informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PEL 

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 

D’ALBESA (NOGUERA) 

Promotor: AJUNTAMENT D’ALBESA 

Gener 2012

Informe de Sostenibilitat Ambiental per al POUM d’Albesa Memòria 

Taula 

1. Presentació ..........................................................................................................................................4 

1.1. Introducció ....................................................................................................................................4 

1.2. Antecedents..................................................................................................................................4 

1.3. Objectius del POUM.....................................................................................................................4 

1.4. Marc legal......................................................................................................................................7 

1.5. Abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.........................................................7 

1.6. Objectius ambientals del planejament ...................................................................................8 

1.7. Objectius ambientals específics del POUM ..........................................................................10 

1.8. Perfil ambiental del municipi....................................................................................................11 

1.9. Relació amb altres plans, programes i projectes ................................................................12 

1.10. Determinacions del planejament territorial: el PTPP .........................................................13 

2. Determinació dels requeriments ambientals significatius del pla...........................................16 

2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi físic ...................16 

2.1.1. Situació i característiques generals..................................................................................16 

2.1.2. Climatologia .........................................................................................................................17 

2.1.3. Geomorfologia.....................................................................................................................18 

2.1.4. Geologia i sòls.......................................................................................................................20 

2.1.5. Cicle de l’aigua ...................................................................................................................22 

2.1.6. Atmosfera ..............................................................................................................................27 

2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi biòtic................33 

2.2.1. Context biogeogràfic i vegetació potencial.................................................................33 

2.2.2. Vegetació actual ................................................................................................................33 

2.2.3. Espècies vegetals protegides, forests públiques i arbres monumentals...................34 

2.2.4. Hàbitats d’Interès Comunitari............................................................................................35 

2.2.5. Fauna .....................................................................................................................................35 

2.2.6. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió.............................................................36 

2.2.7. Corredors biològics del PTP de Ponent ...........................................................................37 

2.2.8. Paisatge: Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida...............................................37 

2.2.9. Miradors .................................................................................................................................39 

2.3. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi humà ...............40 

2.3.1. Població.................................................................................................................................40 

2.3.2. Ocupació del sòl .................................................................................................................42 

2.3.3. Activitat econòmica ...........................................................................................................43 

2.3.4. Usos del sòl al municipi........................................................................................................45 

2.3.5. Serveis tècnics i infraestructures ambientals ..................................................................47 

2.3.6. Xarxa viària i mobilitat.........................................................................................................52 

2.3.7. Xarxa viària rural...................................................................................................................52 

2.3.8. Vies pecuàries i senders......................................................................................................53 

2.3.9. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil....................................................................54 

2.4. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos .........................56 

2.4.1. Pla Bàsic d’Emergència Municipal...................................................................................56 

2.4.2. Risc d’inundació ..................................................................................................................56 

2.4.3. Risc de transport de substàncies perilloses.....................................................................58 

2.4.4. Risc d’incendi forestal.........................................................................................................58 

2.4.5. Risc industrial .........................................................................................................................59 

2.4.6. Risc geològic ........................................................................................................................59 

2.4.7. Altres .......................................................................................................................................61 

3. Justificació de les alternatives........................................................................................................62 

3.1. Introducció ..................................................................................................................................62 

3.2. Escenaris de creixement i necessitats de sòl per al creixement residencial ..................62 

3.3. Alternativa 0 ................................................................................................................................62 

LA LLENA ambiental 2/104


3.4. Localitzacions dels sectors de creixement residencial .......................................................63 

3.5. Trama urbana i tipologies edificatòries..................................................................................67 

3.6. Necessitats de sòl per al creixement productiu...................................................................67 

3.7. Localització de les àrees productives....................................................................................68 

3.8. Factors infraestructurals limitants del creixement ................................................................69 

4. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes .............................................................74 

4.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes .............................................74 

4.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes............................................74 

4.3. Identificació d’impactes significatius.....................................................................................76 

4.4. Caracterització dels impactes significatius...........................................................................78 

4.5. Descripció dels impactes significatius....................................................................................80 

4.5.1. Atmosfera ..............................................................................................................................80 

4.5.2. Aigües.....................................................................................................................................80 

4.5.3. Sòls i usos................................................................................................................................81 

4.5.4. Vegetació .............................................................................................................................81 

4.5.5. Fauna .....................................................................................................................................81 

4.5.6. Paisatge .................................................................................................................................82 

4.5.7. Socioeconomia....................................................................................................................82 

4.6. Avaluació dels impactes ..........................................................................................................83 

5. Mesures correctores, de seguiment i supervisió..........................................................................88 

5.1. Atmosfera.....................................................................................................................................88 

