Memòria - Consell Comarcal de la Noguera

Pla 

Ordenació 

Urbanística 

Municipal 

Albesa 

La Noguera 

GENER 2012 

Memòria 

CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALBESA –MEMÒRIA - GENER 2012 

ESTRUCTURA DOCUMENTAL DEL POUM 

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 

1.1 INTRODUCCIÓ............................................................................................................. 

1.1.1 Conveniència i oportunitat 

1.1.2 Antecedents urbanístics: evolució del planejament general i derivat 

anterior que justifica la necessitat d’elaborar un nou planejament 

1.1.3 Tramitació administrativa 

1.1.4 Redacció 

1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT ...................................................................................... 

1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació 

1.2.2 Sistemes naturals 

1.2.3. Riscos ambientals i tecnològics 

1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA ......................................................................... 

1.3.1 Demografía i població 

1.3.2 Habitatge 

1.3.3 Activitat económica 

1.4 ANÀLISI URBANÍSTIC ................................................................................................. 

1.4.1 La història 

1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior 

1.4.3 Estructura bàsica del territori 

1.4.4 Planejament territorial i sectorial 

1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament 

1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic 

1.4.7 Serveis 

1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ........................................................... 

1.6 DIAGNOSI .................................................................................................................... 

1.6.1 Elements territorials i ambientals 

1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament 

1.6.3 Activitat econòmica 

1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments 

1.6.5 Els àmbits edificats i edificables 

1.6.6 Diagnosi de la mobilitat actual 

1.6.7 Xarxes de serveis 

1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures 

1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual 

CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE 

1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALBESA - MEMÒRIA - GENER 2012 

2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ .................. 

2.1 OBJECTIUS I CRITERIS .............................................................................................. 

2.1.1 Objectius i criteris generals 

2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació 

2.1.3 Descripció: característiques bàsiques 

2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial 

2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL .................................... 

2.2.1 Emmarcament general 

2.2.2 Sostenibilitat 

2.2.3 Mobilitat 


2.2.5 Règim urbanístic del sòl 

2.2.6 Valors a protegir 

2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES ...................................................... 

2.3.1 Sistemes 

2.3.2 Serveis 

2.3.3 Teixits 

2.3.4 Usos 

2.3.5 Ordenació del sòl no urbanitzable 

2.3.6 Desenvolupament del pla 

2.4 QUADRES DE DADES ................................................................................................. 

2.4.1 Quadres generals 

2.4.2 Desenvolupament: sectors 

3 DOCUMENT DE SÍNTESI 

3.1 ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ............................................... 

3.2 PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM 

D’ALBESA .......................................................................................................................... 

4 MEMÒRIA SOCIAL 

I Introducció 

II Indicadors de creixement, població economia i societat 

III Objectius socials del POUM 

IV Compliment dels objectius socials del POUM 


2


5 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 

6.ANNEXES 

1. ESTUDI DE LA MOBILITAT GENERÀDA: 

1. Introducció 

2. Anàlisi de la mobilitat d’Albesa 

3. Diagnosi de la mobilitat actual 

4. Avaluació de la mobilitat generada pel POUM 

5. Mesures per a una mobilitat sostenible 

6. Proposta de finançament de les infraestructures 

2. DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS A ALBESA: 

1. Introducció 1 

2. Anàlisi de perillositat 

3. Recomanacions 

4. Fitxes resum 

5. Referències bibliogràfiques 

ANNEX DE PLÀNOLS 

7. NORMES URBANÍSTIQUES 

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS 

Capítol 1. Definició, contingut i vigència del pla. 

Capítol 2. Desplegament del pla. 

Capítol 3. Gestió i execució del planejament. 

Capítol 4. Intervenció en l’edificació i ús del sòl. 

TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS 

Capítol 1. Paràmetres generals que regulen l’ordenació. 

Capítol 2. Regulació de l’edificació alineada al carrer 

Capítol 3. Regulació de l’edificació aïllada 

Capítol 4. Paràmetres reguladors d’usos i activitats 

TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 

Capítol 1. Disposicions generals. 

Capítol 2. Regulació i desenvolupament de sistemes 

Capítol 3. Regulació i desenvolupament del sòl urbà 

Capítol 4. Regulació del sòl urbanitzable 

Capítol 5. Regulació del sòl no urbanitzable 

TÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL: DEFINICIÓ DE PARÀMETRES 


3


ANNEX 1 ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DE LES 

ACTIVITATS I USOS SOBRE L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT 

ANNEX 2. ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT I 

DE LES MESURES CORRECTORES A DISPOSAR EN LES 

ACTIVITATS RAMADERES 

ANNEX 3 ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE SOROLLS I 

VIBRACIONS 

8. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA 

1. Agenda i avaluació econòmica i financera 

2. Informe de sostenibilitat econòmica 

9. CATÀLEG DE PATRIMONI DEL MUNICIPI D’ALBESA 

1O. PLÀNOLS 

ÍNDEX DE PLÀNOLS 

1.- PLÀNOLS D’INFORMACIÓ: 

I.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL ................................................................ E. 1/10.000 

I.2 ORTOFOTOMAPA ...................................................................................... E. 1/10.000 

I.3 TOPOGRAFIA DEL MUNICIPI: 

I.3.1 TOPOGRAFIA I MEDI ........................................................................ E. 1/10.000 

I.3.2 CONREUS I CAMINS ......................................................................... E. 1/10.000 

I.4 ÀREES DE RISC I IMPACTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS: 

I.4.1 INUNDABILITAT - PENDENTS SUPERIORS 20% 

PERILL BÀSIC D’INCENDI FORESTAL............................................. E. 1/10.000 

I.4.2 RISCOS GEOLÒGICS ....................................................................... E. 1/10.000 

I.5 ELEMENTS DEL PAISATGE I VALORS ..................................................... E. 1/10.000 

I.6 PLANEJAMENT VIGENT: 

I.6.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT ...................................... E. 1/10.000 


4


I.6.2.1 NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS 

SENSE PLANEJAMENT ................................................................... E. 1/1.000 





I.7 SERVEIS EXISTENTS: 

I.7.1 SANEJAMENT ...................................................................................... E. 1/2.000 

I.7.2 ABASTAMENT D’AIGUA ...................................................................... E. 1/2.000 

I.7.3 MITJA TENSIÓ I TELEFONIA .............................................................. E. 1/2.000 

I.8 ANÀLISI URBANÍSTIC: 

I.8.1 USOS I ACTIVITAT ECONÒMICA ....................................................... E. 1/2.000 

I.8.2a ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 

DEL SÒL NO URBANITZABLE .......................................................... E. 1/5.000 

I.8.2b ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 


I.8.2c ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 


I.8.2d ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 

DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ................................................... E. 1/2.000 

I.8.3 ALÇADES EXISTENTS ........................................................................ E. 1/2.000 

I.8.4 ESTAT DE L’EDIFICACIÓ .................................................................... E. 1/2.000 

I.8.5 SISTEMES. PLANEJAMENT VIGENT DE LES NORMES 

DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT......................................... E. 1/2.000 

I.8.6 PAVIMENTACIÓ ................................................................................... E. 1/2.000 

I.8.7 SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ............................................................. E. 1/2.000 

2.- PLÀNOLS D’ORDENACIÓ. 

O.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL: 

O.1.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL .............................................................. E. 1/10.000 

O.1.1a CLASSIFICACIÓ DEL SÒL .............................................................. E. 1/5.000 

O.1.1b CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ................. E. 1/5.000 

O.1.1c CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ................. E. 1/5.000 


5


O.1.2a XARXA DE SANEJAMENT ............................................................... E. 1/5.000 

O.1.2b XARXA ABASTAMENT D’AIGUA ..................................................... E. 1/5.000 

O.1.2c XARXA ENERGIA ELÈCTRICA ........................................................ E. 1/5.000 

O.1.2d XARXA DE GAS ............................................................................... E. 1/5.000 

O.1.2e XARXA DE TELEFONIA ................................................................... E. 1/5.000 

O.1.3 SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ................... E. 1/5.000 

O.1.4 ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................... E. 1/10.000 

O.1.4a ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................... E. 1/5.000 

O.1.4b ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................... E. 1/5.000 

O.1.4c ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................... E. 1/5.000 

O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE: 

O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ..................................... E. 1/10.000 

O.2a ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE .................................... E. 1/5.000 

O.2b ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE .................................... E. 1/5.000 

O.2c ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ..................................... E. 1/5.000 

O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE: 

O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ................................ E. 1/2.000 

O.3a ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE .............................. E. 1/1.000 

O.3b ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE .............................. E. 1/1.000 


6


1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 

1.1 INTRODUCCIÓ 

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, conegut com POUM, és la figura de 

planejament general, definida per la legislació urbanística vigent, que regularà el 

desenvolupament urbanístic de Albesa durant els pròxims 20-25 anys. 

Aquest document de POUM vol deixar resoltes les variants del creixement, assegurant 

una major qualitat de vida (zones verdes i equipaments), facilitar que l’habitatge social 

tingui un pes important dins el creixement (mínim 30% del nou creixement), fixar 

clarament les condicions de gestió per tots els operadors, determinar que els nous 

creixements siguin realitzats sense costos pel conjunt de la població, i que el nou 

creixement sigui sostenible ambientalment. 

El Pla és també una proposta pel futur, llunyà i pròxim, on la funcionalitat, la qualitat de 

vida diària, la mobilitat i el lleure siguin millors i pel conjunt de la població. 

Es vol aconseguir una major continuïtat urbana, on els barris siguin continus amb els 

barris veïns, i ben comunicats, i on el pes del verd, dels passeigs i parcs, tinguin un 

paper important dins el conjunt. Es vol també que l’actual centre d’Albesa ho continuï 

essent, jugant el paper més important de la població, i amb bona relació amb els barris. 

El POUM té com a punt de partida la proposta que s’efectua en l’avanç que assenyala 

els elements principals o vertebradors del conjunt de la població: vialitat principal 

estructurant; superfícies de zones verdes i equipaments, amb consideració de sistema 

general; recorregut al llarg de la sèquia de Menàrguens; la senda verda promoguda pel 

Ministeri de “Medio Ambiente, Rural i Marino”; i la senda arqueològica. Aquests tres 

últims com a elements característics, identificatius i estructuradors de la població. 

Completen la proposta el teixit urbà residencial i industrial ja consolidats i els nous 

creixements residencials i industrial previstos, que es formulen amb la capacitat suficient 

i en qualsevol cas, sense hipotecar el creixement futur. 


7

1.1.1 Conveniència i oportunitat 


La justificació de la conveniència i oportunitat de la formulació del POUM es basa en els 

aspectes següents: 

- Necessitat de formular el planejament general del municipi, que substitueixi les 

actuals Normes Urbanístiques que varen entrar en vigor per resolució del 

Conseller de Política territorial i Obres Públiques, en data 19 d’abril de 2010. 

- Aquestes Normes es redacten suplint la carència de qualsevol tipus de 

planejament general i contenen determinacions de caràcter general pels diferents 

àmbits de Catalunya. Resulta per tant necessari completar i adaptar aquestes 

determinacions a les necessitats específiques del municipi d’Albesa, tant pel que 

fa a les necessitats reals de sòl per a crear habitatges com per a establir activitats 

econòmiques. 

- El mandat legislatiu establert en la disposició addicional tercera del Decret 

Legislatiu del text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de 

juliol, que obliga als municipis a dotar-se d'un Pla d'Ordenació Urbanística 

Municipal (POUM) com un document que concreta els usos del sòl, determina els 

llocs més adients per al desenvolupament del municipi, protegeix el sòl no 

urbanitzable i fa les reserves d'equipaments i infraestructures necessàries per al 

futur. 

1.1.2 Antecedents urbanístics : Evolució del planejament general i derivat anterior que 

justifiquen la necessitat d’elaborar un nou planejament. 

El planejament general vigent en el municipi d’Albesa són les Normes Urbanístiques, que 

varen entrar en vigor per resolució del Conseller de Política territorial i Obres Públiques, 

en data 19 d’abril de 2010. 

Aquestes Normes Urbanístiques atès el seu caràcter subsidiari, únicament distingeixen 

dos tipus de sòl, el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, efectuant la regulació del sòl urbà, i 

sense preveure sòl urbanitzable. 

Això impossibilita en el municipi el desenvolupament o la transformació de sòl per a nous 

creixements, la implantació d’un sector industrial, la obtenció gratuïta de superfícies de 

sòl públic destinada a espais lliures o equipaments públics (necessaris per cobrir les 


8


necessitats actuals en el municipi, com és el cas del projecte del nou pavelló esportiu), la 

reserva de terrenys destinats a habitatges de protecció pública i en general, qualsevol 

actuació urbanística fora de la vigent delimitació de sòl urbà. 

Això, juntament amb els aspectes detallats a l’apartat anterior, aconsella la formulació 

d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’acord amb la disposició addicional tercera 

del Decret Legislatiu 1/2005. 

1.1.3 Tramitació administrativa 

Aquest POUM es formula per part de l’Ajuntament de Albesa, tal i com li correspon, 

d’acord a l’article 76.2 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la 

Llei d’urbanisme i 107 del RLU, Decret 305/2006. 

Les fases de tramitació són les establertes als articles 85.1, 85.4, 85.5, 85.6, 85.7 i 85.8 

del DL 1/2010. 

1.1.4 Redacció 

La redacció dels documents per a l’Aprovació Inicial del POUM s’efectua per l’equip que 

va resultar adjudicatari dels treballs, mitjançant concurs. 

Equip redactor: 

Claudina Esquerda Baiget. Arquitecte 

Montserrat Giné Macià. Arquitecte 


9

1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT 

1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació 

Extensió i Situació 


L’àmbit d’ordenació és el terme municipal de Albesa. 

El municipi d’Albesa es troba situat al sector sud-occidental de la comarca de la 

Noguera, al límit amb el Segrià. 

Ocupa un extrem de la Depressió de l'Ebre, al sector més septentrional de la plana de 

Lleida al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana, en el tram baix, pocs quilòmetres 

abans de la seva confluència amb el Segre a Corbins. 


10


Limita, al nord, amb el municipi d’Algerri, al nord-oest, amb Castelló de Farfanya, a l’est, 

amb Menàrguens i al sud, amb Torrelameu, tots ells de la comarca de la Noguera. Limita 

també, al sud-oest, amb el municipi de La Portella, a l’oest, amb Alguaire, i al nord-oest, 

amb Almenar, tots ells de la comarca del Segrià. 

L’accés al municipi s’efectua per la carretera LP-9221 des de Lleida o per la LP-9225 des 

de Menàrguens. 

El terme municipal té una superfície de 37,6 km2, i una població de 1.546 habitants 

(2008), segons dades de l’IDESCAT, la qual es concentra a l’únic nucli habitat del 

municipi, ubicat a la seva part centre- oest. 

A més del nucli principal de població, el terme comprèn les partides de les Roques 

(confrontant amb Menàrguens), les Tires Llargues i el Pla del Maset (confrontants amb 

Torrelameu), el Tossalet, la Llenguaeixuta i el Torricó. Altres partides són les Comes o 

Camporrellets, Sarraïna, Albedar, l'Arner i la Torre-sulla. 

Comunicacions 

Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel municipi és 

el constituït per la carretera LV-9221 que entra pel sud-oest, provinent de Lleida, i 

després gira en direcció est, amb el nom de LV-9225, fins arribar a Menàrguens. 


11


La resta d’eixos viaris existents en el terme municipal són camins locals. 

L’esmentat eix principal, connecta amb la via estructurant del territori C-12, lo qual 

possibilita una bona comunicació des d’Albesa cap a les dues principals poblacions de la 

zona, Lleida i Balaguer i a partir de les quals es pot accedir a altres vies principals que 

connecten amb la resta del territori. 

A part dels eixos principals esmentats, cal destacar l’existència de tres pistes asfaltades 

que comuniquen Albesa amb Algerri, Castelló de Farfanya i Balaguer respectivament. 

Les dues primeres estan classificades com a vies convencionals dins la xarxa comarcal i 

apareixen al PTP com a vies a condicionar i per tant, és previsible la millora del seu estat 

a mig termini. 

ESQUEMA DE XARXA VIÀRIA TERRITORIAL EXISTENT 


12


ESQUEMA DE XARXA VIÀRIA URBANA EXISTENT 

Pel que fa a la xarxa viària rural del municipi, respon, bàsicament, a la geomorfologia i el 

tipus de parcel·lació. Es pot establir una classificació de la xarxa viària rural, formada per 

camins, en funció de l’ús principal, la intensitat de pas i les seves característiques, 

generalment en grava o terra natural. Diferenciem entre: 

• Xarxa bàsica. Es refereix a aquella xarxa viaria de connexió intermunicipal, és a dir, 

amb poblacions veïnes, amb les quals es mantenen fluxos en funció de l’existència de 

les vies més ràpides i l’estat del ferm. S’estructura com una xarxa radial i d’ella 


13


n’arrenquen altres camins de menor amplada que, en algun cas, connecten vials 

principals entre si. Formen part del domini públic i per aquest motiu, el manteniment és a 

càrrec de l’ajuntament. Formen part d’aquest xarxa bàsica els camins següents: 

XARXA BÀSICA DE CAMINS 

• Xarxa secundària. No constitueix un enllaç preferent entre nuclis, però es refereix a 

camins que reben una intensitat notable de trànsit agrícola, que comprèn turismes, 

motocicletes, tractors i altres tipus de maquinària, que en alguns casos, comuniquen 

vials de la xarxa bàsica. També formen part del domini públic i per això, també són 

arranjats a càrrec de l’ajuntament. Recentment, amb la concentració parcel.laria 

efectuada en el municipi, aquests camins han estat substituïts per una xarxa de camins 

més ortogonal i de traçat més racional, coherentment a la nova geometria i dimensió de 

les parcel.les resultants. 

Pel que fa a les vies pecuàries, popularment conegudes com a carrerades, han 

transcorregut històricament pel territori per al pas dels ramats, els seus desplaçaments 

de curta distància i en les transhumàncies des de la terra plana cap a la muntanya. 

Tradicionalment, s’han adaptat extraordinàriament a la topografia i sovint a través de les 

línies de carena, fet que els confereix un gran valor panoràmic. 

Actualment, les carrerades vénen regulades per la Llei 3/1995, de vies pecuàries, i 

pertanyen al DOMINI PÚBLIC essent una competència del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge (DMAH). Normalment, coincideixen amb camins que formen part de 

la xarxa viària rural i en alguns casos, han desaparegut degut a replanacions, 

modificacions de finques i apropiació dels camins pels propietaris veïns o simplement per 

quedar incorporades a eixos viaris. 


14


El municipi d’Albesa té classificades set (7) vies pecuàries arrel del Decret 262/1991, de 

25 de novembre, que declara la utilitat pública i execució urgent de la concentració 

parcel·lària de la zona d’Albesa i conforme a la Ordre de 29 d’abril de 1996 (publicada al 

DOGC nº 2206 de data 15/05/96). Tanmateix no s’ha iniciat el tràmit de desllindament 

per la qual cosa en alguns trams s’enregistren intercepcions de l’amplada reconeguda 

per part dels conreus. 

