memòria Montseny 2003

xarxa de municipis
Memòria
2003

Parc Natural del Montseny
Reserva de la biosfera
Memòria 2003

Fotografia de la coberta: Shooting
@ Diputació de Barcelona
Novembre de 2004
Producció i edició: Institut d’Edicions
Impressió: Unitat d’Impressió i Reprografia
DL: B-
2

Índex
Parc Natural del Montseny
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1. Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2. Àmbit geogràfic i administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
3. Documents de planificació i gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
4. Òrgans de gestió i participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
5. Mitjans i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
5.1 Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
5.2 Equipaments i serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
5.3 Publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
5.4 Recursos econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
6. Programa 2003: activitats prioritàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
6.1 Conservació i tractament físic del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
6.1.1 Vigilància i control del planejament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
6.1.2 Plans de prevenció d’incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
6.1.3 Plans de restauració del medi natural i del paisatge . . . . . . . . . . . . . . . 36
6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni . . . . . . . . . . . . . . 37
6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
6.2 Foment del desenvolupament i la participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
6.2.1 Consells, comissions i convenis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
6.2.3 Infraestructures i serveis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
6.3 Ús social i educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
6.3.2 Activitats d’ús social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003 . . . . . . . . . . . 52
6.4 Activitats generals i de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Annex
I. Pla de seguiment de paràmetres ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3

Presentació
Parc Natural del Montseny
És sempre difícil mirar de recollir, a manera de síntesi i a tall de presentació, el treball de
tot un any en un territori extens i complex, com és el Montseny. El treball d’un equip de
més de trenta persones, de les dues administracions gestores del Parc Natural i dels
divuit ajuntaments, s’ha adreçat un any més a garantir l’avenç en el compliment de l’objectiu
bàsic que el planejament, en definitiva la voluntat social, ha plantejat per a aquest
territori: la preservació dels seus valors naturals i culturals, entre els quals, sens dubte,
adquireix una significació essencial el fet de mantenir-se com un espai habitat, viu, dinàmic,
en el qual es donin les condicions necessàries per fer possible la qualitat de vida per
als que hi viuen i treballen i l’ús social, per al lleure, l’educació i la recerca, que constitueix
també un signe de qualitat per a una societat que vol progressar cap a un territori
harmònic, equilibrat i reconciliat amb el paisatge.
En aquest sentit, els avenços en el procés de revisió del Pla especial del Parc Natural del
Montseny, que s’han fet evidents amb l’adopció per part de gairebé tots els ajuntaments
dels acords de ratificació de la revisió i amb la constitució de l’equip tècnic redactor, han
confirmat novament la validesa d’aquests objectius, i alhora la necessitat de renovar
l’instrument d’ordenació que ha d’ajudar a assolir-los. Les eleccions municipals i els canvis
d’equips de govern allà on s’han produït han permès fer palès, d’altra banda, que el
projecte territorial del Parc Natural del Montseny transcendeix qualsevol color polític i
convoca un alt grau de consens social.
Des del punt de vista més específic de la gestió, l’any 2003 ha vist desaparèixer les antenes
i altres elements artificials del cim del turó de l’Home, tot culminant així en gran
manera les previsions de restauració del paisatge que el Pla director, elaborat amb
aquest objectiu fonamental al final de l’any 1998, havia plantejat. La imatge, fins i tot
mediàtica, dels treballadors del parc enderrocant la darrera torre metàl·lica del cim
exemplifica força bé la culminació d’aquest procés fins allà on l’Administració del Parc,
amb una inversió mantinguda que ha superat el milió d’euros i cercant la col·laboració,
que sovint s’ha trobat, d’altres administracions i institucions. Resten pendents alguns
temes, sotmesos a debat, com ara el destí de l’observatori meteorològic o la formulació
d’un nou model d’ús públic.
En l’àmbit dels serveis i equipaments adreçats a l’ús públic, l’any 2003 ha estat caracteritzat
per l’esforç d’organització que ha suposat la implantació del sistema de qualitat,
impulsat per la Secció Espanyola de la Federació Europea de Parcs Naturals i Nacionals i
per la Secretaria General de Turisme, en el qual s’ha involucrat el parc, com a espai pilot.
Això ha suposat una reflexió exhaustiva i rigorosa al voltant de les característiques de
l’oferta d’equipaments i serveis del parc i al voltant del funcionament, a la llum dels criteris
de qualitat que han de regir qualsevol oferta de serveis i, d’una manera molt especial,
una oferta pública i en un espai natural protegit. Aquest esforç s’ha traduït en l’elaboració
d’una manera participativa dels procediments, instruccions de treball i registres
que han de constituir l’arquitectura bàsica del sistema de qualitat i en la sol·licitud,
al final de l’any, de la certificació, prèvia auditoria, dins del primer trimestre del 2004.
Acabem aquesta presentació, doncs, parlant de qualitat, terme que també s’ha utilitzat
en els primers paràgrafs: qualitat de vida, qualitat del paisatge, qualitat dels equipaments
i serveis. En un espai protegit consolidat, després de més d’un quart de segle d’implantació
d’un planejament especial, la qualitat de la gestió ha de constituir, sens dubte,
un dels paradigmes fonamentals per als propers anys.
Fontmartina, juny del 2004
5

1. Dades generals
Figura jurídica i data de creació
Parc Natural del Montseny
Reial decret de creació del Patronat de la Muntanya del Montseny, aprovat el 15 de setembre de
1928. Constitueix el precedent històric de l’aplicació d’un règim de protecció especial a la muntanya
del Montseny.
Pla especial del Parc Natural del Montseny
D’acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refós de 9 d’abril de 1976.
Promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de
Barcelona, el 26 de juliol de 1977.
Promogut per la Diputació de Girona i aprovat per l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i
Urbanisme de 26 de gener de 1978.
És la figura cabdal de protecció del Parc Natural del Montseny i la que determina bàsicament el
règim de protecció i gestió actuals, en aplicació de la legislació urbanística.
Decret de creació del parc natural
Decret 105/1987 de la Generalitat de Catalunya, de 20 de febrer (DOGC núm. 827, de 10 d’abril
de 1987).
Reconeix la creació del Parc Natural del Montseny, d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais
naturals, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al DOGC núm. 556, de 28 de juny
de 1985.
Decret d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural
Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre (DOGC núm. 1714, d’1 de
març de 1993).
En el seu annex 1, que relaciona la llista d’espais d’interès natural, s’inclou el Montseny, amb els
límits de l’àmbit del Pla especial.
Declaració com a Reserva de la Biosfera
Resolució del Comitè Internacional de Coordinació del Programa MAB de la Unesco de 28 d’abril
de 1978.
Incorporació del Parc Natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de la biosfera dins
del programa «L’Home i la Biosfera» (MAB) de la Unesco.
7

Parc Natural del Montseny
Administració gestora i promotora
8
Diputació de Barcelona
Àrea d’Espais Naturals
Comte d'Urgell, 187
Edifici del Rellotge, 3a planta
08036 Barcelona
Tel. 934 022 428
Fax 934 022 429
s.parcsn@diba.es
www.diba.es
Diputació de Girona
Àrea d’Acció Territorial
Medi Ambient
Pujada de Sant Martí, 4-5
17004 Girona
Tel. 34 972 185 000
Fax 34 972 208 088
medi.ambient@ddgi.es
www.ddgi.es
a Vic
i Puigcerdà
Centelles
C-17
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
Balenyà
Aiguafreda
llll ll ll ll ll ll l l ll ll l ll ll l ll ll l ll ll
Figaró
a Granollers
i Barcelona
Seva
Tagamanent
Tagamanent
ll l l ll l lll ll ll ll l ll ll l l l ll ll l ll ll ll l ll l l l ll ll
El Brull
la Garriga
Samalús
Coll Formic
Puig Drau
el Sui
BV-5301
Cànoves
Matagalls
Viladrau
Sant Marçal
Montseny
les Agudes
Turó de l'Home
la Costa de
Montseny
Mosqueroles
Sant Esteve de
Palautordera
Santa Maria de
Palautordera
Sant Pere de
Vilamajor
Sant Antoni de
Vilamajor
Oficina del Parc
Parc Natural del Montseny
Fontmartina
Ctra. de Sant Celoni
Turó de l’Home, km 10,800
08470 Fogars de Montclús
Tel. 34 938 475 102
Fax 34 938 475 368
p.montseny@diba.es
a Vic
Fontmartina
BV-5114
Fogars de Montclús
Campins
Sant Celoni
C-25
GI-543
Santa Fe
de Montseny
Arbúcies
Riells
a Girona
GI-552
Breda
Gualba Viabrea
la Batllòria
0 1 2 km
Sant Feliu
de Buixalleu
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
a Barcelona, Tarragona i Lleida
C-35
l l l l l
A-7
a Girona
autopista/autovia
carretera asfaltada
pista forestal
ferrocarril

2. Àmbit geogràfic i administratiu
Superfície del parc natural
Parc Natural del Montseny
La superfície total del parc natural és de 30120.10 ha. Per tal de definir tractaments i usos específics
més ajustats a les característiques concretes del territori, el Pla de protecció estableix i delimita
les zones següents:
Zonificació del Parc Natural del Montseny Extensió (ha)
Reserva natural (àrea de parc) 16.294,70
Reserva natural qualificada (àrea de parc) 1.077,70
Zona d’influència (àrea de preparc) 12.747,70
Extensió total 30.120,10
Àmbit de la Reserva de la Biosfera 30.120,10
Àrea d'influència (preparc) 16.294,7
Àrea de reserva natural 1.077,7
Àrea de reserva natural qualificada 12.747,7
Àrea d'influència
Comarques i municipis de l’àmbit del parc
El territori delimitat pel Pla especial de protecció inclou sòls pertanyents a divuit municipis de les
comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.
Comarques ha de parc %
El Vallès Oriental 16.970,0 56,3
Osona 6.954,3 23,1
La Selva 6.195,8 20,6
Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial
Aiguafreda 796,00 622,00 78,14
El Brull 4.108,00 3.483,00 84,78
Campins 738,00 214,00 29,00
Cànoves i Samalús 2.841,00 1.852,90 65,22
Figaró i Montmany 1.470,00 586,00 39,87
Fogars de Montclús 4.015,00 3.592,50 89,47
La Garriga 1.972,00 499,00 25,30
Gualba 2.324,00 870,20 37,44
Montseny 2.702,00 2.702,00 100,00
Sant Esteve de Palautordera 1.073,00 336,40 31,35
Sant Pere de Vilamajor 3.474,00 1.786,00 51,41
Seva 2.910,00 639,50 21,97
42%
Àrea de reserva natural
qualificada
4%
Àrea de reserva
natural
54%
9

Parc Natural del Montseny
10
Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial
Tagamanent 4.348,00 3.909,00 89,91
SUBTOTAL (Barcelona) 32.771,00 21.092,50 64,36
Arbúcies 8.694,00 4.197,60 48,28
Breda 509,00 7,00 1,38
Riells i Viabrea 2.653,00 1.592,90 60,04
Sant Feliu de Buixalleu 6.146,00 398,30 6,48
Viladrau 5.061,00 2.831,80 55,95
SUBTOTAL (Girona) 23.063,00 9.027,60 39,14
TOTAL GENERAL 55.834,00 30.120,10 53,94
Població resident del parc
Municipi Població total Població dins del parc
Cases Habitants
Aiguafreda 2.206 2 5
Arbúcies 5.904 42 152
Breda 3.589 0 0
El Brull 207 21 86
Campins 342 2 8
Cànoves i Samalús 2.316 8 18
Figaró i Montmany 1.003 6 15
Fogars de Montclús 406 53 161
La Garriga 13.122 1 1
Gualba 966 3 14
Montseny 318 70 318
Riells i Viabrea 2.867 14 64
Sant Esteve de Palautordera 1.815 4 12
Sant Feliu de Buixalleu 722 1 1
Sant Pere de Vilamajor 3.339 9 41
Seva 2.885 1 2
Tagamanent 252 9 21
Viladrau 961 12 20
Totals 43.220 258 939
Evolució de la població total dels municipis del Montseny (1975-2003)
1975 1981 1986 1991 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
24.445 25.635 26.747 29.244 33.296 34.483 36.119 36.760 38.009 38.867 41.273 43.220
Evolució de la població a l’interior del parc (1992-2002)
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
679 688 759 803 860 824 876 901 930 931 946 939

Titularitat del sòl
Parc Natural del Montseny
Titularitat pública (Diputació de Barcelona): 3.814,19 ha (12,66%)
Titularitat pública (Generalitat de Catalunya): 279,54 ha (0,93%)
Titularitat privada: 26.190,96 ha (86,31%)
sòl privat
86%
sòl públic (DB)
13%
sòl públic (GC)
1%
Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha
El Vilar de la Costa Fogars de Montclús 44,07
Can Planes de Fontmartina Fogars de Montclús 108,35
Bosc de Can Riera de Ciuret Fogars de Montclús 146,82
Avetosa de les Agudes i turó de l’Home Fogars de Montclús 135,00
La Traüna Fogars de Montclús, Montseny 205,54
Sant Bernat i can Gorgs Montseny 318,47
Coll Pregon Viladrau 105,80
Santa Helena i Morou Fogars de Montclús 206,80
Peça sot de Gualba Gualba 3,23
La Morera el Brull 101,87
El Bellver Tagamanent 286,76
L’Agustí Tagamanent 190,26
Santa Susanna Sant Pere de Vilamajor 128,31
Can Lleonart Fogar de Montclús 0,85
El Puig de Sant Marçal Montseny 43,42
Peça Ros de Ramis Fogars de Montclús 0,64
Peça Layret Montseny 1,00
Peça Cortils Fogars de Montclús 0,61
Peça font de Profit Fogars de Montclús 3,42
Peça Carbonell Fogars de Montclús 0,73
Peça torrent del Clot Tagamanent 18,53
El Montgròs el Brull 4,50
Can Casades Fogars de Montclús 0,60
Peça Oriola Viladrau 7,04
Peça Jubany Fogars de Montclús 2,60
Peça les Illes Montseny 22,03
Rectoria de Vallcàrquera Figaró i Montmany 1,71
Finca del Cotolengo i font del Faig el Brull 138,42
Font de Passavets Fogars de Montclús 14,50
11

Parc Natural del Montseny
12
Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha
Peça del RACC (segregació de cal Rei) Fogars de Montclús 1,60
Finca Santa Fe Fogars de Montclús 535,60
Can Terrer Sant Pere de Vilamajor 87,00
Casanova de Sant Miquel Aiguafreda 94,00
Esqueis del Bovilar Montseny 8,00
Cal Trompo Fogars de Montclús 48,00
Vallforners Tagamanent 681,00
La Roureda del Puig Montseny 15,05
La Pedreguera Montseny 18,47
Sot de la Marleta Viladrau 16,69
Muntanya del Matagalls Viladrau 66,90
Total finques de la Diputació de Barcelona 3814,19

3. Documents de planificació i gestió
Parc Natural del Montseny
L’element primordial del planejament del Parc Natural del Montseny és el Pla especial, aprovat
l’any 1977 per a la província de Barcelona i l’any 1978 per a la de Girona. D’aquest Pla, que és una
figura de la legislació urbanística, se’n desprèn un text normatiu i els plànols d’ordenació, que
recullen els elements normatius i d’ordenació bàsics d’aplicació dins l’àmbit del parc (àrees de parc
i de preparc).
El planejament municipal dels municipis que integren l’àmbit del Pla especial constitueix, també,
una normativa aplicable, que recull, ratifica i a vegades desenvolupa les prescripcions del Pla especial.
Anualment s’aprova el programa d’activitats, que està estructurat en cinc grans subprogrames:
conservació i tractament físic del territori; foment del desenvolupament i participació; ús social;
educació ambiental; activitats generals i de suport. En aquest programa es defineixen els objectius
i activitats, com també el pressupost associat.
La legislació sectorial de caire general conforma un conjunt de normes que s’han anat afegint a
les del Pla.
Òrgan Disposició
competent Rang / Data Títol Publicació
Ministeri Decret 3151/1968, Reglament tècnic de línies elèctriques aèries BOE 27/12/1968
d’Indústria de 28 de novembre d’alta tensió
Ministeri Decret 2413/1973, Reglament electrotècnic per a baixa tensió BOE 9/10/1973
d’Indústria de 20 de setembre
Ministeri Reial decret 3181/1980, Protecció d’espècies de fauna salvatge BOE 6/3/1981
d’Agricultura, P. i A. de 30 de desembre
Parlament Llei 9/1981, Protecció de la legalitat urbanística DOGC 4/12/1981
de Catalunya de 19 de novembre
Generalitat Llei 12/1981, de 24 de desembre Establiment de normes addicionals de protecció DOGC 21/12/1981
(adequació per dels espais d’especial interès natural
Decret legislatiu 14/1994) afectats per activitats extractives
Presidència Decret 169/1983, Unitat mínima de conreu DOGC 20/5/1983
Generalitat de 12 d’abril
Parlament Llei 3/1984, Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic DOGC 18/1/1984
de Catalunya de 9 de gener de Catalunya
Parlament Llei 12/1985, de 13 de juny D’espais naturals de Catalunya DOGC 28/6/1985
de Catalunya (adequació per
Decret legislatiu 11/1994)
DARP Decret 81/1986, de 20 de març Competència per sancionar en via administrativa DOGC 7/4/1986
Departament de Ordre d’11 de juliol de 1986 Requisits per a la instal·lació i el funcionament DOGC 11/7/1986
Comerç, C. i T. dels càmpings
Cap de l’Estat Conveni de Berna Conservació de la vida silvestre i del medi natural BOE 1/10/1986
de 19 de setembre de 1979 a Europa
Generalitat Decret 378/1986, Establiment de plans de prevenció d’incendis DOGC 13/2/1987
de 18 de setembre en els espais naturals de protecció especial
Parlament Llei 3/1988, de 4 de març
(modificada per la Llei 3/1994,
modificada per la Llei 18/1998)
Protecció dels animals a Catalunya DOGC 18/3/1988
Parlament Llei 6/1988, de 30 de març
(adequació per Decret legislatiu
10/1994)
Forestal de Catalunya DOGC 15/4/1988
Ministeri Ordre de 18 de maig Normes sobre el pintat dels suports de les línies BOE 29/5/1988
d’Indústria i E. de 1988 aèries de transport
DARP Ordre d’11 de maig de 1988 Aprofitaments de suro DOGC 1/6/1988
13

Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició
competent Rang / Data Títol Publicació
Presidència
de la Generalitat
Decret 114/1988, de 7 d’abril Avaluació d’impacte ambiental DOGC 3/6/1988
Generalitat Ordre de 28 de novembre Creació del Registre de nuclis zoològics DOGC 30/12/1988
de 1988 de Catalunya
Parlament Llei 4/1989, de 27 de març Conservació dels espais naturals i de la flora
de Catalunya i fauna silvestre BOE 28/3/1989
Presidència
de la Generalitat
Decret 59/1989, de 13 de març Competicions DOGC 10/4/1989
DARP Decret 35/1990, de 25 de gener Unitat mínima forestal DOGC 26/2/1990
Ministeri RDLEG 339/1990, de 2 de març Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor
de l’Interior i seguretat vial BOE 14/3/1990
Diputació Anunci de 14 de maig de 1990 Aprovació definitiva del Pla especial del DOGC 1/6/1990
de Barcelona Montnegre i el Corredor
DPTOP Decret legislatiu 1/1990, Aprovació de la refosa del textos legals a Catalunya DOGC 13/7/1990
de 12 de juliol en matèria urbanística
Parlament Llei 38/1991, de 30 de desembre Instal·lacions destinades a activitats
amb infants i joves
DOGC 20/1/1991
DARP Decret 21/1991, de 22 de gener Prevenció i lluita contra les plagues forestals DOGC 25/2/1991
Departament de Decret 81/1991, de 25 de març Requisits de les empreses d’activitats esportives DOGC 24/4/1991
Comerç, C. i T. i turístiques d’aventura
Departament de Decret, 81/1991, de 25 de març Activitats esportives, d’esbarjo i turístiques DOGC 24/4/1991
Comerç, C. i T. d’aventura
DARP ORDRE de 16 de juliol de 1991 Regulació d’aprofitaments forestals per a ús
domèstic
DOGC 5/8/1991
Parlament Llei 20/1991, de 25 de novembre Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres DOGC 4/12/1991
de Catalunya arquitectòniques
Ministeri Reial decret 13/1992, Reglament general de circulació BOE 31/1/1992
de l’Interior de 17 de gener
DARP Decret 148/1992, de 9 de juny Regulació d’activitats fotogràfiques, científiques
i esportives
DOGC 13/7/1992
Consell (CE) Directiva 92/1943, de 21 de maig Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna
i flora silvestres
DOCE 22/7/1992
DARP Resolució de 30 de juliol de 1992 Reglamentacions específiques de caça DOGC 7/8/1992
Presidència Decret 328/1992, de 14 de desembre Pla d’espais d’interès natural DOGC 1/3/1993
Generalitat (modificat per Decret 213/1997,
modificat per Decret 20/2000,
modificat per Decret 226/2001)
Generalitat Decret 230/1993, de 6 de setembre Exercici de les funcions d’inspecció i control en
l’àmbit de la protecció del medi ambient
DOGC 10/12/1993
Generalitat Decret 61/1994 Regulació de les explotacions ramaderes DOGC 28/3/1994
Presidència Decret 241/1994, de 26 de juliol Condicionament urbanístic i protecció DOGC 1/9/1994
Generalitat contra incendis
Ministeri d’Obres Reial decret 1812/1994, Aprovació del Reglament general de carreteres BOE 23/9/1994
Públiques i T. de 2 de setembre
Generalitat Resolució de 24 d’octubre de 1994 Publicació de l’Acord de 29 de setembre de 1994, pel
qual s’aprova el Pla de protecció civil d’emergències
per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)
DOGC 9/11/1994
DARP Decret 64/1995, de 7 de març Mesures de prevenció d’incendis forestals DOGC 10/3/1995
Generalitat Llei 1/1995, de 16 de març Aprovació del Pla territorial general de Catalunya DOGC 31/3/1995
DARP Ordre de 5 de juliol de 1995 Aprofitaments de pinyes DOGC 17/7/1995
Generalitat Llei 9/1995, de 27 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 2/8/1995
Generalitat Resolució de 30 d’octubre de 1995 Aprovació d’una ordenança municipal tipus,
reguladora del soroll i les vibracions
DOGC 10/11/1995
Ministeri Reial Decret 1997/1995, Establiments de mesures per contribuir a garantir BOE 28/12/1995
d’Agricultura de 7 de desembre la biodiversitat mitjançant la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
Departament Decret 83/1996, de 5 de març Mesures de regularització d’abocaments d’aigües DOGC 11/3/1996
de Medi Ambient residuals
14

Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició
competent Rang / Data Títol Publicació
Ministeri Ordre de 3 d’abril, de 1996 Establiment del III Pla d’accions prioritàries contra BOE 10/4/1996
d’Agricultura incendis forestals
DARP Decret 175/1996, de 4 de juny Regulació del desarrelament d’arbres i arbustos DOGC 10/6/1996
DARP Decret 268/1996, de 23 de juliol Establiment de mesures de tractament periòdic
i selectiu de vegetació en la zona d’influència de les
línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció
d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions
DOGC 29/7/1996
Presidència Llei 3/1998, de 27 de febrer Intervenció integral de l’Administració ambiental DOGC 13/3/1998
de la Generalitat (modificada per la Llei 1/1999,
modificada per la Llei 13/2001)
Estat Llei 6/1998, de 13 d’abril Règim del sòl i valoracions BOE 14/4/1998
DARP Decret 130/1998, de 12 de maig Mesures de prevenció d’incendis forestals a les àrees
d’influència de carreteres
DOGC 9/6/1998
DARP Decret 165/1998, de 8 de juliol Àrees de caça amb regulació especial DOGC 14/7/1998
DARP Decret 166/1998, de 8 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 14/7/1998
Departament
de Medi Ambient
Decret 93/1999, de 6 d’abril Procediments de gestió de residus DOGC 12/4/1999
DARP Ordre de 21 d’abril de 1999 Instruccions generals per a la redacció, l’aprovació
i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica
DOGC 30/4/1999
Departament Decret 136/1999, de 18 de maig Reglament de la Llei de la intervenció integral DOGC 21/5/1999
de Medi Ambient de l’Administració ambiental
CE Directiva 1999/31 del Consell,
de 26 d’abril
Abocament de residus DOCE 16/7/1999
Generalitat Ordre de 21 de juliol de 1999 Regulació de la captura en viu, tinença i l’exhibició
pública d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals
DOGC 26/7/1999
Departament
de Medi Ambient
Decret 217/1999, de 27 de juliol Gestió de vehicles fora d’ús DOGC 4/8/1999
Presidència
de la Generalitat
Llei 7/1999, de 30 de juliol Centre de la Propietat Forestal DOGC 9/8/1999
DARP Llei 10/1999, de 30 de juliol Tinença de gossos considerats potencialment
perillosos
DOGC 9/8/1999
Departament Ordre 18 de gener de 2000 Constitució de les ponències ambientals DOGC 22/2/2000
de Medi Ambient en els ens locals
Departament Resolució de 28 de novembre Aprovació d’una ordenança municipal tipus DOGC 11/12/2000
de Medi Ambient de 2000 reguladora de la intervenció administrativa
de les activitats en el marc de la Llei 3/1998
i disposicions que la despleguen
Cap de l’Estat Llei 6/2001, de 8 de maig Modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986,
de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental
BOE 9/5/2001
Departament Decret 148/2001, de 29 de maig Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia
de Medi Ambient mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació DOGC 7/6/2001
Departament Decret 174/2002, d’11 de juny Regulador de la implantació de l’energia eòlica DOGC 26/6/2001
de Medi Ambient a Catalunya
Ministeri Reial decret legislatiu 1/2001, Aprovació del text refós de la Llei d’aigües BOE 24/7/2001
de Medi Ambient de 20 de juliol
Generalitat Decret 220/2001, d’1 d’agost Gestió de les dejeccions ramaderes DOGC 7/8/2001
Generalitat Llei 2/2002, de 14 de març Llei d’urbanisme de Catalunya DOGC 21/3/2002
Departament Decret 170/2002, d’11 de juny Mesures en matèria de gossos considerats DOGC 25/6/2002
de Medi Ambient potencialment perillosos
Departament
de Medi Ambient
Llei 16/2002, de 28 de juny Protecció contra la contaminació acústica DOGC 11/7/2002
Departament Ordre MAB/62/2003, Desplegament de les mesures preventives que DOGC 24/2/2003
de Medi Ambient de 13 de febrer estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual
s’estableixen mesures de prevenció d’incendis
forestals
Departament Llei 5/2003, de 22 d’abril Mesures de prevenció d’incendis forestals a les DOGC 8/5/2003
de Medi Ambient urbanitzacions sense continuïtat urbana
Departament Resolució MAB/230872003, Aprovació de les directrius i les instruccions tècniques DOGC 29/7/2003
de Medi Ambient de 22 de juliol en matèria de caça
15

Parc Natural del Montseny
Òrgan Disposició
competent Rang / Data Títol Publicació
Departament Ordre MAB/394/2003, Aprovació de la revisió i seguiment dels PTGMF DOGC 6/10/2003
de Medi Ambient de 18 de setembre i el PSGF
Presidència Decret LEGISLATIU 3/2003, Aprovació del Text refós de la legislació en matèria DOGC 21/11/2003
de la Generalitat de 4 de novembre d’aigües de Catalunya
Cap de l’Estat Llei 43/2003, de 21 de novembre Llei de forests BOE 22/11/2003
Departament de Decret 287/2003, Aprovació del Reglament parcial de la Llei 2/2002, DOGC 2/12/2003
Política Territorial de 4 de novembre de 14 de març, d’urbanisme
Departament de Decret 293/2003, Aprovació del Reglament general de carreteres DOGC 10/12/2003
Política Territorial de 18 de novembre
16

4. Òrgans de gestió i participació
Parc Natural del Montseny
Les determinacions que estableix el Pla especial es duen a terme mitjançant el concurs de l’administració
gestora del parc (la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona) i dos òrgans de participació:
el Consell Coordinador, que pretén garantir la participació i col·laboració en la gestió de
l’espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques en
aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessades
en la gestió de l’espai natural, i la Comissió Consultiva, constituïda pels representants dels ciutadans
que per raó de la seva activitat econòmica o participació en els afers públics volen tenir
una participació més activa en el desenvolupament del Pla.
Consell Coordinador
El Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny, que fou constituït el 17 de març de 1984,
té la composició següent:
President El president de la Diputació de Barcelona, Il·lm. Sr. Josep Montilla
Vicepresident Primer El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona (per delegació del
president), Il·lm. Sr. Pere Bosch i Cuenca
Vicepresident Segon El diputat de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Il·lm. Sr. Francesc Martos
i Aguilera
Vicepresident Tercer El diputat provincial (DG), Il·lm. Sr. Robert Fauria i Danès
Vocals Un representant del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
Un representant del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya
L’alcalde d’Aiguafreda, Il·lm. Sr. Joan Vila i Matabacas
L’alcalde d’Arbúcies, Il·lm. Sr. Roger Zamorano i Rodrigo
L’alcalde de Breda, Il·lm. Sr. Salvador Figueras i Mitjans
L’alcalde del Brull, Il·lm. Sr. Josep Muntal i Rovira
L’alcalde de Campins, Il·lm. Sr. Miquel Barnola i Catarineu
L’alcaldessa de Cànoves i Samalús, Il·lma. Sra. Loreto Romero Peralvo
L’alcaldessa de Figaró i Montmany, Il·lm. Sra. Gemma Sànchez i Garcia
L’alcalde de Fogars de Montclús, Il·lm. Sr. Jaume Cullell i Giró
L’alcalde de la Garriga, Il·lm. Sr. Miquel Pujol i Jordà
L’alcalde de Gualba, Il·lm. Sr. Carles Pan Lacomba
L’alcalde de Montseny, Il·lm. Sr. Alfons Planas i Jubany
L’alcalde de Riells i Viabrea, Il·lm Sr. Josep Ferrer i Farrés
L’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Il·lm. Sr. Salvador Cañellas i Baró
L’alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Il·lm. Sr. Vicenç Domènech i Pérez
L’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Il·lm. Sr. Joan Bruguera i Gras
L’alcalde de Seva, Il·lm. Sr. Josep Palmarola i Nogué
L’alcalde de Tagamanent, Il·lm. Sr. Jaume Font i Rossell
L’alcalde de Viladrau, Sr. Eudald Formatjé i Clos
El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí Domènech i Montagut
El president del Consell Comarcal d’Osona, Il·lm. Sr. Jaume Mas i Coll
El president del Consell Comarcal de la Selva, Il·lm. Sr. Jordi Iglésias i Salip
El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Il·lm. Sr. Jordi Terrades i
Santacreu
Secretari El cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer
Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i Grau
El tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i Garasa
El director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler i Insa
17

Parc Natural del Montseny
Comissió Consultiva
La Comissió Consultiva, constituïda el 30 de novembre de 1989 i renovada el 8 de març de 1995,
té la composició següent:
President Cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer
Vicepresident Primer Tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i Garasa
Vicepresident Segon Representant de les entitats integrants, Sr. Joan Campañà i Ros
Vocals Dos representants del Consell Coordinador
Ajuntaments de Breda i de Montseny: Sr. Salvador Figueras i Mitjans i Sr. Alfons Planas
i Jubany
18
Dos representants del sector forestal
ADF de Montseny Migjorn i Sant Pere de Vilamajor: Sr. Jaume Cullell i Giró i Sr. Josep
Pujol i Puig
Dos representants del sector turístic
Sr. Frederic Munné i Sr. Eudald Formatjé i Clos
Dos representants d’entitats de lleure i esport
Associacions de Caçadors del Brull i Aiguafreda i de Montseny i Sant Pere de Vilamajor:
Sr. Ramon Sala i Tañà i Sr. Josep Maria Serra i Vilajoana
Dos representants d’entitats cíviques
Associacions de Veïns de Montseny i de Figaró-Montmany: Sr. Jordi Illa i Sr. Andreu
Salvat
Dos representants d’entitats culturals
Associacions d’Amics de Tagamanent i Amics del Montseny: Sr. Jordi Morera i Sr. Joan
Campañà i Ros
Dos representants d’entitats científiques
Museu la Tela de Granollers i Museu Etnològic del Montseny la Gabella: Sr. Antoni
Arrizabalaga i Blanc i Sr. Jordi Tura
Dos representants d’entitats conservacionistes
Centre Excursionista Garriguenc i Centre Excursionista de Sant Celoni: Sr. Joaquim
Fornés i Sr. Xavier Cruells i Costa
Un representant dels equipaments d’educació ambiental
Agrupació d’Equipaments d’Educació Ambiental del Montseny: Sr. Lluís Pagespetit
Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i Grau
El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí Domènech
El director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler Insa

5. Mitjans i recursos
5.1 Personal
Parc Natural del Montseny
Director del parc Jordi Soler Insa
Tècnic de Medi Ambient (DG) Salvador Oliva Garasa
Cap de manteniment, obres i serveis Joana Barber Rosado
Cap de control i educació ambiental Angel Miño Salinas
Arquitecte (DG) Jordi Roca Casademont
Tècnic forestal Josep Argemí Relat
Tècnic d’ús públic Joseph Canals Palau
Delineant, cartògraf Jesús Gómez Perarnau
Tècnic de suport d’obres i manteniment Jaume Rota Llargués
Sobreguardes Josep Planas Jubany
Antoni Pascual Rovira
Guardes Lluís Albert Àlvarez López
Pere Clopès Giró / Oleguer Plana Perxach
Ricard Bertran Calvera
Joan Planas Traveria / Eulàlia Gómez Molina
Marc Codina Ballús
Lluís Miquel López López
Josep Masnou Clopés
Eusebi Aznar Pascual / Jordi Villaronga Llobera
Dolors Rodríguez Cano
Albert Rovira Rovira
Xavier Torra Ravés
Joana Colomer Budó
Guardes a temps parcial (abril-setembre) Jofre Ninou
Sergi Clapés Gonzàlez
Encarregat d’obres i manteniment Josep Ribas Clopés
Personal d’obres i manteniment Tomàs Arredondo Gual / Antoni Àlvarez Amigo
Segimon Costa Cruells
Diego Sierra Serrano
Jordi Joan De Argila
Josep Orra Plana
Isidre Planas Cortada
Administrativa Carme Martori Cerva
Administrativa (DG) Núria Planas Juanola
Personal d’atenció al públic Anna Del Pino Traveria / Marta Gómez Gallart
Maria Traveria Cervera
Esther Samblàs Pérez
Total: 36 persones
Durant l’any 2003, s’ha produït la jubilació de la Sra. Anna Del Pino Traveria i dels Srs. Pere Clopés
Giró, Joan Planas Traveria, Eusebi Aznar Pascual i Josep Orra Plana.
Auxiliar tècnic Tècnic forestal
Encarregat
Colla de manteniment
Unitat de Manteniment
Obres i Serveis
Organigrama del Parc Natural del Montseny
Personal
d'atenció al públic
Director
Unitat de Control i
Educació Ambiental
Tècnic d'ús públic
Administrativa Delineació i
Cartografia
Sobreguardes
Guardes del parc
19

Parc Natural del Montseny
Personal vinculat a les empreses concessionàries d’equipaments persones
20
Escola de Camp el Polell 4
Escola de Natura la Traüna 3
Escola de Natura de Can Lleonart 3
Escola de Natura de la Rectoria de Vallcàrquera 4
Càmping de Fontmartina 3
Residència - casa de pagès la Morera 4
Centre d’Informació la Costa 2
Centre d’Informació la Rectoria del Brull 1
Programa «Coneguem els nostres parcs» 1
Itineraris pedagògics de Can Gorgs 2
La Calma, Parc Etnològic de Tagamanent 5
Total 31
Personal vinculat als equipaments gestionats en règim de conveni amb persones
els ajuntaments o altres entitats
Centre de Documentació del Museu la Tela de Granollers 1
Centre de Documentació del Museu la Gabella de Arbúcies 1
Centre d’Informació i exposició permanent de Montseny 1
Centre d’Informació de Seva 1
Centre d’Informació de Viladrau 1
Centre d’Informació de l’estació de Figaró 2
Centre d’informació de Campins 1
Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera 2
Total 10
Personal del Pla d’informació, en conveni amb els ajuntaments persones
Fogars de Montclús 12
Sant Esteve de Palautordera 1
El Brull 3
Cànoves i Samalús 2
Montseny 2
Tagamanent 2
Campins 1
Arbúcies 2
Riells i Viabrea 2
Viladrau 2
Total 29
Personal del Pla de vigilància i prevenció d’incendis, en conveni amb ajuntaments persones
Aiguafreda 2
Cànoves i Samalús 4
El Brull 4
Fogars de Montclús 4
La Garriga 2
Figaró i Montmany 4
Seva 2
Sant Pere de Vilamajor 4
Tagamanent 4
Gualba 2
Montseny 2
Arbúcies 2
Riells i Viabrea 2
Sant Feliu de Buixalleu 2
Viladrau 2
Total 42

