Maquetación 1 - Ajuntament de Roses

M’AGRADA LA FESTA MAJOR
Magda Casamitjana i Aguilà
Pocs municipis han sigut capaços en els últims anys de transformar i modernitzar
la seva Festa Major i, alhora, conservar el seu corpus tradicional com
Roses.
En els darrers tres anys hem passat de tenir una Festa Major marcadament
intimista a col·locar la nostra festa com un referent ineludible més enllà de
Roses . Les fires o les barraques s’han consolidat com un element festiu
marcat amb lletres vermelles al calendari rosinc. Unes fires i unes barraques
que, en només tres anys, s’han convertit en uns elements generacionalment
transversals, socialment integradors i popularment multitudinaris. Qui
ens ho havia de dir quan no en teníem!
I parlant de tenir o no tenir... quan a principis de juny el Departament de
Festes encapçalat per en Carles Ferrer em van fer arribar el programa definitiu
de la festa vaig pensar: Renoi! Aquest any que tenim menys recursos han
dissenyat la millor Festa Major que recordo. I en aquest punt hem de felicitar
les colles de Carnaval per la seva implicació, col·laboració i gestió d’una festa
que s’explica gràcies a la seva participació. I així és. En moments de dificultats,
l’ingeni, el treball, la col.laboració i la passió per la feina ben feta donen
els seus fruits. En aquest cas, un fruit equilibrat, apte per a tots els públics i
madurat entre tots. I això m’agrada.
M’agrada que el nou Espai Cultural la Ciutadella prengui protagonisme durant
les festes i s’hi realitzin activitats per als més petits en un espai amb tanta
història. I m’agrada també que el concert de l’estiu que s’hi fa s’hagi integrat
en el marc de la Festa Major. Aquest any David Bisbal gaudirà del segurament
millor escenari a l’aire lliure del nostre entorn, La Ciutadella.
M’agrada, i molt, que l’oferta musical sigui tan variada, des de l’Orquestra
Costa Brava a les The Pepper Pots, passant per Els Amics de les Arts, Obrint
Pas, Kiko Veneno, els rosincs D-Nits i Doctor Bacteria o l’Orquestra
Di-Versiones, que tan d’èxit va tenir l’any passat.
I també m’agrada que el mar continuï sent l’autèntic rei de la festa i protagonista
de les precioses fotografies que il.lustren aquesta revista. El mar és el
nostre valor més preuat, l’element conductor que explica la nostra història i
que sense ell, la nostra festa perdria identitat.
Però, el que m’agrada més de tot, és que aquest any la Festa Major de Roses
retrà homenatge a dos actes altruistes. Dues accions que pel seu caràcter
generós vers el poble de Roses són mereixedores de rebre la màxima distinció
honorífica que entrega el nostre municipi, la Dracma de Plata.
Aquest any Roses tindrà l’honor d’entregar a títol pòstum la Dracma de Plata
a l’Anna Marés Godó que va llegar al municipi l’estanc de Ca l’Anita, el futur
centre formatiu i cultural de Roses, i a la SUF, la ja mítica societat que cedeix
al poble de Roses l’edifici de la Riera dels Ginjolers perquè s’hi construeixi el
tan desitjat i necessari Centre Cívic de Roses. Dues accions solidàries per a
dos projectes socials essencials per al futur de Roses.
Així doncs, la Festa Major d’aquest any tindrà de tot: música, reconeixements,
cultura, tradició i també una mirada al futur. Desitjo de tot cor que la
gaudiu amb intensitat, a prop dels qui més estimeu i que qui ens visiti es
pugui encomanar de la il·lusió de tot un poble que sap cap on ha de caminar.
Endavant. Bona Festa Major!
Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses

Arribada de les barques a la platja del Varadero (davant de la pl. de Sant Pere) després d’una jornada de pesca. Entre 1888-1915.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vista panoràmica de Roses, presa des de la muntanya del Puig Rom c. 1911-1915.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons de la Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