VIES PECUÀRIES CLASSIFICADES AL TERME D’ALBESA. 

Quants a senders, pel municipi no hi transcorre cap tram de GR, PR o altre tipus de 

sender. 

Relleu 

Quant a la geomorfologia, el terme d’Albesa es situa a la part septentrional de la 

Depressió Central la qual s’emmarca al seu torn en la Depressió de l'Ebre, unitat 

morfoestructural originada per la subsidència del precedent massís mesozoic de l'Ebre. 

La depressió és una conca de sedimentació terciària limitada per serres formades en el 

plegament alpí i hi predominen les formes planeres i els pendents mínims. Les roques 

sedimentàries que poden cobrir la depressió són essencialment continentals, encara que 

no de forma exclusiva, i tenen el seu origen en cons de dejecció al·luvials procedents de 

les serres circumdants. 

El terme d’Albesa presenta un relleu relativament suau sense grans accidents geogràfics 

però contínues alineacions i turonades que dibuixen les capçaleres de les valls que 

s’inclinen a sud o est. Les zones més elevades del terme es troben al nord del nucli urbà 

de les quals destaquen l’Eral (280 m snm) i a l’extrem nord-oriental el sector de la Plana 

de Baix amb alçades vora els 270 m snm. 

De manera genèrica, el terme es pot dividir en dues unitats, la zona sud S-SO que 

s’integra a les terres al·luvials del riu Noguera Ribagorçana i que comprèn una petita part 

del sud del nucli urbà i la resta del terme, que s’emmarca dins l’anomenada plana 


15


d’Algerri- Balaguer. Es tracta d’un terreny planer limitat pels terrenys al·luvials del Segre i 

el Noguera Ribagorçana a banda i banda i pel primer estrep prepirinenc a la part 

superior. 

Destaca el fet que entre totes dues unitats es localitzen una sèrie de tossals resultat de 

l’erosió d’esglaons més elevats. 

En aquesta zona, a més dels tossals, també hi són presents varis nivells de terrasses 

quaternàries clarament associades al riu Noguera Ribagorçana. Pel que fa al sector de la 

plana, cal fer esment de què es troba modelada per glacis d’acumulació procedents de la 

serra Llarga. 

La concentració parcel·laria executada a gran part del territori amb motiu de la posada en 

marxa del regadiu en algunes zones ha generat canvis importants en el paisatge. En 

efecte, les formes del relleu s’han suavitzat molt més encara del que ja ho eren abans de 

la transformació de les terres, havent desaparegut en conseqüència alguns tossals. 

Pendents 

La major part del terme d’Albesa presenta pendents suaus. El conjunt de pendents més 

pronunciats (superiors al 10%) representen el 20% del conjunt del municipi mentre que 

els inferiors al 5% són la part majoritària. Els d’inclinació més marcada, es troben 

majoritàriament al nord del nucli urbà i també prop del riu Noguera Ribagorçana com a 

separadors de la seva vall immediata. 

PENDENTS DEL TERME. 


16

Orientacions 


Les valls del Noguera Ribagorçana i el Segre marquen notablement la orografia del 

terreny de manera que les orientacions majoritàries, tal com mostra la taula, tendeixen a 

sud i a est, aglutinant un 71% del conjunt de la superfície. 

TAULA ORIENTACIONS. 

. 

Hidrologia superficial 

El municipi s’inclou de ple a la conca hidrogràfica de l’Ebre, adscrivint-se la subconca del 

Noguera Ribagorçana, afluent del Segre; en concret, hi conflueix en el terme de Corbins, 

ja a la comarca del Segrià, uns 10 km al sud-est d’Albesa. Així doncs, el principal curs 

fluvial que circula pel terme d’Albesa (en aquest cas fent de límit municipal amb el 

municipi de la Portella) és el riu Noguera Ribagorçana. Es tracta d’un riu de 130 km de 

longitud i una extensa conca de 2.026 km2. 

Tal com s’especifica, constitueix el límit oest del terme marcant un traçat per aquesta 

banda en direcció NO-SE. Pel NO també fa efectiva la divisòria municipal entre Almenar 

(oest) i Algerri (est) i igualment pel SE entre Corbins (sud-oest) i Torrelameu (nord-est). 

En aquesta zona, el riu es troba en el seu curs baix responent a unes característiques 

ecològiques de gran riu poc mineralitzat. A nivell morfològic presenta uns trets 

característics de riu sinuós amb poc pendent amb evolució cap a trenat alterat i de vall 

extensa. 

A part, al municipi també hi transcorre la clamor de la Gombalda, amb característiques 

de riu mediterrani de caràcter variable que travessa el terme en direcció NO-SE per la 

banda oriental del terme, gairebé paral·lela al Noguera Ribagorçana però amb la 

component N-S més marcada. A partir del límit sud-est del terme dibuixa una primera 

corba en direcció a la Noguera Ribagorçana dibuixant el definitiu recorregut fins a la 

confluència al terme veí de Torrelameu. Neix als contraforts prepirinencs veïns i disposa 

d’una conca de 84,5 km2 i uns 23 km de longitud. Cal tenir en compte que tot i tractar-se 


17


d’un torrent d’origen natural, ha estat aprofitat per a regar els camps i se l’ha modificat 

per a adaptar-lo aquesta finalitat. 

Fonts: 

Segons la informació topogràfica de l’ICC, s’identifiquen dues fonts al terme d’Albesa, 

una a l’extrem est, les fonts Amargues (al camí de Balaguer, a mig camí entre Albesa i 

Menàrguens) i l’altra a la part sud, la Font Pollosa. 

DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (2000/60/CE) 

En el document IMPRESS de l’ACA, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva 

Marc de l’Aigua, el tram del Noguera Ribagorçana que circula al límit del terme d’Albesa 

s’emmarca en la massa d’aigua corresponent al Noguera Ribagorçana des d'Alfarràs fins 

a la confluència amb el Segre. La massa d’aigua en qüestió, es caracteritza per estar 

fortament modificada per trobar-se aigües avall d’embassaments tot i que a la vegada 

està definida com a recuperable. D’altra banda, està protegida per abastament, per usos 

recreatius, per nutrients i per hàbitats (Xarxa Natura 2000). 

A partir d’aquí, cal fer referència a l’anàlisi dels impactes i les pressions que el mateix 

document citat fa. La taula detalla el conjunt de pressions i la magnitud amb què es 

produeixen: 

TAULA PRESSIONS SOBRE LA MASSA D’AIGUA (MA) CORRESPONENT A LA NOGUERA 

RIBAGORÇANA DES D'ALFARRÀS A LA CONFLUÈNCIA AMB EL SEGRE. 

Conseqüentment al conjunt de pressions llistades, es defineix, segons l’anàlisi de totes, 

una pressió global elevada sobre la MA (Massa d’Aigua). A nivell d’impactes probables 

es detecta una qualitat mediocre pel que fa a elements biològics i deficient en relació a 

hidromorfològics. Es defineix aleshores, un estat ecològic mediocre. 

Pel que fa l’altra massa d’aigua, la sèquia de la Gombalda, es defineix com una massa 

d’aigua que no està fortament modificada i que es troba protegida per nutrients i per 


18


hàbitats (Xarxa Natura 2000). En l’anàlisi global de pressions, aquestes queden definides 

en un nivell baix mentre que no hi ha dades pel que fa a impactes (probable i 

comprovat). 

La taula següent mostra les principals característiques de les dues masses d’aigua que 

transcorren pel terme segons l’anàlisi del document IMPRESS: 

TAULA CARACTERITZACIÓ DE LES PRESSIONS I IMPACTES DELS CURSOS FLUVIALS QUE 

TRANSCORREN PER ALBESA 

Xarxa hidràulica 

Albesa s’integra a tres àrees de regadiu: 

• Canal Algerri- Balaguer 

Amb captació a la Noguera Ribagorçana al terme d’Alfarràs, aquest canal contribueix al 

reg dels municipis d'Algerri (disposa de tres embassaments en el seu terme per a una 

millor regulació), Albesa, Castelló de Farfanya, Balaguer, Menàrguens i Torrelameu. 

Rega unes 8.000 ha i disposa d’una dotació transformació de 6000 m3/ha/any. Pel que 

fa al municipi d’Albesa, gràcies a aquest canal s’hi rega una superfície de 2.000 ha. 

Destaca a més, la concentració parcel·lària que es féu al terme d'Albesa i que permeté 

passar de 948 finques amb una superfície mitjana de 2,12 ha a 471 finques amb una 

superfície mitjana de 4,19 Ha. Fins llavors, la major part dels propietaris tenia 2 o més 

parcel·les i en aquests moments el 80% dels propietaris només té una finca. 

• Sèquia d’Albesa 

Aquest regadiu comprèn únicament el terme d’Albesa on hi rega aproximadament unes 

1.700 ha. Gaudeix d’un sistema pressuritzat en un 50% mentre que l’altre 50% és rec a 

manta. La seva captació s’ubica al Noguera Ribagorçana, al final del terme d’Algerri, 

aigües amunt del nucli urbà. La seva infraestructura consta d’un assut amb escala de 

peixos i revestiment de formigó en tot el traçat exceptuant un tram on hi ha un molí 

abandonat. El marge dret de la sèquia es rega per gravetat i al marge esquerra es 

conreen fruiters per elevació integrats en la zona regable del canal Algerri-Balaguer. 


19


Corresponen a explotacions modernes, de dimensions majors a les del rec tradicional 

equipades amb sistemes per fer front a les gelades. 

• Sèquia de Torrelameu 

Comprèn els municipis d’Albesa, Torrelameu, Corbins i Vilanova de la Barca i abasta un 

total de 815 ha concentrades bàsicament a Torrelameu. Es tracta d’un rec amb només 

un 10% pressuritzat essent l’altre 90% rec a manta. La seva captació es troba igualment 

a la Noguera Ribagorçana, al terme municipal d’Albesa. Un cop s’uneix a la sèquia de 

Menàrguens, desaigua al riu Segre. 

Xarxa de distribució secundària: sèquies i desaigües 

A aquestes infraestructures de regadiu, hi cal afegir les xarxes de distribució secundària, 

una trama de canalitzacions i reguers que condueixen l’aigua fins a l’última parcel·la. 

Cada finca acostuma a tenir un sistema d’arquetes i pales de regulació que permeten 

gestionar el subministrament. 

1.2.2 Sistemes naturals 

Vegetació 

Context biogeogràfic i vegetació potencial 

El caràcter molt sec i continental del clima, unit al predomini de tipus de sòls també molt 

especials, semblants als que es troben en terres desèrtiques i estèpiques, fa que, dins la 

regió biogeogràfica mediterrània, les planes de l'Ebre mitjà, a on pertany en l’aspecte 

fisiogràfic aquesta part sud de la Noguera, tinguin una vegetació molt particular rica en 

espècies nordafricanes. Com a la resta de les planes de l'Ebre, el substrat geològic conté 

carbonat càlcic. En formar-se els sòls, sota el clima sec predominant, no sols no 

desapareixen els carbonats, sinó que sovint també es mantenen els sulfats (guixos) i, 

especialment a les fondalades on van a parar les aigües pluvials, s’acumulen els clorurs, 

fet que dóna lloc als problemes de salinitat ben coneguts pels pagesos. 

El clima mediterrani de tendència continental de la plana de Lleida provoca, a partir de 

les acaballes de la primavera i sobretot a l’estiu, una notable evaporació que es tradueix 

en la formació de crostes salines sobre la superfície del sòl, que en punts concrets no 

intervinguts, determina extremament les espècies de flora que apareixen. 


20


En la zona de la comarca que s’analitza, planera i oberta als vents continentals, avui dia 

la vegetació llenyosa natural ha desaparegut gairebé completament, si no és als 

reductes més pendents i a les vores de les aigües, ja que l’home, ha transformat tot el 

territori en conreu, bàsicament de regadiu. Aquest procés s’ha accelerat i gairebé 

culminat en els darrers deu anys amb la posada en funcionament del canal Algerri- 

Balaguer i la concentració parcel·lària que ha comportat. 

Atenent les condicions de secada estival, però sense arribar a les condicions extremes 

de la part baixa del Segre i el Cinca, l’àrea d’estudi correspondria al domini climàcic del 

carrascar o alzinar continental (Quercetum rotundifoliae), bosc dens i ombrívol, però 

pobre, amb poques espècies arbustives i herbàcies, que hauria ocupat les bones terres 

profundes prèviament a la intervenció de l’home. En tot cas, probablement en general, 

als indrets més assolellats i amb sòls més pobres, estaríem en zona de transició entre 

aquell i la zona de màquia de garric i arçot (Rhamno-Cocciferetum) amb garric (Quercus 

coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides), savina comuna (Juniperus phoenicea) i càdec 

(Juniperus oxicedrus) més resistents a la secada. Com és natural, la separació no devia 

correspondre a una línia neta, sinó que, aprofitant les particularitats del relleu i els 

microclimes, hi devia haver penetracions tant de l’alzinar en terres de bosquina, com 

d’aquesta en els indrets més assolellats del carrascar. 

Alhora, en indrets específics, com les ribes dels cursos d’aigua s’hi desenvoluparien 

espècies de vegetació de ribera, helofítica i halòfila. 

Vegetació actual 

Les successives transformacions i els canvis d’ús del sòl practicats per l’home al llarg 

dels segles, que inclou la transformació en conreus, primer de secà i després en conreus 

de reg, han configurat un paisatge vegetal molt diferent del potencial amb predomini de 

terrenys de conreu (fruiters, farratges, cereals de rec i alguns reductes de conreus de 

secà) i amb marges subespontanis de vegetació ruderal i arvense. De fet, la vegetació 

natural actual és pràcticament inexistent al domini del pla, tret d’estretes franges. 

Altrament, a la vora de la Noguera Ribagorçana i la sèquia de la Gombalda, en menor 

mesura, s’hi pot localitzar vegetació típica de zones de ribera. 

Així, actualment la vegetació natural queda relegada als secans esmentats, i sobretot, 

als marges dels conreus, a les parcel·les no conreades, i a les ribes dels ambients 

aigualosos. 


21


Espècies vegetals protegides, forests públiques i arbres monumentals 

L’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona 

amenaçada de Catalunya, estableix les espècies estrictament protegides, "la recol·lecció, 

tallada i desarrelament de les quals és prohibida" (Annex I) i les espècies protegides, per 

a les quals les accions anteriors són sotmeses a autorització prèvia (Annex II). L’àmbit 

d’actuació no conté cap espècie de les presents en cap dels esmentats annexos. 

D’altra banda, a l’àmbit d’actuació tampoc hi és present cap espècie catalogada a l’Ordre 

de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix 

el boix grèvol. 

Segons consulta al Catàleg de Forests Públiques existeix una forest gestionada pel 

DMAH corresponent a les Ribes del Noguera Ribagorçana 

TAULA FORESTS INCLOSOS EN EL CATÀLEG D’UTILITAT PÚBLICA AL TERME MUNICIPAL D’ALBESA. 

Finalment, segons informació de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat de la 

Generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi no s’hi troba cap arbre o arbreda 

monumental (Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) ni cap arbre 

d’interès comarcal i local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès). L’Ordre 

MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d’arbres monumentals i d’actualització de 

l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local, tampoc esmenta cap 

element al municipi. 

Cal dir tanmateix que es troben dispersos arreu del terme, altres arbres i arbredes de 

menor entitat, notorietat o valor paisatgístic però tanmateix amb llur importància i 

singularitat, en especial en els límits de finca, de camí o a la vora de cabanes o torres. 

Hàbitats d’Interès Comunitari 

Dins el terme municipal d’Albesa es localitzen fins a 3 comunitats vegetals diferents 

classificades com a hàbitat d’interès comunitari (HIC), segons la Directiva 97/62/CE que 

ocupen menys d’un 7% de la superfície municipal. Tot el conjunt de les superfícies 

d’aquests hàbitats s’ubica seguint una trajectòria NO-SE (de la mateixa manera que el 

riu). El d’alberedes, salzedes i boscos de ribera segueix el curs del Noguera Ribagorçana 


22


d’una manera més o menys contínua. Paral·lelament, pocs quilòmetres al nord trobem el 

conjunt dels matollars halonitròfils, distribuïts en tres comunitats i el dels prats 

mediterranis, de molta menys superfície formant dues comunitats distingides. 

Fauna 

En general, a la zona sud de la Noguera la fauna és la típica de les zones agrícoles de 

regadiu amb conreus de fruiters, cereals de rec i farratges, mentre que als tossals i 

terrasses de la Noguera Ribagorçana, la fauna és més la pròpia d’estepes i brolles. En 

tot cas, dins l’àmbit d’estudi cal assenyalar una sèrie de condicionants i característiques 

que determinen la presència de les espècies. Tot seguit es citen aquests condicionants 

pels diferents ambients existents a la vegada que algunes de les espècies més comunes 

que s’hi poden trobar però també d’altres d’emblemàtiques. 

- Conreus i marges. L’existència dels conreus de reg, determina el tipus d’espècies. 

Tanmateix, la parcel·lació implica l’existència de marges que aporten heterogeneïtat a 

l’ambient, refugis, alimentació i espai de cria per a moltes espècies. La tendència de 

l’agricultura en els darrers anys ha estat l’eliminació dels marges, el replanament i la 

concentració de parcel·les i l’aplicació intensiva de productes químics. Tot plegat, ha 

anat en detriment del mosaic, del nombre d’espècies i llurs poblacions. En tot cas, 

algunes espècies que es poden trobar en aquests ambients són la sargantana ibèrica 

(Podarcis hispanica), el llangardaix comú (Lacerta lepida), petits rosegadors com el ratolí 

de camp (Apodernus sylvaticus), insectívors com la mussaranya vulgar (Croccidura 

russula) i l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), lagomorfs com la llebre comuna (Lepus 

europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus), carnívors com la guineu (Vulpes vulpes) i 

la geneta (Geneta geneta) i diferents ocells com per exemple el xoriguer comú (Falco 

tinnunculus), la guatlla (Coturnix coturnix), la fredeluga (Vanellus vanellus), la garsa (Pica 

pica), la puput (Upupa epops), la cogullada vulgar (Galerida cristata), el titella (Anthus 

pratensis), la merla (Turdus merula) o la carderola (Carduelis carduelis). 

- Arbres dispersos. L’existència d’arbres dispersos en els marges dels conreus, camins, 

sèquies i edificacions rurals millora la presència d’espècies, especialment ocells, atès 

que els ofereix lloc de nidificació, descans, alimentació i refugi. La tendència en els 

darrers anys ha estat la eliminació d’aquests arbres repercutint negativament sobre les 

poblacions. Aquests punts aïllats del terreny són aprofitats per tot tipus de fauna, tant la 

dels secans com la dels conreus intensius. 


23


- Secans, erms i tossals. En un territori on històricament ha estat objecte de la 

transformació de secans i erms a conreu de regadiu, els darrers terrenys sense conrear o 

erms de fa anys, resulten els únics indrets on existeix la possibilitat de trobar espècies 

pròpies d’aquests ambients, els quals contribueixen decisivament a la diversificació 

faunística del territori. En aquestes zones destaquen especialment les aus, sobretot 

perquè hi ha algunes espècies que només es troben en aquests ambients a nivell de tot 

Catalunya. Destaquen especialment el sisó (Tetrax tetrax), la calàndria (Melanocorypha 

calandra), la xurra (Pterocles orientalis) i la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) 

entre altres. Òbviament, moltes de les espècies citades pel que fa l’ambient dels 

conreus, sobretot mamífers i rèptils, també podran ser localitzades en aquests ambients 

de secà, molt menys abundants en el terme. 

