Mare de Déu de l'Oreto - Parroquia de San Andrés Apostol

REVISTA PARROQUIAL D’INFORMACIÓ I REFLEXIÓ Setembre 2004 Núm. 15

Con entusiasmo renovado, nuestra Comunidad
Cristiana se dispone a celebrar las fiestas patronales
dedicadas a la Mare de Déu de l’Oreto. Entusiasmo
renovado por la reciente Visita pastoral a nuestra
Parroquia, del Obispo D. Esteban Escudero, y del Sr.
Arzobispo D. Agustín; por la conclusión de las obras de
restauración del templo parroquial; y por la reciente
instalación de las nuevas campanas.
Portada: Façana de l’ésglésia restaurada. (Foto E. Alós).
Contraportada: Campanar restaurat. (Foto E. Alós).
Revista Parroquial
SANT
SANT
Nuestra Parroquia es una gran parroquia. Y no
lo es por el tamaño de nuestro templo, ni por el número
de fieles que pertenecen a ella, sino que lo es por las
personas que la componen. Personas entregadas,
Coronació de la Mare de Déu de l’Oreto. (Foto E. Alós).
Fiestas Patronales
NN DD AA RR EE UU
ilusionadas, generosas en el servicio a los demás en las
diferentes actividades pastorales. Personas inquietas,
siempre con ganas de hacer cosas, y dispuestas a seguir
a Jesucristo, cada uno desde su exigencia personal.
La Parroquia de San Andrés Apóstol de l’Alcúdia
es una Comunidad Cristiana bendecida por la gran
devoción a la Mare de Déu de l’Oreto, cuya fiesta nos
disponemos a celebrar.
APOSTOL
APOSTOL
De vosotros, padres cristianos, depende en gran
medida, que esta devoción se mantenga y crezca en las
nuevas generaciones.
Sumario

Esta última crónica empieza el 1 de febrero
de 2004 hasta finalizar la misma. Nos quedamos a
mitad de la calle Cura Muñoz, sigue el mismo fervor
y con gran asistencia de devotos que acompañan a
la Virgen. En dos casas que tienen un miembro del
coro “Grup Amistat”, acudieron todos y con las
canciones más marianas de su repertorio dieron
mayor realce, si cabe, a su traslado. Al terminar esta
calle, pasa a completar lo que faltaba de la del
General Albert. Aquí hubo dos casas de matrimonios
jóvenes, donde fue muy singular su acogida:
- En la primera, que tienen dos hijos
profesionales de música, nos dieron un pequeño
concierto, uno al piano y otro al violoncelo, y era
el caso que uno de ellos está en Viena y el otro en
Castellón, pero quisieron celebrar este
acontecimiento de recibir a la Virgen en su casa.
- En la otra, el padre de la dueña que se
dedica por “hobby” a trabajos manuales, tuvo la
feliz idea de hacer una réplica del “Hort de Manus”
como pedestal para colocar a la Virgen ,
completándolo con un grandioso ramo de azucenas.
Los fuegos artificiales fueron una gran explosión
atronadora, obsequio de un amigo de la casa.
Luego pasa a dos esquinas de la
calle de la Iglesia; en una de ellas la
decoración fue todo al natural, frutos
de la tierra, ramas de variados árboles
del campo e infinidad de lucecitas con
aceite por el suelo y escalera. Los versos
alusivos a la madre tierra y la madre
Virgen compuestos por el hijo del
matrimonio, y que estaban impresos
en una bonita estampa de la Virgen,
que nos regalaron a las seguidoras.
Después entra en la calle San
Andrés y visita una de las casas
tradicionales del pueblo, ya que tiene
Mare de Déu de l’Oreto
Crónica de la Peregrinación
de la Mare de Déu de l’Oreto
ÚLTIMA ETAPA
en la fachada un hermoso panel de cerámica que
data del siglo XIX y que representa a San Pedro
Apóstol, situado frente a la calle que lleva su nombre
y que los vecinos festejan anualmente el día del Santo.
Se pasa a la mencionada calle de San Pedro,
y en el domicilio de un famoso “dolçainer” se la
recibió con este tipo de música y, además del altar
preparado para la Virgen, todo en su entorno fue
adornado con diferentes instrumentos antiguos y
modernos de este tipo de música. El padre del
mismo leyó una antiquísima poesía.
Luego pasamos a la casa de un matrimonio
muy mayor y que han estado vinculados desde
siempre a nuestra Parroquia. Ella es ministro
extraordinario de la Comunión desde hace varios
años. Vivieron y agradecieron hondamente esta
visita, a la que no le faltó el canto de “albades”
alusivo a ellos. Tenían expuestas ocho medidas de
la Virgen de diferentes años.
En otra de las casas, la dueña, de 87 años, y
que por sus dolencias no sale de casa, experimentó
una alegría sin límites al ver a la Virgen tan cerca
y para las 24 horas.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 1

En otra de las casas causó una
singular alegría al ver entronizada a
la Virgen entre la palmera y el ciprés,
que son los símbolos que posee la
medida tradicional de la Virgen.
Además se leyó una poesía que habían
impreso en una estampa que
reprodujeron de un cuadro
antiquísimo y que se repartió a todos
los asistentes.
Ahora se pasa a terminar la calle
San Andrés. En un edificio de varios
pisos, se han visitado cinco domicilios.
En uno de ellos el hijo, que pertenece
al grupo “El Bolero”, después de las
oraciones de bienvenida nos quiso ofrecer, al son
de la bandurria, una bonita pieza musical con mucho
arte. También hay que hacer constar que al hacer
el cambio de vivienda, bajaban a la Virgen a la calle
para la tradicional traca y la volvían a subir a su
nuevo domicilio.
Luego ya se coge toda la calle San Francisco,
siendo igualmente aclamada y vitoreada por todos
los vecinos, familias, amigos y seguidoras. En una
de las casas, que vive padre e hijo, fue de admirar
el altar que éste le preparó a la Virgen y se leyeron
un “Recull de cobles extretes de la consueta de la
festa o Misteri d’Elx” y una antigua oración a nuestra
Virgen que data del siglo XIX, la cual cantaba un
ciego a la puerta de las casas, previa limosna de 5
o 10 céntimos.
También hay que resaltar la visita a la
antiquísima farmacia Contel, que aunque se ha
trasladado por jubilación a otra calle, la dueña que
en ella reside, conserva intacta la misma estructura,
con sus estanterias, botes y otros complementos.
Se vio hondamente agradecida por la visita de la
Madre ya que es de una acendrada devoción a la
misma y desde hace muchos años es ministro
extraordinario de la Comunión y desde siempre
procura que no falten unas rosas en la Capilla.
Ahora ya se coge la recta final, que es la calle
Iglesia, donde estos vecinos viven con mucha ilusión
y gratitud la visita de la Virgen que tan lejos veían.
Aún nos quedaba otro cambio a la calle San Andrés
2
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
a la casa de un feligrés fiel devoto de la Virgen y
gran colaborador de la Parroquia, el cual lo vivió
con inmensa alegría, pero recordando a los seres
queridos que hace poco fallecieron.
Por fin llegamos al último domicilio de la
peregrinación en el que reside un matrimonio
relativamente joven y que agradeció esta cercanía
de la Virgen rodeado de hijos y nietos. Este día el
traslado se hace una hora antes, para que el acto
final no se alargara demasiado.
Al terminar la novena, la Mareta vuelve a su
casa en brazos del Sr. Cura Párroco y de Enrique
Puig que ha sido el último visitante, el cual se ha
visto muy honrado con esta distinción.
A la entrada del Templo los pirotécnicos que
han actuado por todo el pueblo, tenían previsto
homenajear a la Madre y Patrona con gran profusión
de fuegos artificiales, cosa que no pudieron hacer,
por estar tres días lloviendo insistentemente.
A su llegada al interior del Templo que ya se
encontraba totalmente lleno, fue una explosión de
aplausos y vivas siendo con más intensidad al dejar
la Imagen en el altar mayor, el cual estaba
ornamentado con gran cantidad de selectos ramos
de bonitas flores, gentileza de todas las floristas que
durante esta peregrinación han participado en el
adorno de las casas.
Edelmira Alapont Lloris

Mare de Déu de l’Oreto
La imagen Peregrina de la
Mare de Déu de l’Oreto concluyó su itinerario
Recordando el origen de la peregrinación
En octubre de 2001, se abrió una lista para
que, a lo largo de casi dos meses, se pudieran inscribir
todos aquellos que quisieran acoger en sus casas,
durante 24 horas, la imagen peregrina de la Virgen
del Oreto. De entrada, no se sabía cómo iba a
responder la gente. El objetivo era resaltar el
protagonismo que la devoción a la Virgen tiene en
la personalidad de l’Alcúdia y que ello formara parte
de los actos conmemorativos del 2002. Las
expectativas fueron desbordadas por la realidad. La
demanda superó con creces los días del año. El
itinerario de la peregrinación comenzó el 18 de
enero de 2002 para finalizar el 28 de marzo de 2004.
Más de 26 meses en los que 800 familias acogieron
en sus hogares la imagen.
El ritual de cada día
Cada día, a las 8 de la tarde, con gran
puntualidad, se escuchó en l’Alcúdia el estruendo
de tracas y de pequeños castillos de fuegos artificiales.
Era la señal de que la imagen hacía su entrada en
una casa, portada en brazos por dos miembros de
la familia, seguidos por muchos amigos, familiares
y vecinos que se unían a la fiesta. Con gran cariño,
cada familia preparaba un digno altar para entronizar
la imagen, en el que siempre han estado presentes
cirios, flores y, lo más entrañable para todo hijo de
l’Alcúdia, alguna “medida” de la Virgen.
La Parroquia había entregado previamente,
a cada familia, unas estampas con las oraciones de
bienvenida a la Virgen. Desde el primer momento,
se formó un grupo de seguidoras que, fiel y
constantemente, se han unido al gozo de cada casa
para homenajear a la Patrona. Cantos, poesías, el
rezo de la oración del 750 aniversario, el himno a
la Virgen y sendas aclamaciones no faltaron ningún
día. Si las 8 de la tarde marcaba el inicio de las 24
horas, las 7,30 del día siguiente era la hora convenida
para celebrar la despedida, rezando en grupo la
novena de la Virgen, prosiguiendo con cantos y
poesías dedicadas a la Mare de Déu, para concluir
con su himno. Unos minutos antes de las 8, entraba
en la casa saliente la familia que se iba a llevar la
imagen a su hogar. La Virgen era despedida entre
aplausos y muestras de emoción. Ya en la calle, la
gente seguía aplaudiendo. Acto seguido estallaba la
pólvora como gesto de bienvenida en su entrada en
una nueva casa.
La peregrinación, tiempo de gracia
No se puede contar con palabras lo que ha
supuesto esta peregrinación. Familias y amigos se
han unido para rezar y pedir la protección de la
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 3

