Dra. Maria Esteve Comas Hospital Mútua de Terrassa Dr. Josep ...

Hipòtesi i objectius
L’apoptosi és un dels mecanismes més importants de regulació de
l’homeòstasi immunològica. La seva alteració pot donar lloc a una
exagerada resposta immunològica amb tendència a la cronicitat. S’ha
suggerit que diversos fàrmacs immunosupressors actuen induint
l’apoptosi de cèl·lules inflamatòries. La refractarietat a esteroides o la
corticodependència (com a forma menor de corticorefractarietat) es
pot predir quantificant l’apoptosi de diferents tipus de cèl·lules
inflamatòries. Els pacients amb MII refractària a esteroides presenten
una disminució de l’apoptosi de les cèl·lules inflamatòries de la làmina
pròpia i un increment de l’activació d’NFκB mediada per TNFα i els
transductors de senyal del seu receptor. D’acord amb aquesta
hipòtesi, els objectius de l’estudi van ser:
Avaluar: 1) si l’apoptosi de cèl·lules mononuclears de la mucosa
intestinal es troba disminuïda a l’MC i a la CU refractària i dependent
d’esteroides; 2) si això s’acompanya d’un augment de l’expressió i
activació d’NFκB, de TNFα i de proteïnes del seu receptor, i 3) si els
resultats obtinguts permeten predir la resposta al tractament d’una
manera més sensible que altres paràmetres clínics i biològics.
Disseny
Pacients i mètodes: inclusió de 60 pacients amb MII activa (30 CU i
30 MC) corticosensibles, dependents i refractaris a esteroides (6
grups de pacients, 10 per grup) tractats amb 1mg/kg/dia de
prednisona. Es van obtenir biòpsies a la inclusió i al 7è-10è dies de
tractament. La resposta es va avaluar mitjançant índex d’activitat
clínics, endoscòpics i histopatològics prèviament validats.
Per avaluar l’equilibri apoptosi i inflamació s’han realitzat una sèrie de
tècniques que són complementàries. Immunohistoquímica:
determinació de l’apoptosi en les poblacions de limfòcits T, cèl·lules
plasmàtiques i monòcits/macròfags amb caspasa-3 i TNFr-FADD.
L’activació de la resposta inflamatòria s’avalua amb els marcadors
2