- Riu, canals, sèquies i reguers. Els ambients aigualosos asseguren la presència de 

d’amfibis, peixos, ocells aquàtics i també mamífers. Pel que fa a amfibis són típics el 

gripau comú (Bufo bufo) i la granota verda (Pelophylax perezi); en els rèptils, destaca la 

serp d’aigua (Natrix maura). Pel que fa a peixos els quals es troben majoritàriament al 

Noguera Ribagorçana s’hi poden trobar espècies com el barb comú (Barbus graelsii), el 

gobi (Gobio lozanoi) i truites procedents de repoblacions (Salmo trutta subsp. fario). 

D’ençà de l’èxit de la reintroducció de la llúdriga no es descarta que s’hi pugui trobar 

ocasionalment també seguint el curs del riu. Pel que fa aus el bernat pescaire (Ardea 

cinerea) i l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos ) en serien dos exemples. 

A nivell de biodiversitat en el terme, s’observa un major nombre de poblacions i espècies, 

allà on conflueixen diferents factors dels esmentats més amunt, com ara, presència de 

marges, amagatalls, turons i zones de vegetació espontània. Aquestes característiques 

es donen principalment a les ribes del riu Noguera Ribagorçana i als diferents tossals 

testimoni. 

Espais naturals i figures de protecció i/o gestió 

Dins l’àmbit del terme s’identifica un espai d’interès natural o protegit segons el decret 

del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat el 1992 i per la xarxa Natura 2000, 

aprovada definitivament en data 05/09/2006. Es tracta de l’espai PEIN de l’Aiguabarreig 

Segre-Noguera Ribagorçana que constitueix una àrea singular, que ofereix un notable 

contrast paisatgístic dins la plana agrícola del Segrià. Els boscos de ribera i la superfície 

d'aigua dels dos rius presenten un interès paisatgístic destacable pel canvi cromàtic que 

ofereixen respecte a les terres seques de l'entorn. L'espai comprèn el curs fluvial de la 


24


Noguera Ribagorçana, des del mateix municipi d’Albesa, i del Segre des de Vilanova de 

la Barca fins a aigües avall del seu aiguabarreig. 

Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial 

Font: Pla Territorial de Ponent 


25


D’altra banda, a Catalunya existeixen diferents tipus d’espais que s’han creat per a la 

protecció d’alguna espècie protegida o per a la privació de l’aprofitament cinegètic: 

a) Reserves naturals parcials, que es declaren mitjançant decret a partir de la Llei 

12/1985, d’espais naturals 

b) Reserves naturals de fauna salvatge declarades a partir de la Llei 3/1988, de protecció 

dels animals. 

c) Refugis de caça, definits a la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de caça, per a la protecció 

d’espècies de caça, animals i modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre, també 

en relació a l’exclusió de l’aprofitament cinegètic. 

Al terme no existeix cap espai natural protegit dels esmentats ni cap espècie de fauna 

que tingui un pla d’especial protecció o recuperació. 

Corredors biològics del PTP de Ponent 

El Pla Territorial Parcial de Ponent, amb aprovació definitiva de data 24/07/2007 i data de 

publicació en el DOGC núm. 4982 de 05/10/2007, amb voluntat de preservar el sòl no 

urbanitzable i garantir el funcionament eficient i sostenible del conjunt del territori, 

estableix una zonificació dels espais oberts, del sòl no urbanitzable, categoritzant-lo en 

sòl no urbanitzable de protecció especial –que comprèn els sòls de valor natural i de 

connexió biològica–, sòl no urbanitzable de protecció territorial i sòl no urbanitzable de 

protecció preventiva. 

Considera sòl de protecció especial com aquelles zones amb especials valors naturals a 

protegir amb una rellevància especial en les connexions ecològiques. 

Així, el PTPP defineix a Albesa una zona de protecció especial: 

14. Noguera Ribagorçana a Albesa. Espai fluvial de la Noguera Ribagorçana amb un 

bosc de ribera important per a la fauna. Zona important per a les espècies aquàtiques i 

de bosc de ribera com el blauet, el teixidor, l’oriol i el picot garser gros. Respecte de 

l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol, 

altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga. 


26


Sòl no urbanitzable de protecció especial 

Pla Territorial de Ponent 


27


Qualitat ecològica 

Font: Pla Territorial de Ponent 


28


Principals eixos de connexió biológica 

Pla Territorial de Ponent 


29

Paisatge 


El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (2008) elaborat per l’Observatori del 

Paisatge adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estat aprovat 

definitivament (edicte de 10/09/2008, publicat al DOGC nº 5219 de 19/09/2008), d’acord 

al mandat establert pel Decret 343/2006, de desenvolupament de la Llei del paisatge. El 

Catàleg conté determinacions que hauran de ser incorporades pel planejament, i en 

particular, pel PTP de Ponent, les anomenades directrius de protecció del paisatge, en 

fase de redacció per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que detallaran les 

mesures de conservació i foment a adoptar en la urbanització i la edificació en relació als 

objectius de qualitat paisatgística (OQP) i els criteris i mesures identificats per a cada 

unitat paisatgística de les 22 existents per a la demarcació. 

Sobreposició del límit del terme municipal sobre plànol d’Unitats de paisatge en l’àmbit. 

Font: Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida. 


30

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida 


Unitats de paisatge 

Albesa participa de dues unitats paisatgístiques: 

• Unitat 12, Paisatge fluvial del Segre. 

• Unitat 17, Plana d’Algerri-Balaguer. 


31


Unitat 12: Paisatge fluvial del Segre 

Unitat 17: Plana Algerri-Balaguer 


32


Tanmateix, la que ocupa una part més important del terme municipal s’adscriu a la Unitat 

17, que és la que inclou el nucli. L’element que dóna sentit a la unitat predominant, la 

plana d’Algerri-Balaguer, és el predomini del sòl agrícola el qual els darrers anys ha 

sofert una transformació notable a conseqüència de l’entrada en regadiu del canal 

Algerri–Balaguer (1999). 

Alhora de concretar objectius per a Albesa, el Catàleg esmenta: 

QP17.1 

La Serra Llarga i els tossals de Montmura, Garrameu i Rodó mantinguts com a fons 

escènic de la unitat i que conservin la vegetació i la fauna estèpica característica. 

La serra Llarga esdevé protagonista en la imatge visual de la unitat, junt als tossals de la 

Noguera Ribagorçana i el Segre. D’altra banda és de gran importància la vegetació i 

fauna estèpica d’aquesta zona, concretament la zona oest de la unitat per a la 

connectivitat de la terrerola. (...) 

OQP17.3 

Els cursos del riu Farfanya i de la sèquia de Gombalda, amb un bosc de ribera ben 

conservat i amb funcionalitat ecològica. 

El riu Farfanya i la sèquia de Gombalda són un dels elements més característics de la 

unitat i responsables de la fertilitat de la zona. Les aigües d’aquests cursos fluvials 

drenen la unitat de nord a sud i és necessari conservar-ne les seves característiques i les 

del bosc de ribera dels seus marges. 

OQP17.4 

Un patrimoni històric conservat i gestionat que millori l’atractiu turístic de la zona. 

El patrimoni històric present en aquesta unitat està format principalment per diversos 

castells, com els de Castelló de Farfanya, Algerri, Menàrguens i Albesa, i per la important 

vil·la romana del Romeral d’Albesa. Aquests elements poden ajudar a potenciar l’activitat 

turística de la zona. 


33


Altrament alhora de concretar mesures i criteris, per a Albesa, el Catàleg especifica: 

ÀREES AMB VALORS ESPECIALS A PROTEGIR 

-Tossals repartits pel territori (tossal del Garrameu, l’Eral, tossal Rodó i Tossal de 

Mormur). 

- Zones estepàries de l’oest de la unitat, d’interès per a la connectivitat de la terrerola. 

- Espai agrícola de l’oest de la unitat, caracteritzat per conreus de cereal. 

- Riu Farfanya i sèquia de la Gombalda que drenen de nord a sud la Plana d’Algerri- 

Balaguer. 

ÀREES DE FOMENT DE LA GESTIÓ 

-.Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Secans de la Noguera- Noguera 

Ribagorçana i Secans de la Noguera-Gerb). 

- Promoció i gestió del patrimoni històric i entorns: vil·la romana del Romeral d’Albesa i 

castells de Castelló de Farfanya, Algerri, Menàrguens i Albesa. 

- Xarxa de basses lligades al canal Algerri-Balaguer que proporciona aigua als cultius de 

regadiu de la Plana d’Algerri-Balaguer. 

ÀREES SUSCEPTIBLES D’ACCIONS D’ORDENACIÓ 

- Façana urbana de les poblacions d’Algerri, Albesa, Menàrguens, Castelló de Farfanya i 

Balaguer. 

- Àrees industrials de les perifèries d’Albesa, Menàrguens i Balaguer. 

- Condicionar els miradors de la unitat: cementiri d’Albesa 

- Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics en punts de principi- final: 

Albesa-Algerri 


34


Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a 

Albesa es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial. 

Paisatges d’atenció especial 



35


En referència a l’exposició visual, una part important del municipi es considera de baixa 

exposició, tot i que al est i al nord del nucli i ha superfícies amb una exposició alta. No es 

localitzen zones catalogades com a horitzó persistent. 

Exposició visual 



36

1.2.3 Riscos ambientals i tecnològics 


A continuació s’identifiquen i es defineixen els riscos possibles presents al municipi 

d’estudi. En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei 

d’urbanisme, diu que les administracions amb competències en matèria urbanística han 

de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin 

assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de 

qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i 

tecnològics. 

És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la 

seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la 

prevenció dels riscs. 

Per altra banda, l’article 10.3 RLUC, estableix que l’anàlisi ambiental preceptiu en la 

documentació i tramitació d’un pla urbanístic ha de comportar la delimitació de les àrees 

de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, prèviament identificades per les 

administracions sectorials competents. 

TAULA OBLIGACIONS/ RECOMANACIONS DE PLANIFICACIÓ MUNICIPAL PER ALBESA. 

Pla bàsic d’emergència municipal 

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya (DOGC n. 2401, 

de29/05/1997. Correcció d’errades en el DOGC n. 2406, de 5/6/1997) especifica en el 

seu art. 17.2 que han d’elaborar i aprovar el Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM) 

els municipis amb una població superior als 20.000 habitants o que tenen la consideració 

de turístic o són considerats de risc especial per llur situació geogràfica o llur activitat 


37


industrial. Albesa no té a priori, la obligació de redactar el seu PBEM. Tanmateix segons 

l’art. 17.3 “el Govern ha de promoure l’elaboració de PBEM en els municipis que no 

tenen l’obligació legal de fer-ho mitjançant el mateix procediment d’elaboració, aprovació 

i homologació que el dels municipis que hi són obligats”. Així, l’ajuntament pot iniciar en 

el futur l’elaboració i aprovació d’aquest Pla i finalment trametre’l a la DGESC per a la 

seva homologació. Així, el PBEM el redacten aquells ajuntaments que no estan 

sotmesos a altres riscos específics, ja que en aquell cas, la redacció del Pla d’Actuació 

Municipal (PAM) concret, implícitament ja serveix perquè coincideixen bona part dels 

apartats. Els plans s’han de revisar cada 4 anys. Actualment, Albesa compta amb el 

PAM per inundacions redactat i aprovat en data 13/10/2009, pendent d’aprovació 

definitiva i homologació per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. 

Risc d’inundació. 

La geomorfologia de l’àmbit d’estudi i la xarxa de sèquies de rec que fan la funció de 

drenatge, constitueixen un factor de prevenció implícit davant el risc d’avingudes o 

inundació que podria derivar-se d’un episodi de precipitacions extrem i continuat ja que, 

la manca de relleu, evita l’existència de torrents o barrancades i la concentració de les 

aigües. Per tant, es pot afirmar l’existència d’una certa laminació i per tant, de 

repartiment de les aigües per tots els ramals hidràulics que normalment s’utilitzen per al 

rec i desguàs de les finques. 

Tanmateix convé no oblidar el curs fluvial de la Noguera Ribagorçana. En aquest sentit, 

l’administració sectorial, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la delimitació de zones 

potencialment inundables per a la redacció de l’INUNCAT a partir de la modelització 

hidràulica, ha identificat àrees de risc del punt de vista hidrològic. Així, a la zona oest del 

terme apareix una àrea mullada per al període de retorn de 50,100 i 500 anys a la riba 

esquerra de la Noguera Ribagorçana. El camp de futbol i algunes edificacions aïllades es 

troben dins l’àmbit del període de retorn dels 500 anys, el qual s’estén a tota la plana 

fluvial en algunes zones fins a més de 300 m de la llera del riu. Per aquesta raó, el 

municipi ha redactat i aprovat en ple el PAM per inundacions en data 13/10/2009 el qual 

resta ara pendent d’aprovació definitiva i homologació. 

D’altra banda, segons el PEFCAT des del punt de vista del risc geomorfològic no apareix 

cap zona potencialment inundable ni cap con de dejecció en tot el terme. 


38

ZONES INUNDABLES AL TERME D’ALBESA 

Risc geològic 


Per avaluar els potencials riscos geològics en les zones de creixement d’Albesa, al 

voltant del seu actual nucli urbà s’ha partit de les informacions editades pel Consell 

Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) en el projecte RISKCAT (2008), dins 

el marc del qual s’han editat els informes: El risc d’esfondraments i subsidències a 

Catalunya (Ramon Copons, 2008) i El risc d’esllavissades a Catalunya (Ramon Copons, 

2008), de la metodologia emprada usualment per l’Institut Geològic de Catalunya i en 

base al treball de camp d’anàlisi i prospecció del terreny. 

Així, segons els mapes de susceptibilitat d’esfondraments i subsidències, Albesa es situa 

en una àrea de risc mitjà, que inclou aquelles àrees del terreny on afloren formacions 

lutítiques potents. Es considera que, en aquests espais, l’extracció desmesurada d’aigua 

subterrània pot comportar la formació d’esfondraments graduals i subsidències. 


39


MAPA DE SUSCEPTIBILITAT PER GENERAR ESFONDRAMENTS I SUBSIDÈNCIES DEL TERRENY, LA FLETXA 

NEGRA INDICA LA ZONA DE L’ÀMBIT. 

El sector de creixement d’equipaments i espais lliures de la zona d’Albesa es situa sobre 

terrenys caracteritzats pel domini de còdols i graves si bé també apareixen altres 

materials més fins com sorres, llims i argiles; els dipòsits lutítics, a diferència del municipi 

dela Portella, ubicat al sud, hi són més rars. D’altra banda, cal tenir en compte, però, que 

les extraccions d’aigües subterrànies es troben limitades per les autoritzacions que la 

CHE atorga, alhora que la major part de les aigües utilitzades en la zona provenen del riu 

Noguera Ribagorçana. 

Pel que fa a les esllavissades, Albesa es situa dins les àrees de risc baix, on s’hi ha 

inclòs totes aquelles àrees muntanyoses amb un relleu suau i les depressions amb un 

lleuger desnivell orogràfic. Així, es pot considerar que la zona de creixement d’Albesa es 

situa en una àrea on les esllavissades hi són improbables i de poca rellevància. 


40


MAPA DE SUSCEPTIBILITAT DEL TERRENY PER GENERAR ESLLAVISSADES (LA FLETXA INDICA L’ÀMBIT 

D’ESTUDI). 

L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la 

susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants al 

medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula-tipus de 

l’Institut Geològic de Catalunya: 


41


MATRIU DE RELACIÓ DE LA SUSCEPTIBILITAT DE MOVIMENTS DE TERRENY SEGONS LES UNITATS 

AFLORANTS, LA TIPOLOGIA DE MOVIMENT I EL PENDENT DEL TERRENY. 

L’àmbit d’estudi es situa bàsicament en una zona dominada per còdols i graves, amb 

intercalacions de llims i altres materials (apartat 2.1.4). Es tracta d’un àmbit on la gran 

majoria dels pendents es troben per sota els 10º i només puntualment superen aquesta 

xifra. Es per això, que la susceptibilitat a moviments de terreny es pot considerar de 

baixa a moderada. 

D’altra banda, al conjunt del terme, no s’ha tingut constància documental o oral que en el 

passat s’hagin desenvolupat processos significatius de vessants, ni d’esfondraments. 

El terme municipal d’Albesa es de topografia sensiblement plana amb excepció dels 

talussos i pendents amb traçat sinuòs i situades en la marge dreta del riu, al nord de la 

població, que conformen les terrases del Noguera Ribargorçana i que son objecte de 

protecció paisatgística en aquest POUM com un element característic del territori 


42


MAPA DE PENDENTS DEL REME MUNCIPA. EN VERMELL, PENDENTS SUPERIORS A 20%. 

TM d’Albesa 

20 % 

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya 


43


D’acord amb el Dictamen preliminar de riscos geològics d’Albesa, elaborat per d’Institut 

Cartogràfic de Catalunya, s’identifiquen al terme de Albesa les subàrees següents: 

- A, B, i C de perillositat natural mitjana en front de despreniments i de perillositat 

natural baixa a mitjana enfront moviments de vessant, 

- D de perillositat natural baixa a mitjana enfront moviments de vessant, 

- E de perillositat natural molt baixa enfront esfondraments, 

- F de perillositat mitjana alta d’inundació. 

Aquest dictamen preliminar estableix, per les subàrees descrites, les següents 

recomanacions: 

- A les àrees A, B i C, es recomana que prèviament a la implantació de qualsevol 

estructura, s’efectuï un estudi detallat que determini les mesures de protecció 

adequades. 

- A la subàrea D, es recomana un estudi que determini les mesures de protecció 

necessàries que cal prendre per evitar la caiguda de pedres i arrossegalls als 

patis dels habitatges. 

- A la subàrea E, es recomana que, prèviament a la implantació de qualsevol 

estructura, s’efectuï un estudi geotècnic que comprovi l’existència de rebliments i 

l’estabilitat dels talussos, d’acord amb les característiques de l’obra. 

- A la subàrea F,i a les seves proximitats, es recomana que s’efectuï un estudi 

d’inundabilitat previ a qualsevol actuació, que determini la zona inundable, 

d’acord amb els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 

- Als turons situats dintre de la població, i en general als vessants amb pendents 

més elevats, es recomana que prèviament a la implantació de qualsevol 

estructura, l’estudi geotècnic que s’efectuï determini la necessitat de prendre 

mesures de protecció per evitar que durant o posteriorment a l’obra es puguin 

induir moviments de vessant. 

Per al conjunt del terme municipal, cal tenir en compte pel que fa a la perillositat natural 

de: 

- Despreniments o bolcades, els nivells de gresos i calcàries de potència superior 

al metre, quan constitueixen escarpaments de vessants amb pendents superiors 

a 20º. 