POEMES
Lliberata Domingo
El mas de les Figueres
Passejant cap al tard
per davant del Mas de les Figueres,
un es va quedar enamorat,
enamorat de sa vella i antiga bellesa
veient-lo allà, vora la mar.
La posta el va pintant d’or,
l’oratge li besa la cara,
la mar l’omple de salabror.
És un petit paradís ple d’arbres
on es respira pau i serenor.
Té formoses mimoses i acàcies
que en el seu temps, fan bella florida,
gegantins eucaliptus que fiten el cel
i en ses branques els ocells hi nien.
Els baladres són tota una galanor,
són tan boniques les seves flors...
Cap al tard se sent a l’arbreda
de l’ocellada sa alegra remor.
Anys i anys, la badia ha contemplada,
i els pescadors, fer-se a la mar,
d’ells, sap ses ventures i valor.
Si passeu pel seu davant a hora primera,
sentireu l’aire flairós,
és el flaire de les figueres
del mas més bell i formós.
Roses bella
Ets més bella que les roses.
Tens la fragància del teu mar
i el xiuxiueig de les seves ones.
Tens serralades i florits prats.
A les tardes d’estiu, xafogoses,
canta amb sa bella cresta la puput,
el sol darrera les muntanyes reposa,
també a la platja reposa el llagut.
Vinyes tens amb pàmpols tardorals,
pintant-los de foc la Mare Naturalesa.
Veure retornar al captard els pardals
És un espectacle ple de bellesa.
Roses estàs envoltada de plans
d’olivars, que sol i vent plategen,
els ocells et regalen llurs cants
i les gavines en el teu cel planegen.
El Canigó alt i nevat, t’albira,
al bell mig del pla i el blau mar.
Veient-se s’esplaia i de goig sospira,
fidel galant vol donar-te les mans.
Roses, en ta badia s’hi respira la pau
veient voleiar les blanques veles,
a l’horitzó, ajuntar-se els teus blaus,
i en nits de lluna, t’hi canten les sirenes.
El Cementiri de Roses
Sota la serralada, al mig dels plans
tes parets semblen més blanques
vora vinyes verdejant.
Platejades oliveres t’acaronen,
amb ses branques brandejant,
el vent hi fa simfonies,
semblen veus que van resant.
Els xiprers arrenglerats
són guaites que et fan companyia
silents, fiten el cel,
més als cors hi ha melangia.
Els temps s’adorm
dins de ta estança
olor de mar i de fonoll
et porta l’aire.
Camins de germanor
són els teus marbres
plens de rosada de la nit,
la fondrà l’alba.
Dins teu llisca tan fi l’oratge,
que les remors són més vives
dins el fullatge.
Més baix el vol d’ocells
al final de la tarda
quan passen ras...
a saludar-te.
Voldria
Ara que el cel és pur i blaveja,
ara que el mar és calm i blau,
sentint el fruir de tanta bellesa,
voldria ser barca, voldria ser au.
Si fos gavina per l’espai lliscaria,
lliure pel vent em deixaria portar,
si fos barca, cap a l’horitzó salparia
allà on el cel...besa la mar.

Vista parcial de les restes del castell de la Trinitat i el port al fons. c. 1911-1936.
Autor: Valenti Fargnoli
Fons de la Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Construcció del port de Roses. c. 1902.
Autor: Desconegut

Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (actual plaça de Catalunya) durant la Festa Major. Entre 1877-1905.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vist panoràmica de Roses i la seva badia, presa des de la zona dels Grecs. Entre 1880-1915.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vista general de la població i de la badia, presa des del vessant occidental de la muntanya del Puig Rom. Entre 1887-1903.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vista de la plaça de Sant Pere i del carrer Varadero, presa des del mar. Ca 1896.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vista de la platja de la Riba i del carrer Marques de la Ensenada, presa des del moll d’en Calillo. 1896.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Vista parcial de la platja i la badia. Entre 1926-1939.
Autor: J. Codina
Col·lecció Joaquim Cabezas. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Estiuejants a la platja de cala Montjoi. Ca 1900.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Grup de dones a l’interior d’un magatzem de la Ciutadella. Ca 1890.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