Madre de todos. Cada uno ha depositado junto al
altar sus penas y alegrías. La intención de ofrecer
lo mejor de sí mismos ha hecho sacar a la luz las
mejores cualidades de cada familia: su capacidad
para decorar el lugar destinado a la imagen, para
recitar poesías, para componer oraciones, para
cantar, para tocar instrumentos, para bailar en su
honor. La creatividad de las familias y el constante
acompañamiento de las seguidoras, se han
convertido en plegaria, en ofrenda, en
agradecimiento a la Virgen.
No ha importado la estación del año, ni si el
día era frío o caluroso. La fiesta no ha decaído.
Cada día era el esperado por una familia, que siempre
era arropada por los suyos. Durante 24 horas, cada
casa se ha convertido en un auténtico santuario
mariano al que han acudido muchos vecinos. La
Mare de Déu ha bendecido con su cercanía a miles
de hijos de l’Alcúdia, ha infundido ánimos, nos ha
estimulado a ser agradecidos, ha sido el cauce para
transmitirle a Dios nuestros pesares. María ha salido
del recinto sacro para acariciarnos y ser instrumento
del amor de Dios en l’Alcúdia.
4
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
La celebración del 28 de marzo, clausura de la
peregrinación
El domingo 28 de marzo, l’Alcúdia entera
había sido invitada a dar la bienvenida a la imagen,
que regresaba de nuevo al templo.
El día fue desapacible y lluvioso, ello no fue
obstáculo para que la población respondiera como
se esperaba. Si bien la hora convenida era a las 7 de
la tarde, una hora antes el templo ya estaba lleno a
rebosar. Dadas las previsiones, se instalaron 400
sillas que se sumaban a los bancos del templo, para
dar así mejor acogida a los fieles. Con toda seguridad
2000 fieles habían acudido a la convocatoria.
Siguiendo el ritual, el párroco acudió a la
última casa que había hospedado a la imagen, y
junto con su dueño, Enrique Puig, trasladó la
imagen al templo. El trayecto estuvo acompañado
de vivas y aplausos de muchos fieles y por los
cantos de las incondicionales seguidoras. Ya en
el templo, todos se pusieron de pie para recibir
a la imagen. Ésta se entronizó en el altar mayor

y en sus brazos se le colgó una medida pintada y
bordada para la ocasión.
La celebración siguió la misma estructura
que la que se ha venido realizando en cada uno de
los hogares. Se recitaron siete poesías compuestas
para ese día, alternándose con los cantos preparados
por las seguidoras y por los coros parroquiales. A
continuación el párroco tomó la palabra, diciendo:
A l’igual que en totes les cases de l’Alcúdia on la
Mare de Déu ha estat, a on les famílies han agraït a
amics i veïnat. Hui hem toca a mi fer els honors i agrair
a tots els que heu acudit al reclam de la Mare.
Per tant, agraisc la presència ací, del Sr. Alcalde,
del Sr. President de la Cooperativa i la Caixa rural, i
la de totes i cada una de les famílies que han rebut a la
Mare de Déu a la seua casa. I, com no també, la de tots
aquells que, encara que no l’han tingut, volen unir-se
a esta celebració que és de tota la Comunitat Parroquial.
Mare de Déu de l’Oreto
Però, com agrair la tendresa i dolçor, el fervor
i la devoció. Com agrair el goig i l’emoció de cadascun
dels que heu acollit la imatge de la Mare a la vostra llar.
Sols Ella podrà donar a cadascú el seu amor i la seua
estima, com a resposta per tanta predilecció i preferència
que li heu dedicat. I és que, tractant-se de la Mare de
Déu de l’Oreto, no podia ser d’altra manera.
Com agrair a eixe grup de dones que dia a dia
heu seguit els passos de la Mare, oferint el vostre cant,
compartint el goig de les famílies, barrejant devoció i
amistat. Com agrair a eixe grup de dones que va nàixer
de manera espontània, amb el desig de servir, des de
l’acompanyament i l’entusiasme, mogudes per l’amor i
la devoció a la Mare de Déu de l’Oreto. La Mare sabrà
donar a cadascuna el do de la seua gràcia.
Sempre s’ha destacat la gran devoció del poble de
l’Alcúdia a la Mare de Déu de l’Oreto.
Devoció que es manifesta cada any en les festes
de la Mare de Déu, el dia de l’entrada, el dia de la festa,
i de manera especial en el Novenari.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 5

Però, per aquell que, així i tot, dubtava d’eixa
devoció, ara ha quedat demostrada l’estima, l’afecte i
l’alegria que s’ha manifestat en cada una de les 800
cases que ha visitat la imatge de la Mare de Déu.
Ningú s’imaginava l’acollida i la resposta que
ha tingut la gent del poble a esta iniciativa. Vertaderament
que ha desbordat totes les expectatives.
El fruit d’este pelegrinatge quedarà ahí per a
molt de temps. I el bé que la visita de la Mare de Déu
ha fet a les famílies de l’Alcúdia, sols Ella, i cada un en
particular ho saben.
Hui, després de dos anys, dos mesos i onze dies,
la imatge de la Mare de Déu de l’Oreto torna a casa, a
la seua casa, que és la casa de tots. Encara que, al llarg
d’estos dies, també d’alguna manera, ha estat en la seua
casa, perquè ha estat en la casa dels seus fills de l’Alcúdia
que tant la voleu.
Hui, tots nosaltres contents i agraïts a la Mare,
no hem vingut ací per a dir-li adéu. Res d’això. No
podem dir-li adéu perquè la duguem sempre en el cor, i
la seua imatge serena està ací, a la seua capella, esperant
la nostra visita.
Per tant, no hem vingut a dir-li adéu, sinó a
donar-li les gràcies. O com algú deia, a tornar-li la visita.
Encara que faran falta moltes visites nostres a la seua
capella, per a respondre adequadament al gran regal
que ha sigut la seua, a les nostres cases.
Per tot això, i com a signe del nostre agraïment,
anem a fer-li un detall. Un detall que ens represente a
tots, a tots els fills de l’Alcúdia que tant l’estimen i que
Ella tan vol.
Algú ha dit que per a una mare els seus fills són
el més important, i així és. Algú ha dit que els fills són
la corona d’una mare. I això ho saben bé les mares.
Doncs com a signe de l’estima que els fills de
l’Alcúdia tenim a la Mare de Déu de l’Oreto, volem que
per a sempre porte esta corona que anem a imposar-li.
És la corona del seus fills. És la corona que
representa a tots els fills de l’Alcúdia. Els que l’han tinguda
i els que no. Perquè tots estem amb ella representats.
Així, cada vegada que la mirem a Ella i
contemplem la corona, ens recordarà l’orgull i la satisfacció
que la Mare sent pels seus fills i que, per tant, hem de
ser dignes fills de tan digna Mare.
La corona es una réplica de la que lleva la
primitiva imagen, joya regalada por la joyería de la
familia Doménech Masiá y elaborada
primorosamente por su hijo, Eliseo.
6
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
Las familias que acogieron a la imagen fueron
agasajadas por la Parroquia con dos recuerdos: un
rosario, con la imagen de la Virgen del Oreto y una
estampa, como recuerdo de la visita, diseñada por
el artista local Aureli Doménech Bou.
El acto estuvo marcado por el silencio, el
respeto y la cuidada organización. Cuando
comenzaron a repartirse los regalos se indicó que
el proceso resultaría largo y que todo aquel que
tuviese prisa, podía marcharse; al finalizar el acto
se cantaría el himno a la Virgen.
Se fueron nombrando a las distintas familias,
siguiendo el orden cronológico de la visita.
Curiosamente, aún habiendo recibido ya estos
regalos, los bancos no se vaciaban, las sillas tampoco.
Y es que l’Alcúdia no quería marcharse, sin el broche
final, sin cantar el himno. Nunca se ha conocido
tanta gente en el interior del templo; los laterales
estaban repletos, las puertas del templo no se
pudieron cerrar, porque, incluso con lluvia, había
personas en la plaza de la Iglesia.
Es una gran satisfacción para nuestra
Comunidad Parroquial constatar día a día el poder
de convocatoria que tiene la Virgen en l’Alcúdia.
La personalidad de este pueblo tiene un toque
especial de sensibilidad, modelada en gran parte
por el amor a su Patrona. La peregrinación de la
imagen de la Virgen del Oreto por los hogares
alcudianos ha sido, verdaderamente, un tiempo de
gracia, una manifestación de la ternura de Dios a
través de la cercanía de la Mare de Déu de l’Oreto.
Grupo de Liturgia

Mare de Déu de l’Oreto
Poesies dites en l’església
a la Mare de Déu de l’Oreto
BENVINGUDA SIGUES, MARE
Benvinguda sigues, Mare,
de nou a la teua llar
després de quasi 800 dies
als alcudians visitant.
El mantell desgastat el portes
per tots els que t’hem portat
en ell has refugiat
les penes dels alcudians
i en la mirada transmets
la dolçor dels cristians.
Alcudians
en peu alcem-se
davant allò més gran
davant la nostra Mare
que a casa
acaba d’entrar.
Deixant l’Alcúdia plena
d’esperança, fe, amor, pau
i molta fraternitat,
i en el cor dels alcudians
fins la mort
present tu estaràs.
Benvinguda sigues, Mare,
a casa teua i dels cristians
benvinguda siga
l’arca, l’aurora, el sol, la lluna, el núvol,
l’estrella, l’iris, el cedre,
i la palma.
Déu et salve,
reina del cel i la terra.
Déu salve a la Mare dels alcudians
Benvinguda sigues, Oreto beneïda,
Visca la patrona dels alcudians!
Joaquin Vallés Doménech
28 DE MARÇ DE 2004
A LA VERGE D’ORETO
Dolça Verge i llum d’aurora
et diem al versar
i eixien les veus del cor
per a poder-te cantar.
Entre notes de dolçaina
i redoblaments de tabal
volem honrar-te, Oreto
com a Verge celestial.
La que vetla per L’ALCÚDIA
emparant-la nit i dia
per això els fills d’aquest poble
et rendeixen pleitesia.
Adorar-te com mereixes,
Verge reina del candor,
que dones vida al mirar
i escampes el teu amor.
En les ànimes devotes
que en aquest peregrinar
pel teu poble de L’ALCÚDIA
et volem acompanyar.
Seguint-te amb gran fervor
amb senzilla romeria
esperant el teu favor
que és consol i alegria.
I en cada casa on aplegues
eres tu ben rebuda
acollint-te en el seu cor
tota la família unida.
Dolça Verge d’Oreto,
Patrona dels Alcudians,
que regne la pau en L’ALCÚDIA
i que ens VULGUEM COM A GERMANS
Julieta Escrihuela
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 7

8
MARE DE DÉU: ACOMIADAMENT
Mare de Déu de l’Oreto
gràcies per este peregrinar,
si amb il·lusió i goig eixires,
com a Mare meua has tornat
trionfant com a Mare i Reina,
en eixa Majestat tan gran.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
Eixa cara encisadora, plena d’alegria i felicitat,
de vore com tot un poble honors de Reina t’han fet,
com s’ho mereix nostra Mare que ací tant volem.
Eres llum dels nostres ulls,
eres iman que ens atrau,
eres font inagotable
de dolçor, amor i pau.
Eres tu Oreto amorosa
l’estrella més fulgurant,
eres Oreto, en puresa i bellesa,
de la creació la més gran.
Preciosa perla alcudiana,
tresor que aquest poble guarda
per ser la més estimada.
dels fills eres l’ànima,
amb eixe Jesús gloriós que portes, Oreto, al braç.
Eres Mare miraculosa, dels maltats eres consol,
als majors, joves i menuts de tot mal lliuraràs.
cuida a l’Alcúdia, Mareta, que en les teues mans hem posat,
i a tots, Oreto, ens omplis de pau, esperança, amor i felicitat.
Alabada seràs per sempre,
oh Santa Mare de Déu,
per ser porta de l’univers,
la torxa que mai s’apaga.
Corona de Reina portes,
per Déu fores coronada.
Gràcies, Oreto, per deixar-te abraçar,
és el somni més gran que tenim els alcudians,
i esta felicitat mai l’anem a oblidar.
Alcudians tots a una veu,
Visca la Mare de Déu!
Mª Oreto Puig Boix
AÇÒ JA S’ACABA, MARE
Ja hem acabat, Mare, açò,
que amb il·lusió començàrem,
creient que es faria llarg,
però ens equivocàrem,
i serà com un gran somni
del que un dia despertàvem.
Et donem gràcies, Mareta,
perquè hem estat amb tu,
i alegries i pesars
amb tu saps que hem viscut,
també hui felicitem,
totes eixes persones,
que açò emprengueren un dia,
perquè tu has omplit les cases
d’il·lusió, pau i alegria.
Amb els ulls ens vas dient
al passar-nos per davant,
que no et plore l’Alcúdia
quan entres en la teua llar,
que sempre estaràs amb ells
quan et vinguen a buscar.
No t’oblides de nosaltres,
quan ja et deixem tranquil·la,
no deixes de socórrer-nos,
en el cami de la vida,
ajuda, Mare, els malats,
t’ho demane per favor,
alleugera un poquet les penes,
que puguen viure millor.
Fina Barbarroja Escoms