- Inundació, a les àrees properes a la Noguera Ribagorçana i al barranc de ña 

Gombalda. 


44


Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les 

següents recomanacions: 

- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les 

directrius actuals de la forma de construcció EHE de formigó estructural (art.4.1). 

- Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució 

- 

d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’esllavissades 

i despreniments, especialment en aquelles zones on els pendents són més 

elevats. 

Respectar les lleres, no efectuar actuacions que obstaculitzin el pas de l’aigua i 

deixar suficient espai lliure al voltant de la llera. 

Risc d’incendi 

Els parcs de bombers més propers a Albesa es troben a Balaguer i a Lleida, tots dos a 

uns 16 km aproximadament. Aquests, actuen en el camp de l’extinció d’incendis i en la 

prevenció i acarament d’altres riscos sobre l’àmbit del terme i rodalies. També cal 

esmentar que tot i que el municipi veí d’Algerri s’agrupa en l’ADF (Agrupació de Defensa 

Forestal) Noguera Oest, on Albesa no s’hi inclou. 

Pel que fa al risc d’incendi forestal, segons l’anàlisi de risc que es va realitzar al Pla 

Especial d’Emergències per a incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) a l’any 2003 

(actualitzat el 2008), Albesa presenta un perill baix i una vulnerabilitat baixa per la qual 

cosa, no té l’obligació ni tampoc la recomanació de fer el PAM per cap dels dos 

conceptes, perillositat i vulnerabilitat. Dins el terme no li és d’aplicació el Decret 241/1994 

sobre condicionants urbanístics i protecció 

contra incendis en els edificis, ja que no es localitzen àrees forestals immediates al 

voltant dels espais construïts existents. 

En el terme, el DMAH no ha identificat cap perímetre de protecció prioritària en cas 

d’incendi. 


45


Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Albesa. 

Font: DMAH (2002). 


46

1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA 

1.3.1 Demografia i població 

Evolució històrica de la població 


Les dades dels censos i padrons de població del municipi d’Albesa en els darrers cent 

anys presenten l’evolució següent: 

TAULA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (1900–2008). 

FIGURA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (1900–2008). 


47


Albesa va registrar un cert ascens poblacional des de principis del segle XX fins als anys 

20, moment en el que el procés s’invertí fins als anys 40 quan es registrà una nova però 

lleugera tendència ascensional -un cop superada la guerra civil- i que durà fins als anys 

60. Passat aquest període, es repetí la tendència descendent com a conseqüència de 

l’èxode rural que es produí en aquella època tot i que no es pot dir que el municipi 

hagués sofert una descens important com el que van experimentar poblacions més 

petites del nord de la comarca o de zones de secà. A partir dels anys 90 s’inicia un nou 

període de creixement poblacional reforçat per l’arribada del canal Algerri-Balaguer 

(1999). L’evolució dels últims 10 anys és globalment ascendent tot i la recent tendència a 

la regressió. 

TAULA PADRÓ CONTINU DE POBLACIÓ D’ALBESA (1999-2008). 

La densitat de població, segons l’IDESCAT, és de 44 h/Km2. 

El municipi, com moltes de les poblacions de la Plana de Lleida i en general del món 

rural, manté una estructura poblacional amb una certa predominança de grups d’edat 

avançada i menor població infantil, tot i que, en relació a nuclis més petits manté un cert 

gruix de població jove. Curiosament, s’observa una forta reducció en la cohort de 60 a 64 

anys que correspon a les generacions emigrades a l’èxode rural de finals dels anys 60. 


48


PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ALBESA (2001) SEGONS EL CENS. 

S’adjunta també, a nivell comparatiu la piràmide d’edat del conjunt de Catalunya, així 

com les dades comparatives amb la comarca de la Noguera i amb Catalunya. 


49


Població Albesa Noguera Catalunya 

Homes 892 20.795 3.732.196 

Dones 764 19.436 3.807.422 

Total 1.656 40.231 7.539.618 

Població per grups d’edat.2010 

De 0 a 14 anys 233 5.641 1.146.950 

De 15 a 64 anys 1.104 26.111 5.126.268 

De 65 a 84 anys 284 6.955 1.068.663 

De 85 anys i més 58 1.423 170.500 

Total 1.679 40.130 7.512.381 

Població. Per grups d'edat. Homes. 2010 

De 15 a 64 anys 601 13.997 2.610.812 

De 65 a 84 anys 136 3.250 470.342 

De 85 anys i més 19 534 52.276 

Total 891 20.675 3.724.515 

Població. Per grups d'edat. Dones. 2010 

De 0 a 14 anys 98 2.747 555.865 

De 15 a 64 anys 503 12.114 2.515.456 

De 65 a 84 anys 148 3.705 598.321 

De 85 anys i més 39 889 118.224 

Total 788 19.455 3.787.866 


50


Naixements, defuncions, matrimonis i moviments migratòris 

En el quadre adjunt es pot observar el nombre de naixements, defuncions, matrimonis i 

els moviments de població, l’any 2010, al municipi d’Albesa, així com també, 

comparativament, a la comarca de la Noguera i del conjunt de Catalunya. 

D’altra banda, com arreu del país cal fer esment del fenomen de la immigració 

responsable en gran part de l’increment de població experimentat. De fet, representen 

gairebé un 8% de la població total que s’hi registrava el 2007. Pel que fa al col·lectiu 

més nombrós, es tracta del procedent de Romania, que representa un 58% dels 

immigrants del residents. 

TAULA NOMBRE I PROCEDÈNCIA DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS A ALBESA (2007).ORIGEN NOMBRE 


51


La gràfica següent mostra la evolució recent de població al municipi d’Albesa (des de 

1998 a 2011) 


52



El quadre següent mostra un resum de diferents dades vinculades als habitatges 

d’Albesa, comparativament amb el conjunt d’habitatges de la comarca de la Noguera i de 

Catalunya. 

Font: IDESCAT 


53


A continuació, es mostren quadres amb dades més detallades sobre els habitatges del 

municipi d’Albesa. 


54



El quadre següent mostra un resum de dades vinculades als diferents sectors econòmics 

d’Albesa, comparativament amb la resta de la comarca de la Noguera i de Catalunya. 

El mercat laboral 


55

Atur registrat per sexe i edat 

Estructura productiva 


L'agricultura és la base econòmica del municipi, i ocupa una bona part de la població. 

Tradicionalment, les terres s'han repartit en dos sectors diferenciats: l'inferior o de 

regadiu (la sèquia d'Albesa, de 12 km de llargada, pren l'aigua d'una peixera a la 

Noguera, dins el terme d'Algerri) i el superior o de secà, que s'estén des de l'ermita de 

Sant Roc vers tramuntana i ponent i és travessat pel camí de Castelló. El regadiu del 

municipi s'impulsà amb la inauguració de la xarxa de reg del canal Algerri-Balaguer l'any 

2001 (el canal afecta unes 2 200 ha al terme). Hom conrea principalment cereals (ordi, 

blat de moro), arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers), farratge i oliveres. La 

ramaderia complementa l'agricultura, i se centra en la cria de bestiar porcí, boví i aviram. 

Pel que fa al sector secundari existeix la cooperativa agrària de Sant Roc, que 

constitueix el principal establiment d’activitat del municipi i la gènesis del teixit industrial 

actual. 


56


Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE). Sèrie 

temporal. 

La construcció: 

Actualment la construcció en el municipi s’ha aturat en la promoció plurifamiliar a causa 

la crisi global que pateix el sector. 

Empreses industrials per branques d’activitat: 

Comerç al detall: 


57

Empreses de serveis 

Dinàmica immobiliària 

1.4 ANALISI URBANÍSTIC 

1.4.1 La història 


Resten en la localitat vestigis de població de l'època romana (vil·la del Romeral). 

Per Al-Bayan, crònica de l'historiador Ibn 'Idārīm, se sap que el 1003 es lliurà la famosa 

batalla d'Albesa, en la qual fou fet presoner el comte Ermengol I el de Córdova i morí el 

bisbe d'Elna, Berenguer. Pels historiadors cristians segons Zurita, aquesta expedició 

contra els sarraïns (on també participava el comte Ramon Borrell de Barcelona) permeté 

al comte barceloní d'obtenir el vassallatge de moltes ciutats musulmanes, en canvi, 

segons Santiago Sobrequés, no tingué gaire transcendència, ja que la força o castell 

d'Albesa continuà en poder dels musulmans de Lleida, ara els tugíbides, posteriorment 

els Banū Hūd i després els almoràvits. El 1098, Ermengol V i Guerau Ponç de Cabrera 

acordaren de repartir-se els castells de Balaguer, Gerb i Albesa tot just aquests fossin 


58


conquerits. Fins el 1092 els Banū Hūd de Saragossa i Lleida pagaven paries al comte 

Ermengol IV pels castells de Llorenç, Castelló de Farfanya i Albesa. En virtut dels pactes 

del 1120 entre l'alcaid Avifelel de Lleida i Ramon Berenguer III de Barcelona, aquell, que 

es comprometia a ajudar el comte contra els sarraïns de Tortosa, donava en penyora el 

castell d'Albesa. En rebre Ramon Berenguer III la fortalesa albesana, la donà al comte 

Ermengol VI d'Urgell (1122), el qual, aquell mateix any, féu donació de la dècima 

d'Albesa a l'Església de Solsona. Sembla que la vila d'Albesa, arran de la batalla de 

Corbins, caigué de nou en mans dels almoràvits (1126) i fou recobrada posteriorment en 

acció conjunta per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI (1145). El 1149, abans de la 

conquesta de Lleida, el mateix comte urgellès concedí als templers una peixera prop 

d'Albesa i una sèquia per a regar les terres de Corbins. 

El 1157 es ventilà un plet entre Ermengol d'Urgell i Guerau de Cabrera sobre la 

dominicatura del castell d'Albesa. El 1163 fou atorgada a la vila una carta de poblament. 

En la lluita de Jaume I contra Ponç de Cabrera, que es titulava comte d'Urgell, el castell 

d'Albesa fou un dels que recuperà el sobirà, el qual el cedí en feu al Cabrera (1236). El 

1255 els castells d'Albesa i de Menàrguens eren tinguts per Galceran de Pinós, feudatari 

dels comtes d'Urgell. Jaume I els ocupà a la mort de Cecília de Foix, muller del difunt 

comte Àlvar. La corona en detenia la senyoria superior, ja que el 1278 Ermengol X 

d'Urgell prestà jurament de fidelitat al rei Pere el Gran pels castells d'Albesa i 

Menàrguens. Teresa d'Entença, que heretà el comtat d'Urgell, en esposar-se amb l'infant 

Alfons rebé de Jaume II el castell d'Albesa. Aleshores, el domini directe del castell el 

posseïa Galceran de Pinós. El 1337 el dit domini era posseït per Pere Galceran (II) de 

Pinós, el qual, aquell any, nomenà P. de Montfalcó procurador seu per a l'administració 

de les rendes del castell d'Albesa, la senyoria superior del qual pertanyia als comtes 

d'Urgell. 

En la lluita entre Jaume II d'Urgell i Ferran el d'Antequera, la vila d'Albesa es mantingué 

fidel al Dissortat; del castell d'Albesa partí l'expedició de Jaume II vers la ciutat de Lleida. 

El Trastàmara finalment reté el dit castell i sembla que el demolí. El 1415 el donà, amb la 

vila d'Albesa, al seu fidel Diego Fernández de Vadiello. El 1440 consta, com a senyora 

d'Albesa, la comtessa de Pallars. Al segle XVIII (a la primeria), l'arrendament de les 

herbes d'Albesa corresponia al capítol de Lleida; aleshores, la senyoria del lloc pertanyia 

al comte de Fuenclara, senyoria que detingué aquest fins el 1835. El 1808 Albesa alçà el 

sometent contra els francesos i el 1836 els carlins es posaren un cert temps a resguard a 

les ruïnes del castell. 

Als inicis de la dècada de 1920, el municipi arribà a la xifra de població més alta de la 

seua història. Tanmateix, la Guerra Civil espanyola féu minvar notablement la població, a 


59


més de derruir el campanar d'espadanya de l'església de Santa Maria. L'economia, 

aleshores basada en l'agricultura de subsistència, va anar cedint terreny a una discreta 

economia de mercat, sostenida per les plantacions d'arbres fruiters a l'horta, i de cereals 

a la zona del secà. 

En els darrers anys, la vila ha sofert uns canvis substancials en la seva forma de vida i 

en la demografia. L'arribada del Canal Algerri-Balaguer, que des de l'any 1999, abasteix 

unes 2000 ha de conreu situades a la zona septentrional del terme, ha facilitat l'obertura 

de noves perspectives, en el sector primari local. D'altra banda, el progressiu envelliment 

de la població i un testimonial descens de la població, s'ha frenat en els darrers amb 

l'arribada d'una immigració internacional 

1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior. 


varen entrar en vigor per resolució del Conseller de Política territorial i Obres Públiques, 

en data 19 d’abril de 2010. 

Aquestes Normes Urbanístiques atès el seu caràcter subsidiari, únicament distingeixen 

dos tipus de sòl, el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, efectuant la regulació del sòl urbà, i 

sense preveure sòl urbanitzable. 

1.4.3 Estructura bàsica del territori 

Xarxa viària 

Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel municipi és 

el constituït per la carretera LV-9221 que entra pel sud-oest, provinent de Lleida, i 

després gira en direcció est, amb el nom de LV-9225, fins arribar a Menàrguens. 

L’esmentat eix principal, connecta amb la via estructurant del territori C-12, lo qual 

possibilita una bona comunicació des d’Albesa cap a les dues principals poblacions de la 

zona, Lleida i Balaguer i a partir de les quals es pot accedir a altres vies principals que 

connecten amb la resta del territori. 

A part dels eixos principals esmentats, cal destacar l’existència de tres pistes asfaltades 

que comuniquen Albesa amb Algerri, Castelló de Farfanya i Balaguer respectivament. 

Les dues primeres estan classificades com a vies convencionals dins la xarxa comarcal i 

apareixen al PTPP com a vies a condicionar i per tant, és previsible la millora del seu 

estat a mig termini. 


60


La xarxa estructurant de camins està formada pels següents: 

Finalment, cal destacar l’anomenada “senda verda” com a recorregut peatonal de valor 

paisatgístic, definit pel Ministerio de Medio Ambiente Rural i Marino, que discor vora el 

Noguera Ribagorçana, a traves del territori dels diferents municipis situats vora el riu, 

com és Albesa. 


61

1.4.4 Planejament territorial i sectorial 

Planejament Territorial 


El Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat definitivament el 24 de 

juliol de 2007 i publicat al Diari Oficial de la generalitat de Catalunya, el 5 d’octubre de 

2007, ubica Albesa dins el Subsistema de Lleida, que al seu temps s’inclou dins el 

Sistema de Lleida. 

SUBSISTEMA DE LLEIDA 


62


El subsistema Lleida el formen el municipi de Lleida i tota la seva corona de municipis 

segrianencs que formen la seva àrea d’influència màxima i més directa des del punt de 

vista funcional i més propera des del punt de vista físic, ja que se situen a dintre o a les 

immediacions de l’envolvent formada per l’autovia A-2 al nord i l’autopista AP-2 al sud, al 

corredor de la carretera N-240 en direcció a Osca o al de la carretera N-230, com també 

els municipis noguerencs confrontants que s’hi relacionen preferentment. Inclou 

quaranta-dos nuclis, cinc disseminats i catorze àrees especialitzades que tenen la 

condició d’unitats estadístiques amb dades de població resident el darrer any censal, 

repartits entre divuit municipis: els Alamús, Albatàrrec, Albesa, Alcanó, Alcarràs, 

Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, 

Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida, 

Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Soses, Sudanell, Sunyer, 

Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià. 

La seva població el 2006 era de 180.585 habitants, amb tendència de creixement 

positiva i coincident amb la mitjana de les Terres de Lleida entre 1996 i 2001 i gairebé un 

punt percentual superior a aquesta entre 2001 i 2006. 

Prop del 70% de la població es concentra en el node central, que la va incrementar un 

1% en el període 1996-2001, durant el qual també van créixer tota la resta 

d’assentaments que formen el subsistema, excepte els nuclis d’Alcanó, Alfarràs, Alfés, 

Ivars de Noguera, Malpartit, la Mata de Pinyana, Montoliu de Lleida, el Pla de la Font, la 

Portella, Santa Maria de Gimenells, Sucs, Sudanell, Sunyer i Vilanova de la Barca, tots 

els disseminats i l’àrea especialitzada residencial de la Noguera –al terme de Rosselló–, 

que van perdre població en el període considerat i Torres de Segre, que va romandre 

estable. 

Respecte del període 2001-2006, del qual només es disposa de dades oficials per 

municipis, la majoria va créixer, dels quals els d’Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Alpicat, 

Benavent de Segrià, Corbins, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell, 

Torrefarrera i Vilanova de la Barca se situaven per sobre de la mitjana de les Terres de 

Lleida i Albesa, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar, Artesa de Lleida, Aspa, 

Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida, Montoliu de Lleida, Soses, Torreserona, 

Torres de Segre i Vilanova de Segrià, per sota. 


63


Pel que fa a la capacitat endògena de renovació de la població, el 2001 el grup d’edat de 

0 a 14 anys representava el 14% de la població total del subsistema, xifra superior a la 

mitjana de les Terres de Lleida, i l’Índex d’envelliment assolia un valor de 124, inferior a 

la mitjana. 

El nombre total d’habitatges del subsistema el 2001 era de 66.956, dels quals més del 

85% es localitzava al node central, situant-se a continuació els nuclis d’Alcarràs, amb 

més del 3%, i Alpicat, amb el 2,6%. 

El pes de l’habitatge principal l’any 2001 per al conjunt del subsistema era del 71% 

respecte del total d’habitatges, amb gairebé tots els nuclis amb més de les dues terceres 

parts del total del seu parc d’habitatges respectiu i més de la meitat amb més de les tres 

quartes parts. 

L’increment del nombre d’habitatges principals va ser del 13% entre 1991 i 2001 per al 

conjunt del subsistema i del 12% per al node central. 

La taxa d’ocupació específica el 2001 era del mateix ordre de magnitud que la mitjana de 

les Terres de Lleida tant al conjunt del subsistema (0,65) com a tots els nuclis, llevat 

d’Alpicat i Aspa, en què se situava en el grup immediatament superior a la mitjana. 

La relació entre els llocs de treball localitzats i la població ocupada resident el 2001 era 

de 0,98 per al conjunt del subsistema, superior a la mitjana de les Terres de Lleida (0,90) 

i molt propera a la unitat, punt d’equilibri entre els llocs de treball localitzats i la població 

ocupada resident. 

Pel que fa a especialització relativa productiva, tots els municipis excepte el node central 

–especialitzat en la construcció i el sector terciari la tenien, en grau notable (1,1 a 6,2), 

en el sector primari el 2001. 

La estratègia de creixement que el PTPP de Ponent assigna al nucli de Albesa, és de un 

creixement moderat. 