UNA NIT D’ESTIU
per Josep M. Pastor
Era, aquella, una nit d’un ara ja llunyà 20 de juliol de l’any
1956 i Roses gaudia d’una plàcida i tranquil·la nit d’estiu.
Era una d’aquelles nits que convidaven a donar un tomb
vora mar i respirar la frescor del petit airet de marinada,
després d’un calorós dia estival, digne de l’època de l’any.
El poble de Roses, en aquells anys de meitat del segle passat,
era un petit racó de món, on encara tothom coneixia a
tothom. I, malgrat que alguns turistes ja començaven a fer
acte de presència per les nostres contrades, el nostre poble
continuava el seu pausat ritme de vida tradicional i rutinari.
A la vista d’aquella aparent i habitual tranquil·litat, res feia
pensar que, aquella nit, Roses viuria una de les experiències
més terribles i esgarrifoses que potser mai havia viscut, fins
al punt que totes les persones que en van ésser testimonis,
i que van ser moltes, de ben segur mai més ho han oblidat.
Aquella nit, vora mar, just al bell mig de la plaça de Sant Pere,
s’hi havia instal·lat un petit circ ambulant, que feia les seves
actuacions a l’aire lliure. Sembla que, segons es va dir, per
culpa d’un incendi fortuït, a aquella bona gent se’ls havia cremat
la carpa del seu circ i, aleshores, els calia fer bolos pels
diferents pobles de la comarca, per tal de recaptar els diners
suficients per poder aconseguir una carpa nova.
Aquell petit circ duia el nom de Boniato, i el seu espectacle
era molt humil i amè. Si no recordo malament, aquella
troupe d’artistes es componia d’un o dos trapezistes,
algun malabarista, un equilibrista, un parell de pallassos,
algun músic, una cabra arrossinada que, al toc d’una
trompeta rovellada, pujava damunt d’una vella escala de
fusta del tipus tisora, i també hi havia algun mono.
Acollir un circ a Roses, en aquells temps, malgrat que fos
un espectacle senzill, era tot un petit gran esdeveniment,
car poder veure un espectacle d’aquella índole a l’aire lliure
era, aleshores, un fet força excepcional. La gran majoria
dels vilatans s’havien congregat a la plaça de Sant Pere i
tothom estava a punt per tal de gaudir de la funció de torn.
Molts dels presents que formaven el gruix del nombrós
públic, al voltant del recinte del circ, per tal d’observar
més còmodament aquell esdeveniment, s’havien endut
de la llar, la seva pròpia cadira de balca. D’altres espectadors
romanien dempeus, amb el coll ben estirat, per no
perdre’s cap detall d’aquell curiós espectacle.
L’entrada era gratuïta i aquells artistes del circ Boniato, un
cop havien conclòs la seva actuació, solien passar el platet
entre el públic assistent, el qual corresponia amb la
seva bona voluntat, sempre en funció de les seves possibilitats
i de l’entusiasme que aquell petit grup d’artistes
havia pogut desvetllar en cada un dels membres d’aquell
encuriosit públic. Sempre, però, hi havia aquell espavilat
que, en veure com se li apropava el platet, s’escapolia tot
dissimuladament entre les ombres de la multitud, i així
s’estalviava uns petits calerons...
Era habitual, en aquells temps, que les barques d’encerclament,
popularment conegudes com les teranyines, no
sortissin a la mar quan hi havia el ple de lluna. És ben
sabut entre l’àmbit dels pescadors que les captures del
peix blau (sardina, anxova, verat, etc.), amb la claredat
existent durant el període del ple de lluna, són menys propícies.
La mateixa claror natural que desprèn la lluna desvirtua
la potència dels llums dels focus d’aquestes
embarcacions, cosa que provoca que les moles del peix
blau se sentin menys atretes pels llums artificials de les
embarcacions que es dediquen a aquesta modalitat de
pesca, també anomenada de l’encesa. Actualment, sembla
que aquestes importants premisses d’antany, ara ja
no són vàlides, i les teranyines surten a pescar a diari,
sempre que el temps els ho permeti i les captures siguin
mínimament prou satisfactòries.
En aquelles èpoques, s’aprofitava el ple de lluna per pujar
moltes d’aquelles embarcacions damunt la sorra i així,
durant aquell parell o tres de dies que durava aquesta circumstància
meteorològica, netejar-ne els fondos i pintarne
els cascos. No era aquesta una tasca gens fàcil, car es
tractava de vaixells d’un pes i d’una envergadura força
importants i la tripulació d’aquestes embarcacions la formaven
uns set o vuit o mariners. Mitjançant les estalles
(estris artesanals per estirar les embarcacions a la platja)
i a base de molta força, pals untats amb seu i les espatlles
dels propis mariners, amb paciència i molta pràctica,
finalment s’aconseguia fer pujar aquelles pesades embarcacions
damunt de la sorra per tal de dur a terme el seu
manteniment habitual.
Així eren les teranyines d’aquells temps, totes construïdes
de fusta i amb uns noms tan suggerents com: Nevada,
Sasor, Flor del dia, Costa Brava, etc. Era molt habitual
veure-les tretes a la platja enfront del Mas de les Figueres.
Fins i tot, en més d’una ocasió, s’havia utilitzat l’ajut d’un
matxo per tirar de les cordes d’aquells estris d’antany, i així
ajudar a dur a terme aquesta tasca tan dura i delicada.
Aquest, però, no va ser el cas de la teranyina anomenada
Joaquina que, en aquella ocasió, es va quedar amarrada al