5.2. Geomorfologia del relleu i sòls ................................................................................................88 

5.3. Consum d’aigua i gestió d’aigües brutes i d’escorrentia..................................................89 

5.4. Vegetació....................................................................................................................................89 

5.5. Fauna............................................................................................................................................90 

5.6. Paisatge........................................................................................................................................90 

5.7. Gestió de residus ........................................................................................................................91 

5.8. Socioeconomia ..........................................................................................................................91 

5.9. Indicadors ....................................................................................................................................92 

6. Adequació de l’ISA al Document de Referència......................................................................94 

7. Síntesi i avaluació global...............................................................................................................101 

ANNEX 1. FOTOGRÀFIC (SECTORS) ..................................................................................................103 

PLÀNOLS................................................................................................................................................104 

01. Encaix territorial 

02. Emplaçament 

03. Ortofotomapa 

04. Model digital d’elevacions 

05. Mapa de pendents 

06. Litologia dominant 

07. Hidrologia 

08. Usos del sòl 

09. Hàbitats d'Interès Comunitari 

10. Figures de protecció: proteccions del PTP 

11. Camins, vies pecuàries, miradors i fites de terme 

12. Infraestructures i equipaments ambientals 

13. Plànol d’ordenació 



1. Presentació 

1.1. Introducció 

Per encàrrec de l’Ajuntament d’Albesa, LA LLENA ambiental, SCP amb NIF J-25.506.809, 

realitza aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA), per avaluar les 

afeccions sobre el medi que potencialment poden derivar-se de l’aprovació i 

desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant, POUM) 

d’Albesa. El POUM es redacta i coordina a través del despatx d’urbanisme de Montserrat 

Giné Macià - Claudina Esquerda Baiget. 

L’ISA pretén prevenir els impactes dels creixements previstos i definir l’estratègia envers el 

desenvolupament urbanístic sostenible del municipi en l’àmbit del seu terme. Aquest ISA 

és part de la documentació necessària per a completar la tramitació del POUM, atenent 

al mandat de l’art. 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei 

d’urbanisme (en endavant, RLUC) i l’art. 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de 

determinats plans i programes en el medi ambient. L’ISA també és part de la 

documentació necessària per a completar la tramitació del POUM, atenen al mandat de 

l’art. 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 

d’Urbanisme (en endavant, LUC) i l’art. 70 del Reglament que el desenvolupa, RLUC. En 

resum, la redacció d’aquest ISA respon fonamentalment a l’esperit de la nova llei 

d’Urbanisme que preveu la necessitat que l’exercici de les competències urbanístiques 

ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. 

1.2. Antecedents 

Fins fa poc més d’un any, Albesa no disposava de cap instrument de planejament 

general ni Delimitació de sòl urbà vigent en el municipi i només disposava del 

reconeixement del sòl urbà que havia efectuat l’oficina del cadastre. Així doncs, es 

trobava en el supòsit de la Disposició Transitòria quarta del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 

d’agost: 

1. “En els supòsits d’absència de planejament general, el sòl es classifica en sòl urbà i no 

urbanitzable. El sòl urbà comprèn els nuclis de població existents que tenen els serveis 

urbanístics bàsics definits per l’article 26.1 o que s’integren en àrees consolidades per 

l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. 

2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 1, les noves edificacions compreses en 

l’àmbit del sòl urbà no poden tenir més de tres plantes ni superar en alçada la mitjana 

de la de les edificacions veïnes, sens perjudici de les altres limitacions que siguin 

aplicables.” 

Tanmateix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va redactar 

recentment i aprovar d’ofici (data de 19/04/2010, publicació al DOGC el 12/05/2010), un 

planejament general per als municipis que no en disposaven que, a hores d’ara, és 

vigent. 

La proposta urbanística que ara es planteja inclou dins el règim de sòl urbà aquell que 

compleix amb els requisits de l’apartat 1 de la Disposició Transitòria reproduïda, tot i que 

en aquells casos on és fa necessari, es delimiten Polígons d’Actuació Urbanística (en 

endavant, PAU) o Plans de Millora Urbana (en endavant, PMU), pel seu 

desenvolupament. 

1.3. Objectius del POUM 

El planejament urbanístic es defineix a partir de les opcions estructurals, de les directrius i 

de la seva determinació en la qualificació del sòl i la normativa corresponent. Per 



mantenir la identitat del municipi i l’únic nucli de població, el POUM proposa un model 

de creixement basat en el desenvolupament ordenat del mateix en base a les previsions 

d’estratègia de creixement del planejament territorial, sense crear nous nuclis urbans i 

concentrant el creixement, quan se’n proposa, en l’entorn immediat, en continuïtat amb 

el teixit consolidat. Aquesta preservació de la identitat del nucli, es confia a unes normes 

urbanístiques de conservació de la volumetria actual, ús d’elements arquitectònics 

específics i manteniment dels materials constructius propis del municipi. 

