ELS JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE ... - Lo Rat Penat
ELS JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE ... - Lo Rat Penat
ELS JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE ... - Lo Rat Penat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Capitul VIII<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> <strong>DE</strong> <strong>LA</strong><br />
<strong>CIUTAT</strong> I <strong>REGNE</strong> <strong>DE</strong> VALENCIA<br />
Marivi Ferrandis i Olmos<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 463
464 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
8.1. EVOLUCIO D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong>.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> sorgi dels desijos de concordia dels “poetes d’espardenya” encapçalats per Constanti<br />
Llombart i dels “poetes de guant”, el representant mes genuï dels quals fon Teodor Llorente. Uns i atres entengueren<br />
que els Jocs Florals havien de ser l’acte culminant de l’activitat anual de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Era com si els<br />
poetes d’espardenya consideraren que era precis un acte a l’estil dels poetes de guant, com si fora la garantia<br />
de prestigiar la llengua valenciana, tema que els preocupava profundament.<br />
8.1.1. INTRODUCCIO.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 465<br />
Els Jocs Florals des de la seua creacio han segut un certamen poetic que te com a finalitat guardonar al<br />
poeta mes notable dels que ad aquell concorren. Quedaren instituits en una certa continuïtat per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
a instancies de Constanti Llombart (el seu fundador), agrupant a distintes figures de la Renaixença.<br />
A partir d’esta data d’inici en 1879, els Jocs s’han celebrat anualment, i nomes en causes excepcionals es<br />
suspengueren, com succei en els anys 1884 i 1890 a conseqüencia de l’epidemia del colera en estos dos anys<br />
i durant el trieni 1936-1939, anys de la Guerra Civil.<br />
En un principi se celebraren en la Fira de Juliol i en posterioritat foren traslladats al 9 d’Octubre, dia en<br />
el qual es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valencia. Normalment l’escenari elegit per a la celebracio<br />
d’estos fon el teatre Principal de Valencia, llevat dels que corresponen als anys: 1887 que se celebraren<br />
en el “Hort del Santissim”, en 1892 en el teatre Apolo, en 1901 en el fronto Jai-Alai, en 1909 en el recint de<br />
l’Exposicio, i en 1983, any en el qual els Jocs Florals complien cent anys, en la Llonja de Valencia.<br />
En son tres els principals elements d’este certamen lliterari, com triple es tambe la trilogia que els presidix<br />
en la convocatoria de Fe, Patria i Amor: La Regina, el Mantenedor i el Poeta.<br />
Dins d’un llarc periodo de temps la tematica del certamen estava llimitada a la trilogia que els presidix,<br />
sent la Flor Natural el guardo mes preuat pels poetes; no obstant ya anirem veent cóm els premis van canviant<br />
des del seu inici o es van ampliant, els quals s’especifiquen en els cartells-convocatoria de cada any. Des del<br />
seu inici, els premis es dividixen en Ordinaris i en Extraordinaris. Els primers solen fer referencia a temes poetics<br />
i els segons, quasi sempre en prosa, van dirigits a l’investigacio historica, llingüistica, social, economica,<br />
etnologica… Els treballs, si no hi ha indicacio expressa, poden estar escrits en valencià o en castella. Dels premis<br />
de poesia, els mes importants son:<br />
- La Flor Natural: Tema i metro lliure.<br />
- La Viola d’Or: Tema d’ aspecte moral o religios.<br />
- L’Englantina d’Or: Tema, l’exaltacio de les virtuts i la grandea del poble valencià.
466 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
I <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1879<br />
Regina<br />
Srta. Maria Llorente i Falcó
El poeta que conseguix en diversos certamens estos tres guardons poetics, rep el titul de “Mestre en Gai<br />
Saber”; i els escritors que son premiats en tres treballs en prosa el de “Honorable escritor”. Des dels primers<br />
anys de celebracio i fins a l’any 1982, el titul de “Mestre en Gai Saber” s’obtenia en conseguir tres premis de<br />
poesia en la condicio de que un d’ells fora la Flor Natural.<br />
Tambe cal fer referencia a dos celebracions importants d’este certamen lliterari:<br />
- Les Bodes d’Argent dels Jocs Florals, en 1905. El President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> era Josep Mª Ruiz de<br />
Lihory, Baro d’Alcahalí. En esta celebracio, Teodor Llorente dedicà una de les seues millors poesies a les 25<br />
regines assistents. De la mateixa manera, es recitaren poemes d’unes atres ciutats espanyoles i de Provença.<br />
- Les Bodes de Diamant, celebrades en els LXXV Jocs Florals, en l’any 1958. El president de lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
era Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Els Jocs Florals d’est any tingueren un caracter extraordinari, tant en la<br />
quantitat de premis i pel seu valor, com pel fet d’estar patrocinats pels Ajuntaments i Diputacions de Valencia,<br />
Castello i Alacant i pels ajuntaments d’algunes atres ciutats. Tambe la Diputacio de Barcelona participà.<br />
L’acte protocolari es dugue a cap en el Teatre Principal i com era costum, l’alcalde de Valencia, Tomas<br />
Trénor Azcárraga, II marqués del Turia, tancà la justa lliteraria. A l’acte se li volgue accentuar el seu caracter<br />
regional per lo que la Regina, en esta ocasio, estigue acompanyada per les regines de les festes de la Magdalena<br />
de Castello i de les Fogueres d’Alacant, les quals ocuparen uns llocs destacats en l’escenari.<br />
En son diverses les poblacions valencianes a on s’han celebrat i es celebren Jocs Florals, tenint tots ells<br />
caracteristiques similars. L’ambit d’estos es mes local i, en moltes ocasions, aplegaren a dependre dels Jocs<br />
Florals organisats per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
Des de 1986, sent Regina Neus Colomina, es realisa un acte,“La Gentilea Floral”, que es complementa en<br />
l’organisat per a l’entrega dels premis de cada edicio, en la ciutat o poble d’orige de la Regina. En el dit acte<br />
te lloc el mateix protocol i el mateix programa d’actes en general, en la diferencia de que en lloc de llegir-se<br />
publicament la Flor Natural, es dona llectura del restant de les poesies que han segut premiades (Viola d’Or,<br />
Englantina, Accessit de la Flor Natural, Poesia Festiva) i no es recitaren el dia dels Jocs Florals, dedicant ademes<br />
poesies als Sants Patrons del poble o de la ciutat de la Regina, a la mateixa localitat d’esta i a la seua Cort<br />
d’Amor.<br />
8.1.2. REPRENDRE EL LLEGAT MIGEVAL.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 467<br />
Els Jocs Florals coincidiren en la Renaixença. Es pretenia que renaixera l’activitat poetica migeval. De fet,<br />
l’orige i el naiximent dels Jocs Florals se situa en la ciutat de Toulouse, al sur de França, cap a l’any 1323<br />
(encara que en el nom de florals, els pobles antics celebraven festes en honor de la dea Flora —dea romana de<br />
les flors i dels jardins— i tambe en el nom es referia a unes atres festes semblants celebrades posteriorment<br />
com ara, en esta regio de Provença (Toulouse) i en uns atres llocs) i tenen com a finalitat guardonar al poeta<br />
mes notable dels que concorren ad este certamen lliterari. El guanyador d’esta primera festa trobadoresca fon<br />
Arnal Vidal, i ad este doctoraren en “Gaya Sciencia”, “Mestre en Gai Saber”.<br />
En la ciutat de Valencia se promogue en 1474, a instancies de Lluïs Despuig, un certamen poetic, del qual<br />
fon secretari l’eclesiastic i escritor Bernat de Fenollar i fon ell mateix qui redactà el cartell d’estes justes poetiques.<br />
Ad este certamen participaren poetes de l’epoca, entre els quals destaquem a Jaume Gassull, Francis de<br />
Castellví, Joan Moreno, Joan Vidal…<br />
Els poemes presentats al certamen estan arreplegats en el llibre titulat Les Trobes en Lahors de la Verge<br />
Maria, el qual fon el primer impres en el Regne de Valencia en 1474, i tambe en Espanya.<br />
Despres de moltes vicissituts, els Jocs desparegueren, fins que en el s. XIX tornaren a repetir-se com a<br />
conseqüencia del moviment lliterari nomenat “Renaixença”. Precisament, l’esplendor lliterari del segle XV es<br />
lo que se pretenia que renaixera.
468 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
II <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1880<br />
Regina<br />
Srta. Anna M.ª Paulín i de la Peña
8.1.3. L’ACTIVITAT POETICA VALENCIANA ABANS D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 469<br />
En la ciutat de Valencia, la primera manifestacio de Jocs Florals va succeir en 1859, i fon degut a l’iniciativa<br />
de Marià Aguiló, bibliotecari de l’Universitat de Valencia, en el Paranimf de la qual es celebraren, organisats<br />
pel “Liceo Valenciano”. En aquella ocasio foren premiats Victor Balaguer i Teodor Llorente, en poesia<br />
en valencià, i León Galindo de Vera i Wenceslao Querol en composicions en castella.<br />
En la Fira de Juliol de 1875 intervingue Llombart com a creador i impulsor d’un proyecte lliterari. Fon un<br />
esbos d’uns chicotets Jocs Florals, en un tanteig previ de lo que sería en una data no molt lluntana.<br />
Llombart instà a la “Sociedad El Liceo” per tal que organisara un concurs lliterari. Hi hague dos unics premis:<br />
una ploma d’argent, otorgada per la Societat i un retrat de Cervantes, eixecutat per l’afamat artiste<br />
Francesc Miralles, donat per Llombart. Este quadro sería otorgat a la millor poesia en elogi de Cervantes.<br />
La prensa publicava sobre les condicions que exigia Llombart:<br />
“La referida poesia deura necessariament estar escrita en llengua llemosina, en l’objecte de<br />
reparar d’esta manera la falta que, sense dubte per un imperdonable oblit dels nostres poetes en<br />
la nostra lliteratura, no contant esta ni tan sols en una sola composicio llemosina en honor de tan<br />
preclar ingeni…” 1<br />
El concurs lliterari tenía totes les caracteristiques que exigien els Jocs Florals i era un avanç de lo que se<br />
faria molt pronte en la ciutat de Valencia.<br />
La velada es celebrà en el pabello municipal, instalat en l’Albereda, la nit del 29 de juliol.<br />
El discurs de la velada fon pronunciat per Emilio Borso di Carminati, que disertà sobre el tema “Las cortes<br />
de amor”, verdader tema floralesc que fon tractat en gran eloqüencia, i que versava sobre les diverses competicions<br />
poetiques.<br />
L’ auditori assisti, encara que no havien segut convocats en eixe nom, als primers Jocs Florals que es celebraren<br />
en aquella epoca i en els quals ya intervingue Llombart.<br />
Se concediren dos unics premis: la ploma d’argent a la poesia titulada “Canción a las flores” i l’abans citat<br />
retrat a la poesia “Un recort a Cervantes” de la qual fon autor Juan Bautista Pastor Aicart. 2<br />
En 1878, Constanti Llombart, personage polifacetic i activissim propulsor de la cultura valenciana, impulsa<br />
la fundacio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> baix el titul: “<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, Societat d’amadors de les glories de Valencia y son<br />
antich Realme”. Esta idea la secundaren 118 escritors i poetes de Valencia.<br />
I fon en el transcurs d’una de les seues moltes reunions, i concretament despres de la llectura del festiu<br />
poema de Lladró, quan Llombart manifestà els seus mes vius desijos de que Valencia celebrara, a semblança<br />
de Barcelona, els “JOCHS <strong>FLORALS</strong>”, pero no en el mes de maig, com els catalans, “per a que no semble que<br />
establim competencia en ells” 3 , sino en l’epoca de la Fira de Juliol.<br />
L’idea, en un principi, no paregue disgustar als assistents, lo que aprofità Llombart per a ensalçar l’importancia<br />
que estos certamens podrien tindre per als valencians, ya que contribuirien a impulsar el cultiu i el<br />
desenroll de la llengua valenciana.<br />
D’este modo, Llombart propongue la creacio immediata d’una “Sosietat dels Jochs Florals de Valencia”.<br />
Sería puix un certamen al qual se podria concorrer en obres escrites en valencià. No obstant, esta gran ilusio<br />
de Llombart, fon matisada per Llorente en el fet d’establir els Jocs Florals com a una institucio permanent,<br />
ya que dia: “no hi ha elements per ad aixo: som pocs els que aci tenim eixes aficions i ens fa falta public” 4 .<br />
1 J.L. LEÓN ROCA. Constanti Llombart. <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Valencia 1995, p. 129.<br />
2 Ibidem, p. 129.<br />
3 Ibidem, p. 144<br />
4 Ibidem, p. 145
470 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
III <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1881<br />
Regina<br />
Sra. Isabel de la Cerda de Andreu
Aixina i tot, ad esta objeccio, Llombart argumentà que els Jocs Florals, modests al principi, anirien despertant<br />
en Valencia l’aficio al conreu de la llengua valenciana i els Jocs Florals es convocaren i es realisaren.<br />
Llombart pensava que en els Jocs Florals, anava a dotar a la Fira de Juliol d’un prestigi lliterari que no<br />
tenía, fins ad este moment. Per aixo, el 31 de juliol per la nit, en l’Albereda, s’escoltà recitar als vats valencians.<br />
Llombart va llegir les seues quartelles les quals feen referencia a les excelencies de parlar o d’escriure<br />
la llengua “llemosina”.<br />
Fon, precisament, en eixe estiu quan, la Comissio redactà el programa-concurs en el qual es convidava a<br />
les societats, entitats, corporacions i autoritats a que concediren la seua colaboracio i la seua ajuda als Jocs<br />
Florals.<br />
Molt pronte començaren a rebre’s els premis: d’Alacant, de Castello, de l’autoritat militar, dels Ateneus.<br />
Els Jocs Florals anaven a constituir un exit. Pero, per a la celebracio d’estos encara havia de transcorrer un<br />
any.<br />
8.1.4. <strong>ELS</strong> PRIMERS <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> ORGANISATS PER LO RAT PENAT.<br />
El dia 3 de febrer de 1879 es fea public el Cartell-Convocatoria dels primers Jocs Florals organisats per<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Llombart concedia un premi que consistia en un “lliri d’argent” a la millor coleccio de “Faules”<br />
per a colegials.<br />
Abans de celebrar-se els Jocs Florals, se realisaren cinc velades lliteraries en el carrer de Rubiols. El 26<br />
de març en honor de l’afollat poeta mallorqui Guillem Forteza, i en esta intervingueren tots els poetes ratpenatistes:<br />
Llorente, Llombart, Bodría, Balader i el music Penella.<br />
La segona velada lliteraria-musical honrà el recòrt del music valencià D. Pascual Pérez Gascón, fallit en<br />
1864.<br />
La tercera velada consisti en un estudi cap a la figura de Sant Vicent Ferrer, i en esta se’l valorà com a<br />
politic, filosof i lliterat.<br />
El 11 de maig es celebrà la quarta velada dedicada a l’artiste Rafael Esteve. Constanti Llombart va llegir<br />
un discurs apologetic reunint interessants i numeroses dades.<br />
L’ultima velada lliteraria de l’any estigue consagrada al filosof Lluïs Vives, i en esta ocasio, fon Lluïs<br />
Tramoyeres qui dissertà sobre la figura de l’humaniste valencià.<br />
Una vegada clausurades les velades lliteraries, s’iniciaren els preparatius per a dur avant la gran festivitat<br />
dels Jocs Florals. Estos se celebraren cap a la mitat de la Fira de Juliol en el Teatre Principal de la ciutat de<br />
Valencia.<br />
D’estos primers Jocs Florals, fon la Regina Maria Llorente Falcó, filla de Teodor Llorente Olivares, que<br />
resultà ser el poeta guardonat en la Flor Natural, maxim premi del certamen, el qual li era entregat a la Regina<br />
de la festa, segons el ritual establit i que ha permaneixcut fins als nostres dies.<br />
De la poesia premiada, que portava per lema “A la reina de la festa”, citem el fragment següent:<br />
A <strong>LA</strong> REYNA <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> FESTA<br />
Oh Reyna de la Festa, jo no’t conech encara;<br />
Mes sols á tu llöarte mon caut caprijós vol:<br />
Aixís l’au matinera, quan l’alba’l cel aclara,<br />
Com si les glories totes del jorn adivinara,<br />
avans de que’l sol ixca, ja está cantant al sol.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 471
472 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
IV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1882<br />
Regina<br />
Srta. Magdalena Gracia i Bravo
Alegra vergonyosa, poruga y satisfeta,<br />
Con verge desposada que arriba al sacre altar,<br />
Ja, per la má conduida del llorejat poëta,<br />
Y per ceptre una rosa dels verts jrdins d’Edeta,<br />
Te veig al trono insigne del Gay Saber muntar.<br />
Y escolte ja com corre ton nom, de boca en boca,<br />
Les apretades files en falaguers murmulls;<br />
Y mire com proclamen lo goig que te sofoca,<br />
Quan ja ton peu les grades del alt cadafal toca,<br />
la flama de tes galtes y el raig de los teus ulls. 5<br />
Feliu Pizcueta, el primer President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, fon tambe el primer Mantenedor dels Jocs Florals. En<br />
el seu discurs feu gala d’una exquisita oratoria, i en este tractà de justificar l’existencia de la Societat i explicar<br />
la seua posicio ideologica com a destacat dirigent progressiste, i diputat durant el Sexeni Revolucionari, en<br />
relacio a les finalitats de la Societat. Els recels politics d’este queden superats en esta declaracio de principis<br />
que es tota una posicio davant de possibles actituts partidistes.<br />
Entre unes atres paraules, va dir:<br />
“…cuant es doná principi en alegre festa a la societat que presidesc, tingui l’honra de declarar<br />
que ni en molt ni en poc s’hi oposava a la magnificencia de la unitat nacional; que els nostres<br />
proposits s’hi reduien unicament a buscar en la historia que pasá les glories de esta patria<br />
valenciana en les lletres, en les sencies y en les arts”. 6<br />
El Mantenedor finalisà el seu parlament en una frase que sintetisa el seu ideal:<br />
“Tot per Valencia, i Valencia per a Espanya”.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 473<br />
En estos primers Jocs Florals organisats per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, cal destacar un fet important: Constanti<br />
Llombart obtingue el Premi d’Argent per l’estudi del moviment lliterari llemosi, en l’obra titulada <strong>Lo</strong>s fills de<br />
la Morta-Viva, pero Llombart, impulsor i iniciador d’este certamen lliterari, base sobre la qual s’alçaria la<br />
Renaixença, no estigue present eixa nit en el Teatre Principal, fet que impossibità que arreplegara el seu premi;<br />
tot lo qual ve citat en la cronica de l’acte dient: “L’autor no es presentà a arreplegar el premi”.<br />
Tal vegada succei, en opinio de León Roca, estudios i coneixedor de la personalitat i de la vida de<br />
Llombart, que “estava retengut en la seua pobra habitacio del carrer de Corders, sense un trage apropiat per<br />
a presentar-se en el Principal, o estava en el cafeti de “La Mama”, apurant un Kic, atrapat en la seua miseria<br />
i la seua postracio”. 7<br />
La continuïtat dels Jocs Florals quedava garantisada per l’institucionalisacio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Els distints<br />
carrecs de la Junta de Govern de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, de les seues seccions i la relacio nominal de les persones que<br />
els integren l’any 1893 foren els següents:<br />
5 LO RAT PENAT. Llibre d’Or dels Jochs Florals. Fed. Doménech, Valencia, 1895, pp. 29-30.<br />
6 J.L. LEÓN ROCA. Op. cit., pag, 157.<br />
7 Ibidem, p. 158.
474 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
V <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1883<br />
Regina<br />
Srta. Elvira <strong>Lo</strong>zano i Almunia
JUNTA <strong>DE</strong> GOVERN <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SOCIETAT (1893)<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT: D. Honorat Berga Garcías<br />
VICES: Primer: D. Joseph Bodría Roig; Segón: D. Joseph Aguirre Matiol<br />
TRESORER: D. Joseph Martínez Aloy<br />
BIBLIOTECARI: D. Francesch Martí Grajales<br />
DIRECTOR <strong>DE</strong> PUBLICACIONS: Excm. Sr. D. Teodor Llorente Olivares<br />
DIRECTOR <strong>DE</strong>L CENTRO ESCURSIONISTE: D. Facundo Burriel Guillén<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> COMISIÓ <strong>DE</strong> JOCHS <strong>FLORALS</strong>: M.I. Sr. D. Joseph Sanchis Pertegás<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> COMISIÓ <strong>DE</strong> TEATRO: D. Eduart Escalante<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SECCIÓ <strong>DE</strong> LITERATURA: D. Joseph M.ª Puig Torralba<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SECCIÓ <strong>DE</strong> CIENCIES HISTÓRICH-ARQUEOLÓGIQUES: D. Joseph E. Serrano Morales<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SECCIÓ <strong>DE</strong> INTERESOS MATERIALS: D. Julio Magraner<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SECCIÓ <strong>DE</strong> MÚSICA: D. Amanci Amorós<br />
PRESI<strong>DE</strong>NT <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> SECCIÓ <strong>DE</strong> PINTURA: D. Germán Gómez Niederleitner<br />
VOCALS: D. Vicent Senís Roca; D. Joseph M.ª Carrau Juan; D. Francesch Tarín y Juaneda; D. Joseph<br />
Puig Boronat; D. Salvador Adrién y Mur; D. Antoni Palanca y Hueso<br />
SECRETARI: D. Teodor Llorente Falcó<br />
VICES: Primer: D. Francesch Badenes Dalmau; Segón: D. Aleixandre Sánchez de León. 8<br />
8.1.5. ELEMENTS BASICS D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong>.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 475<br />
Els elements basics dels Jocs Florals en son tres: la Regina, el Mantenedor i el Poeta. Cada u d’estos elements<br />
complix una funcio en el conjunt per a conseguir l’objectiu de la trilogia que presidix la convocatoria:<br />
Fe, Patria i Amor.<br />
8 LO RAT PENAT, Op. cit. pp. 231-232.
476 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
VI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1885<br />
Regina<br />
Srta. Casilda Amorós i Manglano
- REGINA<br />
Es el referent principal de la justa lliteraria. En l’inici dels Jocs Florals era elegida pel poeta premiat la<br />
mateixa nit de la celebracio del certamen, i ad ella se li dedicava l’inspirat poema i la Flor Natural, la rosa roja,<br />
que era el trofeu entregat al poeta guanyador.<br />
El poeta anava a la llonja a per la Regina i en l’escenari l’arreplegava l’alcalde de la ciutat i la conduia a<br />
la Cadira d’Or. El fet que l’alcalde estiguera dalt de l’escenari, assentat al costat de la Regina i que tancara l’acte<br />
en unes paraules, fon fins a l’any 1982 i simbolisa el canvi produit en la relacio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> en les institucions<br />
publiques, com a conseqüencia del pancatalanisme mes o menys explicit dels seus responsables.<br />
En posteriors celebracions, la Regina era elegida pel President i designada per la Junta de Govern de <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, forma d’eleccio que arriba fins als nostres dies. En un principi les regines dels Jocs Florals eren<br />
dames pertanyents a l’alta societat valenciana i en ocasions espanyola; en uns anys mes proxims als nostres<br />
dies (a partir de 1990), se designa per a ostentar este titul, a una dona compromesa en la cultura valenciana;<br />
estos canvis tambe estan en relacio en el canvi de funcio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> en la societat valenciana. D’entitat<br />
amable a entitat reivindicativa.<br />
Tambe el sistema d’eleccio en quant a la procedencia geografica d’estes, ha anat variant a través dels anys.<br />
En un principi les regines eren generalment de la provincia de Valencia, traslladant-se mes tart la costum (de<br />
1980 a 1989) de ser elegides alternant cada any entre les dames d’Alacant, Castello i Valencia; este fet es<br />
reflectia en la seua indumentaria ya que lluien la nit de la seua proclamacio els trages tipics de les seues respectives<br />
comarques, i en l’escenari, sobre el trono de les regines (la Cadira d’Or) tambe presidia l’acte l’escut<br />
de la provincia de la qual era oriunda, sense llevar-li protagonisme, per supost, a la Real Senyera, que s’ubicava<br />
a la dreta de la Regina. Des de 1990 esta costum està en desus, ya que no es que no es seguixca un orde<br />
alternatiu en l’eleccio, sino que este fet està totalment obviat a l’hora d’elegir una nova Regina.<br />
Sobre l’indumentaria de les regines d’este certamen, ya hem comentat abans que lluien trages regionals<br />
valencians, pero no sempre ha segut aixina, perque sobre tot en els primers anys dels Jocs Florals (des de 1880<br />
—la primera Regina vestia trage de llauradora— fins a 1916) i mes tart (en la decada dels anys 50-60 aproximadament),<br />
anaven abillades en trages, generalment blancs, de gala o de cort, adornats en els complements<br />
caracteristics de la seua epoca. Dada esta facilment observable en els retrats de les regines, que componen i<br />
estan colocats en les parets de la galeria que porta este nom, retrats generalment a l’oli, pintats per firmes prestigioses,<br />
d’entre las quals destaquem a J. Segrelles, Joaquin Agrasot, Alex Alemany, Milagros Ferrer i Peris<br />
Aragó.<br />
- MANTENEDOR<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 477<br />
Es la persona que glossa l’acte dels Jocs Florals en el seu discurs, seguint la trilogia de Fe, Patria i Amor.<br />
En l’historia d’este certamen lliterari casi sempre han segut varons, els que han detentat est honor, a excepcio<br />
de l’any 1914, en el qual el discurs estigue a carrec d’una dona, Nativitat Domínguez i Atalaya i enguany, en<br />
1999, ya que la mantenedora fon Desamparats Cabanes Pecourt. La simple llectura del llistat de mantenedors<br />
es un repas dels principals personages de l’Historia d’Espanya: José Canalejas, Amalio Gimeno, destacats dirigents<br />
del Partit Lliberal durant la Restauracio; Francisco Silvela i José Sánchez Guerra, liders del Partit<br />
Conservador, Niceto Alcalá-Zamora que arribaria a ser President de la II Republica i tants atres. Pero tambe<br />
es una galeria de personalitats de la vida politica valenciana d’una ampla variacio de tendencies: el progressiste<br />
Feliu Pizcueta i el democrata José Cristobal Sorní, el republica Blasco Ibáñez, els conservadors Ciril Amorós<br />
i Teodor Llorente. Este carrec honorific de mantenedor ha segut ocupat per innumerables personalitats del mon<br />
cultural, d’entre les quals destaquen Rafael Altamira i inclus generals com Miguel Elizaicín o Millán Astray,<br />
per citar solament mantenedors de fa mes de 50 anys.
