla Església
Museu Etnològic Muro Públic
E. de la Sang Muro Església
O. Puig de Maria Pollença Públic
Convent Sant Domingo Pollença Església
Pont Romà Pollença Públic
Castell del Rei Pollença Privat
N. Son Real/I. Des Porros Sta. Margalida Públic
Dolmen Son Bauló Sta. Margalida Públic
Talaiot S. Serra d Marina Sta. Margalida ¿?
E.P. Sta. Margalida Sta. Margalida Església
E.P. Maria de la Salut Maria de la Salut Església
E.P. Ariany Ariany Església
Talaiot des Racons Llubí ¿?
Museu Ciències Naturals Costitx Públic
Santuari Son Corró Costitx Públic?
E.P. Sencelles Sencelles Església
Talaiot de Son Fred Sencelles Públic

Talaiot des Velar Sencelles Públic
152 / 74
E.P. Sineu Sineu Església
Ajuntament Sineu Públic
Oratori S. Josep Sineu Públic
Santuari de Consolació Sineu Església
E.P. Lloret Lloret Església
Ses Païsses Artà Públic
Museu Regional Artà Públic
Santuari S. Salvador Artà ¿?
Ermita de Betlem Artà Església
Talaiot Sa Cànova Artà ¿?
Castell de Capdepera Capdepera Públic
Jardins de Ca’n March Cala Rajada Públic
Torre Esbucada Cala Rajada Públic
Torre de Canyamel Canyamel Privat
Talaiot de Pula Capdepera Privat
167/ 78
NOTÍCIA DIA 6 DE DESEMBRE ULTIMA
HORA:
EL CONSELL DE MALLORCA IDENTIFICA
211 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS AL
MUNICIPI DE LLUCMAJOR.

9. FULLES DE CÀLCUL.
EXPLICACIÓ DADES.
El present escrit pretén explicar les dades que apareixen a les fulles
de càlcul que segueixen, a fi que, amb la primera fulla, ja quedin clars els
conceptes, i a les següents, només amb l’acotació de la llegenda que la
titularà, ja pugui el lector esbrinar on són les diferències amb la precedent.
D’aquesta forma podrem entendre perquè les xifres son les que son, i
no unes altres, i si bé els raonaments poden no comptar amb el vist i plau
de la totalitat dels lectors, no crec que s’hagi d’oblidar que aquest és un
projecte fet, de l’òptica de qui ha tingut accés a les conferències i classes
magistrals de Professors i Doctors Universitaris, especialistes molts d’ells
en distints camps del coneixement, i també poden creure que tenen les
seves preferències polítiques personals, que no els fan dubtar a l’hora de
expressar els seus coneixements tal com els viuen, independentment de si
això, es troba d’acord o no amb les directrius, sempre tendencioses – i no
és crítica, és constatació d’un fet – dels càrrecs dels partits on es perfilen
les seves preferències.
El MTS significa Master de Turisme sostenible, i la Sostenibilitat fa
referència a la generalitat d’una comunitat, no entén de sectors
predominants, ni d’altra cosa que no sigui el benefici comú, tot el que
signifiqui perdre de vista aquest fet, ja deixa d’ajustar-se al terme marc de
Sostenibilitat, per ser un altra cosa, no sé el què, però un altra cosa.
Bé, comencem per les dades generals.
Per fer aquestes valoracions s’han utilitzat dades de l’any 2000, un
any on la davallada de turistes resultant de l’allau de visitants del 99 va
provocar ja les primeres crispacions polítiques.
A la darrera fulla farem una valoració amb les dades dels anys 99 i
2006, només de recaptació, extrapolant els nombres de visitants a una mitja
sense tenir en compta la diferència en l’arribada a un mes o a l’altra.
Les dades de arribades nacionals i internacionals, s’han extret del
treball de final de Master de la companya Cristina Frontera Hjorngaard
MTA 2000/01, el total de viatgers no pot distingir els viatges dels residents,
pràcticament no ho fa cap estudi d’accés lliure.
Després venen les dades de les despeses necessàries per crear tota la
xarxa de producte que ja hem explicat al punt de costs de gestió, per la qual
cosa els obviarem ara.
Més avall, trobem ja la periodificació per mesos de l’any natural, i el
seu pes en el nombre de visitants, es reflexa a la casella que porta dit títol
un poc més avall, aquesta dada ha estat treta de les dades dels aeroports i
ports.

Com es pot veure, just davall dels mesos, es troba la casella preu, i
en aquesta, a cada mes se li atorga una quantitat concreta, de fet, el que es
fa, és seguir la mateixa política que els hotelers i agents de viatge i/o tours
operadors en aquest cas concret, els que visiten les nostres Illes als mesos
de temporada més baixa, els hi cobrem la taxa més baixa, la mateixa que es
carrega també a tots els residents de les Illes majors de 12 anys, aquest
import és una orientació a distints escenaris, però el que és clar, és que dit
import mínim d’arribada o residència, té la seva repercussió directa en la
taxa màxima a percebre per part d’aquells que ens visiten els mesos de
Juliol i Agost, ja que tot el que fos, passar de una taxa superior al doble del
mínim establert, podria ser considerat mesura discriminatòria, per això ho
considero personalment inadequat.
La següent casella fa referència als turistes de creuer, però no només,
també afectaria tots aquells que arribessin a les Illes en estades de menys de
24 hores, si bé, aquesta no produiria els efectes de anul·lació de càrrec
posterior, en cas de tornar-hi; la quantia de sis euros per aquells que passen
menys de una nit a les Illes, ens ha semblat adequada i si bé, com sempre és
habitual en aquests casos, hi haurà estires i arronses per mirar d’eliminar-la,
el concepte de: tothom hi contribueix, no pot ser traït de cap forma, és més,
avançant-nos a les queixes d’alguns operadors, els hi faríem una sola
pregunta: No havíem quedat que els turistes de creuer son els de major
poder adquisitiu? I que per tant son els que menys els importen sis euros, i
molt més, si tenen a canvi tota la xarxa de producte que es crea amb aquest
projecte.
Tenim després dos rangs de caselles que pertanyen als menors de 30
anys i als nins suposats, aquestes dades s’han tret de l’estudi de la despesa
fet per la UIB i també de AVIBA, si bé hem de concloure que son
aproximacions, que tampoc no poden desviar o desvirtuar massa el resultat
global, en el cas dels menors de 30 anys, ens interessava saber una
aproximació però per la seva poca utilització precisament de la xarxa de
producte que es crea amb el projecte, patrimoni, natura excepte les platges
– a vegades per dormir només – etc.
En el cas dels nins menors de dotze anys, queda clar que, tant en el
cas dels residents com en el cas dels visitants, no els hi cobrem la taxa, la
qual cosa no vol dir que no puguem començar ja a fidelitzar aquest
important segment amb les accions que el projecte preveu.
I en la darrera casella d’aquest primer tram ens apareixen els viatges
dels residents, aquesta dada ens l’ha proporcionada Foment, com a tant
alçat, nombre fixo de viatges l’any, per la qual cosa l’hem periodificada, tot
i saber que la realitat és un altra, no hem arribat a una millor manera de no
imputar ingressos per partida doble, i poder d’aquesta manera fer una
disminució del nombre de visitants en la quantia que, com a mínim Foment