OBJECTIUS GENERALS DEL POUM 1 

El primer principi general de l’actuació urbanística és donar compliment a l’objectiu del 

desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la utilització racional del 

territori i el medi ambient. 

Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la 

preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i 

culturals. 

Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible, 

comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que: 

− evitin la dispersió en el territori, 

− afavoreixin la cohesió social, 

− considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, 

− atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees 

rurals i 

− consolidant un model de territori globalment eficient. 

El Pla d’ordenació té com a objectiu pròpiament urbanístic el plantejar l’estructura 

general de la població, definit els carrers, els espais lliures i equipaments principals, que 

han de permetre imaginar l’ordenació futura, assegurant una bona qualitat de vida pels 

ciutadans, i posant en valor el caràcter propi i els elements diferenciadors d’Albesa. 

El Pla defineix els nous creixements, delimitant uns àmbits o sectors, en bona part a 

desenvolupar pels privats, però sobre els mateixos defineix les propostes urbanístiques 

generals, d’interès general de la població, que permetin que encara que s’actuï 

independentment, la suma dels diferents sectors doni una ordenació global de qualitat 

urbanística, ambiental i paisatgística. 

També són objectius urbanístics: 

c) La diferenciació clara entre l’ús residencial i l’industrial, definint una àrea pròpia per 

cada un d’aquests dos usos, però al mateix temps, ubicant aquestes dues àrees 

espacialment properes, a l’objecte de facilitar la mobilitat entre els dos grans usos, i 

també d’aconseguir un sector industrial amb òptimes condicions d’accessibilitat des 

de les principals vies estructurants del territori més proper. 

d) Establir una estructura clara i jerarquitzada del nucli, utilitzant: 

− els elements naturals, que ja van condicionar originalment l’estructura i la formació 

del teixit ja consolidat, com son els turons i la topografia, tot reforçant el seu paper 

estructurador 

− les vies de connexió territorial, que han configurat la jerarquia viària actual, a partir 

de les quals es configuren els nous traçats viaris, complementant les connexions 

entre les mateixes 

− la sèquia d’Albesa, que alhora de ser una infraestructura constitueix un recorregut 

de caràcter paisatgístic ubicat en una situació topogràfica que permet visualitzar i 

efectuar una lectura clara de les diferents parts de la població i del seu entorn 

1 Segons Memòria de l’ordenació del POUM. 



immediat, sobre el que es recolzen bona part dels espais lliures públics que preveu 

el POUM, i del sistema d’equipament concentrat en un gran paquet. 

c) Preservar el caràcter del nucli antic d’Albesa i els seus elements patrimonials 

d) Establir les noves zones de creixement en continuïtat amb el teixit consolidat, amb una 

estructura viària ortogonal, connectada als eixos mes importants del nucli, que 

configura unes illes amb les dimensions adequades per encabir noves tipologies 

edificatòries. 

e) Preveure les necessitats d’habitatge assequible, mitjançant les reserves del 30% 

d’habitatge de protecció pública, i sense crear barris especialitzats en un sòl tipus 

d’habitatge. 

f) Millorar els serveis urbans, entenent-se com a xarxes homogènies que serveixin al 

conjunt del poble. 

g) Garantir i protegir la continuïtat dels camins principals, i la potenciació de la senda 

verda projectada que constitueix un recorregut paisatgístic en el que es recolza i 

s’integra el gran parc fluvial que preveu el POUM. 

h) Protegir el patrimoni arquitectònic, cultural i arqueològic per remarcar els elements 

d’identitat del nucli i del conjunt del terme, com són els edificis, elements o conjunts 

arquitectònics singulars, i les importants restes arqueològiques del municipi. 

OBJECTIUS PARTICULARS DEL SÒL NO URBANITZABLE 2 

- Establir una zonificació adequada a la realitat agrícola i rural del terme, mitjançant 

l’establiment de claus urbanístiques adequades, 

- Determinació de les zones fluvials i inundables, 

- Determinació de la àrees de sensibilitat lumínica, acústica i electromagnètica, 

- Afeccions i servituds de les infraestructures lineals i puntuals, 

- Garantir la protecció dels valors establerts en plans i programes de caràcter 

supralocal, 

- Establir una vialitat rural autènticament funcional que garanteixi una interconnexió 

entre les diferents àrees o partides, 

- Eines i mitjans per mantenir i millorar la connectivitat entre els corredors o vies verdes, 