478 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
VII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1886<br />
Regina<br />
Srta. Manuela-Agnes Rausell i Soriano
El conjunt de mantenedors rep el nom de “Honorable Consistori de Mantenedors”, i representa el moment<br />
de conexio entre <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i la societat, entesa esta en sentit ample, incloent al mon politic.<br />
- POETA<br />
El poeta es el tercer element basic dels que conformen els Jocs Florals. Estos concorren a la justa lliteraria<br />
en el desig i en la finalitat d’obtindre el preuat guardo que consistix en la Flor Natural, que es materialisa<br />
en la rosa roja que el poeta guanyador entrega a la Regina de la festa, just en el mateix acte dels Jocs Florals,<br />
i l’acompanya al seu trono, moment tambe en el qual es desvela el nom del poeta, fet que succeix quan s’obri<br />
la plica a on figura el lema del seu treball.<br />
En la figura del poeta, ocorre lo mateix que hem comentat en el punt anterior del mantenedor. Sempre han<br />
segut varons els poetes guanyadors de la Flor Natural, a excepcio del certamen lliterari que tingue lloc en l’any<br />
1986, a on per primera vegada en l’historia dels Jocs Florals, fon una dona la que obtingue este preuat guardo,<br />
Amelia Comba i Comba.<br />
8.1.6. UNS ATRES ELEMENTS QUE CONFORMEN <strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong>.<br />
Ademes dels tres elements basics i mes importants dels Jocs Florals, completen este certamen lliterari uns<br />
atres elements: La Flor Natural, el cartell anunciador i el cartell grafic.<br />
En primer lloc, destaca la Flor Natural, que encara que està lligada a la figura del poeta que ocupa un lloc<br />
destacat en els Jocs Florals, i com a part inseparable d’ell ya que es la materialisacio de l’inspiracio poetica<br />
dels guanyadors de la Flor Natural.<br />
El segon element es el cartell-convocatoria dels Jocs Florals, que comprén dos aspectes, el cartell a on<br />
s’especifiquen els premis del dit certamen i tambe les bases corresponents de participacio, i el cartell grafic i<br />
ilustratiu, el qual començà a realisar-se l’any 1983, a partir d’esta data es continuà en 1986 i es va seguir eixecutant<br />
fins a l’actualitat.<br />
- <strong>LA</strong> FLOR NATURAL<br />
La tematica d’esta poesia es lliure, i encara que antigament se la nomenà “poesia jocfloralesca” pels temes<br />
patriotics, sensiblers i reiterants, i per la metrica i estil rigits i poc innovadors, en els anys mes proxims als nostres<br />
dies, normalment està inspirada en temes filosofics i intemporals como son: l’amor, la mort, l’esperança,<br />
els sentimients i vivencies del poeta…<br />
De la mateixa manera, la composicio metrica es mes flexible, presentant innovacions en quant a la mida<br />
dels versos i a l’estructura del poema.<br />
La Flor Natural, forma part, des de sempre, dels premis Ordinaris, i sempre s’ha compost en llengua valenciana.<br />
En l’estudi d’estes composicions poetiques, a lo llarc de l’historia dels Jocs Florals, s’observen les variacions<br />
llingüistiques i estetiques que s’han produit en ella, les quals seran comentades en el capitul IX d’esta<br />
obra.<br />
- EL CARTELL ANUNCIADOR D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong><br />
Els cartells convocatoria han estat presents des de la primera edicio dels Jocs Florals, en 1879.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 479
480 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
VIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1887<br />
Regina<br />
Srta. Margarita d’Azcárraga i Fesser
Sempre s’han dividit en premis Ordinaris i Extraordinaris, dels primers han hagut molt poques variacions<br />
de contengut, no obstant en els segons s’han propiciat importants canvis tant en els temes com en els patrocinadors.<br />
Els escritors que concorren ad esta justa lliteraria han d’acatar les bases que en el cartell s’especifiquen;<br />
d’entre estes citarém per eixemple, la llengua en la qual s’han d’escriure els treballs, i el fet de no citar en les<br />
obres presentades les dades personals dels escritors, sino que en els seus treballs apareix el premi al qual concorren<br />
i un lema, que es repetirà en un sobre tancat o plica, la qual s’obrirà despres del veredicte del Jurat, i en<br />
sentit simbolic o figurat, la nit dels Jocs Florals. Aço sempre ha segut una garantia d’imparcialitat que s’ha exigit<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i el corresponent Jurat.<br />
- EL CARTELL GRAFIC<br />
Un segon grup de cartells son els que han segut pintats per diversos artistes valencians, dels quals alguns<br />
s’han reproduit en la finalitat de promoure l’activitat pictorica i d’anunciar el dia dels Jocs Florals, sobre tot<br />
els dels ultims anys, des de 1983.<br />
Estos cartells, reduits, formaven i formen part tambe del programa a on es detalla l’acte dels Jocs Florals.<br />
Este programa es repartit eixa mateixa nit, l’anvers del qual està destinat a la fotografia de la Regina d’eix any<br />
i, en el revers, està impres el cartell, destinant les pagines centrals del programa per a resenyar detalladament<br />
tot el desenroll de l’acte lliterari, que com s’explicarà en l’apartat del Centenari dels Jocs Florals, normalment<br />
consta de dos actes: en primer lloc un espectacul a carrec del Grup de Danses de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, del Cor Popular<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> o conjuntament dels dos. A continuacio, es desenrolla la segona part, en la qual es proclama<br />
a la Regina i a la Cort d’Amor, s’entreguen els premis lliteraris i tenen lloc els parlaments, a carrec del<br />
President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i del Mantenedor.<br />
Aixina puix, i reprenent l’aspecte cartellistic, direm que el primer cartell grafic fon pintat en 1983, any en<br />
el qual els Jocs Florals celebraren el Primer Centenari. L’autor fon l’artiste Rafael Raga i, a partir d’eix any, es<br />
reanudaria este fet en 1986 i continuaria ininterrompudament fins a 1999.<br />
Tots els cartells ilustratius duen impresa la mateixa llegenda, variant, per supost, l’any d’edicio d’estos:<br />
“C Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”; tambe figura l’any en el qual s’han realisat, el nom de l’autor<br />
i, en algunes ocasions, el pintor ha plasmat en la seua obra el simbol d’esta justa lliteraria: la rosa roja.<br />
Estos cartells, constituixen una part important del patrimoni artistic de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, junt en els retrats de<br />
les Regines, dels Presidents i dels Prohoms.<br />
La relacio de cartells i dels prestigiosos artistes que els eixecutaren es la següent:<br />
1983 Rafael Raga; 1986 Vicent Tortosa i Biosca; 1987 Vicent Tortosa i Biosca; 1988 Manolo Rodríguez;<br />
1989 Josep Rams; 1990 Josep Estellés; 1991 Joan Reus; 1992 Armando Serra; 1993 Josep Lacreu; 1994 José<br />
Luis Macías; 1995 Josep Gómez Sacanelles; 1996 Mati García Hernani; 1997 Enric Calvo i Dolz; 1998<br />
Yolanda Pérez Herráiz; 1999 Enric Villalba.<br />
8.2. <strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> EN L’ACTUALITAT.<br />
8.2.1. <strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> EN <strong>LA</strong> CELEBRACIO <strong>DE</strong>L SEU PRIMER CENTENARI.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> volgue donar un especial esplendor als Jocs Florals en la seua centenaria edicio.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 481
482 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
IX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1888<br />
Regina<br />
Srta. Maria dels Dolors Hernández-Villamar i de la Figuera
L’acte protocolari es dugue a cap en el Teatre Principal i com era costum, l’alcalde de Valencia tancà la<br />
justa lliteraria. La Regina, en esta celebracio, estigue acompanyada per les regines de les festes de la<br />
Magdalena de Castello i de les Fogueres d’Alacant, les quals ocuparen uns llocs destacats en l’escenari, en lo<br />
qual se li donà una dimensio autonomica, aprofitant la nova articulacio politica de l’historic Regne de Valencia<br />
en Comunitat Autonoma, este mateix any.<br />
En 1983, els Jocs Florals complien 100 anys, i esta efemerides fon molt celebrada por <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, entitat<br />
que des de que impulsà este certamen lliterari, alla per l’any 1879, no ha desistit en celebrar est acte. Clar<br />
reflex del significat que condu intrinsecament esta justa lliteraria, son les paraules que escrigue, el en aquell<br />
temps President dels Jocs Florals i afamat poeta, Anfos Ramón i García, en el prolec del llibre que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> edità, per a la celebracio d’este magne acontenyiment, titulat I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat<br />
e Regne de Valencia, del qual extraem este fragment:<br />
“Cent anys de Jocs Florals. Cent glops de vida que han anat nodrint i deixant fonda senyal<br />
en l’anima i en el cor i en l’historia de Valencia. Cent anys imborrables en eixes pagines que <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> ha escrit sense descans i on sempre han estat presents els mes aquilatats sentiments<br />
que naixen del tronc ben arrelat del seu quefer i que proporcionen cimals tan poderosos com son<br />
la Fe, la Patria i l’Amor”. 9<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, en est any edità el primer cartell ilustratiu, obra del pintor Raga, el mateix que en 1978 realisà<br />
el cartell anunciador del I Centenari de l’Entitat.<br />
La cronica dels fets i dels actes que tingueren lloc dins l’any del Centenari dels Jocs Florals, de forma resumida,<br />
sería la següent:<br />
El dia 7 de giner de 1982 es constitui la Comissio Eixecutiva del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat<br />
i Regne de Valencia, formada pels membres que a continuacio se detallen:<br />
COMISSIO EIXECUTIVA <strong>DE</strong>L CENTENARI D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong><br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 483<br />
Joan Gil i Barberá; Vicent Ramon Calatayud i Tortosa; Josep Almiñana i Vallés; Emili Camps i Gallego;<br />
Anfos Ramón i García; Vicenta Peris i Puchades; Pere Catalán i Hurtado; Tomas Peiró i Martín; Josep Bea i<br />
Izquierdo; Vicent Payá i Molina; Miquel Ramón i Quiles; Enric Gómez i Fajarnés; Amelia Comba i Comba;<br />
Marivi Ferrandis i Olmos; Angels Redón i Díaz; Rosa Bartual i Oliver; Enric Martí i Mora; Rafael López i<br />
Die; Vicent Úbeda i Úbeda. 10<br />
Estes persones tenien com a denominador comu el seu indubtable desig de complir en el lema de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, cent anys despres, ser “aimadors de les glories de Valencia i son antich realme”.<br />
El proyecte confeccionat per a la realisacio del Centenari era molt ambicios, i el presupost incial fon de<br />
tretze millons de pessetes; cantitat que s’havia distribuit entre el Ministeri de Cultura, la Generalitat<br />
Valenciana, l’Ajuntament de Valencia, la Diputacio Provincial, la Caixa d’Aforros de Valencia i <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
De la cantitat mencionada, a soles es va conseguir 1.700.000 pessetes. La Caixa d’Aforros donà un millo per<br />
a la publicacio del llibre del Centenari, al qual s’ha aludit ya en distintes ocasions.<br />
Resulta, puix, evident, la carencia de mijos economics que hi hague per a la dita celebracio, no obstant,<br />
l’acte resultà molt brillant i emotiu.<br />
La Comissio Eixecutiva, gestionà i consegui que la presidencia d’honor fora ostentada per SS.MM. els<br />
Reis d’Espaya, encara que la Cadira d’Or, no fon ocupada per Donya Sofia o per una de les Infantes. Els Reis<br />
9 LO RAT PENAT. I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat e Regne de Valencia, Valencia, 1993, p.20.<br />
10 Ibidem, p. 310.
484 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
X <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1889<br />
Regina<br />
Srta. Rosalia Vera i Ceballos
acceptaren la presidencia d’honor. Es creà una Comissio d’Honor integrada per diverses personalitats i presidida<br />
per SS.MM. els Reis d’Espanya, no obstant ya se veïa que lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> era una entitat de resistencia.<br />
En esta epoca, la Junta de Govern de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> estava composta pels següents carrecs i persones:<br />
JUNTA <strong>DE</strong> GOVERN <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
President: Joan Gil i Barberá; Vicepresident 1: Anfos Ramón i García; Vicepresident 2: Josep Bea i<br />
Izquierdo; Secretari:Vicent Ramon Calatayud i Tortosa; Vicesecretari 1: Pere Catalán i Hurtado;<br />
Vicesecretaria 2: Marivi Ferrandis i Olmos; Tesorer: Vicent Payá i Molina; Contador: Tomas Peiró i Martín;<br />
Bibliotecaria: Vicenta Peris i Puchades; Vocal primer: Emili Camps i Gallego; Vocal segon:Miquel Ramón i<br />
Quiles; Vocal tercer: Antoni Fontelles i Fontestad; Vocal quart:Vicent Casp i Verger<br />
SECCIONS<br />
Cursos de Llengua: Antoni Fontelles; Filologia: Laura García i Bru; Ciencia i Cultura: Joan Ferrando<br />
Badía i Josep Almiñana i Vallés; Historia i Geografia: Ampar Cabanes i Ramon Ferrer; Musica:Maria Teresa<br />
Oller i Benlloch; Teatre: Joan-Alfons Gil i Albors; Publicacions: Angels Redón i Miquel Castellano; Dansa i<br />
Cant Valencià:Miquel Ramón i Quiles; Vicentina: Enric Gómez i Fajarnés; Fallera: Agusti Esteve i Carrasco 11<br />
A pesar de la falta de financiacio d’institucions que sempre havien colaborat en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, la celebracio<br />
del centenari fon un gran exit, inclus pareixia evocar epoques passades a on <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> formava part del<br />
establishment puix a l’acte principal, el 9 d’octubre de 1983, assistiren les principals autoritats, encara que eren<br />
del PSOE, les postures llingüistiques dels quals eren antagoniques a les tesis defeses per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i que va<br />
conduir a l’entitat a ser una organisacio de resistencia.<br />
Per ad esta celebracio tan especial, nomenà una Regina que representava a tants anys de Jocs Florals. Este<br />
nomenament recaigue en Na Pepica Samper de Crespo, la que fon Miss Espanya i tambe Regina dels Jocs<br />
Florals en l’any 1929, la qual evocava moments d’esplendor de l’entitat. Fon justament l’entrega del nomenament<br />
com a Regina d’esta, el dia 21 de setembre de 1983, el primer acte public i oficial de la Comissio.<br />
Donat el caracter extraordinari d’estos Jocs Florals Centenaris, es nomenà a la Cort d’Amor, que normalment<br />
està composta per les dames que acompanyen a la Regina en els actes d’esta, i que generalment en son<br />
sis, elegides per ella mateixa, pero que en esta ocasio especial, l’acompanyarien tambe unes atres regines d’anteriors<br />
edicions dels Jocs Florals.<br />
Formaren part de la Cort d’Amor:<br />
11 Ibidem, p. 309<br />
Regina XCIX Rosa Kira Román i Pasqual<br />
Regina XCVIII Mª Dolors Escrig i Sanchis<br />
Regina XCVII Fatima Ortiz de las Heras i Poveda<br />
Regina XC Anna Falcó i Pitarch<br />
Regina LXXXVIII MªJosep Perelló i Font<br />
Regina LXXVII Concha Criado i Puchol<br />
Regina LXXIV Adela Caro i Frías Salazar<br />
Regina LXXIII Mª Rita Torres-Murciano i Cortel<br />
Regina LXXII Mª Teresa Trénor i Trénor<br />
Regina LXXI Angeleta Manglano i de la Lastra<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 485
486 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1891<br />
Regina<br />
Srta. Maria Mascarós i Abargues
Regina LXX Pilar Manglano i Trénor<br />
Regina LXVIII Mª Rosa Arnau<br />
Regina LXVII Mercedes de Mazarredo i Iriarte<br />
Regina LXVI Anna Mª Cort i Climent-Vila<br />
Regina LXV Julia Martínez de Vallejo i Manglano<br />
Regina LXIII Mª dels Desamparats Casanova i Casanova<br />
Regina LXII Victoria Noguera i Jiménez de Cisneros<br />
Regina LXI Mercedes Trénor i Trénor<br />
Regina LIV Mª dels Desamparats Sarthou i Storrer<br />
Regina LII Josefina Lambies i Algarra<br />
Regina LI Elena Samper i Vayá<br />
Regina XLVII Amelia Lamo de Espinosa i Enríquez de Navarra.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 487<br />
Per ad esta efemerides del Centenari, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> gestionà l’acunyacio de medalles commemoratives. La<br />
primera d’estes medalles li fon entregada a la Regina el dia 28 de setembre, en la visita que esta dama feu a la<br />
seu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
El dia 3 d’octubre, la Regina inaugurà l’Exposicio Antologica dels Jocs Florals en el Centre Cultural de<br />
la Caixa d’Aforros de Valencia. En les parets d’este centre es penjaren 71 obres d’art les quals representaven<br />
a Regines, Presidents de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i Prohoms valencians. D’estes pintures cal destacar els olis de J. Pinazo,<br />
Segrelles, Constanti López, Salvador Tusset, Agrasot i A. Ballester. Tambe s’expongueren sis escultures de<br />
personages historics valencians, com ara Jaume I, Ausias March, i una replica de la Dama d’Elig, de firmes tan<br />
prestigioses com ho son les de I. Pinazo, M. Benlliure i Gilabert. En esta exposicio s’exhibia una important<br />
mostra representativa del vestit que la dona valenciana portara a lo llarc del temps, i tambe les joyes que lluia.<br />
L’exposicio fon clausurada el dia 14 d’octubre, i ad est acte assisti junt a la Regina, l’esposa del president de<br />
la Generalitat Valenciana, acompanyades per diverses personalitats i per la Junta de Govern de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
El dia 9 d’octubre fon la data elegida per a la magna celebracio lliteraria dels Jocs Florals, encara que<br />
abans de centrar-nos en est acte, resenyarém breument el desenroll de totes les activitats que se dugueren a<br />
terme en esta jornada, tan reblida de significat patri per al Poble Valencià.<br />
Pel mati es va acodir en comitiva a la Processo Civica i al trasllat de la Real Senyera valenciana al monument<br />
del rei Jaume I, per tal de rendir-li homenage en el 745 aniversari de la conquista de Valencia. Els presidents<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i dels Jocs Florals, depositaren una corona de llorer als peus del monument, com es<br />
tradicional.<br />
A les onze del mati, en la Catedral, feu entrada la Senyera de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, entre l’entusiasme de la multitut<br />
alli congregada, la qual fon saludada als peus de l’altar major per l’aquebisbe de Valencia, monsenyor<br />
Roca Cabanellas, i pel Capitul catedralici. A continuacio se entonà el Te Deum en accio de gracies al celebrar<br />
el 745 aniversari de la conquista. Despres d’est acte solemne, la Real Senyera fon traslladada a la Llonja, a on<br />
quedà depositada per a presidir el grandios acte dels Jocs Florals, que se celebrarien eixa mateixa nit.<br />
Per la vesprada, la Junta de Govern efectuà la tradicional ofrena d’una corona de llorer al monument que<br />
el fundador de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i gran personalitat valenciana, Constanti Llombart, te erigit en els jardins del Real,<br />
en els Vivers de la ciutat de Valencia i despres, en la Real Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats, tingue<br />
lloc la tambe tradicional ofrena floral i el besamans a la Mare de Deu per part de la Regina, Na Pepica<br />
Samper de Crespo, qui va escriure una dedicatoria en el Llibre d’Or de la Capella, clausurant l’acte el cant fervoros<br />
del Himne de la Coronacio.<br />
A continuacio, i ya que no s’havia fet fins ad este moment, explicarém el ritual que te lloc, tradicionalment<br />
en a penes variacions, la nit dels Jocs Florals:<br />
Per la nit, quan arribà la Regina acompanyada pel President dels Jocs Florals, fon rebuda pel President de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, que l’acompanyà al lloc d’honor que tenía reservat (normalment, a excepcio d’eix any, l’acte se<br />
realisa en el Teatre Principal, i la Regina presidix la primera part de l’acte des de la naya real o principal).