seu mort habitual, enmig de la badia de Roses, durant els
dos o tres dies que va durar el període de la lluna plena.
Eren vora les onze de la nit i la plaça de Sant Pere es trobava
ben plena de gent. Enmig d’un gran silenci que regnava
durant el transcurs de la funció del petit circ Boniato,
tot d’un plegat, es va sentir un estrident esclat, que va
astorar a tothom. Era l’espetec d’una violenta explosió que
provenia del mig de la badia de Roses, just davant mateix
de la plaça de Sant Pere, no gaire lluny de la platja, a uns
tres-cents metres mar endins, i era just en el lloc on la
teranyina Joaquina i el seu bot de llum Irene, propietat de
Jordi Cusí Trull, es trobaven amarrats al seu mort.
En sentir aquell estrepitós espetec, l’esglai general va ser
immens i, immediatament, la imatge d’unes potents flames
van fer que s’aturés de prompte la funció del circ
Boniato. Les mirades de totes les persones allí presents
que, com he dit abans, eren moltes – i entre les quals
també es trobava un servidor, que subscriu aquest relat–,
corpreses per la magnitud d’aquell esdeveniment, es van
dirigir cap al mar, on la teranyina Joaquina estava envoltada
de flames i cremava ràpidament.
Davant d’aquella insòlita situació, tots els presents, ràpidament,
es van preocupar pels tripulants de l’embarcació
sinistrada. Eren uns homes que es trobaven perillosament
atrapats enmig de les flames i que, per tal de fugir d’aquell
incendi, tot lluitant per salvar les seves vides, van optar per
tirar-se al mar i allunyar-se. L’impacte visual d’aquell violent
foc, sortint de la foscor del mig de la badia de Roses, fou
esfereïdor. Tot plegat va fer que es visquessin uns llargs instants
de gran nerviosisme, d’intens pànic i de desconcert.