- Reconèixer els actius paisatgístics del municipi mitjançant la determinació de 

miradors que recullin la diversitat paisatgística de les unitats paisatgístiques 

identificades al Catàleg del Paisatge, 

- Identificar i garantir la protecció dels elements singulars i/o d’interès, entre altres: 

a. Arqueològics: 

• Jaciments arqueològics 

b. Històrics i arquitectònics: 

• Cabanes tradicionals 

• Basses 

• Vestigis de la guerra civil o similars 

c. Naturals: 

• Arbres i arbredes singulars 

• Fonts 

d. Funcionals 

• Fites 

• Vèrtexs geodèsics 

2 Segons Informe de sostenibilitat ambiental preliminar. 



1.4. Marc legal 

D’acord amb els principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en 

multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en els arts. 

3 i 9 LUC, on es defineixen els principis generals de l’actuació urbanística, i s’estableix que 

l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu del 

desenvolupament urbanístic sostenible. 

Aquest ISA s’ha realitzat d’acord amb el conjunt de normativa amb incidència ambiental 

i més concretament, d’acord amb l’observança de la LUC i el Reglament que la 

desenvolupa (RLUC, Decret 305/2006, de 18 de juliol) que regula específicament la figura 

d’avaluació ambiental adequada al POUM. A més de tenir en compte la llei 6/2009, del 

28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix amb 

les determinacions de la transposició a l’estat espanyol de la Directiva 2001/42/CE 

mitjançant la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados 

planes y programas en el medio ambiente. 

La documentació que ha d’aportar el promotor per a la tramitació ambiental del POUM 

consta de tres documents tal com determina específicament el RLUC, en llurs arts. 70, 100, 

106 i 115: 

a. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant, ISAP) és el primer 

document i es redacta en paral lel a la redacció de l’avanç de pla. Constitueix la 

primera fase en l’elaboració de la documentació ambiental per al planejament sotmès 

a avaluació ambiental. Es redacta seguint les prescripcions indicades per l’art. 5 de la 

Directiva 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i 

programes sobre el medi ambient, coneguda com l’Avaluació Ambiental Estratègica 

(AAE) i la seva transposició a Catalunya mitjançant la llei 6/2009, del 28 d'abril, 

d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix amb les 

determinacions de la transposició a l’estat espanyol mitjançant la Ley 9/2006, de 28 

d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el 

medio ambiente. Ensems, s’ajusta als continguts que estableix el RLUC. Amb el lliurament 

de l’ISAP i l’Avanç de planejament, el DMAH a través de l’òrgan ambiental 

corresponent, en aquest cas, la Oficina Tècnica d’Avaluació ambiental (en endavant, 

OTAA) elabora el Document de Referència que aporta les esmenes, consideracions i 

modificacions que s’hauran de tenir en compte en la següent fase. 

b. El present document, l’ISA, és el segon document i s’elabora en paral lel a la 

documentació del pla per a la seva aprovació inicial. Amplia els continguts de l’ISAP 

amb les aportacions del Document de Referència i els continguts que s’estableixen als 

apartats c), d), e) i f) de l’art. 70 RLUC). 

c. El tercer document és la Memòria Ambiental (en endavant, MA) posterior a l’aprovació 

inicial i anterior a la aprovació provisional. Realitza una valoració de la integració dels 

aspectes ambientals en el planejament. Contindrà un resum de la tramitació i una síntesi 

de les mesures ambientals incorporades al planejament i junt a una versió refosa de l’ISA 

es remet a l’òrgan ambiental, la OTAA perquè resolgui la fermesa del document o la 

inclusió de nous aspectes. Amb la resolució que declara la seva fermesa, l’ajuntament 

ja pot procedir a l’aprovació provisional. 

1.5. Abast previst de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental 

El contingut de l’ISA en referir-se a un Pla Urbanístic remet fonamentalment als requisits que 

es formulen en relació a la documentació ambiental de l’art. 70 RLUC. Específicament, el 

seu contingut i estructura és la següent: 

MEMÒRIA 

• Presentació, objectius i marc legal [art. 70 a) 2-3]. Introducció, definició dels objectius 

del pla i objectius ambientals, adaptació a la normativa general i sectorial. 



• Descripció del pla [art. 70 c) 1]. Característiques del planejament que es proposa 

quant a classificació del sòl, qualificació, etc. 

• Descripció del medi [art. 70 a) 1]. Inventari ambiental i característiques del medi físic, 

biòtic, perceptiu i socioeconòmic del municipi. 

• Diagnosi ambiental del territori [art. 70 c) 2]. Anàlisi ambiental dels principals 

vectors i aspectes relacionats amb el medi ambient al municipi, detecció 

d’impactes actuals i potencials, àrees de risc, de protecció i conservació, etc. 