ESTARÀS CONTENTA
Ja estaràs contenta, Oreto
ja estàs en la teua llar
esta casa tan bonica
on bé podràs descansar.
Són molts dies de visita
per tota nostra ciutat
donant moltes alegries
a tots els que has visitat.
Ja et considerem cansada
d’en casa en casa anar
i ara ens has deixat solets
i ens tindrem que aguantar.
Estàvem molt satisfets
de veure’t cada dia
dient-te eixos versets
sentint gran alegria.
Ara, si et volem veure,
ha de ser a aquesta llar
on bé podrem aclamart-te
i et podrem demanar.
Mare de Déu de l’Oreto
Tu, com sempre, Mare Oreto
ens donaràs eixe valor
en el que podrem demanart-te
eixe gratíssim favor.
Ja confiem amb Tu, Oreto,
que no ens oblidaràs
i favor que et demanem
favor que ens serviràs.
Gràcies et donem, Mare Oreto
de tot el que t’has molestat
en tants dies de visita
per tota nostra ciutat.
I et diem humilment
tots units a una veu,
amb una gran devoció:
VISCA LA MARE DE DÉU!
Salvador Puig González
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 9

COMO IMAGEN TE VENERO
Como imagen te venero
como patrona estás en mi pueblo
desde pequeña te quiero
pues la madre que me diste
me enseñó que tú eras lo primero.
Te llevo en mi corazón
en todo lugar y momento,
Tú has llenado mi vida
en los momentos malos y buenos,
es por eso “madre” mía que yo
te dedico este verso.
Eres pequeña y muy fina
al mirarte me estremezco,
me haces sentir tu presencia,
pues vienes desde el cielo,
me recreo en tu mirada
y encuentro la paz que deseo.
No me dejes Madre mía,
ni en lo malo ni en lo bueno
eres la llama divina
que brilla en el firmamento.
Sin ti no soy nada
contigo quiero estar
en todo lugar y momento.
10
Vicenta García Boix
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
PELEGRINATGE
DE LA MARE DE DÉU DE L’ORETO
Mare de Déu; des de que eixires de peregrina per
l’Alcúdia un grup de senyores, ha tingut el gran
honor d’acompanyar-te, t’han seguit, Senyora, plenes
de fervor i amor, amb alegria, amb eixa satisfacció
que dóna, el deure complit. Estes alcudianes, Mare
de Déu, t’han cantat, t’han resat, des de dins del seus
cors han brotat les més sentides poesies, belles
cançons, les oraciones més fervoroses, els precs més
sincers, i, sense defallir, cada dia totes a una, encara
que ploviscara o fera calor, a les set i mitja en punt
has sigut honorada per totes elles fins huí, l’últim
dia del teu pelegrinatge que, des de la nostra
Parròquia t’acomiades d’este poble (del teu poble)
Verge de l’Oreto; perquè sou, la primera dama
d’Alcúdia, la principal amiga de tots; una mare,
sempre en complicitat amb eixa sana joventut que
hi ha al nostre poble, que quan tenen problemes
confien en la teua ajuda perquè els lliures d’eixos
camins plens d’entrebancs; huí Senyora, al acomiadarte
de tots, no ens dius “adios”, perquè cada dia des
del teu altar que amb tanta gràcia i majestat
presideixes en la nostra Catedral de la Ribera estàs
sempre esperant-nos; com podria ser d’una altra
forma? Si sobre tot… sou Mare! La Mare de l’amor,
un amor que es reflecteix en la teua mirada. Ta
presència en cada casa ha sigut com una suau
primavera; un cant de rossinyols, el teu pelegrinatge
ha sigut una realitat d’amor per a l’Alcúdia, has
agermanat a tot un poble: has guanyat, Mareta!! Has
aconseguit reunir a totes les famílies; gràcies, Mare
de Déu, per demostrar-nos del que es capaç una
mare perquè siguen junt a Ella tots els fills, i Tu,
Mare de Déu, ho has lograt. L’Alcúdia s’ha rendit
als teus peus.
Gràcies, Mare de Déu; mentre a l’Alcúdia li quede
una pedra beneïrà i recordará el gran esdeveniment
de la teua visita a les nostres llars, saps que el vindre
acompanyada del teu Xiquet Jesús per a nosaltres
ha sigut “el tot”. Gràcies a Don Paco, el nostre
rector, gràcies al consell parroquial per ajudar-li a
dur a terme tan grandiosa tasca. A tots: Enhorabona!
Consuelo Arnandis Miquel
(La Bienvenida)

Mare de Déu de l’Oreto
Ja fa deu anys de la
restauració de la imatge de la Mare de Déu
Pareix l’altre dia... i ja han passat deu anys.
¿Recordeu l’expectació que hi havia? Realment ixos
nou mesos, en els quals la fornícula de la capella
estava coberta pel llenç cortina i la imatge estava al
cambril sent restaurada, es van fer eterns. Li
preguntàvem al rector, parlàvem amb les
restauradores, podiem vore fotografies, però...
¿agradaria a tots?, era una qüestió delicada. No
obstant, estàvem convençuts de la necessitat de
restaurar l’antiga imatge, ja que el seu estat de
conservació era pèssim.
El poble sencer s’estava acostumant, des de
l’any del centenari (1976) a visualitzar la imatge
sense cap ornamentació, això, ens semblava, li donava
una aspecte més novedós, més modern. S’havia
posat de moda tindre a les cases particulars quadres
de la Mare de Déu, la majoria dels quals optaven
pels detalls del rostre sense cap joia. Però és cert
que, fins i tot, trobàvem la imatge bonica amb els
característics clivells, pèrdues de policromia i
brutedat acumulada pel pas del temps.
Ningú discutia la seua bellesa. Però els que
veien la imatge més de tard en tard se n’adonaven
més clarament del perill. Els clivells s’accentuaven.
La seua policromia queia a glebes. Cada 8 de
setembre, el trasllat i la processó, suposaven un greu
atac a la imatge. Era urgent prendre una decisió.
Quan més es contemplava la imatge, més consciència
es tenia de la necessitat d’escometre la restauració.
D. Arturo Climent, rector de la Parròquia,
li pegava moltes voltes a l’assumpte. A la fi, decidí
encomanar a l'èquip “Ars Restauro” restaurar el
bust de la Dolorosa de la Parròquia, del segle XVII.
Com va quedar satisfet pel treball realitzat, els va
demanar, sense cap compromís, fer un informe
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 11

tècnic sobre l’estat de conservació de la imatge de
la patrona i un projecte d’intervenció. En agost de
1993 el presentaren: el diagnòstic era terrible.
Havent fet totes les consultes adients i amb
els permissos corresponents per part de
l’Arquebisbat, es decidí començar l’actuació. Però,
donat el significat que la imatge té al poble i que
l’eixida cap a qualsevol taller haguera resultat
polèmica, s’optà per fer la restauració al mateix
cambril de la Mare de Déu.
La intervenció durà des del 17 d’octubre
de 1993 fins el 25 de maig de 1994. Sols “Ars
Restauro” i els sacerdots convidats per D. Arturo,
tingueren accés al cambril per seguir el procés;
la resta ens conformàvem preguntant i veient
algunes fotografies.
Huit eren les restauradores. Normalment
no treballaven més de dues a la vegada. Es repartien
la faena, segons les habilitats de cadascuna. Venien
per a tot el dia. A migdia dinaven a la Llar Social;
de quan en quan els preguntavem sobre com anava
el procés.
Al principi es dugué a terme una primera
fixació d'urgència de tota la pintura; a continuació
s'efectuaren cates per comprovar l'estat de
conservació de la policromia gòtica primitiva.
S'optà per conservar i restaurar la policromia
barroca del XVIII, atés el mal estat o absència de
la més primitiva.
La neteja i decapat descobrí l'autèntic colorit,
encobert per diferents capes de pintura i vernissos.
Les carnadures, abans tan obscures, recuperaven el
color original: molt blanques i rosades. Les vestidures
mostraven uns elegants esgrafiats.
La peanya fou separada de la resta de la talla
i, en comprovar que no era l'original, es va optar
per policromar-la, tot seguint la mateixa línia artística
de la imatge.
Tot seguit es va fer una segona i definitiva
fixació. Però la fase de neteja i decapat deixà a la
vista una gran quantitat de llacunes. A l’esquena
estava la més gran, doncs quedava al descobert el
12
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Mare de Déu de l’Oreto
suport llenyós. Unes altres xicotetes llacunes es
repartien per tota la talla, tant a la part davantera
del mantell de la Mare de Déu, a la túnica de l'Infant
o a les carnadures.
Es reconstruiren els dits de la mà dreta. Calia
reintegrar la part intermitja.
Tot seguit, s'efectuà l'estucat de les llacunes.
La major dificultat fou trobada a la zona de
l'esquena, on el suport estava pràcticament a la
intempèrie. Calgué consolidar la fusta que estava
molt seca, per la qual cosa es xuclava els adhesius
amb summa facilitat; s'hagué d'aplicar una quantitat
enorme fins a aconseguir una ferma cohesió entre
el suport i l'estuc.
Desprès, es procedí a la reintegració
il·lusionista de la policromia. Les restauradores
imitaren la tècnica de l'estofament del segle XVIII.
El dibuix esgrafiat es va reconstruir només
a les zones on se seguien els traços de l'original.
Com que a la part de l'esquena açò era impossible,
s'optà per realitzar un efecte cromàtic.
A continuació, li posaren una pàtina, per tal
de donar-li eixe aspecte antic. Finalment es va
protegir la imatge amb un vernís.
La primera sorpresa va ser quan es va saber
que, al netejar la imatge, aquesta recuperava el color
original, amb la qual cosa, el característic “visca la
Moreneta”, deixava de tindre sentit. Això va ser
motiu de polèmica en tot el poble. No obstant, el
procés seguia endavant. Les restauradores indicaren
que la imatge, una vegada fóra restaurada, ja no
hauria de dur cap joia, per evitar el posterior
deteriorament. Sols s’optà per dissenyar una senzilla
corona d’or, feta per Paco Doménech, per
superposar-li-la a l’original de fusta, la qual s’havia
serrat, quan al segle XVIII, se li va voler acoblar
una corona de grans dimensions, prou discordant
amb l’estil gòtic de la talla, però amb la sumptuositat
del gust de l’època.
Diumenge 12 de juny de 1994, jornada
electoral europea, va ser entronitzada la imatge
restaurada de la Mare de Déu de l'Oreto, per

l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco.
L’església estava de gom a gom. A més dels bancs,
moltes cadires s’afegiren. Els jóvens foren convidats
especialment i els llocs de davant es reservaren per
a ells. La resposta de tots fou extraordinària.
Quasi huit mesos després, anàvem a descobrir
el nou aspecte de la imatge. Quan per fi, va ser
situada damunt de les seues andes, per iniciar el
recorregut cap a l’altar major, un fort aplaudiment
esclatà. Després de contemplar la imatge eixe temor
per si no ens agradava es tornà en lloances. S’havia
fet un bon treball i el resultat era digne d’encomi.
La restauració va ser notícia als diaris i també
a la televisió. En plenes festes de setembre els mitjans
de comunicació van retraure la polèmica. La majoria
del poble havia acceptat de bon grat la intervenció.
Però... això de que ja no era “moreneta”... La premsa
volia explotar el tema. El dia 8 de setembre de 1994,
periodistes de diversos canals de televisió anaven
Mare de Déu de l’Oreto
fent entrevistes pel poble, amb la finalitat de trobar
respostes que mostraren el descontentament de la
gent. L’assumpte va eixir a la llum, però prompte
s’arxivà perquè se n’adonaren que realment la
població estava satisfeta. La restauració s’havia
acceptat de bon grat.
Hui, deu anys després, recordem, amb
gratitud, totes les persones que van fer possible la
restauració de la imatge de la nostra patrona, la
Mare de Déu de l’Oreto.
Carmen González Comenge
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 13

Dijous dia 2
14
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
La Parròquia organitza
Fes un lloc a l’agenda
MES DE SETEMBRE
FESTES A LA MARE DE DÉU DE L’ORETO
A la 1 del migdia, Missa per l’Associació de Jubilats.
Dilluns dia 6
A les 12 del migdia, Missa a Sant Isidre Llaurador,
Sant Abdó i Sant Senent, en acció de gràcies pels
llauradors del poble.
Dimarts dia 7
DIA DE L´ENTRÀ
Missa a les 8’30 del matí, en sufragi de la família
Montagut, senyors de l’Alcúdia.
Per la vesprada, “Entrada de la Mare de Déu”.
En arribar a l’Església, ofrena de flors.
Dimecres dia 8
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
DE L´ORETO
A les 9’30 del matí, Missa en la Capella de la Mare
de Déu.
A les 11, TRASLLAT de la imatge de la Verge.
A les 11’30, MISSA MAJOR.
A les 7 de la vesprada, Missa.
A les 8 de la vesprada, PROCESSÓ de la venerada
imatge de la Verge.
Les col·lectes d’este dia es destinaran a la missió
de Zimbabwe.
Del dia 11 al 19 de setembre
SOLEMNE NOVENARI A LA MARE DE
DÉU DE L´ORETO
Dies laborables, a les 7´45 de la vesprada, Rosari,
Novena i, a les 8´30, Missa.
Diumenges, a les 7´15 de la vesprada, Rosari, Novena
i, a les 8, Missa.
Diumenge dia 19
L´ÚLTIM DIA DEL NOVENARI
A les 11´30 del matí, Missa d’acció de gràcies, a
intenció de la Caixa Rural i Cooperativa.
Per la vesprada, després de la Missa, Trasllat de la
Verge a la seua Capella.
Dilluns 20 i dimarts 21
INSCRIPCIÓ A LA CATEQUESI DE
CONFIRMACIÓ, de 6 a 7 de la vesprada al
Centre Parroquial.
Dilluns 22 i dimarts 23
INSCRIPCIÓ A LA CATEQUESI D’INFÀNCIA,
de 6 a 7 de la vesprada al Centre Parroquial.