5.2 Equipaments i serveis
Parc Natural del Montseny
Equipaments Municipi Gestió
Oficina del Parc Fontmartina Fogars de Montclús Directa
Centres d’informació Can Casades (audiovisual: Les quatre estacions) Fogars de Montclús Directa
Casal de la Costa (audiovisual: Els homes i el Montseny) Fogars de Montclús Concessió
Rectoria del Brull El Brull Concessió
Montseny Montseny Conveni
Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve de Palautordera Conveni
Punts d’informació Fontmartina Fogars de Montclús Directa
La Rectoria Sant Pere de Vilamajor Conveni
C.C. Europeu Natura Viladrau Conveni
Museu la Gabella Arbúcies Conveni
Servei de Guies Campins Conveni
Aiguafreda Aiguafreda Conveni
El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió
L’estació Figaró Conveni
Museu la Tela Granollers Conveni
Seva Seva Conveni
Centres d’interpretació
(museus, itineraris guiats
i exposicions) Centre Cultural Europeu de la Natura Viladrau Conveni
Turó de Montgròs El Brull Concessió
Museu la Gabella (audiovisual: Llegendes del Montseny) Arbúcies Conveni
«Les esquelles d’en Jaume» Montseny Conveni
Casa Museu l’Agustí La Calma, Tagamanent Concessió
Itineraris guiats (6) Localitzacions diverses Concessions
i convenis
Centres de documentació Museu la Tela Granollers Conveni
Museu la Gabella Arbúcies Conveni
Aules de natura Can Lleonart Fogars de Montclús Concessió
El Polell Sant Pere de Vilamajor Concessió
La Traüna Fogars de Montclús Concessió
Vallcàrquera Figaró-Montmany Concessió
Alberg per a investigadors El Puig Montseny Directa/conveni
Sala d’actes Mn. Josep Coma El Brull Directa
Allotjament rural La Morera El Brull Concessió
Restaurant El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió
Càmping Fontmartina Fogars de Montclús Concessió
Àrees d’esplai Feixes del Vilar Fogars de Montclús Directa
La Guardiola Fogars de Montclús Directa
Pla del Coll Fogars de Montclús Directa
Àrees d’aparcament Plana dels Bombers Fogars de Montclús Directa
Can Cruspinell Fogars de Montclús Directa
21

Parc Natural del Montseny
22
Equipaments Municipi Gestió
Coll Santa Helena Fogars de Montclús Directa
Plana Amagada Fogars de Montclús Directa
Coll Pregon Fogars de Montclús Directa
Santa Fe Fogars de Montclús Directa
Font del Cirerer Fogars de Montclús Directa
Font de Passavets Fogars de Montclús Directa
Can Pla Fogars de Montclús Directa
Sesferreres Montseny Directa
Coll de Sant Marçal Montseny Directa
La Creu de Sant Marçal Montseny Directa
Coll Formic El Brull Directa
Pla de les Cabanyes El Brull Conveni
Collet de Sant Martí Tagamanent Directa
Font de l’Inyac La Calma, Tagamanent Directa
Itineraris senyalitzats Empedrat de Morou Fogars de Montclús Directa
Sot de l’Infern Fogars de Montclús Directa
Passavets - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa
Turó de l’Home - les Agudes Fogars de Montclús Directa
Fontmartina - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa
Sant Marçal - les Agudes Montseny Directa
Sant Marçal - Matagalls Montseny-Viladrau Directa
Bellver-Tagamanent Tagamanent Directa
Coll Formic-Matagalls El Brull Directa
Aiguafreda de Dalt Aiguafreda Conveni
GR 5 General Conveni
GR 5-2 «Els cims del Montseny» General Conveni
GR 2 General Conveni
GR «Meridià Verd» General Conveni
Recollida d’escombraries Zona central (recollida selectiva) Fogars de Montclús Conveni
Montseny Conveni
El Brull Conveni
Campins Conveni

Parc Natural del Montseny: equipaments 2003
a Vic
i Puigcerdà
Centelles
C-17
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
Balenyà
Aiguafreda
18
llll ll ll l ll ll ll ll ll l ll ll l ll ll l ll l ll
Figaró
12
a Granollers
i Barcelona
Seva
Tagamanent
ll ll ll ll ll lll ll l ll ll l l ll ll ll l ll ll ll ll ll ll ll ll l ll ll ll
10
23
Tagamanent
4
20
El Brull
9
8
la Garriga
26
Samalús
Coll Formic
Puig Drau
el Sui
11
BV-5301
Cànoves
7 13
Matagalls
22
17
Viladrau
Sant Marçal
les Agudes
Turó de l'Home
5
Arbúcies
Parc Natural del Montseny
1. Oficina del Parc Natural a Fontmartina
2. Centre d’Informació Can Casades
3. Centre d’Informació a la Costa de Montseny
4. Centre d’Informació al Brull
5. Centre d’Informació a Arbúcies. Centre de Documentació del Parc Natural (Secció d’Humanitats). Museu Etnològic del Montseny la Gabella
6. Casal de Cultura del poble de Montseny
7. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau
8. El Bellver (informació i restaurant)
9. Casa Museu L'Agustí
10. Oficina d’Informació a Seva
11. Oficina d’Informació a Cànoves
12. Oficina d’Informació L'Estació del Figaró
13. Oficina d’Informació a Viladrau
14. Oficina d’Informació a Campins
15. Oficina d’Informació a Sant Esteve de Palautordera
16. Oficina d’Informació al poble de Montseny
17. Oficina d’Informació a Sant Pere de Vilamajor
18. Oficina d’Informació a Aiguafreda
19. Escola de Natura Can Lleonart
20. Escola de Natura Vallcàrquera
21. Escola de Natura la Traüna
22. Escola de Camp El Polell
23. Turó de Montgròs (itineraris)
24. Càmping de Fontmartina
25. El Puig (alberg per a la recerca)
26. La Morera (residència casa de pagès)
27. Àrea d’Esplai de les Feixes del Vilar
28. Àrea d’Esplai de la Guardiola
29. Àrea d’Esplai de les Ferreres
25
21
16
1
Montseny
6 27
24
3
a Vic
Fontmartina
la Costa de
Montseny
Mosqueroles
Sant Esteve de 15
Palautordera
Santa Maria de
Palautordera
Sant Pere de
Vilamajor
Sant Antoni de
Vilamajor
29
BV-5114
28
19
2
Fogars de Montclús
Campins
14
Sant Celoni
C-25
GI-543
Santa Fe
de Montseny
Riells
a Girona
GI-552
Breda
Gualba Viabrea
la Batllòria
0 1 2 km
Sant Feliu
de Buixalleu
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
a Barcelona, Tarragona i Lleida
C-35
l l l l l
A-7
a Girona
autopista/autovia
carretera asfaltada
pista forestal
ferrocarril
equipaments
23

Parc Natural del Montseny
5.3 Publicacions
Fullets desplegables
Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2001
Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 1999
Montseny Nature Park, Biosphere Reserve, 1999
Parc Naturel du Montseny, Réserve de la Biosphère, 1999
Naturpark Montseny, Biosphären-reservat, 2001
«Cévennes-Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1996
«La Amistad - Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1997
Casa Museu l’Agustí, 2003
Xarxa de parcs naturals, 2003
Red de parques naturales, 2003
Natural Parks Network, 2003
Fullets, tríptics i encartables
Benvinguts al Parc Natural del Montseny, 2003
Bienvenidos al Parque Natural del Montseny, 2003
Excursió senyalitzada: l’empedrat de Morou, 2003
Excursió senyalitzada: sot de l’Infern, 2003
Alberg per a la recerca el Puig, 1994
Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. I semestre, 2003
Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. II semestre, 2003
III Cicle de conferències a la Calma, 2003
Estades de recerca al Puig (2003-2004), 2003
Centres de documentació dels parcs naturals, 1994
«El Montseny. Deixa’l net»
Encartables: diversos temes
Cartells
«Fem realitat el Parc Natural del Montseny», 1976 (exhaurit)
Mapa de la vegetació del Montseny, 1982 (exhaurit)
Cartell panoràmic del Parc Natural del Montseny, 1996
Cartell 1: Fauna i flora de la fageda, avetosa i roureda, 1982
Cartell 2: Fauna i flora dels penya-segats, esqueis i tarteres, 2003
Cartell 3: Fauna i flora de les landes i prats subalpins, 1984
Cartell 4: Fauna i flora dels ambients aquàtics, 1994
Cartell 5: Fauna i flora de l’alzinar (nova edició), 2001
Cartell 6: Fauna i flora de les pinedes i brolles, 1994
Cartell 7: Fauna i flora de conreus i erms, 1986
Guies
El Parc Natural del Montseny, 1988 (exhaurida)
«Viu el Parc». Programa d’activitats culturals, 1997
El senglar. Cévennes-Montseny, 1995
El Montseny. Quaderns de la Revista de Girona, 1995
Guia de serveis i equipaments, 1998 (exhaurida)
Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000
Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000
Itineraris i guies pedagògiques
Itinerari pedagògic de Can Lleonart. Guia del mestre i de l’alumne, ICE UAB
Una sortida al Montseny. Guia didàctica cicle inicial (Diputació de Girona), 1994
El Parc Natural del Montseny i la seva àrea d’influència. Guia didàctica cicle superior
(Diputació de Girona), 1994
El massís del Montseny. Guia didàctica. Cicle mitjà de l’educació primària (Diputació de
Girona), 1996
La vida al Montseny. Guia didàctica. Primer cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1996
24

Parc Natural del Montseny
«Me’n vaig d’excursió». Guia didàctica. Educació infantil (Diputació de Girona), 1998
El Montseny, Reserva de la Biosfera. Segon cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1998
Monografies
El medi rural i les activitats agràries al Montseny, 1985
Jornada de recerca naturalista al Montseny, 1987
La població de senglar al Montseny, 1988
II Trobada d’Estudiosos del Montseny, 1989
Plans de seguiment en espais naturals protegits, 1995
El Montseny i el futur. Debat sobre l’ordenació (gener-juny, 1994), 1995
El Montseny i el futur. Estat i evolució dels sistemes naturals, 1995.
III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny, 1999.
Educació Ambiental i Comunicació del parc Natural del Montseny, 2000.
V Trobada d’Estudiosos del Montseny, 2002.
Llibres tècnics
La vegetació del Montseny, Dr. Oriol de Bolós, 1982 (exhaurit)
Introducció a l’ecologia del faig del Montseny. Ecologia, UAB, 1985
El patrimoni biològic del Montseny I, 1986
El patrimoni biològic del Montseny II, 1995
Altres publicacions
El bosque en el silvetum del Montseny, J. Martín Diéguez, 1971 (exhaurit)
Dossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Gabella, Arbúcies
Dossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Tela, Granollers
Parcs naturals, un passeig, 1991
Disset anys de gestió del Parc Natural del Montseny, 1994
Diecisiete años de gestión del parque natural del Montseny, 1994
El Montseny (coedició amb Ed. Lunwerg), 1994
Memòria 1996. Parc Natural del Montseny, 1997
Memòria 1997. Parc Natural del Montseny, 1998
Memòria 1998. Parc Natural del Montseny, 1999
Memòria 1999. Parc Natural del Montseny, 2000
Memòria 2000. Parc Natural del Montseny, 2001
Memòria 2001. Parc Natural del Montseny, 2002
Memoria 2001. Parque Natural del Montseny, 2002
Memòria 2002. Parc Natural del Montseny, 2003
El Parc Natural del Montseny, Mapa (1 : 25 000), 1995, 2001
Montseny interactiu, CD-ROM. DB, GEC, UAB, 1996
25

Parc Natural del Montseny
5.4 Recursos econòmics
26
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
1 CONSERVACIÓ I TRACTAMENT FÍSIC DEL TERRITORI
11 Vigilància i control del planejament 429,12
12 Plans de prevenció i restauració
Pla de prevenció d’incendis
Execució del pla
Millores en la infraestructura
3.082,86 296.880,44
Instal·lació d’una nova torre de guaita 451,24 13.282,50
Manteniment de les torres de guaita 1.502,30
Tractaments silvícoles 8.494,58
Punts d’aigua
Restauració entorn del turó de l’Home
7.424,00
Centre de telecomunicacions 7.346,05
Trasllat de les antenes 9.586,46
Altres treballs de restauració 1.465,14
Restauració de fonts: font del Profit 2.112,29
13 Adquisició i manteniment patrimoni
Despeses notarials i administratives 2.793,16
Millora i manteniment de les comunicacions
Manteniment general de les instal·lacions
3.118,73
Adquisició de material divers 19.254,59 1.205,94
Manteniment dels parallamps 2.395,88
Manteniment dels extintors 1.425,57
Adquisició i manteniment d’eines i màquines 2.998,51 2.985,66
Funcionament i millora de la fotocopiadora
Gestió del patrimoni
1.562,87
Manteniment general de les finques 1.640,10
Contribucions i impostos 522,88
Can Pla 21.480,27
El Polell 888,96
14 Pla de seguiment de paràmetres
Xarxa meteorològica 4.038,50 860,02
Parcel·les forestals 2.403,80
Espècies protegides d’interès comunitari 1.200,00
Ecotons forestals i supraforestals 1.949,96
Seguiment del castanyer 1.000,00
Estudi de quiròpters 2.710,84
Transsectes lepidopterològics 3.750,00
Seguiment de la població de senglar 1.980,00
Seguiment del cranc de riu 900,00
Seguiment de la granota roja i el tritó pirinenc 3.310,29
Seguiment de les poblacions d’ocells 3.300,00
Seguiment de les línies elèctriques perilloses per als rapinyaires 2.085,62
Implementació del mòdul SIG 2.726,00
Inventari de camins 11.184,08
Cursos alberg del Puig 7.200,00
Total subprograma 1 149.647,73 296.880,44 18.334,12 464.862,29
2 FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT I PARTICIPACIÓ
21 Consells, comissions i convenis
Col·laboració iniciatives municipals
Casal de Cultura de Montseny 4.375,36
Projecte de vialitat del Montseny 36.000,00
Centre d’Informació Seva 1.617,20
Centre d’Informació Campins 1.617,20
Centre d’Informació de l’estació de Figaró 1.500,00
Centre d’Informació d’Aiguafreda 1.617,20
Senyalització de Sant Esteve de Palautordera 8.000,00
C. Inf. la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor 1.617,20
Finca el Boix: accés al turó de Montgròs 3.000,00

Parc Natural del Montseny
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
22 Política agrícola, forestal, turística i cultural
Subvencions agrícoles i ramaderes 1.690,05 43.005,71
Subvencions forestals 47.893,67
Subvencions empreses de serveis 14.871,91 54.506,40
Subvencions patrimoni arquitectònic 13.253,75 62.491,89
Subvencions entitats culturals 4.133,30
Programa cultural «Viu el Parc»* 35.945,79
23 Infraestructures i serveis generals
Magatzem i garatge
Lloguer del magatzem i el garatge 24.992,58
Manteniment del magatzem i el garatge
Contracte de neteja 5.454,32
Contracte de seguretat i alarma 317,47
Recollida selectiva d’escombraries
Prestació del servei 64.574,67
Arranjament de la xarxa viària
Millores de la pista Pedralba - el Bellver 159.649,48
Arranjament de la pista pla de la Calma 18.364,54
Arranjament de la pista Vallcàrquera 18.015,02
Arranjament de la pista Vallmanya - el Polell 21.374,72
Arranjament de la pista Cal Trompo 17.294,44
Arranjament de la pista les Illes - Sant Marçal 4.719,87
Arranjament de la pista Casanova Sant Miquel 1.443,12
Manteniment general de pistes 3.328,30 1.830,06
Manteniment general: neteja neu 2.447,38
Manteniment i millora de la senyalització 1.364,86 8.325,32
Total subprograma 2 139.868,49 141.186,84 409.577,45 160.004,00 850.636,78
3 ÚS SOCIAL I EDUCACIÓ AMBIENTAL
31 Creació i manteniment d’equipaments
Can Casades
Manteniment general 3.923,91
Contracte de neteja 8.086,68
Manteniment de l’ascensor 1.067,47
Manteniment audiovisual 2.477,51
Funcionament de la calefacció 2.438,82
Càmping de Fontmartina
Millores i manteniment general 16.465,19
Projecte de reformes i millores 1.726,17 99.284,80
Itineraris guiats 1.453,23
Oficina del Parc a Fontmartina
Contracte de neteja 6.579,84
Manteniment general i millores 4.894,39
Funcionament de la calefacció 990,86 1.893.35
Àrea de les Feixes del Vilar
Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20
Àrea de la plana del Coll
Manteniment general 1.411,45
Àrea del coll Formic
Manteniment general 2.940,58
Àrea d’acampada de Vallcàrquera
Manteniment general 12.408,90
Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20
Centre d’Informació de la Costa
Manteniment de l’audiovisual 1188,70
Centre d’Informació Rectoria del Brull
Obres de millora de l’església i entorn 412,96 2.092,98
Museu Etnològic la Gabella
Desenvolupament del conveni 16.016,00
Creació del Centre d’Informació cruïlla Mosqueroles
Dotacions gràfiques i informàtiques 51.114,37
Arranjament d’exteriors 348,00 79.457,27
Centre d’Informació Sant Esteve Palautordera
Mobiliari 786,01
27

Parc Natural del Montseny
28
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
Conveni de gestió amb l’Ajuntament 2.888,67
Itineraris guiats 919,55
Equipament del Bellver
Manteniment general i millores 4.217,61
Manteniment de l’elevador 998,33
Seguretat i alarma 398,97 718,13
Equipament de l’Agustí
Manteniment general i millores 1.363,47 3.334,30
Manteniment de l’ascensor 1.549,14
Manteniment del museu 7.540,53
Funcionament de la calefacció 1.604,25
Seguretat i alarma 398,97 718,13
Equip. cultural turó de Montgròs
Traçat d’un accés alternatiu 8.156,88
Guiatge dels visitants: ús públic 12.826,78
Subministrament de l’aigua municipal 4.770,50
Actuacions complementàries 1.334,00
Casanova Sant Miquel
Obres complementàries 10.498,00
Soterrament del dipòsit de gasoil 4.814,00
Electrificació autònoma 2a fase 52.645,40
Centre Cultural Europeu de la Natura
Itineraris guiats 468,79
Escola de Natura Can Lleonart
Manteniment general i millores 1.070,94 1.084,02
Promoció i activitats complementàries 1.704,26
Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20
Escola de Natura la Traüna
Manteniment general i millores 400,88
Millores a la cuina 10.988,28
Legalització de l’equipament 1.775,15
Escola de Camp el Polell
Manteniment general i millores 3.499,57 3.037,00
Subvenció concessió administrativa 6.010,12
Rectoria de Vallcàrquera
Itineraris pedagògics de Can Gorgs 901,52
Millores del subministrament d’aigua 1.150,14
Centre de Documentació Museu la Tela 7.188,10
Centre de Documentació la Gabella 6.911,64
32 Activitats i publicacions
Pla d’informació
Execució del pla: convenis 113.084,01
Activitats de formació 1.575,00
Cercle d’Amics dels Parcs Naturals
Col·laboració en les activitats 24.815,55
Punts d’informació interactius
Manteniment dels punts d’informació 9.771,84
Adquisició d’un nou punt 4.205,00
Programa «Coneguem els nostres parcs»
Seguiment de la concessió 20.923,33
Col·laboració en les activitats 12.736,05
Subvencions a centres escolars 10.418,90
Col·laboració en exposicions 3.998,40
Reunió xarxa reserves de la biosfera 7.512,19
Subscripcions de premsa 152,85
Total subprograma 3 200.396,32 175.253,49 326.126,02 701.775,83
4 ACTIVITATS GENERALS I DE SUPORT
41 Activitats generals i de suport
Direcció i organització 5.394,62
Atenció a altres visites 177,45
Parc mòbil (manteniment) 47.579,97
Parc mòbil (combustible) 37.637,68
Parc mòbil (adquisició) 68.752,73

Parc Natural del Montseny
217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total
Material tècnic 972,39
Revelatge de fotografies 759,07
Adquisició de vestuari 13.398,85
Adquisició d’equips de seguretat 3.357,14
Total subprograma 5 109.277,17 68.752,73 178.029,90
Total general 599.189,71 613.320.77 822.790,32 160.004,00 2.195.381,03
Capítol 1: Despeses de personal 1.078.706,85
Imputació ponderada serveis centrals 565.244,73
Total general Diputació de Barcelona 3.839.332,61
* Les despeses de publicacions són a càrrec del pressupost de l’Institut d’Edicions i no estan incloses en el còmput final.
Pressupost Diputació de Girona Cap I Cap II Cap IV Cap VII Total
Pla d’informació 11.670,11 11.670,11
Pla de prevenció incendis 43.263,44 43.263,44
Conveni Museu la Gabella 24.000,00 24.000,00
Conveni CCEN de Viladrau 24.000,00 24.000,00
Conveni recollida d’escombraries 6.000,00 6.000,00
Subvencions ajuntaments 3.265,40 3.265,40
Subvencions ADF 4.800,00 4.800,00
Subvencions a particulars 1.200,00 138.000,00 139.200,00
Col·laboració Diputació de Barcelona 16.670,00 16.670,00
«Viu el Parc» 14.011,68 14.011,68
Personal (30%) 24.094,80 24.094,80
Total general 24.094,80 30.681,68 118.199,24 138.000,00 310.975,72
Total general Diputació de Girona 310.975,72
217 Resum del pressupost
Pressupost total de la Diputació de Barcelona 3.839.332,61
Pressupost total de la Diputació de Girona 310.975,72
Total general del Parc Natural del Montseny 4.150.308,33
Ingressos directes
Es comptabilitzen en aquest apartat tan sols els ingressos directes generats per diferents conceptes
durant l’any 2003.
217 Conceptes dels ingressos Total
Arrendaments de finques i pastures:
Masoveria de Can Pla 450,76
Pastures de Can Pla 60,01
Masoveria i pastures de Can Grau 189,32
Pastures del camí de la Morera 108,18
Pastures de la Morera 96,16
Pastures del Polell i Santa Susanna 60,10
Pastures Casanova de Vallforners 360,00
Total arrendaments
Cànon de concessions administratives:
1.324,53
Escola de Natura de Can Lleonart 300,51
Càmping de Fontmartina 240,40
Centre d’Informació de la Rectoria del Brull 300,51
Can Gorgs 150,25
El Bellver 150,25
Total cànon de concessions
Entrades als equipaments:
1.141,92
Centre d’Interpretació de Can Casades 3598,30
Total entrades als equipaments 3.598,30
Total venda de publicacions 2.952,55
Total general 9.017,30
29

Parc Natural del Montseny
Distribució del pressupost del 2003
30
160.000.000
140.000.000
120.000.000
100.000.000
80.000.000
60.000.000
40.000.000
20.000.000
0
Cap. VII
Cap. VI
Evolució del pressupost consolidat
4%
21%
S. C.
15% Cap. I
16%
Cap. IV
28%
16%
Cap. II
Evolució del pressupost consolidat (sense comptabilitzar l’adquisicó de finques)
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002* 2003**
498.414.030 451.461.040 490.361.576 582.691.522 605.948.107 634.959.014 659.669.316 3.745.110,63 4.150.308,33
* 623.133.978 ptes.
** 690.553.202 ptes.
800.000.000
700.000.000
600.000.000
500.000.000
400.000.000
300.000.000
200.000.000
100.000.000
0
Evolució del pressupost per capítols i per programes 1995-2003
(Dades en pessetes per afavorir la comparació)
300.000.000
250.000.000
200.000.000
150.000.000
100.000.000
50.000.000
0
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Conservació
i tractament
del territori
Foment del
desenvolupament
Ús social i
educació
ambiental
Cap. II
Cap. VI

6. Programa 2003: activitats prioritàries
Parc Natural del Montseny
Anualment s’elabora una proposta de Programa d’activitats per tal de preveure les actuacions a
executar durant l’any. Una vegada ha estat sotmesa a la consideració dels òrgans de gestió, i d’acord
amb les disponibilitats pressupostàries, es prepara el Programa d’activitats definitiu.
L’esquema general del Programa permet agrupar les activitats anuals en grans blocs conceptuals:
Conservació i tractament físic del territori
L’objectiu central d’aquest subprograma consisteix a vetllar pel compliment de la normativa del
Pla especial, com a garantia per a la preservació dels valors naturals i culturals del parc. Inclou,
també, les actuacions de tractament i restauració del medi i del patrimoni cultural i la gestió directa
del patrimoni.
Foment del desenvolupament i participació
Aquest subprograma pretén promoure el desenvolupament de les activitats i iniciatives econòmiques
compatibles amb les prescripcions del Pla especial, duent a terme línies de subvenció, actuacions
de suport i inversions en el manteniment i millora de les infraestructures. Al mateix temps,
es proposa obrir i mantenir una àmplia col·laboració amb els ajuntaments i fomentar la participació
de tots els sectors socials implicats i interessats en la gestió del parc i el desenvolupament del
seu territori.
Ús social i educació ambiental
Aquest subprograma incorpora la creació i gestió de tots aquells equipaments i serveis necessaris
per fer efectiu l’objectiu de fer compatible l’ús social i el lleure amb la preservació dels valors del
parc, considerats, d’altra banda, com a principal estímul per a l’afluència de visitants. Aquesta
xarxa d’equipaments i de serveis ha d’ordenar el flux de visitants, atenent la demanda d’espais
naturals per al lleure i oferint alternatives que facin possible una experiència agradable i una visió
positiva de l’entorn.
L’objectiu bàsic és, també, posar a disposició dels usuaris, escolars, estudiants o visitants en general,
una sèrie de recursos: equipaments pedagògics, exposicions, publicacions o programes formatius
específics (cursets de cap de setmana, programes adreçats a les escoles), amb la finalitat que
en facin ús d’acord amb les seves necessitats i preferències formatives. Es tracta, en tot cas, de
transmetre missatges positius.
Activitats generals i de suport
Aquest subprograma fa referència a tots els aspectes relacionats amb la direcció i organització de
personal, l’adquisició de material i el subministrament de serveis, les tasques de formació del personal,
les tasques docents o de representació i les relacions institucionals.
31

Parc Natural del Montseny
6.1 Conservació i tractament físic del territori
6.1.1 Vigilància i control del planejament
A continuació s’exposa un resum dels informes i denúncies que s’han emès per part del Servei de
Parcs Naturals a partir de les tasques de seguiment i control del compliment del text normatiu que
duu a terme el personal tècnic i de la Guarderia del parc.
32
Informes Barcelona Girona Total
Urbanístics 38 22 60
Aprofitaments forestals 45 18 63
Plans tècnics de gestió forestal 22 22
Obertura i arranjament de camins 15 15
Línies elèctriques o telefòniques 1 1
Plans tècnics de gestió cinegètica 12 12
Publicitat, fotografia 63 63
Excursions, aplecs, proves esportives 46 46
Altres 32 7 32
Al·legacions 0 0
Total 274 47 314
Denúncies
Circulació motoritzada 13
Construccions il·legals 11
Foc
Abocaments
Obertura i arranjament de camins 1
Aprofitaments forestals
Altres 1
Total 26
Escrits diversos i respostes 50
Els informes elaborats per la Guarderia del parc, que posteriorment poden donar lloc a informes,
denúncies o altres escrits, constitueixen un element per fer efectiva la tasca de vigilància i control
del planejament. A continuació se’n fa un resum.
Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total
Gener 3 - 10 - 3 8 24
Febrer 11 2 6 - 13 12 44
Març 4 - 12 - 10 29 55
Abril 13 4 12 6 3 13 51
Maig 4 2 17 1 - 14 38
Juny 1 1 10 2 - 26 40
Juliol 4 - 9 2 1 30 46

Parc Natural del Montseny
Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total
Agost 2 - 4 - - 19 25
Setembre 10 - 5 - 8 18 41
Octubre 9 1 7 - - 17 34
Novembre 9 2 9 - 7 8 35
Desembre 3 2 13 - 3 24 45
Total 73 14 114 11 48 218 478
6.1.2 Plans de prevenció d’incendis
Pla de vigilància i prevenció d’incendis 2003
El Pla de vigilància i prevenció d’incendis durant l’any 2003 s’ha desenvolupat entre els dies 16 d’abril
i 15 de setembre, tot iniciant-se doncs per Setmana Santa, a excepció dels vigilants de tipus B
i el vehicle bomba d’extinció. S’ha basat en la presència al territori de personal contractat a través
de convenis amb els ajuntaments i organitzat de la manera següent:
Vigilància mòbil (vigilants), que s’ha classificat en dos tipus: els vigilants de tipus A, que cobreixen
sis zones de vigilància, amb vehicles dotats de dues persones, emissores de radiotelefonia i equips
lleugers d’extinció, que han treballat cinc dies a la setmana, incloent-hi tots els caps de setmana i
festius; i vigilants de tipus B, que cobreixen set zones més, tot treballant de manera individual en
tasques bàsiques de detecció i comprovació, organitzats en dos torns tots els dies de la setmana.
L’horari dels dos tipus ha estat d’11 a 19 hores.
Vigilància estàtica (guaites: cinc parelles de guaites situades en punts enlairats, que funcionen tots
els dies de la campanya d’11 a 19 hores, organitzats en dos torns: feiners i festius).
Camió de bombers, gestionat en conveni amb el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya,
que funciona a partir de l’1 de juny tots els dies d’11 a 19 hores, organitzat en dos torns (feiners
i festius) i que cobreix un itinerari per al sector de més risc (vessant sud i vessant de ponent).
Un centre de comunicacions com a coordinador d’aquest dispositiu, que ha funcionat tots els dies
de la campanya d’11 a 20 hores, en dos torns (feiners i festius). Tot el personal que intervé en el
Pla ha estat dotat d’aparells de radiotelefonia.
Activitats formatives: els tres primers dies de la campanya s’han dedicat a desenvolupar diverses
activitats formatives per al personal contractat, amb la col·laboració del cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya i la Creu Roja.
Instal·lació de la torre de guaita de Sant Elies
33

Parc Natural del Montseny
Millores en la infraestructura de prevenció d’incendis
Durant la campanya de l’any 2003 s’ha incorporat un vehicle pick-up, dotat d’un equip d’extinció
format per un dipòsit de cinc-cents litres i una bomba d’alta pressió, a més d’un segon equip d’extinció,
que s’han destinat als vigilants de tipus A dels municipis de Gualba i el Brull.
Per tal que estigui operativa durant la campanya de l’any 2004, s’ha dotat el punt de guaita de
Sant Elies d’una torre de guaita, amb parallamps i emissora, similar a les ja instal·lades als altres
punts. La situació del punt va fer necessari el trasllat de la torre amb helicòpter, operació que es
va fer amb l’ajut dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Resum de la campanya de vigilància i prevenció d’incendis
34
Municipi Dispositiu Personal
Aiguafreda Vigilants B 2
Arbúcies Vigilants A 2
Cànoves i Samalús Vigilants *A 2
Guaites 2
El Brull Vigilants A 2
Guaites 2
Fogars de Montclús Vigilants A 2
Centre de coordinació 2
La Garriga Vigilants * A 2
Gualba Vigilants A 2
Figaró i Montmany Camió de bombers 4
Montseny Vigilants B 2
Riells i Viabrea Vigilants B 2
Seva Vigilants * A 2
Sant Pere de Vilamajor Vigilants * A 2
Guaites 2
Tagamanent Vigilants B 2
Guaites 2
Sant Feliu de Buixalleu Guaites 2
Viladrau Vigilants B 2
Total: 14 municipis 42
* Equip lleuger d’extinció
Quadre resum d’incidències
Tipus d’incidència Quantitat
Barbacoes 3
Avís d’incendi o fum 95
Intervenció en incendi 17
Focs a terra
Cremes agrícoles i restes forestals 3
Intervenció en incendi no forestal i cremes en general 4
Altres cremes 5
Acampades
Altres incidències 4
Denúncies
Total 127

Incendis
Parc Natural del Montseny
Municipi Indret Data Parc ha Perifèria ha
Viladrau Vilarmau 11-3-2003 0,000
Sant Celoni Malibaus 10-6-2003 0,035
La Garriga La Muntanyeta 17-6-2003 0,030
Cànoves i Samalús Can Volart 22-6-2003 0,005
Montseny Can Quel 23-6-2003 0,250
Aiguafreda Camp de futbol 24-6-2003 0,100
Campins BV-5114 26-6-2003 0,004
Sant Pere de Vilamajor Pineda de Can Pau 26-6-2003 0,000
Tagamanent El Torn 27-6-2003 0,000
Tagamanent La Pedralba 27-6-2003 0,002
Riells i Viabrea Urb. Can Plana 8-7-2003 0,004
Sant Pere de Vilamajor Marge de carretera 16-7-2003 0,002
Arbúcies Can Pagès 27-7-2003 0,010
Sant Esteve de Palautordera Castell de Fluvià 28-7-2003 0,070
Cànoves i Samalús La Rectoria 6-8-2003 0,150
Breda Can Bosc 8-8-2003 0,000
La Garriga La Doma 10-8-2003 0,300
La Garriga Els Tremolencs 10-8-2003 0,250
Sant Esteve de Palautordera Filtres d’aigua 10-8-2003 0,020
Seva Perafita 14-8-2003 0,000
La Garriga C-17 29-8-2003 0,020
Total 0,320 0,932
Durant la campanya de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003, les condicions meteorològiques
han estat especialment adverses, amb episodis de temperaturas elevades i baix índex d’humitat,
que han ocasionat períodes d’alt risc i focs forestals de grans dimensions a zones properes
al Montseny (Maçanet de la Selva). La conseqüència ha estat un notable increment en el nombre
d’incendis i intervencions dins del parc i a la perifèria, tot i que amb una petita superficie cremada
total (1,25 ha).
Actuacions dins dels plans municipals de prevenció d’incendis
Durant l’any 2003, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions en col·laboració amb les agrupacions
de defensa forestal, els ajuntaments implicats i l’Oficina Tècnica Municipal de Prevenció
d’Incendis, que han consistit bàsicament en la creació de franges de protecció a la xarxa viària i la
creació i manteniment de punts d’aigua.
Treballs de prevenció d’incendis en la xarxa viària bàsica del parc
Municipi Treballs Amidament m
Tagamanent Camí del Soler fins a la bassa 2.100 m
Sant Pere de Vilamajor Camí de la Cova 5.300 m
Total 7.400 m
35

Parc Parc Natural del Montseny
Treballs de creació i millora d’infraestructures de prevenció d’incendis
36
Municipi Treballs
Tagamanent Treballs de millora del punt d’aigua del Soler
Sant Pere de Vilamajor Adquisició i instal·lació d’una torre de guaita a Sant Elies
Sant Pere de Vilamajor Instal·lació de parallamps a la torre de guaita de Sant Elies
Cànoves i Samalús Treballs de pintura de la torre de guaita de la Ferreria
Cànoves i Samalús Altres treballs de manteniment de la torre de guaita de la Ferreria
6.1.3 Plans de restauració del medi natural i el paisatge
Pla director del turó de l’Home
Durant l’any 2003 s’han dut a terme les obres de trasllat de les antenes del cim del turó de l’Home
a la torre de comunicacions del recinte militar del puig Sesolles. Per tal d’instal·lar els equips complementaris
de les antenes, s’ha rehabilitat una sala de l’edifici que no s’ha enderrocat de l’antiga
base militar.
Això ha permès procedir a la restauració del cim més alt del Montseny, tot retirant les antenes que
calia traslladar i, a més, totes les instal·lacions obsoletes, ferralla i residus, en una operació en què
s’han tret 28 m3 de runa, i se n’han reciclat 1.880 kg. La imatge de l’enderroc de la torre més visible
del cim, que servia com a suport per a un anemòmetre obsolet i diverses antenes, exemplifica
la neteja del cim del turó de l’Home, on tan sols resta el vèrtex geodèsic.
Rehabilitació de fonts
S’han fet treballs de rehabilitació i millora a la font del Bellver i a la font de Coll Pregon del
Matagalls.
Tasques generals de manteniment:
Instal·lacions i equipaments, vores de carreteres, plantacions d’arbres, senyalització. Treballs de
recuperació de pastures, col·locació de mobiliari exterior. Contractes de manteniment de parallamps,
extintors, ascensors, generadors.
Restauració del turó de l’Home

6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni
Adquisició de terrenys estratègics
Parc Natural del Montseny
Durant l’exercici del 2003, s’han fet els tràmits i s’ha executat la consignació pressupostària de
l’any 2002 per a l’adquisició de les finques «Muntanya del Matagalls» i «Sot de la Merleta», que
sumen 83,59 ha i inclouen les mines abandonades del Matagalls. La titularitat pública d’aquestes
finques ha de permetre abordar la restauració de les instal·lacions mineres abandonades.
Gestió del patrimoni
Dins del capítol de les actuacions de manteniment i millora de les finques i patrimoni públics, propietat
de la Diputació de Barcelona, cal destacar, a més de les tasques ordinàries, els treballs
següents:
Treballs forestals de millora en finques públiques
El Polell Plantació d’arbres de ribera 50,0 unitats
El Bellver Neteja dels límits de la finca
Can Terrer Selecció de rebrot de perxada 4,0 ha
Subhastes i arrendaments
Aprofitament i millora de les pastures de les finques del Bellver i l’Agustí: 86 ha
Aprofitament de pinyes de Fontmartina: 35 ha
Aprofitament de llenya d’alzina de la finca la Traüna: 16 ha
Altres actuacions
Treballs de rehabilitació de la teulada d’un cobert auxiliar de la masoveria de Can Pla.
6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics
(Es recull a l’annex.)
6.2 Foment del desenvolupament i la participació
6.2.1 Consells, comissions i convenis
Reunions del Consell Coordinador (data, lloc i ordre del dia)
29 d’abril de 2003, al Centre d’Informació de la Rectoria del Brull
Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Presentació del Pla de prevenció d’incendis 2003
Estat de la revisió del Pla especial
Donar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural del
Montseny com a Reserva de la Biosfera
Torn de paraules
11 de desembre de 2003, a Can Bellit d’Aiguafreda
Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Proposta de participació dels membres del consell en la confecció de l’ordre del dia
Estat de la revisió del Pla especial
Proposta de millora dels accessos al pla de la Calma
37

Parc Natural del Montseny
38
Presentació de la Memòria 2002 del parc
Informe de gestió 2003 i programa d’activitats 2004
Incidències derivades de la densitat actual de les poblacions cinegètiques del Parc Natural
Temes a tractar en el proper consell coordinador
Torn de paraules
Reunions de la Comissió Consultiva
13 de maig de 2003, al Casal de Cultura de Riells i Viabrea
Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior
Presentació del Pla de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003
Donar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural del
Montseny.
Informació sobre l’estat de revisió del Pla especial
Proposta de participació en la revisió del Pla especial
Torn de paraules
La revisió del Pla especial als òrgans de participació en la gestió del parc
A la darrera reunió del consell coordinador del parc de l’any 2003, celebrada a Can Bellit, a
Aiguafreda, es va lliurar un document de síntesi, com a esborrany per orientar els treballs de l’equip
redactor del nou Pla especial, i es va acordar dur a terme una nova ronda de consultes amb
tots els ajuntaments.
A la reunió de la Comissió Consultiva del 13 de maig, a Riells i Viabrea, es va formular i aprovar
una proposta de participació en la revisió del Pla especial, segons la qual la Comissió es convertia
en l’òrgan plenari de participació cívica, tot articulant-se al seu voltant un procés de participació
sectorial.
Convenis
Convenis per a la gestió de serveis i equipaments d’atenció als visitants
Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla d’informació (es recullen
a l’apartat corresponent al Pla d’informació)
Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la gestió del centre de documentació i el Centre
d’Informació del parc al Museu Etnològic del Montseny la Gabella (conveni de la Diputació de
Girona).
Conveni amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la cessió d’objectes
destinats a la Casa Museu l’Agustí.
Conveni marc amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la col·laboració
en projectes culturals.
Conveni amb el Museu Comarcal de la Garrotxa per a la cessió d’objectes destinats a la Casa
Museu l’Agustí.
Conveni amb el Museu Etnològic de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu
l’Agustí.
Conveni amb el Museu d’Arts Decoratives de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la Casa
Museu l’Agustí.
Conveni amb el Museu de Granollers per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu
l’Agustí.
Conveni amb el Museu de Cardedeu per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí.
Conveni amb l’Ajuntament de Seva: gestió del Centre d’Informació.
Conveni amb l’Ajuntament de Cànoves i Samalús: gestió del punt d’informació.