64


El Pla assigna aquesta estratègia als nuclis estructurants, que són aquells assentaments 

de dimensió urbana de mitjana baixa a mitjana (de més de 500 a menys de 2.000 

habitants) que no són polaritats destacades existents o proposades pel Pla, però que 

exerceixen un cert paper estructurant i tenen unes condicions de connectivitat i 

accessibilitat i de disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat que els permet 

acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball més enllà de la seva pròpia 

demanda endògena 

El Pla estableix com a límit dins el seu horitzó temporal que la superfície de sòl a 

desenvolupar, és a dir, la del sòl urbanitzable més la del sòl urbà pendent de 

desenvolupament, no ha d’excedir, en conjunt, el 30% de la superfície del sòl consolidat, 

entenent per aquest, la superfície que inclou tots els sòls consolidats o urbanitzats en la 

data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús 

dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent-hi tota la 

seva superfície viaria, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes 

trames, que estan incloses pel verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes 


65


trames, que estan incloses pel pla territorial en els àmbits de les àrees urbanes i les 

seves extensions assenyalats en els plànols. 

Aquest percentatge inclou un coeficient de ròssec per raó de la rigidesa del mercat i de la 

opcionalitat de desenvolupament alternatiu. 

Es per tant, un objectiu del nou POUM a redactar, l’adaptació quantitativa de les 

determinacions relatives a nous creixements a aquestes previsions del planejament 

territorial, així com a la resta de determinacions en relació a les Sistema d’Assentaments, 

el Sistema d’Infrastructures de Mobilitat i Transport i el Sistema d’Espais Oberts, fixades 

des de la lògica de l’equilibri territorial de les terres de Ponent. 

MODEL TERRITORIAL. Albesa –Nucli estructurant 


66


CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE .MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE 

NOVEMBRE 2010


Pla d’Espais d’Interès Natural/Xarxa Natura 2000 

Dins l’àmbit del terme s’identifica un espai d’interès natural o protegit segons el decret del 

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat el 1992 i per la xarxa Natura 2000, aprovada 

definitivament en data 05/09/2006. Es tracta de l’espai PEIN de l’Aiguabarreig Segre- 

Noguera Ribagorçana que s’inclou parcialment dins el municipi d’Albesa, ocupant únicament 

una estreta franja en el límit sud-oest del terme municipal amb el municipi veí de La Portella. 

Aquest espai constitueix una àrea singular, que ofereix un notable contrast paisatgístic dins 

la plana agrícola del Segrià. Els boscos de ribera i la superfície d'aigua dels dos rius 

presenten un interès paisatgístic destacable pel canvi cromàtic que ofereixen respecte a les 

terres seques de l'entorn. L'espai comprèn el curs fluvial de la Noguera Ribagorçana, des del 

mateix municipi d’Albesa, i del Segre des de Vilanova de la Barca fins a aigües avall del seu 

aiguabarreig. 


.

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’ALBESA- MEMÒRIA - GENER 2012 

No existeix en canvi, cap Lloc d’interès comunitari (LIC) dins del terme municipal, tal i com 

es pot veure en el gràfic adjunt. 


70


Catàleg del Paisatge de les Terres de Ponent 

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al 

Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d’octubre de 2006, fou aprovat 

definitivament el 10 de setembre de 2008 (Edicte de 10 de setembre de 2008, sobre una 

Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques d’aprovació definitiva del 

Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida) 

D’acord amb el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida el municipi està inclòs en dos de 

les unitats de paisatge definides: 

• Unitat 12, Paisatge fluvial del Segre. 

• Unitat 17, Plana d’Algerri-Balaguer. 


71


Detall corresponent a l’àmbit de Albesa i entorn del Mapa 1 de Unitats de paisatge, del 

Catàleg de paisatge de les terres de Lleida. 


72


Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a Albesa 

es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial. 

Paisatges d’atenció especial 



73


En referència a l’exposició visual, una part important del municipi es considera de baixa 

exposició, tot i que al est i al nord del nucli i ha superfícies amb una exposició alta. No es 

localitzen zones catalogades com a horitzó persistent. 

Exposició visual 



74


1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament 


varen entrar en vigor per resolució del Conseller de Política territorial i Obres Públiques, en 

data 19 d’abril de 2010. 

Aquestes Normes Urbanístiques atès el seu caràcter subsidiàri, únicament distingeixen dos 

tipus de sòl, el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, efectuant la regulació del sòl urbà, i sense 

preveure sòl urbanitzable. 

Això impossibilita en el municipi el desenvolupament o la transformació de sòl per a nous 

creixements, la implantació d’un sector industrial, la obtenció gratuïta de superfícies de sòl 

públic destinada a espais lliures o equipaments públics (necessaris per cobrir les necessitats 

actuals en el municipi, com és el cas del projecte del nou pavelló esportiu), la reserva de 

terrenys destinats a habitatges de protecció pública i en general, qualsevol actuació 

urbanística fora de la vigent delimitació de sòl urbà. 

1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic 

El patrimoni històric i arquitectònic de Albesa recollit a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic 

de Catalunya i l’Inventari Arqueològic de Catalunya és el següent: 

Nivell 1 Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) 

1 - Església Parroquial de l’Assumpció 

2 - - El Castell d’Albesa 

3 - La Creu de Terme 

Nivell 2 Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) i assimilables. 

4 - Cementiri Municipal: Capella de Sant Roc 

5 - Habitatge a la plaça Major 

6 - Edifici al carrer del Forn 

7 - Edifici al carrer Felip Rodès 

8 - Pont d’Albesa 


75

Nivell 3 Patrimoni arqueològic 


1 - Vil·la romana del Romeral 

2 - Castell d’Albesa 

3 - Església de Santa Maria de l’Assumpció 

4 - Jaciment de Cantaperdius 

5 - Jaciment Torre Sulla o Torresulla 

6 Vil·la romana d’Albesa 

7 Jaciment de Camporrells o Camporrellets 

8 Jaciment del Tossal de Cal Montblanc 

9 Mosaic romà del Romeral 

El POUM revisa, confirma i amplia aquest llistat de bens i elabora una fitxa individualitzada 

per a cada un d’ells 

1.4.7 Serveis 

Els traçats de les xarxes bàsiques de serveis existents corresponents a l’aigua potable, 

hidrants per a incendi, gas, enllumenat públic, subministrament elèctric, telecomunicacions i 

sistemes d’evacuació de les aigües residuals o de pluja són és el grafiats als plànols 

d’informació de la sèrie I.7.1. 


76


1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 

El programa de Participació Ciutadana es va iniciar amb anterioritat a la redacció d’aquest 

POUM. 

Prèviament a l’inici de la redacció de l’Avanç per aquest equip redactor, la corporació 

municipal va exposar al públic els Treballs previs corresponents al document de planejament 

general en redacció en aquell moment. Això va donar lloc a la presentació de suggeriments 

per part de la població i a la celebració de diferents reunions entre la corporació i els 

diferents agents urbans i particulars, de tot el qual es van extreure unes primeres 

conclusions que varen ser tingudes en compte en la redacció de l’Avanç i les primeres 

propostes de l’ordenació. 

Aquest procés de participació ciutadana va continuar, un cop exposat al públic l’Avanç de 

planejament, mitjançant una sessió publica d’exposició dels criteris i objectius del document. 

En aquesta reunió es van formular, per part dels particulars o representants de diverses 

d’associacions, diferents aportacions i propostes que un cop efectuat el seu anàlisi i 

valoració van ajudar a redefinir i concretar els treballs iniciats aleshores. 

També durant el termini d’informació pública, legalment establert, els particulars van 

formular diferents suggeriments, que, valorats conjuntament amb l’equip de govern 

municipal, van estar recollits total o parcialment en la seva majoria. 

Paral·lela i simultàniament a l’ informació pública del document d’Avanç i de l’Estudi 

Ambiental preliminar, es varen sol·licitar els informes preceptius dels diferents organismes 

competents, les determinacions dels quals, de caràcter preceptiu, varen esser incorporades 

en el document que correspon a l’Aprovació Inicial del POUM, del qual forma part aquesta 

memòria. 


77

1.6 DIAGNOSI 


1.6.1 .Elements territorials i ambientals 

Pel que fa als aspectes territorials del municipi, l’aprovació, en aquests darrers anys del Pla 

Territorial Parcial de Ponent i del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, que inclouen 

determinacions normatives d’aplicació al municipi, així com la posada en funcionament del 

canal Algerri-Balaguer, que ha transformat substancialment les característiques físiques 

(parcel.lari, estructura de camins secundaris,..) i la funcionalitat del territori del terme 

municipal i entorn, fan necessari el recull i adaptació, per part del POUM, de les seves 

determinacions. 

Es considera important recollir també, i integrar dins les propostes d’ordenació del sòl no 

urbanitzable d’aquest POUM, l’anomenada “Senda verda” vora el riu Noguera Ribagorçana, 

en la part del seu traçat inclòs en el terme municipal d’Albesa, projectada i definida pel 

Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino, en tant que element d’innegable valor 

paisatgístic i qualitatiu del territori, que aquest document vol potenciar. 

Pel que fa a infraestructures de mobilitat, no hi ha constància de la previsió d’implantació de 

cap nou traçat viari de caire territorial en el municipi. 

Des del punt de vista ambiental, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya aquest 

document de POUM, inclou una diagnosi detallada del municipi. 

1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament. 

Tot i el context actual de poca dinàmica urbanística, en l’apartat de demografia i població 

d’aquesta Memòria, es pot observar una certa tendència al creixement de la població 

d’Albesa a partir del 2008 (veure Gràfica d’evolució recent del municipi d’Albesa (1998- 

2011)), deguda en part al fenomen de la immigració. 

Això, juntament amb la previsió d’un sector industrial fins ara inexistent en el municipi, factor 

que normalment comporta l’atracció de un cert nombre de població externa vinculada a les 

noves activitats que s’implantin, i conseqüentment, una demanda de sòl residencial nou en 

el municipi, porta a preveure per part d’aquest POUM, un creixement moderat, coherentment 

a les característiques del municipi, i també,conseqüentment, un reequipament proporcionat 

a aquest. 

Aquestes noves necessitats d’habitatge, tot i constituir una previsió a llarg termini, precisen 

d’una regulació urbanística pel que fa a la ubicació dels nous creixements, la seva gestió i 


78


desenvolupament progressius, de forma que es garanteixi la correcta integració d’aquests 

amb els teixits ja consolidats, i especialment si la futura execució d’aquests, mitjançant la 

seva urbanització i edificació, no es preveu en forma d’actuacions o promocions grans i 

unitàries, sinó en forma de petites actuacions, en progressives fases temporals, d’acord als 

mecanismes previstos per la legislació urbanística. 

Pel que fa a les necessitats de reequipament, són fonamentalment les de complementar les 

superfícies d’espais lliures i equipaments existents, de forma proporcional a la dimensió de 

la població actual i la corresponent als nous creixements proposats, tot conformant una 

estructura que interrelacioni les diferents parts del nucli i potenciï els seus elements 

singulars, alhora que els connecti amb el territori de l’entorn i els seus espais naturals . 


L'agricultura és la base econòmica del municipi, i ocupa una bona part de la població. 

Tradicionalment, les terres s'han repartit en dos sectors diferenciats: el situat al sud de 

regadiu (la sèquia d'Albesa, de 12 km de llargada, pren l'aigua d'una peixera a la Noguera, 

dins el terme d'Algerri) i el situat al nord, a cota superior, de secà, que s'estén des de l'ermita 

de Sant Roc vers tramuntana i ponent i és travessat pel camí de Castelló. 

Aquesta delimitació inicial ha canviat en els últims anys amb la posada en marxa del canal 

Algerri-Balaguer. 

El regadiu del municipi s'impulsà amb la inauguració de la xarxa de reg del canal Algerri- 

Balaguer l'any 2001 (el canal afecta unes 2 200 ha al terme). Hom conrea principalment 

cereals (ordi, blat de moro), arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers), farratge i 

oliveres. 

La ramaderia complementa l'agricultura, i se centra en la cria de bestiar porcí, boví i aviram. 

Pel que fa al sector secundari, les activitats són en general d’interès local, existeix la 

cooperativa agrària de Sant Roc, que constitueix el principal establiment d’activitat del 

municipi i la gènesis del teixit industrial actual. 

Resulta per tant evident que existeix una mancança important de sòl industrial que permeti 

acollir la petita i mitjana industria procedent de noves iniciatives que puguin sorgir 

generadores d’activitat i/o la reubicació d’alguna de les activitats ja existents en el municipi. 


79


1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments 

Espais lliures 

Dins el nucli urbà d’Albesa, l’espai lliure més important és el constituït pel turó del Castell, 

tant per la seva posició central com per la seva dimensió, a més de incloure un element de 

patrimoni amb categoria de BCIN (Castell d’Albesa) i un jaciment arqueològic amb el mateix 

nom. Tot i el seu innegable valor, la seva pendent, en tant que turó, disminueix la 

funcionalitat i accessibilitat i conseqüentment les possibilitats de gaudi per part dels 

vil·latants. 

La resta de zones verdes existents a la població la constitueixen les diferents places o 

placetes, de vegades en forma de petits eixamplaments de l’espai viari públic, que doten de 

qualitat urbana al teixit consolidat: Es tracta dels espais següents: Plaça dels Sarraïns, Plaça 

de la Pedrera, Plaça davant el Centre Cívic, Plaça de l’Arcada, Plaça Portal, Plaça dels 

Retaulers. 

Es detecta, per tant, la manca d’una superfície de zona verda gran dins el sòl urbà, amb 

capacitat per acollir les diferents activitats lúdiques a l’aire lliure que es puguin donar a la 

població i amb una posició propera al centre, que la faci accessible i funcional. Per tal de 

subsanar aquest aspecte, la proposta defineix un parc d’important dimensió, que a més de 

respondre als requeriments descrits, es situa en una posició privilegiada com a mirador 

sobre les terrasses situades al sud del nucli i fins al riu. 

Aquest parc urbà, forma part de la proposta del POUM consistent en implementar noves 

zones verdes mitjançant la delimitació de sectors en sòl no urbanitzable i Plans de millora 

urbana que, en el seu desenvolupament, aportaran a la població, de forma obligatòria i 

gratuïta, nous espais destinats a aquest ús, proporcionals al sostre residencial de nova 

implantació corresponent als futurs creixements. 

Cal destacar també l’espai lliure lineal vora la sèquia d’Albesa, que en alguns punts on és 

possible, com al final del carrer del Corriols s’eixampla constituint una petita placeta. Aquest 

espai constitueix un element identificatiu i característic a potenciar dins la xarxa d’espais 

lliures del municipi. 


80


Per altra banda, i amb l’objecte de posar en valor els espais existents i vincular-los amb la 

seva riquesa patrimonial i cultural, el POUM defineix un recorregut peatonal anomenat “la 

senda arqueològica” que vincula entre sí alguns dels espais lliures més representatius de la 

població i amb valors arqueològics reconeguts. La “senda arqueològica”, parteix de la plaça 

davant del Centre cívic, envolta el centre històric de la població, passa per l’església de 

l’Assumpció, per continuar el seu recorregut envoltant i introduint-se en l’esmentat turó del 

Castell per, finalment, tornar al punt d’inici, al Centre cívic. 

Fora del sòl urbà, però molt estretament lligats a aquest per la seva posició, cal destacar 

també la xarxa de tossals que caracteritzen el nucli i que queden englobats en el marge 

nord-est del poble, en voltats del teixits residencial consolidat. 

Històricament, no s’ha tingut el just respecte per aquests i han anat apareixent algunes 

construccions en els peus d’aquests relleus malmetent-ne la seva imatge. Caldria preservar i 

mantenir la identitat d’aquesta xarxa de tossals, que representa el marc natural i l’escenari 

del propi poble, pel seu valor paisatgístic i per la seva importància estètica i visual. En 

aquest sentit, la proposta s’adressarà a protegir-ne la identitat i la relació que estableixen 

amb el nucli procurant que es mantinguin lliures d’edificació i d’actuacions que alterin les 

seves condicions naturals. 

També fora del sòl urbà, al nord de la població, es qualifica com a zona verda la superfície, 

de propietat municipal, situada vora el Cementiri, que constitueix un important punt de 

mirador sobre el paisatge del territori de l’indret, tal i com es posa de manifest al Catàleg de 

paisatge de les terres de Lleida. 

Finalment, i per tal de suplir la mancança quantitativa d’espais lliures públics en relació a 

l’edificacabilitat consolidada en el municipi, tal i com estableix la legislació urbanística vigent, 

el POUM qualifica una important superfície de zona verda formada per una franja ampla 

vora la carretera de Lleida que s’eixampla en un gran espai vora el riu, que constituirà un 

parc fluvial vora el riu Noguera Ribagorçana, en terrenys de propietat pública 

majoritàriament, i exercirà també un important paper vertebrador entre la zona esportiva 

existent i la “senda verda” definida pel Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino, de 

forma que aquest recorregut de gran valor natural i paisatgístic, es connecti i s’incorpori dins 

la xarxa global d’espai lliures definida per aquest POUM en el municipi. 


81

Equipaments 


En general, el municipi d’Albesa té un nivell adequat de dotació d’equipaments, ja que 

disposa d’una zona esportiva a l’aire lliure amb camp de futbol i piscines, al sud de la 

població, a peu de la carretera de Lleida, una altra àrea d’equipament en una posició més 

central a l’inici del carrer de la Creu, on s’ubica el Centre Cívic, el consultori mèdic, el 

Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària l’Àlber i la guarderia municipal, així com altres 

equipaments de caire administratiu i cultural, com l’Ajuntament i la Biblioteca pública, i de 

caire religiós, com la església de l’Assumpció, en el centre històric de la població i el 

Cementiri municipal, situat en el sòl no urbanitzable al nord de la població. 

Tot i això, cal destacar la necessitat per part del municipi, de complementar l’equipament 

esportiu existent amb un altre que permeti acollir un pavelló municipal poliesportiu. El POUM 

dona resposta a aquesta previsió mitjançant la qualificació, com a sistema general 

d’equipaments, d’una important superfície, amb un bon valor de posició, prop del centre i de 

la resta d’equipaments culturals i escolars de la població. La inclusió d’aquesta superfície 

parcialment dins els diferents àmbits de gestió, permetrà la seva obtenció total mitjançant 

cessió gratuïta, o altres mecanismes previstos per la legislació urbanística vigent. 

Pel que fa a l’equipament esportiu a l’aire lliure existent, desagregat del nucli de població, es 

preveu la seva futura ampliació i, tal com es descriu en l’apartat anterior, amb la voluntat de 

millorar la seva relació i connectivitat amb l’entorn, no només de forma rodada a traves de la 

carretera de Lleida, sinó també i de manera molt expressa, de forma peatonal o amb 

bicicleta, es connecta amb una franja verda vora la carretera de Lleida, amb el parc fluvial 

vora el riu i el recorregut de la “senda verda” situada en d’indret i que es perllonga més enllà 

dels límits del terme municipal. 

1.6.5 Els àmbits edificats i edificables : la morfologia urbana 

Morfològicament el nucli d’Albesa presenta un casc antic d’estructura compacta i irregular, 

que es va diluint a mida que es conformen els creixements posteriors, desdibuixant el límit 

del sòl urbà. 