ens ha dit que ha hagut de pagar diners en concepte de descompte de
resident.
No hem d’oblidar però, que si finalment es pot engegar aquest
projecte a rodar, hi haurà sorpreses sense dubta, una vegada tinguem les
xifres dels dos primers anys, ja que, amb aquest projecte, es podran
distingir amb un error de menys d’un dos per cent, els excursionistes, els
homes de negoci, les freqüències de viatge, la imputació dels residents, etc.
Així, podem passar ja a la segona tanda de les xifres, les que fan
referència als nombres de visitants, creuers, residents, i a les imputacions
de càrrec que es fa en virtut de la seva pertinença o no, a un grup o un altra.
Als turistes de creuer els hem periodificat en virtut de la inexistència
de diferència en el càrrec per temporada.
Després ve la casella de la recaptació, en aquesta tenim el resultat de
sumar tots els conceptes multiplicats per la quantia que es fa del preu de la
taxa segons el mes d’arribada, i a la vegada, restar els conceptes que no han
de ser carregats per suposar doble imposició, així els viatges dels residents
ja no reben valoració, els nins menors de dotze anys tampoc els contem, i
als turistes de creuer només els hi imputem els sis euros estipulats.
Això ens dona una xifra de recaptació mensual que apareix a la fila
de caselles marcada, i a un total final de recaptació anual, del qual després
li restarem els costs de la xarxa de producte, abans de poder saber amb
certesa el resultat net de l’acció.
Aquest resultat el trobem més avall, quan es fan distintes estimacions
d’afluència de visitants, començant per la major catàstrofe imaginable, fins
a un compliment del cent per cent de les expectatives del 2000. El que no
es fa, però es dibuixa a la darrera fulla es fer previsions de superació de
xifres, creiem que la millora de producte que estem creant amb aquesta
iniciativa no té perquè produir necessàriament un augment espectacular de
les xifres de visitants, si que el causarà en temporada baixa i mitja, i el que
també causarà, tal com apunta amb rotunditat l’estudi de l’IET que
s’aporta, és un augment de la despesa, que és, si cap, molt més important
que l’augment del nombre de visitants.
De totes formes, no oblidem que hem carregat als residents amb la
taxa del mes de Gener i molts d’ells es mouen durant els mesos d’estiu,
amb la qual cosa, per pocs que siguin, les xifres d’aquests viatgers estivals
ja ens fan davallar l’estimació de aportació conjunta, però aquests extrems
ja son a la fulla de càlcul, amb la seva repercussió ja mesurada, recordant
que s’ha periodificat els seus viatges per manca de dades objectives i
fiables.

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS BICS I PARCS NATURALS. SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS PERSONAL TOTALS MATERIAL PAGA EXTRA FOLLETONS REMUNERACIÓ COST DE PERSONAL
PROPIETATS I DESPESA GENERAL
ESGLESIA PRIMER ANY
100 PERSONAL ENT 650 Jornada m 600 240 3000 24000 7644000 2700000 0 150000 6000000 24980000
BICS I PARCS
200 GUIES 300 Jornada Se 2000 580 3000 14500 10836000 3500000 0 150000 3000000 COST MONUMENTAL
TOTALS 9000000
300 950 2600 820 6000 38500 18480000 6200000 0 300000
COST OPERATIU
BENEFICI EMPRESARIAL
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBROCTUBRE NOVEMBRDECEMBRE
PREU 12 12 12 18 21 21 24 24 21 18 12 12 3747000
PREU CREUERS 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
VIATGES RESID 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO
RESULTAT INGRESSOS MENYS COST NET ANUAL
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 9245336 COSTS PRODUCTE
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 37727000
RESIDENTS 750000
RECAPTACIÓ 11661384 3695664 5647668 11687192 18579190 19476399 24613273 24071215 19969108 11542062 2631252 2327616 155902022 118175022
ESCENARIS POSSIBLES
25% 29543756 35% 41361258
42,50% 50224384 50% 59087511
57% 67359763 65% 76813764
75% 88631267 88% 103994020
93% 109902771 100% 118175022
ACLARACIÓ DIF. RESULTAT ANY 2000 A BALEARS COMPUTAT COM TEMPORADA BAIXA PER A UN MENOR RESULTTADO EN LES CONTES.
33980000

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS BICS I PARCS NATURALS. SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS PERSONAL TOTALS MATERIAL FOLLETONS REMUNERACIÓ COST DE PERSONAL
PROPIETATS I DESPESA GENERAL PRIMER ANY
ESGLESIA
100 PERSONAL E 650 Jornada m 600 240 3000 24000 7644000 2700000 150000 6000000 24980000
BICS I PARCS
200 GUIES 300 Jornada Se 2000 580 3000 14500 10836000 3500000 150000 3000000 COST MONUMENTAL
TOTALS 9000000
300 950 2600 820 6000 38500 18480000 6200000 300000
COST OPERATIU
BENEFICI EMPRESARIAL
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBROCTUBRE NOVEMBRE DECEMBRE
PREU 12 12 12 18 18 21 21 21 21 18 12 12 3747000
PREU CREUERS 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
VIATGES RESIDE 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO
N28=ACLARACION 1. COST NET ANUAL
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 9245336
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 37727000
RESIDENTS 750000
RECAPTACIÓ 11661384 3695664 5647668 11687192 15953537 19476399 21561566 21087265 19969108 11542062 2631252 2327616 147240713
ESCENARIS POSSIBLES
25% 27378428 35% 38329800
42,50% 46543328 50% 54756857
57% 62422817 65% 71183914
75% 82135285 88% 96372068
93% 101847753 100% 109513713
ACLARACION 1 DIF. RESULTADO AÑO 2000 EN BALEARES COMPUTADO COMO TEMPORADA BAJA PARA UN MENOR RESULTADO EN LAS CUENTAS.
RESULTAT NET
109513713
33980000

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS BICS I PARCS NATURALS. SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS PERSONAL TOTALS MATERIAL FOLLETONS REMUNERACIÓ COST DE PERSONAL
PROPIETATS I DESPESA GENERAL PRIMER ANY
ESGLESIA
100 PERSONAL 600 Jornada m 600 240 3000 24000 7056000 2700000 150000 6000000 24392000
BICS I PARCS
200 GUIES 300 Jornada Se 2000 580 3000 14500 10836000 3500000 150000 3000000 COST MONUMENTAL
TOTALS 9000000
300 900 2600 820 6000 38500 17892000 6200000 300000
COST OPERATIU
BENEFICI EMPRESARIAL
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBR OCTUBRENOVEMBRDECEMBRE
PREU 12 12 12 15 15 18 18 18 18 15 12 12 3658800
PREU CREUERS 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
RESIDENTS 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO
N28=ACLARACION 1. COST NET ANUAL
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 9245336
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 37050800
RESIDENTS 750000
RECAPTACIÓ 11661384 3695664 5647668 9772596 13327884 16722573 18509860 18103316 17144895 9651655 2631252 2327616 129196364
ESCENARIS POSSIBLES
25% 23036391 35% 32250947
42,50% 39161865 50% 46072782 RESULTAT
57% 52522972 65% 59894617 92145564
75% 69109173 88% 81088096
93% 85695375 100% 92145564
ACLARACION 1 DIF. RESULTADO AÑO 2000 EN BALEARES COMPUTADO COMO TEMPORADA BAJA PARA UN MENOR RESULTADO EN LAS CUENTAS.
33392000

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS VISITA GUIES J.SENCESALARI SEG.SOCIA DONES MITJA JORNADA SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS TOTALS MATERIAL FOLLETONS REMUNERACIÓ COST DE
PERSONAL PROPIETATS PERSONAL I
PATRIMONI ECLESIASTIC OBERT DILLUNS A DIVENDRES DESPESA GENERAL
100 100 2000 580 200 MITJA JORNA 600 240 3000 24000 5964000 2700000 150000 6000000
PATRIMONI NO ECLESIÀSTIC OBERT DILLUNS A DIUMENGE 4 HORES 24980000
200 200 2000 580 450 MITJA JORNA 600 240 3000 14500 12516000 3500000 150000 3000000
COST MONUMENTAL
TOTALS
300 300 4000 1160 650 1200 480 6000 38500 18480000 6200000 300000 9000000 9000000
COST OPERATIU
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBROCTUBRE NOVEMBREDECEMBRE BENEFICI EMPRESARIAL
PREU 12 12 12 18 18 21 24 24 21 18 12 12
PREU CREUERS 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 3747000
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
VIATGES RESIDENTS 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO
N28=ACLARACION 1. COST NET PRIMER ANY
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 9245336
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 37727000
RESIDENTS 800000
RECAPTACIÓ 12261384 3695664 5647668 11787002 16053347 19576209 24713083 24171025 20068918 11641872 2631252 2327616 154575039 MANTENIMENT
1240000
ESCENARIS POSSIBLESPRIMER ANYSEGÜENTS PRIMER ANSEGÜENTS COST ANUAL
RESULTAT PRIMER ANY
25% 29212010 30452010 35% 40896814 42632814 32767000
116848039
42,50% 49660417 51768417 50% 58424020 60904020
RESULTAT SEGÜENTS
57% 66603382 69430582 65% 75951226 79175226
121808039
75% 87636029 91356029 88% 102826275 107191075
93% 108668677 113281477 100% 116848039 121808039
ACLARACION 1 DIF. RESULTADO AÑO 2000 EN BALEARES COMPUTADO COMO TEMPORADA BAJA PARA UN MENOR RESULTADO EN LAS CUENTAS.
33980000