Ningú sabia exactament el que havia pogut succeir ni quin
havia pogut ésser el motiu d’aquella situació tan dramàtica.
Sense perdre ni un instant, alguns dels pescadors que es
trobaven allí presents, a terra ferma, es van adonar de
seguida de la tragèdia, i van reaccionar ràpidament, tot
agafant alguns dels bots de rems que estaven amarrats a
la riba de l’antiga llotja del peix, i remant tan de pressa
com van poder fins a la Joaquina per ajudar a salvar
aquells homes que es trobaven dins de l’aigua.
L’embarcació cada cop cremava més de pressa i, en arribar
al lloc de l’explosió, la imatge fou dantesca: la teranyina tota
ella en flames. I el perill d’una altra explosió, a causa de l’escalfament
del combustible, era molt probable. Els mariners
de la Joaquina es trobaven tots ells nedant enmig de l’aigua,
esperant ésser salvats i traslladats a terra per poder
ser atesos de les seves ferides que, en alguns d’aquells
mariners, foren de gran importància i gravetat.
El mariner Alejandro Alavés era aleshores el membre més
jove de la tripulació d’aquella embarcació. Ell n’era el noi
de bord i, segons m’explicà personalment, en el fatídic
moment de l’explosió, es va trobar transportat uns cinc o
sis metres enlaire. Després, va caure damunt de l’embarcació,
amb tanta mala fortuna, però, que es va trencar una
cama i part de l’os li va travessar la carn de la cuixa. El seu
estat era d’extrema gravetat.
La causa d’un accident tan desgraciat, segons m’ha explicat
algun dels membres d’aquella tripulació d’antany, va
ser que, durant els dos o tres dies que la Joaquina va
estar amarrada en el seu mort, sense sortir a la mar, l’aixeta
de pas del combustible (gasolina) no tancà degudament.
Aquest fet, a més d’una fuita existent, va provocar
que s’anés acumulant lentament aquest líquid altament
inflamable fora del seu dipòsit, sota la cambra del motor,
juntament amb un alt grau de concentració de gasos
vaporitzats.
En el mateix instant que un dels mariners, com era habitual,
va encendre un misto per tal de fer la llum necessària per
posar en marxa el motor de l’embarcació, va tenir lloc aquella
horrible explosió, que es va endur tota la coberta del vaixell
més d’un pam enlaire, car va ser la direcció que va prendre
la potent ona expansiva. Segurament pel fet que el tambutxo,
o sigui, la tapa d’accés al motor, es trobava oberta, i
per allà l’explosió va trobar una via d’expansió i de sortida.
Això va ser el que va provocar un accident tan terrible i desgraciat,
que va fer trontollar tot el poble de Roses.
Alguns dels membres de la tripulació de la Joaquina en
van sortir molt mal parats, amb ferides molt greus: cames
trencades, cremades d’una gran importància, parts dels
seus cossos severament danyades, etc. Sortosament,
però, no es va haver de lamentar cap víctima mortal.
Aquella nit d’aquell llunyà 20 de juliol de l’any 1956 va
quedar profundament gravada en la memòria col·lectiva
de tots els rosincs d’antany.
L’esclat de solidaritat, però, de tota aquella gent que van
anar a ajudar a salvar la tripulació d’aquella embarcació,
sens dubte va ser un acte totalment meritori, molt digne i
molt lloable, d’un gran gruix humà. Una nit inoblidable, en
què tot el poble de Roses es va quedar petrificat davant la
magnitud d’aquell tràgic accident. Actualment, després de
tant de temps, molts rosincs ho recordem, sentint, encara
ara, un profund calfred i esgarrifança.
Nota: la sola intenció d’aquest relat és només fer palès un capítol
d’una part de la història del nostre poble. Demano disculpes si alguna
persona es pot sentir al·ludida o sent ferida la seva sensibilitat.
També voldria donar les gràcies a l’Alejandro Alavés, per haver compartit
amb un servidor aquella tràgica experiència i així poder-la
explicar.

Vista de la platja del Varadero i de la plaça del peix (actual plaça de Sant Pere). Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Barques de vela llatina sortint a feinejar amb el moll i el castell de la trinitat al fons. Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Primer autobús de la línia Roses-Figueres al carrer Pi i Sunyer. Ca 1902-1903.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses
Vista del front de mar de la Ciutadella i de l’entrada de la
població. Ca 1913.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

La porta de terra de la Ciutadella de Roses. Ca 1890.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

