1. Objectius - Recercat

Treball de Recerca: Disseny i Construcció d’un Ascensor de 4 Plantes
amb fre de seguretat en un edifici de cinc plantes. En 1872, C. W. Baldwin, que
treballava per a la companyia Otis, va inventar l'elevador hidràulic d'engranatges, els
quals van retirar de circulació als de vapor. Els ascensors hidràulics funcionaven gràcies
a la pressió de l'aigua que subministraven directament les canonades de la xarxa de
proveïment municipal, o mitjançant la força d'una bomba d'aigua instal·lada en un tanc
d'emmagatzematge situat a la part alta de l'edifici. Otis va començar a produir ascensors
hidràulics en 1874. Després d'instal·lar aquest tipus d'elevadors en uns quants edificis,
les companyies van començar a pagar sumes cada vegada més substancials per les
plantes d'altura en detriment de les baixes, les preferides fins a llavors. Això va suposar
una bolcada radical en les operacions immobiliàries. De sobte, les “còmodes” plantes
baixes accessibles fàcilment per escales, van començar a ser vistes com massa sorolloses
i polvoroses.
Un elevador d'aquesta classe emprava típicament un motor hidràulic consistent en un
pistó dintre d'un cilindre. La cabina de l'ascensor se suspenia de cables. El motor
hidràulic de l'ascensor es controlava llençant de les cordes que passaven a través de la
cabina de passatgers. Una segona variació de l'ascensor hidràulic consistia en una
plataforma situada directament sobre un pistó rígid. El problema d'aquests últims era que
l'eix havia d'enterrar-se en la terra a una profunditat igual a la de l'altura que havia
d'arribar a en la seva pujada. Això per descomptat limitava molt l'altura màxima que
podia aconseguir-se, encara que en 1902 Otis instal·lava muntacàrregues d'aquesta classe
en edificis de fins a 25 plantes.
Fins a 1904, els elevadors hidràulics van ser el sistema dominant en els edificis alts.
No obstant això, a la fi de la dècada de 1880 van començar a instal·lar-se els primers
5