Parc Natural del Montseny
Conveni amb l’Ajuntament de Fogars de Montclús: utilització del local per al Centre d’Informació
de la Costa.
Conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental: gestió del Centre d’Informació de l’estació
de Figaró.
Conveni amb el Bisbat de Vic: ús del local de la Rectoria del Brull per al Centre d’Informació.
Conveni amb el Centre d’Educació Ambiental Santa Marta: gestió del Centre d’Informació de
Viladrau.
Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau: gestió del centre d’informació de Viladrau al Centre
Cultural Europeu de la Natura (conveni de la Diputació de Girona).
Conveni amb l’Ajuntament de Campins: gestió del centre d’informació del Servei de Guies del
Montseny i senyalització municipal.
Conveni amb ACESA: instal·lació d’un punt d’informació a l’àrea de servei Montseny de l’autopista
A-7.
Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per a la creació i gestió d’un centre
d’informació.
Conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per col·laborar en la creació i gestió d’un
centre d’informació a la Rectoria i per a l’ordenació de l’ús públic.
Conveni amb l’Ajuntament d’Aiguafreda per col·laborar en la creació i gestió d’un centre d’informació
i per a l’ordenació de l’ús públic.
Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per col·laborar en la gestió del centre
d’informació i per a l’ordenació de l’ús públic del castell de Montclús.
Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau per col·laborar en la gestió del Centre Cultural Europeu
de la Natura.
Conveni amb l’Ajuntament de Granollers per a la gestió del Centre de Documentació del Parc
al Museu la Tela de Ciències Naturals.
Conveni amb l’Ajuntament de Montseny per a la gestió de l’exposició permanent del Casal de
Cultura i el Centre d’Informació del Parc.
Convenis per a la prestació de serveis
Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla de vigilància i prevenció
d’incendis (vegeu l’apartat corresponent).
Conveni amb la Mancomunitat de la Plana: recollida selectiva d’escombraries.
Conveni amb l’Ajuntament de Tagamanent: senyalització municipal.
Conveni amb el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya: gestió
d’un camió de bombers (BFP).
Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la recollida d’escombraries dels nuclis rurals del
municipi (conveni amb la Diputació de Girona).
Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Campins per a la recollida selectiva d’escombraries.
Convenis per a la recerca i la docència
Conveni amb la Universitat de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis a
l’Alberg del Puig.
Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiques
i estudis a l’Alberg del Puig.
Conveni amb la Universitat de Girona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis a
l’Alberg del Puig.
Conveni amb l’Escola de Formació Professional Agrària les Quintanes per a la realització d’estades
d’alumnes de pràctiques.
39

Parc Natural del Montseny
40
Conveni amb l’Escola Forestal de Can Xifra per a la realització d’estades d’alumnes de pràctiques.
Conveni específic amb la Universitat de Barcelona per a la realització de la cartografia de vegetació
i usos del sòl.
Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec de la
Facultat de Veterinària, d’un estudi sobre la ramaderia extensiva del Montseny.
Conveni amb la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) per a la realització d’estudis
de temes d’interès conjunt. A l’empara d’aquest conveni, s’ha encarregat un estudi d’anàlisi
del programa d’ús públic del Parc Natural a DEPANA i la Coordinadora per a la Salvaguarda
del Montseny.
Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec de
l’Escola de Ciències Ambientals, d’un estudi sobre el canvi ambiental global al Montseny.
Altres convenis
Conveni amb la Federació Catalana de Caça i la Direcció General del Medi Natural de la
Generalitat de Catalunya: gestió de l’àrea de caça controlada.
Conveni amb l’Institut Català de l’Energia, per a la col·laboració en la realització d’un estudi
sobre el consum energètic i l’adopció d’energies alternatives dins l’àmbit de tres municipis del
Montseny, paral·lelament amb dues regions europees.
Conveni amb el Ministeri de Defensa, signat el 26 de novembre, pel qual l’organisme estatal
cedeix a la Diputació de Barcelona l’ús de gran part de les instal·lacions i terrenys del puig
Sesolles.
Conveni amb el Centre Excursionista de Catalunya per a la col·laboració en projectes d’interès
comú, especialment pel que fa a la creació d’equipaments al pla de la Calma i al desenvolupament
del Pla director del turó de l’Home.
Conveni amb el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració
en el trasllat de les instal·lacions de telecomunicació del turó de l’Home.
Convenis de cooperació internacional
Agermanament entre les Cevenes (Llenguadoc, Occitània, França) i el Montseny
Dins del marc del V Pla de treball, es van desenvolupar, l’any 2003, les actuacions següents:
• Es va rebre la visita del Sr. Raymond Déjean, responsable dels programes de recerca del Parc
National des Cévennes, que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversari
del Parc Natural del Montseny, a Viladrau.
• Intercanvi d’escolars, amb el viatge del parc National des Cévennes dels alumnes de l’IES de
Sant Celoni.
Agermanament entre La Amistad (Costa Rica - Panamà) i el Montseny
• Es va rebre la visita de la directora de l’Àrea de Conservació de La Amistad (sector Pacífic),
que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversari del Parc Natural del
Montseny, a Viladrau.
• S’ha preparat el nou Pla de treball (2004-2007), que ha de ser aprovat l’any 2004.
Participació a la xarxa de reserves de la biosfera del Programa MAB-Unesco
• El Parc Natural del Montseny forma part, des del 1978, de la xarxa de reserves de la biosfera
del Programa MAB de la Unesco. Durant l’any 2003 s’ha celebrat la XIV Reunió de la
Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera, al Centre Cultural Europeu de la Natura de
Viladrau, del 24 al 26 d’abril.

6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural
Parc Natural del Montseny
Subvencions a les activitats econòmiques, a l’habitatge i a la restauració del patrimoni arquitectònic:
Durant l’any 2003, les diputacions de Barcelona i Girona han convocat un cop més les subvencions
o ajudes a particulars. A continuació es recull en un quadre el resum dels resultats d’aquesta convocatòria.
Subvencions concedides
Subvencions sol·licitades Subvencions concedides % nombre % import
Concepte Nombre Import Nombre Import subvencions subvencions
Diputació de Barcelona
Empreses agràries 20 87.128,55 16 44.695,76 80 51
Empreses forestals 21 124.692,61 16 47.893,67 76 38
Empreses turístiques 31 155.286,62 29 69.378,31 93 45
Restauració del patrimoni i l’habitatge 43 212.060,42 28 75.745,20 65 35
Diputació de Girona
Empreses agràries 7 22.694,92 3 11.300,00 43 50
Empreses forestals 27 150.768,41 16 56.200,00 59 37
Empreses turístiques 8 57.216,58 5 20.000,00 62 35
Restauració patrimoni i habitatge 21 129.409,18 13 50.500,00 62 39
Altres 8 42.262,66 5 16.190,00 62 35
Totals 186 981.519,95 131 391.902,94 70 40
Evolució de les subvencions 1997-2003
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Sol·licituds 143 119 140 153 153 157 186
Subvencions 88 97 111 126 128 126 131
Import subv. 54.150.695 68.302.698 66.377.269 69.116.563 68.424.367 58.946.904 65.207.163*
* 391.902,94 euros
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
80.000.000
70.000.000
60.000.000
50.000.000
40.000.000
30.000.000
20.000.000
10.000.000
0
Sol·licituds
Subvencions
concedides
Import
41

Parc Natural del Montseny
Subvencions a entitats culturals
Dins de la convocatòria del 2003 de subvencions a entitats culturals dins l’àmbit del parc, s’han
concedit les següents:
Programa d’activitats culturals «Viu el Parc»
Des de l’any 1993, cada any es desenvolupa, en col·laboració amb els serveis de Cultura de les dues
diputacions i amb les regidories de Cultura dels ajuntaments del parc, el programa d’activitats culturals
«Viu el parc».
El «Viu el Parc» de l’any 2003 s’ha dut a terme entre l’1de juliol i l’11 de novembre i ha comptat
amb tots els actes programats pels ajuntaments per a aquest període, amb un programa específic
format per 160 actes, 43 dins la campanya general, repartits entre els setze municipis que s’han
adherit a la campanya, amb una assistència d’11.538 persones. Cal destacar la Gran Festa del parc,
que s’ha celebrat a l’entorn de Sant Martí del Brull el 21 de setembre, amb la IX Trobada de
Clowns; la Nit del Parc, a Santa Fe de Montseny, el 2 d’agost, i la Nit d’Estels a Campins, el 26
de juliol.
A la campanya escolar, hi han participat vint escoles de setze municipis i un total de 429 alumnes,
que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda escolar del Montseny per als alumnes
de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la campanya es va celebrar a Arbúcies
i es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el Parc Natural del Montseny.
A continuació se’n fa un quadre resum:
42
Entitat Import
Associació Montseny Actiu 480
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 540
Associació CEA Santa Marta 480
Associació d’Amics del Montseny 540
AMPA CEIP Puig Drau 240
Associació Saüc 240
Associació d’Arrossaires de Fogars de Montclús 240
Associació Taula de Joves Comtal 120
Centre d’Art La Rectoria 390
Associació de Veïns del poble de Montseny 240
Sant Esteve de Palautordera Solidari 240
Associació Cultural Xambonera 240
Total 3.990
Data Localització Activitat Assistents
5-7 Seva Mariachis Viva México 230
5-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Marcel Gros 2.000
6-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Medieval Terrakota 1.500
12-7 Montseny Terra Endins 160
26-7 Campins Nit d’Estels 150
26-7 Sant Esteve de Palautordera Voramar 300
27-7 Sant Esteve de Palautordera Companyia Mag Lari 315
31-7 Sant Feliu de Buixalleu El Singlot 80

Parc Natural del Montseny
Data Localització Activitat Assistents
2-8 Gualba Àngel Daban 150
2-8 Fogars de Montclús Nit al Parc 350
9-8 Arbúcies The Wild Turkey Band 120
9-8 Gualba Teatre de l’Eclipsi 50
9-8 Seva Desastrosus Cirkus 250
22-8 Cànoves i Samalús Feeling 35
23-8 Campins Companyia Marcel Gros 308
29-8 Sant Feliu de Buixalleu Companyia La Fortalesa 210
30-8 Aiguafreda Try-Martini 300
31-8 Aiguafreda Companyia Marcel Gros 250
6-9 Riells i Viabrea Escampillem 35
7-9 Tagamanent L’Auzel
13-9 Figaró-Montmany Escampillem 30
13-9 Figaró-Montmany Txirriquiteula Teatre 75
21-9 El Brull Gran Festa del Parc 1.000
21-9 Cànoves i Samalús Àngel Daban 150
26-9 Tagamanent F. Cambra Almodis 30
27-9 Arbúcies Xip-xap 175
28-9 El Brull Voramar 25
28-9 Fogars de Montclús Solistes de la Costa 500
4-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 300
5-10 Montseny Solistes de la Costa 1.500
6-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 200
31-10 Fogars de Montclús Barcelona Hot Àngels 110
31-10 Viladrau Pep Castells 600
31-10 Viladrau Escampillem 50
6.2.3 Infraestructures i serveis generals
Servei de recollida selectiva d’escombraries
Total: 34 actes 11.538
Als termes municipals del Brull, Montseny, Fogars de Montclús i Campins, es duu a terme un sistema
de recollida selectiva d’escombraries, tot separant la fracció orgànica i la inorgànica als contenidors
i al mateix vehicle de recollida.
Les dades generals de la recollida selectiva d’escombraries s’exposen al quadre següent:
Tm Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total
El Brull 5,91 7,47 11,62 11,29 11,95 16,86 16,90 15,62 10,21 10,34 10,35 11,72 140,28
Fogars 26,45 25,48 34,01 36,28 47,38 51,07 50,01 55,43 32,69 39,57 31,61 35,57 465,60
Montseny 21,89 18,72 28,52 24,80 36,94 33,91 35,45 38,55 39,49 26,53 28,68 25,27 358,80
Campins 16,48 12,86 18,04 20,25 19,19 22,18 18,72 20,35 13,22 18,96 14,24 17,99 212,48
Total 70,73 64,53 92,19 92,62 115,46 124,02 121,08 129,95 95,61 95,4 84,88 90,55 1.177,16
43

Parc Natural del Montseny
Recollida selectiva d’escombraries (2003)
La Diputació de Girona manté un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la
recollida de les escombraries dels nuclis rurals inclosos dins l’àmbit del Pla especial.
Manteniment i arranjament de la xarxa viària
44
a Vic
i Puigcerdà
Centelles
C-17
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
140
120
100
Balenyà
80
60
40
20
Aiguafreda
llll ll ll ll l l ll ll ll ll ll ll l l ll l ll ll ll
Figaró
0
Evolució de la recollida selectiva
a Granollers
i Barcelona
Seva
Tagamanent
Tagamanent
l ll ll ll l lll ll l l l l ll l l l l ll ll ll ll l l l ll ll ll ll l
G F M A M J J A S O N D
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
El Brull
la Garriga
Total El Brull Fogars M. Montseny Campins
Samalús
Coll Formic
Puig Drau
el Sui
BV-5301
Cànoves
Matagalls
Viladrau
Sant Marçal
Montseny
les Agudes
a Vic
Turó de l'Home
la Costa de
Montseny
Mosqueroles
Sant Esteve de
Palautordera
Santa Maria de
Palautordera
Sant Pere de
Vilamajor
Sant Antoni de
Vilamajor
Fontmartina
BV-5114
Fogars de Montclús
Campins
Sant Celoni
C-25
GI-543
Santa Fe
de Montseny
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
Arbúcies
Riells
a Barcelona, Tarragona i Lleida
a Girona
GI-552
Breda
Gualba Viabrea
la Batllòria
0 1 2 km
Sant Feliu
de Buixalleu
< 12.000
< 30.000
> 30.000
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
C-35
A-7
a Girona

Parc Natural del Montseny
Durant l’any 2003, dins el capítol d’inversions i també a càrrec del pressupost ordinari del parc,
s’han executat les següents actuacions d’arranjament de la xarxa viària bàsica:
Camí Obra Cost total
Fontmartina Arranjament i repàs 4.005,03
Pedralba - El Bellver Arranjament i millora 159.649,48
Coll Formic - pla de la Calma Arranjament de trams malmesos 18.364,54
Santa Susanna - Vallmanya - el Polell Arranjament i repàs 21.374,72
Cal Trompo Arranjament i repàs 17.294,44
Pista del turó de Montgròs Modificació del traçat 8.156,88
Vallcàrquera Repàs del ferm 22.734,89
Total 251.579,98
S’han realitzat les tasques ordinàries de manteniment de la senyalització i d’arranjament de
camins, com també del fitament d’itineraris.
6.3 Ús social i educació ambiental
6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments
Les principals actuacions realitzades al llarg del 2003 han estat les següents:
Càmping de Fontmartina
Durant l’any 2003, s’ha executat, en gran part, el projecte de reformes i millores al Càmping de
Fontmartina per tal de millorar la qualitat dels serveis. Dins d’aquest projecte, les principals realitzacions
han estat les següents:
• Instal·lació d’un dipòsit de propà
• Instal·lació de calefacció i d’aigua calenta sanitària als serveis
• Adequació de les feixes per a caravanes, amb instal·lació elèctrica i punts de llum
Centre d’Informació de la cruïlla (BV-5114/BV-5119) de Mosqueroles
Durant l’any 2003, s’ha prosseguit amb l’execució del projecte de creació d’un centre d’informació
a la cruïlla de la carretera BV-5114, que va cap a Campins i Santa Fe, i la carretera BV-5119, que
va cap a Mosqueroles, la Costa i Fontmartina. Concretament, s’han dut a terme treballs d’enjardinament
dels exteriors i d’instal·lació de jocs infantils.
D’altra banda, s’ha elaborat i aprovat el projecte de dotacions gràfiques i informàtiques, que ha
de permetre dotar l’edifici i el seu entorn dels elements informatius, estàtics i audiovisuals necessaris
perquè el centre pugui complir la seva funció.
Equipament cultural de les restes ibèriques del turó de Montgròs
S’ha consolidat la incorporació de les visites guiades a les restes del poblat ibèric del turó de
Montgròs com una oferta de lleure cultural gestionada des del Centre d’Informació de la Rectoria
del Brull. D’altra banda, per tal de facilitar-hi l’accés, s’ha signat un conveni amb la propietat de
la finca veïna, el Boix, i s’han iniciat els treball que han de modificar una part del traçat de la pista
actual i permetre l’habilitació d’una àrea d’aparcament.
45

Parc Natural del Montseny
Escola de Natura de la Traüna
Des de la gestió del parc i per part de l’empresa concessionària, es van fent esforços per modernitzar
i millorar aquest equipament pedagògic. Durant l’any 2003, a càrrec del pressupost d’inversions
del parc, s’ha continuat amb la renovació de la cuina.
Casanova de Sant Miquel
Pel que fa a aquest equipament, que haurà de funcionar l’any 2003 com a alberg, s’han dut a
terme les obres d’instal·lació i connexió del dipòsit de gas liquat i s’han iniciat els treballs del projecte
d’electrificació amb sistemes autònoms: instal·lació de plaques solars i adquisició d’un grup
electrogen.
S’han dut a terme, durant l’any 2003, actuacions de manteniment i millora als equipaments
següents: Can Casades, àrea d’esplai de les Feixes del Vilar; àrea d’acampada de Vallcàrquera,
Centre d’Informació de la Rectoria del Brull, Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera,
el Bellver, l’Agustí i les escoles de natura de Can Lleonart, el Polell i la Rectoria de Vallcàrquera.
S’ha col·locat mobiliari exterior, taules i bancs de pícnic a les escoles de natura de Can Lleonart i
la Rectoria de Vallcàrquera.
Usuaris dels equipaments d’ús social
46
Equipament Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total
Can Casades 1.070 883 2.485 2.952 2.446 2.146 1.914 2.784 2.097 4.905 5.053 997 29.732
CI la Costa 25 54 170 176 483 220 268 173 96 263 273 54 2.255
Càmping Fontmartina 0 0 0 0 0 690 1077 1537 323 238 112 18 3.995
Feixes del Vilar 0 0 54 140 145 181 50 0 75 775 765 55 1.595
CI Montseny 543 482 666 997 657 707 863 1.310 889 712 807 650 9.283
CD la Tela 64 108 59 30 50 20 0 0 10 169 160 44 351
CD la Gabella 26 15 9 0 12 8 4 9 3 10 12 7 115
CI la Gabella 82 80 70 41 78 73 91 137 117 37 75 67 948
AV la Gabella 291 836 1.829 1.341 2.225 1.286 829 533 2.460 2.716 1.582 646 16.574
CI el Brull 194 253 969 809 310 300 321 552 698 568 682 979 6.635
CI Figaró 107 188 171 156 113 140 41 19 110 121 61 44 1.271
CI Viladrau (CCEN) 134 130 213 270 352 436 385 689 421 373 281 177 3.861
CCEN. Espai temàtic 163 85 223 180 206 906 290 386 302 160 143 90 3.134
CI Campins 37 42 33 50 45 57 0 26 43 75 68 62 538
Fontmartina 32 88 72 109 99 74 70 82 80 82 98 71 957
La Morera 30 87 86 112 109 122 58 177 82 122 98 120 1.203
Portes Montseny 72 30 52 71 84 80 87 91 66 55 60 62 810
CI la Seva 0 0 0 0 0 0 113 190 115 0 0 0 418
CI Sant Esteve de P. 317 300 358 459 341 290 503 1203 373 260 370 499 5.273
CI Cànoves 10 18 23 26 14 0 12 22 8 16 12 15 176
El Bellver (restaurant) - 370 550 850 800 664 480 335 480 550 689 611 6.379
El Bellver (activitats) - 0 0 20 532 721 284 150 5 127 101 11 1.951
CI el Bellver - 40 50 150 120 60 80 50 50 60 100 60 820
L’Agustí - 78 175 348 363 207 160 212 173 348 288 164 2.516
Total 3.197 4.167 8.317 9.287 9.584 9.388 7.980 1.0667 9.076 12.742 11.890 5.503 100.790

Evolució dels usuaris d’equipaments
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Evolució d’usuaris totals d’equipaments d’ús social
120000
100000
80000
60000
40000
20000
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Parc Natural del Montseny
Can Casades
C.I. La Costa
Càmping Fontmartina
C.I. El Brull
La Gabella (AV.)
L’equipament de Can Casades, situat a la vall de Santa Fe, l’indret més visitat del parc, continua
sent l’equipament que rep un nombre més gran de visitants. Tot i així, si es comptabilitzen els
usuaris del conjunt de serveis del Museu la Gabella, aquest equipament seria el més utilitzat, amb
més de trenta mil usuaris.
Es produeix un lleuger ascens en el nombre d’usuaris del conjunt d’equipaments, en concret d’un
2,87%, en relació amb la xifra de l’any 2002, i es depassen els cent mil usuaris, a causa, sobretot,
dels equipaments nous o dels que incorporen una nova oferta. En aquest sentit, és força significatiu
l’increment en el nombre d’usuaris del Centre d’Informació del poble de Montseny, on ha
començat a funcionar, al Casal de Cultura, l’exposició sobre la ramaderia extensiva al Montseny
«Les esquelles d’en Jaume».
Pel que fa a la distribució estacional, la tardor continua sent el període de l’any amb un nombre
més gran de visites al parc.
Usuaris dels equipaments d’educació ambiental
Equipament G F M A M J J A S O N D Total
Can Lleonart 50 115 320 483 326 228 34 0 29 882 1487 60 4014
La Traüna 0 95 227 214 281 205 127 97 141 137 161 148 1833
El Polell 16 58 60 58 70 59 51 0 20 14 83 0 489
Rectoria de Vallcàrquera 53 213 528 243 255 456 156 84 106 447 229 218 2988
Totals 119 481 1135 998 932 948 368 181 296 1480 1960 426 9324
47

Parc Natural del Montseny
Tan sols s’incrementa el nombre d’usuaris de Can Lleonart en relació amb els de l’any 2002. En conjunt,
la xifra d’usuaris d’equipaments d’educació ambiental segueix baixant, i es confirma novament
una tendència que sembla difícil de revertir.
6.3.2 Activitats d’ús social
Pla d’informació als visitants
El Pla d’informació s’ha desenvolupat durant tots els caps de setmana i dies festius mitjançant la
presència de personal informador contractat a través de convenis amb els ajuntaments. Aquests
informadors han dut a terme la seva tasca de 10 a 15 hores, a excepció d’alguns dispositius especials,
tot cobrint les àrees determinades i situats als punts assignats, i han estat dotats d’un vestuari
que els identifica i d’emissores de radiotelefonia.
Les seves funcions han estat les següents:
• Fer arribar als visitants la informació general del parc bo i lliurant-los el fullet «Benvinguts
al Parc», o bé de manera verbal directa.
• Fer arribar als visitants informació específica sobre qüestions concretes
• Col·laborar amb els gestors del parc en la posada en pràctica de dispositius d’ordenació de
l’accés de visitants (aparcaments i restriccions de trànsit).
• Atendre incidències
• Recollir informació sobre el nombre de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament
• Recollir sistemàticament dades de les entrades de vehicles pels accessos del parc
• Fer enquestes als visitants
• Les comunicacions amb els informadors han estat coordinades des d’un centre de comunicació
situat a l’Oficina del Parc, a Fontmartina.
En determinats punts, per tal d’evitar una superposició excessiva d’aquesta campanya amb la de
prevenció i vigilància d’incendis, els informadors han deixat de treballar entre els mesos de maig
i setembre, tots dos inclosos. Durant els mesos d’estiu ha funcionat un operatiu especial per tal de
garantir la regulació de l’accés al turó de l’Home fins a les 18 hores, i durant el mes d’octubre, un
dispositiu per atendre les incidències relacionades amb la recollida indiscriminada de castanyes,
tot perllongant l’horari fins a les 19 hores i comptant amb un reforç dels guardes.
Durant l’any 2003, s’han dut a terme dues sessions de formació adreçades als informadors:
• Comunicació i informació al públic. Nivell inicial
• Comunicació i informació al públic. Nivell avançat
Els informadors s’han distribuït tal com es recull a la taula següent:
48
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003
Can Lleonart
La Traüna
El Polell
Rectoria de Vallcàrquera
Itineraris de Can Gorgs

Parc Natural del Montseny
Lloc de treball Ajuntament conveni Places Període Dies
BV-5114 Fogars de Montclús 2 I-IX 86
Santa Fe / plana del Coll Fogars de Montclús 1 I-IV, X-XII 54
Turó de l’Home Fogars de Montclús 1 I-XII 113
Plana Amagada Fogars de Montclús 1 I-XII 113
Àrees d’ús públic Fogars de Montclús 2 I-XII 129
Fontmartina Fogars de Montclús 1 II-VIII, IX-XII 209
Vallforners Cànoves i Samalús 1 I-XII 113
Centre d’Informació Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 113
Coordinador Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 162
Sant Marçal / Tordera Montseny 1 I-XII 113
BV-5114 / poble Campins 1 IX-XII 36
Coll Formic El Brull 2 II-XII 104
Aiguafreda Centre d’Informació 1 I-XII 113
Montsoriu Arbúcies 2 III-XII 80
Riells de Dalt Riells i Viabrea 2 III-IV/X-XII 35
Centre d’Informació Viladrau 1 III-IV/X-XII 35
Totals 10 municipis 21 1.608
Activitats del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals
El Cercle d’Amics dels Parcs Naturals és un col·lectiu d’usuaris i simpatitzants dels parcs naturals
promogut per la Diputació de Barcelona que ofereix als seus socis informació, facilitats en l’ús dels
equipaments dels parcs, activitats (excursions, viatges, conferències, etc.) i possibilitats de participació
voluntària en tasques diverses en els espais naturals protegits gestionats per la Diputació de
Barcelona. Tanmateix, aquesta entitat edita la revista Amics, de caràcter semestral, i mensualment
organitza sortides per als associats.
Durant l’any 2003, el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals ha dut a terme dues accions de voluntariat
del parc Natural del Montseny: una actuació de suport al projecte de seguiment de la bruga
al pla de la Calma, el 5 de juliol, i la col·laboració en tasques de suport a una activitat del programa
«Viu el Parc»: la «Nit al parc», a Santa Fe, el 2 d’agost.
Sistema de qualitat als equipaments i serveis d’ús públic del parc
El Parc Natural del Montseny, juntament amb vint-i-quatre espais protegits espanyols més, està
involucrat en la implantació d’un sistema de control i certificació de la qualitat en l’oferta d’equipaments
i serveis públics per a l’ús social. Es tracta d’una iniciativa de la Secretaria d’Estat per al
Turisme del Ministeri d’Economia, en col·laboració amb la Secció Espanyola de la Federació
Europea de Parcs Naturals i Nacionals.
Durant l’any 2003, s’ha constituït el Comitè de Qualitat, s’ha completat l’elaboració de la documentació
i instruments del sistema i s’ha sol·licitat a l’Instituto de Calidad Turística Española (ICTE)
l’auditoria per tal d’optar a la certificació de qualitat.
Publicacions
Durant l’any 2003, s’han editat les publicacions següents relacionades amb el Parc Natural del
Montseny:
49

Parc Natural del Montseny
Tríptics
Casa Museu l’Agustí (reedició)
Estades de recerca a l’Alberg el Puig (2003-2004)
Activitats en cap de setmana a Montseny
III Cicle de conferències a la Calma
Encartables
Benvinguts al Parc Natural del Montseny (reedició)
Bienvenidos al parque natural del Montseny
Itineraris guiats pel Parc Natural del Montseny (reedició)
«Viu el Parc»
Programa general
Cartell general
Cartell mut
Cartells
Flora i fauna del Parc Natural del Montseny (2). Penya-segats, esqueis i tarteres (reedició)
Guies didàctiques
Quaderns «Coneguem els nostres parcs» del mestre. Parc Natural del Montseny
Quaderns «Coneguem els nostres parcs» de l’alumne. Parc Natural del Montseny
Altres
Memòria 2002. Parc Natural del Montseny
Full del XXV Aniversari del Parc Natural del Montseny
Full de l’exposició didàctica «Orquídies a la Calma»
6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental
Equipaments per a la recerca
Alberg per a la recerca el Puig
La informació referent als cursos realitzats a l’Alberg el Puig es troba a l’annex.
Programes d’educació ambiental
«Viu el Parc a les escoles»
El programa adreçat a les escoles dels municipis del parc, dins del programa d’activitats culturals
«Viu el Parc», ha estat gestionat per l’empresa FUSIC conjuntament amb el Centre d’Educació
Ambiental Santa Marta. En aquesta campanya escolar, hi han participat 20 escoles de 16 municipis
i un total de 429 alumnes, que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda escolar
del Montseny per als alumnes de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la campanya
es va celebrar a Arbúcies i es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el Parc
Natural del Montseny.
Ajuts als centres escolars usuaris dels equipaments pedagògics públics del parc
La Diputació de Barcelona compta amb una línia de subvencions per a les escoles que utilitzen els
equipaments pedagògics públics del parc. Dins d’aquesta línia, l’any 2003 s’han destinat 10.418,90
euros a centres escolars que han fet estades i activitats a les escoles de natura de la Traüna i la
Rectoria de Vallcàrquera.
«Coneguem els nostres parcs»
El Servei de Parcs Naturals duu a terme un programa que ofereix a les escoles públiques de la província
de Barcelona, en concret als alumnes de sisè de primària (o segon de CSEIP), la possibilitat
de fer una visita guiada al parc, amb una visita prèvia del monitor a l’escola, per tal de cobrir
determinats objectius pedagògics i didàctics. Aquest programa és gestionat en règim de conces-
50

Parc Natural del Montseny
sió administrativa per l’Equip d’Educació Ambiental la Vola. Durant l’any 2003, han visitat el
Montseny, dins d’aquest programa, 2.449 alumnes i 117 mestres procedents de 78 escoles i 25
municipis barcelonins.
Programa «Coneguem els nostres parcs» 2002
Municipi Escoles Aules Alumnes
Badia del Vallès 3 6 108
Castellbisbal 2 4 84
Les Franqueses del Vallès 1 2 52
Gavà 5 9 170
Gelida 1 2 32
Masquefa 1 3 56
Molins de Rei 3 3 68
Òdena 1 1 13
Olèrdola 1 1 28
Olesa de Bonesvalls 1 1 24
El Papiol 1 2 33
Ripollet 4 7 144
Rubí 9 12 269
Sant Adrià de Besòs 5 6 99
Sant Celoni 1 1 27
Sant Cugat del Vallès 5 8 152
Sant Feliu de Llobregat 6 7 161
Sant Hipòlit de Voltregà 2 3 58
Sant Quirze del Vallès 4 5 129
Santa Coloma de Gramenet 12 18 384
Santa Perpètua de Mogoda 2 3 75
Torrelles de Llobregat 1 2 37
Viladecans 5 8 185
Viladecavalls 1 2 39
Vilassar de Dalt 1 1 22
Total: 25 municipis 78 117 2.449
51

Parc Natural del Montseny
6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003
L’estudi preliminar de les dades de freqüentació del Parc Natural del Montseny de l’any 2003 s’ha
fet amb l’anàlisi de les dades proporcionades pels informadors, que fan un recompte sistemàtic de
l’entrada de vehicles als accessos del parc i compten periòdicament el nombre de vehicles estacionats
en les diferents àrees d’aparcament.
Això ha permès disposar de les dades següents:
Dades del Pla d’informació: dades proporcionades pels informadors i referides als caps de setmana
i festius de 10 a 15 hores:
Entrades de vehicles pels punts d’informació situats als accessos del parc:
BV 5114 (Fogars de Montclús): gener-desembre.
Nombre de vehicles estacionats cada dues o tres hores (10, 12 i 15 hores) a diferents àrees d’aparcament,
la qual cosa permet disposar de la dada del nombre màxim de vehicles aparcats a les àrees
següents:
Plana del Coll
Santa Fe de Montseny: Can Casades
Santa Fe de Montseny: font del Frare
Coll Formic 1
Coll Formic 2
Vallforners
Turó de l’Home
Plana Amagada (turó de l’Home)
Passavets
La Guardiola
Feixes del Vilar
Sant Marçal
Les Ferreres
Castell de Montsoriu
Dades del Pla d’informació
Vehicles estacionats: «Màxim diari de cotxes aparcats»
52
Mitjanes Màxim absolut
Coll Formic 1 48,0 287
Coll Formic 2 23,8 100
Santa Fe: Can Casades 40,5 89
Santa Fe: font del Frare 10,6 95
La Guardiola 7,6 17
Passavets 14,6 30
Sant Marçal 18,1 36
Les Ferreres 7,6 17
Turó de l’Home (coll Pregon) 11,5 20
Plana Amagada 14,7 137
Plana del Coll 9,1 41
Feixes del Vilar 6,7 30
Vallforners 24,4 197
Castell de Montsoriu 7,6 28