El nucli fundacional s’assentà al peu del tossal on hi havia el castell i les edificacions es van 

disposar a l’entorn de l’església de Nostra Senyora Assumpció. A mesura que la vila s’ha 

anat expandint, altres tossals han quedat inserits dintre o en els límits del poble. 


82


En general els creixements posteriors al nucli històric, s’han ordenat seguint la traça dels 

camins que comunicaven la població amb els camps de conreu. Aquesta tendència ha 

format teixits que responen una lògica d’adaptació del tipus de parcel·lació predominant, 

principalment finques rústiques. La sèquia d’Albesa que transcorre paral·lela a la Noguera 

Ribagorçana marca, per una part, el límit sud-occidental entre el nucli urbà i els camps de 

regadiu, mentre que cap a llevant dibuixa el marge entre el casc i els creixements posteriors. 

Cal destacar la secció que s’ha esdevingut en el carrer de la Sèquia, conformada a partir del 

canal que proporciona al conjunt identitat i singularitat, sent un dels espais més interessants 

del poble. 

La tipologia edificatòria principal es caracteritza per l’agrupació lineal de parcel·les estretes i 

profundes que conformen front de façana a carrer. La majoria són cases unifamiliars entre 

mitgeres de dues o tres plantes amb coberta inclinada de teula i parets arrebossades. Els 

edificis es van alineant a carrer de forma compacta, configurant, en el casc antic, carrers 

irregulars i molt estrets que en algun punt no permeten el pas de vehicles. 

Els creixements posteriors s’han anat desenvolupant, per una banda, al llarg del carrer de la 

Creu, amb edificacions entre mitgeres alineades a vial que configuren un teixit bastant 

compacte, mentre que a la part meridional de poble, les cases de diverses tipologies es 

barregen amb tallers, magatzems,.formant un teixit mixt i espais d’activitat industrial que han 

anat conformant una trama discontinua i dispersa que fa que en molts casos no sigui clar el 

límit del sòl urbà consolidat respecte el sòl no urbanitzable. 

La diagnosi del parc edificat al municipi d’Albesa, en la part mes antiga, és d’un teixit amb 

una certa homogeneïtat tipològica, que presenta però múltiples símptomes d’envelliment de 

la fabrica i obsolescència dels seus habitatges, els quals fan necessària la seva renovació , i 

si s’escau la seva substitució. 

Pel que fa a la resta del teixit edificat, presenta una excessiva diversitat tipològica en alguns 

àmbits, deguda al fet de l’absència total de planejament urbanístic fins l’any 2010. Aquesta 

mancança de regulació del teixit edificable quedarà subsanada atenent les especifitats 

d’Albesa, mitjançant la regulació normativa d’aquest POUM, atenent de forma adequada la 

demanda futura de totes les tipologies: habitatges unifamiliars aïllats, aparellats, blocs 

plurifamiliars aïllats, etc..,de forma adequada. 


83


1.6.6 Diagnosi de la Mobilitat Actual 

Circulació i Xarxa viària 

Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel municipi és el 

constituït per la carretera LV-9221 que entra pel sud-oest, provinent de Lleida, i després gira 

en direcció est, amb el nom de LV-9225, fins arribar a Menàrguens. 

L’esmentat eix principal, connecta amb la via estructurant del territori C-12, lo qual possibilita 

una bona comunicació des d’Albesa cap a les dues principals poblacions de la zona, Lleida i 

Balaguer i a partir de les quals es pot accedir a altres vies principals que connecten amb la 

resta del territori. 

La resta d’eixos viaris existents en el terme municipal són camins locals. 

A part dels eixos principals esmentats, cal destacar l’existència de tres pistes asfaltades, que 

formen part de la xarxa bàsica de vies rurals, i comuniquen Albesa amb Algerri, Castelló de 

Farfanya i Balaguer respectivament. Les dues primeres estan classificades com a vies 

convencionals dins la xarxa comarcal i apareixen al PTPP com a vies a condicionar i per 

tant, és previsible la millora del seu estat a mig termini. 


84


Pel que fa a la xarxa viària rural del municipi, respon, bàsicament, a la geomorfologia i el 

tipus de parcel·lació. Es pot establir una classificació de la xarxa viària rural, formada per 

camins, en funció de l’ús principal, la intensitat de pas i les seves característiques, 

generalment en grava o terra natural. Diferenciem entre: 

• Xarxa bàsica. Es refereix a aquella xarxa viaria de connexió intermunicipal, és a dir, amb 

poblacions veïnes, amb les quals es mantenen fluxos en funció de l’existència de les vies 

més ràpides i l’estat del ferm. S’estructura com una xarxa radial i d’ella n’arrenquen altres 

camins de menor amplada que, en algun cas, connecten vials principals entre si. Formen 

part del domini públic i per aquest motiu, el manteniment és a càrrec de l’ajuntament. 

Formen part d’aquest xarxa bàsica els camins següents: 

XARXA BÀSICA DE CAMINS 

• Xarxa secundària. No constitueix un enllaç preferent entre nuclis, però es refereix a camins 

que reben una intensitat notable de trànsit agrícola, que comprèn turismes, motocicletes, 

tractors i altres tipus de maquinària, que en alguns casos, comuniquen vials de la xarxa 

bàsica. També formen part del domini públic i per això, també són arranjats a càrrec de 

l’ajuntament. Recentment, amb la concentració parcel·laria efectuada en el municipi, aquests 

camins han estat substituïts per una xarxa de camins més ortogonal i de traçat més racional, 

coherentment a la nova geometria i dimensió de les parcel·les resultants. 

Pel que fa a la vialitat urbana, a banda de la xarxa principal de vehicles, la xarxa interna que 

s’estén a partir de la xarxa principal no presenta problemes de circulació rellevants, sobretot 

degut a la mínima densitat de trànsit que acull. En l’actualitat, Albesa no compta amb carrers 

de zona 30, carrers de convivència o carrers de vianants. 


85


Pel que fa a la mobilitat prevista entre el teixit residencial existent i proposat i el sector 

industrial proposat, la bona connexió entre aquests dos àmbits permetrà, amb tota facilitat, 

els recorreguts peatonals o en bicicleta, entre ells. 

També es considera aconsellable complementar la xarxa viària descrita amb recorreguts 

que interrelacioni la vialitat urbana amb la del territori de l’entorn, amb la gran zona esportiva 

existent i proposada, al sud del municipi, connectant amb la senda verda i amb la gran zona 

verda proposada vora el riu. 


86

Estacionament 


Existeix un dèficit d’aparcament públic al nucli antic fruit de la predominança de cases 

unifamiliars entre mitgeres i cases antigues sense garatge que pugui encabir els vehicles. 

Això provoca estacionaments indeguts a la vorera o en la pròpia calçada que, agreujat per la 

reduïda amplada dels carrers en aquesta zona, provoca dificultats de pas per als vehicles i 

persones. 

Cal adoptar mesures urbanístiques i de caràcter sensibilitzador per evitar aparcaments 

sobre la vorera pel perill que suposa pels vianants i sobretot en la xarxa principal de vianants 

del municipi. 

De totes formes, les reduïdes dimensions del nucli urbà fan que els destins siguin fàcilment 

accessibles a peu, tenint en compte que per a distàncies inferiors a 3 km moure’s a peu és 

el mitjà de transport més eficient. Complementant el disseny urbà amb el fet de prioritzar 

mitjans de transport més sostenibles, el problema de l’aparcament a Albesa s’ha de reduir 

significativament. 

1.6.7 Xarxes de serveis 

Analitzat el nucli d’Albesa no es detecten mancances ni problemes rellevants excepte els 

derivats de l’antiguitat de la xarxa en determinats sectors i zones del nucli i la necessitat del 

seu manteniment i renovació. 

El municipi disposa de tots els serveis tècnics necessaris i de les instal·lacions de 

tractament, captació i dipòsit, i depuració propis o mancomunats amb els municipis veïns. 

Està prevista la millora de l’abastament d’aigua a partir de l’abastament mancomunat a 

diferents nuclis, projectat des del embassament de Santa Anna 

1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures 

En el capítol 1.4.2 d’aquesta Memòria “Evolució del planejament general i derivat” es detalla 

l’estat del desenvolupament urbanístic actual. 

Pel que fa a les necessitats futures, a nivell general, poden resumir-se en les següents: 


87


- Necessitat de generar una regulació detallada del sòl urbà que reculli les 

preexistències actuals i permeti la compleció del teixit urbà de forma harmònica amb 

aquestes preexistències i amb els elements característics del nucli. 

- Necessitat de creació d’un sector per a usos industrials i terciaris. 

- Necessitat de possibilitar per als nous creixements residencials, tipologies variades 

d’habitatge. 

- Necessitat de dotar al nucli d’un equipament cobert destinats als usos esportius i 

escolars. 

- Necessitat de complementar les instal·lacions esportives ja existents en la carretera 

de Lleida. 

- Necessitat de complementar els espais lliures urbans existents amb un gran parc 

urbà integrat en el nucli que permeti acollir noves activitats derivades dels nous 

requeriments i ajustat a les noves demandes de la població. 

- Necessitat de crear un gran parc fluvial en contacte amb un espai natural de qualitat i 

connectat amb la senda verda projectada. 

- Necessitat de generar una regulació detallada del sòl no urbanitzable adequada a la 

nova situació generada per la posada en marxa del canal Segarra i Garrigues, i 

protegir i posar en valor els elements naturals i paisatgístics específics del municipi 

d’Albesa. 

1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual 

Es objectiu d’aquest pla, donar resposta a totes aquelles mancances i incoherències, de 

caire urbanístic, plantejades en el municipi fins a la data, i això porta a ampliar la 

classificació del sòl i a completar alguns aspectes en la zonificació i traçat viari de la 

ordenació vigent, especialment de l’ordenació i regulació de l’edificació, coherentment a la 

funció de figura de planejament general específica per al municipi d’Albesa que aquest 

POUM comporta. 


88


2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ 

2.1 OBJECTIUS I CRITERIS 

2.1.1 Objectius i criteris generals 

Segons l’article 3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005) el primer principi general 

de l’actuació urbanística, per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i 

futura, és donar compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es 

defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient. 

Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació 

dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. 

Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible, 

comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que: 

-evitin la dispersió en el territori, 

-afavoreixin la cohesió social, 

-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, 

-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i 

-consolidin un model de territori globalment eficient. 

Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), les determinacions del 

planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de 

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics. 

El Pla d’ordenació té com a objectiu pròpiament urbanístic el plantejar l’estructura general de 

la població, definit els carrers, els espais lliures i equipaments principals, que han de 

permetre imaginar l’ordenació futura, assegurant una bona qualitat de vida pels ciutadans, i 

posant en valor el caràcter propi i els elements diferenciadors d’Albesa. 


89


El Pla defineix els nous creixements, delimitant uns àmbits o sectors, en bona part a 

desenvolupar pels privats, però sobre els mateixos defineix les propostes urbanístiques 

generals, d’interès general de la població, que permetin que encara que s’actuï 

independentment, la suma dels diferents sectors doni una ordenació global de qualitat 

urbanística, ambiental i paisatgística. 

També són objectius urbanístics: 

a) La diferenciació clara entre l’ús residencial i l’industrial, definint una àrea pròpia per 

cada un d’aquests dos usos, però al mateix temps, ubicant aquestes dues àrees 

espacialment properes, a l’objecte de facilitar la mobilitat entre els dos grans usos, i 

també d’aconseguir un sector industrial amb òptimes condicions d’accessibilitat des 

de les principals vies estructurants del territori més proper. 

b) Establir una estructura clara i jerarquitzada del nucli, utilitzant: 

- els elements naturals, que ja van condicionar originalment l’estructura i la 

formació del teixit ja consolidat, com son els turons i la topografia, tot reforçant el 

seu paper estructurador 

- les vies de connexió territorial, que han configurat la jerarquia viària actual, a 

partir de les quals es configuren els nous traçats viaris, complementant les 

connexions entre les mateixes 

- la sèquia d’Albesa, que alhora de ser una infraestructura constitueix un 

recorregut de caràcter paisatgístic ubicat en una situació topogràfica que permet 

visualitzar i efectuar una lectura clara de les diferents parts de la població i del 

seu entorn immediat, sobre el que es recolzen bona part dels espais lliures 

públics que preveu el POUM, i del sistema d’equipament concentrat en un gran 

paquet. 

c) Preservar el caràcter del nucli antic d’Albesa i els seus elements patrimonials 

d) Establir les noves zones de creixement en continuïtat amb el teixit consolidat, amb 

una estructura viària ortogonal, connectada als eixos mes importants del nucli, que 

configura unes illes amb les dimensions adequades per encabir noves tipologies 

edificatòries. 

e) Preveure les necessitats d’habitatge assequible, mitjançant les reserves del 30% 

d’habitatge de protecció pública, i sense crear barris especialitzats en un sòl tipus 

d’habitatge. 


90


f) Millorar els serveis urbans, entenent-se com a xarxes homogènies que serveixin al 

conjunt del poble. 

g) Garantir i protegir la continuïtat dels camins principals, i la potenciació de la senda 

verda projectada que constitueix un recorregut paisatgístic en el que es recolza i 

s’integra el gran parc fluvial que preveu el POUM. 

h) Protegir el patrimoni arquitectònic, cultural i arqueològic per remarcar els elements 

d’identitat del nucli i del conjunt del terme, com són els edificis, elements o conjunts 

arquitectònics singulars, i les importants restes arqueològiques del municipi. 

2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació 

Les alternatives que es poden plantejar en el planejament urbanístic d’Albesa en els pròxims 

20-25 anys són diverses i varien segons el model territorial que es formuli. 

Pel que fa als creixements, entre l’alternativa de models de creixement dispersos en el 

territori, de baixa densitat, i la del creixements compactes, en continuïtat amb el nucli 

consolidat, i densitat mitjana-alta, s’opta per aquest última, d’acord a l’objectiu de 

desenvolupament urbanístic sostenible. 

Pel que fa a la localització del creixement industrial, entre l’alternativa de diferents sectors 

disgregats en el territori, i allunyats del nucli, que donin resposta a iniciatives concretes que 

sorgeixin en el municipi, i la de apostar pel creixement en una única ubicació, contigua al 

teixit residencial i per tant amb fàcil accessibilitat, s’opta per aquesta última, i amb aquest fi, 

es proposa ampliar el teixit industrial existent (ocupat essencialment per la cooperativa) amb 

un nou sector industrial, ubicat al sud-est de la població en contacte amb accés directe i 

façana a la carretera de Menàrguens i delimitada pel nou vial de circumval·lació que preveu 

el POUM. 

Pel que fa a la localització del creixement residencial, l’alternativa o model proposat pel 

POUM opta clarament per concentrar el fet urbà i la urbanització d’ús residencial a l’entorn 

de la població existent, apostant per la continuïtat del sòl urbanitzat, de manera que el 

procés urbanitzador sigui econòmic i racional. Els nous sectors es proposen com a 

reompliment i compleció del teixit actual amb unes dimensions acotades i proporcionades a 

la dinàmica actual i prevista. 

Pel que fa a la localització dels sistemes s’opta clarament per la seva agrupació, en 

contraposició a una localització fragmentada en cada un dels sectors, obtenint d’aquesta 


91


forma dos grans àmbits d’equipament (esportius i escolars) i dos grans àmbits d’espais 

lliures ( parc urbà i parc fluvial) pel conjunt de la població. 

2.1.3 Descripció : característiques bàsiques 

Estructura viària. 

La proposta parteix de l’anàlisi de la jerarquia de la vialitat existent, per acabar definint la 

vialitat proposada, tal i com es grafia en el plànols O.1.4 “Elements estructuradors” O.2 

“Ordenació del sòl no urbanitzable”, on es diferencien les següents categories de vialitat: 

- Xarxa territorial bàsica : aquelles vies que tal i com es reconeix en el PTPP, tenen 

un rellevant paper estructurant en l’àmbit del pla, en aquest cas, el terme municipal 

d’Albesa. 

- Xarxa viària bàsica : aquells vials amb rellevant paper estructurant dins l’àmbit urbà i 

entorn immediat. 

- Viàri complementàri : Camins : aquelles vies amb important paper estructurant dins la 

xarxa de camins rurals del municipi. 

La proposta del POUM en relació a aquest aspecte, a nivell d’estructura territorial, recull les 

previsions del Pla territorial parcial de ponent, tant pel que fa al eix principal com a les vies 

secundàries. 

Cal destacar també, dins l’estructura territorial, però formant part de la xarxa de camins, la 

proposta de recollir i regular des del punt de vista urbanístic l’anomenada “Senda verda” vora 

el riu Noguera Ribagorçana, projectada i definida pel Ministerio de Medio Ambiente Rural y 

Marino, en la part del seu traçat inclòs en el terme municipal d’Albesa. 

A nivell territorial el POUM també protegeix i garanteix la continuïtat de la xarxa de camins 

existent. 


92


Pel que fa a la estructura del nucli el POUM, conseqüentment a les propostes territorials, 

preveu la transformació dels traçats actuals de les carreteres de Menàrguens i de Lleida en 

les vies urbanes estructurants de la població i dels nous creixements, conjuntament amb el 

carrer de la Creu, que, per la seva situació i dimensions conjuntament amb l’ordenació 

proposada, dignifiquin els accessos principals a la població i al nucli antic i puguin acollir 

determinats usos comercials i terciaris. 


93


Per altra banda acompanyant els nous creixements proposats es preveu el traçat d’un altre 

eix de circumval·lació, que connecta el dos vials anterioment indicats, preveient la seva 

perllongació fins al carrer de la Creu constituint una alternativa al pas de vehicles per l’interior 

de la població en direcció est-oest. 

En la resta de la xarxa urbana i per als vials secundaris el POUM defineix una estructura en 

continuïtat, produint les mínimes afeccions, garantint en els nous creixements unes amplades 


94


mínimes, adients a la seva funcionalitat, evitant la duplicitat innecessària per tal d’optimitzar 

el seu traçat afavorint la sostenibilitat econòmica en els nous creixements. 

Creixement residencial. 

El model proposat per aquest POUM opta clarament per concentrar el fet urbà i la 

urbanització d’ús residencial a l’entorn de la població existent, apostant per la continuïtat del 

sòl urbanitzat, de manera que el procés urbanitzador sigui econòmic i racional. 

Les propostes de creixement residencial del POUM s’efectuen bàsicament en la banda sud 

de la carretera de Menàrguens i en la banda oest de la carretera de Lleida, reomplint dos 

grans buits urbans existents mitjançant la seva reordenació, ja que altrament restarien com a 

interiors de dos gran illes inaccessibles. 

Creixement industrial. 

El POUM tal com s’ha indicat anteriorment, apostant per una posició en continuïtat amb el 

nucli urbà, proposa l’ampliació del teixit urbà industrial existent amb la creació d’un nou 

creixement industrial confrontant amb la carretera de Menarguens 

Aquest nou sector presenta una bona accessibilitat en tant que té accés directe des de la 

carretera de Menàrguens i alhora s’efectua una previsió dins del mateix sector d’una via de 

circumval·lació que el limita per la seva banda sud-est, i per tant, tot i la seva proximitat al 

nucli urbà, permet que el transit de vehicles pesats, d’entrada i sortida al sector, es produeixi 

de forma independent d’aquells altres recorreguts, peatonals o en bicicleta, tan necessaris 

per a la mobilitat sostenible entre el sector i la resta de la població. 