• Avaluació de les alternatives [art. 70 b), 70 c) 2]. Descripció i anàlisi de les 

alternatives i justificació de l’ordenació proposada per als diferents sectors de 

creixement residencial i industrial. 

• Identificació i avaluació dels impactes significatius [art. 70 d)]. Identificació dels 

aspectes del pla amb un impacte significatiu potencial sobre l’entorn 

• Criteris i mesures per al planejament urbanístic sostenible [art. 70 c) 3]. Expressió de 

les mesures ambientals d’aplicació directa i recomanacions i condicionats que es 

proposen. 

• Síntesi i avaluació global [art. 70 e-f)]. Ressenya dels objectius i criteris ambientals i 

explicació justificada de l’avaluació global del pla. 

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ 

1.6. Objectius ambientals del planejament 

Pot afirmar-se que un model territorial tendeix cap a la sostenibilitat en la mesura que 

assegura l’ús sostenible dels diversos recursos naturals, fonamentalment el sòl, i sigui 

energèticament eficient, minimitzi i assimili la producció de totes les formes de 

contaminació i residus, conservi la diversitat biològica, i garanteixi la qualitat de vida de 

la població. 

En resum, les pautes generals que han d’orientar la planificació dels models d’ocupació del 

sòl són les següents: 

1. Compactació de l’assentament urbà 

Els models urbans expansius, dispersos o difusos impliquen un consum elevat de recursos, 

una major ocupació de sòls rurals i hàbitats naturals, un malbaratament energètic i, en 

conseqüència, uns nivells més alts de contaminació. Això indica la necessitat de centrar 

el desenvolupament urbà en les ciutats existents i la seva corona immediata, prioritzant la 

rehabilitació d’àrees interiors sobre l’extensió, sens perjudici de l’ocupació racional dels 

espais intersticials. 

2. Optimització dels teixit urbà existent 

Cal posar l’èmfasi de la gestió urbana en la revitalització dels barris o parts antigues i en 

la recuperació i renovació de zones de la població degradades i obsoletes. 

3. Adopció de densitats raonablement altes 

Les tipologies urbanes de densitats edificatòries baixes impliquen alt consum de recursos, 

major manteniment i no afavoreixen la cohesió social. Cal adoptar densitats 

raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes 

més eficients i evitin la segregació de col lectius i comunitats. 

4. Assignació flexible i mixta dels usos del sòl 

L’optimització funcional d’una vila requereix evitar una excessiva especialització de les 

seves parts. Una coexistència en l’espai urbà dels diversos usos permet millorar-ne el 

funcionament, evitar ocupacions innecessàries i redueix la mobilitat obligada. 

5. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl 

La mobilitat és un dels actuals reptes dels plantejaments sostenibilistes a Europa. El 

transport motoritzat és la principal font de l’efecte hivernacle i un gran consumidor 



d’energies fòssils. Els models expansius, difosos i en baixa densitat i les distribucions rígides 

dels usos comporten més desplaçaments i deriven en l’adopció d’opcions individuals. Per 

això, cal una planificació integrada dels usos i el transport que minimitzin la mobilitat 

obligada. Això condueix a models urbans compactes, densos, policèntrics i amb mixtura 

d’usos, on és possible prioritzar els itineraris peatonals. 

6. Ús eficient i reutilització del sòl i altres recursos naturals 

Cal fomentar el model que comporti un menor consum de sòl i un estalvi d’altres 

recursos, atenent a la possibilitat de reciclatge dels recursos consumits o no utilitzats 

(reutilizació d’aigües pluvials i depurades i extensió de les xarxes separatives, 

compostatge de la matèria orgànica, planificació lumínica, etc.) i impulsant la 

implantació d’energies renovables. En relació a l’aigua és important protegir els espais 

de recàrrega dels aqüífers i integrar el màxim la planificació hidrològica i la planificació 

d’usos. 

7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació 

La reducció de les diverses formes de contaminació (hídrica, atmosfèrica, acústica, 

lumínica, electromagnètica, de sòls, etc.) ha de ser un dels objectius de l’ordenació. 

8. Prevenció de riscs naturals i tecnològics 

Cal considerar adequadament les àrees de riscs en l’assignació dels usos del sòl: zones 

inundables, zones de risc geomorfològic, amb risc industrial, ..., així com regular 

acuradament la implantació d’activitats de risc. 

9. Permeabilització i desfragmentació del territori 

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la 

connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de 

fragmentació de teixits i paisatges rurals. 