60
50
40
30
20
10
Nombre
de vehicles
aparcats 0
Anàlisi de les dades
Parc Natural del Montseny
Les dades de presència de vehicles proporcionades pels informadors situats al principal punt d’accés
del parc permeten avançar unes conclusions preliminars pel que fa a la freqüentació del parc
els caps de setmana i festius de 10 a 15 hores. Val a dir que es tracta dels dies i la franja horària
que concentren la major part dels visitants.
Els recomptes que s’han fet sistemàticament els sis darrers anys han permès establir que l’accés
més utilitzat és, amb força diferència, el de la BV-5114, al terme municipal de Fogars de Montclús:
un 56% dels vehicles utilitzen aquest accés. Durant l’any 2003, el recompte s’ha limitat a aquest
punt, a partir del qual i a partir de les dades dels anys anteriors, s’ha fet una extrapolació per
extreure’n una dada general del nombre de visitants durant els dies i la franja horària indicats.
Pel que fa a la distribució de visitants al llarg de l’any, la tardor continua sent l’època de màxima
freqüentació, amb màxims a l’octubre, el setembre i el novembre. A continuació se situen els
mesos de juny i maig.
Entrada de visitants per l’accés de Fogars de Montclús
Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
26.035 20.954 30.219 30.065 30.733 32.541 20.025 20.999 37.417 38.814 37.261 25.028
45000
40000
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
COLLFORMIC
COLLFORMIC 2
SANTA FE:
CAN CASADES
SANTA FE:
FONT DEL FRARE
LA GUARDIOLA
PASSAVETS
SANT MARÇAL
LES FERRERES
TURÓ DE L’HOME
PLANA AMAGADA
PLANA DEL COLL
FEIXES DEL
VILAR
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
VALLFORNERS
CASTELL
DE MONTSORIU
Com ja s’ha assenyalat, l’extrapolació de les dades referents a les entrades de vehicles per la carretera
BV-5114 permet establir la xifra total de visitants per a l’any 2003, comptabilitzats els caps
de setmana i festius de 10 a 15 hores, en 607.664, és a dir, amb un increment d’un 8,8% respecte
a l’any passat.
53

Parc Natural del Montseny
54
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
628.139 583.755 618.148 540.670 565.856 552.284 558.105 607.664
Evolució de la freqüentació
90
80
70
60
50
40
30
20
10
640.000
620.000
600.000
580.000
560.000
540.000
520.000
500.000
480.000
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
En relació amb el nombre màxim de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament que s’exposen
a la taula resum i el gràfic que l’acompanya, es poden extreure els comentaris següents:
Els aparcaments habitualment més freqüentats continuen sent els del coll Formic (48,0 de mitjana
del nombre màxim de vehicles) i Santa Fe (40,5). Vallforners (24,4), que segueix sent una zona
força visitada, se situa en tercer lloc.
En general, tots els aparcaments, excepte Vallforners, presenten xifres d’ocupació màxima mitjana
lleugerament superiors a les de l’any 2002, però on aquest increment és més significatiu és als
aparcaments del coll Formic (28,2%).
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Coll Formic 82,5 69,7 60,5 53,6 50,4 46,2 39,5 48,0
Santa Fe 65 79,4 52 65,9 51,9 49,0 40,7 40,5
Turó de l’Home + plana Amagada 45 24,9 24 25,6 24,7 28,5 10,6 13,1
Plana del Coll 8,5 12,4 11 10,2 9,4 10,6 9,5 9,1
Vallforners 24 45,6 52 47,7 31,8 24,9 28,3 24,4
Evolució de la mitjana del nombre màxim de vehicles màxims aparcats
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
COLL FORMIC
SANTA FE
TURÓ DE L'HOME + PLANA
AMAGADA
PLANA DEL COLL
VALLFORNERS

Parc Natural del Montseny
Parc Natural del Montseny
Pel que fa al nombre màxim absolut de vehicles aparcats, dada que es recull com a testimoni d’episodis
ocasionals d’hiperfreqüentació, continua evidenciant fets puntuals, com ara activitats
col·lectives importants (l’Aplec del Matagalls, o la travessa Matagalls-Montserrat al coll Formic, o
la presència de neu, a Santa Fe o, especialment, l’any 2003, a l’àrea del turó de l’Home).
Continuen produint-se episodis notables d’hiperfreqüentació puntual a l’àrea de Vallforners, la
qual cosa confirma la necessitat d’ordenar l’accés en aquest sector del parc.
En general, comparant les dades de les àrees d’aparcament més significatives els darrers sis anys
(1996-2003), sembla iniciar-se una tendència a l’estabilització a les àrees més freqüentades.
Consultes i atencions del Pla d’informació
Durant l’any 2003 i en aplicació dels procediments de control i seguiment de la qualitat dels serveis
d’ús públic, s’ha dut a terme la recollida sistemàtica de dades del nombre de persones ateses
pels informadors i de la caracterització dels efectuats, des del mes d’abril, data d’implantació dels
procediments.
Els resultats són els següents:
Dades abril-desembre Extrapolació a tot l’any
Nombre de persones ateses 32.882 43.842
Nombre de consultes 7.811 10.414
Caracterització de les consultes
Itineraris i excursions 37,9%
Xarxa viària i localitzacions 19,7%
Restauració 11,7%
Normativa del parc 5,4%
6.4 Activitats generals i de suport
Coordinació general
Algunes de les principals activitats incloses en aquest apartat han estat les següents:
• Celebració de les reunions generals de guardes i personal de manteniment
• Participació en les reunions informatives del Servei de Parcs Naturals
• Celebració periòdica de reunions de coordinació amb el personal del parc
• Celebració de reunions de coordinació i seguiment amb els responsables dels equipaments
en règim de concessió administrativa o conveni.
• Seguiment de l’execució del programa d’activitats i del pressupost
• Elaboració de la Memòria del parc corresponent a l’exercici anterior
• Preparació del Programa d’activitats per a l’exercici següent
Parc mòbil
Durant l’any 2003, s’han adquirit dos nous vehicles tot terreny, per tal de substituir vehicles antics.
Assistència a cursos, jornades i seminaris
Personal del Parc Natural del Montseny han participat, com a assistents o com a ponents, en els
cursos, jornades i seminaris que s’enumeren a continuació:
55

Parc Natural del Montseny
Assistència:
• Curs de català per a reclassificació de guardes forestals. Diputació de Barcelona
• Curs de treball en alçada. Diputació de Barcelona
• Curs sobre conceptes, normes, directives, protocols i convenis internacionals en matèria de
conservació de la natura. Diputació de Barcelona.
• Cursos d’ofimàtica. Diputació de Barcelona
• Curs de Microstation Geographica. Diputació de Barcelona
• ESPARC ’2003: «La integració de les xarxes de conservació». Tarazona (abril)
• III Jornada Tècnica Forestal: «La gestió del cabirol als sistemes forestals». Parc Natural del
Montnegre i el Corredor (octubre).
Participació (com a ponents, docents o conferenciants):
• I Fòrum Internacional sobre Ecoturisme i Espais Naturals, Montesquiu (abril)
• II Fòrum de Biodiversitat i Assemblea General de la UICN (Espanya). Valladolid (abril)
• Curs: Cultures patrimonialitzades. Recerca i interpretació en la gestió del patrimoni etnològic.
Fundació Sa Nostra, Palma (maig).
• Postgrau de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB (maig)
• Jornades de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals protegits.
Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, Alacant (juny).
• Congrés anual d’Europarc, Jostedalsbreen N.P., Stryn, Noruega (agost)
• III Seminari de Turisme Rural. Fundació Universitat de Girona. Castellfollit de la Roca
(novembre).
• Jornada de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals protegits.
Secció Espanyola d’Europarc, Madrid (desembre).
56

Parc Natural del Montseny
Pla de seguiment de paràmetres ecològics
Introducció 59
Programa 1. SEGUIMENT DE VARIABLES FISICOQUÍMIQUES 61
1.1 Meteorologia 61
1.2 Sismologia 66
1.3 Hidrologia 66
1.4 Contaminació atmosfèrica 70
Programa 2. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA VEGETACIÓ) 73
2.1 Comunitats vegetals 73
2.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades 75
Programa 3. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA FAUNA) 81
3.1 Seguiment de grups faunístics 81
3.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades 96
3.3 Seguiment d’espècies cinegètiques 104
3.4 Seguiment de dades fenològiques 111
3.5 Recollides i albiraments de fauna 112
Programa 4. PROCESSOS I INTERACCIONS 113
4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones 113
4.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació 114
Programa 5. TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA DE LA INFORMACIÓ 119
5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades 119
5.2 Difusió de les dades 119
5.3 Participació en xarxes de seguiment 119
Programa 6. FOMENT DE LA RECERCA I SEGUIMENT D’ESTUDIS 121
6.1 Foment i orientació de la investigació 121
6.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis 121
Annex
57

Introducció
Parc Natural del Montseny
El Pla de seguiment i control de paràmetres ecològics i socioculturals del Parc Natural del
Montseny, desenvolupat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de manera
coordinada amb la resta de parcs naturals gestionats per aquesta corporació, es va iniciar amb
l’objectiu de conèixer de forma contínua l’estat del medi natural i sociocultural. És a dir, que es
plantejava com un instrument fonamental i capaç de detectar canvis, determinar tendències i
diagnosticar efectes, a fi de planificar correctament les actuacions de gestió.
Al llarg dels anys s’ha consolidat com una eina fonamental per fornir d’elements racionals els criteris
de gestió dels espais naturals protegits. Des de l’any 1991, en què es van iniciar la redacció i
l’engegada dels plans de seguiment, s’han realitzat, a l’empara d’aquests, més de dos centenars
d’estudis i programes en el conjunt de tots els parcs.
Com era previsible en la primera fase d’implantació dels plans, s’han dut a terme (amb mitjans i
recursos limitats) nombrosos estudis i treballs (de caràcter majoritàriament descriptiu) que han
incidit en un millor coneixement dels sistemes naturals i dels elements que els constitueixen.
Un cop consolidats els plans de seguiment del Montseny i de la resta de parcs gestionats per la
Diputació de Barcelona, cal potenciar-los tot dotant-los dels recursos necessaris, econòmics i personals
(cal recordar que, si comparem les dades de pressupost de les memòries dels darrers deu
anys, la partida destinada a seguiment no s’ha incrementat en valors absoluts, i en termes relatius
ha baixat un 30%), per poder incrementar els programes de gestió activa del medi (restauracions,
repoblacions, conservació, tractament de la vegetació, tractament d’hàbitats, etc.) i de connexió
entre diferents espais de la Xarxa Verda d’Espais Naturals, sobre la base dels resultats obtinguts.
És indubtable que la inversió en ciència és un dels dèficits de la nostra societat i les nostres administracions
així ho reflecteixen tot destinant-hi quantitats sovint irrisòries. Cal tenir en compte
que l’afany de coneixement, com a impuls innat de l’home, és el que ha permès l’avenç de la civilització.
Actualment les societats que més investiguen són les més avançades, de manera que la
rendibilitat de les inversions en recerca és inqüestionable. També és cert que encara resten per
incorporar a la tecnologia noves troballes científiques, però cal fer el doble esforç: investigar i
modernitzar.
El marc dels parcs naturals és l’idoni per treballar en investigació aplicada: des del punt de vista
natural, perquè és un dels motius pels quals es justifica la determinació d’aquests espais i no d’altres,
ja que són territoris d’una gran qualitat natural; i des del punt de vista social, perquè cal
donar resposta anticipada al que s’esdevindrà i als canvis que es van produint en la utilització dels
recursos naturals.
En l’àmbit del Pla de seguiment, cal ser pioner en aquests aspectes, cal incorporar més grups d’interès
al seguiment (edafologia, ozó, recursos hídrics, plantes inferiors, líquens, molses, fongs, vertebrats,
processos ecològics, incrementar la participació en xarxes de seguiment existents, consensuar
metodologies i integrar-les en seguiments més amplis, socioeconomia, etc.), cal abordar la
investigació pura i la aplicada i cal analitzar de manera continuada els resultats obtinguts. I això,
tant des del vessant mediambiental, com des del sociocultural. S’han d’assumir estudis que incideixin
en el coneixement dels grans fenòmens i canvis que poden afectar els recursos naturals
d’àmplies regions (escalfament de l’atmosfera, contaminació, hidrologia, etc.) i la seva transcendència
social i econòmica. Només així es podran preveure tendències i planificar de manera racional
les actuacions. Les polítiques de gestió d’aquests espais haurien de respondre de manera coherent
a la raó més que no pas –en el millor dels casos– a la intuïció dels gestors en un exercici de
responsabilitat i de compromís amb la societat.
59

Parc Natural del Montseny
Programa 1. Seguiment de variables fisicoquímiques
1.1 Meteorologia
Manteniment i millora de les estacions meteorològiques
Equip Tècnic del Parc
El parc disposa de dades meteorològiques proporcionades per cinc estacions meteorològiques
automàtiques (tres de pròpies, una en conveni amb el CREAF i una altra d’acord amb el propietari,
l’empresa AYCAM), de quatre estacions manuals completes, d’un pluviògraf i de cinc pluviòmetres
d’acumulació de lectura mensual. La relació completa d’estacions i les seves característiques
es presenten a continuació:
Estacions meteorològiques automàtiques
Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
El Bellver 04.01.1996 Tagamanent 1.030 m Temperatura DG4222
Velocitat del vent
Direcció del vent
Humitat relativa
Radiació global
Precipitació (10, mín.)
Humitat del sòl
Temperatura subsòl
Puig Sesolles 03.09.1999 Fogars de Montclús 1.666 m Temperatura DG5325
Velocitat del vent
Direcció del vent
Humitat relativa
Radiació global
Precipitació (10, mín.)
Humitat del sòl
Temperatura subsòl
La Creu 02.05.2000 El Brull / Aiguafreda 851 m Temperatura DG4027
Velocitat del vent
Direcció del vent
Humitat relativa
Radiació global
Precipitació (10, mín.)
Humitat del sòl
Temperatura subsòl
Aycam 01.01.1999 Viladrau 874 m Temperatura DG5232
Velocitat del vent
Direcció del vent
Humitat relativa
Radiació global
Precipitació (10, mín.)
Humitat del sòl
Temperatura subsòl
Pla d’en Xixa 19.02.2001 El Brull / Montseny 1.295 m Temperatura DG4524
Velocitat del vent
Direcció del vent
Humitat relativa
Radiació global
Precipitació (10, mín.)
Humitat del sòl
Temperatura subsòl
61

Parc Natural del Montseny
Estacions meteorològiques manuals
62
Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
Fontmartina Fogars de Montclús 940 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5223
Can Lleonart Fogars de Montclús 1.127 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5525
La Morera El Brull 883 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4429
Mas Joan Sant Pere de Vilamajor 772 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4921
Pluviògraf
Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
El Puig Montseny 1.073 m Precipitació diària DG5227
Pluviòmetres d’acumulació
Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM
Vallcàrquera 01.05.1992 Figaró-Montmany 473 m Precipitació mensual DG5709
L’Agustí Tagamanent 1.031 m Precipitació mensual DG4222
Cerdans Arbúcies 790 m Precipitació mensual DG5232
La Cortinoia Arbúcies 687 m Precipitació mensual DG5629
Can Plomes Gualba 581 m Precipitació mensual DG5823
Recollida i tractament de dades meteorològiques
Equip Tècnic del Parc
L’any 2003, meteorològicament parlant, ha estat un any típicament mediterrani, amb un hivern
més aviat fred i plujós, una primavera moderada i no gaire humida, un estiu rigorós i sec, i una
tardor fresca i plujosa.
Les precipitacions, abundants i irregulars, van ser de caràcter torrencial al febrer i a l’octubre, i
escasses al juny i al juliol.
Les temperatures van ser baixes a l’hivern: es van registrar –9,4 °C al puig Sesolles. I van ser
extraordinàriament elevades a l’agost, mes en què es van registrar fins a 35,8 °C a Viladrau. Cal
esmentar la sèrie de temperatures màximes de la primera quinzena d’agost, que van sobrepassar
els 30 graus i amb uns nivells d’humitat relativa per sota del 30%, la qual cosa va incrementar
notablement el risc d’incendi forestal del parc. Va ser precisament en aquest període quan es van
produir els incendis més importants de l’any a Catalunya.
Estació del mas Joan
200
150
100
50
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
40,0 º
35,0 º
30,0 º
25,0 º
20,0 º
15,0 º
10,0 º
5,0 º
0,0 º
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana

Estació de can Lleonart
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
40,0 º
35,0 º
30,0 º
25,0 º
20,0 º
15,0 º
10,0 º
5,0 º
0,0 º
Parc Natural del Montseny
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 31,3 173,7 26,6 44,7 53,2 4,4 20,3 64,3 110,5 216,7 77,3 1,9
Mitjana de Mit. 1,7 º 4,7 º 9,3 º 12,1 º 16,3 º 23,7 º 24,2 º 25,1 º 17,8 º 11,7 º 10,1 º 5,9 º
Màxim del mes 18,0 º 12,0 º 15,0 º 23,0 º 27,0 º 33,0 º 32,0 º 34,0 º 23,0 º 19,0 º 14,0 º 12,0 º
Mínim del mes 1,0 º –2,0 º 3,0 º 1,0 º 8,0 º 15,0 º 13,0 º 17,0 º 11,0 º 5,0 º 5,0 º 1,0 º
Pluja (l/m2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 0,0 326,4 78,0 64,5 92,1 6,0 40,9 66,6 99,7 456,1 99,2 111,0
Mitjana de Mit. 3,3 º 1,6 º 8,0 º 8,4 º 12,5 º 19,7 º 18,7 º 19,9 º 13,1 º 8,1 º 7,4 º 4,4 º
Màx. del mes 17,0 º 12,5 º 18,0 º 23,0 º 29,5 º 31,0 º 28,0 º 30,0 º 20,5 º 18,5 º 15,0 º 15,0 º
Mín. del mes –6,5 º –8,0 º –1,0 º –8,0 º 2,0 º 9,0 º 9,5 º 11,5 º 4,5 º 0,5 º –1,5 º –6,0 º
Estació de Viladrau
250
200
150
100
50
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
40º
35º
30º
25º
20º
15º
10º
5º
0º
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 35,6 284,6 102,4 53,0 79,0 7,4 41,0 77,0 86,2 280,2 94,2 104,4
Mitjana de Mit. 4,2 º 3,1 º 9,1 º 11,0 º 14,9 º 17,5 º 23,0 º 24,9 º 17,0 º 11,1 º 9,5 º 5,6 º
Màx. del mes 18,5 º 12,0 º 18,7 º 22,9 º 25,9 º 34,5 º 34,9 º 35,8 º 24,2 º 24,3 º 17,0 º 16,8 º
Mín. del mes –5,8 º –5,4 º 0,3 º –0,1 º 6,8 º 14,0 º 13,5 º 13,7 º 10,7 º 0,4 º 0,2 º –2,4 º
63

Parc Natural del Montseny
Estació de Fontmarina
Estació de Bellver
64
350
300
250
200
150
100
50
0
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
40º
35º
30º
25º
20º
15º
10º
5º
0º
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 26,8 171,4 32,2 26,0 51,8 1,2 0,0 67,4 86,4 178,0 50,6 71,6
Mitjana de Mitj 4,2 º 2,8 º 8,7 º 10,6 º 13,9 º 21,8 º 21,9 º 23,9 º 16,1 º 10,3 º 9,3 º 5,5 º
Màx. del mes 18,6 º 10,3 º 18,8 º 21,5 º 24,4 º 31,7 º 31,8 º 33,3 º 23,9 º 21,5 º 17,6 º 16,3 º
Mín. del mes -5,0 º -5,3 º -0,7 º -1,5 º 5,5 º 13,4 º 12,5 º 14,2 º 10,5 º 1,7 º 1,1 º -2,9 º
40º
30º
20º
10º
0º
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 31,5 235,3 65,1 43,9 65,3 4,8 13,2 54,6 115,5 385,6 77,8 126,1
Mitjana de Mit. 4,9 º 3,7 º 8,7 º 10,4 º 14,1 º 21,8 º 21,5 º 23,9 º 16,4 º 10,7 º 9,5 º 6,3 º
Màx. del mes 17,0 º 11,5 º 18,5 º 23,0 º 29,5 º 33,0 º 32,5 º 35,0 º 25,0 º 22,5 º 19,0 º 17,0 º
Mín. del mes -4,5 º -6,5 º 0,0 º -1,5 º 2,5 º 11,5 º 9,0 º 11,0 º 10,0 º -0,5 º 1,0 º -2,5 º

Estació del puig Sesolles
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
40º
35º
30º
25º
20º
15º
10º
5º
0º
-5º
Parc Natural del Montseny
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) 100,4 29,4 91,1 59,5 113,8 4,6 54,5 53,9 93,3 421,0 81,9 103,1
Mitjana de Mit. 0,1 º –1,8 º 4,5 º 5,4 º 9,6 º 17,9 º 17,6 º 19,6 º 11,5 º 6,6 º 5,6 º 1,6 º
Màx. del mes 11,0 º 6,5 º 15,5 º 18,5 º 21,1 º 27,7 º 29,1 º 29,5 º 20,2 º 16,6 º 13,2 º 13,1 º
Mín. del mes –6,8 º –9,4 º –4,8 º –6,0 º 1,3 º 9,1 º 7,6 º 9,8 º 5,8 º –1,4 º –2,5 º –7,8 º
Estació del pla d’en Xixa
250
200
150
100
50
0
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Pluja (l/m 2 )
Temp. mitjana
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Precipitació (l/m 2 ) s/d s/d 39,6 28,2 24 5,4 17,6 44,0 º 69,6 242,4 64,8 42,4
Mitjana de Mitj. s/d s/d 2,7 º 8,1 º 6,2 º 12,6 º 19,6 º 21,5 º 13,9 º 8,5 º 7,3 º 3,5 º
Màx. del mes s/d s/d 12,2 º 21,0 º 20,6 º 30,0 º 30,1 º 31,2 º 21,2 º 20,2 º 16,4 º 15,1 º
Mín. del mes s/d s/d 0,1 º –3,2 º 4,6 º 11,8 º 9,9 º 12,0 º 7,1 º –0,5 º –0,6 º –4,9 º
La informació recollida per les estacions meteorològiques és elaborada per obtenir resums horaris,
diaris i mensuals dels paràmetres observats i fer estimacions d’altres, com ara l’evapotranspiració.
Aquestes dades, que són de gran utilitat per a tasques de prevenció d’incendis forestals i per a
molts dels treballs de recerca que es duen a terme al parc, estan a disposició dels estudiosos i les
persones interessades que les requereixin.
40º
35º
30º
25º
20º
15º
10º
5º
0º
65

Parc Natural del Montseny
1.2 Sismologia
Recollida i tractament de dades sismològiques
Equip Tècnic de l’Observatori Fabra
L’Equip Tècnic de l’Observatori Fabra (Reial Acadèmia de Ciències i Arts) registra contínuament les
dades proporcionades per un sismògraf Teledyne-Geotech de període curt i amb les tres components
amb sensors electromagnètics, amplificador electrònic i registre per ploma de tinta instal·lat
a Fontmartina. Funciona per radiotelemetria, tot enviant el senyal sísmic per ràdio des dels sensors
fins a l’enregistrador de l’Observatori (Tibidabo). Anualment el parc rep un informe dels sismes
registrats que pot ser consultat als centres de documentació del parc.
Sismes detectats a Fontmartina. Anys 1991-2002
1.3 Hidrologia
Recollida i anàlisi d’aigües superficials
Equip Tècnic del Parc
Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Durant l’any 2003, es van fer canvis en els paràmetres a mesurar de les diferents mostres. Es van
mantenir les estacions, però es van deixar d’analitzar els continguts de clorurs, de sulfats i de residu
sec. Així, es van prendre mostres de quaranta-cinc estacions d’aigües superficials a la primavera
i a la tardor (dotze fonts i trenta-tres punts a rieres). Val a dir que a la primavera no es van prendre
mostres de les fonts perquè eren seques, ni de tres punts d’aigües superficials. En col·laboració
amb el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es van analitzar setanta-cinc
mostres i es van determinar els paràmetres següents:
Cursos d’aigua:
temperatura, pH, conductivitat a 20 ºC, calci, alcalinitat, nitrats, nitrits, amoni, fòsfor i matèria
en suspensió.
Fonts:
tots els anteriors més terbolesa, clorurs, sulfats, magnesi, sodi i potassi.
En total es van fer vuit-centes determinacions.
Les estacions de mostreig se situen en llocs representatius dels cursos d’aigua del parc, incloent-hi
punts, a priori, conflictius (abocaments de depuradores, càmpings, restaurants, granges, etc.) per
tal de detectar problemes concrets. En l’analítica realitzada, cal dir que no s’hi han detectat problemes
greus.
66
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Sismes locals < 120 km 111 63 93 91 138 164 82 61 51 187 78 114
Sismes regionals 120-1.000 km 93 76 80 71 68 71 81 37 29 77 163 177
Telesismes 1.000-10.000 km 90 65 51 38 53 44 58 44* 39* 58* 86* 82*
Telesismes > 10.000 km 29 32 34 24 17 12 35
TOTAL SISMES 323 236 258 224 276 291 256 142 119 322 327 373
* Telesismes (> 1.000 km)
Font: Observatori Fabra

Estacions de seguiment (aigües superficials)
Breu descripció de les dades recollides
Equip Tècnic del Parc
Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Parc Natural del Montseny
Conca Primavera (del 23-6 al 8-7-2003) Tardor (del 25-11 al 9-12-2003)
Besòs - 9 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Tordera - 20 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Riera Major - 4 - estacions Fisicoquímic Fisicoquímic
Resum hidrogeoquímic de les aigües
La fisicoquímica de les aigües del Montseny és bastant heterogènia, ja que depèn de la litologia
de la zona que travessen. També depèn del temps d’interacció amb la roca, en el cas de les aigües
subterrànies (com més interacció, més mineralitzada estarà l’aigua), i de la composició inicial de
la precipitació. Com més agressiva sigui l’aigua d’infiltració inicial, més interaccionarà amb la roca
i més anions dissoldrà.
En general, les aigües del Parc Natural del Montseny són bastant toves, és a dir, estan molt poc
mineralitzades. Tenen un valor mitjà de 157,7 mS/cm per a les aigües superficials, i de 86,4 mS/cm
per a les subterrànies. La font de Can Felip és la més mineralitzada, amb un màxim de 217 mS/cm.
Pel que fa a les aigües superficials, l’Afrau és el punt de mostreig on el valor de conductivitat elèctrica
és més alt, amb 824 mS/cm de màxima. També cal destacar l’estació de can Xicola, amb
554 mS/cm a la primavera.
El quimisme de l’aigua està donat per la proporció dels anions principals (bicarbonat, clorurs i sulfats).
El component més abundant que hi trobem és el bicarbonat. Per tant, en general es tracta
d’aigües bicarbonatades, amb diferents tendències catiòniques segons la litologia que travessen.
Segons l’estudi elaborat pel Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la
Universitat de Barcelona sobre les característiques hidrogeoquímiques de les aigües subterrànies
i superficials del Montseny, les aigües drenen:
– Granits: aigües bicarbonatades càlciques amb tendència sodicopotàssica
– Esquistos: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques i/o sodicopotàssiques
– Calcàries paleozoiques: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques
– Gresos i lutites: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica o bicarbonatades-sulfatades
calcicomagnèsiques.
– Calcàries triàsiques: aigües bicarbonatades amb tendència sulfatada, calcicomagnèsiques o
bicarbonatades calcicomagnèsiques.
– Materials detrítics neògens: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica
– Materials detrítics quaternaris: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques
La qualitat de l’aigua es mesura segons els paràmetres següents:
– El pH està dins del rang fixat entorn del nivell guia, amb un valor mitjà de 7,8 per a les aigües
superficials, i de 6,8 per a les fonts.
– La temperatura, en canvi, en algun cas sol superar el valor guia fixat per la legislació de les
fonts (12 ºC), com ara les fonts del Pujol (13 ºC), de Cal Pagès (12 ºC), de Sant Martí (14 ºC) o
de Can Felip (14 ºC) en el cas d’aigües subterrànies. Per a les aigües superficials la mitjana sol
ser més alta, fins a 3 graus, tot i que també es veuen molt més influïdes per l’estacionalitat.
– La terbolesa no supera el límit màxim admissible (6 UNF), però sí que se supera el valor guia (1).
Per exemple, a la font de Cal Pagès s’enregistra una terbolesa de 2,4, i a la de Sant Martí, d’1,4.
67

Parc Natural del Montseny
– Altres paràmetres que cal tenir en compte per establir la qualitat de les aigües són els nitrats,
els nitrits, l’amoni, i el fòsfor. També seria interessant disposar de dades sobre la DBO i la DQO,
però fins ara aquests paràmetres no s’han analitzat mai.
– Pel que fa als nitrats, cal dir que no s’ha superat el nivell guia a cap estació. S’observen, però,
petits augments en la concentració en determinats punts, que només es poden explicar per la
presència de purins o d’aigües residuals, o de tots dos contaminants. En canvi, l’amoni sí que
supera els límits establerts en certs casos. Sempre sol ser als mateixos punts per presència d’aigües
residuals, com ara la riera d’Arbúcies i la Tordera passats el nuclis urbans d’Arbúcies i
Montseny, respectivament. Aquest any s’ha notat especialment a l’estiu, període amb una gran
sequera que ha agreujat els problemes. A la tardor, tan sols s’ha sobrepassat el valor guia a la
riera d’Arbúcies.
– És important controlar el nivell de fosfats, com també el de nitrats, ja que poden provocar
una eutrofització del medi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes espècies. En alguns
punts és freqüent que se superi el nivell guia, però mai el màxim admissible. Per exemple, al
punt de can Pau Moliner. Els altres punts conflictius, la riera d’Arbúcies i la Tordera, enguany
no han superat ni el nivell guia.
Al llarg dels darrers anys, s’ha pogut observar que en general a tots el punts conflictius la concentració
de substàncies no desitjables ha disminuït considerablement.
Analítica fisicoquímica de primavera d’aigües superficial
Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES
Unitats pH Cº unitats uS/cm mg/lCa mg/l mg/l NO3 mg/l mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l
Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 HCO3 25 NO2 0,05 400 Absència
68
Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000
TORDERA Gualba Riera de Santa Fe
Passavets
23/06/03 15,00 7,40 41,00 0,70 17,00 0,84 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Gualba Pont de
Cal Trompo
23/06/03 15,00 7,60 57,00 1,10 22,00 0,76 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Gualba Avet Blau
(abocament)
23/06/03 15,00 7,40 60,00 1,10 24,00 0,70 < 0,05 0,05 < 200 < 2
TORDERA Gualba Embassament
petit
23/06/03 14,00 7,30 66,00 1,30 24,00 1,19 < 0,05 0,07 < 200 < 2
TORDERA Gualba Embassament
gran (capçalera)
23/06/03 20,00 7,30 62,00 2,00 22,00 < 0,10 < 0,05 0,06 < 200 4,00
TORDERA Gualba Embassament
gran (mur)
23/06/03 22,00 7,40 63,00 2,30 22,00 < 0,10 < 0,05 < 0,05 < 200 4,00
TORDERA Gualba RACC
TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern
TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 08/07/03 17,00 7,80 101,00 2,70 46,00 1,30 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA La Castanya Pont de la Llavina 23/06/03 15,50 7,90 93,00 3,60 44,00 1,38 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Tordera Les Illes 23/06/03 13,00 7,90 88,00 4,50 44,00 0,70 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Tordera Pedrera Tubau 23/06/03 16,00 7,60 108,00 3,60 39,00 3,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Tordera Abocament
depuradora
Montseny
25/06/03 17,00 7,70 108,00 3,50 49,00 2,53 0,06 0,54 < 200 < 2
TORDERA Tordera Sant Roc 23/06/03 16,50 7,70 99,00 2,10 37,00 3,39 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Tordera Rec de
Palautordera
(Viladecans)
25/06/03 18,00 7,80 108,00 3,60 44,00 4,80 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes
TORDERA Arbúcies Marcus - riera
de les Truites
08/07/03 15,00 8,00 138,00 6,90 71,00 0,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 08/07/03 15,00 8,10 186,00 24,90 95,00 1,09 < 0,05 0,05 < 200 < 2
TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 08/07/03 20,00 7,90 326,00 34,20 142,00 6,43 0,87 3,60 < 200 2,00
TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 08/07/03 19,00 8,10 313,00 36,00 134,00 12,27 0,06 < 0,05 253,00 < 2
BESÒS Martinet L’Afrau 08/07/03 16,50 8,00 824,00 102,20 444,00 < 0,10 < 0,05 0,11 < 200 3,00
BESÒS Avancó Casanova de
Sant Miquel
08/07/03 17,00 7,90 327,00 44,30 193,00 2,10 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
BESÒS Avancó Els Frares 08/07/03 19,00 7,90 258,00 30,90 146,00 0,17 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 08/07/03 19,00 7,70 313,00 41,50 184,00 2,57 0,09 0,12 < 200 < 2
BESÒS Purgatori Camí del Bellit 08/07/03 17,00 7,90 324,00 43,40 159,00 0,94 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
BESÒS Vallcàrquera Can Bosc
BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 08/07/03 16,00 8,20 554,00 73,70 318,00 6,98 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
BESÒS Vallforners Entrada pantà
Vallforners
08/07/03 16,00 7,80 148,00 13,90 68,00 0,53 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
BESÒS Vallforners Roc Fiter 08/07/03 14,00 7,90 137,00 16,20 63,00 0,62 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2
TER Gurri Valldoriola 25/06/03 22,00 7,80 79,00 3,10 34,00 < 0,10 < 0,05 0,05 < 200 < 2
TER La Sala Pont de Coll Cendrós 25/06/03 16,50 8,10 219,00 23,40 104,00 6,08 0,06 < 0,05 319,00 < 2
TER Riera Major Can Pau Moliner 23/06/03 16,00 8,20 225,00 25,40 109,00 6,08 0,06 0,06 543,00 < 2
TER Espinelves La Pocafarina 25/06/03 8,20 239,00 26,00 120,00 2,53 0,05 < 0,05 < 200 < 2

Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües superficials
Parc Natural del Montseny
Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES
Unitats ºC Unitats pH uS/cm mg/lCa mg/l HCO3 mg/l NO3 mg/l NO2 mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l
Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 25 - 0,05 400 Absència
Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000
LA TORDERA Gualba Riera de Santa
Fe Passavets
25/11/03 7 7.1 31 1.0 12 0.62 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba Pont de Cal Trompo 25/11/03 8 7.3 39 2.0 15 0.48 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba Avet Blau
(abocament)
25/11/03 8 7.1 37 1.2 15 0.60 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba Embassament petit 25/11/03 8 6.8 45 1.5 34 0.48 < 0.05 0.09 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba Embassament
gran (capçalera)
25/11/03 8 7.1 49 2.7 32 0.79 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba Embassament
gran (mur)
25/11/03 8 7.2 50 1.8 15 0.71 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Gualba RACC 02/12/03 9 7.8 92 4.3 34 1.23 < 0.05 < 0.05 < 200 2
LA TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern 25/11/03 8 7.2 3.7 1.0 10 2.54 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 02/12/03 9.5 7.9 98 2.6 37 2.30 0.06 0.08 < 200 < 2
LA TORDERA La Castanya Molí de la Llavina 02/12/03 9 7.7 71 2.4 29 1.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Tordera Les Illes 02/12/03 8 7.8 72 3.5 32 0.56 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Tordera Pedrera Tubau 02/12/03 9 7.8 77 2.6 29 1.93 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Tordera Abocament
depuradora
Montseny
09/12/03 7 7.6 75 2.1 29 2.75 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Tordera Sant Roc 25/11/03 10 7.4 69 2.2 27 2.17 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Tordera Rec de
Palautordera
(Viladecans)
09/12/03 7 7.5 80 2.1 24 3.34 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes 02/12/03 10 8.2 165 22.5 88 2.67 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Arbúcies El Marcus 02/12/03 10 8.1 134 6.6 73 1.11 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 02/12/03 9 8.2 162 22.5 84 1.04 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
LA TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 02/12/03 10 8.2 210 28.8 99 4.37 0.09 0.19 < 200 < 2
LA TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 02/12/03 10 8.2 227 28.8 109 5.70 0.14 0.19 < 200 < 2
BESÒS Martinet L’Afrau 09/12/03 6 8.4 619 76.2 8.16 < 0.05 < 0.05 < 200 2
BESÒS Avancó Casanova de
Sant Miquel
09/12/03 6 7.9 114 6.8 46 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Avancó Els Frares 09/12/03 6 7.7 108 6.5 44 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 09/12/03 6 7.8 107 6.4 49 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Purgatori Camí del Bellit 09/12/03 6 7.8 113 6.7 49 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Vallcàrquera Can Bosc 09/12/03 6 8.1 234 27.9 115 0.73 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 09/12/03 6 8.2 258 32.6 125 1.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Vallforners Entrada pantà
Vallforners
09/12/03 6 7.6 84 2.8 27 0.52 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
BESÒS Vallforners Roc Fiter 09/12/03 6 7.9 163 17.3 68 1.99 < 0.05 < 0.05 < 200 2
TER Gurri Valldoriola 02/12/03 8.5 7.5 70 2.0 24 < 0.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
TER La Sala Pont de
Coll Cendrós
25/11/03 8 7.8 89 5.7 39 2.81 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
TER Riera Major Can Pau Moliner 25/11/03 9 7.9 129 14.9 59 3.85 0.05 < 0.05 < 200 < 2
TER Espinelves La Pocafarina 25/11/03 9 8.1 241 23.4 125 5.12 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2
Seguiment hidrològic (fonts)
Equip Tècnic del Parc
Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
De dotze fonts del parc que constitueixen les estacions de control, a causa de la sequera, només
es van poder prendre mostres de set, per fer la caracterització fisicoquímica (temperatura, pH,
conductivitat a 20 ºC, clorurs, sulfats, calci, magnesi, sodi, potassi, duresa, residu sec a 180 ºC,
nitrats, nitrits, amoni, coure, zinc, oxidabilitat, ferro, manganès, coure, fòsfor, matèria en suspensió
i alcalinitat). L’analítica mostra que no hi ha cap anomalia fisicoquímica, fora de les conegudes
aigües amb ferro de les fonts de Cal Pagès i de Sant Martí i del lleuger augment en sulfats a
la de Can Felip, i que són aigües de bona qualitat. A la font de l’Arimany, però, es va trobar un
valor de nitrats superior al nivell guia.
També les temperatures, en quatre casos, van superar el valor guia fixat per la legislació de les
fonts (12 ºC): a les fonts del Pujol, de Cal Pagès, de Sant Martí i de Can Felip, que podria ser causat
per una manca de protecció del dipòsit previ al brocal.
69