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS VISITA GUIES NECESSARIS SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS PERSONAL TOTALS MATERIAL FOLLETONS REMUNERACIÓ PROPIETATSCOST DE PERSONAL
I DESPESA GENERAL
100 PERSONAL 600 Jornada Se 600 240 3000 24000 7056000 2700000 150000 6000000 23300000
9 hores
200 GUIES 300 Jornada Se 1800 520 3000 14500 9744000 3500000 150000 3000000 COST MONUMENTAL
TOTALS 9000000
300 900 2400 760 6000 38500 16800000 6200000 300000
COST OPERATIU
BENEFICI EMPRESARIAL
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBROCTUBRE NOVEMBRDECEMBRE
PREU 15 15 15 18 21 24 27 27 24 18 15 15 3495000
PREU CREUER 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
VIATGES RESI 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO
N28=ACLARACION 1. COST NET ANUAL
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 9245336
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 35795000
RESIDENTS 750000
RECAPTACIÓ 14576730 4619580 7059585 11687192 18579190 22230224 27664980 27055164 22793321 11542062 3289065 2909520 174006612
ESCENARIS POSSIBLES
25% 34552903 35% 48374064
42,50% 58739935 50% 69105806
57% 78780619 65% 89837548
75% 103658709 88% 121626219
93% 128536799 100% 138211612
RESULTAT
138211612
32300000

ANY 2000 TOTAL FONT: EL SECTOR TURÍSTICO BALEAR EN 2000
TURISTES NACIONALS 1500000 CRISTINA FRONTERA HJORNGAARD MTA 2000/01
TURISTES INTERNACIONALS 8910000
TOTAL ANY 10410000
LLOCS VISITA GUIES NECESSARIS SALARI SEG.SOCIAL CASA FUSTA ADEQUACIÓ TOTALS PERSONALTOTALS MATERIAL FOLLETONS REMUNERACIÓ PROPIETATS COST SENSE
REMUNERACIONS
MONUMENTALS
100 PERSONAL 650 Jornada Se 600 240 3000 24000 7644000 2700000 150000 6000000 PERSONAL I
9 hores DESPESA GENERAL
200 GUIES 300 Jornada Se 2000 580 3000 14500 10836000 3500000 150000 3000000
TOTALS 24980000
300 950 2600 820 6000 38500 18480000 6200000 300000
COST MONUMENTAL COST OPERATIU
9000000 33980000
MESOS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBRE OCTUBRE NOVEMBR DECEMBRE
PREU 15 15 15 18 18 21 24 24 21 18 15 15
PREU CREUERS 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
MENORS 30 ANYS 291572 291572 291572 291572 DESPESA UIB BENEFICI EMPRESARIAL
NINS SUPOSATS 60809 81040 172512 189777 185850 176592 60120 DESPESA UIB +AVIBA
VIATGES RESIDENT 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 74185 FOMENTO 3747000
N28=ACLARACIO 1. COST NET ANUAL
VISITANTS 295967 382157 544824 773192 1030443 1164639 1281198 1254685 1192181 764441 293456 268153 762774 10008110
CREUERISTES 33270 33270 33270 33270 33270 33270 33270 232890 37727000
RESIDENTS 800000
RECAPTACIÓ 15326730 4619580 7059585 11687192 15953537 19476399 24613273 24071215 19969108 11542062 3289065 2909520 0 160517265
ESCENARIS POSSIBLES
25% 30697566 35% 42976593
42,50% 52185863 50% 61395133
57% 69990451 65% 79813672
75% 92092699 88% 108055433
93% 114194947 100% 122790265
ACLARACION 1 DIF. RESULTADO AÑO 2000 EN BALEARES COMPUTADO COMO TEMPORADA BAJA PARA UN MENOR RESULTADO EN LAS CUENTAS.
RESULTAT
122790265,3

10.2 DE LLEGENDES AL CARRER.
Aquesta és una iniciativa que té per objecte convertir els carrers de les
ciutats més importants de les Illes, en un espectacle obert als ciutadans i als
visitants, mitjançant les escenificacions dutes a terme per els estudiants d’Arts
Dramàtiques de la nostra terra, als quals d’aquesta forma sels ofereix la
possibilitat d’anar agafant experiència, mentre els més experimentats posen el
contrapunt adequat a les seves actuacions.
Es tracta de dur al carrer part de nostra història en un intent de rememorarla,
de dignificar-la, i de posar l’accent en allò que més oblidat ha estat durant tot
el Segle XX, la nostra pertinença a una cultura molt concreta, durant un període
molt llarg de la nostra història, a la vegada que les arrels anteriors en aquest
període no poden ni han de ser, ni obviades ni oblidades.
Amb una freqüència no inferior als tres dies per setmana, amb horaris
vespertins, i als carrers de dites ciutats, s’han de reproduir fragments
teatralitzats, mai reinterpretats, de la nostra història, tal com la certifiquin els
historiadors, no s’ha de deixar lloc a elucubracions quan es faci, ha de ser
història a pel. Versificada, poetitzada si cal, però mai matisada.
Evidentment, això significa la tasca de escollir una quinzena de fets a
interpretar durant l’any en cors, que es repetirien cada cinc setmanes durant
l’any, i que serien canviats a l’any següent per altres quinze.
També necessita de la corresponent tramoia, i tot el necessari per
aconseguir el efecte d’època desitjat.
Els professionals ja figurarien probablement en el planter de professors de
l’Escola d’Arts Dramàtiques posada recentment en marxa, i els estudiants de dita
Escola, proporcionen els seus primers anys, la magnífica mà d’obra il·lusionada i
il·lusionant que necessiten aquest tipus d’actes.

10.3 DEL PLA DE MOLINS
És evident per tothom que ho vulgui apreciar, que els molins de les Illes
Balears, i especialment els de Mallorca, formen part indissoluble de la imatge
que al llarg dels darrers cent anys ha estat associada a la nostra terra.
Per aquesta raó, i donat que es poden aprofitar per a la millora de la
imatge, de la mateixa forma que es poden utilitzar de forma ben distinta a la
qual va donar lloc a la seva utilització, es pretén amb aquest projecte donar
sortida també a la seva problemàtica, amb una figura que, a la vegada que
produiria una millora substancial a l’imatge del nostre camp, no oblidaria
l’economia de recursos que sempre s’ha de tenir present en el camp d’allò
públic.
Potser que no sigui l’única formula, però si més no, és un intent
d’apropar la correcte gestió dels recursos públics a l’àmbit de la propietat
privada.
La figura seria la de aportacions econòmiques per a la seva recuperació,
amb el percentatge del cent per cent de l’inversió necessària, però, amb la
clàusula de salvaguarda necessària, inscrita en el registre de propietat, de
recuperació de dita inversió, en cas d venda de la propietat.
Amb aquesta figura, es recuperaria la inversió feta, sense fer malbé els
innegables drets dels propietaris, de gestionar les seves propietats, per això
s’haurien de trobar les formules adients, per aconseguir que la propietat gaudís
de dita reforma, sense ser gravats per la mateixa, que la col·lectivitat veges
millorat el seu entorn de forma exponencial, i que a la vegada, els recursos
públics no fossin de nou utilitzats per a millorar resultats que pertanyen a
l’àmbit privat.
El millor seria, en la meva humil opinió, la valoració professional de la
propietat amb i sense la millora, d’aquesta forma, amb el màxim de la inversió
feta per l’ens públic, amb diners constants, la possible venda del bé renovat no
engrossiria la butxaca privada abans d’haver retornat la inversió pública.
Evidentment, això també significa que allò que no fos objecte de venda,
sempre hauria de ser conservat per els titulars en les condicions establertes al
conveni, exactament igual que la resta.

10.4 DELS LLIBRES DE TEXT.
Aquest és un tema per al qual han discutit llargament els polítics de tots
els colors, i només quan s’apropen unes eleccions, els gestors de lo públic
tiren de pressupost i apedacen el tema.
Doncs bé, en aquest tema no m’estendré, el fet és clar, i les enquestes
tossudes, el sector turístic té mala imatge, encara que crec que això és força
injust, donat l’ample ventall de actors que dit sector té, però com en d’altres
temes, es dona tal preeminència al sector hoteler, que allò bo i dolent atribuït
als mateixos, impregna les relacions de la ciutadania amb la resta d’actors.
Segons el Govern 2006 de les Illes Balears, el cost total anual de donar
els llibres de text gratuïts és de 18 Milions d’Euros, Idò bé, aquesta és la xifra
que se li atorga en aquest projecte, encara que crec que amb una correcta
gestió dels mateixos, conservació i pagament únicament per desperfectes, dit
cost seria sensiblement inferior.
El mètode és senzill, cada llibre té un codi que no varia, únicament
varien els titulars de dit codi, qui perd, o fa malbé un llibre si que l’ha de
pagar, però mai qui el torna en les condicions adequades per a la seva
reutilització.
És una forma com un altra de anar bastint una nova imatge de l’activitat
turística, independentment de la voluntat dels seus majors i més coneguts
actors.

10.5 BICS I JACIMENTS.
Crec que ha de resultar evident que, en un projecte com aquest, quan es
fan determinades valoracions econòmiques, el que es pretén no és altra cosa
que deixar ben palesa l’importància atorgada a cada un dels elements del
mateix.
En tot cas, quan es trobin a les caselles de reconstrucció de jaciments i/o
restauració de BICS, és evident que moltes de les quantitats que hi ha
consignades son intercanviables, ja que l’objecte de totes aquestes inversions,
al cap i a la fi, és el mateix, i en virtut de distintes necessitats anuals, unes
serien majors que les altres, mentre que el tema de la compra dels BICS, és
també una qüestió que es pot intercanviar per col·laboracions puntuals amb les
propietats dels mateixos, seguint sempre la regla de evitar l’enriquiment de
particulars a partir de la externalització de deures que pertanyen a l’àmbit
privat.
Per això, també en aquest àmbit si necessari fos, s’hauria d’optar per
figures semblants a la proposada en l’àmbit del Pla de Molins.
Estem xerrant de inversions anuals que multipliquen vàries vegades les
realitzades els darrers anys en aquest àmbit.
A la vegada, recordarem el que es pot fer, en els annexes que hi ha en
aquest mateix concepte, les notícies i accions que això persegueix.
I hem de recordar que segons les premisses del present projecte, les
distintes institucions eclesials que col·laboren en el present projecte, ja tenen
assegurada una aportació anual de sis Milions d’Euros per als projectes de
Restauració i Rehabilitació dels Bens adscrits a les Illes Balears.

10.6 PLA DE CASTELLS.
És ben clar que l’autor d’aquest escrit, no pretén ser un expert en cap
dels camps als quals s’han d’aplicar els recursos que crea aquesta figura, en tot
cas, al camp de la divulgació, i de la posada en valor de recursos culturals,
sense caure en el parany, fàcil i massa vegades emprat, de crear allò inexistent,
en aquest cas es tracta de recuperar allò preexistent, i que, per la tardana
consciència de lo nostre a l’entorn que ens envolta, ha caigut en ruïnes o és a
punt de fer-ho.
Un exemple ben clar d’això son els castells, anomenaré només els
castells roquers mallorquins per posar l’exemple, però no hem d’oblidar altres
restes semblants que hi pugui haver a la resta de les Balears.
En el cas del Castell d’Alaró, tenim posada en marxa la restauració de
l’hospedería, però les muralles del castell cauen a trossos, sense que ningú li
posi remeï a curt plaç.
Què hem de dir del Castell de Santueri? Es va fer famós per un possible
cas d’espoli, i el que és ben cert, és que és a mans privades i no es fa res per a
la seva restauració.
I el Castell del Rei? Encara que sigui a un lloc molt allunyat de cap
carretera, i només s’hi pugui accedir a peu o amb helicòpter, és ben clar que
seria un dels llocs més importants de la geografia de tota la Mediterrània, per
la bellesa del seu entorn, al qual ara, i de forma virtual l’hi podríem afegir el
castell, totalment restaurat i amb horari de visites adequat a la figura d’un lloc
tan important, volen afegir-hi a més l’escenari impressionant per a
produccions cinematogràfiques que d’això resultaria?
Totes les construccions fortificades de les Illes Balears que necessiten
restauració tenen cabuda a un Pla anual de l’import que estem xerrant.

10.7 DE LA ARQUEOLOGIA.
Aquest és un dels temes centrals del present projecte per vàries raons, la
primera de les quals va ser la sensació de qui això sotascriu que el llegat de la
nostra generació a la posteritat, en matèria de protecció del nostre Patrimoni
estava destinat a ser poc menys que testimonial, i que, en canvi, ben bé
podríem ser coneguts com a ELS DESTRUCTORS.
Així, podem trobar potser excessiu el pes que a la Arqueologia se li
atorga en aquest projecte, però si ens basem en dades concretes, resulta que,
segons estudis realitzats per reconeguts especialistes, només en el terme de
Llucmajor s’identifiquen prop de dos-cents jaciments, que el Dr. Aramburu té
publicat també que només a la illa de Mallorca es poden contar més de quatrecents,
molts d’ells no protegits, i d’altres amb una protecció només a sobre el
paper, com han demostrat moltes de malifetes amb restes arqueològiques als
darrers vint anys.
Veritat que això no quadra amb la imatge de les Illes? Resulta curiós
que una terra amb una riquesa arqueològica tan important, i amb una història
tan poc diseccionada, es permeti de obviar aquesta important font de riquesa,
així com la deixadesa de la societat i representats públics de la mateixa, entorn
a la protecció del nostre llegat cultural i patrimonial.
Per totes aquestes raons podem concloure que la posada en marxa de
deu equips de camp, no deixa de ser una aposta decidida per un canvi radical
del model de la activitat turística que majoritàriament es du a terme a les Illes,
així com de la percepció de la societat illenca de les seves pròpies arrels i
riquesa de la seva història.
Els deu equips hauran de ser complementats amb les eines necessàries
per el treball de camp, i els professionals per a la classificació, i documentació
necessàries en aquests tipus de tasques.
Evidentment, tot aquest esforç es traduirà necessàriament en una
presència de les Illes Balears a tots els fòrums del mon allà on es tracti de
Arqueologia, el canvi radical de la tendència del tractament serà molt
probablement objecte de distints estudis de molts diferents àmbits, també en el
del canvi de model i/o producte que el resultat de la suma de tot produirà.
Es clar, que part del canvi de model que es persegueix en aquest
projecte, vindrà donat per la presència de les Illes Balears com a paradigma
d’actuació exemplar, i exemplificant que tindrà arreu del mon, és ben hora que
ens tornem a plantejar seriosament, donar un impuls de credibilitat important a
la capacitat creativa de la nostra terra, i tornem a ser, aquesta vegada si, en
positiu, el mirall on tothom es vol mirar.