10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general 

És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de mostres 

suficients i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els àmbits de 

connexió per a la dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni natural d’interès 

geològic, paisatgístic, ... així com el patrimoni cultural civil i religiós. També és important 

introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures 

urbans. 

11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i 

urbans 

Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el 

territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al municipi. 

12. Foment de la construcció sostenible 

És important introduir criteris bioclimàtics en la edificació pública i privada i l’ús de 

materials amb l’aplicació de solucions constructives eficients, la introducció d’energies 

renovables, la prevenció de residus, la prevenció de la contaminació lumínica, etc. En 

definitiva, es tracta d’allargar el cicle de vida dels materials i de l’edificació. 

13. Reducció i valorització dels residus 

A més del que ha estat exposat al respecte en el punt anterior, cal preveure en els 

edificis i en els espais urbans, espais adequats per a les operacions de recollida i transport 

i instal lacions per a la recollida selectiva, ... 



1.7. Objectius ambientals específics del POUM 

L’ISA ha de considerar tots aquells àmbits o vectors ambientals sobre els quals el 

planejament pot incidir, així com la incidència ambiental global del model territorial 

resultant. Els requeriments ambientals que ha d’atendre la redacció del pla s’han de 

concretar en uns objectius específics referits als aspectes que s’assenyalen, formulats de 

manera jerarquitzada segons llur grau d’importància relativa, a fi que es diferenciïn amb 

claredat els més essencials. Concretament cal referir-se als vectors següents: 

Taula 1. Objectius ambientals específics del POUM d’Albesa. 

Sostenibilitat global del model d’ordenació 

Ocupació i consum de sòl 

1. Conservar i millorar la morfologia urbana del nucli 

2. Adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi prèviament determinades 

principalment d’acord a factors endògens 

3. Evitar una oferta de sòl excessivament elevada que desmotivi a la rehabilitació del nucli 

construït 

Mobilitat sostenible 

1. Ubicar els creixements en forma adossada al nucli construït de manera que sigui innecessari 

els desplaçaments en vehicle privat i l’increment de la mobilitat obligada 

2. Preveure espais cèntrics i equidistants en la nova proposta urbana per a la parades de 

transport públic i dimensionar els vials afectats per a una correcta maniobra 

Estructura i identitat del sòl no urbanitzat 

1. Mantenir com a ús preferent del sòl no urbanitzable els usos primaris i restringir-hi els usos propis 

del sòl urbà (residencial, serveis, etc.) 

2. Preservar, reconèixer i si cal, millorar, la vialitat rural bàsica 

3. Zonificar el terme municipal en funció de les seves característiques geomorfològiques, 

paisatgístiques i d’usos i establir les oportunes diferències de tractament 

Fragmentació territorial 

1. Ubicar els creixements residencials en continuïtat amb l’espai urbà construït 

2. Deixar com a espais lliures i sòl no urbanitzable els corredors biològics principals: lleres i planes 

inundables, serres i línies de canvi de pendent, etc. 

Riscs naturals i tecnològics 

1. Establir una franja de seguretat inedificable a la riba dels cursos d’aigua identificats. 

2. Evitar l’afecció de terrenys situats en zones amb un pendent >20% 

Cicle de l’aigua 

Abastament 

1. Garantir el subministrament per als nous creixements 

2. Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments evitant models 

unifamiliars exclusius i vegetació no autòctona o no adaptada 

Sanejament 

1. Aconseguir depurar el 100% de les aigües brutes d’origen domèstic 

2. Aconseguir depurar el 100% de les aigües brutes d’origen industrial 

3. Separació en alta de les aigües residuals als nous sectors 

Ambient atmosfèric 

Contribució del planejament a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle 

1. Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat obligada 

Contaminació acústica 

1. Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat obligada 

2. Aplicar el mapa acústic del municipi i les Ordenances de sorolls i vibracions 

3. Establir un tractament de vorera als passos de vianants a la normativa del POUM 

Contaminació lluminosa 

1. Establir uns paràmetres màxims d’il luminació i d’intrusió lumínica màxima als habitatges 

2. Establir una alçada màxima dels fanals 

3. Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb sòl no urbanitzable (Zona E2: 

incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda) 

Contaminació electromagnètica 

1. Preveure espais de sistema tècnic per a la ubicació de les estacions de telefonia mòbil 

Gestió dels materials i dels residus 

1. Fer les reserves adients en els vials per a lles àrees d’aportació i recollida dels voluminosos 



2. Reservar un espai accessible per a la deixalleria o punt verd 

Eficiència energètica i sostenibilitat en l’urbanització, l’edificació i l’ús 

1. Recollir els criteris establerts pel Decret d'Ecoeficiència 

2. Establir tipologies d’habitatge intermèdies (entre mitgeres, arrenglerades,...) 

Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general 

1. Determinar els elements d’interès natural, patrimonial, arquitectònic, etc. (fonts, arbres, 

arbredes, cabanes, etc.) i incloure-les al Catàleg de Béns 

2. Determinar les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector i establir una clau 

específica en la zonificació o incloure-les en el sistema d’espais lliures (hàbitats prioritaris, zones 

de nidificació d’aus protegides, etc.) 