488 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1892<br />
Regina<br />
Srta. Josepina Frígola i Caruana
Presidiren l’acte el senyor President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma i la seua esposa Marivi<br />
Abad, en representacio de SS.MM. els reis d’Espanya.<br />
Tambe assistiren a l’acte, ademes de les autoritats militars, l’alcalde de la ciutat de Valencia Ricart Pérez<br />
Casado, el conseller de Cultura Cipria Ciscar i una gran part del Govern Valencià.<br />
Començà el programa de l’acte en l’actuacio, en primer lloc, del Cor Popular i del Grup de Danses de <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, interpretant cançons i balls populars en l’espectacul: Goig, amor i dolor en els pobles del Regne de<br />
Valencia.<br />
A mija nit, desfilava la Real Senyera de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, custodiada per la guardia municipal de gala. Darrere<br />
seguia la comitiva, formada pel president de la Societat, Gil Barberá; el mantenedor, Julià San Valero Aparisi;<br />
el president dels Jocs Florals, Anfos Ramón i García; el secretari general, Vicent Ramon Calatayud Tortosa i<br />
la Junta de Govern. Quan arribaren a l’estrado, la Senyera ocupà el lloc previst junt a la Cadira d’Or, mentres<br />
s’acomodaven en les taules presidencial i del honorable Consistori de Mantenedors, les personalitats corresponents.<br />
A continuacio, el President dels Jocs Florals pronuncià la frase de ritual: “Queden inaugurats els cent<br />
Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”, “Te la paraula el president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, honorable senyor<br />
En Joan Gil i Barberá”.<br />
El president pronuncià un discurs, del qual citem el següent fragment:<br />
“… Pero crec que sí que em permetreu, en una nit com esta, demanar-vos a tots l’unio forta<br />
per a defendre la Llengua Valenciana i la nostra literatura, aixi com les nostres tradicions i personalitat,<br />
ya que les nostres creencies han d’estar vives; si estem units, sera facil mantindre el<br />
patrimoni animic. <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i els ratpenatistes estem molt orgullosos de la nostra obra i nos<br />
hem de mantindre atents i fidels ad ella, puix que es obra de fe i d’esperança, base per a la patria<br />
i la vida. Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha<br />
patria, ¿que seria del portugues sense Camoens?, ¿de l’angles sense Shakespeare i sense Byron?,<br />
¿de l’italia sense Dante i Petrarca?, ¿del castella sense Cervantes ni Calderón?… per aço els<br />
valencians no renunciarém mai a Ausias March, a Roiç de Corella, a Bonifaci Ferrer, a Joanot<br />
Martorell, ni a tots els representants de l’idioma valencià, ya que hem de mantindre’l viu, cult i<br />
popular. Hem de lluitar, com una mare ho faria per son fill, en esperança, en amor, en pau i en<br />
llibertat.<br />
En est any 1983, coincidint en el Centenari dels Jocs Florals, hem recuperat les Corts<br />
Valencianes, i tots junts hem de treballar per tal de conseguir lo millor per al Regne de Valencia,<br />
i que eixe Govern recuperat siga dels valencians i per als valencians. Est es el meu desig en esta<br />
data historica.<br />
Bona nit a tots”. 12<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 489<br />
Despres del discurs començaren a pujar a l’escenari les dames de la Cort d’Amor, tambe regines, previ<br />
nomenament d’estes, a les que dos senyoretes, membres de la Junta de Govern, els entregaven una rosa i la<br />
medalla del Centenari dels Jocs Florals.<br />
Quan la Cort ocupava els respectius llocs en l’escenari, als dos costats de la Cadira d’Or, el Secretari de<br />
l’Entitat inicià la llectura de l’acta notarial que arreplegava el veredicte del jurat. En primer lloc s’obrí la plica<br />
del treball guanyador de la Flor Natural, que se presentava baix el lema “Vine, amor”, resultant ser l’autor<br />
Xavier Casp i Verger. (Normalment, la Cort d’Amor fa la seua aparicio en l’escenari immediatament abans de<br />
12 Ibidem, pp. 319-320.
490 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1893<br />
Regina<br />
Srta. Rafaeleta Andreu i de la Cerda
la Regina, despres de ser anunciat el nom del poeta guanyador de la Flor Natural, pero en este cas fon al contrari).<br />
El poeta guanyador, arreplegà de la taula presidencial la rosa roja i es dirigi, acompanyat pel President<br />
i pel Secretari de l’Entitat cap al lloc a on es trobava la que sería proclamada Regina de la Festa, a qui entregà<br />
la rosa, la qual li va prendre en el trage de llauradora en el que anava abillada. A continuacio, i acaronada per<br />
les notes de la “Marcha de la Ciutat”, entrà la Regina del braç del poeta pel centre del salo columnari de la<br />
Llonja, entre apoteosics aplaudiments. El President dels Jocs Florals fon el que condui a la Regina al seu trono<br />
i fon proclamada com a tal pel President dels Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. Seguidament,<br />
el poeta guardonat en la Flor Natural En Xavier Casp, va llegir el seu poema, titulat “Espera, esperança…¡espera!”<br />
del qual extraem el següent fragment:<br />
“… Sobre la terra dels nostres morts<br />
s’alça l’enigma de ser qui som;<br />
hereus intrinsecs, fluixos i forts,<br />
fem la verema del quan i el com<br />
on es destria cada perqué<br />
raonant massa lo que es de fe…<br />
I tu esperança… ¡ya se que em crides!<br />
Pero ho fas sempre tan inefable,<br />
que no concerte les caramides<br />
que atraguen lliures fent ben estable<br />
la teua espera<br />
per la ribera<br />
invulnerable.<br />
Per aixo clame:<br />
espera’t mes, espera’t encara<br />
mentres s’active l’amor que ame;<br />
espera’t sempre… que el temps es ara<br />
la malaltia<br />
de cada dia,<br />
febril i avara.<br />
Hissa’m les veles que tu endevines.<br />
¡La rao es poca i l’ansia es tanta!<br />
¿Se que per tu, fet vol de gavines,<br />
el temps me conta i l’amor me canta! 13<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 491<br />
Quan finalisà la llectura de la Flor Natural, el poeta, como es tradicio, dedicà un inspirat poema a la<br />
Regina.<br />
Seguidament, el Sr. Secretari continuà llegint l‘acta per tal de fer public el nom dels autors premiats en<br />
estos Jocs Florals Centenaris.<br />
En acabar el repartiment de premis, la Banda Municipal de Valencia interpretà “L’entrà de la murta”, obra<br />
del mestre S. Giner. Seguidament fon proclamat Mantenedor dels Jocs Florals Julià San Valero Aparisi, catedratic<br />
d’Historia Antiga de l’Universitat de Valencia i en aquell moment Decà de l’Academia de Cultura<br />
13 Ibidem, p. 323.
492 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XIV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1894<br />
Regina<br />
Srta. Emilia Fontanals i Pujals
Valenciana. El qual, acompanyat pel President dels Jocs Florals, s’acostà a la Regina, que li impongue la medalla<br />
d’honor de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. A continuacio el Sr. Mantenedor pronuncià el seu discurs que es basava, com es<br />
costum, en els postulats de Fe, Patria i Amor, i del qual extraem els paragrafs que, segons s’ha cregut, millor<br />
reflexen estos tres punts basics i primordials dels Jocs Florals:<br />
“ … Els centenaris Jocs Florals son 100 Flors Naturals, 100 Englantines d’Or, 100 Violes<br />
d’Or, milers de versos i treballs d’investigacio, baix la sobirania de 99 Regines de prestigi i qualitat,<br />
realçats per la paraula eloqüent de 98 Mantenedors. La meua decisio per acceptar ser<br />
Mantenedor en est acte, ha segut dificil perque recordava que Ausias March, el nostre poeta,<br />
havia escrit que<br />
La velledat en valencians mal prova<br />
e no se com yo faça obra nova…<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 493<br />
I de l’arbre, les flors. El Centenari dels Jocs Florals, te enguany la Flor Natural a la mes<br />
natural de les flors de Valencia, que es la nostra Regina, Pepica Samper, al cap de totes les soberanes<br />
que donaren prestigi en atres Jocs Florals.<br />
… Tots els sentiments que vullc expressar sobre els temes tradicionals en estes Corts de<br />
Patria i Poesia, Amor i Fe. Renovades per al nostre temps, en conte de ser pur enyor arqueologic,<br />
se convertiran, en esta primavera de l’esperança en una triple reflexio: primer, sobre<br />
Valencia, Patria nostra Fenix; en segon lloc, a l’amor, en pensament i fets, dels valencians; i per<br />
ultim, a la fe en el futur de nostra Valencia.<br />
Yo cante —com diria Joanot Martorell— a la nacio d’a on soc natural, a nostra Patria,<br />
Valencia, que es una patria Fenix, perque, com l’aucell mitologic, renaix de ses cendres moltes<br />
vegades, al llarc de la seua historia, que es la nostra.<br />
I lo que devem cercar els valencians son amics valencians, de nacio o d’eleccio, i considerar-los<br />
compatricis nostres que, dins de la llibertat que’ns assegura l’autonomia, podem i devem<br />
conviure, participar en els patrons d’una cultura propia, la valenciana, que te raïls, soca i branques,<br />
per a alçar el vol al futur. 14<br />
Estes paraules dites davant del president Lerma, el conseller Ciscar i l’alcalde Pérez Casado tenien un<br />
especial significat pero no serviren per a que se modificara, ni lo mes minim, la politica llingüistica filo-catalanista<br />
que imponien. No obstant, l’acte estigue presidit per la correccio.<br />
Despres de llarcs aplaudiments al discurs del Sr. Mantenedor, el President dels Jocs Florals pronuncià la<br />
frase ritual: “Queden clausurats els Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia”.<br />
La Banda Municipal interpretà el “Himne Regional”, actuant com a soliste el tenor Octavi Álvarez, el qual<br />
himne fon entonat per tots els assistents. En les notes de la “Marcha de la Ciutat”, desfilà la Real Senyera, la<br />
Regina del braç del President dels Jocs Florals, les dames-regines de la Cort d’Amor i, darrere, tota la comitiva,<br />
quedant finalisat l’acte.<br />
Com a eixemple de la proyeccio del centenari, del dia 25 de setembre al 25 d’octubre, l’Administracio<br />
Principal de Correus, habilità un matassagells llinial referit al Centenari dels Jocs Florals, el qual portaren totes<br />
les cartes que eixiren de Valencia.<br />
14 Ibidem, pp. 331-337
494 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1895<br />
Regina<br />
Srta. M.ª dels Desamparats Soler i Castro
Tambe els dies 27, 28 i 29 d’octubre, en la Secretaría de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, hi hague recepcio de cartes en les<br />
quals s’estampà el matassagells commemoratiu del Centenari a efectes filatelics.<br />
De la mateixa manera, com ya hem citat anteriorment, s’acunyaren medalles commemoratives i s’edità el<br />
llibre del Centenari, edicio que patrocinà la Caixa d’Aforros de Valencia.<br />
Estos signes externs donaven l’image de que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> era l’institucio de sempre, de gran proyeccio i<br />
influencia valencianista en la societat, pero era solament apariencia ya que els seus postulats no eren tenguts<br />
en conte per les autoritats politiques. Pero la cent edicio dels Jocs Florals consegui la brillantea dels millors<br />
moments.<br />
8.2.2. <strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> <strong>DE</strong>S <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> CX EDICIO FINS A L’ACTUALITAT.<br />
Despres d’un llarc cami ya centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia, arribem als nostres<br />
dies i a la seua mes recent edicio, en 1999.<br />
Abans de centrar-nos en l’ultim any d’edicio, citarém un episodi dels Jocs Florals, digne de mencio, per<br />
la caracteristica especial que comporta. Es tracta de l’edicio de l’any 1993, en el que es celebraren els CX anys<br />
d’este certamen lliterari, o siga, la primera decada despres del Centenari. Per ad esta ocasio tambe es preparà<br />
una especie de commemoracio, aixina com succei en el Centenari. En est any tambe la Regina estigue acompanyada<br />
per una Cort d’Amor composta per 6 dames que havien segut tambe regines d’unes atres edicions de<br />
Jocs Florals; en esta ocasio pertanyien als ultims 10 anys, partint del Centenari. Estes, junt en la Regina, foren<br />
les que a continuacio se detallen:<br />
REGINA: Marivi Ferrandis i Olmos<br />
CORT D’AMOR<br />
Regina CIII Mª Amparo Peris i Pallardó<br />
Regina CIV Laura Monllor i Alejos<br />
Regina CV Dolors Crespo i Iranzo<br />
Regina CVI Rosalia Trullenque i Dicenta<br />
Regina CVII Victoria E. Moreno i Ballester<br />
Regina CVIII Ana Isabel Ribes i Rosa<br />
Regina CIX Consuelo Rubio i Martínez<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 495<br />
Citarém tambe que este fon un any reblit d’actes culturals, com ara presentacions de llibres, conferencies,<br />
recitals de poesia, concerts, homenages a personalitats destacades del mon cultural…, i junt ad estos, els que<br />
venen sent tradicionals des de fa diversos anys, i que constituixen la programacio anual de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>:<br />
Concurs de Llibrets de Falla, Les Creus de Maig, Els Milacres de Sant Vicent, Concurs de Narrativa en<br />
Llengua Valenciana…<br />
Tots estos actes, relacionats directament en la Societat, son presidits per la Regina dels Jocs Florals.<br />
Despres d’esta breu alusio a l’any 1993, quan es celebrà la CX edicio dels Jocs Florals, nos centrarém en<br />
els anys 1998 i 1999, o siga en els CXV i CXVI Jocs Florals, i d’estos citarém les caracteristiques mes rellevant,<br />
aixina com ferem en la celebracio del Centenari.<br />
En el any 1998, el protocol dels Jocs Florals i el seu desenroll fon el mateix que en els anys anteriors, quan<br />
no es tracta de celebracions especials. La Regina fon la Srta. Maria Cantos Fagoaga, i la seua Cort d’Amor<br />
estigue composta per sis jovens elegides per ella. L’actuacio de la primera part d’este certamen lliterari estigue
496 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XVI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1896<br />
Regina<br />
Srta. Gabriela Rodríguez de la Encina i Abargues
a carrec de l’actuacio del Grup de Danses i del Cor Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, en l’interpretacio d’un magnific<br />
espectacul, que portava per titul: “La Barraca” en homenage al centenari de la publicacio d’esta obra de V.<br />
Blasco Ibáñez. L’any 1999 tingue com a Regina a Encarna Albarracín i Raga i es va representar “En una placeta”;<br />
els dos tingueren en comu el caracter obertament reivindicatiu dels discursos dels mantenedors.<br />
El poeta que obtingue la Flor Natural en 1998 fon Josep Lluïs García Ferrada, el qual recità un poema ple<br />
d’encant, del qual reproduim un fragment.<br />
“No importa a on, pero se que estas viva,<br />
segurament dormint en un espill de vidre<br />
com espurna d’alguna intolerancia.<br />
Ajuda’m a fingir que, que ton rostre,<br />
vixca sobre la plata del meu riu, es un efecte<br />
amagat sobre el solage d’eixa tela<br />
d’aranya, metaforica, teixida<br />
per l’ombra imprevisible, del fondo de la mar.<br />
Vullc tancar els ulls i ya no vore’m<br />
jamai desdibuixat en ta mirada,<br />
i que siga, el ritme de la vida que franquege,<br />
l’exacta prelacio de sos vivencies,<br />
sa tenue bledania.<br />
Deixa que me senta en ton regata<br />
un cosmonauta egregi o, si tu vols, quimeric,<br />
que navega l’argentviu de la retorica<br />
sense coneixer, si al teu blau, el tinyen els celages.” 15<br />
Un discurs ple de força i de valenciania, que produi en distintes ocasions l’ovacio de tots els presents fon<br />
el que pronuncià el mantenedor Lluïs Miguel Romero Villafranca. Del seu parlament extraem els següents<br />
paragrafs:<br />
15 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador de l’any 1998.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 497<br />
“Una llengua valenciana, hui tan questionada que tots tenim l’obligacio de defendre,<br />
des del respecte a opinions alienes, des de la tolerancia, des del pacifisme, buscant<br />
el consens, pero tambe des de la fermea de que la dignitat, l’historia i la filiacio son<br />
innegociables.<br />
Pero el respecte que tenim als demes, tambe el demanem per a nosatres. Per a nostra<br />
llengua valenciana, hui ben viva, la que parla i enten el poble, al sa i al pla, llunt<br />
d’arcaismes, mimetismes i forçades integracions en l’idioma d’atres pobles, geograficament<br />
veïns, procedents —aixo si ho diguem en fraternal afecte— del mateix tronc,<br />
dels que volem ser germans ben volguts i ben avinguts, pero com el dit valencià “cada<br />
u en sa casa i Deu en la de tots”.<br />
Aplaudirém qualsevol esforç, Academia o Organisme que busque el consens, l’harmonia<br />
i l’eliminacio de confrontacions, pero demanarém ad eixe Organisme que no<br />
oblide que la llengua no es producte d’una ciencia: la filologia, sino al reves. L’idioma
498 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XVIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1898<br />
Regina<br />
Srta. Francesca Berga i Garcías
es un mig de comunicacio entre el poble, que primer se parla, despres s’escriu i mes<br />
tart, la Filologia estudia lo que el poble abans ha parlat i ha escrit, i no al reves.” 16<br />
Tambe Desamparats Cabanes, mantenedora del certamen de 1999, va a manifestar la seua preocupacio<br />
davant del moment present:<br />
“Si les promeses se fan realitat, el nostre soport no deu de faltar als governants. En<br />
cas contrari, si seguix la present actuacio continuista i sense canvi haurem de reconsiderar<br />
la nostra actuacio.<br />
Tingam en conte que unicament si nos fem de respectar, serem respectats. Si nos<br />
fem oir, nos escoltaran. Sigam fidels a les nostres conviccions valencianes. Parlem en<br />
nom propi, mantenint i defenent la nostra singularitat. Caminem decidits recordant les<br />
glories passades pero renovant-las al present. Pero aixo si, anem tots sempre units,<br />
sense clavills” 17<br />
8.3. <strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> I <strong>LA</strong> SOCIETAT.<br />
En certa mida es pot dir que els Jocs Florals son tot un simbol en la societat valenciana per lo que, en les<br />
seues successives etapes, en ells s’han donat cita, des dels seus tres principals elements —les regines, els mantenedors<br />
i els poetes— els components mes actius i representatius no solament de la societat valenciana, sino<br />
tambe del conjunt de la societat espanyola.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, des de la seua fundacio en 1878 fins als nostres dies, ha estat present en la societat i ha participat<br />
activament dels acontenyiments de tota classe que s’han desenrollat a través de la seua trayectoria historica.<br />
Aixina puix, seguidament, vorem cóm les persones que tenen un paper fonamental en esta efemerides<br />
lliteraria com son els Jocs Florals son un reflex de l’epoca a la qual pertanyen.<br />
En primer lloc abordarém breument la situacio politica i social de l’epoca que tractem i a continuacio, i<br />
dividits per periodos historics llogics, anirem fent referencia als distints mantenedors, a la seua condicio social<br />
i professio, aixina com el seu lloc de procedencia, per a finalisar els apartats fent referencia al lloc d’orige dels<br />
poetes i a la condicio social de les regines.<br />
8.3.1. PRIMERA EPOCA: <strong>DE</strong> 1879 A 1936.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 499<br />
En esta primera etapa, des de la Restauracio de la monarquia en la figura d’Alfons XII en 1875, fins a la<br />
Regencia de Mª Cristina en 1885, Valencia va a viure una forta expansio economica, va a creixer l’industria<br />
encara que no superarà a l’agricultura. En l’ambient pactiste i de consens en que s’elaborà la Constitucio de<br />
1876 es crea <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. La confluencia de poetes d’espardenya, que normalment estaven vinculats en partits<br />
politics de l’esquerra d’eixe moment (democrates, federals) en els poetes de guant, vinculats a partits de la<br />
dreta de l’epoca (moderats, conservadors), feu possible que foren mantenedors personalitats de tot l’espectre<br />
politic.<br />
16 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador de l’any 1998.<br />
17 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador de l’any 1999.
500 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XIX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1899<br />
Regina<br />
Srta. Teresa Hernández de la Figuera i Ferrer de Plegamans
- <strong>ELS</strong> MANTENEDORS EN <strong>LA</strong> PRIMERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 501<br />
En estos anys d’inici dels Jocs Florals els mantenedors van a pertanyer al mon de la politica i de les lletres.<br />
Aixina, el primer mantenedor i primer president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, Feliu Pizcueta Gallel fon lider del partit<br />
progressiste i, en 1884, un any abans de que tornara a ser mantenedor dels Jocs Florals i per segona vegada<br />
president de l’Entitat, fon concejal de l’Ajuntament de Valencia i se’l nomenà Croniste de la Ciutat.<br />
Dels mantenedors d’esta epoca tres son de la ciutat de Valencia, com ara l’abans citat Feliu Pizcueta, Josep<br />
Cristofol Sorni Grau, politic del Partit Democrata, el qual despres de la Restauracio va seguir militant en el<br />
Partit Federal, a on ocupà alts carrecs; i Ciril Amorós Pastor, politic i jurisconsulte que fon militant del Partit<br />
Moderat del Consell Provincial del qual fon president; justament en l’any en que fon mantendor, 1881, fon<br />
diputat en Corts per Xativa; tambe creà el primer Circul Alfonsi de Valencia i fon membre de la Junta de<br />
Notables que redactà la nova Constitucio espanyola de 1876. Son anys de confraternitat en intelectuals de les<br />
regions veïnes, per lo que es contà en Victor Balaguer i Cirera, prestigios orador catala i en Tomas Forteza<br />
Cortes, mallorqui.<br />
Des de 1886 a 1902 els mantenedors continuen pertanyent, la majoria d’ells al mon politic i tambe al mon<br />
de les professions lliberals i de les lletres. Tambe en esta epoca observem com tres eclesiastics ostenten el<br />
nomenament de mantenedors, d’entre els quals destaquem a Josep Sanchis Sivera, naixcut en Valencia; historiador<br />
i academic de l’Academia de Sant Carles, director decà del Centre de Cultura Valenciana i corresponent<br />
de les Reals Academies de l’Historia i de San Fernando de Madrit, aixina com de l’Institut d’Estudis<br />
Catalans de Barcelona. L’atre eclesiastic que citem es Joan Alcover i Maspons, naixcut en Palma de Mallorca<br />
i dedicat tambe a l’estudi de les lletres. Dels mantenedors restants son de la ciutat de Valencia Carmel Calvo<br />
i Rodríguez, escritor i secretari de les diputacions provincials d’Avila i d’Alacant (1873-1905); Josep Vives i<br />
Císcar, erudit i colaborador en diverses publicacions valencianes i membre corresponent de l’Academia de<br />
l’Historia de Madrit i de la de Belles Arts de Sevilla; Vicent Blasco Ibáñez (qui pronuncià en 1891 el seu discurs<br />
substituint a Francesc Pi i Margall) fon advocat pero sempre es dedicà a la lliteratura i a la politica com a<br />
afiliat al Partit Federal Republicà de Pi i Margall; l’any que fon mantenedor es nomenat president del Consell<br />
Regional del Partit Federal; Lluïs Cebrián Mezquita, fon escritor i erudit, afiliat al Partit Republicà<br />
Possibilista i president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> (1889-91). Tambe fon Croniste de la ciutat de Valencia; Francesc<br />
Moliner Nicolás, mege i catedratic de l’Universitat de Saragossa i rector de l’Universitat de Valencia; fon elegit<br />
diputat.<br />
De Castello de la Plana destaca Ramir Ripollés i Ramos, qui en 1888 fon mantenedor i combina la medicina<br />
en la lliteratura; fon redactor de El Correo de Valencia, el qual adquirix en propietat en 1885 i en ell defen<br />
les seues idees lliberals.<br />
De Barcelona, en 1891 destaca Francesc Pi i Margall, politic brillant que havia segut en 1873 President<br />
de la Republica; en el seu lloc, pronuncià el discurs Vicent Blasco Ibáñez com ya s´ha comentat abans.<br />
Dos mantenedors de Madrit es donaran cita en Valencia per a donar-li relleu ad esta magna celebracio dels<br />
Jocs Florals, Ramon Nocedal Romea, politic proxim al carlisme, encara que despres d’acusar a Carles VII de<br />
lliberal fon expulsat del carlisme i es declarà partidari de qualsevol rei antilliberal; fon un periodiste molt<br />
temut. Tambe de Madrit fon Franscisco Silvela, en 1981 adherit al grup lliberal-conservador de Cánovas, successor<br />
d’este en el lliderage del partit a pesar de les seues discrepancies; fon amic personal de Teodor Llorente,<br />
i actuaren a l’unison en politica. Ocupà carrecs de ministre i, mes tart, en 1899 fon president del govern.<br />
Un atre politic de proyeccio nacional que fon mantenedor dels Jocs Florals en 1893 es José Canalejas<br />
Méndez, natural d’El Ferrol, advocat i escritor a mes de politic; militant en el Partit Lliberal, fon diputat per<br />
Alcoy i de 1910-1912 president del govern.<br />
Amali Gimeno i Cabañas, naixcut en Cartagena pero afincat en la ciutat de Valencia fon mege i politic;<br />
tambe fon ministre d’educacio en l’any 1894, quan fon nomenat mantenedor, i quan el Partit Lliberal estava<br />
en el poder; professionalment fon catedratic de Medicina en Valencia.