Parc Natural del Montseny
Tipus d’analítiques realitzades
Lloc Data Terbol. Temp. pH Cond. Clorur Sulfat Calci Magnesi Sodi Potassi Alcalin. Nitrats
Unitats ºC unitats uS/cm mg/l mg/l
pH HCO 3 NO 3
Nivell guia 12 6,5 a 8,5 400 25 25 100 30 20 10 25
Màxim admissible 25 9,5 200 250 50 150 12 50
Tordera. Font de les Nàïades 16/12/03 0.7 10 7.2 88 4 3 3.8 2.4 6.0 1.0 46 0.81
Tordera. Font de Cal Pagès 16/12/03 2.4 12 6.7 79 5 6 1.8 3.7 6.2 0.7 34 0.17
Tordera. Font de Sant Martí 16/12/03 1.4 14 7.4 107 6 8 5.9 3.9 6.7 0.9 44 3.12
Tordera. Font del Pujol 16/12/03 0.6 13 6.8 124 10 8 9.6 3.6 9.6 0.5 24 22.25
Tordera. Font de Can Felip 16/12/03 0.7 14 7.2 217 13 24 12.5 6.7 18.9 1.0 61 18.42
Tordera. Font Sant Marçal 16/12/03 0.3 9 7.3 142 4 6 20.0 3.1 4.8 2.0 86 1.10
Tordera. Gualba. Font de Passavets 16/12/03 0.1 7.8 6.7 38 3 2 1.2 0.6 4.2 0.7 20 < 0.10
Tordera. Gualba. Font del Frare 16/12/03 0.2 8.4 6.3 41 7 3 0.7 0.7 4.7 < 0.5 10 0.32
Tordera. Gualba. Font del Cirerer 16/12/03 0.2 9 6.6 32 2 2 < 0.5 < 0.5 4.5 < 0.5 17 0.63
Tordera. Campins. Font del Profit 16/12/03 0.4 9 6.7 44 4 4 0.5 1.6 4.2 < 0.5 15 1.38
Tordera. Vimaners. Font de la Teula 16/12/03 0.3 9 6.4 58 4 6 1.5 0.8 5.9 0.6 24 1.86
Tordera. Vimaners. Font de la Roureda 16/12/03 0.1 5 6.7 67 4 5 1.6 0.8 7.0 0.7 29 2.31
1.4 Contaminació atmosfèrica
Recollida de dades sobre contaminació atmosfèrica
Equip Tècnic del Parc
Laboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Captador de volum (fums i SO 2 )
Durant l’any 2003, el captador de volum, que pren mostres diàries de continguts en fums (partícules
en suspensió) i de SO 2 (residus de combustions i processos industrials), situat a Mosqueroles
ha estat operatiu 90 dies (100%). Les mostres les analitza setmanalment el Laboratori del Servei
del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. A partir del març es va determinar posar fi a la
presa de dades, ja que durant els anys que ha estat operativa mai no ha proporcionat dades que
poguessin fer sospitar que els contaminants analitzats constituïen un problema per al medi
ambient atmosfèric.
70
Font Primavera Tardor (1612-2003)
Les Nàiades Fisicoquímic
Cal Pagès Fisicoquímic
Sant Martí Fisicoquímic
Pujol Fisicoquímic
Can Felip Fisicoquímic
Sant Marçal Fisicoquímic
Passavets Fisicoquímic
Frare Fisicoquímic
Cirerer Fisicoquímic
Profit Fisicoquímic
Teula Fisicoquímic
Roureda Fisicoquímic
Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües de fonts

Resum de dades de l’estació de Mosqueroles
Conclusions
SO2 (mg/m 3 ) Fums (mg/m 3 )
Total dies 90 90
Total dies (%) 100 100
Dada màxima 21,0 10
Dada mínima 10,0 10
Mitjana 11,2 10
Mediana 10 10
Percentil 98 18,2 10
Dies límit 0 0
Dies guia 0 0
Períodes > 3 dies 0 0
Emergència 0
Parc Natural del Montseny
Els valors estadístics (mitjana, mediana i percentil 98) presenten valors de concentració propers al
mínim detectable pel mètode analític. No se superen, per tant, ni el valor guia ni el valor límit
fixats per la legislació vigent. Tot això permet catalogar el Parc Natural del Montseny com a «zona
de fons» o d’aire net per als contaminants analitzats.
Unitat mòbil
Aquest any, per diversos problemes de calendari, no s’ha pogut instal·lar ni la unitat mòbil ni el
captador d’ozó tal com els darrers anys ha fet el Servei del Medi Ambient de la Diputació de
Barcelona durant el període d’estiu.
71

Parc Natural del Montseny
Programa 2. Seguiment de paràmetres biològics
(seguiment de la vegetació)
2.1 Comunitats vegetals
Programa de cooperació internacional per a l’avaluació i el seguiment
dels efectes de la contaminació atmosfèrica als boscos. Programa de la Unió
Europea per a la protecció dels boscos contra la contaminació atmosfèrica
Estudi dirigit pel Centre Federal d’Investigació en el
Sector de la Silvicultura i els Productes Forestals
Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa. Comissió Europea
Objectius
Conèixer l’estat fitosanitari de les masses forestals europees. Establir les relacions entre els factors
d’estrès antropogènic i l’estat fitosanitari dels boscos. Contribuir a la millora de la política forestal
dels Estats.
Metodologia
Prospecció sistemàtica de camp a gran escala (xarxa de seguiment de nivell I, que abasta unes
5.700 parcel·les) i programa de seguiment intensiu dels boscos (xarxa de seguiment de nivell II,
que abasta unes 860 parcel·les). Les parcel·les han de representar els principals sistemes forestals
amb la finalitat de caracteritzar la massa forestal i la seva història, l’arbrat, la vegetació, el sòl, el
clima, i la composició química de l’aigua de pluja al descobert i sota les capçades i la de les aigües
de drenatge. El Reglament CEE/1091 detalla les mesures i els mètodes que cal utilitzar.
Seguint les especificacions del Reglament esmentat, corresponen a Espanya cinquanta parcel·les
(dotze en alzinars), una de les quals s’ha situat al Parc Natural del Montseny, a la finca de la
Traüna, amb diverses visites a cada unitat referenciada d’un km2 i tractament informàtic de les
dades obtingudes. Realització d’enquestes per conèixer els aprofitaments forestals i l’evolució d’aquests.
Resum
Massa pura de Quercus ilex amb algun peu de castanyer. Fa més de cent anys, la zona es va utilitzar
per a l’agricultura, en especial el conreu de vinyes. L’any 1994, s’hi va fer una neteja de sotabosc
i aclarides, que es van repetir l’any 1996.
Aquest any les observacions encara manifesten molts dels aspectes considerats durant els darrers
quatre anys: abundants restes vegetals de les aclarides d’anys anteriors, minadors en algunes
fulles del sotabosc, fulles de castanyer amb algun minador/esqueletitzador, el sotabosc d’alzina
presenta un aspecte ennegrit i taques per Trabutia quercinea (també el Rubus sp.), presència puntual
de defoliadors sense identificar, gales de Dryomyia lichtensteini i erinosi per Eriophies ilicis,
amb danys antics d’operacions d’esporga.
L’estat fitosanitari de la parcel·la és en general bo, i el principal problema és la gran densitat de
peus; la qual cosa provoca casos de port en bandera i peus submergits.
D’altra banda, cal dir que la Comissió Europea edita cada any l’informe «Estado de los bosques en
Europa»; aquest any, el corresponent al 2002 ha estat elaborat pel Centre Federal de Recerca en
el Sector de la Silvicultura i els Productes Forestals (BFH) i s’hi avalua la xarxa i els resultats i es fan
les recomanacions pertinents als Estats membres.
73

Parc Natural del Montseny
Dades de la parcel·la 18 Qi
74
– Espècie principal: Quercus ilex.
– Nombre d’arbres: 47 (subparcel·la posteriorment aclarida)
– Dates de revisió: 9-8-1994, 27-7-1995, 1-10-1996, 4-9-1997, 11-8-1998, 20-8-1999, 17-8-2000,
5-9-2001, 7-8-2002 i 17-9-2003.
– Dates de mostreig edàfic: 27-7-1995.
– Dates del mostreig foliar: 9-11-1995, 29-12-1999, 20-11-2002 i 12-2004.
– Equip de realització: Tecmena (1994, 1996, 2001, 2002 i 2003), Árbol Técnicos (1995, 1997,
1998, 1999 i 2000).
Distribució dels peus segons els valors de defoliació
Defoliació 1994 1994 % 1995 1995 % 1996 1996 1997 1997 1998 1998
(%) nre. arbres del total nre. arbres del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total
0-10 4 8 10 20 0 0 9 18 3 6
11-25 30 60 38 76 41 82 38 76 38 81
26-60 15 30 0 0 7 14 1 2 6 13
61-99 1 2 0 0 0 0 0 0
100 0 0 2 4 2 4 2 4 0 0
Defoliació 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003
(%) nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total
0-10 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0
11-25 41 87 36 77 39 83 37 79 40 85
26-60 6 13 10 21 8 17 10 21 7 15
61-99 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Defoliació a la parcel·la de la Traüna
100%
80%
60%
40%
20%
0%
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Mort 100
Greu 61-99
Moderat 26-60
Lleuger 11-25
Sa 0-10
Seguiment de la producció de virosta en boscos de Quercus suber
i de Quercus petrea del Parc Natural del Montseny
Estudi dirigit per Antònia Caritat i Lluís Vilar
Laboratori del Suro. Facultat de Ciències. Universitat de Girona
Objectius
L’objectiu general d’aquest estudi és la realització d’un seguiment de la caiguda de diferents fraccions
de la fullaraca per quantificar la producció anual en boscos de Quercus suber i Quercus
petraea del Parc Natural del Montseny. Els treballs es realitzen en parcel·les forestals experimentals
i els resultats són aplicables per a la gestió forestal i faunística de la zona protegida.

Parc Natural del Montseny
Els objectius concrets d’aquest estudi són els següents:
1) Continuar amb el registre de producció de virosta, al llarg d’un període de temps suficient
per a l’aplicació dels resultats, a la parcel·la experimental de sureda (Quercus suber) situada
al Polell. Fer el marcatge d’una nova parcel·la de sureda.
2) Fer el registre de la producció de virosta en una submediterrània de roure de fulla gran
(Quercus petraea).
3) Obtenir resultats aplicables a la previsió de l’evolució de diferents poblacions animals. Per
poder realitzar aquestes previsions, és fonamental conèixer l’evolució de la producció de
fruits.
4) Quantificar el retorn de matèria orgànica al sòl i paràmetres foliars per estimar la producció
de biomassa aèria aplicables a la gestió forestal, cosa que no seria possible si només es
calculés la biomassa.
5) Correlacionar les fluctuacions anuals de caiguda de les diferents fraccions de la virosta
amb factors climàtics (pluges i temperatures).
6) Avaluar l’índex de regeneració a través del banc de llavors de diferents boscos de quercinees
del Parc Natural del Montseny.
Metodologia
Per a la sureda, en dues parcel·les experimentals de 400 m2 situades a la zona del Polell es recull
mensualment la virosta produïda mitjançant set trampes circulars de 0,25 m2 . Posteriorment s’assequen
les mostres i se’n separen les diferents fraccions, i es fan els tractaments estadístics de les
dades amb el programa SPPS.
Per a la roureda, de la mateixa manera però amb una parcel·la situada al Puig.
2.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades
Seguiment de Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea i
Ophioglossum vulgatum
Seguiment realitzat per Gerard Pié
Objectius
El Pla de seguiment d’espècies vegetals al Parc Natural del Montseny proposat l’any 2000 per a les
espècies Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea i Ophioglossum vulgatum s’ha
portat a terme durant els anys 2001, 2002 i 2003. L’estudi d’una població de cadascuna d’aquestes
espècies vegetals es deu a l’elevat interès que tenen, bé per la seva raresa al massís, bé perquè
són poc comunes fora de l’ambient del Montseny, de manera que interessa conèixer-ne l’estat i
l’evolució, com també analitzar quins són els efectes que els produeixen les activitats humanes.
Metodologia
Treball de camp i prospecció de les diferents poblacions de les espècies fixades. Elecció d’una
població de cadascuna de les espècies. Localització i marcatge d’individus.
Per a Prunus laurocerasus, de cada individu, se n’ha mesurat el diàmetre del tronc a uns 30 centímetres
d’alçada i s’han pres dades dels perímetres i les alçades.
Per a Drosera rotundifolia s’ha mostrejat la zona per localitzar-ne la població.
Per a Gentiana lutea, se n’han marcat diversos individus i se n’ha fet un seguiment mensual.
75

Parc Natural del Montseny
Per a Ophioglossum vulgatum, s’ha fet un tancat d’exclusió de pastures i s’han marcat unes quantes
parcel·les testimoni.
Resum
1) Llorer-cirer (Prunus laurocerasus)
La regió que s’ha estudiat aquest any correspon als sots que es localitzen a la regió de l’ermita de
Riells, situada a l’est del Parc Natural del Montseny. Els sots que hi porten les aigües neixen dels
vessants del turó de Morou, amb diferents orientacions.
– Objectius: el principal propòsit ha estat elaborar un mapa prou general de la zona per tal de
tenir una idea general dels sots que estan poblats de llorer-cirer, com també definir en quins
rangs d’altitud es troba.
– Materials i mètodes: s’han rastrejat els diferents sots amb altímetre per tal de definir on
comencen i on acaben les poblacions de llorer-cirer. El mapa usat és a escala 1:5000.
– Resultats i conclusions: dels vuit sots visitats, s’ha localitzat llorer-cirer en quatre. Aquests
quatre sots desemboquen a la riera Xica abans que aquesta passi per Riells, la qual acaba abocant
la seva aigua a la riera de Riells. Per tant, es pot considerar que aquestes fondalades estan
molt lligades entre si, sent d’una mateixa conca hidrogràfica.
Als sots Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (incloent-hi les dues rieres que el formen) i
de Cal Gat, tots tres amb presència de llorer-cirer; i els sots de Fontdecors i de les Oliveretes o de
Pere Boadella, la riera d’Arbúcies i el torrent dels Vimeners, amb absència d’aquesta espècie.
Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (a les dues rieres que en formen la capçalera) i de Cal
Gat, hi hem trobat llorer-cirer. A la resta de fondalades, no se n’ha localitzat.
El sot que té un rang altitudinal més alt pel que fa al llorer-cirer és el Llobater o de l’Escala, que
desemboca a la riera Xica. Els primers arbres, els trobem a 630 metres d’altitud, i la seva presència
arriba fins a 920 metres, la cota més elevada de totes les poblacions que s’han trobat de llorer-cirer.
Al llarg del sot, els exemplars es troben sempre prop del curs de l’aigua, tant del principal
com d’alguns afluents secundaris, alguns dels quals amb un cabal d’aigua no gaire constant.
Aigua amunt de la riera Xica, el sot següent que hi conflueix és el de Cal Gat. Els llorers-cirers els
comencem a trobar a partir de cal Xic, concretament just sota la casa hi ha el primer exemplar (a
uns 590 metres d’altitud). No es deixa de localitzar-ne fins als 860 metres, cota on la riera és ja
quasi inexistent. Curiosament, en aquest mateix sot, uns quants metres més avall de cal Xic, s’hi
ha localitzat Equisetum hyemale, equisetàcia més aviat rara al massís.
Finalment, els dos últims sots on trobem Prunus laurocerasus són les dues rieres de la capçalera
del sot de la Bassa del Tombo, totes dues ja descrites en estudis anteriors. El nombre de peus d’aquesta
espècie en aquests dos sots és menor (vint-i-vuit el de l’oest i trenta el de l’est) que en els
casos dels sots de Cal Gat i de l’Escala. Les altituds assolides en aquestes dues rieres del sot de la
Bassa del Tombo són de 830 m el de l’oest i de 865 m el de l’est.
Pel que fa a la resta de sots, als quals no s’ha localitzat aquesta espècie, queden més allunyats d’aquesta
conca hidrogràfica, tot i ser afluents també de la riera de Riells. Així doncs, es pot considerar
Prunus laurocerasus com una espècie de distribució més o menys homogènia en aquesta xarxa
hidrogràfica concreta, ja que és present a tots els cursos d’aigua que conformen la riera Xica. Tots
aquests tenen una orientació vers l’est.
Pel que fa a les conclusions, primerament cal dir que, tot i la raresa de Prunus laurocerasus al
Montseny, i encara més a les terres catalanes en general, no gaudeix de cap tipus de protecció.
Aquest seria potser un dels punts més importants que caldria abordar per assegurar-se la continuïtat
d’aquesta espècie. Alhora, també cal conèixer amb més profunditat els tipus de requeriments
que té i en quines condicions es desenvolupa millor (sots explotats versus zones no explotades
forestalment, per exemple, o la importància de l’orientació).
2) Dròsera (Drosera rotundifolia)
Les citacions més recents d’aquesta espècie al Montseny es remunten al 1994, últim any en què va
ser trobada als Vimeners, riera de Santa Fe. La població va ser tancada amb una petita tanca de
76

Detall de Prunus laurocerasus
(amb el característic color vermell
del peduncle).
Parc Natural del Montseny
fusta per tal que la pastura no l’afectés. Aquest any s’ha portat a terme l’enretirada d’aquesta
tanca, tot i que s’ha de dir que els últims anys aquesta ja no feia la funció per la qual havia estat
construïda.
Malauradament, la Drosera rotundifolia no ha estat retrobada. Al llarg dels tres anys que es porta
fent el seguiment d’aquesta espècie, aquest any és un dels més humits en aquesta zona, i això
faria pensar que les possibilitats de retrobar-la són més grans. La quantitat d’herbàcies que cobreixen
el sòl, però, no fa pensar que aquest sigui un factor clau, com a mínim aquests últims anys.
Això no vol dir que la sequera que va patir a la dècada dels noranta no la pugui haver afectat,
però actualment sembla que el fet que la comunitat vegetal que hi ha instaurada majoritàriament
no l’afavoreixi és el punt més important per parlar de les dificultats que pot tenir aquesta espècie
per reaparèixer, si és que encara té possibilitats de fer-ho.
Com havia passat anteriorment, és possible que pugui reaparèixer algun any, de manera que seria
recomanable fer inspeccions periòdiques a la zona dels Vimeners.
3) Genciana groga (Gentiana lutea)
Aquesta planta, típica dels estatges subalpí i muntà, i comuna als Pirineus, es fa a zones molt puntuals
al massís del Montseny. Un dels seus ambients naturals és a les Agudes, on manté una població
prou nombrosa. Part d’aquesta se situa enmig del corriol que puja a les Agudes pels Castellets.
L’objectiu del seguiment portat a terme és determinar si el pas d’excursionistes afecta significativament
la genciana.
Aprofitant el mapa a escala 1:2500 realitzat durant el seguiment de l’any 2001, s’ha visitat la
població de gencianes durant l’època de florida.
De les sis gencianes que es troben a tocar de la ruta que puja fins a les Agudes, enguany tres han
florit. Cap d’aquestes no s’ha vist afectada per la recol·lecció que podrien patir a càrrec dels excursionistes.
A mitjan juliol, les flors ja estaven mig marcides, i per tant el perill més imminent
(recol·lecció) ja no era important. A part dels exemplars més accessibles per als excursionistes, n’hi
ha d’altres que queden més amagats, la major part dels quals sí que han florit i tampoc no han
patit cap dany.
Tot i així, s’ha de tenir en compte que la genciana és una planta d’ambients molt poc accessibles
per a l’home i que, per tant, és una de les plantes que es veu menys afectada pel pas d’un sender
pel mig d’una reserva natural qualificada com és les Agudes. Aquesta qüestió és delicada i caldria
conèixer amb precisió quines són les repercussions de l’excursionisme sobre les comunitats vegetals,
tot i que, si ens basem en les dades obtingudes, a les Agudes no sembla que hi hagi un impacte
important.
Veient els resultats dels tres anys de seguiment d’aquesta població de gencianes a les Agudes, els
resultats són molt satisfactoris, ja que cap any no ens hem trobat cap genciana malmesa. Així
doncs, aquest tipus de seguiment pot passar a fer-se bianualment, de manera que no es deixi de
77

Parc Natural del Montseny
seguir quin tipus d’evolució té l’afectació de l’excursionisme sobre les comunitats que es troben
ran de sender.
4) Llengua de serp (Ophioglossum vulgatum)
Aquest petit pteridòfit presenta una de les seves poblacions a la Calma, concretament al sot del
pla del Clot, on es fa un extens falguerar de Pteridium aquilinum barrejat amb bruc. És una planta
amb rizoma subterrani que produeix una fulla anual que neix a la primavera després de les pluges
i mor quan la zona és més seca, cap a l’estiu. Si el peu és adult, també fa una espiga esporangífera.
S’intentarà avaluar l’efecte que té la pastura sobre la llengua de serp, essent aquesta pràctica centenària
a la regió de la Calma, de manera que seria desitjable que no l’afectés negativament, sinó,
al contrari, que li fos favorable.
L’any 2000 es va construir un tancat d’1 m2 per evitar-hi la pastura que hi ha a la zona. Amb això
es volia veure si hi havia variacions en la densitat de la població de llengua de serp. Al final de
l’any 2002, però, aquest tancat va ser arrencat, juntament amb la majoria d’estaques que delimitaven
altres tres parcel·les obertes, per on el bestiar sí que podia pasturar. Això fa que els resultats
obtinguts fins ara no siguin vàlids.
Al començament d’aquest any, hem tornat a fer un tancat de característiques semblants al que
havíem fet l’any 2000, i hem tornat a clavar les estaques que marquen les parcel·les obertes.
S’han fet diversos recomptes dels peus trobats dins del tancat i dins de les tres parcel·les marcades,
tot diferenciant els peus esporangiats dels estèrils. Els nombres de peus trobats són els
següents:
Peus d’Ophioglossum vulgatum trobats a les parcel·les
Un exemplar d’Ophioglossum
vulgatum que creix entremig
de Pteridium aquilinum.
78
Any: 2003
Nombre de visites: 5 Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Tancat
Nombre de peus estèrils 0 0 0 20.5
Nombre de peus esporangiats 0 0 0 10
Nombre de peus totals 0 0 0 30,5
Cobertura de la falguera (%) < 5 < 5 < 5 30
Nombre de peus per m 2 0 0 0 30,5
* Els valors de la taula són la mitjana de les tres dades preses els cinc dies de visita per cada àrea.

Parc Natural del Montseny
Tot i que les tres parcel·les obertes no són les mateixes que les dels anys anteriors, sí que són a la
mateixa zona, i per tant els resultats obtinguts aquest any no haurien de diferir tant dels trobats
altres anys. Les diferències poden ser atribuïdes a la recol·lecció de bruc que es va fer l’any passat,
que va afectar sobretot les tres parcel·les obertes. Tot i així, és difícil arribar a alguna conclusió
amb les dades només d’un any. S’haurà de veure si l’any que ve aquestes diferències continuen
sent tan acusades com aquest any.
Seguiment de l’estat de conservació de les poblacions de teix (Taxus baccata)
al massís del Montseny: estat del rodal del coll del Vent (turó de l’Home)
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo. Cursos del Puig 2002-2003
CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Delimitar la zona i marcar tots els individus per a seguiments futurs dels rodals de teixos de les
zones estudiades. Establir l’estructura d’edats i de mides de tots els individus adults de la població
estudiada, com també els seus patrons de creixement. Determinar la regeneració d’aquesta
població mitjançant la identificació de les plàntules i arbrissons. Analitzar les possibles diferències
de mida, creixement o estructura entre els teixos que formen part del sotabosc de la fageda o de
l’alzinar, i els que es troben en una zona arbustiva i, per tant, amb una més gran exposició a la
llum.
Metodologia
El treball es va dur a terme als rodals de teixos localitzats al voltant del coll del Vent (CV) al turó
de l’Home, i al sot de l’Avellaner al pla de la Calma. També es va localitzar i estudiar un petit
grup de dos teixos que hi havia aïllats en una zona anomenada el pou Vell del pla de la Calma,
i en els resultats s’inclouen les dades del rodal de la font del Vilar (FV) al pla de la Calma, rodal
que es va estudiar l’any passat. A tots els rodals es van identificar i marcar tots els individus de
teix.
De tots els individus adults i arbrissons, es van comptar el nombre de peus i es va mesurar el diàmetre
a la base i el diàmetre normal de tots els peus de cada individu. De cada rodal es va seleccionar
un grup d’individus adults i arbrissons que tenien un diàmetre normal més gran de 4 cm i
es va extreure del peu més gros un testimoni de fusta mitjançant una barrina Pressler per determinar
els anells de creixement.
Resum
Del treball realitzat durant aquestes estades al Puig, s’han extret les conclusions que presentem
a continuació.
L’estructura de mida dels peus de teix mostra una gran acumulació de peus de mida intermèdia,
dels quals molts pocs esdevenen de mides grans.
Si considerem la mida de tot l’individu, també trobem una majoria de mida intermèdia o petita,
i en canvi ben pocs individus grossos. Si bé els individus grossos abunden més a la zona del sot de
l’Avellaner, seguida per la de la font del Vilar; i on n’hi ha menys és al coll del Vent.
La regeneració de teixos en aquests tres rodals no està garantida, ja que no s’hi ha trobat cap
plàntula, i a més hi ha ben pocs individus de la mida més petita. Tampoc no sembla que els dos
individus aïllats de pou Vell tinguin capacitat de colonitzar les zones del voltant.
Als tres rodals, aproximadament la meitat dels peus es troben descoberts, i l’altra meitat, parcialment
o totalment coberts per les capçades de teix o d’altres arbres.
El fet que a les dues poblacions del pla de la Calma els teixos que estan coberts tinguin una mida
79

Parc Natural del Montseny
menor que els que tenen la capçada descoberta indica que una aclarida del bosc en aquestes
zones tindria un efecte estimulador sobre el creixement dels teixos i probablement sobre la regeneració
d’aquesta població. En canvi, aquest efecte no sembla tan clar que es produís en el cas de
la població situada a la zona del coll del Vent.
80

Parc Natural del Montseny
Programa 3. Seguiment de paràmetres biològics
(seguiment de la fauna)
3.1 Seguiment de grups faunístics
Segona fase del programa de seguiment de les poblacions de quiròpters
del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003
Estudi realitzat per Carles Flaquer, Antoni Arrizabalaga i Ignasi Torre
Museu de Granollers. Ciències Naturals
Objectius
En el decurs de l’any 1998, es va fer un estudi per veure les cavitats presents al Parc Natural del
Montseny que podien ser refugis d’interès per als quiròpters. Aquella campanya va servir de pas
previ a la realització de l’inventari de la fauna quiropterològica del parc.
Així doncs, del 1999 al 2003 s’han anat fent petites campanyes arreu del parc amb l’objectiu d’inventariar
totes les espècies de quiròpters. Els resultats obtinguts han estat molt interessants,
havent-se citat vint espècies de quiròpters.
La riquesa del grup de quiròpters del Montseny és indicativa que al parc hi ha espècies adaptades
a tots els hàbitats, les quals tenen un paper molt important a la major part dels ecosistemes.
Malgrat que hi ha la possibilitat d’anar engruixint lleugerament les citacions d’espècies de quiròpters
del parc, cal destacar la necessitat de canviar l’objectiu principal de l’estudi. Així doncs, aquest
any s’han fet anàlisis estadístiques dels mètodes de camp emprats, amb la qual cosa es busca una
metodologia equilibrada i estandarditzada que permeti fer seguiments de la fauna quiropterològica
del parc.
Paral·lelament als objectius de seguiment i conservació de la fauna quiropterològica del
Montseny, cal dur a terme tasques de difusió, bo i recordant que aquestes espècies estan protegides,
tant a escala de l’Estat espanyol com de la Comunitat Europea.
Metodologia
Les tècniques d’estudi de quiròpters són selectives i no hi ha una única tècnica que per si sola permeti
reflectir amb claredat les poblacions i la distribució de les diferents espècies presents en un
territori concret (MITCHELL-JONES, 1987; THOMAS i LA VAL, 1990; KUENZI i MORRISON, 1998;
O’FARRELL i GANNON, 1999).
Així doncs, per conèixer la diversitat de quiròpters del parc és necessari combinar tècniques com
ara la inspecció de refugis, la col·locació de xarxes i l’anàlisi d’ultrasons.
No obstant això, hi ha problemes metodològics afegits que dificulten la comparació directa de les
diferents tècniques d’estudi emprades. Així doncs, els detectors d’ultrasons sobrevaloren l’abundància
d’exemplars, ja que es basen en el nombre de contactes obtinguts, una mesura que incrementa
artificialment el nombre d’individus d’una mostra (pseudoreplicació). La col·locació de xarxes
i la inspecció de refugis, en canvi, permeten fer una estima fiable de l’abundància, ja que els
diferents individus poden ser perfectament identificats i comptats.
La inspecció de refugis ens permet obtenir dades de la biologia de les diferents espècies de quiròpters.
Els refugis són de gran importància per a tots els quiròpters, i per estudiar-los hem utilitzat
frontals i visors nocturns.
Al llarg de l’any, els quiròpters passen per diversos refugis de característiques diferents que cal
anar visitant.
Els refugis d’hivern han de presentar temperatures constants, que no estiguin totalment sotmeses
81

Parc Natural del Montseny
a les variacions de l’exterior, i humitats relatives altes (de prop del 95%). Aquests tipus de refugis
acostumen a ser mines, coves, cellers, etc.
Els refugis intermedis són llocs de pas que poden servir de repòs durant la migració entre el refugi
d’hivern i el d’estiu. Aquests refugis són utilitzats al començament de la primavera i a la tardor,
quan també s’hi pot produir la còpula.
Els refugis d’estiu o de part són utilitzats a la primavera i a l’estiu. Aquests refugis varien molt
segons les necessitats de cada espècie, però acostumen a ser llocs calents, tranquils i força nets. Hi
ha espècies que crien en clivelles de roques, d’altres en cases abandonades, d’altres en forats de
troncs d’arbres, etc.
Una altra tècnica utilitzada durant la campanya és la col·locació de xarxes de captura de quiròpters.
Les xarxes les hem col·locat en espais que per les seves característiques semblaven propícies
perquè hi passessin quiròpters, com ara punts d’aigua, camins, barrancs, etc. (FINNEMORE i
RICHARDSON, 1987; KUNZ i KURTA, 1990).
Per últim, la identificació de crits d’alta freqüència ha estat realitzada amb detectors d’ultrasons
amb sistemes d’heterodins (altrament dit de banda curta perquè permeten identificar in situ les
espècies que emeten sons propers a la freqüència seleccionada en el detector) i de temps expandit
(també anomenat de banda ampla perquè permet identificar tots els crits emesos des de 10
fins a 200 kHz amb una gran finesa per a l’anàlisi, però que no treballa in situ).
Els enregistraments han estat emmagatzemats en un DAT i analitzats mitjançant un ordinador
portàtil amb targeta de so professional i un programari específic.
Durant la campanya, s’ha observat l’activitat quiropterològica de diversos ambients mitjançant la
realització d’estacions i transsectes de 10 minuts. També han estat preses les dades d’interès de localitzacions
d’individus identificats entre els desplaçaments d’estació a estació (s’ha utilitzat GPS).
La utilització del cotxe (a 30 km/h) per fer enregistraments durant distàncies més llargues i evitar
repetir comptatges dels mateixos individus, ha estat una tècnica molt poc utilitzada perquè fa difícil
tenir seqüències llargues d’enregistrament que siguin de qualitat.
Les identificacions s’han basat en els paràmetres següents: tipus de crits (freqüència modulada,
constant o variable entre les dues), crits socials, freqüències de màxima energia, durada de cada
crit i durada del lapse entre crits (FENTON, 1986; AHLÉN, 1989; 1990; LIMPENS, 1993; PETTERSSON,
1993a; 1993b; BARATAUD, 1996; AHLÉN i BAAGOE, 1999). També s’han tingut en compte aspectes
relatius a la forma i velocitat de vol (utilització de focus de 500 candeles) com a criteris d’identificació
(AHLÉN, 1990; AHLÉN i BAAGOE, 1999).
Si bé –com s’ha esmentat més amunt– cap de les tècniques no permet identificar totes les espècies
de quiròpters presents a Catalunya, la identificació acústica és la tècnica que més espècies permet
identificar (O’FARRELL i GANNON, 1999). I també és la tècnica que no provoca estrès als animals.
Resum
Durant la campanya del 2003, al Parc Natural del Montseny hi ha estat identificada una nova espècie
de quiròpter: la ratapinyada de naterer (Myotis natterieri). Amb aquesta espècie ja són vint les
espècies o grups espècie identificades al parc, la qual cosa significa que al Montseny hi ha el 80%
de les espècies presents a Catalunya.
En aquest sentit, la fauna quiropterològica del Montseny pot ser tinguda en compte com un bon
bioindicador de l’estat de conservació de diversos ecosistemes del parc.
De les espècies identificades del Parc Natural del Montseny, se n’han de destacar les següents:
R. ferrumequinum, R. hipposideros, R. euryale / mehelyi, M. schreibersii, Myotis myotis / blythii i
M. emarginata. Aquestes espècies estan incloses a l’annex II de la Directiva d’hàbitats 92/43 CEE,
per la qual es consideren les espècies d’interès comunitari, la conservació de les quals depèn de
designar els seus hàbitats com d’especial conservació.
Aquest any s’han fet 15 estacions i 6 transsectes d’escolta amb detectors d’ultrasons (vegeu els
annexos), i fins ara han estat col·locats 259 metres de xarxes durant un total de 41,15 hores (vegeu
els annexos).
82

Parc Natural del Montseny
D’altra banda, també han estat inspeccionats divuit refugis, algun dels quals, com és el cas de la
mina del Remei, han estat visitats fins a deu vegades. D’aquests refugis només el 55,5% (deu refugis)
presentaven quiròpters, i el 50% d’aquests eren mines abandonades. La importància de conservar
els pocs refugis de quiròpters coneguts ha portat a elaborar algunes propostes de conservació,
de les quals cal destacar les mesures d’adequació de la mina de Sant Marçal i la conservació
dels dos refugis de cria coneguts.
Percentatge de tipus de refugis ocupats per quiròpters
edifici
40%
esquerda
10%
Espècies de quiròpters identificades del Parc Natural del Montseny
mina
50%
Nom comú Nom científic
1 Ratapinyada de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum
2 * Ratapinyada de ferradura mediterrània / mitjana Rhinolophus euryale/ mehelyi
3 Ratapinyada de ferradura petita Rhinolophus hipposideros
4 Ratapinyada pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus
5 Ratapinyada pipistrel·la nana o soprano Pipistrellus pygmaeus
6 Ratapinyada pipistrel·la muntanyenca Hypsugo savii
7 * Ratapinyada pipistrel·la falsa Pipistrellus nathusii
8 Ratapinyada pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii
9 Ratapinyada orelluda septentrional Plecotus auritus
10 Ratapinyada orelluda meridional Plecotus austriacus
11 Ratapinyada dels graners Eptesicus serotinus
12 Ratapinyada d’aigua Myotis daubentoni
13 * La ratapinyada de musell llarg Myotis myotis
14 * Ratapinyada de musell agut Myotis blythii
15 Ratapinyada de cova Miniopterus schereibersii
16 Ratapinyada d’orella escapçada Myotis emarginatus
17 * Ratapinyada nòctula gran Nyctalus noctula / lasiopterus
18 Ratapinyada nòctula petita Nyctalus leislerii
19 Ratapinyada de cua llarga Tadarida teniotis
20 ** Ratapinyada de naterer Myotis natterieri
* Indiquen les citacions antigues o grups acústics
** Indica la nova espècie de quiròpter capturada durant aquesta campanya
Dels deu refugis trobats al Montseny que presentaven quiròpters, només el 20% eren refugis de cria,
que en els dos casos eren de R. hipposideros i estaven emplaçats en un edifici (vegeu les taules).
Malgrat no haver-hi prou mostra per tenir resultats significatius d’abundàncies relatives, P. pipistrellus
i P. pygmaeus són les espècies amb les quals més contactes s’han tingut a les estacions d’escolta
(prop del 20% dels contactes). Així mateix, les dues espècies han estat trobades al 33,3% de
les estacions estudiades.
Paral·lelament a la realització d’estacions i transsectes, els detectors d’ultrasons han estat utilitzats
per fer enregistraments a diversos punts del parc, i d’aquesta manera han estat identificades
i localitzades un gran nombre d’espècies de quiròpters distribuïdes per tot el parc.
83