Sistema d’Espais Lliures i Equipaments 

A nivell territorial el POM defineix un parc fluvial de gran dimensió que s’inicia en el complex 

esportiu existent al sud-oest del nucli, ocupat pel camp de futbol, i arriba fins al riu en un 

recorregut paral·lel al riu Noguera Ribagorçana integrant i recolzant-se en la senda verda 

projectada posant en valor aquesta infraestructura de caràcter territorial al seu pas pel terme 

municipal d’Albesa i en contacte amb el sòl rústic de protecció paisatgística que defineix el 

planejament territorial vora el riu. 

L’objectiu principal d’aquest POUM pel que fa al Sistema d’Espais Lliures en sòl urbà es 

aconseguir un gran espai lliure urbà en una posició topogràfica privilegiada, molt proper al 

centre de la població, i recolzat en l’eix connector configurat al llarg de la sèquia d’Albesa. 

95 



Pel que fa al Sistema d’Equipaments el POUM reconeix els equipaments actuals i situa el 

derivats dels nous creixements destinant-los principalment a l’ampliació dels existents 

configurant dos grans paquets equipaments de caire escolar, esportiu i recreatiu. 


96


2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial 

Les previsions del POUM es fan en el marc de les previsions del PTPP pel que fa al sistema 

d’espais oberts, en tant que s’assimilen les qualificacions dels diferents tipus de sòl no 

urbanitzable i la seva regulació normativa a les determinacions gràfiques i normatives en 

relació a aquest aspecte per part d’aquest planejament de rang superior, sense perjudici de 

l’adaptació a la nomenclatura dels criteris de sistematització del planejament urbanístic 

editats pel DPTOP. 

Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat, el POUM parteix de l’estructura i 

jerarquia viària definida pel PTPP. 

Pel que fa al sistema d’assentaments, la estratègia de creixement que el PTPP de Ponent 

assigna al nucli de Albesa, és de un creixement moderat, que és aquella establerta pels 

assentaments de dimensió urbana de mitjana baixa a mitjana que no són polaritats 

destacades existents o proposades pel Pla, però que exerceixen un cert paper estructurant i 

tenen unes condicions de connectivitat i accessibilitat i de disponibilitat de sòl amb aptitud 

per a ésser urbanitzat que els permet acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball 

més enllà de la seva pròpia demanda endògena. 


97


Justificació del dimensionat del POUM d’Albesa i ajust de les previsions del pla 

La comprovació del dimensionat del pla s’efectua d’acord el sistema de càlcul del Pla 

Territorial Parcial de Ponent (PTPP) partint de les dades d’aquest POUM corresponents a 

les diferents situacions del sòl, considerant com àrea urbana existent la superfície de sol 

urbà consolidat i com a superfície d’extensió urbana proposada el sòl urbanitzable i els 

àmbits de planejament en sòl urbà. 


98


Pel que fa el dimensionat de l’àrea d’extensió urbana atès que el nucli d’Albesa te previst un 

creixement moderat s’aplicarà la formula prevista en el PTPP en l’article 3.7 

E= 0.3 * A * f 

E Superfície de l’extensió urbana admissible 

A Superfície de càlcul urbana existent 

f Factor de correcció per municipis de petita dimensió 

Com la superfície consolidada existent es inferior a 50 Ha el factor de correcció s’obtindrà 

per aplicació de la següent fórmula: 

f = (18+A-0.005* A²)/(A+5) 

En el cas d’Albesa : 

f = (18+45,210509-0.005*45,210509²) / (45,210509+5) = 1,055368 

E= 0.3 * 45,210509 *1,055368= 14,3141 Hes, 

Aplicant els criteris indicats i les prescripcions del Pla Territorial resulten les següemnts 

dades: 

Superfície 

(Hes) 

Àrea urbana existent 45,210509 

Extensió urbana proposada 

sòl urbà no consolidat sotmès a planejament 3,1418 

sòl urbanitzable residencial 5,5686 

sòl urbanitzable d’activitat econòmica 5,2253 

Total extensió urbana proposada 13,9357 

Total extensió urbana admissible 14,3141 

D’acord a l’article 3.7.8 del Pla Territorial de Ponent, amb la finalitat que les limitacions del 

creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de 

millora de l’àrea urbana, que en el cas d’Albesa entre d’altres aspectes es concreta en la 

definició d’un sector d’activitat econòmica integrat amb l’àrea urbana existent, que ajudi a la 


99


configuració d’una ronda viària perimetral, el criteri en el còmput d’aquesta area ha estat 

l’aplicació d’un factor corrector, per assimilació a la determinació de l’article 3.7.3.a). 

D’aquesta manera el creixement proposat pel POUM alhora que compleix el màxim 

d’extensió urbana permesa, també respon a la racionalitat de l’ordenació, a la coherència 

amb els objectius del propi Pla i a motius d’interès públic. 

2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL 

2.2.1 Emmarcament general 

D’acord a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la 

utilització racional del territori i el medi ambient, i que segons l’article 3 del Text Refós de la 

Llei d’urbanisme (DL 1/2010), constitueix el primer principi general de l’actuació urbanística, 

per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, aquest POUM 

defineix el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament 

urbanístic sostenible a partir dels trets principals següents: 

- Es un model compacte, en continuïtat amb els teixits residencials existents i previstos 

pel planejament general vigent, a l’objecte d’evitar la dispersió en el territori i per tal 

d’optimitzar el traçat d’infrastructures d’accessibilitat i serveis urbanístics existents i 

previstos . 

- S’eviten de forma expressa els creixements aïllats i discontinus respecte del teixits 

consolidats i també aquells creixements que es situen en posicions que contradiuen 

les determinacions de la legislació vigent 

- Les intensitats edificatòries previstes en cada sector, així com la resta de paràmetres 

bàsics que els defineixen, seran mitjanes-altes, per tal d’evitar que aquests siguin 

més extensos de lo necessari i possibilitaran la pluralitat tipològica en cadascun 

d’ells, dins el compliment de l’ús principal corresponent. 

- En la definició dels usos principals i compatibles de cada sector previst, s’afavorirà la 

implantació d’usos terciaris (comercial, serveis, oficines,...), dins el compliment de la 

legislació sectorial corresponent, i s’evitarà l’aparició de barris amb ús exclusiu 

residencial, a l’objecte de preservar el sistemes de vida tradicionals, segons els quals 

en cada barri conviuen una varietat d’usos compatibles entre sí, afavorint la 

complexitat urbana. 


100

2.2.2 Sostenibilitat 


Tal i com s’ha esmentat en l’apartat 2.2.1 d’Aquesta memòria, d’acord a l’article 3 del Text 

Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010), el primer principi general de l’actuació urbanística, 

per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, és donar 

compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la 

utilització racional del territori i el medi ambient. 

Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació 

dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. 

Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible, 

comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que: 

-evitin la dispersió en el territori, 

-afavoreixin la cohesió social, 

-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, 

-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i 

-consolidin un model de territori globalment eficient. 

Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010), les determinacions del 

planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de 

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics. 

Les mesures mediambientals adoptades per aquesta proposta de POUM, són les 

determinades en l’Informe de sostenibilitat ambiental redactat per l’equip “LA LLENA 

ambiental”. 

2.2.3 Mobilitat 

Paral·lelament a la redacció del POUM, s’ha redactat un Estudi d’avaluació de la mobilitat 

generada, les conclusions i determinacions s’han tingut en compte i justifiquen la proposta 

del document per a l’aprovació inicial. 


El document de POUM per a l’aprovació inicial incorpora una Memòria social, d’acord a l’art 

59.1.h) del DL 1//2010, que defineix detalladament les propostes d’aquest en relació a 

l’habitatge. 


101


POTENCIAL D’HABITATGES POUM D’ALBESA 


102

2.2.5 Règim urbanístic del sòl 


Aquest POUM classifica la totalitat del seu terme municipal en els següents règims de sòl: 

Superficie Hes % 

Total sòl urbà (SU) 489.613,81 48,96 1,30 

Total sòl urbanitzable (SUD) 142.776,01 14,28 0,38 

Total sòl no urbanitzable (SNU) 36.977.718,71 3697,77 98,32 

Superfície del municipi 37.610.108,53 3761,01 100,00 

2.2.6 Valors a protegir 

El POUM recull en el seu catàleg de patrimoni 23 elements protegits classificats segons les 

categories següents: 

Nivell 1 Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) 

1 - Església Parroquial de l’Assumpció 

2 - - El Castell d’Albesa 

3 - La Creu de Terme 

Nivell 2 Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) i assimilables. 

4 - Cementiri Municipal: Capella de Sant Roc 

5 - Habitatge a la plaça Major 

6 - Edifici al carrer del Forn 

7 - Edifici al carrer Felip Rodès 

8 - Pont d’Albesa 

9 - Camporrells 


103

Nivell 3 Patrimoni arqueològic 


1 - Vil·la romana del Romeral 

2 - Castell d’Albesa 

3 - Església de Santa Maria de l’Assumpció 

4 - Jaciment de Cantaperdius 

5 - Jaciment Torre Sulla o Torresulla 

6 Vil·la romana d’Albesa 

7 Jaciment de Camporrells o Camporrellets 

8 Jaciment del Tossal de Cal Montblanc 

9 Mosaic romà del Romeral 

2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES 

2.3.1 Sistemes 

D’acord a l’article 58.1.f) del DL 1/2010 el POUM defineix el Sistema General d’Espais 

Lliures Públics que respon, com a mínim a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre 

admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de 

planejament urbanístic tal i com es justifica quantitativament a continuació. 

TOTAL SOSTRE RESIDENCIAL en SU 339.879,04 m2 sostre 

PREVISIÓ min. ZONA VERDA S/ art.58 DL 1/2010 67.975,81 m2 sòl 

PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SU 22.888,80 m2 sòl 

PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SNU 46.660,96 m2 sòl 

TOTAL PREVISIÓ POUM ZONES VERDES 68.549,76 m2 sòl > 67.975,81 m2 sòl 

Per altra banda el POUM també proposa sistemes generals dins del sectors de sòl 

urbanitzable delimitat per tal d’aconseguir la seva cessió i urbanització en el seu 

desenvolupament. La seva destinació, posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests 

terrenys és computable als efectes de l’article 65 del DL 1/2010 tal com preveu l’article 36.1. 

de la mateixa Llei i en cascun dels sectors es complementaran amb els sistemes locals que 

defineixi el planejament derivat corresponent. 


104

Espais lliures 


Dins el nucli urbà d’Albesa, l’espai lliure més important és el constituït pel turó del Castell, la 

resta de zones verdes existents a la població la constitueixen les diferents places o placetes, 

de vegades en forma de petits eixamplaments de l’espai viari públic.. 

La proposta de POUM, en el nucli urbà, defineix un parc d’important dimensió, amb capacitat 

per acollir les diferents activitats lúdiques a l’aire lliure que es puguin donar a la població i 

amb una posició privilegiada i propera al centre, que la faci accessible i funcional alhora que 

constitueix un mirador sobre les terrasses situades al sud del nucli i fins al riu. 

Aquest parc urbà, s’obtindrà de forma obligatòria i gratuïta en el desenvolupament dels nous 

creixements. 

Un altre element clarament identificatiu del nucli i el municipi és la presència de la sèquia 

d’Albesa que circula majoritàriament a cel obert al llarg del nucli i de forma soterrada en 

algun tram. Aquest element es manté i es posa en valor, mitjançant la definició de unes 

franges de zona verda pública a la seva vora, a l’objecte de possibilitar un recorregut 

peatonal, o en bicicleta, continu al llarg del seu traçat, tant en el nucli existent com en les 

ampliacions i zones de nou creixement. 

En sòl no urbanitzable, al nord de la població, es qualifica com a zona verda la superfície, de 

propietat municipal, situada vora el Cementiri, que constitueix un important punt de mirador 

sobre el paisatge del territori de l’ indret, tal i com es posa de manifest al Catàleg de 

paisatge de les terres de Lleida. 

També, i per tal de suplir la mancança quantitativa d’espais lliures públics en relació a 

l’edificabilitat consolidada en el municipi, tal i com estableix la legislació urbanística vigent, el 

POUM qualifica una important superfície de zona verda formada per una franja ampla vora 

la carretera de Lleida que s’eixampla en un gran espai vora el riu, que constituirà un parc 

fluvial vora el riu Noguera Ribagorçana, en terrenys de propietat pública majoritàriament, i 

exercirà també un important paper vertebrador entre la zona esportiva existent i la “senda 

verda” definida pel Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino, de forma que aquest 

recorregut de gran valor natural i paisatgístic, es connecti i s’incorpori dins la xarxa global 

d’espai lliures definida per aquest POUM en el municipi. 


105

Equipaments 


El POUM reconeix els equipaments existents qualificant-los dins del Sistema general 

d’equipaments, com son els equipaments esportius existents fora del nucli, i dins el nucli el 

Centre Cívic, el consultori mèdic, el Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària l’Àlber i la 

guarderia municipal, i els altres equipaments de caire administratiu i cultural, com 

l’Ajuntament i la Biblioteca pública, i de caire religiós, com la església de l’Assumpció, en el 

centre històric de la població. També se li atorga aquesta qualificació al Cementiri municipal, 

situat en el sòl no urbanitzable al nord de la població. 

Les propostes del POUM en relació a la compleció dels equipaments existents son les 

següents: 

- Dins del nucli es proposa complementar l’equipament esportiu existent amb un altre 

que permeti acollir un pavelló municipal poliesportiu qualificant, com a sistema 

general d’equipaments, una important superfície en continuïtat amb la resta 

d’equipaments culturals i escolars de la població. Aquesta superfície s’inclou 

parcialment dins els diferents àmbits de gestió el que permetrà la seva obtenció total 

mitjançant cessió gratuïta en el desenvolupament d’aquests àmbits. 

- Fora del nucli es preveu l’ampliació de l’equipament esportiu existent a l’aire lliure . 

Aquesta ampliació s’inclou de forma discontinua dins la delimitació dels sectors 

objecte de millora urbana, de forma que es garanteixi la seva obtenció de forma 

gratuïta i obligatòria en el seu desenvolupament. 

Vialitat 

El POUM proposa que el municipi d’Albesa s’erigeixi com el de les “tres sendes” mitjançant 

l’ordenació de la senda verda urbana vora la sèquia, la senda verda en sòl rústic vora el riu i 

la senda dels jaciments arqueològics: 

- La senda verda urbana es caracteritza per la presència de la sèquia d’Albesa que 

circula majoritàriament a cel obert al llarg del nucli i de forma soterrada en algun 

tram. Aquest element es manté i es posa en valor, mitjançant la definició de unes 

franges de zona verda pública a la seva vora, a l’objecte de possibilitar un recorregut 

peatonal, o en bicicleta, continu al llarg del seu traçat, tant en el nucli existent com en 

les ampliacions i zones de nou creixement. 


106


- La senda verda vora el Riu Noguera Ribagorçana, definida pel Ministerio de Medio 

Ambiente Rural y Marino, que aquest document recull formant un recorregut de gran 

valor natural i paisatgístic, que es connecta i s’incorpora dins la xarxa global d’espai 

lliures definida per aquest POUM en el municipi, i en especial el Parc Fluvial 

proposat, que preten potenciar els recorreguts peatonals i sostenibles i fomentar les 

activitats en l’entorn natural del riu.. 

- La senda dels jaciments arqueològics, la qual, com el seu nom Indica, vincula entre 

sí alguns dels espais lliures més representatius de la població i amb valors 

arqueològics reconeguts. La “senda arqueològica”, parteix de la plaça davant del 

Centre cívic, envolta el centre històric de la població, passa per l’església de 

l’Assumpció, per continuar el seu recorregut envoltant i introduint-se en l’esmentat 

turó del Castell per, finalment, tornar al punt d’inici, al Centre cívic. 

D’acord amb els criteris i objectius del POUM les propostes concretes pel que fa a vialitat 

son les següents: 

A nivell territorial es protegeix i garanteix la continuïtat de la xarxa de camins existent, i de la 

xarxa de carreteres existents d’acord amb la legislació sectorial vigent i les prescripcions del 

Pla territorial parcial de Ponent. 

Pel que fa a la estructura viaria dins del nucli, conseqüentment a les propostes territorials, es 

preveu la transformació dels traçats actuals de les carreteres de Menàrguens i de Lleida en 

les vies urbanes estructurants de la població i dels nous creixements, conjuntament amb el 

carrer de la Creu, que, per la seva situació i dimensions conjuntament amb l’ordenació 

proposada, afavoreixin la transformació urbana i dignificació dels accessos principals a la 

població i al nucli antic, acollint determinats usos comercials i terciaris. 

Per altra banda acompanyant els nous creixements proposats es preveu el traçat d’un altre 

eix de circumval·lació, que connecta el dos vials anteriorment indicats, preveient la seva 

prolongació fins al carrer de la Creu constituint una alternativa al pas de vehicles per l’interior 

de la població en direcció est-oest. 

En la resta de la xarxa urbana i per als vials secundaris el POUM defineix una estructura en 

continuïtat, produint les mínimes afeccions, garantint en els nous creixements unes amplades 

mínimes, adients a la seva funcionalitat, evitant la duplicitat innecessària per tal d’optimitzar 

el seu traçat afavorint la sostenibilitat econòmica en els nous creixements. 


107

2.3.2 Serveis 


La proposta del POUM pel que fa a les noves infraestructures bàsiques de serveis estableix 

en els plànols d’ordenació de la serie O.1.2 els que son necessaris per a garantir la viabilitat 

i el subministre dels nous creixements previstos. 

ESQUEMA DE XARXA DE SANEJAMENT 

Pel que fa al sanejament, el POUM proposa que la xarxa de nova construcció haurà de ser 

separativa (pluvials/residuals): Les aigües procedents d’excedents de reg o de rebaix del 

nivell freàtic no es connectaran a la xarxa de residuals i proposa els punts d’abocament 


108


d’aigües pluvials a la xarxes de reg i clamor existents, en tant que per a les aigües residuals 

procedents de les àrees residencials es preveu el seu abocament a l’EDAR actual. 

Les àrees industrials atès al fet de que les EDAR’s previstes al PSARU tenen el principal 

objectiu de depurar les aigües residuals d’origen urbà, haurien d’instal·lar una EDAR pròpia, 

amb abocament directe/indirecte al DPH, preveient, no obstant, que si l’aportació d’aigües 

industrials no superés el 30% de la càrrega de disseny de l’EDAR municipal, es podria 

plantejar la connexió (sempre via Conveni de Sanejament i amb els informes corresponents 

dels diferents departaments de l’Agència Catalana de l’Aigua). 

ESQUEMA DE XARXA D’AIGUA POTABLE 

Pel que fa a l’abastament d’aigua potable el pla recull els emplaçaments dels dipòsits de 

reserva d’aigua potable. Es preveu complementar i /o substituir l’abastament actual amb la 


109


nova canonada d’abastament de caràcter plurimunicipal des de l’embassament de Santa 

Ana. 

La nova xarxa, per tant, es projecta mallada en continuïtat amb l’existent per a obtenir el 

màxim rendiment de la mateixa. 