502 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1900<br />
Regina<br />
Srta. M.ª de la Concepcio Maestre i Guzmán
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 503<br />
En 1899 fon mantenedor Honorat Berga i Garcías, natural de Palma de Mallorca pero tambe afincat des<br />
de molt menut en Valencia; fon doctor en Dret, diputat provincial pel districte de Gandia i president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> (1893-1903) apoyat per Teodor Llorente.<br />
Despres de la regencia de Mª Cristina, una nova fase historica s’obri pas dins del panorama politic espanyol:<br />
el regnat d’Alfons XIII (1902-1931).<br />
En 1902 en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i a carrec de Fausti Barberá, es dictà la conferencia “De Regionalisme i<br />
Valentinicultura” la qual suponia la primera formulacio del valencianisme politic i en ella es proponia la creacio<br />
de societats patriotiques. No obstant, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> va permaneixer fidel al seu apartidisme i a mantindre’s<br />
al marge de la lluita politica.<br />
En esta epoca, i despres del desatre de 1898, es respira un gran pessimisme intelectual, mentrimentes, politics,<br />
escritors i eclesiastics proponien la regeneracio.<br />
En esta epoca, els mantendors que aniran conformant l’Honorable Consistori de Mantenedors seran els<br />
següents: de la ciutat de Valencia destaquen la figura de Teodor Llorente Olivares, advocat i escritor; fon cofundador<br />
i segon president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> (1879-1880) i director del diari Las Provincias; la seua tendencia<br />
politica era conservador silvelista; participà de la politica activa, ya que entre 1891 i 1900 fon elegit diputat en<br />
Corts i senador; en 1903 deixa la politica al morir Silvela; quan en 1905 fon mantenedor, ya havia conseguit<br />
dos Flors Naturals en els Jocs Florals.<br />
Tambe de terres valencianes destaquen Vicent Gay i Forner, natural d’Almussafes, fon professor i escritor;<br />
ocupà alts carrecs en l’administracio de l’Estat durant la Dictadura de Primo de Rivera. Dirigi i fundà la<br />
revista Nueva Economía Nacional. Mossen Hernan Cortés Pastor, natural de Rocafort, es doctorà en<br />
Teologia i Dret Canonic i eixerci com a director del Colege del Patriarca; en 1924 obtingue una canongia en<br />
la Catedral de Toledo i fon nomenat Conciliari de l’Associacio de Jovens Catolics d’Espanya i Vicesecretari<br />
General de l’Accio Catolica Espanyola.<br />
De la provincia d’Alacant destaquem a Rafel Altamira i Crevea, el qual fon historiador i juriste, una de<br />
les principals figures intelectuals espanyoles del moment; està vinculat a la corrent ideologica de Francisco<br />
Giner de los Ríos i de la Institución Libre de Enseñanza; en l’any en que fon mantenedor, 1912, fon director<br />
general de Primera Ensenyança, carrec des del qual intentà posar en practica les idees pedagogiques de l’institucio<br />
abans citada; fon elegit senador per Valencia en 1916 i juge del Tribunal Permanent de Justicia<br />
Internacional de la Haya, en 1921. Tambe de la mateixa ciutat citem al General Miquel Elizaicín España,<br />
militar i publiciste, el qual fon fundador i propietari de la revista Museo Exposición; tambe fon president de la<br />
Creu Roja en Alacant; en 1923, un any despres de ser nomenat mantenedor, fon alcalde de la seua ciutat. De<br />
la ciutat d’Alcoy i en 1925, fon mantenedor Enric Moltó Abad, el qual fon advocat i colaborà en les publicacions<br />
locals d’Alcoy. Per ultim fer referencia a Mossen Lluïs Calpena Avila, natural de Biar que fon magistral<br />
i capellà d’honor de la Real Capella en Madrit; mes tart fon nomenat rector de l’iglesia de San Fernando<br />
el Grande.<br />
De la ciutat de Castello destaca Salvador Guinot i Vilar, que fon escritor i politic i tambe discipul de<br />
Menéndez y Pelayo; fon gran defensor de les doctrines socials del jesuïta Antoni Vicent, en el qual fundà el<br />
Sindicat Catolic en Castello de la Plana; en politica rebe l’influencia d’Antoni Maura, figurant en el Partit<br />
Conservador del qual fon cap provincial; fon alcalde de Castello en 1907 i 1924, diputat a Corts per Lucena,<br />
en 1907 i president de la Diputacio Provincial; en l’any en que fon mantenedor (1919) fundà, entre unes atres,<br />
la Societat Castellonenca de Cultura. De terres de Castello citem a Mossen Roger Chillida i Manyes, natural<br />
d’Albocasser, fon eclesiastic i escritor; tambe fon canonge de la catedral de Valencia i membre de l’equip de<br />
redaccio de La Voz de Valencia, arribant a ser redactor en cap i director fins a 1920; el rei Alfons XIII el<br />
nomenà Capellà d’Honor i Predicador de la Capella Real.<br />
D’entre els mantenedors oriunts d’unes atres terres de l’Estat Espanyol fem referencia a Josep Sánchez i<br />
Guerra, natural de Cabra (Cordova). Fon politic. Amic de Maura, abandonà el Partit Lliberal i ingressà en el<br />
Conservador. Ministre en diverses ocasions en Maura, acceptà —per pressions d’Alfons XIII— el Ministeri de
504 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1901<br />
Regina<br />
Srta. Rafaela Selva i Mergelina
Governacio en distints ministeris presidits per Dato; fon president de l’ultim govern abans de la Dictadura de<br />
Primo de Rivera (1923); se declarà monarquic pero contrari a Alfons XIII; tambe de terres cordoveses, concretament<br />
de Priego, sera mantenedor Niceto Alcalá-Zamora Torres; fon juriste, escritor i politic; lider del<br />
Partit Lliberal i diputat i ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922); fon President de la Republica, en<br />
1931 i membre de l’Academia de la Llengua i catedratic de Dret processal. De Barcelona citem a Joan<br />
Ventosa Calvell, el qual fon politic i un dels fundadors de la Lliga Regionalista i primer director del periodic<br />
El Poble Català; des de 1907 fon diputat a Corts.Tambe de terres catalanes, pero en esta ocasio d’Olot (Girona)<br />
fon mantenedor en l’any 1930 Jaume Bofill Matas; milità en la Lliga Regionalista i en Accio Catalana i fon<br />
redactor en cap de La Veu de Catalunya. En 1918 cal destacar la figura d’orige mallorqui, concretament de<br />
Manacor, Mossen Antoni Alcover Sureda, que fon intelectual i filolec i impulsor del Diccionari Catala-<br />
Valencià-Balear.<br />
En esta etapa cal fer referencia a dos fets un poc anecdotics i curiosos: en 1903 fon mantenedor Emili<br />
Borso di Carminati, un personage d’orige italia, la familia del qual s’afincà en Valencia i, en 1914, una dona<br />
—l’unica fins a 1999 en tota l’historia dels Jocs Florals— ocupà esta distincio Nativitat Domínguez Atalaya,<br />
la qual fon assambleista nacional i professora de l’Escola Normal.<br />
En els anys de la Segona Republica, destaquen els mantenedors Francesc Sánchez-Castañer i Mena,<br />
naixcut en Sevilla, el qual fon catedratic de llengua i lliteratura espanyola en la Facultat de Filosofia i Lletres<br />
de l’Universitat de Valencia i escritor; durant la seua etapa com a catedratic en Valencia, en els anys quaranta,<br />
desenrollà una intensa labor de promocio lliteraria i artistica a través del “Club Mediterráneo”; a la seua iniciativa<br />
es degue tambe la creacio de la tertulia lliteraria “<strong>Lo</strong>s nocturnos del Mediterráneo” i la recuperacio del<br />
teatre roma de Sagunt. Naixcut en la ciutat de Valencia, citem a Manuel Gisbert i Rico que fon mantenedor<br />
en 1935; havia segut Decà del Colege de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciencies; fon advocat<br />
i professor; se’l va elegir concejal de l’Ajuntament de Valencia com a afiliat al P.U.R.A. Tambe fon vicepresident<br />
de la Diputacio i alcalde de Valencia en 1934, dimitint quan es feu carrec del govern el Frente<br />
Popular, en 1936.<br />
En relacio a la llengua en que foren llegits els discursos. L’utilisacio tant del valencià com del castella<br />
depen, llogicament de si l’orador sap o no expressar-se en valencià, pero tambe te molt que vore el moment<br />
politic de l’epoca, i aço tambe s’aprecia en el contengut del discurs, no a soles en la forma. Com a fet rellevant<br />
citem que en l’any 1915, el senyor Estrada, diputat a Corts per Malaga, començà el seu discurs en castella,<br />
i es produi una forta protesta de la “Joventut Valencianista”. En canvi, en 1922, per citar un eixemple, el<br />
mantenedor, general Elizaicín, d’orige valencià, va utilisar esta llengua, constituint per a tots una agradable<br />
sorpresa.<br />
El denominador comu de tot el llarc periodo es la sintonia existent entre les autoritats i <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Les<br />
Juntes Directives inviten a persones rellevants del moment, tant de l’ambit politic com de l’intelectual, especialment<br />
lliterari i llingüistic, que participen en els Jocs Florals considerant-ho com a un gran honor.<br />
- LES REGINES EN <strong>LA</strong> PRIMERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 505<br />
Si nos centrem en les regines dels Jocs Florals, en l’epoca que va des de la creacio del certamen lliterari<br />
fins a 1936, observem cóm representen els noms mes notables de la societat valenciana i espanyola. Destaquem<br />
a la primera regina, Maria Llorente i Falcó, filla major del poeta Teodor Llorente, a la qual succeirien en la<br />
Cadira d’Or l’atra filla Josefina Llorente Falcó (1897), la qual es casà en Honorat Berga (president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> i mantenedor, en 1899) i les seues dos netes, Filomena Bernal i Llorente (1918) i Matilde Llorente<br />
Monleón (1924).<br />
De tituls nobiliaris destaquem a la segona regina, Ana Mª Paulín de la Peña, baronesa de Cortes, esposa<br />
del que despres sería president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>; la tercera, Isabel de la Cerda, esposa del patrici Balbi<br />
Andreu; la de l’any 1887, Margarita d’Azcárraga, filla del Capita General de Valencia, la qual sería mare del
506 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1902<br />
Regina<br />
Srta. Maria de la Merce Silvestre i Sabater
primer marqués del Turia. Emilia Fontanals i Pujals, Regina de l’any 1894, que es casaria en el primer marqués<br />
de Benicarlo i els dos foren pares de la Regina de l’any 1928, la senyoreta Sara Sanmillán i Fontanals.<br />
Casos com este de parentesc entre regines succeix tambe en Rafaela Andreu, Regina de l’any 1893 i filla de<br />
la tercera regina. Tambe en l’any 1944, Merce Trénor i Trénor fon Regina i era besneta de la senyora<br />
Margarita d’Azcárraga, abans citada.<br />
En 1907 assistix la Infanta Isabel, a qui el poeta Teodor Llorente, elegi; pero ella declinà l’honor i dessignà<br />
per a que ocupara el seu lloc a la senyoreta Margarita Ruiz de Lihory, filla del Baro d’Alcahalí.<br />
Mencio especial mereix l’Infanta Na Maria Teresa de Borbón, germana d’Alfons XIII, que fon Regina<br />
dels Jocs Florals en l’any de l’Exposicio Regional Valenciana de 1909; precisament en este nomenament es<br />
pretengue i es consegui donar una proyeccio peninsular de la realitat valenciana, incloent en ella a les tres provincies<br />
de Valencia, Alacant i Castello<br />
Junt a jovens de la noblea i de l’alta societat destaquen les poeteses Magdalena Gracía Bravo (1882) i<br />
Na Manuela Agnes Rausell (1886). En qualsevol cas molts dels llinages de les regines representen a families<br />
de l’alta societat o de politics significats o les dos coses a la vegada: Amorós, Manglano, Latorre, Hernández-<br />
Villamar, Ferrer de Plegamans, Vera, Selva, Enríquez de Navarra, Mayans, Ruiz de Lihory.<br />
- <strong>ELS</strong> POETES EN <strong>LA</strong> PRIMERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
En quant als poetes premiats en la Flor Natural estan presents les generacions que han fet historia en el<br />
mon de la lliteratura. Des dels representants dels primers ratpenatistes, com ara Llorente, Feliu Pizcueta i<br />
Andrés Cabrelles, passant pels de la novella generacio, com Miquel Durán i Tortajada, Francesc Caballero<br />
Muñoz, Josep Mª Bayarri, als quals seguix un atre grup, en Lluïs Guarner, Vicent Ramírez Bordes i Bernat<br />
Artola i Tomás, i encara una atra generacio mes actual composta, entre atres per Carles Salvador.<br />
En quant al lloc de procedencia dels poetes, observem que la majoria d’ells son naixcuts en la ciutat de<br />
Valencia. Del restant de les terres valencianes destaquen Ramon Andrés i Cabrelles (Campanar), Jesus<br />
Morant i Borras (Quart de Poblet), Francesc Badenes i Dalmau (Alberic), Joan Batiste Pastor<br />
(Beneixama), Eduart Genovés Olmos (Xabia), i Bernat Artola i Tomás (Castello de la Plana).<br />
Del restant d’Espanya citarém a Victor Iranzo Simón (Fortanate-Teruel), Maximilia Thous i Orts<br />
(Pravia-Asturies) i Angeli Castañer Fons (Huéneja-Granada).<br />
Alguns dels poetes conseguixen el guardo de la Flor Natural en mes d’una ocasio, com es el cas de Teodor<br />
Llorente Olivares (1879, 1887 i 1907), Ramon Andrés Cabrelles (1894, 1909 i 1928), Joan Calzada Carbó<br />
(1905 i 1914), Francesc Caballero Muñoz ( 1915 i 1918), Francesc Puig Espert (1920 i 1921), Vicent Ramírez<br />
i Bordes (1925 i 1927), Enric Navarro Borrás (1933 i 1935); esta situacio nos indica que participaven molt a<br />
sovint i que no n’eren molts els poetes i els escritors en general que escrivien en valencià. No obstant, encara<br />
que no hi haguera una gran quantitat d’estos, la poesia guanyadora era de gran calitat. (Vore capitul IX de la<br />
present obra).<br />
8.3.2. SEGONA EPOCA: <strong>DE</strong> 1939 A 1980.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 507<br />
En este segon apartat començarém resenyant que de 1936 a 1938 no es celebraren els Jocs Florals, per ser<br />
els anys de la Guerra Civil.<br />
Aixina puix sera en l’any 1939 quan es reanudarà este costum ya institucionalisat en la nostra entitat.<br />
Pero, 1939 no es un any qualsevol. Era, en la terminologia de l’epoca, “l’any de la victoria”, que en<br />
termens politics significava, entre unes atres coses que Francisco Franco concentrava la Comandancia de<br />
l’Estat junt en els tituls de Generalissim dels Eixercits i Caudill d’Espanya. En resum, tenia en exclusiva el<br />
poder eixecutiu i el llegislatiu. Per una atra part, el valencianisme politic havia segut insignificant en<br />
comparacio en la gran importancia del valencianisme cultural, d’ahi que mentres que moviments lliteraris en
508 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1903<br />
Regina<br />
Srta. Teresa de la Figuera i de la Cerda
llengües vernacules despertaven recels als nous governants en unes atres regions, en Valencia no solament no<br />
despertà recels l’acte social per excelencia de la ciutat, els Jocs Florals, sino que el mateix Franco no tingue<br />
cap d’inconvenient en que la seua filla fora la regina dels Jocs Florals. Aixina puix, en un acte cultural<br />
valencianiste, realisat en gran part en llengua valenciana, estava com a regina la filla de Franco, Carmen Franco<br />
Polo, en 1940 i, a l’any següent, la filla del general Aranda, Capita General de la III Regio Militar .<br />
- <strong>ELS</strong> MANTENEDORS EN <strong>LA</strong> SEGONA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 509<br />
Els mantenedors d’esta etapa dels Jocs Florals van a ser representants de lo mes granat del franquisme com<br />
Millán Astray o Aunós. De la mateixa manera, escritors en auge: Pemán, Calvo Sotelo i Eugeni Montes.<br />
De la ciutat de Valencia destaquem a Carles Blanco Soler, que fon mege i en 1918 guanyà l’oposicio de<br />
la Beneficencia Municipal; presidi l’Associacio d’Escritors Meges des de 1952. Tambe Lluïs B. Lluch i Garín<br />
fon designat mantenedor; era advocat, orador i escritor; fon Conseller Nacional del Moviment per designacio<br />
del Cap de l’Estat, Procurador en Corts, i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valencia. Frederic Silva<br />
Muñoz fon mantenedor en 1958, Ministre d’Obres Publiques i membre de l’Associacio Catolica de<br />
Propagandistes.<br />
De terres valencianes destaca Marti Domínguez Barberá, natural d’Algemesi, periodiste i escritor. Fon<br />
tinent provisional d’Estat Major en l’Eixercit Nacional (1938-39). Quan acabà la guerra, participà en la redaccio<br />
de Avance i en la fundacio del diari del Moviment Nacional Levante; fon director del diari Las Provincias<br />
fins a 1958, tambe fon creador i director del semanari Valencia-Fruits en 1962; fon Flor Natural en 1955. En<br />
1952, el mantenedor va ser Vicent Escrivá Soriano, natural de Xabia, el qual fon realisador cinematografic<br />
i escritor; estudià Filosofia i Lletres en Valencia, a on treballà en la radio (1939) i realisà algunes activitats<br />
politiques; treballà en Radio Nacional d’Espanya i com a guioniste cinematografic. D’Alcoy, cal que fem<br />
mencio de Enric Oltra Moltó, el qual fon politic i escritor; des de 1954 a 1964 fon alcalde d’Alcoy, justament<br />
coincidint en el seu nomenament de mantenedor, tambe fon Governador Civil de la provincia de<br />
Valencia.<br />
Del restant d’Espanya destaquen els mantenedors: A. Goicoechea Cosculluela, natural de Barcelona, fon<br />
un politic d’orige mauriste que defenia l’estat corporatiu; tingue diversos carrecs en la Dictadura de Primo de<br />
Rivera i colaborà activament en la preparacio de l’alçament del 36; a les seues gestions es degueren els primers<br />
avions italians que reberen Mola i Franco; fon el primer mantenedor, despres de la Guerra Civil (1939);<br />
i de 1938 a 1950 fon president de diversos bancs oficials. De Lleida citem a Eduart Aunós Pérez, escritor i<br />
politic, fon diputat a Corts en 1916, Ministre de Treball en 1925; en acabar la Guerra Civil fon embaixador i<br />
despres Ministre de Justicia (1943-45) precisament en l’epoca en que fon nomenat mantenedor (1944); este<br />
personage fon designat una atra vegada per a glossar l’acte lliterari, en 1946.<br />
De La Corunya, cal mencionar a J. Millán Astray Terreros, el qual fon militar i participà en les campanyes<br />
de Filipines i Marroc; en 1920 fon el primer Cap de la Legión Española i en 1932 ascendi a general;<br />
fon Cap de propaganda. Tambe de La Corunya destaca Joaquín Calvo Sotelo, el qual fon dramaturc i un afamat<br />
escritor; fon membre de la Real Academia Espanyola en 1955, president de la Societat General d’Autors<br />
d’Espanya fins a 1969 i President de l’Institut Internacional de Teatre, rama espanyola, en 1971. En 1949, fon<br />
mantenedor Eugeni Montes, escritor i periodiste; membre de la Real Academia Espanyola en 1939.<br />
De terres andaluses cal resenyar a J.Mª Pemán Pemartín, natural de Cadis, el qual fon escritor i el propagador<br />
lliterari mes destacat de l’ideari tradicional i monarquic; conreà el periodisme i l’ensaig. En 1954, i<br />
de la ciutat de Sevilla, ocupa la tribuna de mantenedor Francisco Sánchez-Castañer Mena, el qual fon catedratic<br />
i escritor; doctor en Filosofia i Lletres i Dret, i tambe secretari de la Revista de Filologia Española;<br />
durant la seua etapa com a catedratic en Valencia, cal insistir en que desenrollà una intensa labor de promocio<br />
lliteraria i artistica a través del “Club Mediterráneo”; a la seua iniciativa es degue tambe la creacio de la tertulia<br />
lliteraria “<strong>Lo</strong>s nocturnos del Mediterráneo” i tambe la recuperacio del teatre roma de Sagunt.