El Far, construït sobre la Punta de la Poncella, i dos homes pescant en primer terme. Dècada de 1930.
Autor: Desconegut
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Ballada de sardanes a l’actual plaça de Catalunya. Entre 1904-1909.
Autor: Benet Fonalleras
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Barques varades a la platja de la Sanitat o del Varadero. Entre 1915-1926.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Vista del porxo de la vila presa des del carrer Sant Josep. Ca. 1930.
Autor: Lucien Roisin
IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya)

ELS PRIMERS BANYS A ROSES
Inés Vandellòs Coll
La família Coll de Cendra va ser una de les primeres famílies a prendre banys a la platja
de Roses davant de la Ciutadella. Vivíem al Mas de Can Coll, a 2 km de la platja, a tocar de
la riera de la Trencada i de la carretera de Cadaqués.
El meu besavi, en Miquel Coll Caritg (1) , es feia portar, pel masover i el carro, una bóta d’aigua
que es feia escalfar, i prenia el seu bany d’aigües de mar en una banyera de zenc.
Segons deia, li anava bé per a les articulacions (1880).
La generació següent, la dels meus avis, va començar a anar a la platja in situ. La meva
àvia, Conxita Muntanyà Mir, de Seva (2) , va ser una de les primeres a anar als banys públics,
anomenats de la Palmera (1910), on l’aigua de mar s’escalfava a tocar de la platja.
Els Coll sempre han anat a la platja a tocar de l’Hotel Terraza, on hi havia un petit camí amb
terra aplanada per poder-hi passar, primer, amb tartana i, després, amb cotxe. El paratge
era d’aiguamolls amb murtres, molt de fonoll i ple de cargolines. Els plataners majestuosos
de la carretera de Figueres a Roses eren l’única ombra dels voltants. El 1926 tothom
va començar a aprendre a nedar ja que els anglesos i americans ho predicaven.
Els meus avis varen buscar un home de vigilància, el qual tenia cura dels seus tres fills,
la Montserrat, la meva mare, i els meus dos oncles, l’Antoni i en Miquel. Tots ells portaven
uns flotadors de suro per no ofegar-se. Mai varen tenir un bon estil, a diferència de les
famílies dels Llorens i dels Rahola, en les quals tant els homes com les dones tenien uns
estils perfectes de crol i de papallona.

Els membres de la meva generació, que ja era de la postguerra,
vàrem continuar banyant-nos al mateix lloc, amb
alguna escapada al segon moll i a l’Almadrava, ja de més
grans. La meva àvia ens observava quan érem petits tot
prenent un refresc a l’ombra de l’Hotel Terraza, ja convertit
en un petit hotel que esperava els primers turistes.
Vàrem veure com l’aiguamoll es convertia en una zona de
xalets amb carrers de terra i, més tard, asfaltats.
Als anys 70 i 80, jo anava amb les meves filles al mateix
lloc, al costat d’una alta i torta palmera. Les meves filles
varen aprendre-hi a nedar i a practicar la vela.
Avui, els meus néts continuen anant a aquesta platja llarga,
on hi ha un gran passeig que comunica el nucli de
Roses amb la urbanització de Santa Margarida. Aquesta
és la seva platja preferida quan hi ha onades de llevant o
de garbí.
Cinc generacions amb el mateix mar i sota el mateix sol.
(1) Miquel Coll Caritg va ser un dels membres destacats de
la política gironina i de la classe propietària agrícola
que, a final del segle XIX, va impulsar l’avenç tecnològic
de l’agricultura altempordanesa, així com la lluita contra
la fil·loxera i la creació del Sindicat Oliver de l’Alt
Empordà.
(2) Conxita Muntanyà Mir provenia d’una de les famílies
més antigues de la plana de Vic (Segle XII) . La seva
casa pairal està ubicada al terme de Seva en el paratge
del Muntanyà.