Divendres 1
A les 6 de la vesprada: COMENÇAMENT DE LA
CATEQUESI D’INFÀNCIA DE PRIMER
CURS, al Centre Parroquial.
Dissabte 2
COMENÇAMENT DE LA CATEQUESI
D’INFÀNCIA de 2n. i 3n. curs.
A les 4 de la vesprada 2n. curs, i a les 5, 3r. curs.
A les 8’30 de la vesprada: MISSA DE PRINCIPI
DE CURS A L’ESPERIT SANT.
Divendres 8
A les 8’30 de la vesprada: CELEBRACIÓ DE PRINCIPI
DE CURS per a 2n. i 3n. curs de Confirmació.
A les 9 de la nit, INICI DE CURS de 1r. de
Confirmació, al Centre Parroquial.
Dilluns 1
SOLEMNITAT DE TOTS SANTS.
Dilluns 19
Adoració Nocturna.
Dimarts 7
VIGÍLIA DE LA INMACULADA,
a les 8 de la vesprada.
Dimecres 8
SOLEMNITAT DE LA IMMACULADA
CONCEPCIÓ.
A les 12 del migdia Missa a Montortal. No hi haurà
missa de 11’30 al temple parroquial.
Dilluns 17
Adoració Nocturna.
Divendres 24
NIT DE NADAL.
Misses a les 6 de la vesprada, i 12 de la nit.
La Parròquia organitza
MES D’OCTUBRE
Dimarts 12
Fiesta de la Mare de Déu del Pilar.
Dilluns 18
A les 10 de la nit: REUNIÓ DE PARES DE XIQUETS
DE PRIMERA COMUNIÓ, al Centre Parroquial.
Dijous 21
Inauguració de l’ESCOLA DE PARES, a les 10 de
la nit al Centre Parroquial.
Diumenge 24
DOMUND.
Dilluns 25
Adoració Nocturna.
MES DE NOVEMBRE
MES DE DESEMBRE
Dimarts 30
CEL·LEBRACIÓ DE LA SOLEMNITAT DE
SANT ANDREU, titular de la nostra Parròquia i
patró de l’Alcúdia.
A les 7 de la vesprada, Missa a Sant Andreu, i a
continuació processó.
Dissabte 25
DIA DE NADAL.
Misses a les 11’30 del matí i 7 de la vesprada.
Divendres 28
Missa d’Agents de Pastoral, a les 9 de la nit, i sopar
de fraternitat.
Diumenge 26
FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. Missa de
les famílies, a les 7 de la vesprada.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 15

16
La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva
Agustín García-Gasco Vicente
En la actualidad, preside nuestra Iglesia local,
en comunión con el sucesor de Pedro y con
todos los Obispos.
Nacido en Corral de Almaguer (Toledo) el
12 de febrero de 1931.
Ordenado sacerdote en Madrid, el 26 de
mayo de 1956.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Santa Visita Pastoral
18 DE JUNIO DE 2004
Jesucristo, Pastor Eterno,
edificó la Santa Iglesia enviando a sus apóstoles
lo mismo que Él fue enviado por el Padre,
y quiso que los sucesores de aquellos, los Obispos,
fuesen los pastores de su Iglesia hasta la consumación de los siglos (cf. LG 18).
En la persona de los Obispos
el Señor Jesucristo, Pontífice Supremo,
está presente en medio de los fieles (cf. LG 21).
Cada Obispo representa a su Iglesia,
y todos juntos con el Papa representan a toda la Iglesia
en el vínculo de la paz, del amor y de la caridad (cf. LG 23).
Esteban Escudero Torres
Fue consagrado obispo
auxiliar de Valencia el 13 de
enero de 2001.
Nació en Valencia el 4 de
febrero de 1946.
el colegio de los Padres
Agustinos e ingresó en el
Seminario a los 17 años de
edad. Cursó la licenciatura de
Teología por la Pontificia
Universidad de Salamanca y la de Filosofía pura por la
Universidad Literaria de Valencia.
Fue ordenado sacerdote por el arzobispo José María García
Lahiguera en 1975. En Carlet ejerció su primer ministerio
sacerdotal como vicario parroquial en la iglesia de la
Asunción de Nuestra Señora. Marchó luego a Roma en
1978, donde se doctoró en filosofía por la Pontificia
Nombrado Obispo titular de Nona y auxiliar
de Madrid-Alcalá el 20 de marzo de 1985.
Ordenado Obispo el 11 de mayo de 1985.
Nombrado Arzobispo de Valencia el 24 de
julio de 1992.
Tomó posesión de la Archidiócesis el 3 de
octubre de 1992.
Universidad Gregoriana con una tesis sobre el pensamiento
filosófico de Miguel de Unamuno.
En 1982 regresó a Valencia para trabajar en la delegación
diocesana de juventud y fue adscrito a la parroquia Nuestra
Señora del Socorro. Más tarde, asumió la responsabilidad
de la delegación diocesana de enseñanza e inició su actividad
como profesor de Filosofía en el CEU San Pablo de
Moncada. Al erigirse en 1988 la Escuela Diocesana de
Pastoral fue nombrado primero jefe de estudios y, más
tarde, director cuando el centro se transformó en Instituto
Diocesano de Ciencias Religiosas.
En 1999, el arzobispo de Valencia, monseñor García-Gasco
le nombró canónigo de la Catedral de Valencia. El 17 de
niviembre de 2000 era nombrado obispo titular de Laja,
y auxiliar de Valencia por el papa Juan Pablo II.
Es autor de varios libros, el último de ellos titulado "Creer
es razonable" , y de la colección de audio-libros "Contenidos
de la fe cristiana".

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva
Cumpliendo con lo mandado por el Código
de Derecho Canónico, el pasado día 18 de junio,
nuestra Parroquia recibió la Visita Pastoral del Obispo.
La Visita Pastoral es el medio por el que
el obispo fortalece la comunión dentro de la
Iglesia diocesana.
Los obispos, como sucesores de los Apóstoles,
reciben del Señor, la misión de enseñar a todos los
pueblos y de predicar el Evangelio a todo el mundo.
Y el obispo diocesano ha de velar para que la Iglesia
local sea instrumento de salvación, señalando a
todos los hombres el camino que conduce al Padre.
Haciendo presente a Cristo, el obispo, con la
cooperación del presbiterio, ha de enseñar, santificar
y regir al pueblo de Dios que se le ha confiado.
El obispo es quien preside la Iglesia diocesana
en sus múltiples facetas, es quien da unidad a las
distintas realidades, fomentando la comunión.
La Visita Pastoral del obispo a su diócesis
está cargada de una gran significación teológica.
No se trata de una mera inspección, de un acto
jurídico sin más, sino de un auténtico momento de
gracia para la Iglesia local, para cada una de las
comunidades parroquiales que la integran. El obispo
en persona es el que preside la Eucaristía, predica
la Palabra, atiende las necesidades, y escucha a los
presbíteros y a los fieles cristianos en cada una de
las parroquias. Se convierte así, en signo visible, es
decir, en sacramento de la presencia del Señor en
medio de su pueblo.
La Visita del obispo no es a unas instalaciones,
sino a las personas que viven su fe en esa realidad
concreta que es el ámbito parroquial.
La Visita Pastoral a nuestra parroquia, se
hizo conjuntamente a todo el Arciprestazgo de
Carlet, al que pertenecemos. Somos el arciprestazgo
nº 58, de la Vicaría 5.
Siguiendo el mismo esquema básico de
horario en todas las parroquias, a las 11 de la mañana
una multitud de fieles, recibía al Obispo Auxiliar
de Valencia, D. Esteban de Escudero, en la plaza
de la Iglesia, en la que le esperaban también el Sr.
Vicario Episcopal, el Párroco y los demás sacerdotes
del arciprestazgo, así como el Sr. Alcalde de l’Alcúdia.
De forma espontánea, los feligreses se
situaron formando un pasillo, desde las
inmediaciones del coche que trasladaba al prelado
hasta la puerta del templo. D. Esteban quedó tan
gratamente sorprendido que posteriormente
manifestó que, desde que viene desempeñando esta
misión, nunca se había sentido tan cálidamente
acogido y por tantos fieles.
Después de saludar a los presentes y a la
gente, el Sr. Obispo, fue recibido por el párroco en
la puerta del templo, quien le dio a besar el Lignun
Crucis, y él correspondió bendiciendo a los asistentes
asperjándolos con agua bendita.
Ya en el interior del templo, la primera
visita fue al sagrario, donde permaneció en oración
unos instantes.
Revestido con capa pluvial, presidió el rezo
de la Hora Intermedia con los sacerdotes y demás
fieles congregados en el templo parroquial.
Terminada la oración, el Sr. Obispo agradeció a
todos su presencia y recibimiento, y señaló el triple
objetivo de su visita: rezar juntos, escuchar las
inquietudes de la comunidad y animar a todos.
Seguidamente, se reunió brevemente con los
sacerdotes para tomar un café, después del cual pasó
al despacho parroquial donde firmó los libros
sacramentales, libros de actas de los Consejos de
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 17

18
La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva
Pastoral y de Economía, de la Junta Central de
Cofradías, del Colegio San Andrés, Balances
Económicos de la Parroquia, Inventario de bienes
muebles e inmuebles, etc. Todo ello había sido
revisado quince días antes por la Visita Administrativa,
que tiene lugar anteriormente a la Visita Pastoral.
El Sr. Obispo, concluida la firma de los
libros, se entrevistó en privado con el párroco. Y
después pasaron a visitar el Calvario Parroquial, y
el Economato de Cáritas, quedando muy gratamente
impresionado por la labor que se realiza.
Otro de los momentos emotivos de la Visita
pastoral fue, en representación de todos los enfermos
de nuestra parroquia, la visita a unas enfermas. En ella
el Obispo recibió numerosas muestras de agradecimiento.
Como todos los días de la Visita Pastoral, el
Sr. Obispo comió con los sacerdotes del
arciprestazgo y el Sr. Vicario Episcopal.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
A las cinco de la tarde, según horario previsto,
tuvo lugar la reunión de los agentes de pastoral con
el Obispo. Donde intervinieron representantes de
diferentes grupos de la parroquia para manifestar
al Sr. Obispo inquietudes y problemas. D. Esteban
resaltó la importancia de educar para ser cristiano;
para ello, la catequesis ha de fomentar:
- La oración, para posibilitar el encuentro con el Señor.
- Hablar de Jesucristo.
- La incorporación de la misa dominical como parte
de la catequesis.
- Vivir en cristiano, educando las actitudes.
Después el Sr. Obispo se reunió con los
miembros del Consejo de pastoral y de economía.
Personalmente se fueron presentando al Obispo
cada uno de sus miembros. A continuación, la
secretaria del Consejo expuso su periodicidad y
objetivos. Se plantearon una serie de inquietudes,
escuchadas con atención por D. Esteban, para
posteriormente responder a todas ellas.
(sigue en la pág. 27)

Mare de Déu de l’Oreto
FINAL DE LA PEREGRINACIÓ:
28 DE MARÇ DE 2004
Foto E. Alós.
Foto E. Alós.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 19
Apèndix fotogràfic

20
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Apèndix fotogràfic
Mare de Déu de l’Oreto
FINAL DE LA PEREGRINACIÓ:
28 DE MARÇ DE 2004
Grup de seguidores amb el rector i un versador.Foto E. Alós.
Foto E. Alós.

Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ,
PEL M.H. PRESIDENT DE LA GENERALITAT: 25 MAIG 2004
Esperant en la placeta. Foto E. Alós.
Visita a la Capella. Foto A. Ruiz.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 21
Apèndix fotogràfic

22
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
INAUGURACIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ,
PEL M.H. PRESIDENT DE LA GENERALITAT: 25 MAIG 2004
Apèndix fotogràfic
Discurs del President de la Generalitat. Foto E. Alós.
El Rector li regala el llibre de la Història i Art del Temple. Foto E. Alós.

La Parròquia de Sant Andreu Apòstol, Comunitat viva
SANTA VISITA PASTORAL:
18 DE JUNY DE 2004
Don Esteban Escudero pregant amb els rectors i vicari episcopal. Foto A. Ruiz.
Oració de les 11 del matí. Foto A. Ruiz.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 23
Apèndix fotogràfic

24
La Parròquia de Sant Andreu Apòstol, Comunitat viva
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Apèndix fotogràfic
SANTA VISITA PASTORAL:
18 DE JUNY DE 2004
Escoltant les paraules del Bisbe auxiliar. Foto A. Ruiz.
Encontre de l’Arquebisbe amb els Consells parroquials de l’Arxiprestat.

Sant Josep
i Maria Magdalena
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
LES CAMPANES:
DEL 9 AL 12 DE JULIOL DE 2004
San Andrés Maria de Oreto Sant Vicent Ferrer Mare de Déu de l’Oreto
Exposició de les campanes a la placeta. Foto E. Alós.
Sant Vicent Ferrer. Foto E. Alós. Mare de Déu de l’Oreto. Foto E. Alós.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 25
Apèndix fotogràfic

26
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Apèndix fotogràfic
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
LES CAMPANES:
DEL 9 AL 12 DE JULIOL DE 2004
Cerimònia de benedicció de les campanes. Foto E. Alós.
Moment de la pujada de la campana grossa “Mare de Déu de l’Oreto”. Foto E. Alós.

La Parròquia de St. Andreu Apòstol, Comunitat Viva
A las 8 de la tarde, tuvo lugar la Misa
Estacional presidida por el Obispo y concelebrada
por el Vicario Episcopal, y sacerdotes del
arciprestazgo. En su homilía D. Esteban resaltó
tres ideas:
- La importancia de la comunión con el párroco.
- El compromiso de colaborar con la Parroquia.
- La llamada a la santidad.
Se hizo una colecta especial para lo que el
obispo considerara necesario. Finalizada la
celebración, D. Esteban dio las gracias e indicó que
destinaría lo recaudado al Seminario.
Terminada la Misa, y en el mismo templo,
se efectuó una breve Asamblea Parroquial.
La Visita pastoral concluía sobre las 23 horas,
después de una Vigilia de Oración que se había
organizado para los jóvenes del arciprestazgo, y que
tuvo lugar en nuestra parroquia.
El sábado 19 se clausuraba la Visita Pastoral
en nuestro arciprestazgo con la Visita del Sr.
Arzobispo, D. Agustín García-Gasco.
La jornada comenzó en Carlet, donde el Sr.
Arzobispo tuvo un encuentro fraternal con las
religiosas que tienen su comunidad en este
arciprestazgo.
A las 12 del mediodía, en el Centro Parroquial
de l’Alcúdia, estuvieron convocados los profesores
cristianos que imparten clases en el arciprestazgo,
así como los catequistas. Hasta las 14 horas duró el
encuentro en el que hubo muchas intervenciones.
El prelado valoró en gran medida la tarea del
educador cristiano laico, que ha de ser sal y luz,
fermento en medio de una sociedad que circula a
contracorriente del mensaje del Evangelio.
Todos los sacerdotes almorzaron, en
fraternidad, con el Arzobispo.
A las 17 horas, en Alginet, hubo un encuentro
de todos los Consejos Parroquiales con el Arzobispo.
El pastor de la diócesis venía dispuesto a
escuchar y animar a todos a ser comunidades vivas,
preocupadas por ser testigos en las distintas
poblaciones. Señaló que no sólo era nuestra misión
las actividades propiamente intraeclesiales, sino la
de evangelizar en los distintos ambientes.
A las 20 horas, en Guadassuar, el Arzobispo
presidió la Eucaristía, concelebrada por los
sacerdotes del arciprestazgo. El templo estaba
completamente lleno, no sólo se habían dado cita
los miembros de esta comunidad parroquial, sino
también del resto de parroquias.
Francisco Tomás Almiñana
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 27

+ Enguany, un grup de cinquanta joves de
la nostra parròquia han rebut el sagrament de la
Confirmació.
+ Fidels a la cita, el primer diumenge de
maig dia 2, després de la missa de les 11’30 del matí
es procedí a la Benedicció dels Termes.
+ Al llarg dels diumenges 9, 16 y 30 de maig,
i després de tres cursos de catequesi d’infància,
noranta-tres xiquets han rebut la Primera Comunió
en la nostra parròquia este curs.
+ Concloses les obres de restauració del
temple parroquial, el dia 25 de maig, el Sr. President
de la Generalitat Valenciana, el Molt Honorable
En Francesc Camps, descobrí una placa
commemorativa, per a inaugurar les obres acabades.
A l’acte acudiren altres autoritats autonòmiques,
com el Sr. Conseller d’Obres Publiques, el Sr.
Consellers de Educació, Cultura i Esport, així com
el Sr. Alcalde i Consistori Municipal, i Consells
parroquials de Pastoral i d’Economia.
+ Un grup prou nombrós de la nostra
parròquia, com altres anys, han participat en la
peregrinació de malalts a Lourdes del 30 de juny al
4 de juliol.
28
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Notícies Breus
+ Una nova imatge de Sant Antoni de Padua
fou beneïda el dia 29 de maig, i ha sigut ubicada a
l’Ermita de Sant Antoni Abat.

+ Del dia 5 al 13 de juny, tingué lloc a
l’Ermita la Novena a Sant Antoni de Padua.
+ Després d’haver acabat les obres de
restauració del temple parroquial, i amb ocasió de
la imminent Visita Pastoral, un nombrós grup de
més de cinquanta dones, acudiren a la cita, per a
realitzar una neteja a fons de l’interior del temple.
+ Com altres anys, el Dia del Corpus, a les
11’30 del matí tingué lloc la celebració de l’Eucaristia
especial per als xiquets que havien combregat
enguany. Per la vesprada, eixos mateixos xiquets
obrien la processó acompanyant al Santíssim pels
carrers de l’Alcúdia.
+ Els cursets prematrimonials tingueren lloc
a la nostra parròquia dintre de la primera quinzena
de juny, entre el dies 31 de maig i 10 de juny.
+ El dissabte dia 12 de juny, començava la
Visita Pastoral al nostre arxiprestat. I el divendres
dia 18, tenia lloc la Visita Pastoral a la nostra
Parròquia. El Sr. Bisbe Auxiliar N’Esteban Escudero,
va romandre tot el dia entre nosaltres. El dissabte
dia 19, fou el Sr. Arquebisbe el que clausurà la Visita
a l’arxiprestat amb un encontre amb els religiosos
a Carlet, amb el mestres i catequistes a l’Alcúdia,
amb els consells de pastoral i economia a Alginet,
i la celebració de l’Eucaristia a Guadassuar.
+ El dijous dia 27 de maig, l’Associació
d’Ames de Casa Tiryus, omplí el nostre temple
parroquial per a celebrar a la seua patrona Santa
Rita de Casia.
+ El divendres dia 9 de juliol, tingué lloc
l’acte de benedicció de les noves campanes, donades
per la Caixa Rural de l’Alcúdia.
+ Enguany el campament que organitza el
Moviment Junior de la nostra parròquia, ha tingut
lloc el dies del 16 al 30 de Juliol.
Notícies Breus
+ La imatge peregrina de la Mare de Déu
de l’Oreto, de nou ha sigut restaurada per Enric
Murillo i sufragada pels germans Clemente Hervás.
També ha sigut rehabilitada l’antiga peanya, i s’ha
ubicat a l’Ermita.
+ Des del dissabte 7 d’agost, hi ha una nova
imatge al temple, és la de Sant Judas Tadeo, regalada
per una devota com acció de gràcies. S’ha situat a
l’altar de Santa Cecília, junt a la imatge de Sant
Roc, donada anteriorment pels veïns de l’antic carrer
de Sant Roc.
+El dimarts 3 d’agost, a les 17 hores es va
fer a l’ermita de Sant Antoni una celebració que
donava inici a la peregrinació a Santiago que, amb
motiu de l’Any Sant, la Junta de Confraries ha
organitzat enguany. 56 persones començaven amb
molta il·lusió esta experiència.
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 29

El campanario, obra de Antonio Gilabert,
se inició en 1769. En 1780, se había construido
hasta la sala de campanas, que fueron instaladas en
septiembre de ese año, así como el reloj. El
campanario se terminó en 1782, colocándose la
veleta y la cruz de hierro. La torre se recubrió de
una capa de mortero de arena y cal, finalizando el
19 de abril de 1783 esta tarea de enlucido. La torre
cedió al finalizar ese año, como consecuencia de las
abundantes lluvias, pero Gilabert indicó que no
había peligro de desmoronamiento.
En 1894-95, en las obras de restauración del
templo, se ubicó un pararrayos en la cima del campanario.
Durante la guerra civil, y a modo de gran
espectáculo circense, se serró la cabeza del San
Andrés de la veleta y posiblemente se retirara
entonces la cruz que remataba el campanario.
También fueron derribadas y destinadas a la
fundición, las campanas, una de las cuales se rompió
al caer.
En 1940, terminada la contienda, se trajeron
tres campanas procedentes de un almacén cercano a
la Finca Roja de Valencia. La mayor, de 1577, fue
fundida en 1975 y de ella se hicieron dos campanas,
con lo cual cada vano de la sala de campanas tenía una.
El campanario de l’Alcúdia es una torre
cuadrangular de 55 metros de altura, sin contar la
veleta y el pararrayos. Dado que el templo está
situado en la parte más alta de la población, desde
la distancia su elevación parece mayor.
El material de construcción es el ladrillo
mayoritariamente, a excepción de los sillares de
piedra, originarios de la cantera de “La Mola” de
Carlet, utilizados en la base del campanario y en
elementos decorativos, como modillones, pináculos
y volutas de la parte alta.
30
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
La Restauración del
Templo de San Andrés Apóstol (III)
EL CAMPANARIO
El campanario se inspira en la torre de la
iglesia de Santo Tomás de Valencia. Se divide en
tres cuerpos separados por cornisas voladas: el
primero se subdivide en tres tramos, estando el
último de ellos coronado por el reloj; en el segundo
se ubican las campanas; el tercero presenta la
típica disposición de dos muros cruzados
(diagonales del cuadrado de la torre) y es coronado
por un remate cubierto por un cupulín revestido
de tejas doradas.
Estado de conservación antes de la intervención
Lo primero que llamaba la atención era la
ausencia del enlucido primitivo, dejando el ladrillo
cara vista, el cual, sin esa capa protectora, se había
deteriorado progresivamente, perdiendo incluso
parte del mortero de agarre entre las piezas. El
deterioro era mayor en los cuerpos más altos del
campanario, sobre todo a partir de la sala de
campanas y fundamentalmente en la zona conocida
como la de “los chorros”, cuyas paredes diagonales,
están sometidas directamente a la acción de los
agentes atmosféricos. Muchos ladrillos habían
perdido su consistencia, algunos habían sido
repuestos, en épocas anteriores, con piezas muy
diferentes a las originales.

Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
También era llamativa la grieta que había
entre el cuerpo de la torre y la fachada, motivada
por el desplome del campanario. Si bien no había
peligro de estabilidad, esta abertura era la causante
de la penetración de agentes atmosféricos.
Gran deterioro del cuerpo de “los chorros”
Las cornisas intermedias, las saeteras
(ventanas estrechas y largas que iluminan el interior
del campanario) y los arcos de la sala de campanas
y de “los chorros”, estaban bastante deteriorados,
así como el pavimento de la sala de campanas.
Remate del campanario.
Nótese la falta del pináculo izquierdo.
De los elementos de piedra decorativos,
faltaba un pináculo del piso del remate superior que
daba a la fachada. Además en la parte más alta, las
tejas del cupulín estaban en muy mal estado y la
veleta era un simple testigo de un hecho puntual
acontecido en la guerra civil pero había perdido
toda su función, ya que no cumplía con su cometido
de indicar la dirección del viento.
El color que había adquirido el campanario
era diferente según por qué lado se mirara. Así
viniendo de Valencia, su aspecto era más grisáceo;
hay que tener en cuenta que estos dos lados que
convergen en el norte, son los más expuestos a las
lluvias y al viento, por tanto resultan la parte más
castigada.
La restauración del campanario
Dado que en el proyecto se incluía la
reparación de las campanas existentes y su
restauración, cambiando los yugos de hierro por
otros de madera, se procedió a bajar las campanas
mediante una grúa de gran tamaño.
La torre fue rodeada por un andamio de 26
pisos y éste fue revestido por una malla, para proteger
el exterior de los posibles materiales que salieran
despedidos como consecuencia de la manipulación
sobre los mismos.
Se eliminó todo el cableado que recorría la
parte baja del campanario, quitando también la caja
de cambios que ya no cumplía ninguna función, ya
que la instalación eléctrica circulaba bajo tierra.
Para la limpieza del material de construcción,
se siguió el mismo procedimiento que para el resto
del edificio, es decir, mediante chorro de arena
(agua y arena a presión) para la piedra, y chorro de
agua para el ladrillo.
A continuación se rellenaron las llagas, que
es el espacio que hay entre los ladrillos. Se
recompuso el material destruido. Se retiraron
piezas restituidas en épocas anteriores y que no
guardaban sintonía con las originales,
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 31

32
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
sustituyéndolas por otras más adecuadas. Se
recompusieron las cornisas intermedias del primer
cuerpo del campanario, así como las saeteras. Se
restauró la sala de campanas; su pavimento se tuvo
que rehacer, colocándose diversas piezas-testigo
del solado original. Se añadió el pináculo que
faltaba en la parte alta de la torre.
Accediendo a la cima del campanario, a través
de la estrecha escalera de caracol, además de
contemplar una panorámica privilegiada, uno podía
comprobar la pericia y dificultad del entramado del
andamio, dados los entrantes y salientes de la zona.
Aquí se hubo de invertir mucho tiempo y esfuerzo,
no sólo por el mal estado de conservación del edificio
y la dificultad para recuperar las molduras, sino por
la incomodidad de realizar el trabajo a tan gran
altura, siendo acosados los albañiles por el viento
que arreció en múltiples ocasiones.
Sala de campanas restaurada y escalera de caracol
Un elemento curioso es contemplar los
pináculos de los ángulos; parece ser que cuando
fueron adquiridos no calcularon bien sus
dimensiones, ya que la cara interna, la que da al
campanario, tuvo que ser serrada, pues topaba con
la misma estructura de la torre.
Los balconcitos del remate se han limpiado
y conservado, excepto uno que se ha tenido que
hacer de nuevo, siguiendo fielmente el original. Las
tejas doradas originales no han podido ser
conservadas, reponiéndolas con otras similares. La
veleta y remate de hierro forjado, así como el
pararrayos son nuevos. Por fin, después de muchas
décadas vuelve a funcionar la veleta y es visible la
silueta de San Andrés con su símbolo característico,
la cruz en forma de aspa.
Andamios en el tramo de “los chorros”
Al campanario se accede desde la iglesia por
una escalera adosada al muro interior y que llega
hasta el segundo cuerpo de la torre, donde se sitúa
la sala de las campanas. Por debajo de ésta se puede
contemplar una cúpula rebajada, de ladrillo. En la
limpieza de las paredes del interior de la escalera
se ha descubierto un dibujo que estaba encubierto,
por parecer un detalle curioso se ha mantenido, se
trata de un barco.
Los peldaños de la escalera se han repasado
para igualarlos y mejorar así la comodidad del
ascenso. También se ha restaurado la escalera de
caracol que permite el acceso al tercer tramo del
campanario.

Resultado final
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
A medida que se iba retirando el andamio,
la satisfacción por el trabajo realizado iba en
aumento. Todos teníamos prisa por ver el resultado
al completo, y como si nos estuvieran oyendo, hasta
el sábado 15 de mayo trabajaron todo el día.
La semana siguiente fueron retirando vallas
y material de la plaza de la Iglesia y del “Jardinet”.
Sólo faltaba completar el trabajo instalando las dos
nuevas campanas y las antiguas restauradas. Aquel
miedo inicial que se tenía por si acaso no nos gustaba
el efecto del enlucido, se tornó en alabanza. No
sólo el campanario, sino la fachada y el conjunto
de la obra, han recuperado un aspecto más grandioso
y monumental, además de reforzar sus estructuras.
Cuando se regresa a l’Alcúdia, desde cualquier
punto: Valencia, Alzira, Xàtiva, desde la montaña o
desde Carlet, no podemos menos que sentirnos
satisfechos. Si ya antes se nos notaba el orgullo de
ser alcudianos, ahora más. Cuando el Presidente de
la Generalitat, D. Francisco Camps, se personó el
25 de mayo para inaugurar las obras de restauración,
todos nos sentimos profundamente agradecidos
porque se está valorando, a nivel de la Comunidad,
nuestro patrimonio. Ahora nos queda la esperanza
de que se acometa pronto la promesa que se nos
hizo: la restauración de los frescos de Vergara del
interior del templo.
Carmen González Comenge
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 33

34
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
Una Rehabilitació per a la Història
El President de la Generalitat, Francisco
Camps, va inaugurar el passat 25 de maig les obres
de rehabilitació que s'havien dut a terme en els
últims mesos en el campanar, en les cobertes i en
la façana de la nostra Església Parroquial de Sant
Andreu Apòstol.
La Generalitat Valenciana demostrava amb
este fet concret la seua aposta evident per la
recuperació del patrimoni artístic de la Comunitat
Valenciana i, sens dubte, el nostre temple parroquial
és un bon referent, el principal en el nostre poble.
Per això, tant la Conselleria de Cultura, que va
costejar el projecte, com la d'Infraestructures, que
va sufragar tota l'obra, es van esforçar en realitzar
una intervenció digna d'esta gran església.
És cert que quasi totes les
obres que s'han realitzat en el
nostre temple al llarg dels anys
han sigut sempre costejades per
la pròpia parròquia, especialment
per mig de les donacions dels
feligresos. Però la intervenció
que hem inaugurat, per la seua
envergadura, no haguérem
pogut assumir-la mai.
Recordem que el 30 de
març de 1997 es va inaugurar la
il·luminació exterior del temple
amb l'ajuda de la Diputació de
València, presidida per Manuel
Tarancón. La parròquia descobria
que podíem, i devíem, comptar
amb la ajuda dels poders públics
i aprofitar la receptivitat d'estos, atés que els temples
són una riquesa artística de què poden disfrutar tots
els ciutadans.
En esta ocasió, per a rehabilitar tot el cos
exterior del temple, era necessari també que
l'Administració s'implicara, que assumira el desig
dels alcudians i que suportara el cost. I així fou.
Realitzades les oportunes gestions, iniciades i
seguides de prop per Cirilo Arnandis, la Generalitat
va abonar la iniciativa. El cost d'esta important
intervenció ha sigut sufragat en la seua totalitat per
la Generalitat Valenciana i, a més, la dita actuació
es va realitzar en un temps rècord i sense causar a
penes molèsties en la marxa quotidiana de la
parròquia i del col·legi.
Una vesprada del mes de maig
Els responsables de l'obra van comunicar en
abril a la parròquia que a mitjan mes de maig el seu
treball hauria acabat i que, per tant, podria procedirse
a la seua inauguració. Immediatament es va
contactar amb les Conselleries de Cultura i
d'Infraestructures, les dos implicades en el projecte,
amb la intenció de sol·licitar que algún conseller
inaugurara la restauració. No obstant, atés que la
intervenció realitzada suposava per al temple la
major obra des de la seua construcció en el segle
XVIII, es va considerar oportú convidar al President
de la Generalitat perquè fora ell mateix qui
inaugurara, en un acte festiu, la rehabilitació.
Com tots sabeu, tant el President com els
dos consellers van acceptar la invitació i es va fixar
la vesprada del dimarts 25 de maig com el dia per

Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
a la celebració. A las 18'30 h., com estava previst,
arribava el President de la Generalitat a la Plaça de
l'Església sent rebut pels consellers Esteban
González i José Ramón García Antón, pel Secretari
Autonòmic de Cultura, David Serra, pel rector de
la parròquia, Francisco Tomás, i
per l'alcalde i la corporació
municipal. Clar està, també molts
alcudians es trobaven en la Plaça
per a saludar al President i celebrar
la rehabilitació. Era la primera
vegada que la màxima autoritat de
la Comunitat Valenciana visitava
l'Església de Sant Andreu Apòstol
de l'Alcúdia.
Al costat de la porta
principal, el President Camps va
tindre l'ocasió de saludar també
personalment a tots els membres
del Consell Parroquial abans
d'entrar en el temple. El rector i
l’anomenat Consell consideraren important que les
màximes autoritats autonòmiques recorregueren el
nostre temple amb tranquilitat i que contemplaren,
no sols les dimensions de l'arquitectura i l'esplendor
de l'edifici, sinó també els bells però deteriorats
frescs del pintor Vergara.
Carmen González, membre del Consell
Parroquial i experta en tot el que es referix a l'art
existent en la nostra Església, fou explicant, al llarg
del corredor central i en uns minuts, la riquesa
artística i cultural que els alcudians atresorem en el
temple, concloent la seua exposició davant de la
“capella de la Mare de Déu”. Tant el President com
els consellers i la resta d'autoritats van seguir atents
les explicacions, interessant-se per detalls puntuals
del nostre temple i per la devoció a la Mare de Déu
de l'Oreto.
Després de la breu visita, però intensa per
les condensades explicacions, les autoritats van eixir
de nou a la plaça on van inaugurar, davant de
centenars d'alcudians, les obres, descobrint en la
paret del campanar una placa commemorativa d'este
esdeveniment. L'arquitecte de l'obra, Pablo Navarro,
va explicar sobre uns panells la intervenció realitzada,
i posteriorment el rector Francisco Tomás va agrair
molt sincerament a tots, els que directa o
indirectament havien fet possible este gran treball,
la seua dedicació i esforç, conscients que sense el
suport ple de l'administració autonòmica estes
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 35

36
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
complexes empreses no serien possibles en estos
dies. També l'alcalde va agrair a la Generalitat
Valenciana el seu interés en preservar el patrimoni
artístic en el nostre poble.
El President Camps va expressar la seua
satisfacció, en nom de tots els valencians, perquè
s'haguera frenat el deteriorament que sofria el
temple de Sant Andreu i per haver contribuït a
preservar el monument més representatiu de
l'Alcúdia, perquè continue sent referent en tota la
comarca, “la catedral de la Ribera”, no sols per
l'alçària del campanar i la grandiositat de la seua
planta, sinó també per la bona conservació de tota
la seua estructura.
La major alegria de la vesprada, expressada
amb grans aplaudiments en una plaça desbordant
de veïns, es va produir en el moment en què el
President de la Generalitat va anunciar el seu
compromís, després de la visita guiada a l'interior
del temple, per a la restauració dels frescs de Vergara.
El propi President va advertir als consellers
presents de la necessitat d'escometre eixa restauració
el més prompte possible, conscient del valor i
importància de dites pintures.
Després dels parlaments, el President
Camps i la resta d'autoritats van brindar amb
“orxata” junt a tots els veïns per la feliç iniciativa
i la seua exitosa conclusió.
David Calatayud Chover

Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
Les campanes: una part de la nostra vida
3 de setembre de 1780,quasi dos-cents anys
abans de néixer jo (imaginen), es pujaven les primeres
campanes a la torre de l'actual temple de l'Alcúdia.
L’expectació és màxima, tota pressa és poca: en
menys d’una setmana és dia gran, la festivitat de la
Mare de Déu de l'Oreto, i el desig general és el
plaer de poder gaudir del repicar de les campanes
en l'arribada de la seua (la nostra) patrona.
1940, postguerra, després d'un temps la torre
campanar torna a rebre les inquilines que li havien
sigut arramblades durant el conflicte bèl·lic. En
aquest cas només n'eren tres, però almenys la torre
tornava a recuperar la dignitat de ser la veu d'una
comunitat, de ser qui omplira el silenci desalenador
de qui es recuperava d'unes ferides profundes.
16 de gener de 1975, els alcudiencs veuen
baixar de nou les campanes. Esta vegada, en pau.
Ara es busca una millor harmonia i, sobretot,
aconseguir el funcionament electrònic del toc de
campana que fins aleshores havia sigut totalment
manual des del moment que les havien col·locat.
Com veuen, elevar una campana és una obra
notable, un esdeveniment que, encara que es
volguera, no passaria gens desapercebut. És història,
la nostra història, història viva d'una comunitat i
d'un poble que s'esforcen per sobreviure, que
mantenen una plena consciència del que són els
seus símbols i del que representen com a legat dels
seus avantpassats i el seu propi. Com es va ressaltar
als discursos del dia de la benedicció de les campanes,
són la veu d'una família, qui mantenen el sentiment
de patrimoni comú, de poble sòlid.
9 de juliol de 2004, ben prompte, un curiós
comboi s'endinsa cap el nucli de l'Alcudia, cap on
va? Com pensa arribar al seu destí? Són elles, ens
havien tingut orfes a la cura d'un so que intentava
pal·liar la seua absència, i que provocava més d'un
somriure mig irònic, mig d’enyorança. Durant
mesos havíem elevat més d'una vegada la vista
esperant tornar-les a veure sense trobar consol, i sí,
eixe dia semblava ser el definitiu, les campanes
tornaven de nou a l'Alcúdia.
Darrere de tot, una feina costosa que havia
començat amb la restauració del temple i que devia
completar-se amb l'acondicionament de les
campanes i de tot el seu entramat: neteja, canvi de
la truja (tremuja) de ferro (que tant perjudicava a
l'efecte sonor) per una de fusta, canvi de motors, el
sistema mecànic i la instal·lació elèctrica.
Abans de baixar-les, Vicent Tomàs, mestre
campaner, va llençar una proposta al rector i al
consell parroquial: realitzar un estudi de sonoritat
a mans d'un tècnic amb l'objectiu de millorar el joc
de campanes i aconseguir un més harmònic i
complet.
L'informe d'en Francesc Llop i Álvaro va
resultar el següent:
Característiques musicals
Abans de parlar de les característiques musicals
concretes de les campanes, cal recordar unes nocions
associades a aquest instrument tan especial.
La campana és un instrument de percussió que
es caracteritza per tindre cinc notes principals, afinades
de la següent manera: la prima o nota de colp, que és
la nota de la campana; l'hum, que és un subharmònic
molt especial, una octava per baix de la prima; la tercera,
sempre menor; la quinta, i finalment l'octava o harmònic
superior.
Estem parlant de l'afinació teòrica de les campanes,
de l'afinació ideal, que és la de campanes de carilló. Les
nostres campanes històriques no estan lluny d'eixa afinació,
però les del passat segle XX no sempre estan tan afinades.
Per altra banda, importa més l'harmonització, és a dir
la forma en que disposem relativament els cinc harmònics
les campanes del campanar, que la seua afinació absoluta.
Hi ha conjunts, com el de Xest, amb sis campanes de 1770
aproximadament, que no estan totalment afinades, però
que al estar harmonitzades entre elles produeixen un
efecte musical notable. Un altre conjunt, dels anys quaranta,
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 37

38
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
el de Sant Valer de Russafa de València genera també la
mateixa sensació musical d'harmonia.
Per una altra banda hi ha un curiós sentiment
relacionat amb les campanes: amb el temps la seua sonoritat,
associada a actes rituals importants, tant festius com
dolorosos, es va "afinant" a poc a poc. En realitat l'oït
s'habitua a elles, les reconeix com a seues, i les pren com
a referència.
Analitzem ara les quatre campanes ubicades en
la sala de campanes, numerades de major a menor tamany.
Els harmònics estan mesurats en la nota i en centèsimes
de semitò (cents) per damunt o per baix d'eixa nota:
Campana Maria de Oreto S. Andrés apòstol
Prima
Tercera menor
Quinta
Octava
Hum
Diàmetre
Any
Campanes proposades
Fa #+01
La 4+33
Do 5-23
Fa 6+29
Sol 3+24
120 cm
1975
La proposta consisteix en augmentar el joc actual
de campanes conservant les campanes 1, 2 i 3, i afegint
dos: una entre la 2 i la 3 i altra campana més gran que
la resta, que faria de referència per a la resta del conjunt.
La primera campana, la més gran, podria ser
un Do# 4, per fer una campana d'aquestes
característiques, es podria prendre com a referència la
campana de St. Blai de Bocairent, que té 137 cm. de
diàmetre. L'altra campana, que estaria entre la 2 i la
3, tindria un diàmetre entre 66 i 94 cm. i podria ser
un Do#5.
D'aquesta forma s'aconseguiria que el conjunt
tinguera una sonoritat més uniforme, i a l’afegir una
campana més gran l'efecte seria de major solemnitat i
grandiositat.
Ja poden imaginar que era irresistible una
proposta així, donar-li major presència a aquell
nostre temple al que ens ompli de goig anomenar
"Catedral de la Ribera". Però el que es feia ben
empinat era fer realitat eixe projecte, es tractava de
fondre ex profeso dues campanes noves... Quants
La 4+09
Do # 5+21
Mib 5-42
La 5+09
Fa # 3+06
94 cm
1975
St. Josep i Sta.
Maria Magdalena
Mi 5+06
Sol 5+26
Do 6-43
Re 6-15
Mi 4+06
66 cm
1933
A la sala de campanes del campanar
Cor de Jesús
La 5-23
Do 6-48
Re 6+41
Do 7-48
Do 5-33
45 cm
1910
diners suposava això! Qui es faria càrrec d'un rebut
amb tants zeros? Es barallaven diverses possibilitats
però... sols hi havia una porta possible a la que tocar.
No es va equivocar la sort quan varen
proposar a la Caixa Rural de donar el suport
econòmic que requeria assumir els costos de
l’elaboració de les dos noves campanes. Cirilo
Arnandis va explicar d'una manera clara l'innegable

Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
d'aquella invitació, i es que la seua perspectiva era
històrica, doncs el temple havia esdevingut des de
ben prompte un símbol d'unió entre societat agrària
i societat catòlica: es a dir, tornar al vincle agrícola
original dels fundadors de la parròquia.
Es va enfocar com el reinici de la relació
entre la comunitat parroquial i la Caixa Rural i la
cooperativa de l'Alcudia, de la que ja se n'havia
donat senyals amb l'edició del llibre que parlava
sobre el temple i es patrocinava per la Caixa Rural.
El fet de participar-hi al projecte de les campanes
era invertir en una part més de l’església.
El que anava a continuació ja només era
qüestió de paciència. Paciència per a suportar el
buit físic i sentimental d'aquelles ancianes que
compartien amb cada família alcudienca els moments
durs i els alegres, la pau i el conflicte, la vida d'un
poble que va creixent al llarg dels segles però que
mai no perdia de vista. Paciència i nerviosisme,
intriga, inseguretat i desconfiança; no ens enganyem,
a més d'un se li va creuar la idea de si era realment
necessari fer tant de canvi.
I va arribar el gran dia en que totes les veus
es callaren per un segon, ressonant com la veu
copsadora i commovedora de Déu aquella nota greu
de Mare de Déu de l’Oreto que havia sigut precedida
de la agudesa de Sant Vicent.
No oblidaré mai com aquella nota va sacsejarme
tota per dintre, ressonant al meu pit i al de tots
els presents. Per uns segons el temps es va parar
allí mateix, a la plaça de l’església, per a nosaltres
que fèiem l'instantània de la vesprada calorosa de
principis de juliol; eixa foto de família amb el paisatge
dels ventalls que frenèticament es batien per sufocar,
a unes l'emoció, a altres el que era evident en un
dia llarg, un divendres que es feia etern.
Jo no sé si els nostres avantpassats del 1780
van ser tant conscients del que suposava el fet
històric d'elevar les primeres campanes del temple
de Sant Andreu, com ho ha sigut per a la comunitat
actual el aportar dues campanes noves. Una font
de primera mà conta que aquell cap de setmana va
ser un fluir de gent a la seu temporal de les campanes;
persones que hi acudien de bon matí per conseguir
una bona foto lliure de l'aglomeració de les
vesprades, joves que tímidament s'acostaven a la
llum de la lluna per vetllar-les, els nostàlgics que
havien sobreviscut a les tres últimes baixades i que
es lloaven de recordar-ne els detalls, menuts que
admiraven tots i cadascun dels detalls que han sigut
dissenyats exclusivament per a l'ocasió i que es
distribueixen al llarg i ample del metall sonor.
Mentre aguardavem la benedicció moltes veus
sonaven al voltant meu: "Teniem ganes", "No
aguantarà...", "D’ací baix semblaven xicotetes!", "Açò
es per a vore's"... sorpresa i satisfacció, la inversió
havia sigut un èxit i tots coincidiren en que l'espera
havia valgut la pena. Poden ben quedar agraïts en
Vicent Tomàs, mestre campaner, que no va poder
acudir a l'esdeveniment i al que se li devia en part
el que estiguéssim allí, i en Abel Portilla, mestre
fonedor de les noves Mare de Déu de l’Oreto i Sant
Vicent, que resideix a Santander ni mes ni menys.
A la ceremònia de benedicció de les noves
campanes tot el poble estava cridat. No obstant, el
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 39

40
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
President de la Caixa Rural patrocinadora, Cirilo
Arnandis, va convidar personalment a l’Alcalde i
Corporació Municipal, la Junta Rectora de la Caixa
i de la Cooperativa, a més van ser els invitats d’honor:
Na Carmen Pérez, exdirectora general de Patrimoni
Artístic i En José Mª García Zarco, exdirector general
d’arquitectura i vivenda, en agraïment per l’impuls
que van donar a la consecució de la restauració
arquitectònica del nostre temple, recentment
rehabilitat.
Tot i que encara vàrem tardar un poc en
escoltar-les al seu emplaçament definitiu, desprès
de dos dies a la placa, el dilluns dia 12 de juliol de
2004 el joc complet de cinc campanes van ascendir
sota l'aguait dels curiosos. Enrere quedaven mesos
d'estudi, de treball al caliu de la fundició, de disseny
del sistema electrònic que més s'adaptés al projecte.
Quedava així doncs establert el sistema
d’electrificació monotron, sistema motor a impulsos
d'eix lliure que guarda una gran relació amb el
sistema tradicional, ja que aprofita la força de la
campana en els dos sentits i que té l’opció de poder
regular la velocitat de les campanes. És ací, a la
velocitat on els més entesos, o els d’oït més
sensibilitzat, podran percebre que es substitueix els
repics per d'altres més moderns que faciliten els
tocs diaris amb més precisió i velocitat.
Campana
Diametre
Pes
Pes amb truja
Mare de
Déu de l’Oreto
138 cm.
1790 Kg.
3050 Kg.
Maria de Oreto
120 cm.
1090 Kg.
1930 Kg.
Les truges de les campanes són de fusta
novament (recordem que les originàries es van
substituir per altres de ferro al segle passat), en
aquesta ocasió l’ús de fusta d’iroko assegura una
gran resistència als canvis de temperatura i humitat,
així com dels agents climàtics. Del disseny d'aquestes
peces cal destacar que segueixen els patrons
tradicionals valencians de perfil trapezoïdal, el qual
fa que la campana tinga un so notable en contrast
al metàl·lic, i que a més a més ajuda a la conservació
de la torre, doncs absorbeix gran part de les
vibracions que produeix la campana quan volteja.
S. Andrés
apòstol
94 cm.
578 Kg.
980 Kg.
St. Vicent
Ferrer
82 cm.
246 Kg.
390 Kg.
St. Josep i Sta.
Maria Magdalena
66 cm.
164 Kg.
292 Kg.
Maria Arnandis i Miquel