510 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXIV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1904<br />
Regina<br />
Srta. Maria Santonja i Mercader
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 511<br />
Per a tancar este primer apartat de la segona etapa, citarém a un mantenedor naixcut en Colombia. Nos<br />
referim a Eduart Carranza, el qual fon poeta, fon membre de la Academia Colombiana de la Lengua i detentà<br />
carrecs diplomatics en Chile i en Espanya.<br />
De 1963 a 1975 els mantenedors van a pertanyer predominantment al mon de les lletres, encara que n’hi<br />
d’alguns politics de professions lliberals.<br />
De 1963 a 1975 de la ciutat de Valencia destaquem a Vicent Genovés Amorós, el qual fon catedratic i<br />
escritor; doctor en Filosofia i Lletres i Llicenciat en Dret, publicà diverses obres de text de bachillerat. Manuel<br />
Sanchis Guarner, fon filolec, estudià Filosofia i Lletres i Dret en l’Universitat de Valencia i en1932 feu el<br />
curs de doctorat en l’Universitat Central; fon un dels fundadors de la FUE en Valencia i d’Accio Cultural<br />
Valenciana; durant la guerra civil formava part de l’eixercit republica; colaborà en la realisacio del Diccionari<br />
Catala-Valencià-Balear junt a Francesc Moll; en 1971 —quan fon mantenedor— era professor agregat de frances<br />
de l’Institut Nacional d’Ensenyança Mija Sant Vicent Ferrer. Feliu Mateu Llopis, historiador; Catedratic<br />
d’Universitat, Archiver i Bibliotecari; dirigi, entre atres, el Museu Arqueologic, la Biblioteca Provincial de<br />
Tarragona i l’Archiu del Regne de Valencia; fon membre corresponent de la Real Academia de l’Historia i de<br />
la Real de Bones Lletres de Barcelona; s’ha dedicat fonamentalment als estudis dels temes numismatics i d’historia<br />
numismatica. G. Guastavino Gallent, bibliotecari i escritor; cursà estudis de Filosofia i Lletres en<br />
Madrit; en 1939 fon destinat al servici del Protectorat d’Espanya en Marroc com a director d’Archius i<br />
Biblioteques d’eixa zona; en 1957 fon nomenat cap del nou servici de Deposit Llegal d’Obres Impreses en<br />
Espanya, carrec que dugue avant des de la seua fundacio en 1958 fins a 1967, en est any fon director de la<br />
Biblioteca Nacional de Madrit.<br />
Del restant de les terres valencianes citem a Jaume Bru Vidal, natural de Sagunt; escritor, poeta i arqueolec;<br />
doctor en Filosofia i Lletres, fon president en 1973 de la seccio d’Historia i Arqueologia de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
d’a on fon bibliotecari entre 1958 i 1964, i va ser entre 1966 i 1972 Secretari General de la Seccio de Cronistes<br />
Oficials del Regne de Valencia; en 1973 se’l nomenà Croniste Oficial de la ciutat de Valencia. En 1975 Xavier<br />
Casp Verger, natural de Carlet, poeta i escritor, ocupà la distincio de mantenedor, justament en l’any en que<br />
s’iniciava la transicio; en 1943 fundà i dirigi la revista lliteraria trimestral Esclat, tambe fon director lliterari<br />
de la revista Murta; en 1944, fundà en la ciutat de Valencia, junt en Miquel Adlert Noguerol, l’editorial Torre,<br />
la qual tingue una gran trascendencia en el mon de les lletres; es autor de diverses obres poetiques, tambe d’un<br />
llibre de narracio, aixina com diversos ensajos de critica i del llibret de l’opera Vinatea; fon guanyador de<br />
diversos Jocs Florals; fon President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> des de 1980 fins a 1983 i actualment es president d’Honor<br />
de l’Entitat i Decà de la RACV. Juli Guillem Tato, natural d’Alacant, militar i historiador. Ingressà en la<br />
Marina de Guerra a on consegui el grau de Contralmirant de l’Armada espanyola. Ocupà diversos carrecs com<br />
ara Academic de la Real Academia de l’Historia i membre de la R.A.E; fon posseïdor de diverses condecoracions<br />
per merits navals i intelectuals. Ramon Llidó Vicente, oriunt de Xabia, escritor; estudià Filosofia i<br />
Lletres en Valencia i se llicencià en Humanitats i Teologia; colaborà en el diari madrileny ABC i ha segut conseller<br />
d’algunes productores cinematografiques. Pere Zaragozá Orts, natural de Benidorm, advocat, industrial<br />
i politic; tambe fon cap local del Moviment i alcalde de Benidorm durant 17 anys; ha segut tambe<br />
president de la Diputacio Provincial d’Alacant i procurador en Corts en dos llegislatures; en 1972 era Cap de<br />
Promocio de la Confederacio Espanyola de Caixes d’Aforros. En 1967, fon mantenedor Baltasar Rull Villar,<br />
natural d’Onda, fon jurisconsulte; estudià Dret en les universitats de Valencia i de Madrit; despres de la Guerra<br />
Civil fon Cap de la Secretaría Politica de la Secretaría General del Moviment; en 1951 fon nomenat alcalde de<br />
la ciutat de Valencia fins a 1955; en 1960 fon promogut per a magistrat del Tribunal Suprem. E. Codina<br />
Armengot, natural de Castello de la Plana, intelectual, alcalde de la seua ciutat natal, delegat provincial del<br />
Ministeri d’Educacio i Ciencia, comissari provincial de Belles Arts i procurador en Corts (1960-1967), precisament<br />
en el periodo en que fon nomenat mantenedor (1964).<br />
En els moments de la transicio, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> vivia tambe unes circumstancies que marcarien significativament<br />
la seua trayectoria. El 24 d’octubre de 1979 es produi un fet que havia de ser decisiu per a l’evolucio
512 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1905<br />
Regina<br />
Srta. Amelia Enríquez de Navarra i Mayans
de la llengua valenciana. En el si de la Junta General Extraordinaria, celebrada en l’Entitat i presidida per Emili<br />
Beüt, s’aprovaren per unanimitat dels socis assistents i en contra de la Junta de Govern les normes llingüistiques<br />
de l’Academia de Cultura Valenciana, la qual sería declarada Real, pel rei Joan Carles I, en 1991.<br />
A partir d’este moment, la Junta ana deixant, a poc a poc la direccio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> i va dimitir. En 1980, una<br />
nova Junta presidida per Xavier Casp dirigia una renovada entitat, a lo manco llingüisticament parlant.<br />
En este lustre que estem tractant els mantenedors van a ser tres de la ciutat de Valencia, un d’Alcoy i un<br />
de Murcia, en concret del Port de Mazarrón. Tambe comentarém que la majoria d’estos foren membres del<br />
Centre de Cultura Valenciana i, conseqüentment defenien les tesis valencianistes.<br />
Si comencem pels de la ciutat de Valencia, fem refereancia en primer lloc a Julià San Valero Aparisi, el<br />
qual destacà com a historiador; es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia; fon catedratic<br />
i director de l’Institut d’Etnologia de l’Institut Alfons el Magnanim de la Diputacio de Valencia; ha<br />
publicat diversos llibres i articuls; fon Director-Decà del Centre de Cultura Valenciana des de 1987 a 1990.<br />
Tambe Vicent Lluïs Simó Santonja tingue la distincio de ser mantenedor en 1977; es notari i escritor; estudià<br />
Dret en l’Universitat de Valencia; es tambe autor de diverses obres d’investigacio i rebe numerosos premis<br />
per treballs juridics i historics; en 1973 fon director de numero del Centre de Cultura Valenciana i actualment<br />
es academic de numero de la RACV; tambe es vicepresident per Europa i Asia de la Unión Internacional del<br />
Notariado Latino. En 1979 fon mantenedor el Sr. Lluïs B. Lluch Garín, que ya ocupà esta distincio en 1953.<br />
Eduart Primo Yúfera, oriunt de Murcia pero afincat durant molts anys en la ciutat de Valencia i en<br />
Carlet, fon nomenat mantenedor en 1978; eminent cientific, estudià Ciencies en l’Universitat de Valencia i es<br />
doctorà en la de Madrit; catedratic de Bioquimica i Quimica Agricola en l’Escola Tecnica Superior d’Ingeniers<br />
Agronoms de Valencia, fon Vicerrector de l’Universitat Politecnica de Valencia; ha ostentat diversos carrecs<br />
directius i es membre de prestigioses societats cientifiques tant espanyoles com estrangeres; fon Director Decà<br />
del Centre de Cultura Valenciana des de 1985-87 i actualment es academic de numero de la RACV.<br />
En 1980 i natural d’Alcoy, fon mantenedor el poeta, ensagiste i historiador d’art Adria Espí Valdés el qual<br />
es doctorà en Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia; tambe fon professor del Centre d’Estudis<br />
Universitaris d’Alacant; ha publicat diverses obres de gran interes.<br />
En quan a la llengua utilisada en els discursos, es va produir una evolucio ya que en l’epoca del primer<br />
franquisme els mantenedors s’expressaven en castella i mes al final d’esta epoca que estudiem ho farien alguns<br />
en castella i uns atres en valencià, com es el cas de Manuel Sanchis Guarner, Jaume Bru, Xavier Casp, Baltasar<br />
Rull, Julià San Valero, Simó Santonja, Primo Yúfera, Adria Espí, per citar alguns eixemples.<br />
- LES REGINES EN <strong>LA</strong> SEGONA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 513<br />
El nou regim, que era nou en tant en quant era distint al republicanisme, pretenia una restauracio. Entre<br />
els notables del Regim hi havia homens de la dreta classica, tant cedistes com monarquics; tambe tradicionalistes<br />
de sempre, militars i falanguistes. Esta sociologia de les Corts es repetia en les institucions locals, diputacions<br />
i ajuntaments. Encara que es parlava d’un “Nou Regim”, molts dels seguidors de Franco interpretaven<br />
la seua victoria com una restauracio dels valors tradicionals. Dins d’esta restauracio estava inclos el restaurar<br />
l’anterior esplendor despres del tancament forços de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> durant la guerra i les seues vicissituts. (Vore<br />
capitul III d’esta obra).<br />
Aixina puix, durant el franquisme 1939-1975 totes les regines, en general, pertanyien a l’alta societat tant<br />
valenciana com espanyola. De l’espanyola els eixemples mes significatius son Carmen Franco Polo, filla del<br />
Cap de l’Estat, en 1940, i Maria Lluïsa Aranda, filla del Capita General, en 1941.<br />
Junt ad este grup tambe trobem regines que eren filles o netes de membres destacats de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, com<br />
en 1964 que fon Regina Carmelina del Romeral i Sánchez Cutillas, filla del tesorer Lluïs del Romeral i Pilar<br />
Gómez Casañ, Regina de l’any 1968, neta de Nicolau Primitiu Gómez Serrano.
514 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXVI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1906<br />
Regina<br />
Srta. M.ª de la Concepcio de Montis i Moragues
- <strong>ELS</strong> POETES EN <strong>LA</strong> SEGONA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
En quant als poetes, observem que els dels ultims anys d’este periodo son persones molt vinculades a <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, inclus alguns d’ells eren membres de la Junta de Govern.<br />
En quant al lloc orige d’estos, tambe la majoria son naixcuts en la ciutat de Valencia. Del restant de les<br />
nostres terres destaquen En Ramon Andrés Cabrelles (Campanar), Jesus Morante Borrás (Quart de Poblet),<br />
Marti Domínguez Barberá (Algemesi), Vicent Andrés Estellés (Burjassot), Bernat Artola Tomás (Castello<br />
de la Plana), Francesc Almela i Vives (Vinaros), i Joan Valls Jordá (Alcoy).<br />
Del restant d’Espanya citarém com a eixemple a Angeli Castanyer i Fons (Huéneja-Granada), entre uns<br />
atres.<br />
Tambe en esta segona epoca alguns poetes conseguiren la Flor Natural en diverses ocasions, com ara Enric<br />
Durán i Tortajada (1944, 1947 i 1954), Ramon Andrés Cabrelles (1946 i en la primera epoca tambe en consegui<br />
en 1894, 1909 i en 1928), Salvador Roda Soriano (1948 i 1952), Bernat Artola i Tomás (1949 i tambe l’havia<br />
conseguida en 1926), Francesc Almela i Vives (1950 i 1962), Jesus Morante i Borrás (1953 i l’havia<br />
conseguida en 1932), Joan Valls Jordá (1956 i 1969), Joaquim Sendra Navarro (1957 i 1964), Anfos Ramón i<br />
García (1959, 1963, 1967, 1976, 1977 i 1979), Francesc Puig Espert (1960 i l’havia conseguida en 1916), Joan<br />
Valls Jordá (1966 i 1969), Isidre Juliá Avellaneda (1968 i 1972), Rafael Villar i Belenguer (1971, 1974 i 1978),<br />
Angeli Castanyer Fons (1973 i l’havia conseguida en 1930).<br />
8.3.3. TERCERA EPOCA: <strong>DE</strong> 1980 A 1999.<br />
En esta etapa cal destacar el paper que la dona va tenint en la societat, un paper cada vegada mes rellevant<br />
i mes compromes en tots els aspectes que la conformen (cultural, economic i politic).<br />
Durant l’epoca socialista 1979-91 en l’Ajuntament, 1979-95 en la Diputacio de Valencia i 1982-95 en la<br />
Generalitat Valenciana, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> no va rebre a penes subvencions des de les institucions, ni reconeiximent<br />
pel seu treball; ha vixcut en el mes estricte ostracisme, perque les actuacions politiques del PSPV incorporat<br />
al PSOE eren diametralment opostes a les tesis valencianistes defeses en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. No obstant aço, l’ Entitat<br />
ha continuat responent al sentir majoritari de la societat per mig de les seues activitats de reforçament de<br />
tot lo valencià promogudes i propostes des de les seues seccions. Des de 1980, any en el qual —com ya hem<br />
comentat— la nova direccio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> assumi les normes de la RACV fins als nostres dies, persones<br />
defensores i impulsores d’esta normativa o a lo manco vinculades ad ella, han anat ocupant llocs de responsabilitat,<br />
han conseguit guardons en certamens lliteraris i han ocupat els destacats i distinguits llocs de mantenedors.<br />
- <strong>ELS</strong> MANTENEDORS EN <strong>LA</strong> TERCERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 515<br />
En estos anys —i aixina com passava en alguns anys anteriors—, els mantenedors van a ser persones compromeses<br />
en la llengua i en la cultura valencianes i tambe van a estar molt vinculades en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Com<br />
sera a partir de 1980 quan les regines van a ser elegides alternant Alacant, Castello i Valencia, es va a intentar<br />
en l’eleccio del mantenedors que siguen de la mateixa provincia d’aquelles per a estretar mes el vinculs en les<br />
comarques germanes.<br />
De la ciutat de Valencia destaca Julià San Valero, Vicent Lluïs Simó Santonja (els quals foren ya mantenedors),<br />
Artur Ahuir López, filolec i escritor, el qual es llicenciat en Lliteratura per l’Universitat de<br />
Valencia; te diversos llibres publicats i fon president de les Joventuts <strong>Rat</strong>penatistes entre 1988 i 1992; tambe
516 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXVII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1907<br />
Regina<br />
Srta. Margarita Ruíz de Lihory i Resino de la Bastida
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 517<br />
es membre agregat colaborador de la RACV. En 1995 Anfos Ramón i García era nomenat mantenedor; es<br />
escritor i un afamat poeta; ha guanyat diversos premis i distincions i es Mestre en Gai Saber; fon director de la<br />
revista La noche Eucarística i President dels Jocs Florals des de 1980-1992. José María Jiménez de Laiglesia<br />
Santonja, ocupa tal distincio en 1997; es advocat i estudià la carrera de Dret en l’Universitat Lliteraria de<br />
Valencia; es president de la Fundacio Professor Broseta i Academic de Numero de la RACV. En 1998 fon mantenedor<br />
Luis Miguel Romero Villafranca, advocat; es Decà de l’Ilustre Colege d’Advocats de Valencia i entre<br />
molts atres nomenaments i distincions President de l’Academia Valenciana de Jurisprudencia i Llegislacio i<br />
Croniste Honorari de l’Assamblea de Cronistes del Regne de Valencia. L’any 1999 Desamparats Cabanes fon<br />
mantenedora, per segona vegada una dona formava part del “Honorable Consistori de Mantenedors”.<br />
Del restant de les terres valencianes citarém a Felip García-Perles Martín, natural de Gandia; fon historiador<br />
i Croniste Oficial de Gandia. Joan Gil Barberá, fon mantenedor en 1993, quan es complien els CX Jocs<br />
Florals; es natural de Catadau i es mege i escritor; es llicencià i doctorà en Medicina i Cirugia per la Facultat<br />
de Medicina de Valencia; es mege puericultor; te publicats diversos llibres relacionats en la seua professio i ha<br />
obtengut diversos premis i distincions; fon President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> des de 1983 fins a 1992 i actualment es<br />
President d’Honor de l’Entitat i Academic de Numero de la RACV. En 1996 Mossen Josep Climent Barber<br />
ocupava la distincio de ser qui glossaria l’acte dels Jocs Florals; es musicolec i investigador; va cursar Teologia<br />
i Filosofia en el Seminari Metropolita de Valencia; la seua formacio musical s’inicià en Valencia i es completà<br />
en Madrit i Paris; es organiste primer de la Catedral de Valencia i de la Basilica de la Mare de Deu dels<br />
Desamparats; es Academic de Numero de la RACV; ha obtengut diversos premis en certamens lliteraris i ha<br />
participat en molts congressos i concerts; ha publicat diverses obres de musicologia i de folclor. Vicent Ramon<br />
Calatayud Tortosa, fon mantenedor en 1994; es natural de Vallada i es agent comercial i escritor; ha publicat<br />
diversos llibres i ha obtengut distints premis en certaments lliteraris; fon Secretari General del Grup d’Accio<br />
Valencianista des de 1978 a 1982 i Secretari General de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> des 1980 a 1986; actualment es el president<br />
de l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana, el qual la fundà en 1991.<br />
De la provincia de Castello destaquen Vicent Insa Ten, oriunt de la ciutat de Castello de la Plana; ocupà<br />
el carrec de Director General d’Ensenyances Miges del Consell Valencià. Joan Mas Molina, tambe de la ciutat<br />
de Castello i director del Diario Castellón. En 1988 Pere Vernia Martínez, natural de Borriana; es farmaceutic<br />
i investigador; es academic corresponent de la Real Academia de Medicina de Valencia i de l’Academia<br />
Italiana d’Historia de la Farmacia; actualment presidix la Fundacio Valenciana d’Estudis Farmaceutics Reina<br />
Maria de Castella, de la qual fon el seu fundador. Ramon Ferrer Navarro, natural de Vilarreal es historiador<br />
i investigador; es llicencià en Filosofia i Lletres per l’Universitat de Valencia i obte el doctorat en 1972; es professor<br />
de la Facultat de Geografia i Historia des de 1770; es Academic de Numero de la RACV i ha publicat<br />
diversos treballs d’investigacio. En 1991 Lleopolt Peñarroja Torrejón, natural de La Vall d’Uxo, es catedratic<br />
de Llengua Espanyola; doctor en Historia Migeval per l’Universitat de Saragossa, membre del Consell<br />
Valencià de Cultura, Academic de Numero de la RACV i Prohom de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>; es autor de diversos treballs<br />
d’investigacio i ha conseguit distints premis i guardons.<br />
De terres d’Alacant i en concret d’Alcoy, fon mantenedor, en 1987 Josep Boronat Gisbert el qual es mestre<br />
i llicenciat en Quimiques; es agregat colaborador de la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV des de<br />
1979; en Alacant fon Decà del Colege Oficial de Doctors i Llicenciatas en Filosofia i Lletres i en Ciencies, elegit<br />
en 1980; membre del Consell Valencià de Cultura, ha publicat diverses obres i ha segut distinguits en diversos<br />
guardons.<br />
En esta epoca, els discursos dels mantenedors foren llegits tots en valencià i ademes el seu contengut era<br />
reivindicatiu i un cant —seguint sempre els esquemes de Fe, Patria i Amor— al valencianisme i a la defensa<br />
dels nostres signes d’identitat.<br />
Nomes citarém un cas, el del mantenedor Joan Mas Molina, el qual pronuncià el seu discurs en valencià,<br />
pero utilisant algunes paraules que, considerades com a alienes al lexic valencià pel public assistent a l’acte,<br />
s’escolta una certa remor en el Teatre Principal durant la seua intervencio.
518 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXVIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1908<br />
Regina<br />
Srta. M.ª del Carme Noguera i Yanguas
- LES REGINES EN <strong>LA</strong> TERCERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
En quant a les regines, ya hem citat que des de 1980 i fins a 1989 —a excepcio del Centenari dels Jocs<br />
Florals, en el qual la Regina fon de Valencia— les dames que ocupaven la Cadira d’Or eren oriundes de comarques<br />
d’Alacant, de Castello i de Valencia, per est orde. Aixina, en estos anys les localitats i ciutats d’Alacant,<br />
Castello, Gandia (Valencia), Valencia —Centenari—, Xixona (Alacant), Castello, Valencia, Alacant, Castello<br />
i Valencia foren les protagonistes en companyia de les seues regines.<br />
En 1990 la Regina representava la localitat de Nules, en 1991 la d’Onda i, a partir de 1992 fins a l’actualitat<br />
les regines elegides han pertanygut totes a la ciutat de Valencia o a localitats de comarques valencianes.<br />
El criteri d’eleccio canvia i es busquen regines no tant per la seua representativitat social sino pel seu compromis<br />
en el valencianisme. La majoria d’elles eren estudiants i unes atres realisaven treballs relacionats en<br />
professions lliberals.<br />
Com a fet a destacar, algunes regines eren membres de la Junta de Govern i estaven durant molts anys vinculades<br />
a les activitats de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, com es el cas de Marivi Ferrandis, que era vicesecretaria en el moment<br />
de la seua eleccio, o d’Ampar Simarro, que era directora del Grup de Danses de l’Entitat. Unes atres, com ara<br />
Victoria Eugenia Moreno i Consuelo Rubio, s’integraren de tal manera en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong>, que passaren a ser membres<br />
electes de la Junta de Govern, ocupant les dos una vocalia i, ademes, Conseulo Rubio es des d’eixe moment<br />
en que passà a formar part de la Junta, la Cap de Publicacions de l’Entitat.<br />
- <strong>ELS</strong> POETES EN <strong>LA</strong> TERCERA EPOCA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 519<br />
Si centrem la nostra atencio en els poetes, des de 1981 i fins a 1999, tornen a ser la majoria d’ells —com<br />
ya passava en epoques anteriors— de la ciutat de Valencia i molts d’ells estaven vinculats o formaven part de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, de la Junta de Govern, de les seues seccions i participaven en les seues activitats. Pero han desaparegut<br />
els professors de l’Universitat. La Llei de Reforma Universitaria, encara que tal vegada no fora eixa<br />
la seua intencio, ha propiciat que el professorat universitari s’elegixca casi per cooptacio. De fet, el sistema<br />
d’oposicions es una nova frontera per a que el candidat del departament siga el que finalment obtinga la plaça<br />
i aixina ha ocorregut en l’immensa majoria dels casos. En relacio a l’Universitat de Valencia, aço vol dir que<br />
participar en els certament lliteraris de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> pot ser una llosa que pese de per vida sobre aquell que ho<br />
faça. Ara mes que mai, la plaça de professor vitalici l’obtindra el candidat en l’aquiescencia del Departament,<br />
i en els Departaments de Filologia les tesis obligatories son precisament les contraries que defen <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
per lo que hi ha un impediment tacit per als professors de l’Universitat de Valencia sobre la seua participacio<br />
en actes de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Este fet ha llimitat en gran mida l’espectre dels participants.<br />
Del restant de la nostra Comunitat citem a Chimo Lanuza Ortuño (La Vila), i Josep Lluïs García<br />
Ferrada (Borriana).<br />
En esta tercera etapa, tambe alguns poetes conseguiren la Flor Natural en mes d’una ocasio, com es el cas<br />
de: Josep Meliá Castelló (1981, 1987, 1990 i l’havia conseguida en 1980), Rafael Villar Belenguer (1982 i l’havia<br />
conseguida en 1978, 1974 i 1971), Pere Delmonte Hurtado (1984 i 1991), Chimo Lanuza Ortuño (1988 i<br />
1997), Josep Lluïs García Ferrada (1992, 1995 i 1998).<br />
Destaca en este grup de poetes que en 1986, una dona, Amelia Comba Comba fon la primera poetesa que<br />
consegui la Flor Natural.