Far de la punta de la Poncella. Entre 1900-1910.
Autor: Benet Fonalleras
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Platja de banys (situada davant de la Ciutadella). Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Xarxes esteses a la platja dels Estenedors. Entre 1887-1903.
Autor: Joan Reixach i Coral
Col·lecció Reixach. Arxiu Municipal de Roses

Sardinals sortint a pescar. Entre 1900-1902.
Autor: Benet Fonalleras
Fons Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Platja de Canyelles Grosses o de l’Almadrava. Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons de la Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Vista general del cap Norfeu a la península del Cap de Creus de Roses. Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons de la Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

Far de la punta de la Poncella i restes del castell de la Trinitat. Dècada de 1930.
Autor: Valentí Fargnoli
Fons de la Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Diputació de Girona

PROGRAMACIÓ DE FESTA MAJOR DE ROSES
DEL 7 AL 15 D’AGOST DE 2010
DISSABTE 7 D’AGOST
9 h, a la plaça de Catalunya
VIII Concurs de Paletes Vila de Roses
10 h, a la platja de Sta. Margarida, (hotel Monterrey)
Segon torneig Local de Vòlei Platja
17 h, a l’Espai Cultural la Ciutadella
Activitat familiar: “Missatges en clau“. Demostra’ns que ets
un bon detectiu i vine a la Ciutadella!. Preu: 3 €/persona
(menors de 5 anys, gratuït). Reserva al Tel. 972 15 14 66
19 h, a la plaça Catalunya
Espectacle de teatre animat La Jardinera, a càrrec de
la companyia La Dolça Vita
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Inauguració de les Fires i les Barraques
22 h, a la plaça de Catalunya
Sardanes amb la cobla Bisbal Jove
23 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concerts de D-Nits (rock català), Bananna Beach
(rumba i ska) i Obrint Pas (ska, folk i hardcore)
DIUMENGE 8 D’AGOST
12 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella
Petit cinema: Azur & Asmar, de Michel Ocelot. Versió
en català. Per a tots els públics
19 h, a l’esplanada del moll
Missa Internacional Oikumene
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concert de Gazpachitos (rumba catalana)
22 h, a la plaça de Frederic Rahola
Concert i ball amb l’orquestra Costa Brava
DILLUNS 9 D’AGOST
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concert de Rumbas Tramuntana (rumba i rock espanyol)
DIMARTS 10 D’AGOST
19 h, al Parc Infantil de la Platja
Espectacle de teatre En el país de Xauxa, a càrrec de
la companyia País de Xauxa
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Sessió del DJ Kopy i DJ Daniel Gómez
DIMECRES 11 D’AGOST
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
21 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Dansa espanyola i internacional a càrrec de l'Escola
de Dansa Mònica Lucena.
23 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concert de Removida (versions dels anys 80)
DIJOUS 12 D’AGOST
19 h, a la platja Nova
Contes a la fresca: Bruixes i bruixots, a càrrec de
L’Espina de la Sardina
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, a l’Espai Cultural de la Ciutadella
Concert de David Bisbal, dins la gira Sin mirar atrás
00.30 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Sessió de DJ Nanes i DJ Xavi Buixó
DIVENDRES 13 D’AGOST
18h, a l’Espai Cultural la Ciutadella
“Ruta amb la Motxilla Megalítica”, caminada i visita
guiada activa per la zona megalítica. Preu: 4 € (menors 7
anys gratuït). Reserva prèvia al Tel. 972 15 14 66
19 h, a la plaça de Catalunya
Animació infantil. Que peti la plaça!, de Xip Xap
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques

23 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concerts de Merkado Negro (fusió rumba i flamenc)
i Kiko Veneno (rumba).
DISSABTE 14 D’AGOST
10 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
11 h, des dels espigons de la riera Ginjolers
XXV Travessia Local de Natació
12 h, a l’espigó de la riera Ginjolers
Festa de les cucanyes
13.30 h, davant de la platja de la Punta
Tradicional empaitada d’ànecs
A les 18 h, a la plaça de Catalunya
Festa de l’espuma. Bugada en sol major, de la companyia
els Farsants
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, al Teatre Municipal
Concert de Festa Major. Els Amics de les Arts presenten
Bed&Breakfast
Preu: 5 €. Venda d’entrades: del 9 al 13 d’agost de 10 a 14 h al
2n pis del teatre, i 1 hora abans de l’inici a la taquilla del teatre.
22 h, a la plaça de Catalunya
Sardanes amb la cobla Els Rossinyolets
23 h, a les barraques (antic càmping Bahía)
Concerts de Doctor Bacteria (rock), The Pepper Pots (soul)
i l’Orquestra Di-Versiones (versions)
23.45 h, a la riera de la Trencada
Festa andalusa: “Ven a la feria”, amb l’actuació musical
del grup Xàkara
DIUMENGE 15 D’AGOST
Durant tot el dia, al costat de la Ciutadella
XXXIV Trofeu de Petanca de Festa Major
8.30 h, pels carrers de la vila
Matinades de Festa Major a càrrec de les gralles i les
percussions de la Colla Gegantera de Roses
A les 10 h, pels carrers de la vila
Cercavila amb els Gegants de Roses i la companyia
de Miquelets de la Ciutadella (trabucaires)
A les 10 h, a la plaça de Catalunya
Fira d’artesania
De les 10 h a les 12 h i de les 16 h a les 18 h, a la
riera de la Trencada
Correbous
11 h, des del port esportiu
LXXIV Travessia (curta) de natació al Port de Roses
11.30 h, des del segon moll
LXXIV Travessia (llarga) de natació al Port de Roses
11 h, a l’església parroquial de Santa Maria de Roses
Ofici solemne de Festa Major
Tot seguit,
Cercavila amb els Gegants de Roses i la companyia de
Miquelets de la Ciutadella fins al Teatre Municipal
12 h, al Teatre Municipal de Roses
Acte de concessió de la Dracma de Plata de Roses
18 h, des de la Ciutadella a la plaça de Catalunya
XV Trobada Gegantera de Roses. Cercavila de colles geganteres
i la companyia de Miquelets i Canoners de la Ciutadella
19.30 h, a la plaça de Catalunya
Danses tradicionals a càrrec del Taller de Dansa Tradicional
de Roses dirigit per Cristina Barceló, que comptarà amb la
presentació dels nous joves balladors i l’actuació de la cobla
Tres Quartans.
20 h, al recinte firal (antic càmping Bahía)
Fires i Barraques
22 h, a l’espigó de la riera Ginjolers - platja Nova
Espectacle de focs artificials de fi de Festa Major
Tot seguit, al passeig Marítim
Ball de fi de Festa Major amb l’orquestra Metropol

Edita
Ajuntament de Roses
Imatges
INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona
Arxiu Municipal de Roses
Dipòsit Legal
GI-918-2010
Tiratge
4.000 exemplars editats i numerats
Coordinació, disseny i maquetació
Martí Parada
Departament de Comunicació i Premsa
de l’Ajuntament de Roses
Agraïments
A en Josep Ros de l’INSPAI (Centre de la Imatge de la
Diputació de Girona) i en Josep M. Barris, Arxiver
Municipal de Roses; als articulistes, en Josep M. Pastor, la
Inés Vandellòs i la Lliberata Domingo. A en Joan Garcia i
en Jordi Sastre, del Departament de Festes de
l’Ajuntament de Roses. I a tots aquells que d’una manera
o altra han col·laborat en l’edició d’aquesta revista.
La maquetació d’aquesta revista ha finalitzat el
dia 9 de juliol de 2010.
Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció
total o parcial sense el consentiment de l’Ajuntament
de Roses i/o dels autors de les fotografies i els textes.
Vols participar a la propera revista
de la Festa Major 2011?
Totes aquelles persones que desitgin publicar un article
o imatges d’interés històric, social, etc.., a la propera
revista de Festa Major 2011, cal que es posin en contacte
amb el Departament de Comunicació i Premsa de
l’Ajuntament de Roses per tal de rebre les especificacions
relatives a l’extensió dels articles i a la qualitat de
les fotografies. Entre tots els articles presentats es farà
una selecció final per a la seva publicació. La data màxima
d’entrega d’articles i fotografies es el dilluns 9 de
maig de 2011.
Departament de Comunicació i Premsa
Tel. 972 15 37 61
comunicacio@roses.cat
Amb la col·laboració:
Amb el suport de: