Unitat 5 L'eix temàtic, l'estructura temàtica i el clímax ... - Aldea Global

Poesia.
Unitat 5 L’eix temàtic, l’estructura temàtica i el clímax
poètic.
La present unitat tracta el tema (o eix temàtic) del poema, és a dir allò més
important o allò que es pren com a matèria o com a assumpte primordial del que
tracta un poema determinat. Normalment haurem d’indicar-lo amb el mínim de
paraules, encara que després el podem explicar o glossar. Per altra banda
tractarem els motius secundaris que són senzillament altres temes subordinats al
principal, és a dir el altres temes o temes secundaris. Els poemes podem dividir-los
o estructurar-los segons va apareixent el tema i els temes secundaris, així veurem
diferents tipus d’estructures temàtiques diferents a les de la unitat anterior, que
eren sintàctiques, encara que de vegades puguen coincidir. I finalment farem una
sessió sobre el concepte de clímax poètic o moment més tens del poema.
- 208 -

- 209 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 17)
Sessió 17 L’eix temàtic (o tema) i els motius secundaris (o altres
temes).
L’eix temàtic o tema és l’assumpte o la matèria més important de què es tracta
en un poema. Tradicionalment els temes més desenrotllats per la poesia han estat
l’amor, la mort, l’amistat, la natura, l’honor, la tristesa, la por, la soledat, etc. Els motius
secundaris o altres temes són tots aquells altres temes subordinats al més important
del poema. Un poema pot tenir com a tema principal la mort, però pot aparèixer com a
motiu secundari l’amor que sent una persona per la persona que s’ha mort. Els temes
secundaris reforcen el tema principal, així normalment fan de marc temporal, l’època o
temps en què passa, o marc espacial, és a dir el lloc on succeeix, fan de suport posant
exemples concrets del tema abstracte de què es tracta. També de vegades fan de
contrast per mig d’idees contràries o diferents, per mig de colors o de sensacions, o
intensifiquen o amplien la idea del tema principal. Com a exemple, per tenir com a
guia, el següent poema:
1960
1 M’haveu demanat uns versos
2 que ens parlen en llenguatge d’anar per casa
3 com segueix el curs de la malaltia
4 d‘aquesta clivellada terra.
5 I aleshores em feu pensar en l’escorrim
6 d’aquells dies negres de quan érem infants
7 i cantàvem al pati del col·legi
8 -amb molta il·lusió de catecúmens-
9 unes glòries foranes i imaginàries.
10 L’àngel de la traïció guaitava ja
11 l’instant de trucar a tanta porta
12 d’esdevinguda joventut desemparada.
13 Ara el tenim, aquest àngel, pujat
14 a les barbes de la premsa
15 i ens fa ganyotes per seguir el joc
16 del fava, munta i calla.
17 Però ja un bac ens va migpartir el semblant
18 i la donzella de la sang va vessar-se
19 dins la llengua, cap a l’esquerra.

Poesia.
20 I així vam fer-nos a la mar deixant,
21 com a espectadors del port segur,
22 I’aclaparant confraria dels cavernícoles
23 amb el seus prudentíssims -i punyentíssims-
24 dictat tòpics de sempre.
Poema de Lluís Alpera del llibre Dades de la història civil d’un valencià, 1967
El tema principal del poema seria la consciència cívica i social pròpia, perquè
ens parla de la malaltia d’aquesta clivellada terra, que quan érem infants cantàvem
glòries foranes, s’entén que les nostres les oblidàvem, de com un àngel traïdor ens
guia cap al fava, munta i calla (és a dir el ‘meninfotisme’, ‘passar’ de les nostres
realitats i cultura) i finalment la identificació del poeta amb un grup de gent que vol
canviar i no està d’acord amb la confraria de cavernícoles que s’hi troben en port
segur, mentre ells van pel mar a buscar una pàtria o lloc per viure més fidel a la seua
història i al seu poble.
Com motius secundaris que reafirmen el tema principal tenim un referent
temporal representat pel títol del poema, l’any en què la reafirmació valenciana lluitava
contra la dictadura franquista. Per altra banda tenim que ‘algú’ li ha demanat que faça
uns versos al poeta on parle de la situació d’aquesta clivellada (partida, desfigurada)
terra. Un altre referent temporal quan érem infants. Un personatge simbòlic: l’àngel
de la traïció, més que àngel, dimoni, en contra de tot allò propi. La situació política
produïda pel bac (captar la veritat del propi país). Les persones d’esquerres i la
identificació del jo escènic amb aquestes, que han fugit del lloc (port segur dels
cavernícoles) per por a la repressió i els personatges cavernícoles que representen a
les persones de dretes que estan d’acord amb el sistema repressor.
- 210 -

- 211 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 17)
1- Lectura dels poemes següents i escriviu, comentant-los, els eixos temàtics
(temes principals) i els motius secundaris (o altres temes). Heu d’intentar que els
temes siguen el mínim de paraules (si és una, abstracta, millor). Després pots explicarlos.
Noia russa al Montseny
1 Vestit florit, cara bruna i salvatge:
2 el teu perfum feréstec de l’estepa i del vent
3 omple aquestes garrigues i el caminet rellent 1
4 i el núvol que viatja.
5 Vestit de margarides i d’estrelles de mar:
6 entremig de les flors ta brunesa 2 traspua.
7 Clavellets de pastor tremolen a l’atzar,
8 vora la teva cama nua
9 I et fonies, suau, en la pau del paisatge,
10 els ulls grisos de somnis i del gust de morir;
11 o fugies, rient, pel camí-
12 rossinyol trist i tórtora salvatge.
Poema de Marià Manent del llibre Antologia general de la poesia Catalana
La cançó de l’isolat
1 Front a les multituds del fang nascudes,
2 clamoroses, com aigües bullidores;
3 front a la massa que la guia l’erro,
4 mon esperit... a soles.
5 Front a la mar que s’alça bramadora,
6 quan un himne a la mort canten les ones
7 i es sent cruixir de fusta que se trenca...
8 mon esperit... a soles.
9 Front a la gran ciutat que dorm tranquil·la
10 quan són del dia les primeres hores,
11 quan de la lluna un bes rep el silenci,
12 mon esperit... a soles.
13 I com el cos i l’esperit batallen
14 i m’espanta l’abim 3 del altres hòmens,
15 per a trobar la pau, vull que se quede
16 mon esperit a soles .
Poema de Daniel Martínez Ferrando del llibre Antologia
de la poesia valenciana (1900-1950).
1 adj Humit, mig moll. Un soterrani rellent. La bugadera ha tornat la roba rellent. 2 m meteor Serena.
2 adj Que tira a bru. (1 adj i m 1 De color terrós fosc amb un matís rogenc. Ós bru. Els camises brunes. Cabells bruns. 2 Dit del color
obscur o negrós. La Verge Bruna.)
3 No és al diccionari. Segons Coromines té el significat d’abisme i la paraula va ser prou usada pels anys 1890-­‐1920.

Poesia.
El Mariner
1 El mariner que perd l’ull a les ones
2 mirant la pesquera que no cria greix,
3 quan va a la ciutat es creu que les dones
4 són totes sirenes, mig dona i mig peix.
Poema de Bernat Artola i Tomàs (1904-1958) del llibre Antologia de la poesia valenciana (1900-1950)
Arbres
1 Sóc amb vosaltres, arbres folls en la nit
2 sento que el vent us té desperts i us força
3 Jo també vetllo, perquè em puny el delit
4 d’interrogar en aquest concert ferotge.
5 Trona i llampega. Mare meva del cel,
6 quina cortina d’aigua viva tan fosca!
7 El vers comença, fa un caminar rebel,
8 torça i retorça, que vol eixir al defora.
9 Els arbres baten i jo estic a aixopluc.
10 Van les preguntes cap al dia amb les hores.
11 Deixo fer el vers. ja no sé què més puc
12 sinó escoltar que el temperi redobla.
13 Demà, rentats i amb les fulles lluents,
14 -passat el vers per un sedàs d’aurora-
15 podrem reprendre els col·loquis ardents,
16 arbres gentils d’escabellades tofes.
Poema de Clementina Arderiu del llibre Antologia general de la poesia catalana.
- 212 -

Sessió 18 L’estructura temàtica.
Estructura temàtica.
4 m 1 Recer. 2 a redós loc adv A redossa, a recer, a l’abric.
5 f meteor 1 Tempestat congriada sobtadament. 2 Cop de vent i d’aigua impetuós.
- 213 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)
L'estructura dels poemes ve representada per blocs o unitats de significat o
unitats temàtiques. Anomenem estructura temàtica a les diverses parts significatives
del poema. Així per exemple: al primer poema dels "Fruits saborosos" de Josep
Carner:
Com les maduixes
1 Menja maduixes l’àvia d’abans de Sant Joan;
2 per més frescor, les vol collides d’un infant.
3 Per’xò la néta més petita, que és Pandara,
4 sabeu, la que s’encanta davant d’una claror
5 i va creixent tranquil·la i en admiració
6 i a voltes, cluca d’ulls, aixeca al cel la cara
7 ella, que encar no diu paraules ben ardides
8 i que en barreja en una música els sentits
9 cull ara les maduixes arrupides,
10 tintat de rosa el capciró dels dits.
11 Cada matí l’asseuen, a bell redós 4 del vent,
12 al jaç de maduixeres.
13 I mira com belluga l’airet ombres lleugeres
14 i el cossiró decanta abans que el pensament
15 Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
16 i creu que el cel s’acaba darrera del jardí
17 En va la maduixera son bé de Déu cobria;
18 en treure les maduixes del receret ombriu
19 Pandara s’enrojola, treballa, s’extasia:
20 si n’ha trobat més d’una, aixeca els ulls i riu
21 Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
22 ignora la gropada 5 i el xiscle de les bruixes
23 És fe i és vida d’ella la llum de bat a bat
24 El món, en meravelles i jocs atrafegat,
25 és petit i vermell i fresc com les maduixes.
podem distingir quatre unitats temàtiques (que tenen una significació diferent, les unes
de les altres) que són les següents: primera, l'àvia menja maduixes (2 primers versos);
segona, presentació de la nena Pandara (versos 3-8); tercera, Pandara cull ara i cada
matí les maduixes (versos 9-20); i la quarta la il·lació entre el cel sempre net i la
innocència de la infància que és netedat d'ànima representada per Pandara i
comparació del món infantil amb les maduixes (versos 21-25).

Poesia.
Simètrica o asimètrica.
L'estructura d'un poema és simètrica quan les diverses parts significatives de la
composició tenen la mateixa extensió. També serà simètrica l'estructura encara que
les parts significatives siguen sinònimes o antònimes. En el cas del poema anterior
podem concloure que és asimètrica perquè les extensions no són iguals.
Explicativa o conclusiva.
Si el tema principal apareix al principi i a partir d'ací va explicant altres temes
secundaris o motius seria explicativa per exemple el poema La cançó de l’isolat de la
sessió 17, des de la primera estrofa enfronta la seua solitud amb diverses multituds i
grups, la qual cosa és el tema principal que va repetint en les restants estrofes. En
altres paraules el mot clau del tema apareix al principi i després s’hi explica el tema.
Si la conclusió és al final, llavors parlarem de conclusiva, és a dir hi ha una part
secundària que fixa una determinada "situació" i per altra banda una part final
"reduïda" que actua a manera de conclusió reflexiva o de resum (exemple el poema
Arbres de la sessió 17 és conclusiu perquè arriba a dir al final que demà podran junts
el poeta i els arbres continuar fent col·loquis).
Lineal o il·lativa.
Lineal (o paral·lela) cada unitat textual té autonomia, es juxtaposa senzillament
a les altres.
Il·lativa quan cada unitat textual depèn de l'anterior.
Exemples de cadascuna d'aquestes formes estructurals les podríem veure als
dos primers versos del llibre de Josep Carner Els fruits saborosos, mentre el primer
Com les maduixes té una forma més aviat de tipus il·latiu, el primer fragment: l'àvia
menja maduixes, però les vol collides d'un infant i llavors el segon fragment explica que
per això la qui li les cull és la nena Pandara, és a dir que la part més important depèn
d'una part introductòria. Al poema de Daniel Martínez Ferrando de la sessió 17 titulat
La cançó de l’isolat destaquem l'autonomia (fixeu-vos que no diem independència) que
té cada estrofa, remarcada aquesta autonomia semàntica per la dels senyals sintàctics
de l’expressió front a que apareix a l'inici de cada estrofa.
- 214 -