520 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXIX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1909<br />
Regina<br />
S.A.R. l’Infanta Na M.ª Teresa de Borbón i Habsburgo
8.4. EVOLUCIO <strong>DE</strong>L PRESUPOST I D<strong>ELS</strong> PATROCINADORS EN EL CARTELL CONVOCATO-<br />
RIA D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong>.<br />
En este capitul analisarém, tal i com ho indica l’epigraf del mateix, l’evolucio del presupost que s’ha anat<br />
destinant als diversos premis que han conformat els successius cartells del Jocs Florals i tambe observarém<br />
quins han segut els diversos patrocinadors (institucions, empreses, particulars, etc.) que han dotat els citats premis.<br />
Per tal de plasmar fidelment l’escritura de les epoques estudiades, citarém textualment i entre cometes les<br />
alusions als noms dels premis i dels patrocinadors, els quals nomes figuren en els premis Extraordinaris en els<br />
primers anys i ya en epoques mes proximes als nostres dies apareixeran dotant tant els premis Ordinaris com<br />
els Extraordinaris.<br />
En relacio a la llengua en que s’han de presentar els premis, les condicions del certamen l’establixen clarament.<br />
Per als premis Ordinaris, hem constatat en alguns documents que s’exigia la llengua valenciana per a<br />
la redaccio dels treballs —tant en prosa com en vers—. En el cas dels premis Extraordinaris no es condicio<br />
imprescindible que els treballs estiguen escrits en valencià.<br />
Aixina en l’any 1906 i en les condicions del certamen podem llegir (en este cas referit tant als premis<br />
Ordinaris com als Extraordinaris):<br />
“ Les composicions purament lliteraries deuran ser escrites en antiga ò moderna llengua<br />
d’este Reyne, de Catalunya ò de les Ylles Balears, procurant los autors fugir de la influencia de<br />
llengues estranyes. Les obres que tinguen caràcter historich o didàctich, podran escriures en<br />
valenciá ò en castellá, quant altra cosa no es dispose”. 18<br />
En 1912 diu aixina:<br />
“Les poesies deuràn estar escrites en antiga ó moderna llengua d’este Reine, de Catalunya<br />
ó de les Illes Balears. Les obres en prosa que tinguen caracter histórich ò didactich y no opten à<br />
premis ordinaris, podran escriures en castellà ò valencià.” 19<br />
En l’any 1959, obervem:<br />
“Els treballs que concursen als premis ordinaris hauran d’ésser correctament escrits en<br />
valencià. Els treballs que concursen als premis extraordinaris podran ésser escrits en valencià o<br />
castellà, si no s’assenyala concretament un dels dos idiomes” 20<br />
En l’any 1979, llegim:<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 521<br />
“Els treballs que concursen als premis ordinaris hauran de ser correctament escrits en llengua<br />
valenciana. Els treballs que concursen als premis extraordinaris podran ser escrits en qualsevol<br />
de les llengües parlades en l’antiga Corona d’Aragó.” 21<br />
18 Llibre d’actes de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Anys 1906-1911. pp. 6-7.<br />
19 Llibre d’actes de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Anys 1912-1931. p.12.<br />
20 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador dels anys 1958-59.<br />
21 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador de l’any 1979.
522 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1910<br />
Regina<br />
Srta. Pilar Monterde i Díez de Mondranejo
I en la convocatoria de 1999:<br />
“Els treballs que concursen als Premis Ordinaris hauran d’estar escrits en llengua valenciana.<br />
Els treballs que concursen als Premis Extraordinaris, hauran d’estar escrits preferentment<br />
en llengua valenciana, sempre que no hi haja indicacio expressa”. 22<br />
Aixina com hem fet en el capitul anterior, dividirém est estudi en tres parts, per a millor analisar el contengut<br />
i la quantia dels nomenats cartells.<br />
8.4.1. PRIMERA EPOCA: <strong>DE</strong> 1879 A 1936.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 523<br />
Esta primera epoca dels Jocs Florals la desglossarém en dos per a millor observar els canvis que s’han<br />
efectuat en els cartells anunciadors dels premis.<br />
- De 1879 a 1899: Els premis es dividixen en Ordinaris i Extraordinaris (aixina com succeirà en tots els<br />
anys posteriors fins a arribar a l’epoca actual) i la redaccio de tots els cartells està feta en llengua valenciana.<br />
Els premis Ordinaris sempre estan encapçalats pel guardo mes preciat pels poetes: la Flor Natural, la qual<br />
en estos anys primers quasi sempre anira acompanyada d’accessits, encara que no sempre en el mateix numero<br />
d’ells; quatre son l’any que mes se’n concedixen i corresponen a 1879 i a 1998. En 1885 no s’entrega cap<br />
accessit i en 1887, 1888 i 1895 s’adjudicaren mencions honorifiques (a mes dels accessits).<br />
A la Flor Natural l’acompanyen uns atres premis com ara de Pintura i Arquitectura en 1879 (generalment<br />
tambe en accessits), d’Escultura i Musica en 1881, 1883 i 1887; de Pintura i Musica en 1882. En els anys restants<br />
nomes hi haura en el cartell un d’estos premis o, per una atra banda, cap d’ells com succei en 1894.<br />
A mes, dins del capitul de premis Ordinaris hi apareixien treballs monografics (vers o en prosa) de tema<br />
especific o generic encapçalats per un epigraf. Observem que coincidixen alguns d’ells com per eixemple:<br />
“Drama o comedia valenciana” (1888, 1892, 1893, 1898 i 1899). Tambe es repetix en alguns anys la “Poesía<br />
festiva o de costums populars” (1886, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896 i 1898).<br />
Les poesies que podriem considerar com a precursores de l’actual Englantina d’Or serien les que fan referencia<br />
als temes: “ Poesía enaltint un fet gloriós de la historia de Valencia” (1893) i “Poesía al regionalisme”<br />
(1899).<br />
Cal destacar tambe en estos premis Ordinaris els treballs que es dedicaven a biografiar valencians ilustres,<br />
que o be es donava el tema lliure (anys 1888, 1891, 1892, 1893 i 1894) o, per una atra banda, el jurat elegia al<br />
personage sobre el qual es glossava, com fon el cas del “Estudi sobre el pintor Ribera” (1887) o la “Biografía<br />
de Ruiz de Corella (1895); o be les poesies dedicades a personages ilustres valencians com ara la poesia “Un<br />
cant á Joan de Joanes” (1886) i la “Poesía en honor de Vinatea” (1898).<br />
Atenent als premis Extraordinaris, normalment apareix explicit el tema al que es referix cada premi, uns<br />
en prosa i uns atres en vers. En estos anys no es fa referencia en cap apartat a la quantia economica dels premis,<br />
pero com que en anys successius als que en este capitul es tracten, el guardons conseguits son objectes<br />
d’art en general, la publicacio de l’obra o alguna atra distincio en particular, i aixina tambe apareix reflectit en<br />
algunes actes d’esta epoca consultades, es puix llogic deduir que en estos anys, les distincions i els premis<br />
serien similars.<br />
Agruparém estos premis extraordinaris atenent als patrocinadors que en son diversos i fem constar que respectem<br />
entre cometes el nom en el qual apareixen en l’archiu corresponent:<br />
22 Archiu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Archivador de l’any 1999.
524 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1911<br />
Regina<br />
Srta. Candida Carles i García
PREMIS INSTITUCIONALS<br />
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1879, 1880, 1881, 1882, 1883, 1892, 1893 i 1896).<br />
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1879, 1881, 1883, 1894, 1895 i 1896).<br />
— “Excma. Diputació de Alacant” (1880, 1881, 1882, 1883, 1885, 1887 i 1898).<br />
— “Excma. Diputació de Castelló” (1880, 1881, 1882, 1883, 1888, 1889, 1891, 1895 i 1896).<br />
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1882).<br />
— “S.M. la Reina Regent” (1887, 1888, 1889 i 1891).<br />
— “Excm. Sr. Ministre de Hacienda” (1896).<br />
— “Extm. Ajuntament de Alacant” (1899).<br />
— “M.I. Ajuntament de Sueca” (1896 i 1899).<br />
— “M.I. Ajuntament de Alcoy” (1896).<br />
PREMIS ECLESIASTICS<br />
— “Excm. é Illm. Sr. Arquebisbe de Valencia” (1893, 1894, 1898 i 1899).<br />
PREMIS MILITARS<br />
— “Capitá general d’este distrit” (1888 i 1889)<br />
— “Vivac Militar” (1892)<br />
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS<br />
— “Societat Económica de Amichs del País” (1879, 1883, 1885, 1886, 1887 i 1888).<br />
— “Ateneu Cientifich, Artístich y Literari” (1879, 1880, 1882, 1886, 1887, 1888, 1892 i 1896).<br />
— “Círcul Valenciá” (1879, 1880, 1882, 1883 i 1885).<br />
— “Societat Valenciana de Agricultura” (1880, 1883, 1885 i 1886).<br />
— “Ateneu Casí Obrer” (1880, 1881 i 1888).<br />
— “Ateneu Mercantil” (1881, 1889, 1891 i 1894).<br />
— “Associació Artística-Arqueólogica Barcelonesa” (1882 i 1893)<br />
— “Societat el Fum-Club” (1887).<br />
— “Juventut Católica” (1888, 1891).<br />
— “Centro Catalá de Barcelona” (1891).<br />
— “Ateneu Científich de Poble Nou del Mar” (1892 i 1893).<br />
— “Societat la Dependencia Mercantil” (1893).<br />
— “Asociació de Obrers en General” (1896).<br />
PREMIS DOTATS PER ESCOLES<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 525<br />
— “Junta de les Escoles de Artesans” (1879, 1880, 1881, 1882, 1883, 1885, 1886, 1887, 1888, 1891,<br />
1894, 1895 i 1896).
526 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1912<br />
Regina<br />
Srta. Teresa Dicenta i Vera
PREMIS DOTATS PER GREMIS<br />
— “Gremi de corders” (1898).<br />
PREMIS DOTATS PER MIJOS <strong>DE</strong> COMUNICACIO<br />
— “De la Redacció de Les Provincies” (1879).<br />
— “De la Redacció de La Antorcha” (1879).<br />
PREMIS DOTATS PER REGINES D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong><br />
— “Excma. Sra. Baronesa de Cortes”, Regina de 1880 (1881).<br />
— “Sra. Dª Isabel de la Cerda de Andreu”, Regina de 1881 (1882 i 1883).<br />
— “Srta. Dª María Villamar”, Regina de 1888 (1889).<br />
— “Srta. Dª Rosalia Vera”, Regina de 1889 (1891).<br />
— “Srta. Dª María Mascarós”, Regina de 1891 (1892).<br />
— “Sra. Dª Josephina Frígola de Meliana”, Regina de 1892 (1893).<br />
— “Senyoreta Dª Rafaela Andreu y de la Cerda”, Regina de 1893 (1894).<br />
— “Doña Manuela I. Rausell”, Regina de 1886 (1895 i 1896).<br />
— “Srta. Dª Emilia Fontanals y Pujals”, Regina de 1894 (1896).<br />
— “Srta. Dª Amparo Soler y de Castro”, Regina de 1895 (1896).<br />
— “Srta. Dª Josefina Llorente y Falcó”, Regina de 1897 (1898).<br />
— “Srta. Dª Francisca Berga Garcías, Regina de 1898 (1899).<br />
PREMIS DOTATS PER PARTICU<strong>LA</strong>RS<br />
— “D. Constantí Llombart” (1879).<br />
— “D. Victor Balaguer” (1880).<br />
— “D. Vicent Boix” (1882 i 1885).<br />
— “D. Joseph Mª Puig Torralba” (1883).<br />
— “D. Lluís Esteve” (1886 i 1887).<br />
— “D. Jacinto Labaila” (1888).<br />
— “D. Francesch Peris Mencheta” (1889 i 1892).<br />
— “D. Honorat Berga Garcías”, president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> (1893 i 1894).<br />
— “D. Jogim Casañ” (1893).<br />
— “D. Pascual Ribot”, Exgovernador de la Provincia de Valencia (1894).<br />
— “D. Antoni Esplugues” (1894), el qual dona dos premis en est any.<br />
— “D. Faustino Barberá” (1895).<br />
— “D. Joseph R. Sanz” (1898).<br />
— “Extm. Sr. D. Trinitari Ruiz Capdepon” (1899).<br />
— “D. Joan Bta. Carbonell” (1899).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 527<br />
— De 1900 a 1936: els premis Ordinaris son encapçalats, com succeix sempre, per la Flor Natural i en<br />
este periodo, estudiat en general, basant-nos en alguns anys sobre els quals hem pogut obtindre esta documentacio<br />
al respecte, observem que no es concedixen accessits a cap premi, ni tampoc es doten guardons baix
528 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXIV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1914<br />
Regina<br />
Srta. Josepina Font de Mora i Llorens
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 529<br />
l’epigraf de Pintura, Escultura o Musica, encara que sí es premien treballs escultorics, pictorics o musicals,<br />
alguns anys.<br />
Per eixemple, en quant a pintura en 1906 i en 1907 es concedix una paleta llorejada d’argent, “al autor del<br />
millor Retrato en bust del ex-President de la Societat D. Honorát Berga Garcías, pintat al oli y de tamany<br />
natural” i “al autor del millor retrato en bust del poeta y Mestre en Gay Saber D. Antoni Palanca y Hueso,<br />
pintat al oli y de tamany natural” respectivament; en 1909 s’entrega un titul de soci de merit “al autor del<br />
millor retrato en bust de lo darrer President d’esta Societat, Exm. Sr. Baró d’Alcahalí y de San Joan de<br />
Mosquera pintat al oli y de tamany natural; en 1910 es dota en un objecte artistic “al millor retrato del Diputat<br />
de les Corts de Cádis Don Francés Borrull y Vilanova” i en 1912 es concedixen cent pessetes “al autor del<br />
millor retrato al oli del malograt historiador D. Ròch Chabàs y Llorens”.<br />
En escultura observem que en 1908 i en 1914 es dota en un objecte d’art “a la millor figura de fánch cúit,<br />
representant un almogabar” i “millor bust escultorich del llorejat poeta En Vicent Wenceslao Querol”; i en<br />
1922 es premia “la millor obra escultorica d’En Gaetà Huguet”.<br />
Dels premis sobre composicions musicals citem que en 1906 i en 1907 es dota en una batuta en remats<br />
d’argent a “la millor fantasia pera banda” i “al autor de la mes inspirada rapsodia sobre temes valencians”<br />
respectivament; en 1908 s’obsequia en un objecte d’art “al autor del millor poema musical Belich-descriptiu<br />
inspirat en lo Crít del Palleter, instrumentat pera banda ù orquesta”; en 1909 i en 1910 s’oferix un objecte<br />
artistic a “ la millor cantata per a orfeó à quatre veus” ; en 1912 i en 1915 es dota en un objecte d’art a “la<br />
millor Ave Maria sobre la lletra divina ” i “ al autor del millor aplec ó suite de<br />
concert pera piano” i en 1923 s’entrega una placa a “la millor romança musical valenciana”.<br />
D’estos premis ordinaris cal citar que son mes extensos que en els anys del periodo anterior, i com a fet<br />
curios destaquem que sera en esta epoca quan apareixen els premis Viola d’Or i Englantina d’Or tal i com els<br />
coneixem en els nostres dies. No obstant aço, hem d’aclarir que aixina com la Viola d’Or, llevat d’en 1910 en<br />
que tracta d’una poesia inspirada en assunts de la terra, i en 1912 que fara referencia a una costum popular<br />
valenciana, sempre haura de tractar —com succeix en l’actualitat— sobre un tema religios i moral.<br />
De la mateixa manera, l’Englantina d’Or —que en 1910 i en 1912 es nomena Englantina d’Argent— fara<br />
referencia a temes diversos, com ara en 1912 es premia”la millor composició poètica dedicada à enaltir la<br />
memoria del guerrillero Romeu”; en 1914 “la millor composició poètica baix el tema ; i<br />
en 1915 i 1923 ya es referix com en l’actualitat “a la millor poesia de caracter patriòtich”.<br />
Els atres premis que acompanyen als que hem citat dins de la categoria d’Ordinaris estarien dedicats, com<br />
en anys anteriors, a composicions dramatiques com en 1906, en 1912 i en 1923.<br />
Tambe està reflectida en els premis la poesia festiva o de costums populars com ara en 1906, en 1912 (que<br />
ya hem comentat ades es el tema de la Viola d’Or), en 1915 que es premia en un brot de llorer d’argent “al autor<br />
de la més inspirada poesia humorìstica de costums valencianes, escrita en romas ò en forma de ”.<br />
De la mateixa manera, la novela formava part d’estos premis Ordinaris com per eixemple en 1912 es concedia<br />
un objecte d’art “al autor de la millor novela curta”; en 1914 un calcer d’argent a l’autor de la millor<br />
novela de costums valencianes que estudie el caracter psicologich de nostre poble” i en 1923 es dotava en una<br />
placa sisella “a la millor novela ó aplec de contes”.<br />
En 1915 es concediria un objecte d’art “al autor de la millor lligenda ò aplech de lligendes basades en<br />
tradicions populars valencianes”.<br />
A mes d’estos premis, en 1907 es concediria un titul de Soci de Merit “al millor y més complet catalech<br />
de les monedes valencianes” i, per citar un atre eixemple, en 1912 s’otorga el mateix premi “al autor del millor<br />
treball arqueologich ò històrich de caracter regional”; en 1909 s’oferix un objecte d’art “al millor treball<br />
sobre filologia valenciana” i en 1915 es dota en un objecte artistic tambe “la millor monografia sobre indumentaria<br />
valenciana”.<br />
Si fem referencia als premis Extraordinaris, observarém cóm en esta epoca tambe apareix explicit el tema<br />
dels premis. En estos anys normalment la cantitat d’estos premis sol ser d’una mija de catorze i quinze en el
530 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1915<br />
Regina<br />
Srta. Vicenta Serrano-Chassaing i Aguirre
periodo de 1906 a 1910, a excepcio de l’any 1909 a on en son 25. Des de 1912 a 1934 hi ha mes diferencia<br />
numerica, aixina en 1912 es doten 26 premis, en 1914, 5 ; no obstant en 1915 en seran 22, en 1923 en seran<br />
19 i en 1934 —epoca de la Segona Republica— descendixen a 8 (en este any no n’hi ha cap premi dotat per<br />
l’iglesia i des de les institucions, nomes figura Castello).<br />
Sempre es citen els premis que es concedixen que seran sobre tot objectes d’art, objectes pietosos d’art,<br />
impressio de l’obra i regal d’eixemplars del premi guanyat, plomes d’or, porcelanes, llibres, etc. Tambe en esta<br />
epoca, alguns patrocinadors institucionals donaran diners per als guardonats; aixina en 1910, 1912, 1914 i 1915<br />
l’Excm. Ajuntament de Valencia dota el premi en 1.000 pessetes; en 1915, l’Excm. Ajuntament de Barcelona<br />
concedirà al premiat 200 pessetes; i en 1934 l’Ateneu Mercantil de Valencia dota el premi en 250 pessetes, la<br />
Diputacio Provincial de Castello en 500 i l’Ajuntament d’esta mateixa ciutat en 250.<br />
A continuacio, i aixina com hem fet en anys anteriors, agruparém als premis atenent als patrocinadors que<br />
els doten.<br />
PREMIS INSTITUCIONALS<br />
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1914, 1915 i 1923).<br />
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1912, 1914, 1915 i 1923).<br />
— “Excma. Diputació de Alacant” (1909, 1910 i 1912).<br />
— “Excma. Diputació de Castelló” (1909,1910, 1912 i 1934).<br />
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1909 i 1910).<br />
— “Excm. Ajuntament de Alacant” (1908, 1909, 1910, 1912 i 1923).<br />
— “Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1915, 1923 i 1934).<br />
— “Excm. Ajuntament de Burriana” (1915).<br />
— “Excm. Ajuntament de Ontenient” (1915).<br />
— “Excm. Ajuntament de Barcelona” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1915 i 1923).<br />
— “Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca” (1906, 1907, 1908 i 1909).<br />
— “Gobernador Civil d’esta provincia” (1908, 1910, 1914, 1915 i 1923).<br />
— “President del Consell de Ministres” (1909 i 1910).<br />
— “President del Senat” (1909).<br />
— “Mancomunitat Catalana” (1923).<br />
PREMIS ECLESIASTICS<br />
— “Excm. y Revdm. Sr. Arquebisbe de Valencia” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912, 1914, 1915 i<br />
1923).<br />
— “Excm. y Revdm. Sr. Bisbe de la seu de Urgell y Princep subirá d’Andorra” (1909 i 1912).<br />
— “Rdm. Sr. Bisbe de Soria” (1915).<br />
— “Del Sr. Bisbe de Barcelona” (1912 i 1915).<br />
— “Del Sr. Bisbe de Mallorca” (1923).<br />
PREMIS MILITARS<br />
— “Sr. Ministre de la Guerra” (1915).<br />
— “Capitá General d’esta Regió” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912 i 1915).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 531
532 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXVI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1916<br />
Regina<br />
Srta. Rafeleta <strong>Lo</strong>uisse i Llaudes
PREMIS DOTATS PER UNIVERSITATS<br />
— “ Rector d’esta Universitat Literaria” (1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1912 i 1915).<br />
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS<br />
— “Circul de Belles Arts d’esta Ciutat” (1906, 1907, 1908 i 1909).<br />
— “Societat Valenciana d’Agricultura” (1906, 1907, 1908, 1909 i 1934).<br />
— “Circul Regional Valenciá” (1906 i 1909).<br />
— “Circul Catòlich de Obrers de Castelló” (1909).<br />
— “Joventut Valencianista” (1909).<br />
— “Pensat y Fet” (1915 i 1923).<br />
— “Ateneu Mercantil” (1915, 1923 i 1934).<br />
— “Agrupació Artesana” (1923).<br />
— “Centre de Cultura Valenciana” (1923).<br />
— “Associació d’Excolejals de Sn. Vicent Ferrer” (1923).<br />
— “Joventut <strong>Rat</strong>-<strong>Penat</strong>” (1923).<br />
— “Centre Valencianiste Cultural d’Algemesí” (1934)<br />
— “Centre Catalá” (1923).<br />
PREMIS DOTATS PER ACA<strong>DE</strong>MIES, ESCOLES I CONSERVATORIS<br />
— “ Junta de les Escoles d’Artesans d’esta ciutat” (1906, 1907, 1908, 1909 i 1910).<br />
— “Conservatori de Música de Valencia” (1912 i 1915).<br />
— “ Academia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil de Valencia” (1915).<br />
— “Centre d’Estudis Economics Valencians” (1934).<br />
PREMIS DOTATS PER REGINES D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong><br />
— “Senyoreta Dª Amelia Enriquez de Navarra y Mayans”, Regina de 1904 (1906).<br />
— “Srta. Dª Mª de la Concepció Montis”, Regina de 1906 (1907).<br />
— “Srta. Dª Margarita Ruiz de Lihory”, Regina de 1907 (1908).<br />
— “Srta. Dª Maria del Carme Noguera Yanguas”, Regina de 1908 (1909).<br />
— “S.A.R. la Serenísima Senyora Dª Maria Teresa de Borbon. Infanta d’Espanya”, Regina 1909 (1910).<br />
— “Dª Càndida Carles y Garcia”, Regina de 1911 (1912).<br />
— “Dª Teresa Dicenta y Vera”, Regina de 1912 (1913).<br />
— “Srta. Maria Lluisa Zaragozà y Meliana”, Regina de 1913 (1914).<br />
— “Dª Jogima Font de Mora y Llorens”, Regina de 1914 (1915).<br />
— “Dª Roser Sanchis y Creixach”, Regina de 1922 (1923).<br />
PREMIS DOTATS PER PARTICU<strong>LA</strong>RS<br />
— “Ilm. Sr. D. Pere Aliaga y Millan” (1906, 1907 i 1908).<br />
— “Sr. D. Francèsch Vilanova y Pizcueta” (1906, 1907, 1908 i 1909).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 533
534 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXVII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1917<br />
Regina<br />
Srta. Concheta Martínez i Pérez
— “Srta Dª Josephina Greus Saez” (1909 i 1910)<br />
— “D. Leopoldo Trenor Palavicino, President de la Societat” (1909).<br />
— “D. Lluís Cebrian Mezquita” (1910).<br />
— “Ex-Gobernador civil de Valencia” (1912).<br />
— “D. Vicent Dualde Furió, President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>” (1912).<br />
— “D. Joan Navarro Reverter” (1915).<br />
— “D. Amalio Gimeno” (1912 i 1915).<br />
— “D. Vicent Dualde Furió, expresident de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>” (1915).<br />
— “Familia Barò Alcahalí” (1923).<br />
— “Gaetá Huguet” (1923).<br />
— “En Francesc Martínez i Martínez” (1934).<br />
— “Sr Baró de Alcahalí” (1934).<br />
8.4.2. SEGONA EPOCA: <strong>DE</strong> 1939 A 1980.<br />
En esta epoca cal destacar com a dada curiosa que des de 1844 a 1948 les condicions dels certamens i la<br />
relacio del cartell en quant als premis Extraordinaris està escrit en castella, no aixina el cartell de premis<br />
Ordinaris que sempre apareix expressat en valencià. Des de 1958 a 1980, tant el cartell com les condicions<br />
estaven escrits en valencià.<br />
En quant als premis Ordinaris, des de 1844 fins a 1978, els presidix la trilogia Flor Natural, Viola d’Or i<br />
Englantina d’Or, les quals fan referencia a premis poetics, el mes important, la Flor Natural s’otorgarà a la<br />
millor poesia de tema i metro lliure, la Viola a la millor poesia inspirada en un tema d’indole moral o religiosa<br />
i l’Englantina a la millor poesia patriotica, temes que es consoliden fins al moment actual. En companyia<br />
d’estos tres premis es concedixen plaques cisellades en el nom de l’autor a les millors poesies festives, a la<br />
millor comedia de costums valencianes, a la millor biografia documentada d’un president de l’Entitat ya mort,<br />
a la millor novela o aplec de contes i a la millor obra de caracter simfonic sobre el folclor valencià, instrumentada<br />
per a banda.<br />
En 1944, ademes dels premis ya citats, s’oferix un premi que porta per nom “Baro d’Alcahali”, en el qual<br />
s’oferix un objecte d’art a la millor biografia del poeta Antoni de Cidón.<br />
En 1978, any en el qual es celebrava el Centenari de l’Entitat, i en 1979, en la relacio de premis Ordinaris<br />
es constaten els patrocinadors i tots ells tenen fixada un quantia economia, la mateixa en els dos anys. A partir<br />
d’estos anys ya observarém com sempre se seguirà la formula en el cartell de resenyar patrocinadors i quantia<br />
economica.<br />
Aixina, en 1978, la relacio de premis Ordinaris es la següent:<br />
Flor Natural: dotat en 30.000 pessetes per l’Excm. Ajuntament de Valencia.<br />
Accessit a la Flor Natural: dotat en 15.000 pessetes.<br />
Viola d’Or: dotat en 5000 pessetes per l’Excm. Sr. Arquebisbe de Valencia.<br />
Englantina d’Or: dotat en 20.000 pessetes per l’Excma. Diputacio de Valencia.<br />
Poesia Festiva: dotat en 5.000 pessetes per En Vicent Payà.<br />
Comedia en llengua valenciana: dotat en 5.000 pessetes per Auto-Escola Crespo.<br />
Novela o aplec de contes: dotat en 15.000 pessetes per “Galerías Preciados”.<br />
Biografia d’un president: dotat en 5.000 pessetes per “Lanas Aragón”.<br />
Composicio Coral: dotat en 15.000 pessetes per “Indústria de reproducció Gràfica Añón”.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 535<br />
En 1979 nomes es concediran en la mateixa quantia economica i els mateixos patrocinadors quatre premis:<br />
la Flor Natural, l’accessit ad esta, la Comedia en llengua valenciana i la Biografia d’un president.