Parc Natural del Montseny
Anellament d’ocells amb esforç constant (projecte SYLVIA). Any 2003
Estudi realitzat per Gabriel Gargallo
Institut Català d’Ornitologia
Objectius
– Conèixer la dinàmica poblacional de l’ornitofauna.
– Obtenir dades sobre la biologia de les espècies.
Metodologia
Des de l’any 2000, el Parc Natural del Montseny forma part del projecte SYLVIA, de l’Institut Català
d’Ornitologia. Aquest projecte científic avalua l’efecte dels diferents paràmetres demogràfics en
les tendències poblacionals de les espècies d’ocells que nidifiquen i passen l’hivern a Catalunya.
El projecte SYLVIA, que utilitza l’anellament científic d’ocells com a metodologia d’estudi, està
format per una xarxa d’estacions d’anellament repartides per tot el territori català. Actualment,
hi ha quaranta estacions SYLVIA a Catalunya, dues de les quals són dins del Parc Natural del
Montseny, tot i que l’any 2003 ja només en va funcionar una. L’estació és situada al pla d’en Xixa,
al terme municipal de Montseny. L’antiga estació SYLVIA del pla de la Calma ja no va ser operativa
durant aquest cicle anual. El protocol de funcionament anual d’aquestes estacions, a l’igual de
la resta d’estacions del projecte, és el següent: del maig a l’agost es fan deu sessions d’un matí de
durada cadascuna, una cada deu dies, i del desembre al febrer se’n fan cinc més, una cada quinze
dies.
Resum
(resultats preliminars del Parc Natural del Montseny: estació SYLVIA del pla d’en Xixa)
Durant l’any 2003 (aquí s’inclouen les dades de l’hivern 2002-2003 i l’estiu del 2003), es van fer 182
primeres captures (ocells capturats per primera vegada en cada sessió matinal, tant si són anellaments,
com ocells que ja porten anella) de vint-i-quatre espècies d’ocells (taula 1). Les espècies més
capturades van ser: merla (Turdus merula), 35; tallarol gros (Sylvia borin), 20; bitxac comú (Saxicola
torquata), 19; mallerenga carbonera (Parus major), 18; pit-roig (Erithacus rubecula, 15; tallareta
vulgar (Sylvia communis), 14; pardal de bardissa (Prunella modularis), 8; cargolet (Troglodytes troglodytes),
8; tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), 6; i bruel (Regulus ignicapillus), 6.
Com és habitual a la zona, durant les sessions de l’hivern es van fer només un total de dinou primeres
captures, però amb una diversitat del doble que la de l’hivern anterior, que va ser de només
deu espècies; i aquell any també va ser la merla (Turdus merula) l’espècie més capturada (7).
Durant aquest hivern no s’ha capturat cap reietó (Regulus regulus).
En la temporada de nidificació del 2003, es van fer 161 primeres captures de vint-i-tres espècies
d’ocells diferents, amb la merla (Turdus merula) i el tallarol gros (Sylvia borin) com a espècies més
capturades. Seguint una mica la tendència general de la resta d’estacions del programa SYLVIA,
hi va haver un increment generalitzat en la captura de les espècies més o menys residents que s’interpreta
com una recuperació cap als valors normals després que la temporada de cria del 2002
fos força fluixa a causa de la cruesa de la nevada de l’hivern 2001-2002. En aquest sentit, la temporada
de nidificació del 2003 va ser força bona en general, concretament per a espècies com la
mallerenga carbonera (Parus major), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus
rubecula), el bitxac comú (Saxicola torquata) i la merla (Turdus merula).
Pel que respecta a les espècies transsaharianes, no hi ha res a destacar, excepte el fet que aquest
any no s’ha capturat cap exemplar de botxí (Lanius excubitor).
Sembla que el cicle 2003 es va caracteritzar, en general a totes les estacions del projecte SYLVIA,
pel fet que les tendències poblacionals de la majoria d’espècies residents es van recuperar definitivament
dels problemes que els havia provocat la duresa de la nevada de l’hivern 2001-2002. Les
primeres captures van reflectir aquest fenomen en els dos períodes del cicle 2003: l’hivern 2002-
2003 i l’estiu del 2003.
84

Parc Natural del Montseny
Primeres captures diàries durant el cicle 2003 corresponents a l’estació d’anellament del pla d’en Xixa del
projecte SYLVIA
Hivern Estiu
Espècie/sessió 12-1 2-2 1-3 9-3 18-5 9-6- 15-6 22-6 29-66-7 20-7 3-8- Total
1 Caprimulgus europaeus 1 1 2
2 Alauda arvensis 1 1
3 Troglodytes troglodytes 1 1 1 1 4 8
4 Prunella modularis 1 2 4 1 8
5 Erithacus rubecula 2 2 2 4 1 2 1 1 15
6 Luscinia megarhynchos 1 3 4
7 Phoenicurus ochruros 1 1
8 Saxicola torquata 2 2 6 2 2 1 4 19
9 Turdus merula 1 1 3 2 3 4 5 3 9 2 2 25
10 Turdus philomelos 1 1 1 3
11 Turdus viscivorus 1 2 3
12 Sylvia undata 1 1 1 1 1 4
13 Sylvia cantillans 1 1
14 Sylvia communis 1 1 7 5 14
15 Sylvia borin 6 3 5 2 1 2 1 20
16 Sylvia atricapilla 1 2 1 2 6
17 Phylloscopus collybita 1 1
18 Regulus ignicapilla 3 1 2 6
19 Parus cristatus 1 1 1 3
20 Parus ater 1 1 2
21 Parus caeruleus 1 1
22 Parus major 1 2 1 1 8 3 2 18
23 Serinus serinus 1 1 1 3
24 Emberiza cia 2 1 1 4
Total 2 5 4 10 21 17 22 11 20 25 21 24 182
Programa SOCC de seguiment de l’avifauna. Any 2003
Estudi realitzat per Sergi Herrando
Institut Català d’Ornitologia
Objectius
Conèixer les tendències temporals dels ocells comuns al Parc Natural del Montseny.
Metodologia
Realització de quatre transsectes permanents, distribuïts de manera homogènia, de 3 km cadascun,
dues vegades durant la temporada de nidificació i dues durant la hivernant.
Resum
L’any 2002, l’Institut Català d’Ornitologia va iniciar un nou programa de seguiment, el Seguiment
d’ocells comuns a Catalunya (SOCC), dissenyat amb la finalitat de conèixer les tendències temporals
d’aquests ocells al nostre país. En aquest nou marc, es va creure convenient que el seguiment
d’ocells comuns que es dugués a terme als espais naturals gestionats pel Servei de Parcs Naturals
de la Diputació de Barcelona estigués integrat en aquest nou projecte. Aquest sistema de seguiment
és apropiat per al monitoratge d’espais naturals de les dimensions i característiques dels
gestionats pel Servei de Parcs, mentre que, d’altra banda, les dades obtingudes seran directament
compatibles amb les obtingudes arreu de Catalunya pel programa SOCC. En aquest informe s’exposen
els resultats de la temporada d’hivernada 2002 (la primera del projecte) i la de nidificació
2003 (la segona des de l’inici del projecte).

Parc Natural del Montseny
Localització, amb un punt negre, dels itineraris SOCC realitzats al Parc Natural del Montseny
Els resultats de les temporades d’hivernada 2002 i de nidificació 2003 s’exposen a les vuit taules
següents. Per interpretar les taules cal tenir en compte que, dins de cada espècie, cada casella de
la taula representa el nombre d’individus més elevat obtingut entre els dos censos, xifra que
correspon a la millor estima de la població. A més, es mostra el valor «Sobrevolen», que correspon
al nombre màxim d’individus observats sobrevolant la zona entre els dos censos, i «Total SS»,
que correspon al total sense tenir en compte els que sobrevolen. És important remarcar que
aquests totals no corresponen a la suma directa de les xifres que es mostren a cada secció, sinó al
màxim d’individus calculat per itinerari entre els dos censos.
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada d’hivernada 2002
86
a Vic
i Puigcerdà
Centelles
C-17
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
Balenyà
llll ll ll ll ll ll ll l ll ll ll ll l ll ll ll ll ll ll
Seva
10
Aiguafreda
18
Figaró
12
a Granollers
i Barcelona
9
Tagamanent
ll ll ll l ll l l l ll ll l ll ll l ll l ll ll ll l l l ll ll l ll ll ll ll
4
20
El Brull
8
Tagamanent
la Garriga
26
Samalús
Coll Formic
Puig Drau
el Sui
BV-5301
Cànoves
11
7 13
Matagalls
5
Arbúcies
Sant Marçal 29
25
les Agudes
Turó de l'Home 19
Santa Fe
Riells
21
16
1
Montseny
de Montseny
2
6 27 Fontmartina
24
la Costa de
22
Montseny
3
Fogars de Montclús
17
Viladrau
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 0 1 0 0 0 1 0 2 2
Strix aluco 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Mosqueroles
Sant Esteve de 15
Palautordera
Santa Maria de
Palautordera
Sant Pere de
Vilamajor
Sant Antoni de
Vilamajor
Campins
14
Sant Celoni
Gualba Viabrea
0 1 2 km
autopista/autovia
carretera asfaltada
pista forestal
l l l l l ferrocarril
equipaments
itineraris SOCC
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
Dendrocopos major 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Troglodytes troglodytes 2 0 0 0 0 0 0 2 2
Erithacus rubecula 0 1 0 1 0 0 0 2 2
Turdus merula 0 0 2 0 1 0 0 3 3
Turdus pilaris 0 0 0 0 17 0 0 17 17
Turdus iliacus 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Turdus viscivorus 3 0 2 0 2 0 0 7 7
Regulus regulus 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Regulus ignicapillus 0 1 1 1 0 3 0 5 5
Aegithalos caudatus 0 0 2 0 0 2 0 3 3
Parus cristatus 1 3 2 1 3 3 0 9 9
Parus ater 1 2 2 1 4 5 0 13 13
Parus caeruleus 3 2 0 1 0 0 0 5 5
Parus major 2 0 2 1 1 1 0 7 7
Sitta europaea 1 2 1 1 1 2 0 6 6
Certhia brachydactyla 0 0 0 0 1 1 0 2 2
Garrulus glandarius 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Corvus corax 0 0 0 0 0 2 0 2 2
Fringilla coelebs 33 6 85 31 3 11 0 97 97
Fringilla montifringilla 2 5 0 0 0 0 0 5 5
Carduelis spinus 1 1 0 0 0 1 0 2 2
Carduelis cannabina 0 0 0 0 0 0 1 1 0
a Vic
BV-5114
C-25
GI-543
a Barcelona, Tarragona i Lleida
a Girona
GI-552
la Batllòria
C-35
Breda
Sant Feliu
de Buixalleu
A-7
a Girona

Parc Natural del Montseny
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporadad’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 0 0 1 1 0 2 8 10 2
Lullula arborea 1 0 0 0 0 3 0 3 3
Troglodytes troglodytes 2 0 0 1 1 2 0 4 4
Prunella modularis 0 1 0 0 0 1 0 2 2
Erithacus rubecula 0 0 0 0 1 2 0 2 2
Phoenicurus ochruros 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Turdus merula 2 0 1 1 1 3 0 6 6
Turdus philomelos 0 0 0 0 1 0 0 1 1
Turdus viscivorus 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Sylvia undata 3 1 2 4 2 6 0 14 14
Regulus ignicapillus 1 0 0 0 0 2 0 3 3
Parus cristatus 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Parus ater 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Parus major 3 0 0 0 0 2 0 5 5
Corvus corax 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Fringilla coelebs 17 4 6 7 3 6 0 39 39
Serinus citrinella 0 0 0 0 0 25 0 25 25
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada d’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 0 0 0 0 1 0 9 10 1
Columba palumbus 2 2 1 0 2 0 0 4 4
Troglodytes troglodytes 3 5 6 0 5 2 0 19 19
Prunella modularis 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Erithacus rubecula 8 7 5 6 12 6 0 39 39
Turdus merula 4 3 1 1 3 0 0 10 10
Turdus philomelos 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Sylvia atricapilla 0 0 1 1 0 1 0 3 3
Phylloscopus collybita 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Regulus ignicapillus 1 1 2 2 1 3 0 8 8
Aegithalos caudatus 1 0 1 3 2 2 0 7 7
Parus cristatus 3 0 2 1 0 3 0 9 9
Parus ater 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Parus caeruleus 3 3 1 2 1 3 0 12 12
Parus major 1 2 5 0 4 2 0 13 13
Certhia brachydactyla 1 0 1 1 0 1 0 3 3
Garrulus glandarius 3 3 2 0 0 0 0 6 6
Corvus corax 0 0 0 0 0 0 2 2 0
Fringilla coelebs 1 1 1 1 0 1 0 4 4
Carduelis carduelis 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Carduelis spinus 25 3 36 0 1 0 0 38 38
Emberiza cia 0 0 0 1 0 0 0 1 1
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada d’hivernada 2002
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 0 3 0 1 3 1 0 5 5
Columba palumbus 1 3 1 3 4 1 0 12 12
Picus viridis 3 0 1 1 0 1 0 4 4
Dendrocopos major 0 1 1 1 0 2 0 3 3
Ptyonoprogne rupestris 0 0 1 0 0 0 2 3 1
Anthus pratensis 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Troglodytes troglodytes 2 2 3 1 2 2 0 10 10
87

Parc Natural del Montseny
88
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
Prunella modularis 1 1 0 0 0 1 0 3 3
Erithacus rubecula 6 7 7 5 4 3 0 28 28
Turdus merula 2 2 4 3 1 2 0 14 14
Turdus philomelos 0 0 2 1 2 1 0 5 5
Sylvia melanocephala 11 4 5 1 0 1 0 20 20
Sylvia atricapilla 3 0 1 0 3 4 0 10 10
Phylloscopus collybita 7 2 9 4 5 2 0 26 26
Regulus ignicapillus 0 1 6 2 6 3 0 17 17
Aegithalos caudatus 0 1 2 2 3 0 0 8 8
Parus cristatus 2 2 3 3 2 3 0 11 11
Parus caeruleus 2 0 5 5 4 3 0 16 16
Parus major 1 1 4 2 5 4 0 14 14
Sitta europaea 0 1 4 4 2 1 0 11 11
Certhia brachydactyla 1 0 2 2 0 1 0 6 6
Garrulus glandarius 4 4 3 2 3 4 0 15 15
Corvus corax 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Fringilla coelebs 11 4 6 1 1 5 0 28 28
Serinus serinus 1 1 0 0 0 0 0 2 2
Carduelis spinus 0 0 0 1 1 2 0 2 2
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Columba palumbus 0 2 2 1 0 0 0 4 4
Strix aluco 0 0 0 2 0 0 0 2 2
Troglodytes troglodytes 2 0 1 1 1 1 0 6 6
Erithacus rubecula 9 8 5 9 9 6 0 43 43
Turdus merula 1 0 1 0 0 0 0 2 2
Turdus philomelos 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Turdus viscivorus 1 0 0 0 0 1 0 2 2
Sylvia atricapilla 2 0 0 0 0 0 0 2 2
Phylloscopus collybita 1 0 0 0 0 1 0 2 2
Regulus regulus 0 0 0 0 0 2 0 2 2
Regulus ignicapillus 2 1 1 2 3 3 0 9 9
Parus cristatus 1 1 1 1 2 3 0 6 6
Parus ater 3 1 0 3 2 4 0 12 12
Parus caeruleus 1 0 0 1 1 0 0 3 3
Parus major 1 1 0 1 1 0 0 4 4
Sitta europaea 1 1 0 2 0 2 0 6 6
Certhia brachydactyla 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Fringilla coelebs 2 0 1 1 3 3 0 10 10
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Alectoris rufa 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Columba palumbus 0 0 0 0 1 1 0 2 2
Cuculus canorus 1 1 1 2 1 1 1 5 5
Apus apus 0 0 0 0 0 0 11 11 0
Picus viridis 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Lullula arborea 1 6 7 0 2 7 0 18 18
Alauda arvensis 2 5 2 3 2 3 0 15 15
Hirundo rustica 0 0 0 0 0 0 2 2 0
Troglodytes troglodytes 4 0 0 2 3 7 0 15 15

Parc Natural del Montseny
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
Prunella modularis 0 1 0 2 3 2 0 6 6
Erithacus rubecula 3 0 0 2 5 5 0 15 15
Luscinia megarhynchos 0 0 0 0 1 1 0 2 2
Saxicola torquata 2 2 3 2 1 2 0 10 10
Turdus merula 6 3 5 2 3 6 0 22 22
Turdus philomelos 1 0 0 0 1 0 0 2 2
Turdus viscivorus 0 0 0 0 0 0 1 1 0
Hippolais polyglotta 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Sylvia undata 3 1 3 1 2 1 0 11 11
Sylvia cantillans 1 0 0 1 2 5 0 8 8
Sylvia communis 11 7 5 7 0 2 0 26 26
Sylvia borin 2 1 2 2 1 3 0 7 7
Sylvia atricapilla 1 0 0 1 1 3 0 6 6
Phylloscopus collybita 2 0 0 1 1 1 0 4 4
Regulus ignicapillus 1 0 0 0 1 3 0 5 5
Parus major 1 0 0 0 1 1 0 3 3
Certhia brachydactyla 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Lanius collurio 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Garrulus glandarius 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Corvus corone corone 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Fringilla coelebs 1 0 0 3 3 0 0 6 6
Serinus serinus 3 0 0 0 0 1 0 4 4
Carduelis chloris 0 0 0 0 2 2 0 4 4
Carduelis cannabina 1 2 3 3 2 7 6 19 13
Emberiza cia 3 3 2 1 6 2 0 16 16
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada de nidificació 2003
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
No identificats 1 2 2 4 0 1 0 8 8
Anas platyrhynchos 0 0 0 2 0 0 0 2 2
Columba palumbus 1 2 4 1 4 3 0 11 11
Picus viridis 0 1 0 0 0 1 0 2 2
Dendrocopos major 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Motacilla cinerea 0 0 0 1 0 0 0 1 1
Troglodytes troglodytes 7 6 4 6 6 4 0 30 30
Erithacus rubecula 6 6 8 8 5 4 0 33 33
Luscinia megarhynchos 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Turdus merula 4 4 9 5 9 7 0 31 31
Turdus philomelos 0 3 1 0 0 0 0 3 3
Sylvia cantillans 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Sylvia melanocephala 0 0 1 0 0 0 0 1 1
Sylvia atricapilla 5 6 4 6 7 5 0 32 32
Regulus ignicapillus 3 2 4 1 4 3 0 13 13
Aegithalos caudatus 0 2 1 1 0 0 0 4 4
Parus caeruleus 1 3 2 2 3 1 0 10 10
Parus major 4 3 3 1 4 1 0 16 16
Certhia brachydactyla 1 3 1 1 1 1 0 7 7
Garrulus glandarius 1 0 3 1 2 0 0 5 5
Fringilla coelebs 2 3 5 4 5 1 0 16 16
Serinus serinus 0 1 1 0 0 0 0 1 1
89

Parc Natural del Montseny
Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada de nidificació 2003
90
Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS
Columba palumbus 1 1 0 1 1 2 0 5 5
Streptopelia turtur 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Cuculus canorus 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Apus apus 0 0 0 0 0 0 10 10 0
Picus viridis 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Dendrocopos major 2 1 2 1 1 1 0 7 7
Troglodytes troglodytes 1 0 0 0 2 1 0 4 4
Erithacus rubecula 0 1 3 7 5 8 0 24 24
Luscinia megarhynchos 6 3 1 0 0 0 0 9 9
Turdus merula 4 2 2 4 3 3 0 16 16
Turdus philomelos 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Hippolais polyglotta 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Sylvia cantillans 2 5 3 0 0 0 0 8 8
Sylvia melanocephala 2 7 2 1 2 1 0 12 12
Sylvia borin 0 1 0 0 0 0 0 1 1
Sylvia atricapilla 2 0 1 2 1 2 0 8 8
Phylloscopus collybita 0 0 0 0 0 1 0 1 1
Regulus ignicapillus 0 0 0 2 2 2 0 5 5
Aegithalos caudatus 1 2 0 0 0 0 0 3 3
Parus cristatus 4 1 0 0 3 4 0 12 12
Parus caeruleus 1 3 4 4 2 2 0 13 13
Parus major 3 4 5 4 3 5 0 24 24
Sitta europaea 0 0 0 1 0 2 0 3 3
Certhia brachydactyla 1 0 1 2 1 3 0 7 7
Oriolus oriolus 2 1 0 0 0 0 0 3 3
Garrulus glandarius 2 1 1 2 2 5 0 13 13
Passer domesticus 3 0 0 0 0 0 0 3 3
Fringilla coelebs 2 1 2 3 3 5 0 14 14
Serinus serinus 1 0 0 0 0 1 0 1 1
Carduelis carduelis 1 0 0 0 0 0 0 1 1
Emberiza cirlus 1 0 0 0 0 1 0 2 2
Seguiment de la distribució i manteniment de la base de dades d’amfibis
i rèptils dels parcs naturals del Montseny, de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,
del Montnegre-Corredor i del Garraf. 2003
Treball realitzat per G.A. Llorente, A. Montori i X. Santos
Departament de Biologia Animal (Vertebrats)
Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona
Objectius
Conèixer la distribució de rèptils i mantenir actualitzada la base de dades a escala 1 x 1 km.
Resum
En aquesta base de dades hi ha incorporats 3.294 registres. La taula principal conté tots els registres
i està organitzada de manera que es puguin fer diverses consultes d’explotació (per parc, per
espècie, per localitat, per quadrícula, etc.).

Parc Natural del Montseny
Avaluació de l’estat ecològic de les aigües del Parc Natural del Montseny
sobre la base de la comunitat de peixos
Treball realitzat per Adolf de Sostoa,* Frederic Casals,** Dolors Vinyoles* i Nuno M. Caiola**
* Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona
** Universitat de Lleida
Objectius
Avaluar quantitativament les comunitats de peixos continentals del parc. Determinar la distribució
de les comunitats de peixos dins el parc. Conèixer la variació de la distribució al llarg del període
estudiat (quatre campanyes des del 1986 fins al 2003). Aprofundir en l’estudi de l’estructura
tant qualitativa com quantitativa de les poblacions de peixos, avaluar l’estat ecològic dels rius del
parc i determinar la qualitat ambiental basada en els peixos com a indicadors.
Metodologia
Realització d’una campanya d’estudi, 2002-2003 (28 estacions de mostreig). Estudi i recapitulació
de les dades obtingudes en tres campanyes anteriors: 1986-87 (21 estacions de mostreig); 1996 (16
estacions de mostreig), i 2000-2001 (28 estacions de mostreig).
Resum
La fauna ictiològica que habita els rius del Montseny és relativament pobra pel que fa al nombre
d’espècies. En total, durant aquesta darrera campanya s’han trobat set espècies, de les quals
només tres són autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), el barb de muntanya (Barbus meridionalis)
i la bagra (Squalius cephalus). D’entre les restants, cal citar-ne dues de translocades: el barb
roig (Phoxinus phoxinus), i la truita comuna (Salmo trutta), les poblacions de la qual són translocades
tant a la Tordera com al Besòs. I finalment, dues més d’introduïdes: la carpa (Cyprinus carpio)
i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss). Als rius, i especialment als pantans del Parc Natural,
han estat citades d’altres espècies de peixos introduïts (Vallforners i l’Estanyol), com per exemple
la perca sol (Lepomis gibbosus) [SOSTOA, 1995; ORDEIX i altres, 1999] i la perca americana
(Micropterus salmoides) [SOSTOA, 1995; BAUCELLS i altres, 1998; ORDEIX i altres, 1999], però
altrament no han estat trobats als trams de riu mostrejats.
Un dels principals problemes mediambientals de Catalunya, que també pateix poc o molt el
Montseny, afecta la conservació dels cursos d’aigua i el manteniment de les poblacions de peixos.
En concret, algunes rieres o trams de riu estan sotmesos a diferents tipus d’impactes: pateixen
alteracions de la qualitat de les aigües; es gestionen inadequadament i se n’exploten les poblacions
de truita comuna; s’efectuen introduccions de truita comuna a trams i conques on no pertoca;
s’introdueixen espècies foranes per ser explotades, com ara la truita irisada, o amb altres
finalitats, com ara la carpa (C. carpio) i el barb roig (P. phoxinus).
En aquest treball es fa una proposta d’avaluació de la qualitat de l’hàbitat i del medi aquàtic per
tal de relacionar-lo amb l’estructura quantitativa de la comunitat de peixos, com a pas previ
per a la futura aplicació d’un índex d’integritat biòtica que s’està dissenyant a escala de tot Catalunya.
Àrea d’estudi
La xarxa d’estacions de mostreig proposada en aquest estudi es basa en els punts prospectats en
l’elaboració de l’Atles de peixos de Catalunya (SOSTOA i altres, 1990). Es van seleccionar 28 trams
de riu, 22 dels quals corresponen a la xarxa bàsica i els altres 6 són estacions externes del parc o
bé són situades al seu límit, de manera que constitueixen punts de referència del grau de protecció
dels rius o de la complexitat de les conques. El repartiment d’estacions de mostreig per conca,
amb relació a l’extensió i complexitat de la xarxa hidrogràfica, és el següent: 3 al Ter, 9 al Besòs i
17 a la Tordera.
91

Parc Natural del Montseny
A partir dels punts mostrejats en aquest estudi, s’ha generat una xarxa per cobrir els objectius
següents:
– Conèixer la variabilitat existent a les diferents masses d’aigua del Montseny en relació amb
les seves característiques ambientals i de l’hàbitat.
– Identificar les zones sense alterar per determinar les comunitats íctiques originals i així comparar-les
amb les àrees impactades.
– Conèixer els canvis en el temps a partir del mostreig periòdic de les estacions.
– Avaluar l’estat de les poblacions i proposar mesures de gestió.
– Caracteritzar i regionalitzar els trams dels rius segons el seu valor de conservació.
– Establir una xarxa de control permanent per tal de fer un seguiment periòdic de l’estat de
conservació de les conques fluvials.
Captura de peixos i paràmetres biològics
Als cursos d’aigua, la metodologia més adequada per quantificar les poblacions de peixos és la
pesca elèctrica, ja que permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura de la població d’acord
amb els protocols del Comité Europeu per a la Normalització (CEN), com ara Water Quality -
Sampling of fish with electricity (CEN prEN 14011:2002). S’utilitzen generadors portàtils (de 2,5 a
4,5 kW de potència) de corrent contínua (400 i 800 V) als trams seleccionats dels rius, com també
motors de motxilla (d’1,5 kW i 2 kW) amb corrent contínua d’entre 300 i 600 V adequats per a rierols,
canals i d’altres petits cursos d’aigua. Aquest tipus de metodologia té l’avantatge de permetre
la captura incruenta dels exemplars. Els trams mostrejats, depenent de les característiques de
cada secció de riu (amplada, profunditat i velocitat del corrent), han de fer entre 50 i 200 metres,
i presentar tots els mesohàbitats existents a cada zona d’estudi (ràpids-taules-pous), i superen,
generalment, els 100 m2 de superfície. En cada cas, el mètode s’ha d’adaptar a les particularitats
dels diferents trams de riu estudiats. El nombre de pesques per tram d’estudi varia segons la metodologia
emprada, però generalment s’utilitza el mètode de Zippin de tres captures successives, o
bé una sola captura corregida segons la capturabilitat de cada espècie. A cada punt de mostreig
es prenen dades del tipus de mostreig: equip de pesca utilitzat (fix o portàtil), tipus de corrent
(contínua o alterna), voltatge i intensitat aplicada; xarxes de bloqueig; i durada de cada una de
les pesques.
Tots els peixos capturats són identificats al nivell d’espècie. A partir d’una mostra representativa
d’exemplars, anestesiats amb MS 222, se’ls pren una sèrie de paràmetres biològics. Es procedeix a
mesurar-los (longitud de forcadura o total en mil·límetres) i pesar-los (pes total, amb una precisió
de 0,001g), com també a observar si presenten paràsits externs, malformacions o ferides, uns indicadors
de l’estat de salut de la població. Si la captura és massa elevada, s’agafa una submostra que
contingui un mínim de quaranta individus per espècie i localitat.
Pel que fa a les característiques de l’àrea d’estudi, es prenen les mesures següents: longitud total
del tram de pesca; l’amplada màxima; el nivell màxim de crescuda; els mesohàbitats (ràpids, taules
i pous); els tipus de refugis (estructurals, vegetació aquàtica, vegetació de ribera submergida,
troncs i branques i coves). Cada deu metres de riu es fa un transsecte i es mesuren, a cada metre,
les variables següents: amplada del riu, profunditat i velocitat del corrent, per tal de calcular tant
l’àrea i el volum mostrejat, com la velocitat mitjana del tram en qüestió. S’avalua l’abundància
relativa de perífiton, algues filamentoses, macròfits, macroinvertebrats, amfibis, rèptils aquàtics i,
finalment, de cranc de riu americà.
Per al mostreig als trams principals de rius i llacunes s’utilitzen xarxes monofilaments de niló multimalla
de captura científica i nanses amb diferents llum de malla. En aquest cas, es procedeix
també a mesurar, pesar i sexar una mostra representativa de les captures. Les estimacions de densitat
es poden fer mitjançant l’aplicació d’un mètode de captura, marcatge i recaptura (com ara
el mètode de Peterson), o per mitjà del càlcul combinat entre el nombre de captures i l’esforç de
pesca (CPUE).
92

Avaluació de l’hàbitat i qualitat de l’aigua
Parc Natural del Montseny
Per a l’avaluació de l’hàbitat fluvial, en relació amb les característiques geomorfològiques, de l’hàbitat
físic i dels possibles impactes, com també de la vegetació de ribera i de la fauna aquàtica,
s’utilitza una adaptació del Rapid Bioassessment. S’avaluen els paràmetres següents: complexitat
de l’hàbitat; grau de saturació; diversitat de mesohàbitats; sedimentació; cabal; modificació del
canal; sinuositat; estabilitat de marges; i vegetació de ribera.
També es mesuren diferents paràmetres físics i químics en el moment de la captura dels peixos:
temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, pH, amoni, nitrats, nitrits, fosfats, alcalinitat i terbolesa.
I també les característiques climàtiques (temperatura de l’aire, climatologia i pluviositat);
cobertura vegetal; règim fluvial; nivell màxim de crescuda; composició del substrat; impactes
ambientals (obres de canalització; obres hidràuliques; grau d’erosió; olor de l’aigua; substàncies
en suspensió; contaminació difusa); usos del sòl (forestal, ramader, agrícola, residencial, industrial
i comercial); i la fauna i la vegetació (vegetació de ribera; vegetació aquàtica; i flora i fauna aquàtiques).
Qualitat del bosc de ribera (QBR)
Es prenen dades sobre la vegetació de ribera aplicant la metodologia de l’índex QBR. Es tracta
d’un mètode ràpid per a l’avalució de la qualitat dels ecosistemes de ribera en funció del tipus
geomorfològic d’aquests. Els paràmetres utilitzats són els següents: el grau de cobertura ripària,
l’estructura de la coberta, la qualitat d’aquesta i el grau de naturalitat del canal fluvial.
Diagnosi, avaluació ecològica i propostes de gestió
En general, la fauna de peixos de les conques internes de Catalunya ha experimentat un marcat
declivi al llarg de les campanyes realitzades entre els períodes 1984-1986 i el 2002-2003, encara
que darrerament s’ha començat a notar una certa millora en alguns trams dels rius. La regressió
més important correspon a les espècies que tenen rangs de distribució més restringits, i que comporten
l’aïllament de poblacions i els poden portar a l’extinció en aquestes conques. A les conques
internes de Catalunya, l’única espècie de peix autòcton que conserva la seva distribució, i fins i tot
l’ha augmentat, és la truita comuna, però cal tenir en compte que ha estat de manera artificial,
mitjançant repoblacions i introduccions, normalment d’estocs procedents d’altres països. En general,
la majoria de les poblacions de truita tenen altes taxes d’introgressió genètica, o són ja completament
d’origen exòtic, de manera que la truita autòctona mediterrània s’ha de considerar, si
més no, amenaçada (GARCÍA-MARÍN i altres, 1991; GARCÍA-MARÍN i altres, 1998).
La majoria de pertorbacions ambientals de caire antropogènic afecten negativament la fauna de
peixos autòctons. Cal esmentar, per exemple, la construcció de preses i barreres que impedeixen
la lliure circulació dels peixos al llarg de la conca i que afavoreixen, en conseqüència, la fragmentació
de les poblacions. Però també la regulació de cabals, les modificacions hidrològiques i la contaminació
són factors desfavorables per a les espècies autòctones, en concret per a l’anguila
(Anguilla anguilla), el barb de muntanya (B. meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus), que són
les espècies autòctones, juntament amb la truita (Salmo trutta) del Ter, pròpies del Parc Natural
del Montseny.
És important el paper que tenen alguns trams de riu o riera com a refugi per a les espècies autòctones,
que actuarien com a refugis per a espècies d’àmplia distribució adaptades als cursos de
muntanya, com ara el barb de muntanya o la bagra. De manera creixent, però, les comunitats de
peixos autòctons van quedant recloses a les capçaleres baixes, afluents i petites rieres, sovint aïllades
d’altres poblacions de peixos per preses, barreres, trams contaminats, etc. Aquest patró de
fragmentació de les poblacions dificulta la recolonització i és perillós en el cas de greus alteracions
ambientals naturals o provocades, com ara l’estrès hídric, la contaminació o la sobreexplotació de
cabals, ja que pot produir l’extinció de les poblacions de peixos.
Aquesta regressió que han sofert les comunitats de peixos autòctons reflecteix, en certa manera,
una manca de mesures de conservació dels sistemes aquàtics. Això afecta també diverses reserves
i parcs naturals que, de vegades, no ofereixen una protecció efectiva per a les espècies o les comunitats
amenaçades. En general, els rius o rierols de muntanya estan molt representats dins les
93

Parc Natural del Montseny
àrees naturals protegides; en canvi, els trams de curs mitjà i baix no solen estar sota cap figura de
protecció.
La problemàtica dels cursos d’aigua del Parc Natural del Montseny, en línies generals no s’allunya
del que s’ha esmentat abans. Les comunitats naturals de peixos són les pròpies d’una zona de muntanya,
de no excessiva altitud, i per tant amb cursos d’aigua de mida i cabal moderats, i susceptibles
de copsar un cert estrès hídric en períodes de sequera persistent. Però el grau de regressió de
les espècies autòctones respecte a les introduïdes és molt elevat i afecta una gran part de la reserva:
al 46,4% de les estacions de mostreig només hi ha espècies introduïdes, i en un 7% més els peixos
introduïts hi són majoria. La comunitat natural només es troba en el 17,9% de les estacions
estudiades. Aquesta situació és francament greu, però també cal esmentar que s’ha experimentat
una certa millora respecte a la campanya del 2000-2001. No obstant això, hi ha una comunitat de
peixos molt alterada, amb una regressió de les espècies autòctones creixent, si més no des del punt
de vista quantitatiu, al llarg del període de quinze anys analitzat. És preocupant el manteniment
de les poblacions introduïdes de truita comuna, i molt greu la introducció de la truita irisada.
Si s’analitza l’estructura quantitativa de la comunitat, s’observa que els valors són generalment
baixos o molt baixos. Així doncs, cap estació no arriba a assolir la categoria més alta pel que fa a
la densitat, i molt poques superen la mitjana. El mateix passa amb la biomassa i amb els rangs de
mides. Tot i que l’empobriment de les comunitats de peixos és important a l’àmbit de l’àrea protegida,
en molts casos empitjora fora del límits del Parc Natural.
L’estat de la qualitat de l’hàbitat en general és molt bo o bo, amb tendència a degradar-se a la
perifèria o al límit del parc. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, cal dir que és bona a la majoria de
cursos fluvials, llevat de determinats trams de riu, sobretot de la conca del Besòs i la Tordera, i
generalment fora dels límits del parc.
Bàsicament, la problemàtica que afecta les comunitats de peixos té a veure amb la introducció
d’espècies al·lòctones i translocades, amb la pesca i la gestió tant de la truita comuna com de la
truita irisada, amb la qualitat de l’aigua, i amb el manteniment de cabals i l’estrès hídric. Com a
resposta a totes les activitats que afecten negativament els peixos autòctons del Montseny, caldria
desenvolupar una estratègia de conservació, com ara establir mesures concretes de rehabilitació i
restauració del trams degradats o de les comunitats alterades i prioritzar els trams de riu amb més
valor de conservació.
Per mantenir la integritat de les comunitats de peixos, caldria protegir de manera efectiva els
trams de riu o riera que suporten una comunitat autòctona relativament intacta. Però, per aconseguir
el màxim d’efectivitat, els esforços s’han de basar en una gestió integral de l’ecosistema.
D’altra banda, les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosistema
aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a escala regional. Per avaluar l’estat ecològic,
es recomana utilitzar eines de gestió ambiental, com ara l’índex d’integritat biòtica que s’està
dissenyant i que utilitza els peixos com a indicadors de la qualitat ambiental. Finalment, pel que
fa a les poblacions que són objecte de pesca (la truita comuna o la irisada) i que en el cas del
Montseny són majoritàriament introduïdes, caldria analitzar si es volen seguir mantenint dins del
Parc Natural; o, si més no, caldria plantejar-se si la gestió actual hauria de ser substituïda per un
model basat en criteris ecològics, per tal d’aconseguir així una explotació sostenible i, per tant,
compatible amb la conservació. S’ha evitar una situació com l’actual, en què la majoria de trams
tenen poblacions sobreexplotades.
Les prioritats de gestió s’han realitzat mitjançant una zonificació de l’àrea d’estudi representant
els trams de riu, on es proposen les mesures concretes següents: millora de la qualitat de l’aigua,
manteniment de cabals, regulació de les poblacions de truita comuna introduïda, protecció de la
truita comuna autòctona, i conservació dels trams de ciprínids autòctons. Els trams de millora de
la qualitat de l’aigua serien, bàsicament, la part baixa de l’eix principal de la la Tordera i alguns
trams del Besòs (riu Congost). Pel que fa al manteniment de cabals, les àrees afectades per l’estrès
hídric són alguns trams de la Tordera (certes zones de l’eix principal i les rieres de Pertegàs i de
Vallforners). Les àrees on s’ha de gestionar la truita comuna introduïda són: la part alta del Besòs
(riera de Vallforners) i la part alta de la Tordera (rieres d’Arbúcies, de les Truites, de Gualba i de
Breda). El tram per a la protecció de les poblacions autòctones de truita comuna és la capçalera
del Ter (rieres Major i de Sant Segimon). I els trams prioritaris per a la conservació de les poblacions
de ciprínids autòctons són la conca del Besòs (rieres de Picamena, d’Avencó i de Vallcàrquera)
i la Tordera (part alta de les rieres de Gualba i de Breda).
94

Parc Natural del Montseny
Finalment, es proposa una xarxa de seguiment per tal de conèixer l’estat de les poblacions i comunitats
de peixos i l’avaluació de la qualitat ecològica de les conques fluvials utilitzant els peixos
com a indicadors. Es recomana que la periodicitat dels mostrejos sigui bianual.
Seguiment dels ropalòcers del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003
Estudi realitzat per Constantí Stefanescu
Objectius
Conèixer els efectes del foc sobre les comunitats de ropalòcers. Analitzar i avaluar la situació
actual de les espècies i la dinàmica poblacional. Conèixer la capacitat de recuperació i/o recolonització
de les poblacions. Conèixer la capacitat de càrrega de lepidòpters dels diferents ecosistemes
afectats. Proposar mesures de gestió per accelerar la recolonització i restaurar la situació anterior.
Detectar tendències en les poblacions de papallones diürnes. Determinar les relacions entre les
poblacions de papallones i l’estat dels ecosistemes. Estudiar la incidència de diversos paràmetres
del medi (p. ex., canvis en la vegetació i condicions climatològiques d’una determinada temporada,
influència dels microclimes presents als diferents ambients del massís, etc.) en les poblacions
de papallones diürnes.
Metodologia
Des del març fins al setembre (trenta setmanes) es visiten els transsectes un cop per setmana.
En les visites setmanals es determina el nombre d’exemplars localitzats i les espècies que apareixen
en una franja aproximada de 5 m als costats i davant de l’observador. Així, sumant els exemplars
vistos, s’estableix l’índex d’abundància (IA).
Resum
El nombre d’espècies i d’exemplars comptabilitzats als diferents transsectes durant l’any 2003 ha
estat el que s’indica a la taula de la pàgina següent. Així mateix es pot veure l’evolució dels diferents
transsectes al llarg dels anys:
Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Tots els anys
Santa Susanna
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 IA mitjà
Exemplars 3.823,5 3.451,5 5.922 2.454 2.475 2.639 3.753 3.224 3.355,2
Espècies 69 67 64 62 51 58 55 60 60,8
El Puig
Exemplars 7.888 9.490 7.457 4.514 4.635 4.968 3.291 5.528 7.239 5.520 6.052,8
Espècies 81 81 72 71 68 74 72 81 78 77 75,5
Turó de l’Home
Exemplars 1.557 1.633 729 823 1.724 1.208 1.578 1.675 1.736 1.406,9
Espècies 36 43 28 24 34 36 46 31 40 35,3
Can Prat
Exemplars 3.120 4.051 3.120 3.023 3.408 3.359 4.660 3.427 1.975 3.492,2
Espècies 53 53 54 48 53 61 62 55 46 50,3
La Calma
Exemplars 6.205 6.418 7.439 5.872 8.271 8.078 7.047,1
Espècies 68 72 73 68 77 73 71,3
Vallforners
Exemplars 5.597 9.116 5.916 6.876,2
Espècies 69 71 73 71
95

Parc Natural del Montseny
Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Any 2003
3.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades
Distribució del tritó pirinenc (Euproctus asper) a la conca de la Tordera
del Parc Natural del Montseny. Fase 2003
Treball realitzat per Fèlix Amat Orriols
Objectius
Determinar amb precisió la distribució d’Euproctus asper del Parc Natural. Analitzar la situació de
les poblacions amb relació a l’estat de conservació del seu hàbitat. Igualment, atesa la xarxa densa
de comunicacions que la travessen, és important detectar quines infraestructures viàries afecten
les seves poblacions.
Metodologia
Enguany s’inicia el projecte duent a terme el mostreig de la meitat sud de la conca hidrogràfica
de la Tordera, els resultats del qual es mostren a continuació.
Durant els mesos de març, abril i maig del 2003, es va dur a terme un mostreig nocturn de la meitat
sud de la conca hidrogràfica de la Tordera durant un període total de set dies. Atesa la magnitud
de treball que suposaria prospectar tots els trams de tots els cursos d’aigua d’aquesta àrea,
s’ha dut a terme una selecció considerant les preferències ecològiques d’Euproctus asper, s’han
descartat les rieres i s’ha centrat el mostreig als torrents de fort pendent que les alimenten. Les
rieres del Montseny presenten aigües menys fredes i menys oxigenades, més eutrofitzades i amb
una fauna ictiològica que sol ser incompatible amb el tritó pirinenc. Així, l’àrea a prospectar es va
dividir en les zones següents:
– riera de la Castanya: sot de les Mines, sot del Cafè, sot del Bassau i sot de la Creu;
– riera de Bascona: sot dels Viscaires, sot dels Cingles del Racó, sot de la Pica dels Ocells, sot
del Riumajor, sot de la Pomereta, sot de la Ventosa, sot dels Cirers i sot Sec;
– riera de Ciuret: sot dels Arços-Rocanegra, sot de les Planes, sot dels Perxassos-Penyacans
i sot de l’Infern;
– sector Sud-oest: sot de Samon i sot de Vilaró - riu Seguilla.
Tot i que és possible localitzar tritons actius durant el dia, al descobert o sota l’aigua, Euproctus
asper és bàsicament nocturn. Per aquesta raó, quan les seves poblacions són poc nombroses, com
és el cas del Montseny, és força més eficaç localitzar-lo efectuant prospeccions de nit. Així doncs,
les prospeccions nocturnes durant la primavera van permetre localitzar els tritons sense destorbarlos
o alterar-ne l’hàbitat tot aixecant pedres, i també evitant el període estival de reducció de la
seva activitat quan els torrents presenten un cabal menor. Els cursos d’aigua mostrejats i les poblacions
detectades van ser identificades i localitzades sobre cartografia digital 1:6000, tot marcant
les localitzacions puntuals o les citacions més extremes al tram del torrent amb la numeració Tp
més una xifra de tres dígits.
96
Transsecte Nombre d’espècies Nombre d’exemplars
Can Prat 46 1.975
El Puig 77 5.520
Pla de la Calma 73 8.078
Turó de l’Home 40 1.736
Santa Susanna 60 3.224
Vallforners 73 5.916

Parc Natural del Montseny
Així mateix, durant les prospeccions es van caracteritzar els hàbitats prospectats i ocupats pel tritó
pirinenc al Montseny a partir de les variables següents:
– Geogràfiques: altitud, orientació, longitud del curs i cabal.
– Biòtiques: tipus de vegetació, presència de peixos, fauna no autòctona i altres amfibis.
– Antròpiques: signes de contaminació, conservació de la vegetació riberenca i construccions
humanes.
A partir d’aquestes variables és possible establir quines condicions presenten els cursos d’aigua
habitats per Euproctus asper al Montseny i determinar quins són els problees generals i els específics
pel que fa a conservació per a cada una de les poblacions trobades.
Tritó pirinenc (Euproctus asper)
Principals característiques dels sots ocupats per Euproctus asper a la meitat sud de la conca de la Tordera
Zona Rang del sot* Població* Orientació Vegetació
Sot dels Arços Sud-est 1.260-1.120 m 1.260-1.120 m Sud-oest Fageda
Sot de les Planes Sud-est 1220-700 m 1.100-1.080 m Sud-oest Fageda
Sot dels Viscaires Bascona 850-570 m 820-700 m Nord Verneda
Sot del dels Cingles del Racó Bascona 1.050-740 m 860 m Nord Verneda
Sot del Riumajor Bascona 1.050-780 m 960-910 m Est Alzinar
Sot del Rocallampla Bascona 1.090-890 m 970 m Est Fageda
* «Rang del sot» i «Població» es refereixen al rang d’altituds del sot i al rang d’altituds on s’han trobat exemplars
Resum
El tritó pirinenc presenta una distribució més estesa a la meitat sud de la conca de la Tordera, i es
localitza a dos torrents de la riera de Ciuret i a quatre de la microconca de la de Bascona.
Les poblacions ocupen solanes amb faig al voltant dels 1.100 m d’altitud o obagues d’alzinar i
vern situades a menys altitud, i en tots dos casos amb un sotabosc ben desenvolupat.
Els problemes de conservació de les seves poblacions, pel que sembla constituïdes per un baix
nombre d’individus, són les pistes forestals, la tala comercial de la fageda i la sequera, la qual en
pot haver extingit una de les poblacions.
És convenient, per a la gestió de les poblacions d’Euproctus asper, mostrejar altres àrees del Parc
Natural del Montseny per tal de conèixer amb exactitud la seva distribució i les amenaces sobre
les seves poblacions.
97

Parc Natural del Montseny
Estat de conservació de la granota roja (Rana temporaria)
a Santa Fe de Montseny, Parc Natural del Montseny. 2003
Treball realitzat per Joan Manuel Roig Fernández
Objectius
Conèixer la fenologia reproductora de la granota roja a Santa Fe de Montseny. Avaluar l’estat de
conservació de la granota roja del Parc Natural del Montseny. Recuperar-ne les poblacions i corregir
els factors que en condicionen negativament la reproducció. Establir les bases per poder iniciar
en el futur la recuperació de la població.
Metodologia
El treball de camp es va dur a terme des del febrer fins al setembre del 2003, tot fent una campanya
mensual i seguint la mateixa metodologia que l’efectuada durant l’any 2001. L’única diferència
va ser la realització dels transsectes al matí, ja que en aquest cas no es pretenia tornar a
avaluar la fenologia de l’espècie.
Es va delimitar el transsecte en cinc àrees ben definides:
– zona A: des de la cua del pantà fins a l’inici de la riera;
– zona B: des de l’inici de la riera fins a la petita presa d’aquesta;
– zona C: des de la petita presa fins que s’esclareix el bosc de ribera (300 m aprox.);
– zona D: des que s’esclareix el bosc fins que la riera esdevé paral·lela al camí de can Lleonart.
– zona E: bassa a l’inici del camí cap al pantà, propera al restaurant de Santa Fe.
La categorització dels estadis de desenvolupament larvari segons descripció de García París (1985)
van ser els següents:
– estadi 1: larves de mida molt petita acabades de sortir de l’ou, molt poc diferenciades i amb
brànquies externes visibles;
– estadi 2: larves ben diferenciades, amb brànquies externes recobertes pel plec opercular, però
sense extremitats desenvolupades;
– estadi 3: larves amb les mateixes característiques de l’estadi 2, però amb extremitats posteriors
desenvolupades;
– estadi 4: larves amb les extremitats anteriors i posteriors ben desenvolupades.
Per a l’anàlisi estadística, s’han utilitzat tests no paramètrics de Kruskall-Wallis, atès que les variables
no s’ajusten a una distribució normal.
Resum
De tots els trams prospectats, tampoc no es va detectar cap presència de granota roja al tram A
durant aquest any. Als trams B, C, D i E es van localitzar 2, 115, 14 i 30 postes, respectivament,
durant el mes de febrer. Malauradament, al final de març es van eixugar tots els punts d’aigua,
excepte una bassa situada al tram C, on van sobreviure vuit postes (el 4,9% del total). Finalment,
aquest any no es van produir segones postes durant el març.
Pel que respecta al nombre mig de capgrossos, tampoc no es van detectar diferències significatives
entre trams, ni entre mesos. No obstant això, s’observa una clara davallada general de nombre
mitjà d’aquests des del març fins al setembre. Cal recordar que la major part de les postes es
van assecar i que el recompte s’ha efectuat a l’únic punt que va quedar amb postes viables que
van eclosionar.
Al gràfic següent es mostra el desenvolupament dels capgrossos de granota roja al llarg de l’any.
Cal destacar que durant el mes de setembre la major part de larves es trobaven en el darrer estadi
de desenvolupament larvari.
98

Desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any
100
80
60
40
20
0
01
02
03
04
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Parc Natural del Montseny
Nombre mitjà de capgrossos de granota roja detectats per tram i transsecte durant els diferents mesos a
Santa Fe de Montseny
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
Tram A 0 0 0 0 0 0 0
Tram B 0 0 0 0 0 0 0
Tram C 55,5 40,25 32,25 16,5 10,5 8,75 6
Tram D 0 0 0 0 0 0 0
Tram E 0 0 0 0 0 0 0
Tampoc no s’han trobat diferències significatives, ni mensuals, ni entre trams, entre les diferents
classes d’edat i sexe (mascles adults, femelles adultes i postmetamòrfics) durant aquest any, i els
patrons d’activitat exhibits són força similars als observats durant el 2003. No obstant això, aquest
any cal destacar un decrement en el nombre d’adults durant el febrer i un increment de postmetamòrfics
al setembre (figura sobre el desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any).
Finalment, la sex-ràtio operativa (femelles/mascles) detectada, en valors absoluts, va ser de 0,31.
Si comparem la fenologia reproductora i la població de granota roja respecte a l’estudi realitzat
durant l’any 2001, s’observen diverses diferències.
Nombre mitjà d’individus adults i postmetamòrfics de granota roja trobats al llarg de l’any
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
mascles femelles postmetamòrfics
Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
99

Parc Natural del Montseny
La fenologia reproductora ha estat quasi idèntica, amb l’única diferència de la no-realització de
segones postes durant el mes de maig, pel fet que la major part de punts d’aigua estaven secs
durant aquest mes. Això s’ha reflectit també en una major sincronia en el desenvolupament de
capgrossos, i per tant en la quasi inexistència de larves poc desenvolupades durant els darrers
mesos de desenvolupament larvari (agost-setembre). Aquesta major sincronia, també s’ha traduït
en un increment en el nombre de postmetamòrfics durant aquest any, respecte a l’estudi de fa
dos anys.
Pel que fa al nombre d’adults observats, tot i no haver-se detectat diferències significatives respecte
a l’anterior estudi, s’ha observat comparativament més femelles actives, la qual cosa s’ha
traduït en un increment en la sex-ràtio operativa. Finalment, el decrement de mascles durant el
febrer d’aquest any cal atribuir-lo a un efecte de mostreig. Així, aquest any es va començar el
mostreig durant la segona quinzena de febrer quan els mascles havien finalitzat la seva activitat
reproductora i en conseqüència es trobaven menys actius.
La granota roja (Rana temporaria) es troba catalogada com a espècie protegida i amb diversos
estatus de conservació, segons la legislació europea, espanyola i catalana:
– IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura): menys risc.
– Conveni de Berna: protegida (annex III).
– Reial decret 439/1990: espècie d’interès especial (annex II).
– Reial decret 1997/1995: espècie que pot ser objecte de mesures de gestió (annex V).
– Libro rojo de los anfibios y reptiles de España (PLEGUEZUELOS i altres, 2002):
preocupació menor.
– Llei 3/1988: protegida amb categoria D (faltes lleus) dins l’annex II.
Si observem les categories de conservació dins les quals hi ha inclosa la granota roja, veiem que
es tracta d’una espècie que tot i estar protegida, no es troba dins de les més estrictament protegides.
Això és deu al fet de ser una espècie àmpliament distribuïda i abundant per Europa i
al nord de la península Ibèrica. Efectivament, aquesta espècie es mostra com molt abundant en
el seu rang de distribució més característic de la Península (Pirineus, Prepirineus i serralada
Cantàbrica). No obstant això, les poblacions al seu límit de distribució o les de més baixa altitud
son les que es mostren més amenaçades. Així doncs, a bona part de les poblacions al nivell
de mar de Galícia on habita R. temporaria parvipalmata, i de Cantàbria, presenten problemes
de conservació a causa de la desaparició dels seus punts de cria (GALÁN, 1999) i (ESTEBAN,
1997) a Galícia i Cantàbria, respectivament. En aquest sentit, diversos autors assenyalen com a
principal problema de conservació dels amfibis la regressió dels seus punts de reproducció per
sobre d’altres incidències com ara els atropellaments o el comerç (BOSCH i AYLLÓN, 1998) i
(GALÁN, 1999).
Tenint en compte aquests fets i observant l’estudi present, la població de granota roja a Santa Fe
de Montseny, tot i mantenir certa estabilitat adulta, està patint un fort decrement en l’èxit reproductor.
Això pot induir a la llarga a l’empobriment de la població adulta i la gradual desaparició
d’aquesta espècie del parc natural, a causa de l’eixugament prematur de la quasi totalitat de
punts de cria. Lògicament, per poder constatar aquest fet al cent per cent caldria fer un seguiment
a més llarg termini. No obstant això, amb el que hem vist fins ara, el futur d’aquesta espècie
del parc no sembla gaire prometedor.
La mesura que caldria prendre és construir un seguit de petites basses connectades al torrent que
poguessin mantenir un cabdal prou efectiu perquè les larves poguessin acabar el cicle fins a esdevenir
adultes. La connexió amb el torrent seria una bona idea, ja que hem observat que aquest
no s’arriba a eixugar quasi mai i així podria actuar com a font important d’aigua per a les bassetes.
Això no alteraria en absolut l’ecosistema, i a més seria també un reforç per a la cria d’altres
espècies de la zona, com ara el gripau comú o el tritó verd.
100

Parc Natural del Montseny
Seguiment de les poblacions de cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes)
del Parc Natural del Montseny. Temporada 2003
Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca
Objectius
Detectar la presència de crancs de riu a les diferents conques del parc. Conèixer la distribució i
abundància de les poblacions de cranc de riu ibèric. Conèixer la variació en distribució i abundància.
Caracteritzar les poblacions dels dos únics nuclis del parc on l’espècie hi és present de manera
evident (nuclis de Fondrats i Vinyes, pertanyents a la subconca de la riera d’Avencó, de la conca
del Besòs) i conèixer les seves dinàmiques poblacionals.
Metodologia
Cranc ibèric (Austropotamobius pallipes)
La metodologia de camp utilitzada per a aquest estudi és la mateixa que s’ha anat utilitzant en
els estudis anteriors: prospecció visual acurada de trams estàndards de 300 metres de llargada,
contrastat, aquest cop, amb la utilització de trampes cilíndriques d’embut, de doble entrada. Es
prenen, igualment, mesures biomètriques com ara el pes i la longitud R-T, el sexe, l’estat sanitari
i l’estat fenològic per a cada individu capturat, tot reflectit en fitxes de camp.
La metodologia en el tractament de dades inclou tant una descripció de l’estat actual de les
poblacions estudiades, com una comparativa amb les dades obtingudes en les temporades anteriors.
Resum
Aquest any, i per a aquesta temporada 2003, s’han canviat les prioritats d’estudi, ja que fins a la
temporada 2002 inclosa es pretenia obtenir un registre clar de presència o absència d’aquesta
espècie a tot el parc. En aquest darrer estudi, en canvi, ens hem centrat a avaluar l’estat dels nuclis
de poblacions de cranc que encara resisteixen, a fi de conèixer més a fons la seva dinàmica i característiques
intrínseques com a possibles plataformes de sortida per plantejar-se treballs de recuperació
in situ, i posteriorment fer-los extensibles a altres zones del parc on és conegut que l’espècie
ja no hi és present.
Els punts calents on hi ha presència de l’espècie són els trams de Fondrats i Vinyes, tots dos pertanyents
a la subconca de la riera d’Avencó (Besòs).
Aquest any, el seguiment d’aquests trams repartits en diverses sortides de prospecció ha permès
comptabilitzar un total de 40 individus a Fondrats i 31 individus a Vinyes, que han revelat una
proporció de mascles i femelles de 0,3:1 en el primer cas i d’1,6:1 en el segon. I es troben pràcticament
representats tots els grups d’edat en els dos casos.
No s’ha detectat presència ni d’afanomicosi ni de cranc americà en cap cas.
Comparant el recompte d’individus en els dos trams d’estudi amb referència als anteriors anys,
veiem un augment notori d’exemplars. Això, creiem que es deu al fet que aquesta temporada
s’ha mostrejat un recorregut global de riera molt més llarg a fi d’aconseguir aquesta caracterit-
101

Parc Natural del Montseny
zació que s’ha anat comentant; han estat mostreigs de trams de 300 m/sessió, no repetits, fins a
un total aproximat de 1.500 m mostrejats per a cada un dels dos nuclis de població.
Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Fondrats
Percentatge comparatiu dels diferents grup d’edat al nucli d’estudi 1: Fondrats. S’estableixen cinc categories o grups d’edat: de 1r any
(grup 1) fins de 5è any (grup 5). n = 83. 1, 2000; 2, 2001; 3, 2002 ; 4, 2003.
102
Fondrats Estructura d’edats població (%)
Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è
Temp. 2000 17 1:1 7 jul. 21.30 0 29 14 36 21
Temp. 2001 15 1,33:1 4 maig 20.00 18 18 25 12,5 18
Temp. 2002 11 0,75:1 21 jul. 20.00 0 43 43 0 14
Temp. 2003 40 0,3:1 Ago.-set. 20.00 39 19 29 13 0
Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Vinyes (el Pujol)
Vinyes (pujol) Estructura d’edats població (%)
Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è
Temp. 2000 32 1,3:1 4 ago. 21.30 0 0 40 16 44
Temp. 2001 22 1,2:1 14 set. 20.00 4,5 18 48 4,5 4,5
Temp. 2002 12 0,8:1 4 ago. 17.00 0 33,5 22 44,5 0
Temp. 2003 31 1,6:1 Set.-oct. 20.00 6 43,5 9 31.5 10,5
Tot i que els valors de aquest any són més alts, no podem oblidar que no deixen de ser valors baixos
i que això continua apareixent com un problema alhora de fer avaluacions.
Si ens fixem en la distribució d’edats, per a la temporada 2003 s’observa que de manera general
apareixen la totalitat de les categories d’edat, que, com es veu a les taules, les continuem distribuint
en cinc i que van d’individus de primer any a cinquè any. A Fondrats, i amb referència als
anys anteriors, augmenta de manera notòria la presencia d’individus del primer any, i els individus
del cinquè any hi perden molt de pes.
A Vinyes, si bé durant la temporada 2002 i precedents la representació forta era per als individus
de les franges d’edat intermèdies, actualment guanya molt de pes el grup d’individus del segon
any en pro de la resta de grups d’edat, força minvats.
Comparatiu dels grups d’edat a Fondrats
PERCENTATGE POBLACIONAL
50
40
30
20
10
0
% 1r any
% 2n any
% 3r any
% 4t any
% 5è any
1 2 3 4
0 18 0 39
29 18 43 19
14 25 43 29
36 12,5 0 13
21 18 14 0
TEMPORADES 2000 - 2003
% 1r any
% 2n any
% 3r any
% 4t any
% 5è any

Comparatiu dels grups d’edat a Vinyes
PERCENTATGE POBLACIONAL
60
50
40
30
20
10
0
temp. 2000 temp. 2001 temp. 2002 temp. 2003
% 1r any 0 4,5 0 6
% 2n any 0 18 33,5 43,5
% 3r any 40 48 22 9
% 4t any 16 4,5 44,5 0
% 5è any 44 4,5 0 10,5
TEMPORADES 2000 A 2003
Parc Natural del Montseny
% 1r any
% 2n any
% 3r any
% 4t any
% 5è any
Percentatge comparatiu dels diferents grups d’edat al nucli d’estudi 2: el Pujol. S’estableixen les mateixes categories per grups d’edat:
de 1r a 5è any. n = 97
Comparativa poblacional Fondrats-Vinyes. Temporada 2003
PERCENTATGE POBLACIONAL
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
39
6
19
43,5
FONDRATS 39 19 29 13 0
VINYES (PUJOL) 6 43,5 9 31,5 10,5
Comparativa del pes representatiu que prenen els diferents grups d’edat, en percentatge poblacional, entre els dos nuclis d’estudi:
Fondrats vs. Vinyes (Pujol). n = 71
29
9
GRUPS D'EDAT
13
31,5
0
10,5
1r any 2n any 3r any 4t any 5è any
FONDRATS
VINYES (PUJOL)
Comparant el pes que prenen els diferents grups d’edat pels dos trams al llarg de l’última temporada
d’estudi, en el cas del nucli de Fondrats s’intueix una estructura poblacional piramidal en què
els individus més joves serien els qui més casos detectats acumulen, i aquesta quantitat aniria disminuint
a mesura que saltem de grup d’edat. En el cas de Vinyes, semblaria que on més individus
trobem és en els grups d’edat intermedis.
En l’estudi i caracterització dels grups d’edat, continuem basant-nos en el mètode establert per a
la població de Lozère, a causa, com sabem, de les relacions de proximitat tant genètica com geogràfica.
No obstant això, ens plantegem per primer cop, i de cara a una nova etapa de seguiment,
intentar centrar l’estudi d’aquests grups amb les dades del mateix parc que s’han anat recollint
fins ara; això permetria tenir un millor coneixement de les característiques poblacionals in situ.
Pel que fa a la proporció de sexes, observem que no és fins aquesta temporada que apareixen
unes diferències més grans en la proporció de mascles i femelles, ja que fins a la temporada 2002
els valors marcaven un equilibri relatiu de sexes.
103

Parc Natural del Montseny
Evolució de la ràtio per sexes
Evolució comparada de la proporció de l’índex de masculinitat entre els dos nuclis d’estudi: Fondrats vs. Vinyes. Les corbes representen,
per a cada temporada i per als dos nuclis, el nombre de mascles respecte a un valor fix = 1 de femelles (n = 180)
S’ha descrit un comportament poligàmic en A. pallipes per part dels mascles d’aquesta espècie
(ARRIGNON, 1996). D’acord amb això, les tendències observades amb els resultats d’aquest any
mostren una situació preocupant en el cas del nucli de Vinyes, ja que els valors de l’índex de masculinitat
per a aquest cas semblen reflectir una situació invertida a la tendència natural, amb un
increment considerable del nombre de mascles respecte al de femelles (1,6:1). És al tram de
Fondrats on, tot i observar-s’hi una forta davallada de la proporció de mascles (0,3:1), semblaria
que els valors estarien més d’acord amb aquesta mateixa tendència.
En aquest estudi s’han obtingut dades més concretes per als nuclis de població de cranc ibèric que
encara queden al parc. S’han mesurat i avaluat paràmetres referents a l’efectiu poblacional, distribució
d’edats i ràtio per sexes i s’ha pogut determinar que les dues poblacions encara es mantenen,
amb més o menys èxit. Sembla també que aquests dos nuclis mantenen, en línies generals,
tots els seus grups d’edat representats i que la proporció de sexes, tot i que en l’última temporada
ha presentat canvis notoris, dóna possibilitats perquè les poblacions continuïn.
És cert que aquest any es pretenia obtenir una radiografia força clara d’aquestes poblacions, tant
del seu estat actual com de la seva evolució, però continuem patint el problema d’intentar treure
conclusions clares a partir de valors de n (mostra) massa baixos, i més si del que es tracta ja no
és tant de detectar presència o absència d’espècimens en una riera, com d’avaluar el seu estat
detallat quan hi són.
Caldrà obtenir més dades durant la temporada 2004 per analitzar aspectes com ara la mida poblacional
i les tendències, ja que, si bé creiem que la n difícilment augmentarà, sí que podem intentar
veure com evoluciona i per què, i això és bàsic per gestionar.
3.3 Seguiment d’espècies cinegètiques
Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya.
Parc Natural del Montseny. Temporada 2002-2003
Estudi realitzat per Carme Rosell, Daniel Villero i Ferran Navàs
Minuàrtia, Estudis Ambientals
Objectius
Conèixer la dinàmica de les poblacions de senglar. Conèixer l’evolució de les captures de senglar.
Fomentar la col·laboració entre el col·lectiu de caçadors i els administradors del parc.
104
1,8
1,6
1,4
1,2
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
1,3
1,33
1,2
1 1 1 1
0,8
0,75
Temp. 2000 Temp. 2001 Temp. 2002 Temp. 2003
FONDRATS 1 1,33 0,75 0,3
VINYES (PUJOL) 1,3 1,2 0,8 1,6
VALOR = 1 FEM. 1 1 1 1
TEMPORADES D'ESTUDI
1,6
0,3
FONDRATS
VINYES (PUJOL)
VALOR = 1 FEM.

Metodologia
Parc Natural del Montseny
Registre en un carnet de colla senglanaire de les dades referents a les batudes que es fan: data,
zona de caça, localitat, nombre de caçadors participants, nombre i característiques dels senglars
abatuts, nombre de senglars observats, nombre de gossos utilitzats i dades sobre el medi.
Les dades registrades s’incorporen a una base de dades i es tracten estadísticament.
Resum
Aquesta és la cinquena temporada en què s’aplica el Programa de seguiment de les poblacions de
senglar al Montseny. Actualment, aquest mateix sistema de seguiment s’aplica a cinc reserves
nacionals de caça (Boumort, Cadí, Alt Pallars-Aran, Freser-Setcases i Ports de Tortosa), cinc parcs
naturals (Montnegre-Corredor, Garraf, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Zona Volcànica de la
Garrotxa) i un sector que inclou un grup de vedats de l’Alt Empordà i la zona de caça controlada
de l’Alt Empordà.
Aquest any, totes les colles que cacen al massís del Montseny han anotat les dades de les batudes
als carnets de colla senglanaire. Concretament, han col·laborat en el seguiment disset colles de
caçadors que cacen en un total de dinou àrees privades de caça. Aquest any s’ha incorporat la colla
de Figaró-la Garriga.
Colles participants en el seguiment. Temporada 2002-2003
Arbúcies El Senglar Riells-Viabrea
Arbúcies 2 (colla d’en Goita) Fogars de Montclús-Campins Sant Esteve-Santa Maria
Cànoves Gualba Sant Feliu de Buixalleu
Congost Montseny d’Amunt Santandreu
El Brull Montseny-Sant Pere de Vilamajor (inclosa La Cortada) Seva
La Garriga-Figaró Viladrau
En total, la superfície dels terrenys cinegètics on s’han fet les batudes és de 43.690 ha, superior a
la temporada anterior. En aquesta superfície s’han recopilat dades d’un total de 448 caceres. En
cada batuda hi participa una mitjana de vint-i-set caçadors. En la meitat de les batudes hi han participat
entre vint i trenta caçadors, si bé s’han fet batudes amb un mínim de nou i un màxim de
noranta-dos caçadors.
Variació de la superfície i l’esforç de caça en les darreres temporades
Total Superfície Total Caçadots/batuda Gossos/batuda
batudes (ha) batuda mitjana (mín.-màx.) mitjana (mín.-màx.)
1998-1999 37.940 399 28 (8-72) 19 (2-70)
1999-2000 47.909 500 25 (8-82) 16 (1-50)
2000-2001 47.909 475 27 (5-71) 17 (1-50)
2001-2002 41.533 367 26 (8-79) 18 (4-60)
2002-2003 43.690 448 27 (9-92) 19 (3-67)
L’emplaçament del Parc Natural del Montseny, que forma part tant de la província de Barcelona
com de la de Girona, fa que el període de caça sigui diferent per a les àrees de caça situades en
cadascuna de les províncies. Per a les situades a les comarques gironines, la temporada s’ha allargat
de l’1 de setembre de 2002 al 2 de febrer de 2003, mentre que per a les situades a les comarques
barcelonines l’inici ha estat el 12 d’octubre de 2002 i el final el 23 de febrer de 2003, de
manera que s’ha allargat la temporada tres setmanes més respecte a la durada tradicional a
Catalunya. La distribució mensual de les batudes realitzades al Montseny ens indica que els mesos
105

Parc Natural del Montseny
de més activitat cinegètica han estat el desembre, amb 113 batudes, i el gener, amb 101. El mes
de setembre, amb 30, ha estat el més baix. L’allargament de la temporada al febrer a la província
de Barcelona ha estat aprofitat per set colles, que han fet 16 batudes més.
Distribució mensual de les batudes 2002-2003
Temporada Senglars / 100 ha Variació de captures (senglars / 100 ha) Variació de l’índex de densitat de senglar
1998-1999 1,56 – –
1999-2000 1,62 +4% –17%
2000-2001 1,63 +1% +6%
2001-2002 1,98 +22% +57%
2002-2003 1,84 –6% –23%
106
120
100
80
60
40
20
0
30
Evolució del nombre de captures
73
96
113
101
Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer
Aquesta temporada, i conjuntament per a les disset colles, s’han caçat 809 senglars, xifra que
representa un rendiment mitjà d’1,8 senglars caçats per batuda. Això representa una disminució
del 20% respecte al rendiment de la temporada anterior, en què es van caçar 823 senglars (2,24
senglars/batuda). Amb relació a la superfície dels vedats, s’ha caçat 1,9 senglars per batuda, xifra
que representa un 6% menys que la temporada anterior.
Cal assenyalar, però, que les oscil·lacions de la població es reflecteixen millor a través de la variació
de l’índex de la densitat de la població de senglar, ja que s’obté tenint en compte, no només
el nombre de senglars capturats, sinó també l’esforç de caça, és a dir, el nombre de caceres que
s’han fet per capturar-los. Aquest índex s’havia mantingut molt estable en les temporades anteriors,
fins a la 2001-2002, en què va augmentar en un 57%, i aquest any, en què s’ha reduït en
un 23%.
Si tenim en compte que aquesta temporada al Montseny, l’eficiència de caça ha estat globalment
del 37%, i podem donar una estimació de la densitat absoluta que se situa prop dels
5 individus cada 100 ha. Si la comparem amb altres espais inclosos en aquest seguiment, observem
que aquesta densitat és la segona més elevada de les que s’inclouen en el programa de
seguiment.
Captures. Temporada 2002-2003
Senglars totals 809
Senglars caçats/100 ha d’acotat 1,9
Senglars caçats/batuda 1,8
Variació en el nombre de senglars capturats i en l’índex de densitat de senglar al Montseny durant
les darreres temporades
35

Evolució del nombre de senglars caçats
2
1,8
1,6
1,4
1,2
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
Característiques dels senglars caçats
Senglars caçats / 100 ha
1,56 1,62 1,63 1,98 1,84
1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003
Temporada
Parc Natural del Montseny
Continuant amb la mateixa tendència que les tres temporades anteriors, en aquesta temporada
el nombre de mascles morts (432) ha estat lleugerament superior al de femelles (377). Tot i així,
les diferències no són significatives i, com que no es pot considerar que hi hagi una selecció del
sexe durant les caceres, aquests resultats indiquen que a la població de senglar del Montseny hi
ha aproximadament la mateixa proporció de mascles i de femelles.
Proporció de sexes en la temporada 2002-2003
Mascles
53%
Femelles
47%
El 49% dels individus caçats pesen menys de 50 kg, i només un 16% passen de 70 kg. Aquest fet
és normal en una població d’un animal tan prolífic com el senglar, on bona part dels exemplars
són molt joves, amb una edat inferior als dos anys.
La diferència entre els mascles i les femelles es posa de manifest sobretot en el pes. Només el 5%
de les femelles han superat els 70 kg, i només una ha arribat als 100. Entre els mascles, un 26%
tenen un pes superior als 70 kg i catorze van pesar més de 100. El pes màxim d’entre els senglars
caçats aquesta temporada al Montseny ha estat el d’un mascle de 130 kg, que també ha estat el
més gros dels abatuts aquesta temporada en el conjunt dels espais inclosos en el Programa de
seguiment. Des de l’inici del Programa, el pes màxim el va assolir un mascle de 150 kg capturat al
Montnegre en la temporada 2001-2002.
Observacions d’altres espècies d’ungulats durant les batudes
Igual que en temporades anteriors, destaquem que cap colla no ha anotat observacions de cabirol
(Capreolus capreolus), tot i que l’espècie és present al massís, com a conseqüència de l’alliberament
d’alguns individus i també perquè arriben exemplars procedents del sector Montnegre-
Corredor, tot creuant la Tordera i la xarxa viària de la vall. Algunes informacions ens indiquen que
se n’han observat a Cànoves i a Arbúcies, però en cap d’aquestes zones no s’han anotat cabirols
vistos durant les batudes. Probablement l’espècie es troba en molt baixa densitat.
107