S’adjunten fotografies de llocs, la major part restes arqueològiques, i el
seu entorn, que farien que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú,
patís les onades de vergonya més profunda, i en canvi, a la nostra illa, ni tan
sols son objecte de comentari al respecte, perdem la perspectiva? Mai l’hem
tinguda? La resposta probablement és a la capacitat per assolir i interioritzar
allò que un pensa que ja no té remeï, que forma part del mecanisme de defensa
de l’ésser humà, necessari per superar tants de segles de bestialitat i manca de
principis, més enllà del natural, el més fort mana i el feble obeeix o mor.
Tots aquests llocs, tenen la possibilitat d’accedir a un tractament
diferent i diferenciat amb la posada en marxa d’aquest projecte, i la seva
protecció, millora i llegat a futures generacions garantida, juntament amb la
possibilitat de donar un canvi radical al model econòmic de les nostres Illes.

10.8 REFORESTACIONS.
Aquest és un dels temes més oblidats i a la vegada més reclamat
per tota la població sensibilitzada del món desenvolupat, no hem
d’oblidar que, desgraciadament, la resta de la població mundial, encara
no ha pogut superar la barrera de les necessitats més bàsiques, que els
permeti tan sols albirar ni de lluny, que la desforestació, per a ells tema
de supervivència, és a la vegada, preocupació per un pròxim futur.
És amb aquest esperit que posem de relleu la importància que no
tan sols la població resident, també la dels visitants que volen, i encara
més voldran fer-nos objecte de la seva estada, perquè l’oci pertany en la
seva vessant econòmica a l’entorn del mon més desenvolupat, i son
aquests, els que formen el gruix dels nostres visitants amb proporcions
enormes.
Aquesta acció a més, pot formar part d’una gegantina campanya
engegada en el si del nostre territori, si posem com a exemple els
aspectes positius de la campanya de Al Gore, deduirem que es pot fer
també una cosa semblant predicant amb l’exemple, passant de les
paraules a l’acció, entroncant la reforestació també dins els Plans Verds
Joves, plantant arbres al nostre camp i consciència del que s’ha de fer
als nostres joves.
La constància en aquest camp és primordial, sense oblidar que
una iniciativa d’aquest tipus ajudaria a reduir la petjada ecològica de la
nostre generació, al manco a nivell insular, però també essent una eina
de marketing de projecció mundial també insuperable.

10.9 DELS GUIES I PERSONAL DELS
RECINTES.
Encara que es dedica només un parell de xifres del total de les fulles de
càlcul, per a la seva figura, els guies, juntament amb els professionals de
l’arqueologia, els historiadors, els escriptors, traductors, guionistes, actors,
etc. Son un eix fonamental d’aquest projecte, ja que sense ells, cap de les
actuacions dutes a terme comptaria amb el necessari procés de trasllat a la
societat resident i, també com no, als que ens visiten, d’allò que s’estarà
portant a terme en el conjunt de les Illes, és evident que s’haurà de
perfeccionar la seva formació prèvia, malgrat que en els darrers anys, a pesar
de la deixadesa de l’Administració i, moltes vegades també, a pesar d’alguns
dels integrants d’aquest peculiar col·lectiu, han estat millorant
exponencialment les seves habilitats i aptituds.
Es preveu un total de tres-cents guies, un per cada lloc de visita, però el
que es fa és dimensionar correctament, per obtenir el planter necessari per a
poder donar sortida a les necessitats dels llocs a visitar, i a la vegada, dels
circuits que sense cap mena de dubta, seguiran fent recorreguts per les nostres
Illes.
De la mateixa manera, s’aconsegueix tenir finalment als Guies de les
Illes en formació continua, amb la correcta motivació, ben pagats, amb un
període de descans anual, com la resta de treballadors, sense estar sotmesos a
altra pressió que la de fer bé la seva feina, i donar una imatge correcte i
coherent de les Illes i del seu Patrimoni, que al cap i a la fi, és el que dona
sentit a la seva existència professional.
Referent a la qualificació que es fa dels seus sous, dir que és la que els
correspondria als diplomats universitaris, i tècnics de l’Administració, com en
el cas dels Inspectors de Turisme, convenientment afegits hi ha inclosos als
nivells salarials imputats a la fulla de càlcul, les despeses per transport propi,
ja que tots ells hauran de poder acudir a qualsevol lloc de la illa on els envií
l’empresa, ara que també podem observar que, aquells que provenen de la FP,
no arribarien en aquest nivell salarial, i es quedarien un terç per davall del
mateix, com a mínim, ja que aquesta és la norma habitual en referència als
llocs de feina dels funcionaris i personal laboral, i és probable que una de les
raons de la seva inclusió normativa com a aptes per les proves de GUIA.
Evidentment, el període de 1 de Novembre a 31 de Gener seria
l’apropiat per a donar el descans anual per torns a tot el planter, també el del
personal adscrit a les entrades dels recintes de visita.

Respecta a aquest es fa una valoració dels llocs de feina en funció de les
aptituds necessàries per a dur-ho a terme, es podria també fer una avaluació de
dits llocs per si poguéssim donar sortida a la col·locació del màxim personal
amb discapacitats, que no fossin incapacitants per aquesta tasca.
I creiem que, a la vegada, aquest seria un lloc especialment indicat, per
horari i dedicació, per a mares i/o pares joves, en el marc d’una dedicació
parcial no excloent de les seves recentment adquirides obligacions.
Per això, el planter necessari per a aquests llocs es quantifica en 650
persones, 600 de planter per a 300 llocs a mitja jornada, n’hi ha 200 per als
llocs de culte religiós, en jornades de migdia, de dilluns a divendres, els dits
llocs, romandrien tancats a la visita dissabtes i diumenges.
Per l’altra banda, els 450 restants son personal adscrit als llocs de visita
de tipus arqueològic, BICS, i patrimonials en general, no adscrits a cap tipus
de culte religiós, amb la qual cosa, els dies en que romandrien tancats podrien
ser fàcilment entre setmana, cas que no es volgués donar el servei set dies per
setmana, en aquest cas, s’hauria de dimensionar de nou el planter, per resoldre
dites necessitats. De fet, els 50 que hi ha de més, son els necessaris per cobrir
les inevitables baixes que es produeixen a una nòmina de 600 persones.
Amb el cas dels guies, ja és dimensionada la seva necessitat, en funció
de l’esforç amb hores presencials, que hauran de dur a terme, i les baixes
produïdes inevitablement més les jornades que faran servei a les necessitats
del circuit de excursions.

10.10 PATRIMONI DE L’ESGLÉSIA
En aquest apartat s’explicita el que considerem és una proposta que
l’església de les Illes Balears no pot rebutjar, això és, el compromís de
mantenir obertes les esglésies, capelles, i demés edificis que proposi el
Consorci del Projecte, sense cap cost per a l’església, és clar.
També s’ha de dir però, que en el cas poc probable que l’Església
decidís no aprofitar aquest gran pacte per la restauració, com demostren
els annexes de Patrimoni Arqueològic, hi ha recursos de sobre per a dur
a terme aquest projecte sense la desitjable col·laboració dels temples i
capelles.
Dita obertura hauria de ser, en horari diürn, de les deu del matí a les 14
hores, i de les 15 a les 19 hores, diàriament, de dilluns a divendres, i amb
personal a la única entrada, i també sortida del temple, assalariat del
Consorci, dissabte i diumenge romandria tancat a la visita objecte
d’aquesta proposta.
Les despeses originades per l’assegurament de les capelles, com barreres
no existents, etc., també serien sufragades per el Consorci, així com totes
les derivades de les mínimes mesures de seguretat exigibles als recintes,
comparables a les mateixes preexistents en indrets semblants ja oberts al
públic.
Així, les institucions eclesials tindrien accés a un total de 60.000 Euros
per edifici que acomplís els requisits necessaris per al seu interès d
visita, amb un total de cent llocs, que podrien ser més, cas de considerarho
necessari, i el total de dita remuneració seria destinat al Fons per a la
Recuperació dels Edificis, i de tots aquells Bens Culturals que
complissin dos requisits fonamentals.
A) Que sigui objecte, bé abans o després, de la intervenció
realitzada, de l’ exposició, com element a visitar, o a poder gaudir de la
seva contemplació en el marc dels recintes oberts al públic de forma
gratuïta.