536 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXVIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1918<br />
Regina<br />
Srta. Filomena Bernal i Llorente
Si fem referencia als premis Extraordinaris, en esta epoca apareix com en epoques anteriors explicit el<br />
tema dels premis. Dels anys consultats resenyem que en 1944 el numero d’estos premis en seran 17; en 1948,<br />
20; en 1958, 48; en 1959, 38; en 1965 els premis Extraordinaris es dividixen en Permanents: 14 i Extraordinaris<br />
per a l’any actual: 21; tambe en 1978 i en 1979 s’observa esta divisio, per lo tant en 1978 els Permanents en<br />
seran 8 mes 1 accessit per al premi Ajuntament de Valencia i en els Extraordinaris per a l’any actual en seran<br />
19; en 1979, Permanents se’n citen 2 i Extraordinaris per a l’any actual 17.<br />
Des de 1944 a 1959 els premis que es concedixen seran sobre tot en metalic, alguns objectes d’art, i la<br />
publicacio, en diversos casos, d’obres guanyadores.<br />
En relacio a la quantia economica, farem el seguiment d’alguns premis per a aixina observar millor la seua<br />
evolucio a lo llarc dels anys.<br />
El premi “Excm. Ajuntament de Valencia” en 1944 està dotat en 2000 pessetes; en 1946 i 1948 la quantia<br />
economica fon de 4.000 pessetes; en 1958 s’edità l’obra guanyadora; en 1959 es dotà el premi en 6.000<br />
pessetes; en 1965 en 1.000 i en 1978 i 1979 en 40.000 pessetes.<br />
El premi “Excma. Diputacio Provincial de Valencia” en 1944, 1946 i 1948 dotà el premi en 1000 pessetes;<br />
en 1958 i 1959 en 3.000; en 1965, es dota un premi de 5.000 pessetes baix l’epigraf de “Roc Chabas”;<br />
1978 baix el mateix nom es dota el premi en 50.000 pessetes i 1979 no es dotà cap premi.<br />
El premi “Societat Valenciana d’Agricultura” en 1944, 1946 i 1948 dotà el premi en 500 pessetes; en 1958<br />
en 1000; en 1959 en 500 pessetes; en 1965,1978 i 1979 no es dotà cap premi.<br />
A continuacio, agruparém als premis atenent als patrocinadors que els doten.<br />
PREMIS INSTITUCIONALS<br />
— “Excm. Ajuntament de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965, 1978 i 1979).<br />
— “Excma. Diputació Provincial de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965 i 1978).<br />
— “Excma. Diputació d’Alacant” (1944, 1958, 1959 i 1978).<br />
— “Excma. Diputació de Castelló” (1944, 1946,1948,1958, 1959,1965, 1978 i 1979).<br />
— “Excma. Diputació de Barcelona” (1958 i 1959).<br />
— “Excm. Ajuntament de Alacant” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).<br />
— “Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana” (1944, 1946, 1948,1958 i 1959).<br />
— “Excm. Ajuntament de Borriana” (1958, 1978 i 1979).<br />
— “Excm. Ajuntament d’Alcoi” (1958 , 1959 i 1965 i 1978).<br />
— “Excm. Ajuntament d’Alzira” (1958, 1959, 1965 i 1978).<br />
— “M.I. Ajuntament de Carcaixent” (1958, 1959 i 1965).<br />
— “Ajuntament de Dénia” (1958).<br />
— “Ajuntament d’Elx” (1958).<br />
— “Ajuntament d’Elda” (1958).<br />
— “Ajuntament de Xativa” (1958).<br />
— “Ajuntament de Morella” (1958).<br />
— “Excm. Ajuntament d’Oriola” (1958 i 1959).<br />
— “M.I. Ajuntament de Sagunt” (1958, 1959, 1965 i 1978).<br />
— “M.I. Ajuntament de Villena” (1958, 1959 i 1965).<br />
— “Excm. Ajuntament de Gandia” (1978 i 1979).<br />
— “Excm. Ajuntament de Torrent” (1978).<br />
— “Excm. Ajuntament de Cullera” (1978).<br />
— “Excm. Ajuntament de Crevillent” (1978).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 537
538 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XXXIX <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1919<br />
Regina<br />
Srta. Aurora Yanguas i Paris
— “Excm. Sr. Jefe Provincial de F.E.T. y de las J.O.N.S.” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).<br />
— “Excm. Sr. Delegat del Govern en la Confederacio Hidrografica del Xuquer” (1958, 1959, 1965, 1978<br />
i 1979).<br />
— “Ilm. Sr. Jefe Superior de Policia de Valencia” (1958, 1959 i 1965)<br />
PREMIS MILITARS<br />
— “Excm. Sr. Capità General de la III Regió Militar” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1978).<br />
— “Excm. Sr. Gobernador Civil de Valencia” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
— “Excm. Sr. General-Jefe de la regió Aérea de Llevant” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
PREMIS ECLESIASTICS<br />
— “ Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de València” (1944, 1946, 1948, 1958 i 1959).<br />
PREMIS DOTATS PER UNIVERSITATS<br />
— “Universitat Literaria de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS<br />
— “Societat Valenciana d’Agricultura” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
— “ Societat Castellonenca de Cultura” (1958, 1959, 1965 i 1979).<br />
— “Societat Valenciana Foment del Turisme” (1958).<br />
— “Ateneu Mercantil de Valencia” (1958, 1959, 1965, 1978 i 1979).<br />
— “Centre de Cultura Valenciana” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965); en 1978 i 1979 apareix en el<br />
nom de “Academia de Cultura Valenciana”.<br />
— “Societat Coral ‘El Micalet’ de Valencia” (1958 i 1959).<br />
— “Reial Societat de tir de colom” (1958, 1959 i 1965).<br />
— “El Centenar de la Ploma, de Barcelona” (1958 i 1959).<br />
— “Casa Regional Valenciana de Palma de Mallorca”(1958).<br />
— “Casa Regional de Valencia en Sevilla” (1958).<br />
— “Casa de Valencia en Barcelona” (1958, 1959 i 1965).<br />
— “Associacio de Sant Expedit Martir, parroquia de Sant Domenec Savio” (1965).<br />
— “Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia” (1978).<br />
— “Ateneu Maritim de Valencia” (1978 i 1979)<br />
— “Valencia-2.000” (1979).<br />
PREMIS DOTATS PER ACA<strong>DE</strong>MIES, COLEGES PROFESSIONALS, INSTITUTS, ESCOLES I CONSERVATORIS<br />
— “Escola Especial d’Orientacio i Aprofitament” (1944).<br />
— “Col·legi d’Agents Comercials de València” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 539
540 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XL <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1920<br />
Regina<br />
Srta. Maria Sanchis i Banús
— “Institut d’Estudis Alacantins” (1958 i 1959).<br />
— “Col·legi de l’Art Major de la Seda, de València” (1959 i 1965).<br />
— “Col·legi Oficial d’Arquitectes de la zona de Valencia”, premi “PERE COMPTE” (1965, 1978 I 1979).<br />
PREMIS DOTATS PER CAIXES D’AFORROS, BANCS, FUNDACIONS I CAMBRES OFICIALS<br />
— “Caixa d’estalvis i Mont de Pietat de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959; en 1965, 1978 i 1979<br />
dota el premi “NAVARRO REVERTER”.<br />
— “Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València” (1944, 1946, 1948, 1958, 1959, 1965,<br />
1978 i 1979).<br />
— “Cambra Oficial de la Propietat Urbana de València” (1946, 1948, 1958, 1959 i 1965).<br />
— “Cambra Oficial Agricola de la Provincia de Valencia” (1948).<br />
— “Cámara Agrícola y de Comercio de Chile”(1948).<br />
— “Camara Oficial Sindical Agraria d’Alacant” (1958).<br />
— “Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant” (1958,1959, 1978 i 1979).<br />
— “Caixa General d’Estalvis i Mont de Pietat de Castello de la Plana” (1965).<br />
— “Fundació Ignasi Villalonga”, dota el premi “MARQUES <strong>DE</strong> CAMPO” (1965).<br />
— Premi “FUNDACIO HUGUET” (1965).<br />
— “Banc de Valéncia” dota el premi “JAUME I” (1965, 1978 i 1979).<br />
— “Caixa d’Estalvis de Torrent” (1978 i 1979).<br />
— “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Ontinyent” (1979).<br />
PREMIS DOTATS PER REGINES D<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong><br />
— “Senyoreta Elvira Gómez Trénor”, Regina de 1943 (1944).<br />
— “Srta. María Victoria Noguera Giménez de Cisneros”, Regina de 1945 (1946).<br />
— “Srta. María de la Asunción Galindo y de Casanova”, Regina de 1947 (1948).<br />
— “Srta. Adela Caro y Frías-Salazar”, Regina de 1957 (1958).<br />
— “Srta. Empar Soriano Pina, Regina dels LXXV Jocs Florals” (1959).<br />
— “Srta. Carmelina del Romero i Sanchez Cutillas, Reina dels LXXXI Jocs Florals” (1965).<br />
PREMIS DOTATS PER PARTICU<strong>LA</strong>RS<br />
— “Sr. Ingeniero Director del Puerto de Alicante” (1958).<br />
— “D. Enric Ramos Sanz, President Honorari de la Comunitat de Regants de la Reial Séquia de<br />
Montcada” (1959).<br />
— “Sr. Francesc Recasens” (1965).<br />
UNS ATRES<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 541<br />
— Premi “CARLES SALVADOR”, dotat pels Cursos de Llengua Valenciana de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. (1965, 1978<br />
i 1979).<br />
— “Editorial Sicania” (1965).
542 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XLI <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1921<br />
Regina<br />
Srta. Salut Prósper i Dorda
— “Calendari Senyera” (1978 i 1979).<br />
— “Galeria d’Art “QUATRE CANTONS”, de Borriana” (1978 i 1979).<br />
— “Auto-Escola Crespo” (1979).<br />
— “Lanas Aragón” (1979).<br />
8.4.3. TERCERA EPOCA: <strong>DE</strong> 1980 A 1999.<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 543<br />
En esta epoca les condicions del certamen i la relacio de premis estan escrits en el cartell sempre en valencià.<br />
Hem de fer constar en estos anys com a fet interessant que des de 1989 a 1994, en el punt primer de les<br />
condicions del certamen consta que els treballs que concursen als premis Extraordinaris podran estar escrits en<br />
valencià o castella sempre que no hi haja indicacio expressa; a partir de 1995 observem com estos treballs hauran<br />
d’estar escrits preferentment en llengua valenciana, sempre que no hi haja indicacio expressa. Este fet indica<br />
que en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> cada vegada s’intenta en major mida potenciar l’us del valencià.<br />
En quant als premis Ordinaris sempre estan presidits per la trilogia Flor Natural, Viola d’Or i Englantina<br />
d’Or, encara que els restants premis que conformen est apartat aniran canviant. Des de 1989 a 1991, junt als<br />
tres premis abans citats (junt a l’accessit a la Flor Natural que apareixera sempre en tota esta tercera etapa) formaran<br />
cartell la Poesia Festiva, la Comedia en Llengua Valenciana, la Novela o Aplec de Contes i el premi<br />
d’investigacio “Vicent Añón Marco”.<br />
Des de 1992 a 1999, a la trilogia Flor, Viola i Englantina i tambe junt a la poesia festiva s’afigen els premis<br />
“Tramoya” de teatre i el “Adlert” de novela o aplec de contes. Destaquem que ad estos premis s’afegirà el<br />
“Josep Mª Bayarri” d’ensaig.<br />
En els premis sempre apareixen resenyats els patrocinadors i la quantia economica. En estos anys de la<br />
tercera epoca els patrocinadors no variaran en els premis principals, aixina la Flor Natural i l’accessit estaran<br />
patrocinats per l’Ajuntament de Valencia, la Viola d’Or per l’Excm. Sr. Arquebisbe de Valencia i l’Englantina<br />
d’Or per “El Corte Inglés”.<br />
En quant a la dotacio economica d’estos premis observem com des de 1989 a 1991 la Flor Natural es premia<br />
en 100.000 pessetes i l’accessit en 50.000; la Viola d’Or i l’Englantina d’Or en 50.000 pessetes. Des de<br />
1992 a 1994 la Flor en 200.000, l’accessit en 100.000, la Viola en 60.000 i l’Englantina continúa en 50.000<br />
pessetes. En 1995 i 1996 la Flor aumentarà a 250.000 pessetes, l’accessit a 150.000 i la Viola i l’Englantina es<br />
quedaran en la mateixa dotacio. En 1997 i 1998 els premis referits mantindran la mateixa quantia economica,<br />
a excepcio de la Viola que s’incrementarà fins a 70.000; i en 1999 sera l’Englantina la que aumentarà a 70.000<br />
pessetes i s’equipararà a la Viola.<br />
En relacio als premis Extraordinaris, en esta epoca apareix tambe explicit el tema dels premis. En 1989<br />
en seran 16 el numero d’estos premis; en 1990, 19; en 1991, 18; en 1992, 8; en 1993, 13; en 1994, 11; en 1995,<br />
10; en 1996, 16; en 1997, 20; en 1998, 19 i en 1999, 16. Observem cóm els ultims anys, a excepcio de 1990,<br />
son els que mes premis contenen. Per contra, l’any 1992 fon l’any que menys premis es dotaren.<br />
Cal fer constar que des de 1989 a 1994 n’hi ha un apartat dedicat a premis infantils baix l’epigraf de Seccio<br />
Infantil (1989-1991) que conté tres premis o be Premis Infantils i Jovenils (1992-1994), els quals en contenen<br />
dos. Des de 1995 a 1999 no hi haura cap apartat destinat a les seccions abans citades, encara que sí que es<br />
dotarà un premi de narrativa infantil que portarà per nom “Rodamon” i que estara inclos dins de l’apartat de<br />
premis Extraordinaris i ademes en 1999, la Regina de l’any 1998 dotarà un premi infantil que portarà per titul<br />
premi “Regina CXV”.<br />
En tots els anys consultats s’observa que la dotacio es sempre economica, a excepcio dels anys 1997 i<br />
1998, en els quals en el premi abans citat “Rodamon”, es premiarà la publicacio del treball guanyador.<br />
Per tal d’observar l’evolucio en la quantia economica a lo llarc dels anys, destacarém alguns premis, com<br />
per eixemple:
544 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XLII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1922<br />
Regina<br />
Srta. Roser Sanchis i Creixach
El premi “Ajuntament de Valencia” de 1989 a 1991 està dotat en 100.000 pessetes; en 1992, en 350.000<br />
pessetes; en 1993 i 1994, en 300.000 pessetes i des de 1995 a 1999 una atra vegada es torna a dotar en 350.000<br />
pessetes.<br />
El premi “Exc. Sr. Capita General de la III Regio Militar” en 1989 està dotat en 40.000 pessetes; en 1990<br />
i 1991, en 45.000; des de 1992 a 1999 no existix este premi.<br />
El premi “Ateneu Maritim de Valencia”, nomes dota premis en 1989 en una quantia de 15.000 pessetes i<br />
en 1991, en una dotacio de 20.000.<br />
El premi “Fullana” (d’investigacio sobre la llengua valenciana) comença a dotar-se en 1992 i des d’est any<br />
fins a 1999 es dota ininterrompudament en 100.000 pessetes.<br />
A partir de l’any 1996 n’hi ha un intent important per part de la <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> de recuperar institucions que<br />
si be patrocinaven premis en anys anteriors (primera i segona etapa), deixen de fer-ho durant esta tercera epoca.<br />
No obstant i coincidint en l’any de despres de les eleccions de 1995, es recuperen institucions com la Diputacio<br />
de Valencia, la Diputacio de Castello, algunes Conselleries com ya vorem en la relacio permenorisada de premis;<br />
s’instaura des de 1996 tambe el premi “Molt Exc. President de les Corts Valencianes” que dota el premi<br />
en est any en 300.000 pessetes i en els anys successius fins a 1999 en 250.000 pessetes. Destaquem tambe des<br />
de 1997 el premi “Institut Valencià de la Joventut”, dotat en 200.000 pessetes.<br />
Cal destacar que estes institucions despres del canvi de signe politic en les eleccions (majoria del Partit<br />
Popular en l’Ajuntament de Valencia i en les Diputacions Provincials, i coalicio de govern PP-UV en les Corts<br />
Valencianes i en el Govern Valencià de la Generalitat) son mes proclius al treball que està realisant <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> i colaboren en esta Entitat mes activament que quan eren regides per un govern socialiste.<br />
Seguidament, agruparém els premis atenent als seus patrocinadors.<br />
PREMIS INSTITUCIONALS<br />
— “Ajuntament de Valencia” (1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— “Excma. Diputacio de Valencia” (1996, 1997 i 1998).<br />
— “Excma. Diputacio de Castello” (1997, 1998 i 1999).<br />
— “Molt Exc. President de les Corts Valencianes” (1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— “Excma. Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia” (1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— “Excma. Conselleria d’Agricultura, Peixca i Alimentacio” dota el premi “BOTANIC CAVANILLES”<br />
(1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— “Excma. Conselleria de Mig Ambient” (1998 i 1999).<br />
— “Institut Valencià de la Joventut” (1997, 1998 i 1999).<br />
PREMIS MILITARS<br />
— “Excm. Sr. Capita General de la III Regio Militar” (1989, 1990 i 1991).<br />
PREMIS DOTATS PER ASSOCIACIONS I SOCIETATS<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 545<br />
— “Ateneu Maritim de Valencia” (1989, 1990 i 1991).<br />
— “Societat de Foment, Agricultura i Comerç de Gandia” (1989, 1990 i 1991).<br />
— “Associacio d’Amics del Corpus” (1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i<br />
1999).
