l'infinitiu

INFINITIU
Tema2-Infinitiu i oracions d’infinitiu
(Recordem: l’infinitiu és un substantiu verbal. Té per tant característiques pròpies del verb i del
substantiu: expressa l’acció del verb i pot portar complements propis, però les seves funcions són
les pròpies d’un substantiu.
Desinències i paradigmes
Actiu Mitjà-passiu
Verbs temàtics (- *
Verbs atemàtics (-
Verbs contractes (
*
*
*
Funcions de l’ infinitiu
Com a substantiu verbal pot tenir totes les funcions d’un substantiu:
Amb article equival a un substantiu en el mateix cas de l’article
Subjecte
o
o
o
o
o
o
o
Complement directe
o
o
o
Infinitiu complement d’adjectius
o
o
Altres funcions poc habituals:
o infinitiu de finalitat:
o infinitiu absolut (expressions fetes)
o infinitiu imperatiu:
o infinitiu emfàtic:
1

ORACIONS D'INFINITIU
Tema2-Infinitiu i oracions d’infinitiu
En grec i llatí tenim una construcció sintàctica molt freqüent, l’anomenada oració d’infinitiu,
que en alguns casos podem traduir literalment, però a vegades hem de recórrer a una
construcció equivalent: l’oració subordinada substantiva / completiva, en funció de subjecte o
complement directe.
-
-
-
Traducció literal :
Traducció com una oració completiva (conjunció « que »):
En alguns casos, amb certs verbs, és possible aquesta doble traducció, la més literal o bé
com a oració completiva, però sovint només és possible la traducció per una oració
completiva, a la qual l’acusatiu de persona és el subjecte lògic de l’infinitiu.
2

Els elements d’aquesta oració d’infinitiu són per tant:
Tema2-Infinitiu i oracions d’infinitiu
- Verb principal (accions de ment o de cor: pensar, creure, dir, desitjar, voler;
verbs impersonals “és possible, és fàcil, és necessari...)
- Acusatiu que fa de subjecte de l’infinitiu
- Infinitiu que pot portar els seus propis complements
Activitats: anàlisi i traducció.
o
o
o accepta les
dues construccions)
o
accepta només la construcció de l’oració d’infinitiu)
o
3

o
o
o
o
o
Tema2-Infinitiu i oracions d’infinitiu
Tradueix el següent text d’Aristòtil, segons el qual, en un estat ideal, els ciutadans haurien
de tenir en comú els fills, les dones i les possessions:
ικ
Aristòtil, Política, 1261 a
4

similar, semblant
: silè
Alcibíades
: dir
: conjunció completiva “que”
: dir
: verb impersonal cal, és
necessari
comú, compartit
fill
: Pítia, sacerdotessa
d’Apol·lo
savi
pronom indefinit algú,
alguna cosa
Roses
: fundació, colònia
ETIMOLOGIA
- androgin, androceu, Alexandre
- ornitologia, ornitorinc, ornitomància
- morfologia, amorf. metamorfosi
- holocaust, hològraf, catòlic
- otitis, otàlgia, otòleg, otorrea
- ceroplàstia, cerografia, ceroteràpia
- crisantem, crisàl·lida, Crisòstom, criselefantí
- cefalòpodes, cefaloma, encefàlic
- mimètic, pantomima, ornitomimus
- Nicolau, Nicodem, Andrònic
- cacofonia, cacografia, cacòsmia
- panteisme, pantocràtor, Pandora
- panòplia, hoplita, hoploteca
Tema2-Infinitiu i oracions d’infinitiu
rodi, de l’illa de Rodes
Eurípides
: “s’accepta, es veu
bé...”
propietat,
possessió, : compartir
(regeix genitiu)
: ciutadà
: pronom recíproc,
entre sí, mútuament
: conjunció comparativa com
: república, estat,
constitució
Plató
: adverbi, allà
: possessió, propietat
5