2.3.3 Teixits 

D’acord amb la diagnosi efectuada aquest POUM estableix diferents tipus de qualificacions 

per al sòl urbà, que recullen el teixit i tipologies existents i ofereixen la possibilitat de una 

major varietat tipològica i d’usos per donar resposta a la mancança detectada en aquest 

sentit. 

Les zones establertes son les següents: 

Aquest Pla d’ordenació urbanística estableix les zones següents: 

Clau 1 Nucli antic 

Clau 1a Nucli antic històric 

Clau 1b Ampliació de nucli antic 

Clau 2 Urbà tradicional 

Clau 4 Ordenació en illa oberta 

Clau 5 Cases en filera 

Clau 5a Unifamiliar en filera existent 

Clau 5b Unifamiliar en filera de nova creació 

Clau 6 Cases Unifamiliars 

Clau 6a Unifamiliar aïllada en parcel·la petita 

Clau 6b Unifamiliar aïllada en parcel·la mitjana 

Clau 6c Unifamiliar en tipologia mixta 

Clau 7 Industrial 

Clau 7b Industrial entre mitgeres 

Clau 7c Industrial aïllada 

Clau 8 Dotacions i serveis 

Clau 15 Lliure privat 

En el sòl urbanitzable delimitat, el POUM, d’acord amb la legislació urbanística d’aplicació, 

estableix que serà el planejament derivat qui defineixi les diferents qualificacions en funció 

de les tipologies adoptades en els teixits de cada sector, en funció dels usos i les densitats 

establerts com a paràmetre bàsic en la regulació normativa que fixa el POUM. 


110

2.3.4 Usos 


El POUM proposa el manteniment de l’ús residencial actual allà on així ho preveu el 

planejament general vigent, i preveu també que aquest sigui l’ús principal en la major part 

dels nous sectors de creixement proposats. 

Pel que fa a l’ús industrial, el POUM preveu la definició d’un nou sector urbanitzable 

delimitat, que complementa i situat en continuïtat de les instal·lacions actuals existents en el 

teixit urbà, de forma que constitueixi un polígon industrial integrat en el nucli, afavorint 

d’aquesta manera els recorreguts i la mobilitat sostenible entre les diferents àrees del nucli, 

tot afavorint la complexitat. 

2.3.5 Ordenació del SNU 

El POUM ordena el sòl no urbanitzable en funció dels diferents tipus de sòl: 

- clau 21a, Protecció agrícola – Regs antics 

Aquesta zona inclou, majoritàriament, les àrees dels regs antics de l’horta i 

dels recs iniciats el segle passat, que són testimoni de la implantació històrica 

dels usos agrícoles en aquest territori. Les característiques principals són una 

parcel·lació petita, una densa xarxa de camins rurals i la presència 

d’edificacions vinculades amb l’ús agrícola. 

Per tant son sòls que per les seves condicions tenen un especial valor 

agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació, s’han 

de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes o han estat així 

classificats per raó de la pròpia fertilitat dels sòls i la seva extensió. Per les 

seves característiques agronòmiques i culturals és una zona a potenciar com 

àrea agrícola periurbana de qualitat. 

Aquests terrenys rebran un tractament prioritari en l’ordenament de les 

activitats agràries i foment per a la millora de les explotacions i mereixen una 

especial protecció, d’acord amb els criteris de l’article 32 del DL 1/2010. 

- clau 21b, Protecció agrícola – Nous Regs 

Aquesta zona inclou, majoritàriament, la zona afectada pels nous regs del 

canal Algerri-Balaguer i es caracteritza per una parcel·lació gran, ordenada i 

ortogonal, fruit d’una reordenació agrícola derivada de la implantació dels 

nous regs, i per una dinàmica agronòmica moderna i una baixa implantació 

d’usos i activitats urbanes. 

La continuïtat en l’aplicació d’unes tècniques de cultiu modernes i adaptades a 

les condicions del terreny són bàsiques per a l’obtenció del màxim rendiment 

agrícola d’aquesta zona. 

Aquests terrenys, per tant, rebran un tractament prioritari en l’ordenament de 


111


les activitats agràries i foment per a la millora de les explotacions, evitant en lo 

possible la seva transformació per protegir-ne el seu valor agrari, d’acord amb 

els criteris de l’article 32 del DL 1/2010 

clau 21c, Protecció agrícola – Secà 

Compren els sòls situats en el límit nord-est del terme municipal. Aquesta 

zona inclou aquells sòls de secà que no han estat afectats pels nous regs del 

canal Algerri-Balaguer, per tant corresponen als darrers terrenys sense 

conrear o erms de fa anys, i resulten els únics indrets on existeix la 

posssibilitat de trobar especies pròpies d’aquests ambients, els quals 

contribueixen decisivament a la diversificació faunística del territori.. 

Les característiques dels conreus herbacis extensius de secà revaloritzen el 

seu interès natural per la presència d’espècies de flora i fauna protegides. 

Clau 22, Protecció preventiva 

Inclou els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic 

que ni el Pla territorial parcial de Ponent , ni aquest POUM han considerat que 

requereixin protecció especial ,protecció territorial, i/o paisatgística. El Pla 

territorial i, conseqüentment, aquest POUM consideren que cal protegir 

preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant els mecanismes 

previstos en la legislació vigent, es puguin delimitar àrees per a ésser 

urbanitzades i edificades, si escau. 

- clau 24a, Protecció ambiental – Paisatgística 

Són els sòls que, per la seva configuració i situació contenen uns valors 

paisatgístics i definidors del territori, que convé preservar, com son les 

vessants de turons i terrasses, i els terrenys amb vegetació autòctona . 

Aquests espais contenen ecosistemes representatius d’aquest àmbit territorial 

que són necessaris per al manteniment de la seva funcionalitat ecològica i per 

a la conservació de la biodiversitat, en tant que aporten una gran riquesa 

ecològica i faunística, a més de conferir un paper estructurador dins el territori. 

Clau 24b, Protecció ambiental – Erals 

Són els sòls que responen a un paisatge històric configurat per l’home, situat 

en la part alta limítrofa amb el nucli on s’emplaçaven les “eres” o espais 

destinats a batre els cereals i que per la seva configuració i situació contenen 

uns valors identitaris, paisatgístics i característics del territori, que convé 

preservar per la seva singularitat. 

Aquests sols es caracteritzen per la seva topografia essencialment plana i la 

presència de múltiples recintes tancats (eres) amb edificacions en el seu 

interior situades al voltant d’un gran espai a celobert. 

- clau 25, Protecció especial 

S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que 

justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de 

transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen 

part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial –com el Pla 

d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000– i aquells que el Pla 

Territorial considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors 

d’interès natural i també per la seva funció específica en l’equilibri 

mediambiental. 

El POUM els recull com a tals per tal de compatibilitzar les seves 

determinacions amb les del planejament territorial. 


112


Dins dels espais inclosos en el PEIN afecta al municipi d’Albesa l’Aiguabarreig 

Segre-Noguera Ribagorçana, que en la seva totalitat te 194,45 ha. Boscos de 

ribera ben conservats que acullen una rica fauna invertebrada pròpia dels 

cursos mitjans dels rius, que permet la coexistència d’una gran diversitat 

d’espècies vertebrades. 

Dins la xarxa d’espais de valor natural i de connexió, en forma part l’espai 

fluvial de la Noguera Ribagorçana a Albesa amb un bosc de ribera important 

per a la fauna. Zona important per a les espècies aquàtiques i de bosc de 

ribera. 


113

2.3.6 Desenvolupament del pla 


En sòl urbà, en els àmbits no inclosos en cap polígon o sector, el desenvolupament del Pla 

s’efectua d’acord als tràmits establerts per la legislació vigent, sol·licitant els particulars la 

corresponent llicència municipal. 

Per a la resta del sòl urbà, el pla delimita polígons d’actuació urbanística i sectors objecte de 

millora urbana. 

Es delimiten 2 polígons d’actuació urbanística, als unics efectes de l’execució i compleció de 

la urbanització i del repartiment equitatiu de les carregues que se’n deriven: 

Es delimiten 2 sectors que han de ser objecte de redacció de pla de millora urbana, als 

efectes del desenvolupament dels àmbits que inclouen: 

PMU-1 La Bòvila 

PMU-2 La Trilla 

En sòl urbanitzable, el Pla delimita 3 sectors objecte de redacció de plans parcials 

urbanístics, als efectes del desenvolupament i gestió dels àmbits que inclouen. 

SUD-1 La Palanca 

SUD-2 La Segleta 

SUD-3 El Benefici 


114


ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT 


115

2.4 QUADRES DE DADES 

2.4.1 Quadres Generals. 

QUADRE 1, QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ 

CLAU Descripció 


Sòl urbà no inclòs en un àmbit 

d’actuació 

m² 

m² sostre 

residencial 

Sòl urbà inclòs en un àmbit 

d’actuació 

m² 

m² sostre 


SISTEMES 

XV Viari 91.170,64 4.644,14 95.814,78 

FV Ferroviari 

AP Aeroportuari 

PR Portuari 

PS Protecció de sistemes 

HI Hidrogràfic 1.710,54 1.710,54 

VP Espais lliures / zones verdes 19.600,23 19.600,23 

HD Habitatge dotacional públic 

EQ Equipaments 17.727,09 17.727,09 

TA Serveis tècnics i ambientals 145,77 145,77 


m² 

Total de sòl urbà 

m² sostre 


%

CLAU Descripció 


Sòl urbà no inclòs en un àmbit 

d’actuació 

Sòl urbà inclòs en un àmbit 

d’actuació 

m² 

m² sostre 



m² 

m² sostre 


m² 

Total de sòl urbà 

m² sostre 


1ª 

ZONES 

Nucli antic històric 29.261,21 34.116,85 29.261,21 34.116,85 10,0% 

1b Ampliacuó de nucli antic 35.396,18 60.959,04 35.396,18 60.959,04 17,9% 

2 Urbà tradicional 86.162,93 112.101,83 5.253,85 7.373,14 91.416,78 119.474,97 35,2% 

4 Ordenació en illa oberta 877,04 1.754,08 877,04 1.754,08 0,5% 

5ª Unifamiliar en filera existent 

Unifamiliar en filera de nova 

6.176,91 16.853,31 6.176,91 16.853,31 5,0% 

5b creació 4.747,27 11.868,18 4.747,27 11.868,18 3,5% 

6ª Unifamiliars aïllades parc. Petita 62.103,60 37262,16 1.180,68 708,408 63.284,28 37.970,57 11,2% 

6b Unifamiliars aïllades parc. Mitjana 26.940,01 16.164,01 26.940,01 16.164,01 4,8% 

6c Unifamiliars tipologia Mixta 8.683,82 5.210,29 9.167,94 5.500,76 17.851,76 10.711,06 3,2% 

7b Industrial entre mitgeres 30.915,66 0,00 30.915,66 

7c Industrial aïllat 0,00 

8 Dotacions i serveis 1.239,91 0,00 1.239,91 

15 Lliure privat 8.999,67 0,00 8.999,67 

SECTORS MILLORA URBANA 

PMU-1 La Bòvila 21.923,77 17.539,02 21.923,77 17.539,02 5,2% 

PMU-2 La Trilla 15.584,95 12.467,96 15.584,95 12.467,96 3,7% 

TOTAL 431.858,48 296.289,75 57.755,33 43.589,29 489.613,81 339.879,04 100,0% 

% 

117

QUADRE 2, QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE 


Sòl no urbanitzable pendent de 

planejament* 

Total de sòl no urbanitzable 

CLAU Descripció m² % m² % 

SISTEMES 

XV Viari 51.831,85 0,14 

HI Hidrogràfic 183.704,01 0,50 

VP Espais lliures / zones verdes 46.660,96 0,13 

EQ Equipaments 4.597,53 0,01 

TA Serveis tècnics i ambientals 10.487,80 0,03 

TIPUS DE SÒL 

21a Protecció Agrícola-Regs antics 14.361.509,63 38,84 

21b Protecció Agrícola-Nous Regs 16.458.626,37 44,51 

21c Protecció Agrícola-Secà 3.427.929,68 9,27 

22 Protecció preventiva 320.960,80 0,87 

24a Protecció ambiental-Paisatgística 447.574,88 1,21 

24b Protecció ambiental-Erals 910.910,47 2,46 

25 Protecció especial 752.924,73 2,04 

TOTAL 0,00 36.977.718,71 100,00 


118

QUADRE 3, QUALIFICACIONS EN SÒL URBANITZABLE 


Sòl urbanitzable delimitat: 

Sectors de planejament 

Sòl urbanitzable no delimitat Total de sòl urbanitzable 

CLAU Descripció m² sostre pot. M² % m² % 

XV 

SISTEMES 

Viari 29.913,28 29.913,28 21,0 

FV Ferroviari 

AP Aeroportuari 

PR Portuari 

PS Protecció de sistemes 

HI Hidrogràfic 

Espais lliures / zones 

VP 

verdes 15.951,36 15.951,36 11,2 

EQ Equipaments 

Serveis tècnics i 

11.600,28 11.600,28 8,1 

TA 

ambientals 

ZONES 

SUD1 La Palanca 18.128,76 24.546,72 18.128,76 12,7 

SUD2 La Segleta 10.574,39 11.649,76 10.574,39 7,4 

SUD3 El Benefici 56.607,93 52.253,48 56.607,93 39,6 

TOTAL 142.776,01 88.449,95 0,00 142.776,01 100,0 


119

QUADRE 4, RÈGIM DE SÒL 


Superfície % 

Sòl urbà consolidat (SUC) 452.105,09 

Sòl urbà no consolidat (SNC) 37.508,72 

Total sòl urbà 489.613,81 1,30 

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 142.776,01 

Sòl urbanitzable no delimitat (SND) ------- 

Total sòl urbanitzable 142.776,01 0,38 

Total sòl no urbanitzable (SNU) 36.977.718,71 98,32 

Superfície del municipi 37.610.108,53 100,00 


120


QUADRE 5, SECTORS: ÀMBITS DE PLANEJAMENT I D’ACTUACIÓ 

URBANÍSTICA 

Sòl 

privat dif.. Densitat 

NP RS FP NOM Ús Superfície r i t a Bruta htges./ha est /ha 

1 SU PA R 9.867,66 

2 SU PA R 10.378,95 

1 SU PMU La Bòvila R 21.923,77 0,80 60 

2 SU PMU La Trilla R 15.584,95 0,80 60 

1 SUD PPU La Palanca R 37.764,18 0,65 50 

2 SUD PPU La Segleta R 17.922,70 0,65 40 

3 SUD PPU El Benefici R 87.089,13 0,60 

QUADRE 6, ESTÀNDARD DE ZONA VERDA* 

m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial no inclòs en cap sector de 

planejament urbanístic 


20,46 

121

2.4.2 Desenvolupament: Sectors. 

Sectors en Sòl Urbà 


PLA de MILLORA URBANA número 1, PMU 1 

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 21.923,77 100,00 % 

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,80 

Sostre aprofitament privat (m2st) 17.539,02 

DENSITAT BRUTA (hab./Ha) 60 

Nombre màxim d’habitatges 132 

SISTEMES 

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 1.910,51 -------- % 

(A completar en la redacció del planejament derivat) 

SL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 3.288,57 15,00 % 

SE SISTEMA D’EQUIPAMENTS (m2 sòl) 2.193,90 10,00 % 

PLA de MILLORA URBANA número 2, PMU 2 




DENSITAT BRUTA D’HABITATGES (hab/Ha) 60 

Nombre màx. D’habitatges (hab.) 94 

SISTEMES 



SL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES (m2 sòl) --------- --------- % 




Sectors en Sòl Urbanitzable 

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1 






SISTEMES 

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 9.807,05 25,97 % 









SISTEMES 

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 1439,99 -------- % 





123






SISTEMES 






124


3 DOCUMENT DE SINTESI 

3.1.ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES 

D’acord a l’article 8.5.a) primer del DL 1/2010, aquest POUM incorpora el plànol 

de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de 

procediments (Plànol d’Informació I.8.6), i concreció del termini de suspensió i de 

l’abast de les llicències i tramitacions que se suspenen. 



3.2. PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM 

D’ALBESA 

Les propostes bàsiques d’ordenació urbanística del POUM d’Albesa són les 

següents: 

o Orientar el desenvolupament urbà d’Albesa en primera instància en els buits urbans i en 

els sòls no consolidats inclosos en el sòl urbà. En aquest sentit el POUM delimita 2 Plans 

de Millora Urbana d’ús residencial, així com 2 Polígons d’Actuació Urbanística dins de 

sòl urbà consolidat als únics efectes de completar la urbanització. 

o Delimitar 2 sectors de nou creixement residencial en sòl urbanitzable delimitat, de forma 

contigua al sòl urbà. 

o Delimitar un sector de nou creixement industrial en sòl urbanitzable delimitat, de forma 

contigua al sòl urbà, amb accés directe des de la carretera de Menàrguens, que 

conjuntament amb les instal·lacions existents actuals (Cooperativa de sant Roc), 

constituirà el futur polígon industrial del municipi. 

o Implementar una superestructura de sistemes d’espais lliures i equipaments que en sòl 

urbà te com a element vertebrador el parc lineal continu que acompanya la Sèquia 

d’Albesa en tota la seva longitud, posant en valor aquesta infraestructura característica 

del paisatge urbà d’Albesa, i que en sòl no urbanitzable s’estructura mitjançant un eix 

verd contigu a la carretera de Lleida que connecta l’àmbit esportiu actualment existent 

amb el Parc Fluvial de nova proposta i a través d’ell amb la senda verda vora el riu. 

o Definir la estructura viària territorial recollint la jerarquització viària establerta pel Pla 

territorial parcial de Ponent i complementar l’estructura viària urbana amb una ronda 

perimetral al sud de la població que generaran els nous creixements proposats, el que 

possibilitarà alternatives viàries a les travessies urbanes, la qual cosa obre oportunitats 

d’engegar polítiques de pacificació del transit i de vianalització de la xarxa viària local. 

o Ordenar el sòl urbà del nucli consolidat, tot respectant l’estructura de zonificació de les 

vigents Normes Urbanístiques, però precisant i sistematitzant les diferents qualificacions. 

o Protegir el patrimoni construït, tant el constituït per les edificacions més significatives, 

com el dels jaciments en sòl no urbanitzable, mitjançant la seva inclusió en un catàleg 

amb diferents nivell de protecció. 


126


o Ordenar el sòl no urbanitzable, la matriu paisatgística primària del territori, en el sentit de 

recollir tant el seus valors agrícoles, paisatgístics i ambientals mitjançant la 

implementació d’una zonificació detallada i la protecció puntual dels elements que la 

constitueixen: l’estructura de la propietat del sòl, la geometria de camps de conreu i 

marges, els elements naturals de la topografia, la xarxa viària rural, la xarxa hidrològica i 

hidràulica, els forests, les arbredes, els matollars i la vegetació de ribera i els elements 

d'interès patrimonial. 

Lleida, gener de 2012 

LES ARQUITECTES 

Claudina Esquerda Baiget Montserrat Giné Macià 


127

Memòria - Consell Comarcal de la Noguera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?