Resum de la conferència i curriculum del conferenciant - Blogs IEC ...

QUAN S’EROSIONA LA BIODIVERSITAT, TOTS HI SORTIM PERDENT
Resum de la conferència que impartirà el científic el dia 27/04/2011 a l’aula magna de la UVIC
Joandomènec Ros, Dept. Ecologia UB
Als dos tipus de riquesa que tradicionalment hom reconeix com a patrimoni dels
països, material i cultural, cal afegir-ne una altra, l’enorme riquesa biològica del nostre
planeta, un patrimoni tant o més valuós que els anteriors. La biodiversitat és la riquesa i
varietat d'espècies d’éssers vius, considerada a diverses escales, des de la genètica
(variabilitat genètica dins d'una espècie de bacteri, fong, planta o animal), passant per la
taxonòmica (diferents categories immediatament per dessota o per sobre de l'espècie),
fins la geogràfica (àrees geogràfiques diferents amb nombres d'espècies també diferents).
La biodiversitat seria el diccionari de la natura, l’inventari de tots els components de la
flora o fauna d’una determinada regió, mentre que l’ecodiversitat en seria la gramàtica: les
proporcions i la manera en què aquests components s’organitzen i interactuen dins dels
ecosistemes.
Resulta irònic que el coneixement que comencem a tenir de l'important paper de la
biodiversitat pel funcionament del món i pels nostres propis afers arribi en el moment de la
historia en el que la nostra espècie està agredint aquesta biodiversitat en tots els fronts
possibles: destruint hàbitats, eliminant directament o indirecta unes espècies més fràgils i
afavorint-ne unes altres, contaminant el medi, exhaurint el que per a nosaltres són
recursos naturals però per als ecosistemes són peces fonamentals del seu funcionament.
La protecció, el rescabalament, la restauració, la gestió racional i sostenible de la
biodiversitat és una tasca urgent, en la que ja s’estan esmerçant esforços, però a la que
caldrà dedicar-n’hi molts més en el futur immediat.

Joandomènec Ros – CV - 10/3/2011
Joandomènec Ros (Barcelona, 1946) és catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, on
dirigí el Departament d'Ecologia. Especialista en ecologia marina, ha coordinat programes de
recerca, ha publicat diversos llibres científics i un centenar llarg d'articles en revistes
especialitzades, dirigit una quinzena de tesis i traduït un bon nombre de llibres d'ecologia, biologia
evolutiva i biologia marina. Ha dirigit el programa de Ciències del Mar de la Universitat de la
Mediterrània (MEDCAMPUS), el grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya
"Ecologia del zoobentos marí", la càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable
de la UB. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans (secretari general des del 2005 i vicepresident
des del 2009) i pertany a diverses societats científiques. Participa en òrgans consultors de la UB i
de l'administració, com el Consell de Protecció de la Natura (que presideix des del 2009) i el
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; ha estat rector de la Universitat Catalana
d’Estiu (2001-2008). És autor de diversos llibres de divulgació: La nostra ecologia de cada dia
(1995), Trossos de natura inacabats (1997), Proposicions il·luminadores i insensates. Reflexions
sobre ciència (1999), Rots de vaca i pets de formiga. Reflexions sobre el medi ambient (1999),
Objectiu: l’Antàrtida. Diari de bord d’una campanya oceanogràfica (1999), Vora el mar broix.
Problemàtica ambiental del litoral mediterrani (2001), La natura marradeja (2001), El segle de
l’ecologia. Els problemes del medi ambient (i algunes solucions) (2004), Exploració, joc i reflexió.
Assaigs sobre ciència (2006), i L'altra meitat del medi ambient (2007).