B) Que la titularitat de dit be, estigui adscrita de forma permanent
a l’església de les Illes Balears fent impossible la seva venda.
Desgraciadament tenim en la història de les Illes exemples com el del
Sant Pere d’Alaró que fou venut per un capellà, i que va haver de tornar
a comprar el mateix poble a un tractant d’art, per no quedar-se sense ell.
Aquestes dues senzilles, i a la vegada importants matisacions fan
prendre cos, a la possibilitat de invertir 6 Milions d’Euros en el
Patrimoni Eclesiàstic anualment, amb la posada en comú, juntament amb
la Comissió de Patrimoni de l’Església dels projectes als quals es
destinarien dits fons.

10.11 DE ARS ORGANI
En aquest cas, ja que tinc l’immens honor de formar part de l’associació
que dona suport en aquesta iniciativa de potenciació i recuperació de l’immens
patrimoni organístic de les Illes Balears, puc aportar una més amplia exposició
de les actuacions previstes per aquesta iniciativa.
En grans trets, es pot dir que es tracta de dur a terme anualment un
festival d’orgue d’abast internacional, i amb una duració i cronologia, que
entra de ple en allò que volem denominar, estratègia de creació de producte no
estacional, en realitat, i per més especificació, producte fora de la habitual
temporada alta estival.
Aquesta iniciativa però, no té exclusivament un abast de tipus turístic, té
una vessant de producte al ciutadà de les Illes molt important, i de educació de
la nostra joventut que, no podem oblidar, son i seran els més importants
receptors, i a la vegada, promotors al seu moment, de les bondats del projecte
global engegat en aquest projecte.
El cas concret d’aquesta iniciativa, es basa en la celebració del tipus
d’esdeveniment comentat més amunt, però amb una duració de quaranta-cinc
dies, cosa que ja ho fa especial, i també amb una multidisciplinarietat, que el
converteix en únic a la vegada, a la vegada que també contempla, com no
podia ser d’un altra manera, una important inversió anual en la restauració
dels orgues històrics de les Illes.
Teatre per als infants, concerts per als amants de la musica, per entesos i
per aficionats, cinema lligat a l’orgue, visites guiades als més importants
orgues de les Illes, edició de CD’s, edició de documentals a sobre els
esdeveniments per ser utilitzats en els circuits específics.
Tot això, en l’òrbita dels mesos de Febrer i Març, una eina de creació de
producte més, posada a l’abast de turistes i residents de forma anual, cada any
amb més producte, com a resultat de les inversions fetes en renovació del
Patrimoni organístic de les Illes, i tot això per una mísera càrrega anual de
quant?

10.12 DE LA CINEMA/BIBLIOGRAFIA
En aquest cas es tracta de potenciar la dimensió de la presència a
l’àmbit de la bibliografia, així com de la cinematografia, de les nostres Illes en
totes les seves vessants.
A ningú deu escapar la capacitat d’atracció que tenen aquests àmbits
dins de determinats sectors de la població mundial, així com tampoc deu
escapar, la necessitat que molta bibliografia ja existent, pugui ser publicada en
llengües distintes a la nostra.
El cinema és a la vegada, una eina de marketing gegantina, entès com la
producció no exclusiva de productes per al cinema, també de productes molt
especialitzats per als canals temàtics, de documentals històrics, de la creació
de discussió sobre els temes dés foscs de la nostra història, de l’etapa del
regne musulmà de les Illes, de la etapa prolongada musulmana de Menorca
quan la resta ja era del Regne d’Aragó, de l’etapa britànica de la mateixa illa.
De les veritats a sobre els corsaris de les Illes, del Capità Barceló, i
tantes altres figures històriques de la nostra història que romanen gairebé
oblidades excepte en els circuits més acostumats a la recerca històrica del
nostre passat.
Tot això, potenciaria el canvi de la percepció de la nostra població, per
una banda, i evidentment, també produiria dit canvi en els potencials turistes
que ens poguessin o volguessin visitar, en funció de la recepció de inputs
d’informació distints dels habituals de sol, platja i diversió.
Tot això necessita d’una xarxa important de estudi dels temes a
desenvolupar, de historiadors destinats a la preparació de la documentació, i
també de una important dosi de autocrítica, a l’hora d’abordar aquells aspectes
de la nostra història, que poguessin ser de mes difícil acceptació, tot segons els
canons morals de l’ètica i la moral jueva i cristiana, que és el que avui per avui
domina la nostra societat.
Es una tasca gegantina que no per això ha de deixar de ser duta a terme.

10.13 DE LA FESTA DE L’ESTENDARD.
Si fa o no fa, és ben probable que més del noranta per cent de la
població de les Illes desconegui el fet que tenim l’honor de tenir la festa
popular més antiga de tota Europa.
El fet que el que es celebra sigui la presa de possessió per part de les
tropes del Rei Jaume I de la ciutat de Madina Mayurqa, no té el perquè fer
obviar que es tracta d’una festa de canvi de model de societat.
El fet que dita conquesta fos a sobre l’imperi almohade, i la
problemàtica amb el mon musulmà avui en dia, no ens pot fer oblidar el que
de veritat es pot commemorar amb dita festa, la pertinença a la cultura
catalana, les pròpies arrels, que és més o manco el mateix que fan els
andalusos amb la seva Fira d’Abril, rememorant amb to festiu la seva pròpia
pertinença al mon andalusí, encara que sigui d’una forma tan distinta i poc
històrica.
La proposta que s’hi fa, a més a més en data tan senyalada és clara,
convertir de nou la Festa de l’Estendard en el que era, una gran colcada de
cavallers amb les seves muntures, del lloc on era la Porta per on va entrar el
Rei en Jaume fins a l’Almudayna, tot seguit de les seves tropes, la setmana
anterior es poden fer recreacions a l’àmbit de la Real, del setge de la ciutat i de
les sortides dels musulmans per restablir el subministrament d’aigua.
A l’hora de retre la ciutat, el que és clar és que s’ha de tractar amb seny
i delicadesa la qüestió de la religió, obviant aquells detalls que per
insignificants per la història no necessiten ser massa explícitament
representats, i si fos el cas del mateix, saber posar els contrapunts adients,
ressaltant els punts forts i febles de ambdues religions sense caure en
falsedats.
Durant les festes de Cap d’Any, ens fa falta una gran festa que recordi
qui som i d’on venim, també el nostre període musulmà, i a la vegada que es
pren consciència de poble i de país, també es crea un altra marca de futur, a les
Illes tenim la festa popular més antiga d’Europa. Vine a viure-la.

10.14 DE LA COMPRA D’ESPAIS NATURALS.
Vet ací un dels temes probablement més espinosos del projecte, la forta
oposició de determinats segments, associats a la propietat de alguns dels
paratges més valuosos de les nostres Illes, va provocar no poques situacions
incòmodes al voltant de principi dels noranta.
El tema de la gestió dels parcs naturals, la inclusió o no de propietats
particulars dins dels límits de dits parcs, les formules de gestió de dites
propietats particulars i les activitats econòmiques permeses dins de aquestes
zones, son els cavalls de batalla d’alguns propietaris que veuen en la inclusió
de les seves propietats, no ja una forma de accedir a importants plans de
millora de la seva propietat, ans al contrari, creuen que això és un atemptat
contra el seu dret a la propietat privada.
Idò bé, aquesta és la formula més adient per accedir a la obtenció de les zones
designades com preferents per a la seva protecció com a Parcs Naturals, i a la
vegada, respectar el sagrat dret a la propietat privada que el nostre sistema
legal consagra.
En el mateix nivell, intensitat, i preferencialment, el bé comú és a sobre del
privat, per la qual cosa, l’executiu pot emprendre les accions necessàries per a
la expropiació mitjançant la formula més adient per, respectant el dret del
propietari a obtenir un preu just per la seva propietat, la seva negativa a ser
inclòs als límits del Parc Natural planejat, no creï col·lisions amb el dret de la
col·lectivitat a gaudir, i a preservar en les millors condicions, el Patrimoni
Natural de les Illes.
Així, aquest fons crea el coixí necessari, per poder evitar que la manca de
recursos econòmics a l’abast de l’Executiu, creï la incapacitat per fer front a
aquest tipus de situacions.