Tancada.
Emmarcada o circular.
- 215 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)
Hom pot parlar d'esquema estructural tancat quan el poema comença i acaba
parlant del mateix motiu.
Podem distingir dos tipus de l'estructura tancada: l'emmarcada i la circular.
L'emmarcada: També anomenada d'enquadrament es caracteritza per
distribuir en la seua obertura i tancament dos segments complementaris. Podria ser-ne
un exemple el poema Arbres de la sessió 17 on es parla al principi i al final de la
companyia dels arbres que li fan al jo escènic.
La circular: Caracteritzada per un inici i un final idèntics, del present recull un
exemple de poema circular el tenim a l’estrofa del poema titulat Vora el barranc dels
Algadins de Teodor Llorente de la sessió 2, que comença i acaba amb el mateix vers.
Esquemes complexos.
Molt a sovint l'organització del poema no és d'un sol tipus "pur". Fins i tot és
freqüent la combinació fixa entre tipus (per exemple entre esquema tancat i simètric).

Poesia.
a- Comenta els tipus d'estructura temàtica que apareixen en els següent poemes de
Salvador Espriu, Vicent Casp i Verger, Vicent Torres i Aguado i Miquel Duran de
València.
Petita cançó de la teua mort.
1 La teva mare broda
2 en el carrer de l'Om.
3 La teva mare broda,
4 broda claror.
5 La teva mare canta
6 una cançó,
7 la vella història trista
8 d'un gran amor.
9 La pluja li contava
10 la teva mort,
11 la pluja li contava
12 com has mort sol.
13 Albes de fred agrisen
14 tot el record.
15 La teva mare plora
16 en el carrer de l'Om.
Podré sofrir dolor
1 Podré sofrir dolor,
2 potser, fins i tot
3 vessaré sang:
4 no m'esglaie,
5 però
6 si em manquen els records,
7 si em manca la fragància
8 dels dies,
9 de les hores passades
10 sota el recer
11 de la teva estima
12 seré:
13 vida buida i no res.
- 216 -
Poema de Salvador Espriu, del llibre Les hores.
Poema de Vicent Torres i Aguado del seu recull titulat Quan indagues l'instant.
Vida

1 Camí de la mort,
2 jo cante la vida;
3 quant més fort em crida,
4 jo cante més fort.
Jo no sé quin vent...
1 Jo no sé quin vent d'espases
2 o sirenes matineres
3 sega el goig d'aquest contacte
4 establert entre tots dos,
5 però és cert que sagnen pètals
6 nostres llargues primaveres,
7 sense no mai quallar roses
8 de la nostra única amor.
- 217 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 18)
Poema de Vicent Casp i Verger (València 1906).
Poema de Vicent Casp i Verger (València 1906).

Poesia.
Sessió 19 El clímax poètic.
Clímax poètic.
Concepte
Podem dir que en qualsevol obra literària, i per tant en poesia també, hi ha un
moment ascendent de l'emoció que ens produeix la lectura de l'obra respectiva, a
aqueix moment de més elevada ascensió l'anomenarem clímax poètic. I aquest clímax
poètic podrà situar-se en un lloc diferent del discurs lingüístic, dependrà doncs de la
situació perquè produeixi diferents resultats emotius en el lector.
Climàtic.
Es produeix un tipus climàtic quan hi ha una progressiva intensificació: comença -
tensió ascendent - FINAL (clímax). El poema de la sessió anterior titulat Jo no sé quin
vent... en seria un exemple. Ja que el moment tens es produeix al final quan afirma
que el seu amor és impossible: sense no mai quallar roses / de la nostra única amor.
Anticlimàtic.
Serà anticlimàtic quan la línia intensificativa va marcant distensió o descens de la
intensitat.
COMENÇA (clímax) - tensió descendent - final.
Un exemple serien els poemes d’estructura temàtica explicativa com per exemple
aquell poema titulat La cançó de l’isolat de la sessió 17.
Comença - tensió ASCENDENT (clímax) - descendent - final. Exemple al poema
de Salvador Espriu Petita cançó de la teua mort on es dóna el moment tens o clímax
quan la mare s’assabenta per mig de la pluja (imatge) de la mort del fill, que apareix a
la tercera estrofa del poema.
- 218 -

6 Acció de Colpejar, pegar.
7 Obri de bat a bat, completament.
8 m Tros de roba esquinçat, esgarrat, ple d’esquinços. Ací és figurat un fragment, un tros, una mica.
9 Anar diferint l’execució d’una cosa que hom fa de mala gana.
- 219 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)
a- Fes un senzill comentari del poema, tot explicant per què és climàtic o
anticlimàtic.
Morir tal vegada seria
1 Morir tal vegada seria
2 com quan, dormint, un tust 6 precipitat
3 ens esbatana 7 els ulls a la tenebra,
4 i ens redrecem, dubtant, si fou realitat
5 o si un somni que s'esmunyia
6 deixà entortolligat
7 al nostre sentit afuat
8 un esquinçall 8 ronser 9 de febre.
9 L'horror és de sentir que entre la veritat
10 i nosaltres no hi ha sinó un pas de tenebra,
11 i que el peu serveix d'amagat
12 la covardia de la voluntat.
Carles Riba. "Llibre segon d'Estances".
Sobre el poema En el Concert de Josep Carner de la pàgina següent:
b- Analitza l'eix temàtic i els motius secundaris.
c- Quin efecte poden produir en el lector o destinatari del poema les oracions
exclamatives i interrogatives.
d- Interpreta els versos de la tornada (els que es repeteixen) i quina funció poden
fer dins el poema.
e- Digueu si és climàtic o anticlimàtic el poema de Josep Carner.
g- Analitza tota la mètrica i la rima del poema.

Poesia.
En el concert
1 En treves del Concert veig a l'esbiaixada
2 -segons com, a pleret 10 , es bellugui l'onada
3 dels caps humans, deixant esquerdes diferents-,
4 lluny de mi, lluny de mi, la cara enriolada
5 que té els ulls de moixó, de ratolí les dents.
6 Rosa i jonquilla 11 ,
7 clavell i nard 12 ,
8 per seure a vora teu, arribo tard.
9 Però, Déu meu, ¿què passa? És ella, ben bé ella,
10 qui al seu voltant oblida i els violins i tot.
11 Ja expressa el goig, ja l'odi, ja un somni de donzella.
12 Mou constantment el llavi, la galta, la parpella,
13 i adés sembla que besi i adés que faci el bot.
14 Rosa i jonquilla
15 clavell i nard,
16 el teu desfici em fa tornar covard.
17 ¡Quina bellugadissa! En un no res l'arbora
18 algun desig, o un tedi terrible l'atuí;
19 sa boca és una espurna o un broc de regadora;
20 infla la galta, alegre, la xucla, destructora.
21 És jove, es vella, és monja, és guàrdia urbà i hurí 13 .
22 Rosa i jonquilla,
23 clavell i nard,
24 ets més diversa que un nombrós esbart.
25 Per què tantes mudances de passió salvatge?
26 En dos minuts trobaren en sa carona estatge
27 totes les fesomies, totes les passions
28 de qualsevol pel·lícula d'indefinit metratge
29 on ixen saltimbanquis, cow-boys, indis, lleons.
30 Rosa i jonquilla
31 clavell i nard,
32 ara capeixo ton mudar d'esguard.
33 És sols que tastes i llamineges 14
34 i mig glopeges
35 una senzilla
36 lenta pastilla
37 de "Chocolat Mouchard".
- 220 -
Poema de Josep Carner, del llibre Auques i Ventalls.
10 loc adv A poc a poc, sense pressa.
11 f bot Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Ranunculus pyrenaeus), d’arrel fibrosa, fulles linears
graminiformes i flors blanques.
12 m bot/jard Planta herbàcia alta de la família de les amaril·lidàcies (Polianthes tuberosa), de bulb tuberiforme bru, flors blanques
o rosades, molt oloroses, conreada com a planta ornamental.
13 [pl -­‐ís] f islam Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de
Mahoma com a companyes dels benaventurats.
14 v intr Menjar llaminadures, dolços.