Al meu amic, i antic campaner
de l’Alcúdia, Josep Boils,
i a un bon amic que ja fa temps
tocarà les campanes del cel
sense pujar tants esglaons,
Lluís Boix Torró
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
Com estic jubilat, del meu temps lliure faig
el que em dóna la gana.
I com hui he tingut l’oportunitat de rebre
cinc campanes del meu volgut, cantat i admirat
campanar, que després de la neteja de les seues
gastades pedres, al contemplar-les m’he sentit un
poc més jove, ha brollat dins de mi, la imperiosa
necessitat d’escriure, prescisament sobre campanes.
Una estrofa popular em va captivar i
emocionar en el meu temps d’infància, al llegir-la
en un llibre que encara puc gaudir en la meua
biblioteca:
“Las campanas de mi pueblo
si que me quieres de veras
cantaron cuando nací
y llorarán cuando me muera”.
Y per això com endemés tinc temps de sobra
per gastar-lo en el que m’agrada, vull rendir el meu
senzill homenatge a a les alegres i, de vegades, tristes
campanes.
L’etimologia de la paraula campana
(recipients de Campania, regió d’on procedeix el
bronze de millor qualitat. En la primera accepció
determina: Instrument de metall amb forma de copa
invertida, utilitzat per emetre sons harmoniosos o
senyals acústiques, gràcies a un batall que colpeja
les seues parts interiors o algun martell que percudeix
per l’exterior).
La campana, que es troba ja en totes les
civilitzacions antigues a partir de les d’Orient Mitjà
ha estat utilitzada al llarg de la seua història, per a
senyals culturals, festius, de dol, de perill, de les
hores de convocatòria, etc. Amb finalitat musical,
ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix
melòdic (carrilló). Generalment les grans campanes
són suspeses en llocs alts, torres i altres construccions
especials, que tenen un nom específic derivat
Sobre campanes
precisament de l’instrument de metall: Campanar.
En aquell senyalat cas, a les campanes de batall, la
percussió és obtinguda generalment en tibar una
corda, l’esforç de la qual es transmet mitjançant
una politja a un bastigi anomenat jou (truja), que
pren un moviment oscil·latori, i el comunica per
mitjà d’uns tirants a la corona (conjunt d’anses per
on la campana és subjectada); a l’interior hi ha una
argolla subjectadora del batall, el qual colpeja la
secció més ampla de l’instrument, denominada
panxa.
La peça que assegura la campana i li fa de
contrapés que té precisament el mateix pes que la
part de bronze, com així m’ho feia saber el meu
amic Pepe Boils (Eloino) en la mateixa Plaça de
l’Església, al descarregar les cinc campanes que el
dia 12 de juliol la potent grua les incorporarà al seu
destí en l’alt del campanar, perquè d’aquesta forma,
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 41

42
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Arte y Religiosidad en l’Alcúdia
facilitava al campaner, sense tant esforç, fer la volteja
o llança al vol quan és el moviment de rotació de
la campana que fa sonar en colpejar el batall.
Diverses fonts literàries, religioses i
historiogràfiques antigues han donat testimoni de
la utilització de les campanes en diverses
civilitzacions orientals antigues. Del que es desprén
de tots els estudis sobre aquest tema, pareix ser, les
més antigues podien ésser portàtils i de menudes
proporcions. En el llibre bíblic de l’Èxode (28, 33-
34) es descriu la vestimenta d’una espècie de
sacerdots que consistia d’una túnica de campanetes
d’or i que els seus sons anunciaven la seua presència:
“a una campaneta d’or i de magrana, seguisca altra
campaneta i altra magrana, tot a la vora inferior de
la sobre túnica. Aaron la portarà en l’exercici del
seu ministeri, per a que el seu so anuncie la seua
entrada al Santuari, davant Yavé, i quan es retire, i
axí no morirà”. També en les festes i cerimònies de
la Roma clàssica, ampliament detallada està la
utilització de les campanes. Per
exemple, en l’entrada de mercats, el pas de les
processons, les comitives de penats, els grans
esdeveniments polítics i socials, de tota mena,
s’anunciaven a Roma mitjançant el toc de xicotetes
campanes.
La introducció de la campana en el culte
cristià és atribuïda a Sant Paulí (segle VI), bisbe de
Nola, Campània, d’on sembla derivar el nom, com
explicàvem abans, però no consta la construcció de
campanars per a cridar els fidels al temple. Des del
segle XIII se’n conserven de datades i sovint porten
inscripcions que en detallen la finalitat.
El toc de campana és específic. Hi ha creat
un autèntic llenguatge, que ara en els temps moderns
d’ordinadors, i els maleïts sorolls de motos, sirenes
i explosions de bombes que a tota hora tenim que
aguantar, és molt agradable poder recordar. Els tocs
eren molt variats, segons que assenyalen pràctiques
religioses. Tocar a Missa, Rosari, toc d’àngelus
(l’antiga “batallà” en el meu poble que recordava
als nostres llauradors que era hora de dinar),
defuncions (tocar a morts) lent i solemne i variant
segons l’edat i el sexe, tocar a bateig que ara, com
es fa comunitari i són molts no saben si és mascle
o femella. Les hores són assenyalades per la campana
i una xicoteta assenyala els quarts. El toc d’albat
que gràcies a Déu des de fa molt de temps no
s’escolta. El volteig de festa major i de les grans
solemnitats, i per acabar un toc que quan l’escoltaven
els llauradors de l’Alcúdia, en els grans turmentes
atmosfèriques, els seus temors per perdre les collites
dels seus camps, la miraculosa campaneta asserenava
els ànims i els confortava; era la descoberta de
Nostra Mare i Patrona, la Verge de l’Oreto.
Campaner puja a la torre
i que toquen les campanes.
Pau i amor a tots ens porte
Ja tenim campanes noves.
¡Qué bien suenan las campanas de mi pueblo! (Joaquín
Sanchis Nadal)
Joan Martín Gallur

Fills de l’Alcúdia
J. Enrique Masià Arnandis,
25 anys de Sacerdoci
Em demanen que, com a fill de l’Alcúdia,
escriga alguna cosa sobre mi mateix amb motiu que
al mes de maig vaig complir vint-i-cinc anys de vida
sacerdotal.
He seguit amb molt d’interés els continguts
d’aquesta revista, L’Alcúdia Cristiana. També jo estic
convençut que cal que posem al servei de
l’evangelització tots els elements de què disposem.
És normal i bo que en la societat de la informació una
parròquia viva com la de l’Alcúdia tinga un mitjà de
comunicació propi, per a que tots puguem conèixer
el treball que es fa i que ha de ser “bona notícia” per
als qui esperem l’anunci del Regne de Déu. En eixe
sentit, també jo vaig començar a Enguera la revista
parroquial El Repique i a Santa Caterina d’Alzira, on
actualment sóc rector, El Volteig. Les dues responen
a la necessitat que la parròquia s’ha de fer present a
cada família mitjançant la imatge i la paraula.
Els meus sentiments respecte al meu poble,
l’Alcúdia, són d’orgull i gratitud per ser-ne fill. Eixos
sentiments es deuen, en gran part, a vosaltres, que
feu amb el treball de cada dia que l’Alcúdia siga un
poble modern, culte i ple de prosperitat. A més, en
el cas de la parròquia de Sant Andreu Apòstol, i
malgrat la crisi espiritual que tots patim, el fet de
treballar per que siga una comunitat viva i oberta, la
qual compleix la seua missió de ser testimoni de
Jesucrist, el nostre salvador.
Els qui som de l’Alcúdia i vivim a un altre
poble hem experimentat moltes vegades com en dir
“sóc de l’Alcúdia” els nostres interlocutors han
mostrat un reconeixement i, encara, una sana enveja
que a nosaltres ens ompli de satisfacció. El nostre
poble i la nostra parròquia tenen una bona imatge
a l’exterior. I això és conseqüència que, a l’Alcúdia,
s’ha aconseguit que tots -treballadors, professionals,
artistes, polítics, cristians o no- estiguem units en
les coses fonamentals que fan referència als valors
comuns, a les arrels com a poble, a la convivència,
a les tradicions, no sols mirant al passat, sinó també
amb projectes de futur.
1ª Missa a l’Alcúdia el 20 de maig de 1979
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004 43

Sobre la meua vocació al
sacerdoci he de dir-vos que no he trobat
mai el moment o esdeveniment que
puga considerar l’inici de la “crida”, de
la vocació. Crec que, en el meu cas, el
fet d’esdevenir sacerdot fou el resultat
de molts factors que coincidiren, com
haver nascut al si d’una família cristiana
normal -com moltes de l’Alcúdia-,
l’exemple d’espiritualitat molt
significatiu de la meua mare, el col·legi
de les monges, l’haver sigut escolanet,
els sacerdots de la parròquia com En
Vicente Aranda, En Rafael Climent,
En Miguel Díaz i l’experiència d’haver
madurat en l’ambient -molt obert i
compromès amb l’estudi- que hi havia
al seminari. També he de mencionar
com a influència significativa el treball
amb el moviment juvenil Scouts. Els Scouts em
possibilitaren un creixement humà i tècnic que va
complementar la meua formació teològica del seminari
i em va oferir un conjunt d’experiències molt
gratificants com a consiliari diocesà i nacional del
Moviment Scout Catòlic.
La meua preocupació ha estat sempre el fet
d’aportar a la comunitat cristiana que m’han
encarregat el millor de mi mateix, amb dedicació
plena, sense escatimar res del meu temps i de la meua
energia. Això és possible amb l’ajuda de la Gràcia de
Déu, amb una gran dosi d’idealisme i amb el
convenciment i la tranquil·litat que l’encàrrec que
ens fan és superior a les nostres forces, que portem
un tresor en gerres de fang, la qual cosa és un misteri,
tant per al capellà com per als feligresos.
Actualment, des d’Alzira, pense que el treball
de la parròquia és especialment dur. La fe,
l’espiritualitat, l’Església, patim una crisi difícil de
superar. D’una banda funcionen les activitats pròpies
de la parròquia, com ara la catequesi, la
sagramentalitat, la devoció popular, algunes accions
socials... D’altra banda, però, vivim en una societat
amb una falta de principis fonamentals (les darreres
morts violentes en són un signe) on a les persones
humanes sembla que no ens importa el missatge
salvador de Jesucrist.
Per això hui els sacerdots i les comunitats
cristianes correm el perill de conformar-nos amb els
que som, tancant portes, sentint-nos millor que la
44
L’Alcúdia Cristiana. Setembre 2004
Fills de l’Alcúdia
Recepció a Roma, amb motiu del XXV Aniversari de l’Ordenació Sacerdotal
resta i pensant que no podem fer res més davant la
crisi general. Les nostres parròquies no poden
renunciar a ser un espai obert a tots i a complir la
seua missió: fer present a Jesucrist Ressuscitat enmig
del món, amb paraules i obres d’amor.
Els joves són i seran l’esperança del futur,
encara que el canvi cultural que hem experimentat
produïsca en ells una desorientació que comporta
l’abandó de l’espiritualitat. Estàvem acostumats a
una resposta important dels joves a les propostes de
les parròquies, cosa que hui no es produeix. Ho
lamentem de veritat, perquè l’alternativa que la
societat els ofereix i que a ells els entusiasma, la
diversió sense límits, l’hedonisme, la falta d’exigències
i de compromís, no sembla que puga donar sentit a
la seua vida. Mentrestant l’Església, que és mestra
d’humanitat, s’ha de mantindre oberta i cridar els
joves per a que busquen en Jesucrist el sentit de la
seua vida.
Ser fill de l’Alcúdia, doncs, i membre actiu de
la nostra Església, és prou motiu per mantindre
l’esperança d’un futur millor que vindrà si tots
treballem per fer-ho possible.
Done gràcies a Déu, a la Mare de Déu de
l’Oreto, a la meua parròquia de l’Alcúdia i a tots els
paisans del meu poble, fent-vos participar de la meua
alegria en el vint-i-cinc aniversari de la meua
ordenació sacerdotal. Gràcies a tots.
J. Enrique Masià Arnandis