Parc Natural del Montseny
Recordem que és interessant anotar totes les observacions de cabirol, ja que és una espècie en
expansió i de difícil cens, i perquè el percentatge de batudes en què s’observa l’espècie pot donar
una estimació de l’abundància d’aquest petit cèrvid i pot ajudar a fer un seguiment de la seva distribució.
Prevenció de danys provocats pels senglars als conreus
En alguns sectors del Montseny, com en altres indrets de Catalunya, es produeixen danys de senglar
als conreus, plantacions de jardineria, camps de golf, etcètera. Dels diversos sistemes que es
poden aplicar per prevenir els danys, el més recomanable és el tancat elèctric (anomenat també
pastor elèctric). Aquest sistema aconsegueix aturar l’entrada dels senglars al camp, però és important
que se segueixin les instruccions següents:
– El tancat ha de tenir com a mínim dos fils: el primer, a 25 cm de terra, i el segon, a 50 cm.
Si vol reforçar més encara, per impedir l’entrada de cabirols, cal un tercer fil situat a 120 cm.
– Cal fer-ne un bon manteniment, tot segant l’herba periòdicament per evitar que toqui els fils.
– S’ha d’instal·lar adequadament per evitar que els senglars hi puguin entrar, per exemple,
saltant des del cim d’un marge. Els senglars poden entrar-hi saltant i després tenen dificultats
per sortir-ne.
Un altre sistema que també sembla donar bons resultats, però que requereix més dedicació i més
manteniment, és la instal·lació de productes que fan olor desagradable per als senglars (amb orina
de predadors o d’humans) i que sembla que ajuden a evitar que el senglar penetri dins els camps
encerclats per aquesta substància.
Pla de recuperació i seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) al pla
de la Calma
Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca
Objectius
Engegar i provar la metodologia de reintroducció amb gàbies d’aclimatació, també anomenada
hacking per a la perdiu. Fer el seguiment continu dels individus alliberats.
Metodologia
1) Metodologia d’aclimatació
Construcció de tres gàbies d’aclimatació per a perdius (2002). Situar vuit parelles de perdius adultes
i reproductores durant els mesos d’hivern i alliberar-les a l’acabament de la temporada de
caça. Determinar i realitzar cinc transsectes (quatre al pla de la Calma i un a Fogars de Montclús)
de seguiment per establir l’abundància relativa i la prospecció de les diferents zones per tal d’establir
territoris.
Per aconseguir l’aclimatació de les perdius a l’àrea de reserva on seran alliberades, s’utilitzen parcs
d’aclimatació, que consisteixen en una gàbia situada dins d’un tancat de protecció de depredadors.
Les perdius són alimentades durant el període de captivitat, primerament amb una barreja
de pinso i blat, i després amb blat fins al moment d’alliberar-les. La composició del pinso destaca
per contenir un 21,60% de proteïna i per la presència de diverses vitamines i oligoelements
(SÁNCHEZ CABRA, 2000).
Per optimitzar la metodologia, és important fer un estudi de les condicions de la fase de captivitat
i una anàlisi dels resultats. Així doncs, es prenen dades de la durada del temps de captivitat,
de la supervivència durant aquest temps, dades climatològiques, edat dels animals, i nombre d’animals
per gàbia a l’inici. Les dades climatològiques analitzades són, d’una banda, la mitjana de
les temperatures mínimes (durant el període entre l’1 de desembre i l’1 de març), que és més sen-
108

Parc Natural del Montseny
sible a la variació que la mitjana aritmètica, i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra,
el total acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicions
de sequera durant el període estival.
Les perdius que són a les gàbies han estat visitades un mínim d’un cop a la setmana, per comptarles,
posar-los menjar i aigua i examinar l’estat de les gàbies.
2) Metodologia del seguiment (prospeccions i transsectes)
El seguiment o la monitorització d’un paràmetre ambiental consisteix en l’obtenció d’una sèrie
temporal de dades que permet accedir a informació per avaluar i analitzar l’evolució d’aquest
paràmetre. Les tècniques de seguiment són un conjunt de metodologies encaminades a l’obtenció
de l’esmentada informació. Aquestes tècniques estan més o menys estandarditzades en funció
del tipus d’informació que se’n vol extreure. En el cas que ens ocupa, l’objectiu del seguiment és
avaluar els resultats de la metodologia de reforçament de les poblacions de perdiu roja mitjançant
l’aclimatació i posterior alliberament d’exemplars provinents de la cria en captivitat. Les
dades a obtenir són albiraments/contactes dels animals alliberats, mentre van ocupant àrees (territoris)
a la zona d’influència al voltant del centre d’aclimatació.
Per obtenir aquesta informació s’ha escollit una metodologia mixta de prospeccions i transsectes
de les zones d’estudi.
Les prospeccions consisteixen a recórrer la zona anotant els contactes i tractant de delimitar territoris.
Aquesta metodologia és poc estandarditzada en el sentit que no hi ha una durada, un itinerari,
una velocitat de desplaçament, una freqüència de visites prefixada, com sí que és el cas dels
transsectes. En aquest primer cas, no volem avaluar l’abundància relativa d’individus al llarg del
temps, si no tan sols la presència o absència de parelles assentades als respectius territoris.
S’utilitzen reclams per atreure els animals. La prospecció consisteix, doncs, a recórrer la zona d’estudi
sense rutes prefixades aturant-se per escoltar, buscar indicis (excrements, plomes, escarbotades,
etc.). La freqüència de visites és d’un cop a la setmana durant el primer mes posterior a l’alliberament,
i d’una vegada cada quinze dies a partir del segon mes. Cal afegir que els animals no
han estat marcats per individualitzar-los. Per tant, en estimar el nombre de territoris/parelles a
partir dels contactes obtinguts, s’ha de considerar aquesta limitació.
D’altra banda, s’ha establert una metodologia de transsectes, més estandarditzada, per permetre
l’obtenció d’informació destinada a avaluar l’abundància relativa de l’espècie. Els transsectes consisteixen
en un itinerari fix, de durada i distància també establertes i dins d’un interval de temps
determinat que va des de la sortida del sol fins a tres hores més tard. La freqüència de realització
d’aquests transsectes és d’un cada dos mesos. S’han establert transsectes a les tres zones on s’han
establert els parcs d’aclimatació i dos més al pla de la Calma.
Transsectes de seguiment de perdius
Identificació 1 2 3 4 5
Nom L’Agustí El Clot Fogars Bassau-Terrús Xixa-Corral Bellit
Distància 1 km 1 km 1 km 1 km 1 km
Coordenades UTM 1 _ 1 31TDG4222 31TDG4327 31TDG5321 31TDG4426 31TDG4622
Temps 45 min 45 min 45 min 45 min 45 min
En l’anàlisi dels resultats s’inclouen –com en el cas de l’estudi de les condicions d’aclimatació–
dades climatològiques, d’una banda la mitjana de les temperatures mínimes, que és més sensible
a la variació que la mitjana aritmètica i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra, el
total acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicions de
sequera durant el període estival.
Finalment, val a dir que són molt importants les dades que s’obtenen cada any a partir del transsecte
col·lectiu que fa la guarderia a la tardor i la primavera. Disposar d’una notable sèrie d’anys
de dades és, en aquest cas, un valor afegit. Com també són una font important d’informació les
dades aportades pels caçadors referents als totals d’exemplars alliberats i els capturats per temporada
(Memòria P.N. Montseny 2001). Aquestes variables són objecte de diferents anàlisis de correlació
i de tendències.
109

Parc Natural del Montseny
Resum
Durant l’any 2003 se n’han alliberat un total de dotze exemplars a Fogars i setze a l’Agustí. A la
zona del Clot, no hi ha hagut alliberaments per problemes de depredació. D’acord amb els resultats,
s’hauria assentat una parella a la zona de l’Agustí. En aquesta zona s’ha anat constatant la
presència de com a mínim una parella des del mes de desembre del 2002. No obstant això, entre
els mesos d’octubre i desembre del 2003, no s’hi van detectar exemplars. No va ser fins el gener
del 2004 que es tornà a constatar la presència d’una parella que aprofita una zona de llindar de
prats i bosc mig embardissada. Probablement, els animals alliberats les successives vegades han
anat compensant les depredacions i permetent la continuïtat de la parella. També és molt probable
que altres animals provinents de aquests alliberaments s’hagin dispersat en direcció al pla de
la Calma o al Bellver.
A la zona de Fogars, es va constatar la presència d’una femella com a mínim, des del desembre
fins a l’abril. No obstant això, posteriorment a l’octubre s’hi van observar dos exemplars. Aquestes
dades no permeten confirmar, però, l’establiment d’una parella a la zona.
Pel que fa al seguiment dels efectius poblacionals existents, val a dir que es van obtenint dades
mitjançant les prospeccions amb reclam i els transsectes per poder definir l’estatus poblacional, la
seva distribució i l’evolució de les poblacions. A més, per complementar aquests mètodes i tenir
un ventall de dades que permeti donar uns resultats més precisos en el futur, s’ha establert una
metodologia de punts d’escolta fixos amb reclam. Aquest darrer mètode permetrà cartografiar la
distribució i densitat dels animals, per a estudis d’evolució i d’interacció amb el medi.
Durant la temporada de cria tenim la certesa, segons les diverses fonts obtingudes, que com a
mínim hi ha set grups reproductors a la zona del pla de la Calma. Cal destacar els efectes perjudicials
que pot haver tingut la forta calor i sequera dels mesos estivals en la supervivència de les llocades.
Dades de captivitat a la gàbia del Clot
Sobre aspectes metodològics
Durant aquest segon any de projecte s’ha continuat posant a punt la metodologia dels parcs d’aclimatació.
S’ha treballat per minimitzar la depredació. Aquest ha estat un factor destacable que
110
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
9-7-2002 16 Jove 5 0 0 – 18
1-12-2002 16 Adult 92 15 93,75 2,1 –
5-8-2003 20 Jove 7 0 0 – –
Dades de captivitat a la gàbia de l’Agustí
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
15-6-2002 16 Adult 28 12 75 – 21.4
1-12-2002 16 Adult 55 13 81,25 2,7 –
5-8-2003 20 Jove 39 16 80 – –
Dades de captivitat a la gàbia de Fogars de Montclús
Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)
15-6-2002 20 Jove 60 0 0 – 103,4
1-12-2002 18 Adult 105 13 72,22 2,4 –
5-8-2003 20 Jove 39 12 60 – –
10-10-2003 70 Jove 81 0 0 – –

Parc Natural del Montseny
ha afectat el projecte en alguns moments. Això ha consistit a ajustar el temps d’exposició dintre
d’un compromís entre aconseguir una aclimatació efectiva dels animals i reduir les probabilitats
de depredació en reduir el temps d’exposició dins les gàbies. Tanmateix, s’han reforçat les gàbies
en aquells punts en què l’experiència indicava més vulnerabilitat.
Pel que fa al reforçament de les gàbies, i segons l’experiència tinguda fins ara, es proposa:
– Encimentar la base del filat de les gàbies (com a la gàbia de Fogars) per impedir l’accés per
sota. Una alternativa és enterrar el filat 15 cm al llarg de tot el perímetre.
– Reforçar-les amb doble filat des de la base fins a 50 cm d’alçada per evitar que els depredadors
trenquin el filat rosegant-lo.
– Protegir amb doble filat també les cantonades superiors de la gàbia, on des de les estaques
de l’estructura, enfilats, els depredadors tenen un suport per rosegar la malla.
– Fer-hi un sostre de filat gruixut i folrar-lo per sota amb malla per atenuar cops de les perdius
contra el sostre.
– Ajustar les portes (inferior i lateral).
També s’ha treballat per optimitzar el procés d’«arrelament» a la zona, bo i reforçant amb menjadores
i abeuradors (a l’estiu) l’àrea experimental. Cal estendre aquestes mesures, però, més enllà
de les zones adjacents als parcs d’aclimatació.
Un tercer aspecte que cal millorar és la gestió de l’habitat. Els resultats són encara poc evidents i
tan sols a la zona de l’Agustí es constata la instal·lació segura d’una parella. S’ha demanat –i així
s’ha començat a preveure– la realització de sembres de cereal a diversos sectors de les àrees experimentals.
Fins ara, només s’ha sembrat als camps de la zona de Fogars de Montclús, però aquesta
es va fer tard i la puixança del cereal va arribar quan ja s’havien alliberat les perdius i, per tant,
fora del període més crític de supervivència. Els sembrats han de contribuir a donar cobertura,
protecció i aliment, tot facilitant la supervivència de les perdius alliberades. Aquests sembrats han
d’anar acompanyats d’altres mesures de suport, com ara la instal·lació de menjadores i abeuradors,
sobretot en els períodes més crítics, com poden ser les sequeres extremes o els freds rigorosos.
Observem que a la zona de Fogars no es mantenen els marges de bardissa, que serveixen de refugi.
Caldria també incidir en l’ús de bones pràctiques agràries, dins d’un marc de sostenibilitat.
És desitjable que aquests aspectes de gestió de l’hàbitat tinguin una continuïtat, que en garanteixi
la efectivitat. En tractar-se d’activitats que cal promoure activament, caldria emmarcar-les en el
conjunt d’un pla d’actuació global que reconegui la diversitat paisatgística i que promogui la conservació
d’aquests espais sembrats dins del parc, majoritàriament forestal. D’aquesta manera, es
podria preveure una dotació econòmica que en garanteixi la continuïtat, amb coherència dins
d’un pla global.
3.4 Seguiment de dades fenològiques
Seguiment de dades fenològiques
Equip Tècnic del Parc
Anualment es prenen dades de la fenologia de diverses espècies d’animals (oreneta, tórtora,
puput, rossinyol, becada, àliga marcenca, granota roja, tritó pirinenc, cranc ibèric, cranc vermell i
processionària del pi). Amb l’obtenció d’una llarga sèrie de dades i la comparació amb les dades
meteorològiques, es podrà elaborar un calendari fenològic que servirà per detectar canvis significatius.
111

Parc Natural del Montseny
3.5 Recollides i albiraments de fauna
Recollides i albiraments de fauna
Equip Tècnic del Parc
Habitualment es recullen animals morts dels quals s’omple una base de dades i, si l’estat en què
es troben ho permet, es traslladen al Museu de Granollers, secció de Ciències Naturals, per estudiar-los.
Durant l’any 2003 se n’han fet set fitxes.
Nombre d’exemplars observats per anys
112
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Nre. d’observacions 64 35 51 90 41 22 27 7 7

Programa 4. Processos i interaccions
4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones
Seguiment de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)
Equip Tècnic del Parc
Parc Natural del Montseny
Des de l’any 1990 es fa el seguiment sistemàtic de la corba de vol d’aquesta papallona mitjançant
la captura de mascles en trampes d’atracció, a fi d’estimar el grau d’afectació de les pinedes. El
control es duu a terme amb dotze trampes situades a la carretera BV-5301 entre els punts quilòmetrics
9 i 22.
La incidència d’aquesta plaga al Montseny és molt localitzada, sobretot en plantacions de pi insigne,
i relativament poc important.
Captures el 2003
Captures anuals
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
15 jul 22 jul 29 jul 06 ag 12 ag 19 ag 26 ag 02 set 09 set 16 set
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Resum de les captures mitjanes per setmana i trampa
Captures Captures
Any mitjanes totals
1990 20,18 1.937
1991 17,72 1.970
1992 26,01 2.445
1993 26,46 3.760
1994 22,27 2.762
1995 8,69 1.052
1996 18,28 2.638
30
25
20
15
10
5
0
Nre. d’exemplars
Captures totals
Captures mitjanes
Captures Captures
Any mitjanes totals
1997 11,88 1.819
1998 11,65 1.818
1999 18,20 1.966
2000 16,58 1.791
2001 9,64 1.504
2002 6,83 1.066
2003 9,44 906
113

Parc Natural del Montseny
4.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació
Transsectes botànics de cobertures a les zones d’ecotó entre zones forestals
i prats
Estudi realitzat per Josep Maria Clavero i Serralabós, botànic
Objectius
Detectar els canvis florístics i estructurals que es produeixen en les formacions vegetals. Conèixer
i analitzar la dinàmica de la vegetació a les zones altes del Montseny.
Metodologia
Tercera repetició de dotze transsectes botànics de cobertures. Anàlisi comparativa amb els resultats
del 1992-1993 i del 1997.
Resum
Durant el final de la primavera i l’inici de l’estiu del 2003, es van fer els dotze transsectes que s’havien
determinat el 1992.
De l’anàlisi comparativa amb les campanyes anteriors, s’extreuen les conclusions següents:
114
1) Transsecte Turó-1
Vessant nord-est del turó de l’Home, que desenvolupa una fageda amb clarianes i amb contacte
amb l’avetosa: pèrdua en la diversitat del sotabosc de la fageda. La clariana existent es
redueix, i a la zona de contacte amb l’avetosa augmenta la cobertura del faig.
2) Transsecte Turó-2
Vessant solell orientat al sud-oest del turó de l’Home, amb pastures i matolls: evolució progressiva
dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres i, on el sòl no és prou
madur, s’expandeix Festuca gautieri.
3) Transsecte Turó-3
Vessant sud-est de la carena de les Agudes, amb la fageda remuntant i zones de prats i matolls:
evolució progressiva dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres on el sòl
no és prou madur. La tendència general és que el prat xeròfil passi a landa de bruguerola, i que
aquesta passi a landa de ginebró. Cal destacar l’establiment de moltes plantes a dins del ginebró,
com ara Festuca gautieri o Anemone hepatica. El ginebró és l’arbust recer de plantes més
exigents d’humitat o d’ombra. S’observen més plançons de faig. El faig s’expandeix allà on la
landa de ginebró (amb falguera) és ben constituïda. Les seves llavors germinen i progressen
molt bé entre el ginebró. Passats onze anys, és clara la tendència que el prat xeròfil passi progressivament
a landa de ginebró amb falguera, i ràpidament evolucionarà cap a un bosc de
faig.
4) Transsecte Matagalls-1
Petita fondalada orientada al nord de la serra dels Salaverds. Zona de prats: evolució regressiva
dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls a causa de la dura climatologia d’aquest any.
Augmenta lleugerament l’expansió de la falguera als ST-5/6 i del ginebró al ST-1 i ST-10.
És clar que el factor limitant del creixement dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïda
capacitat hidrològica de què disposen. També s’observa que s’expandeix més fàcilment el ginebró
que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. Els ramats mantenen els prats, els quals apareixen
allà on el sòl es madur i sense pendent. Si no fos pel bestiar –o pel pastor que el porta–,
aquests prats evolucionarien ràpidament a landa de ginebró o a landa de falguera.

Parc Natural del Montseny
5) Transsecte Matagalls-2
Transsecte que voreja el cim de Matagalls des de la font dels Cims i traspassa la carena cap a la
baga de Coll Pregon: evolució regressiva dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls a
causa de la dura climatologia d’aquest any. També s’observa que s’expandeix més fàcilment el
ginebró que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. És clar que el factor limitant del creixement
dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïda capacitat hidrològica de què disposen.
Si la dinàmica climàtica segueix com fins ara, aquesta vegetació seguirà un procés clarament
regressiu.
6) Transsecte Matagalls-3
Vessant nord de la carena de Coll Pregon. Zona de fageda: evolució regressiva del sotabosc de
la fageda. La manca de llum i la gran quantitat de fullaraca que cau al sòl són les causes principals
de la nuesa del sotabosc de la fageda d’aquesta part del Montseny.
7) Transsecte Morou-1
Transsecte del sot de Gualba al Sinaí en el contacte entre la roureda de fulla gran i la fageda:
evolució regressiva del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca de
llum que promou l’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota una
sèrie de tàxons tant herbacis com arbustius i fins i tot de plançons arboris com el bedoll o
l’alzina.
8) Transsecte Sant Marçal-1
Ressegueix la cota 1.100 de la vall de Sant Marçal entre la roureda i la fageda: evolució regressiva
del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca de llum que promou
l’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota una sèrie de tàxons heliòfils
tant herbacis com arbustius.
9) Transsecte Coll Formic-1
Vessant septentrional del turó de Collformic amb barreja de formacions boscoses, fageda i alzinar,
i arbustives: en aquest transsecte apareixen molts canvis en la vegetació, que es corresponen
amb les dominàncies de cada planta en concret. És a dir, que hi ha una clara tendència cap
a formacions climàciques. Dit d’una manera planera: l’arbre guanya l’arbust, l’arbust guanya
l’herba alta, l’herba alta guanya l’herba baixa, i la planta que sigui atapeïda guanya la planta
que sigui aclarida.
Globalment, allà on domina el faig, perquè hi troba les condicions idònies, promou l’augment
de la cobertura del boix, fins que una alta cobertura d’aquest ofega tant el sotabosc com el
boix mateix. La bardissa és també dominada per la fageda que es va atapeint.
Allà on les espècies mediterrànies guanyen –perquè el faig i el boix creixen lentament pel fet
d’haver arrelat en un sòl immadur–, el bruc blanc i l’alzina augmenten la cobertura de manera
clara. Apareixerà un tram de bosc de fulla perenne. La fullaraca d’alzina i la cobertura del
bruc donaran al boix i al faig la possibilitat de establir-s’hi més endavant. La bruguerola prepara
el terreny al bruc blanc si el sòl és immadur, o al boix si és més ben constituït.
10) Transsecte la Calma-1
Zona de carena del puig Drau, fins a endinsar-se cap al nord pel Bac del Vilar, on s’alternen
prats, landes i bosc: evolució progressiva de la vegetació. Els prats xeròfils d’anyals passen a
prats xeròfils de perennes. D’aquí és passa a landa de bruguerola en sòls compactats que no
van ser conreats o a la landa de gòdua en sols més flonjos, els quals van ser llaurats. Tant una
landa com l’altra es fan més extenses. La zona de matolls continua espessint-se, i la zona de
fageda es va atapeint i avança cap a cotes més altes.
11) Transsecte la Calma-2
El transsecte baixa del turó de la Torre cap al faig de Can Figuera. Hi ha prats, landes i alzinar:
evolució progressiva de la vegetació. Les landes de gòdua o de bruguerola passen a landes de
falguera. L’alzinar es va expandint de mica en mica i selecciona un sotabosc en el qual redueix
la bruguerola i potencia la falguera i la bardissa. On la bardissa o la falguera no progressen,
apareixen el bruc blanc i el ginebró.
115

Parc Natural del Montseny
116
12) Transsecte la Calma-3
Zona culminant del pla de la Calma entre el collet de Terrús i el pla del Bassau, amb prats i landes:
si es té en compte que cada tres o cinc anys s’estassen els brucs d’escombres alternativament
i fins a la soca, els canvis que s’hi produeixen es redueixen a la dominància de la falguera
o de la bruguerola. Cal remarcar, doncs, que el fet de retallar el bruc d’escombres està en
equilibri dinàmic respecte als canvis a què està sotmesa la vegetació. La explotació és, doncs,
el manteniment d’un sistema artificial que és compatible amb el tarannà natural.
Els prats del pla de la Calma presenten variacions d’espècies segons la pluviometria de l’any en
qüestió, i també depèn de la època en què es fa el transsecte. Aquests canvis són estrictament
estructurals, mantinguts per una càrrega de ramats.
Conclusions generals
En conclusió, en el transcurs d’onze anys l’evolució de la vegetació ha estat progressiva, és a dir,
que ha augmentat la cobertura de tots els estrats de vegetació i en molts casos s’ha passat a un
grau més en el cicle evolutiu general:
prat xeròfil d’anyals prat xeròfil de perennes 1) sòl sec 2) sòl humit
1) sòl sec landa de gòdua marge del bosc bosc
2) sòl humit prat mesòfil landa de bruguerola landa de falguera
marge del bosc bosc
Avaluació de la restauració de diferents talussos de la carretera
del turó de l’Home
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo
Cursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Continuar amb l’avaluació, començada l’any 2001, de l’estat de les actuacions de restauració realitzades
a diferents talussos de la carretera del turó de l’Home durant els anys 1997 i 1999, mitjançant
sembres manuals, hidrosembra i plantació.
Metodologia
Per fer aquest estudi s’han mostrejat de nou tres zones de mostreig instal·lades l’any 2001 i situades
a: 1) camí del Deumal (Deumal), 2) vessant est de la carretera que arriba al cim (Turó), i 3) Mur,
que estabilitza el desmunt sota l’observatori meteorològic (Mur). Les zones de Deumal i Turó es
van escollir com a representatives de dos casos de restauració de vessaments i despreniment de
rocalla sobre dos vessants en posicions topogràfiques contrastades (oest i est, respectivament) i
amb diferent temps transcorregut des de l’actuació (1999 i 1997, respectivament). La zona de Mur
es va escollir pel fet de representar una restauració realitzada amb material vegetal convencionalment
utilitzat en la restauració de carreteres.
Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia del vessant a cada una de les tres zones es
va fer un nou mostreig dels transsectes instal·lats l’any 2001 i senyalitzats permanentment des de
la carretera, tot mesurant a cada metre, i seguint el pendent, l’amplada de la rocalla present en
el desmunt i de l’extensió de la cobertura herbàcia.
D’altra banda, per tal de determinar la composició específica i el grau de cobertura de les espècies
presents, es van tornar a fer els diferents transsectes de vegetació establerts l’any 2001 (tres
a Deumal, tres a Turó i dos a Mur), perpendiculars a la línia de màxim pendent. En aquests transsectes
de 25 metres cada un, es van determinar a intervals de 20 cm les espècies presents i la seva
alçada.

Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig
Parc Natural del Montseny
El grau de colonització dels diferents talussos continua sent molt positiu, ja que els valors força
elevats de colonització (superior en tots els casos al 80%) obtinguts l’any 2001 se segueixen mantenint
l’any 2003. En el cas dels talussos amb despreniments de rocalla, Deumal i Turó, es continua
observant l’any 2003 un diferent grau de colonització (74,0 i 87,0%, respectivament), que
creiem que es pot atribuir a dos factors: 1) el més llarg temps transcorregut des de la restauració
–i per tant una més gran consolidació al talús– de Turó (1997) respecte a Deumal (1999), i 2) un
pendent més petit i un predomini de grans blocs de pedra al talús de Turó respecte al de Deumal.
No obstant això, cal destacar que aquesta diferència s’ha reduït respecte a la que hi havia l’any
2001 (54,0 i 73,0%, respectivament). En el cas del talús de Mur, continua mantenint una elevada
cobertura, que creiem que és en part producte del seu escàs pendent i d’una més gran presència
de sòl en aquest punt, amb un lleuger augment respecte al 2001.
Pel que fa a les zones ja colonitzades per l’estrat herbaci introduït, a tots els talussos la cobertura
continua sent superior al 70%, amb valors més alts a Turó i Mur respecte a Deumal, tal com
succeeix en el grau de colonització. Cal destacar la manca de diferències significatives entre els
valors observats l’any 2001 i els de l’any 2003. Això, ho podem atribuir al fet que les zones buides,
encara per colonitzar, ja corresponen quasi totalment a zones ocupades per la rocalla o mancades
de sòl.
Tant a Deumal com a Turó les espècies predominants en la coberta herbàcia continuen corresponent
al gènere Festuca. A Deumal, Festuca arundinacea aporta més del 50% de la coberta vegetal,
mentre que a Turó la barreja entre Festuca ovina, Festuca rubra i Festuca gautieri representen
el 90% de la cobertura. Als dos talussos es manté una progressiva naturalització amb la introducció
d’algunes espècies, com ara S. holostea, S. sediforme, A. majus, etc., sense que s’hagi detectat
la incorporació de noves espècies en el període 2001-2003. Pel que fa al talús de Mur, les espècies
amb un grau de cobertura més gran són L. corniculatus i L. perenne. A tots els talussos estudiats
la naturalització és encara incipient, si es té en compte que la riquesa específica no ha canviat
pràcticament respecte al 2001 i se situa entre cinc i set espècies.
L’alçada de la vegetació es continua situant entre 10 i 15 cm als talussos de Deumal i de Turó, mentre
que als de Mur s’assoleixen alçades superiors als 30 cm, sense canvis respecte a les observacions
de l’any 2001.
Avaluació de la restauració del puig Sesolles
Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo
Cursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona
Objectius
Començar l’avaluació de les actuacions de restauració realitzades als terrenys de l’antiga base
militar del puig Sesolles durant l’any 2003, mitjançant hidrosembra i plantació.
Metodologia
Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia de les hidrosembres realitzades als terrenys
ocupats per l’antiga base militar, s’han instal·lat quatre transsectes de 25 m senyalitzats permanentment.
En aquests transsectes s’ha determinat cada 10 centímetres la composició específica i
l’alçada de la vegetació present. D’altra banda, també s’ha fet un mostreig sobre setanta-set dels
ginebrons (Junniperus communis) plantats, en els quals s’ha determinat la seva supervivència i
alçada. Finalment, s’ha instal·lat una petita experiència per valorar l’efecte del tipus de clot de
plantació sobre la supervivència i creixement d’aquests individus. Amb aquest objectiu, s’han
seleccionat vint-i-cinc ginebrons, als quals se’ls ha fet un «castellet» de pedres al voltant del clot
de plantació, que es compararan amb vint-i-cinc individus control.
117

Parc Natural del Montseny
Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig
El grau de colonització dels terrenys de l’antiga base militar del Puig Sesolles es troba en una fase
molt primerenca, amb una cobertura del sòl per les espècies introduïdes en la hidrosembra al voltant
del 34%. Tenint en compte aquest baix percentatge, seria convenient analitzar les causes d’aquesta
baixa colonització (p. ex., condicions meteorològiques adverses, manca de preparació del
terreny, etc.). De les diferents espècies introduïdes, Festuca sp. és la que mostra una presència
dominant, ja que contribueix en més d’un 95% a la cobertura de la vegetació. Pel que fa als ginebrons
plantats, la supervivència ha estat força elevada (88,3%), amb una taxa de mortalitat
(«marres») que es pot considerar normal en aquests tipus d’actuacions.
118

Parc Natural del Montseny
Programa 5. Tractament i transferència de la informació
5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades
La informació obtinguda a partir de les diferents activitats i estudis articulats en els programes del
Pla es tracta i s’emmagatzema informàticament, en la mesura del que és possible. En aquest sentit,
el Parc Natural del Montseny, conjuntament amb els altres parcs gestionats per la Diputació de
Barcelona, està tractant d’establir unes bases de dades que es puguin integrar en el futur Sistema
d’informació geogràfica (GIS) del parc, que pretén ser una eina de treball adequada per millorar
l’accessibilitat a la informació i la gestió del mateix espai natural.
En aquest sentit, s’han realitzat les bases de dades del programa 1 «Seguiment de paràmetres fisicoquímics»
i s’està en procés d’introduir la informació actualitzada i està en període de proves el
projecte pilot per integrar la gestió (Vigilància i control de la normativa) a un GIS.
Manteniment de les bases de dades d’amfibis i rèptils dels parcs naturals del
Montseny, Sant Llorenç del Munt, Garraf i Montnegre-Corredor. 2003
Gustavo A. Llorente, Albert Muntori i Xavier Santos
Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de Barcelona
Resum
La base de dades d’amfibis i rèptils es presenta en format Acces i no és editable. El motiu és evitar
la descentralització de les actualitzacions. Fins ara l’actualització de les bases de dades s’havia
realitzat incorporant les noves citacions a diferents fulls de càlcul Excel que sempre quedaven
sense connexió amb els altres parcs. A partir d’aquest moment les actualitzacions seran unificades
en format electrònic i permetran fer tot un seguit de consultes.
5.2 Difusió de les dades
Anualment, un resum dels estudis i els resultats del seguiment es publica com a annex a la memòria
del parc. Aquest document, que es posa a disposició de tots els interessats a través de la pàgina
web del parc, és tramès sistemàticament a institucions acadèmiques, administracions, estudiosos,
entitats interessades i als membres dels òrgans de gestió i participació del Parc Natural del
Montseny.
Els treballs realitzats i les dades obtingudes, de les quals aquesta memòria pretén ser un resum,
estan disponibles per ser consultats i utilitzats a l’Oficina del Parc Natural a Fontmartina i als centres
de documentació del parc (Museu de Granollers –Ciències Naturals– i Museu Etnològic del
Montseny la Gabella d’Arbúcies.
5.3 Participació en xarxes de seguiment
A més de la participació del Servei de Parcs Naturals en diversos fòrums de seguiment del medi
natural de parcs i reserves de la biosfera, hi ha una estreta coordinació entre els equips que desenvolupen
plans de seguiment als parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.
Aquesta coordinació es materialitza en reunions regulars i en l’establiment de models i protocols
comuns i permet fer l’anàlisi conjunta i comparativa dels resultats.
119

Parc Natural del Montseny
Cooperació amb la Unió Europea
Xarxa europea de nivell II: establiment d’una parcel·la de nivell II per al seguiment de l’estat sanitari
dels ecosistemes forestals a Europa (vegeu les activitats de l’apartat 2.1. Alzinars, del
Programa 2).
Cooperació les Cevenes - Montseny
Establiment de reunions per homogeneïtzar les bases de dades que forniran en el futur el Sistema
d’informació geogràfica del Parc Natural del Montseny.
Cooperació internacional Euromab
Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment dels
programes de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.
Cooperació amb la Xarxa de Reserves de la Biosfera espanyoles
Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment de
guies de seguiment i programes de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.
Col·laboració amb la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals (Europarc)
Dins el treball de la Secretaria de la Federació Europarc-Espanya, es col·labora activament en els
fòrums de seguiment.
120

Parc Natural del Montseny
Programa 6. Foment de la recerca i seguiment d’estudis
6.1 Foment i orientació de la investigació
Estades de recerca al Puig
Des del curs 1996-1997, la Diputació de Barcelona organitza uns cursos per a estudiants universitaris
de segon grau i acabats de llicenciar a l’alberg per a la recerca del Puig. Les activitats que desenvolupen
els diferents cursos s’inclouen al Pla de seguiment, a l’apartat corresponent.
Aquest any s’han fet les setenes estades (curs 2002-2003), i s’hi van inscriure quaranta-nou persones
per assistir als cursos següents:
– «La cartografia de la vegetació aplicada a la gestió». Coordinat pel Departament de Ciències
Ambientals de la Universitat de Girona.
– «Introducció a l’estudi dels quiròpters». Coordinat pel Museu de Granollers.
– «Introducció al seguiment de les poblacions d’ocells». Coordinat pel Departament de Vertebrats
de la Universitat de Barcelona.
– «Dinàmica forestal. Metodologies i aplicacions pràctiques». Coordinat pel Centre de Recerca
Ecològica i Aplicacions Forestals.
El nivell de participació ha estat de trenta-vuit alumnes (onze baixes que no es van poder substituir)
i la participació mitjana dels assistents va ser del 83%.
Altres col·laboracions
Amb la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha col·laborat, dins l’assignatura de projectes de la
Llicenciatura de Ciències Ambientals, en la realització de vint-i-tres projectes corresponents als
cursos 2001-2002 i 2002-2003, el resum dels quals s’ha editat en la col·lecció de Monografies del
Servei de Parcs Naturals amb el títol Diagnosi ambiental al Parc Natural del Montseny.
Una altra col·laboració realitzada amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat acollir un
alumne del curs de Mestratge en tecnologies de la informació geogràfica, organitzat pel
Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del Departament de Geografia per realitzar
el projecte d’un aplicatiu per emmagatzemar i ordenar les dades de fauna recollides pel Pla
de seguiment.
Amb la Universitat de Barcelona també es va col·laborar mitjançant la cessió de l’alberg del Puig
per a la realització de les pràctiques dels alumnes de l’assignatura de Limnologia que imparteix el
Departament d’Ecologia en la Llicenciatura de Biologia.
6.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis
A part dels estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals descrits anteriorment, la tasca dels
Centres de Documentació del Parc Natural del Montseny és fonamental per induir i dirigir les línies
d’estudi més adients. Mitjançant el Pla de seguiment, la informació pot estructurar-se i posar-se a
l’abast de la societat d’una manera ordenada.
121

Xarxa de
Parcs Naturals
Diputació de Barcelona
www.diba.es/parcs
Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre
i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.