- 221 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)
h- Feu quatre grups, cada grup de la classe prepara en 10 minuts la recitació
d'un dels quatre poemes anteriors.
i- Tot seguit un portaveu del grup llegirà el poema respectiu
j- La resta de grups -després d'escoltar-lo- assenyalarà el tipus de clímax.
k- Analitzeu també l'eix temàtic i els motius secundaris.
l- Una altra opció de recitació poètica és la de dedicar una sessió a recitar
poemes seleccionats pels mateixos alumnes i que porten música per acompanyar la
recitació d’un mínim de 8 versos.
Poema XXXV d'horacianes (1963-1970)
1 m'estime molt, de bon matí, treballar el meu
[hort,
2 les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;
3 regue els breus solcs a poalades lentes,
4 arrenque les brosses nocives.
5 avui deia el diari que ha arribat l'home a la
[lluna;
6 m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc;
7 no he vist res i he continuat.
Poema de Vicent Andrés Estellés del llibre Les pedres de l'àmfora.
Poema LXXVII d'horacianes (1963-1970)
1 mai no escriuré el teu nom.
2 mes no per covardia,
3 sinó per no embrutar amb el teu nom covard,
[indigne, llefiscós,
Poema de Vicent Andrés Estellés del seu llibre Les pedres de l'àmfora.

Poesia.
La croada
Quan s'acosta l'hora
les àvies i els petits s'agemoleixen
al fons de les alcoves;
i al recambró de la higiene
donzelles sospiroses
s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.
Però els barons -fixeu-vos-hi.-
s'alzinen 15 com pollancres 16
vora la taula devastada;
surten al porxo, escruten
el cel, color de perla falsa.
Bròfecs com els herois en crisi,
abracen per damunt la muller eixuta
que temps ha malalteja.
(el gos lànguidament 17 udola
abocat a l'eixida.)
I "Adéu!" criden a tots
amb veu entera,
i alcen el braç a mitges,
secrets escèptics tal vegada,
però en l'extern implacables.
De dos en dos,
centenars i milers,
es llancen
a les desertes vies de la tarda.
Entre marcials i amotinats
avancen, corren
-escamots convergents,
centúries, legió-
impetuosos, emulant-se
en la carrera única,
com assumits pel fat enorme
de les grans ofensives
o els grans èxodes.
Perillosament -oh sí,
que en l'aire sobreneda
un pensament de pluja-,
catòlics de debò,
croats unànimes,
com
un
sol
home
van a l'estadi nou, van a l'estadi.
- 222 -
Pere Quart. "Vacances pagades". 1960.
15 v 1 tr Alçar, posar en sentit vertical. 2 pron Redreçar el cos.
16 Arbre de la família de les salicàcies (Populus nigra), de capçada irregular, borrons glabres i enganxosos, fulles ròmbiques o
ovades, flors en aments i fruits en càpsula.
17 De manera dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta. Un posat lànguid.

En la mort d'un jove.
1 Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
2 Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
3 Somreies a la força dels teus muscles
4 i glaties 18 per guerres i corones,
5 i tot de cop t'has esllanguit per terra
6 amb els ulls admirats...
7 Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
8 Aquell teu primer vel, quan el llançares
9 damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem
10 sota els plors estroncats, que una serena
11 va començar a regnar en el pit i el rostre
12 del moribund. L'alè anava i venia
13 suaument emperesit, fins que esperàrem...
14 I no tornà... Llavores esclataven
15 més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
16 Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...
18 v 1 intr Bategar, el cor, amb força. 2 intr Estar agitat per la cobejança d’una cosa prohibida o feta gruar.
- 223 -
Unitat 5.El tema i el clímax poètic. (Sessió 19)
Poema de Joan Maragall, del llibre Visions & Cants.

Poesia.
Sessió 20 El tema i el clímax dels Poemes Propis 5
ACTIVITATS INDIVIDUALS.
a- Escriu un poema de vuit versos com a mínim i després
digues quin és el tema i els motius secundaris
b- Fes un comentari de l’estructura temàtica del teu poema
de la present sessió.
c- Escriu un poema d’una manera per a que siga anticlimàtic
i d'una altra forma per a que siga climàtic tot seguint els
exemples que hem vist en l'apartat del clímax poètic. O dos
poemes, un que siga climàtic i l’altre anticlimàtic. Explica’ls.
- 224 -