Acadia National Park
Park Statistics
ANNEXES
Acreage
Acadia National Park protects more than 47,000 acres:
• 35,332 acres owned by the National Park Service
• 12,416 acres of privately owned lands that are under conservation easements
managed by the National Park Service
Designations
Sieur de Monts National Monument - July 8, 1916
Lafayette National Park - February 26, 1919
Acadia National Park - January 19, 1929
Visitation
In 2005, Acadia National Park received 2,051,484 recreational visits, making it the
tenth most-visited national park in the United States. The busiest months are July,
August, and September.
The National Park Service Public Use Statistics website includes detailed visitation
data for Acadia from 1919 to the present, as well as statistics for other National Park
Service areas.

10.15 PUBLICITAT I PROMOCIÓ.
Resulta obvi que tota nova iniciativa, es troba sempre amb fortes
resistències al canvi, fins i tot aquelles que han resultat ser millores efectives
en la qualitat de la vida de l’home, han hagut de superar dites resistències, la
por al canvi.
Per això, els primers anys sobre tot, s’hauran de dur a terme fortes
campanyes de divulgació de l’objecte de la Taxa de Retorn Turístic
Ambiental, part de les quals, es veuran després reforçades i recolzades per
aquells que ja hauran pogut gaudir de les avantatges del canvi realitzat.
Dites campanyes es poden realitzar també tenint en compta l’estalvi
d’esforços necessari en tota gestió pública de recursos, per la qual cosa, la
producció temàtica per canals especialitzats és molt adient, així com els
documentals per els canals generalistes també son una bona eina de
implantació en les retines i el subconscient dels individus de una imatge
adequada a la realitat d’allò que es fa amb els recursos generats, obligant
d’aquesta forma, als canals interessats en donar una imatge negativa, a canviar
o replantejar la seva estratègia.
Com sempre, el total de la inversió prevista només vol donar a entendre
que per l’autor d’aquest projecte, la correcta visualització de la Taxa, la forma
en que la mateixa serà donada a conèixer, és de vital importància per a la seva
perdurabilitat, lluny de les lluites entre famílies polítiques, més preocupades
de les seves parcel·les de poder que de la realitat que els toca viure a la
societat de la qual els tocaria garantir la Sostenibilitat.
De fet, és probable que s’hagi de realitzar cert treball de creació virtual,
per a donar una correcte visió del que es pot aconseguir amb la correcte
utilització dels fons generats amb aquesta figura, tant en l’entorn natural, amb
projeccions dels resultats a obtenir als distints àmbits d’actuació, entorn al
qual es podria proposar, la visualització virtual de la recuperació de les zones
cremades als darrers vint anys, com a resultat de la seva correcta gestió
ambiental i amb fons d’aquest projecte, i al mateix temps, dins l’entorn de la
recuperació patrimonial associada en aquest projecte, proposaria com a
exemple clar, la possible i desitjable reconstrucció de la Basílica de Son
Peretó.
Una de les accions a emprendre serà precisament la de tenir varis
encarregats de, juntament amb l’autor del projecte, una vegada imbuïts del
coneixement enciclopèdic de la proposta. i de la posada en marxa del projecte,
de les seves arrels, dels seus objectius, puguin ser enviats per totes les
universitats del mon a explicar el projecte, les seves repercussions, allò ja fet

abans de la posada en marxa, allò en preparació, el coneixement a la
comunitat acadèmica i l’arribada als manuals de estudi de les grans escoles de
negoci, com a cas concret a estudiar, on s’utilitzen els punts forts d’una
destinació turística madura per enfortir els punts febles presents, i canviar un
model, previsiblement desgastat, en un altra amb unes noves atribucions
qualitativament superiors a les anteriors, i a la vegada en un nou
posicionament del producte global, sense l’abandonament de l’anterior.
Evidentment, l’objectiu d’aquesta tasca, és doble, per una banda, crear
una onada de simpatia cap a la proposta engegada, per l’altra, la repercussió
als mitjans de comunicació i les repercussions positives que això tendiria, així
com el poder exercir de pol d’atracció de esdeveniments mundials de Turisme
Sostenible.
En això li podem dir, ampliar el ventall de la demanda del teu producte.
Al mateix temps, s’inclouen a continuació dos annexes que ens
expliquen una mica, mitjançant els resultats de la recerca a Google, de
determinades paraules clau en distints entorns, quina és la imatge que podem
tenir a l’exterior, i quina no és la desitjable.

10.16 DE LES D.O.C.
Aquest és un dels temes que es poden considerar també fonamentals,
per a la correcte posada en funcionament d’un projecte d’activitat
respectuosa amb el concepte de sostenibilitat, ja que l’acció del fenomen
turístic duu implícita també una interacció determinant a sobre els mercats
laborals, i s’han de posar en marxa eines correctores que puguin fer front a
aquestes pressions a sobre les activitats que, com tot coneixedor del
fenomen de la preservació ambiental coneix, son les que durant segles han
contribuït a preservar els entorns paisatgístics que ara, dita activitat turística
explota.
Per això, en aquesta proposta, tenim en compta també, que aquelles
activitats del sector primari, que han arribat als nostres dies, que
comparteixen sense fer malbé el mediambient, el medi rural, o que amb
mesures correctores adequades poden millorar la seva posada en valor,
siguin protegides, potenciades, i millorada la seva comercialització,
mitjançant els fons que la mateixa activitat que els ha posat en perill, pot
generar.
El cas de la sobrassada és paradigmàtic en aquest tema, la sobrassada
hauria de ser un element com el CHAMPAGNE, com el CAVA, i com el
pernil de JABUGO, la sobrassada només hauria de ser un producte amb la
D.O. de les Illes Balears, per aconseguir aquesta fita, evidentment s’hauran
de dur a terme les accions administratives corresponents, però a la vegada,
també s’hauran de millorar les condicions per a que, tant els productors de
porc negre, com les indústries càrniques transformadores, puguin dur a
terme la seva activitat sense que la insularitat, i el preu de la ma d’obra
provoqui l’encariment brutal que provoca que avui, aquestes darreres,
vagin a comprar els animals a altres indrets, ja que, fins i tot amb el
transport afegit, els hi surt més rendible.
Aquest només és un dels casos, però n’hi ha més, i les mesures
correctores per anivellar la competitivitat son absolutament necessàries.
S’han de crear les D.O.C. encara necessàries, i s’han de millorar els
seus usos i condicions en el mercat global, actuant localment.

10.17 HOLOGRAMES AL CARRER.
Aquest seria un intent d’engegar a caminar un aspecte únic a un destí
com el nostre, tots hem vist per primera vegada el que és un holograma al
film de La Guerra de les Galàxies, aquell va ser un dels elements
innovadors del moment als ulls dels espectadors, hem de cercar per al
nostre entorn dels conjunts històrics, la forma de atreure l’atenció del
públic abans de que es produeixi la decisió de compra.
Aquesta seria una important eina de Marketing, per aquells que ja
ens visiten seria una millora del producte exponencial, per aquells que
encara no ho fan, seria una forma més de atreure la seva atenció.
Quan penso en aquest projecte d’holografia, ho faig en el sentit de
incloure als llocs on han esdevingut determinats fets històrics, ja siguin
execucions, coronacions, batalles, assassinats com el d’en Berga, les
instal·lacions necessàries per a que dit fet pugui ser relatat per l’autor del
mateix, convenientment representat prèviament per un actor, i amb els
idiomes que es vulgui.
Ha de ser un aparell de tipus cilíndric o quadrangular, amb tots els
costats de vidre de seguretat de la millor qualitat, i amb un senzill i protegit
quadre de manaments, amb dues possibilitats, a saber, per una part, la de
accedir a la representació mitjançant pagament, per l’altra, accedir a la
mateixa per part de una tarja de crèdit, de la qual només poden ser titulars
els Guies de la concessionària, és clar que aquestes possibilitats poden ser
objecte de millor raonament.
Evidentment, al quadre es podria escollir l’idioma de la
representació, i els fets serien els històrics, però també, i això s’ha de veure
fins a quin nivell s’està disposat a arribar, es podrien fer representacions
“ad hoc” que serien especialment atractives per esdeveniments d’empresa,
Congressos, presentacions de productes, allà on, personalment no inclouria
els personatges històrics, però on sí es podria dur a terme la gravació de
determinats personatges que després serien els reproduïts a l’holograma,
per exemple, el pallasso de Mc Donald’s, ara bé, quedi clar que
desaconsello la introducció de figures històriques com a eina de publicitat
amb els recursos d’aquest projecte.
No conec cap lloc al mon, on això es faci actualment, pot ser és
l’hora de començar a pegar primer de nou, i pegar fort, les condicions
tècniques del nostre entorn ens ho permeten, i ho hem d’aprofitar.

10.18 PATRIMONI SUBMERGIT.
Aquest tema, pot ser que resulti una mica estrany, el que surti
especificat amb un capítol de despesa tan important, però és que, en aquest
capítol, que és on a les Illes Balears precisament teníem una riquesa més
aclaparadora, per la situació privilegiada del nostre arxipèlag a la
Mediterrània Occidental, és on, sense cap mena de dubte, hem sofert
l’espoli més sagnant, la inacció governamental a tots els nivells més
insultant, començant a l’època franquista, on tots els indicis apunten a
col·laboracionisme, entre distints càrrecs de l’Administració de les hores, i
els pirates que, de fa decennis estan fent rapinya als fons de les nostres
aigües, i acabant si tant volen, ahir mateix, quan la despesa en aquest tema
és inexistent.
El que es proposa en aquest capítol de la despesa, és senzillament
crear un equip de documentació, recerca, i rescat de les peces que podem
trobar als naufragis que han tingut lloc en les nostres aigües.
Ja siguin tarides, llenys, galeons, sigui el que sigui el tipus
d’embarcació submergida, ha de retre l’atenció que es mereix, rescatar el
que no ha estat espoliat, i posar-ho a lloc adequat a la seva pertinença a la
nostra història.
Posant esment a la qüestió de rendibilitat, hem de recordar que les
naus que han travessat les nostres aigües han estat sempre de molt distintes
procedències, i el resultat de les descobertes de tot aquest tipus de troballa,
hem de recordar que sempre té una especial i important repercussió als
mitjans de comunicació de masses.
Per un altra banda, podem tenir en compta també la precària situació
en que es troba aquest tema al conjunt de l’Estat, es podria utilitzar també
la conformació de un equip anomenat ILLES BALEARS, dotat dels
avantatges tecnològics més importants, i del personal adequat, per a dur el
nom de la nostre Comunitat arreu del món.
La ingent quantitat de naufragis dels segles XV al XVIII, per tot el
mon, i amb “bandera española” fan plausible que els dits mitjans fossin
utilitzats també en representació del Govern de l’Estat, en les missions que
avui en dia realitzen els anomenats caçadors de tresors, que, per cert,
després venen peces dels dits naufragis a preu de canari jove als que
haurien de ser titulars de la seva propietat del principi. Exemple, em
remetré a la compra efectuada per Caixa Madrid i la C. Autònoma de
Madrid recentment per valor de quasi sis milions d’Euros.
En poques paraules, no només és important rescatar tot el que encara
hi pot haver al fons de la mar a ca nostra, també podem crear una xarxa de
coneixença per temes tecnològics i d’aventura que incrementen a la vegada,
percepció i desig en el receptor dels missatges.

Això sense entrar a valorar, el que suposaria per al segment del
bussetjadors amateurs, amb l’increment de territori marí protegit, juntament
amb una xarxa de noves troballes per al busseig, així com la increïble
onada de publicitat positiva que en sortiria de tota aquesta iniciativa a dit
segment.

CONCLUSIONS.
Per finalitzar amb aquesta aproximació, que hem volgut creure, que
podria fàcilment ser percebuda, com un canvi a la tendència dels segments de
població, potencials visitants de les nostres illes.
A la percepció que del fenomen turístic tenen els residents de les Illes, a
les importants i mai suficientment valorades expectatives creades, als turistes
a l’hora d’escollir la seva destinació, per poder accedir a uns segments que
son, malgrat pugui semblar el contrari per alguns, majoritaris a la població
europea, i amb això, em remetré a allò que vol i desitja experimentar
qualsevol resident de l’entorn europeu, començant per nosaltres mateixos.
Son molts els motius que generen viatges a llocs on la bonança
climatològica és un dels seus principals atractius, però cap d’ells exclou el
gaudiment de la cultura i el Patrimoni del lloc visitat, és cert que no representa
encara un percentatge significatiu, si valorem la presa de decisió, però també
és ben cert, que representa una de les accions més valorades per part de
gairebé tots els habitants de països desenvolupats.
Però no podem deixar de banda, que hem entrat a alguns dels punts més
sensibles de la consciència col·lectiva del mon desenvolupat, quan hem
engegat els programes de potenciació, recuperació i millora dels espais
naturals de les Illes Balears, aquest SI és un factor cada vegada més present i
valorat per part dels turistes urbanites - més del 80% -, a l’hora de prendre la
seva decisió envers al seu lloc de descans i/o oci.
Per aquestes raons, per la continuació de la presència de les Illes Balears
als fòrums on ha estat sempre present, i per la posada en valor d’aquells
recursos que, essent presents a la nostra terra, no havien fins a dia d’avui,
trobat el seu lloc, el seu moment, per a ser considerats com el que son, part del
nostre poble, de la nostre riquesa, del nostre passat i, si som capaços de
prendre les decisions adequades, una excel·lent eina per a assegurar el nostre
futur.
Per finalitzar ja en l’exposició, comentar que si bé l’eina adequada del
punt de vista de Turisme Sostenible, és sense cap dubte, la figura proposada,
no és menys veritat que tot poble es sobirà per a fer del seu futur el que trobi
adient, per això, no puc deixar d’admetre, que tot el que és en aquest projecte
exposat, podria ser suportat amb inversió pública, sabent que això dur a altres
interrogants, com per exemple, si és just que la societat resident es vegi
privada dels recursos que haurien de ser utilitzats en l’assegurament de
l’activitat turística, i impedir la seva destinació a d’altres causes, sanitat,

educació, assistència social, ajuts al tercer mon, que poguessin veure minvats
els seus recursos per aquesta raó.
Per exemple, també hauríem de concloure que el pagament dels llibres
de text, deixaria de tenir sentit com a eina de reforçament de l’imatge de
l’activitat turística, ja que en aquest cas, no seria aquesta la que crearia dits
recursos, i si bé totes les figures que s’exposen en aquest projecte, tenen una
clara vessant de aprofitament per part dels ciutadans residents, i d’aquells
forans, no és menys cert que l’objectiu primordial, les arrels del projecte son
les de crear un canvi radical a allò que ha estat l’esdevenir turístic dels darrers
cinquanta anys, dels quals, no es pot negar, els beneficis han estat compartits
per sector empresarial i habitants, però tots els aspectes negatius, les
anomenades externalitats, les han hagudes de patir en exclusivitat els habitants
de les Illes, bé, això no és del tot cert, els agents del sector turístic també les
pateixen, però com que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure, en realitat
això crearia una nova onada inconvenient per a l’imatge de l’activitat turística.
És evident que aquesta és una discussió però, que té la seva resposta en
la voluntat popular, i que aquesta, en un sistema com el nostre és sobirana, i
així ha de ser.
Moltes de gràcies.
Tomeu Amengual i Ventolrà M.T.S UIB