546 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XLIII <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1923<br />
Regina<br />
Srta. Sagrari Planells i Ferrer
— “Grup de Dones Valencianes” (1989, 1990 i 1991).<br />
— “Societat Valenciana d’Agricultura i Deports” dota el premi “BOTANIC CAVANILLES” (1993, 1994,<br />
1995 i 1996).<br />
— “Amants de la Cultura Valenciana” dota el premi “VINATEA” (1990).<br />
PREMIS DOTATS PER COLEGES<br />
— “Iale” (1989, 1990 i 1991).<br />
PREMIS DOTATS PER CAIXES RURALS , BANCS I CAMBRES OFICIALS<br />
— “Banc de Valencia” dota el premi “JAUME I” (1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998<br />
i 1999).<br />
— “Cambra de Comerç, Industria i Navegacio de Valencia” (1989, 1990 i 1991).<br />
— “Caixa Rural de Torrent” (1993, 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998).<br />
PREMIS DOTATS PER AGRUPACIONS <strong>DE</strong> FALLES I PER FALLES<br />
— “Agrupacio de Falles de Russafa” (1989 i 1990).<br />
— “Falla Regne de Valencia - Duc de Calabria” (1991).<br />
PREMIS DOTATS PER JUNTES CENTRALS I CONFRARIES<br />
— “Junta Central Vicentina” (1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1997).<br />
— “Confraria del Sant Caliç” (1997).<br />
PREMIS INFANTILS<br />
— Premi “JUAN HIGON” dotat per la Sra. Vda. d’Higon (1989, 1990 i 1991).<br />
— Premi “ROURE VALENCIÀ” dotat per la Sra. Vda. d’Higon (1989, 1990 i 1991).<br />
— Premi “TEL<strong>LA</strong>” dotat pel Dr. Gil Barberá, president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> desde 1989 a 1991 (1989, 1990,<br />
1991, 1992, 1993 i 1994).<br />
— Premi “VINATEA” (1992, 1993 i 1994).<br />
— Premi “RODAMON” (1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— Premi “REGINA CXV” (1999).<br />
PREMIS DOTATS PER PARTICU<strong>LA</strong>RS<br />
— Alicia Gómez Macià dota el premi “ENRIC GOMEZ FAJARNES” (1989).<br />
— Vicent Paya Molina dota el premi “VICENT PAYA MOLINA” (1989, 1990 i 1991).<br />
— Victoria Liceras dota el premi “SIGLE XVIII” (1989, 1990 i 1991).<br />
— Joan Soler Luján dota el premi “JOAN SOLER LUJAN” (1989 i 1990).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 547
548 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
XLIV <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> - ANY 1924<br />
Regina<br />
Srta. Matilde Llorente i Monleón
— Carmen Mesas dota el premi “CARMEN MESAS” (1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1998).<br />
— Dr. Ruiz Santa Maria dota el premi “PARE JOFRE” (1990).<br />
— Enric Marzal dota el premi “ENRIC MARZAL” (1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— Joan Ferrando Badía dota el premi “JOAN FERRANDO BADIA” (1991).<br />
— Joan Gil Barberá dota el premi “GIL BARBERA” (1992 i 1993).<br />
— Ampar Fabra dota el premi “AMPAR FABRA” (1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
— Encarnación Albarracín dota el premi “ENCARNACION ALBARRACIN” (1993, 1995, 1996, 1997 i<br />
1998).<br />
— La familia de Vicent Añón Marco dota el premi “VICENT AÑON MARCO” (1997, 1998 i 1999).<br />
UNS ATRES<br />
— “Restaurant <strong>LA</strong> RIUÀ” (1989, 1990 i 1991).<br />
— “Negoval, S.L.” (1991).<br />
— “Fullana” dotat per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> (1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999).<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 549
550 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 551
552 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 553
554 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 555
556 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 557
558 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 559
560 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 561
562 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 563
564 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 565
566 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
ANY EDICIO REGINA<br />
1879 I Srta. Maria Llorente i Falcó<br />
1880 II Srta. Ana M.ª Paulín i de la Peña, Baronesa de Cortes<br />
1881 III Sra. Isabel de la Cerda de Andreu<br />
1882 IV Srta. Magdalena Gracia i Bravo<br />
1883 V Srta. Elvira <strong>Lo</strong>zano i Almunia<br />
1885 VI Srta. Casilda Amorós i Manglano<br />
1886 VII Sra. Manuela-Agnes Rausell i Soriano, Viuda de Latorre<br />
1887 VIII Srta. Margarita d’Azcárraga i Fesser<br />
1888 IX Srta. Maria dels Dolors Hernández-Villamar i de la Figuera<br />
1889 X Srta. Rosalia Vera i Ceballos<br />
1891 XI Srta. Maria Mascarós i Abargues<br />
1892 XII Srta. Josepina Frígola i Caruana<br />
1893 XIII Srta. Rafaeleta Andreu i de la Cerda<br />
1894 XIV Srta. Emilia Fontanals i Pujals<br />
1895 XV Srta. M.ª dels Desamparats Soler i Castro<br />
1896 XVI Srta. Gabriela Rodríguez de la Encina i Abargues<br />
1897 XVII Srta. Josepina Llorente i Falcó<br />
1898 XVIII Srta. Francesca Berga i Garcías<br />
1899 XIX Srta. Teresa Hernández de la Figuera i Ferrer de Plegamans<br />
1900 XX Srta. M.ª de la Concepció Maestre i Guzmán<br />
1901 XXI Srta. Rafaela de Selva i Mergelina<br />
1902 XXII Srta. Maria de la Merce Silvestre i Sabater<br />
1903 XXIII Srta. Teresa de la Figuera i de la Cerda<br />
1904 XXIV Srta. Maria Santonja i Mercader<br />
1905 XXV Srta. Amelia Enríquez de Navarra i Mayans<br />
1906 XXVI Srta. M.ª de la Concepcio de Montis i Moragues<br />
1907 XXVII Srta. Margarita Ruiz de Lihory i Resino de la Bastida<br />
1908 XXVIII Srta. M.ª del Carme Noguera i Yanguas<br />
1909 XXIX S. A. R. la Infanta Doña M.ª Teresa de Borbón y Habsburgo<br />
1910 XXX Srta. Pilar Monterde i Díez de Mondranejo<br />
1911 XXXI Srta. Candida Carles i García<br />
1912 XXXII Srta. Teresa Dicenta i Vera<br />
1913 XXXIII Srta. Maria Lluïsa Zaragozá i Meliana<br />
1914 XXXIV Srta. Josepina Font de Mora i Llorens<br />
1915 XXXV Srta. Vicenta Serrano-Chassaing i Aguirre<br />
1916 XXXVI Srta. Rafeleta <strong>Lo</strong>uisse i Llaudes<br />
1917 XXXVII Srta. Concheta Martínez i Pérez<br />
1918 XXXVIII Srta. Filomena Bernal i Llorente<br />
1919 XXXIX Srta. Aurora Yanguas i Paris<br />
1920 XL Srta. Maria Sanchis i Banús
MANTENEDOR POETA<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 567<br />
Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel En Teodor Llorente i Olivares<br />
Ilm. Sr. Victor Balaguer i Cirera Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel<br />
Excm. Sr. Ciril Amorós i Pastor En Joan Rodríguez i Guzmán<br />
En Tomas Forteza i Cortés En Jacint Labaila i González<br />
Excm. Sr. Josep-Cristofol Sorní i Grau En Josep Aguirre i Matiol<br />
Ilm. Sr. Feliu Pizcueta i Gallel En Victor Iranzo i Simón<br />
En Carmel Calvo i Rodríguez En Carmel Navarro i Llombart (“Constanti Llombart”)<br />
Mossen Jaume Martí i Miquel Sch. P. En Teodor Llorente i Olivares<br />
Ilm. Sr. Ramir Ripollés i Ramos En Pere Bonet i Alcantarilla<br />
Ilm. Sr. Josep Vives i Ciscar En Josep Maria de la Torre<br />
Excm. Sr. Francesc Pi i Margall (Va llegir el parlament Vicent Blasco Ibáñez) En Francesc Barber i Bas<br />
En Lluïs Cebrián i Mezquita En Carles Llinás<br />
Excm. Sr. Josep Canalejas i Méndez Excm. Sr. Leopolt Trénor i Palavicino<br />
Excm. Sr. Amali Gimeno i Cabañas En Ramon Andrés i Cabrelles<br />
Excm. Sr. Ramon Nocedal i Romea En Joan Batiste Pastor i Aicart<br />
Ilm. Sr. Gonçal i Julián N’Antoni Palanca i Hueso<br />
Excm. Sr. Francesc Silvela i de Levielleuze En Josep M.ª Puig i Torralva<br />
Excm. Sr. Francesc Moliner i Nicolás En Francesc Badenes i Dalmau<br />
N’Honorat Berga i Garcías En Josep F. Sanmartín i Aguirre<br />
Mossen Joan Alcover i Maspons En Joan Espiau i Bellveser<br />
Excm. Sr. Josep Puig i Boronat En Maximilia Thous i Orts<br />
M. I. Sr. Josep Sanchis i Sivera En Joan Batiste i Pont<br />
N’Emili Borso di Carminati En Francesc Ubach i Vinyeta<br />
Excm. Sr. Rafael Gasset i Chinchilla En Josep Franquet i Serra<br />
En Teodor Llorente i Olivares En Joan Calzada i Carbó<br />
Excm. Sr. Marià Batllés i Bertrán de Lis En Joan Batiste i Pont<br />
Mossen Lluïs Calpena i Avila En Teodor Llorente i Olivares<br />
Ilm. Sr. Josep Francés i Rodríguez En Josep M.ª Zapater i Rodríguez<br />
Excm. Sr. Josep Sánchez i Guerra En Ramon Andrés i Cabrelles<br />
Excm. Sr. Nicet Alcalá-Zamora i Torres En Jaume Cebrián i Mezquita<br />
Mossen Calasanç i Rabasa Sch. P. En Pere Puerto i Calataiud<br />
Excm. Sr. Rafael Altamira i Crevea En Ramon Masifern<br />
N’Ignaci Iglesias i Pujades En Miguel Durán i Tortajada<br />
Na Nativitat Domínguez i Atalaya En Joan J. Calzada i Carbó<br />
Ilm. Sr. Josep Estrada i Estrada En Francesc Caballero i Munyoç<br />
En Joan Ventosa i Calvell En Francesc Ouig i Espert<br />
Mossen Llorens Riber i Campins En Josep M.ª Bayarri i Hurtado<br />
Mossen Antoni Alcover i Sureda En Francesc Caballero i Munyoç<br />
En Salvador Guinot i Vilar N’Eduart Genovés i Olmos<br />
N’Enric Alberola i Sierra En Francesc Puig i Espert
568 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
ANY EDICIO REGINA<br />
1921 XLI Srta. Salut Prósper i Dorda<br />
1922 XLII Srta. Roser Sanchis i Creixach<br />
1923 XLIII Srta. Sagrari Planells i Ferrer<br />
1924 XLIV Srta. Matilde Llorente i Monleón<br />
1925 XLV Srta. Maria Lluïsa Cisneros i Cruañes<br />
1926 XLVI Srta. Carme Osset i de la Sota<br />
1927 XLVII Srta. Amelia Lamo de Espinosa i Enríquez de Navarra<br />
1928 XLVIII Srta. Sara Pérez de Sanmillán i Fontanals<br />
1929 XLIX Srta. Pepica Samper i Bono<br />
1930 L Srta. Maria del Carme del Prat i Dupuy de Lôme<br />
1931 LI Srta. Elena Samper i Vayá<br />
1932 LII Srta. Josefina Lambíes i Algarra<br />
1933 LIII Srta. Toneta-Francesca Gómez i Senent<br />
1934 LIV Srta. Maria dels Desamparats Sarthou i Storrer<br />
1935 LV Srta. Concheta Colomer i Selva<br />
1939 LVI Srta. M.ª de la Concepcio Puchol de Montis<br />
1940 LVII Srta. Carmeta Franco i Polo<br />
1941 LVIII Srta. Maria Lluïsa Aranda<br />
1942 LIX Srta. M.ª Lluïsa del Prat i Dupuy de Lôme<br />
1943 LX Srta. Elvira Gómez i Trénor<br />
1944 LXI Srta. Merce Trénor i Trénor<br />
1945 LXII Srta. Victoria Noguera i Jiménez de Cisneros<br />
1946 LXIII Srta. M.ª dels Desamparats Casanova i Casanova<br />
1947 LXIV Srta. M.ª de l’Assuncio Galindo i de Casanova<br />
1948 LXV Srta. M.ª Julia Martínez de Vallejo i Manglano<br />
1949 LXVI Srta. Anna M.ª Cort i Climent-Vila<br />
1950 LXVII Srta. Merce de Mazarredo i Iriarte<br />
1951 LXVIII Srta. Maria Rosa Arnau<br />
1952 LXIX Srta. Carme Guillot i Ribes<br />
1953 LXX Srta. Pilar Manglano i Trénor<br />
1954 LXXI Srta. Angeleta Manglano i de la Lastra<br />
1955 LXXII Srta. M.ª Teresa Trénor i Trénor<br />
1956 LXXIII Srta. Maria Rita Torres-Murciano i Cortel<br />
1957 LXXIV Srta. Adela Caro i Frías-Salazar<br />
1958 LXXV Srta. Ampar Soriano i Pina<br />
1959 LXXVI Srta. M.ª dels Angels Grima i Mora<br />
1960 LXXVII Srta. M.ª de la Concepcio Criado i Puchol<br />
1961 LXXVIII Srta. Immaculada Matarredona i Soler<br />
1962 LXXIX Srta. Sofia Villalonga i Ríos<br />
1963 LXXX Srta. M.ª Lluïsa Breva i Ferrer
MANTENEDOR POETA<br />
Mossen Roger Chillida i Manyes En Francesc Puig i Espert<br />
Excm. Sr. General Miquel Elizaicín i España En Lluïs Cebrián i Ibor<br />
Ilm. Sr. Francesc Moliner i Alío En Bernat Ortín i Benedito<br />
Ilm. Sr. Modest Giménez de Bentrosa En Lluïs Guarner i Pérez<br />
Excm. Sr. Enric Moltó i Abad En Vicente Ramírez i Bordes<br />
Mossen Hernan Cortés i Pastor En Bernat Artola i Tomás<br />
En Manuel Oller i Celda En Vicent Ramírez i Bordes<br />
Ilm. Sr. Vicent Gay i Forner En Ramon Andrés i Cabrelles<br />
Mn. Joan Benavent i Benavent En Carles Salvador Gimeno<br />
Ilm. Sr. Jaume Bofil i Matas N’Angeli Castañer i Fons<br />
En Josep M.ª de Segarra i de Castellarnau N’Eduart Buïl i Navarro<br />
En Josep Monmeneu i Gómez En Jesus Morant i Borrás<br />
En Josep Guardiola N’Enric Navarro i Borrás<br />
Ilm. Sr. Angel Sánchez i Gozalbo En Bernat Ortín i Benedito<br />
Excm. Sr. Manuel Gisbert i Rico N’Enric Navarro i Borrás<br />
Excm. Sr. Antoni Goicoechea i Cosculluela En Josep Monmeneu i Gómez<br />
Ilm. Sr. Marti Domínguez Barberá En Josep Calatayud i Bayá<br />
General Josep Millán Astray i Terreros En Pasqual Asins i Lerma<br />
Excm. Sr. Josep M.ª Permán i Pemartín En Prudenci Alcón i Mateu<br />
Excm. Sr. Esteve Bilbao i Erguía En Ricart Valero i Muñoz<br />
Excm. Sr. Eduart Aunós i Pérez N’Enric Durán i Tortajada<br />
General En Miquel Abriat i Cantó En Salvador Cerveró i Ferrer<br />
Excm. Sr. Josep M.ª Alfaro i Polanco En Ramon Andrés i Cabrelles<br />
Ilm. Sr. Adolf Rodríguez i Jurado N’Enric Durán i Tortajada<br />
En Carles Perlado En Salvador Roda i Soriano<br />
Ilm. Sr. Eugeni Mones En Bernat Artola i Tomás<br />
Ilm. Sr. Carles Blanco i Soler En Francesc Almela i Vives<br />
Mossen Josep M.ª Zahonero i Vivó En Lluïs Laporta i Bort<br />
Ilm. Sr. Vicent Escrivá i Soriano En Salvador Roda i Soriano<br />
Excm. Sr. Lluïs B. Lluch i Garín En Jesus Morante i Borrás<br />
Ilm. Sr. Francesc Sánchez-Castañer i Mena N’Enric Durán i Tortajada<br />
Ilm. Sr. Eduart Carranza En Marti Domínguez i Barberá<br />
Ilm. Sr. Joaquim Calvo i Sotelo En Joan Valls i Jordá<br />
Excm. Sr. Joaquim Buxó i Abaigar Joaquim Sendra i Navarro<br />
Excm. Sr. Frederic Silva i Muñoz En Jaume Bru i Vidal<br />
Excm. Sr. Enric Oltra i Moltó N’Anfos Ramón i García<br />
Ilm. Sr. Octavi Saltor i Soler En Francesc Puig i Espert<br />
Excm. Sr. Pere Ruiz i Tomás En Miquel Dolç i Dolç<br />
General italia Excm. Sr. Rafael Catardi i Arca En Francesc Almela i Vives<br />
Ilm. Sr. Vicent Genovés i Amorós N’Anfos Ramón i García<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 569
570 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT<br />
ANY EDICIO REGINA<br />
1964 LXXXI Srta. Carmelina del Romeral i Sánchez-Cutillas<br />
1965 LXXXII Srta. Elvira Álvarez de Toledo i Gómez-Trénor<br />
1966 LXXXIII Srta. Carme Gómez-Senent i Martínez<br />
1967 LXXXIV Srta. Pepa Zaragozá i Ivars<br />
1968 LXXXV Srta. M.ª Pilar Gómez i Casañ<br />
1969 LXXXVI Srta. Paloma Navarro-Rubio i Serret<br />
1970 LXXXVII Srta. Concheta Ros i Carbonell<br />
1971 LXXXVIII Srta. Maria Josep Perelló i Font<br />
1972 LXXXVIX Srta. <strong>Lo</strong>urdes Magro i Pérez-Adsuar<br />
1973 XC Srta. Ana Falcó i Pitarch<br />
1974 XCI Srta. Maria Elisa Montllor i Blanes<br />
1975 XCII Srta. Gemma Renau i Monfort<br />
1976 XCIII Srta. Agueda Palop i Melchor<br />
1977 XCIV Srta. Llucia Galvañ i Noguera<br />
1978 XCV Srta. Sonia Aparici i Simón<br />
1979 XCVI Srta. M.ª Dolors Gutiérrez i Sigler<br />
1980 XCVII Srta. Fatima Ortiz de las Heras i Poveda<br />
1981 XCVIII Srta. M.ª Dolors Escrig i Sanchis<br />
1982 XCIX Srta. Rosa-Kira Román i Pasqual<br />
1983 C Sra. Pepica Samper i Bono<br />
1984 CI Sta. Monica López i Garrigós<br />
1985 CII Sta. Neus Colomina i Gascó<br />
1986 CIII Srta. M.ª Amparo Peris i Pallardó<br />
1987 CIV Srta. Laura Monllor i Alejos<br />
1988 CV Sra. Dolors Crespo i Iranzo<br />
1989 CVI Srta. Rosalia Trullenque i Dicenta<br />
1990 CVII Srta. Victoria E. Moreno i Ballester<br />
1991 CVIII Srta. Ana Isabel Ribes i Rosa<br />
1992 CIX Sra. Consuelo Rubio i Martínez<br />
1993 CX Sra. Marivi Ferrandis i Olmos<br />
1994 CXI Sra. Ampar Simarro i Lucas<br />
1995 CXII Srta. Olivia González-Lizondo i Sánchez<br />
1996 CXIII Srta. Macarena Marí i Cariñena<br />
1997 CXIV Srta. Cristina Costa i Priego<br />
1998 CXV Srta. Maria Cantos i Fagoaga<br />
1999 CXVI Sra. Encarna Albarracín i Raga
MANTENEDOR POETA<br />
Excm. Sr. Eduart Codina i Armengot En Joaquim Sendra i Navarro<br />
Ilm. Sr. Robert Moróder i Molina En Francesc Larrea i Peñalva<br />
Excm. Sr. Juli Guillem i Tato En Joan Valls i Jordá<br />
Excm. Sr. Baltasar Rull i Villar N’Anfos Ramón i García<br />
Ilm. Sr. Josep-Joaquim Viñals i Guimerá N’Isidre Juliá i Avellaneda<br />
Ilm. Sr. Ramon Llidó i Vicente En Joan Valls i Jordá<br />
En Jaume Bru i Vidal En Vicent Andrés i Estelles<br />
En Manuel Sanchis i Guarner En Rafael Villar i Belenguer<br />
Excm. Sr. Pere Zaragozá i Orts N’Isidre Juliá i Avellaneda<br />
Ilm. Sr. Feliu Mateu i Llopis N’Angeli Castanyer i Fons<br />
Ilm. Sr. Guillem Guastavino i Gallent En Rafael Villar i Belenguer<br />
En Xavier Casp i Verger En Pere Delmonte i Hurtado<br />
Ilm. Sr. Julià Sanvalero i Aparisi N’Anfos Ramón i García<br />
Ilm. Sr. Vicent-Lluïs Simó i Santoja N’Anfos Ramón i García<br />
Ilm. Sr. Eduart Primo i Yúfera En Rafael Villar i Belenguer<br />
Excm. Sr. Lluïs B. Lluch i Garín N’Anfos Ramón i García<br />
Ilm. Sr. Adria Espí i Valdés En Josep Meliá i Castelló<br />
Ilm. Sr. Vicent Insa i Ten En Josep Meliá i Castelló<br />
En Felip García-Perles i Martín En Rafael Villar i Belenguer<br />
Ilm. Sr. Julià Sanvalero i Aparisi En Xavier Casp i Verger<br />
En Guillem Sirvent i Sirvent En Pere Delmonte i Hurtado<br />
En Joan E. Mas i Molina N’Emili Ridocci i Miquel<br />
Ilm. Sr. Vicent-Lluïs Simó i Santonja N’Amelia Comba i Comba<br />
En Josep Boronat i Gisbert En Josep Meliá i Castelló<br />
Ilm. Sr. Pere Vernia i Martínez En Chimo Lanuza i Ortuño<br />
Ilm. Sr. Eduart Primo i Yúfera En Xavier Casp i Verger<br />
Ilm. Sr. Ramon Ferrer i Navarro En Josep Meliá i Castelló<br />
Ilm. Sr. Leopolt Peñarroja i Torrejón En Pere Delmonte i Hurtado<br />
N’Artur Ahuir i López En Josep Lluïs García i Ferrada<br />
Ilm. Sr. Dr. Joan Gil i Barberá N’Artur Ahuir i López<br />
En Vicent Ramon Calatayud i Tortosa En Donis Martín i Albizúa<br />
N’Anfos Ramon i García En Josep Lluïs García Ferrada<br />
Ilm. Sr. En Josep Climent i Barber En Miquel Castellano i Arolas<br />
Ilm. Sr. En Josep M.ª Jiménez de Laiglesia En Chimo Lanuza i Ortuño<br />
Ilm. Sr. En Lluïs Miquel Romero i Villafranca En Josep Lluïs García i Ferrada<br />
Ilma. Sra. Desamparats Cabanes i Pecourt En Rafael Meliá i Castelló<br />
<strong>ELS</strong> <strong>JOCS</strong> <strong>FLORALS</strong> 571
572 HISTORIA <strong>DE</strong> LO RAT PENAT