Qualitat del paisatge 

1. Incorporar els objectius de qualitat paisatgística (OQP) i els criteris i mesures fixats pels catàlegs 

del paisatge, formulats segons la Llei 8/2005 

2. Determinar punts del terme municipal adients per a la instal lació de miradors i assignar-los un 

radi de protecció paisatgística 

1.8. Perfil ambiental del municipi 

En el POUM, cal especificar el perfil ambiental del municipi en relació amb el 

planejament. Aquest perfil ha de ser formulat de manera que permeti, en una fase 

posterior, de comparar-lo amb el perfil anàleg resultant de l’ordenació plantejada pel 

POUM, com a element bàsic de la seva avaluació ambiental. En aquest cas s’incorporen 

indicadors quantitatius (sobre consum, estalvi i reutilització de recursos, sòls transformats o 

protegits, prevenció o correcció de la contaminació, etc.), que facilitaran la verificació 

posterior del compliment quant a la nova ordenació resultant. Els anomenem indicadors 

de referència i es relacionen en l’estat actual, abans de la implementació del pla: 

Taula 2. Indicadors de referència que conformen el perfil ambiental d’Albesa. 

Superfície per habitant (segons padró 2011. IDESCAT) de sòl urbà 

279,55 m 2 / habitant 

Superfície d’espais lliures i zones verdes per habitant (segons padró 2011. IDESCAT) 

11, 84 m 2 / habitant 

Superfície d’equipaments per habitant (segons padró 2011. IDESCAT) 

10, 70 m 2 / habitant 

Percentatge d’habitants de zones d’ús principal residencial situades a menys de 500 m dels 

serveis urbans bàsics 


8,9 TM/habitatge x 499 habitatges principals (IDESCAT 2001)= 4441,1 TM 

Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns 

0% 

Percentatge de població amb una àrea d’aportació a una distància menor de 100 m. 

>80% 

Percentatge de sòl d’ús majoritàriament industrial destinat al reciclatge i tractament dels residus 

industrials 

0% 

1.9. Relació amb altres plans, programes i projectes 

Actualment es tendeix a què l’ordenació del territori defineixi un marc de referència per 

l’actuació col lectiva i en conseqüència, la planificació urbanística ha d’integrar la 

planificació territorial a tots nivells i el planejament sectorial amb incidència en el territori, 

sobretot en la planificació relativa al cicle de l’aigua, a la producció i distribució 

d’energia i tractament dels residus, sigui per a recollir les previsions de sòl necessàries al 

respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que no s’ajustin al marc 

ambiental definit per aquests plans. Aquesta interrelació, fruit de la presa de consciència 

de la complexitat de la realitat social, econòmica i territorial, s’ha de tenir en compte a 

l’hora de definir un model territorial. En aquest sentit, la recerca és establir una fusió entre 

els diversos plans i programes que afecten un àmbit determinat. 

En resum, el POUM ha d’harmonitzar-se amb els plans territorials i sectorials existents ja 

que el contingut i les determinacions d’aquests poden afectar en cada cas segons la 

naturalesa de la matèria a planificar. Els plans territorials i sectorials comprenen l’àmbit de 

tot Catalunya, però d’acord al caràcter sectorial, les seves determinacions es refereixen 

a un o alguns aspectes de la realitat territorial: carreteres, espais d’interès natural, 

equipaments comercials, ..., que són analitzats i projectats, en cada cas, de manera 

especialitzada pel departament de la Generalitat responsable. 

En desenvolupament de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial i altres, 

la Generalitat ha elaborat i aprovat diversos plans territorials i sectorials, entre altres: 

• Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la llei 1/1995, de 16 de març. 

• Pla territorial parcial de Ponent (aprovat el 24 de juliol de 2007). 

• Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat el 12 de febrer de 2006. 

• Pla del transport de viatgers de Catalunya 2008-12. 

• Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de Catalunya, PSARU 2005 

(aprovat el 6 de juny de 2006). 

• Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT 2001 (actualització 

2007, risc geomorfològic). 

• Pla de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT, 

actualitzat el 2008). 

• Pla Especial d’Emergències per Nevades a Catalunya (NEUCAT 

• Pla d’espais d’interès natural (1992, modificat per la llei 12/2006). 

• Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (2006-2026). 

• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (2001, revisat el 2006). 

• Pla director d’instal lacions i equipaments esportius de Catalunya (2005). 

• Revisió del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015. 

• Relació de Fitxes del Patrimoni Arquitectònic i arqueològic. 

• Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (2008). 



• Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC). 

• Programa de Gestió de residus industrials a Catalunya 2007-2012 (PROGRIC) 

• Programa de Gestió de residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC) 

• Pla de gestió de l’Aigua a Catalunya (aprovat inicialment 2009, actualment en tràmit 

de valoració de les al legacions presentades). 

• Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures Radioelèctriques 2001 (POAIR). 

• Pla d’Espais Fluvials a la conca de l’Ebre, actualment en redacció. 

• Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012. 

• Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya 2008-2012. 

1.10. Determinacions del planejament territorial: el PTPP 

El Pla Territorial General de Catalunya va establir l’any 1995 sis àmbits funcionals per a la 

formulació dels plans territorials parcials (PTP), modificats per la Llei 24/2001, de 31 de 

desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou àmbit 

funcional diferenciat. Com a resultat d’aquesta modificació, en l’actualitat els àmbits de 

referència per a la formulació dels plans territorials parcials són set, que en el cas de les 

comarques de Ponent inclouen les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla 

d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. 

Els PTP han de desplegar les determinacions del Pla territorial general i fer-ho amb el 

major detall que permet la menor extensió del seu àmbit. Després d’un estudi molt 

acurat, el PTPP, aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres 

Públiques en data 24/08/2007, va establir per a tot l’àmbit de Ponent un increment màxim 

de 165.000 habitants entre 2006-2026 de manera que l’àmbit de les sis comarques 

passaria de 305.000 a 471.000 habitants, és a dir, un increment del 54% (mentre que 

Catalunya assoleix gairebé els 8.000.000 d’habitants). 

En el cas del municipi d’Albesa, el PTPP estableix les següents estratègies i 

determinacions: 

Sistema d’assentaments urbans 

El PTPDP, ubica Albesa dins el subsistema Lleida, conjunt territorial integrat pels municipis que 

se situen a dintre o a les immediacions de l’envolvent formada per l’autovia A-2 al nord i 

l’autopista AP-2 al sud, al corredor de la carretera N-240 en direcció a Osca o al de la 

carretera N-230, com també els municipis noguerencs confrontants que s’hi relacionen 

preferentment (com ara Albesa). El fet d’estar situat en una zona eminentment rural, amb 

una trama urbana prou compacta i a una certa distància de Lleida, van conferir a Albesa 

una estratègia de creixement moderat com la resta de municipis de similars 

característiques. Això permet un creixement de fins al 30% com a màxim en relació al nucli 

urbà consolidat i semiconsolidat. Tanmateix, cal dir que a diferència d’altres nuclis rurals, 

Albesa, pel seu volum de població i amplitud de trama urbana, figura com a nucli 

estructurant. 

Sistema d’espais oberts 

El PTPDP classifica un sector del terme com a sòl de valor natural i de connexió. 

Concretament, estableix un règim especial de protecció per al següent espai: 

14. Noguera Ribagorçana a Albesa. Espai fluvial de la Noguera Ribagorçana amb un 

bosc de ribera important per a la fauna. Zona important per a les espècies aquàtiques i 

de bosc de ribera com el blauet, el teixidor, l’oriol i el picot garser gros. Respecte de 

l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol, 

altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga. 



Paral lelament, part de la zona sud-oest del terme correspon a sòl de protecció territorial 

referent a zones potencialment sotmeses a risc natural o altres riscos –en aquest cas, 

inundabilitat per proximitat al riu Noguera Ribagorçana– en els quals s’estableix la 

condició de manteniment de la classificació de sòl no urbanitzable. 

Sistema d’infraestructures i mobilitat 

El PTPDP preveu el condicionament integral de l’itinerari aeroport d’Alguaire- Vilanova de 

Segrià- la Portella- Albesa- Menàrguens- Térmens- Bellvís- el Palau d’Anglesola, que inclou 

un nou pont sobre el Segre entre Menàrguens i Térmens i que està actualment constituït 

per les carreteres LV-9225, LP-9221 i LV-9223 així com per vies no catalogades. 

Figura 1. Espais oberts, estratègies d’assentament i actuacions d’infraestructures del TM al PTPP. 

Font: PTPP. 



Es preveu també el condicionament de les vies integrades en l’itinerari Albesa- Algerri i 

l’itinerari Albesa- Castelló de Farfanya- enllaç amb C-12 per a dotar-les de 

característiques funcionals de carretera. En relació a les vies que actualment transcorren 

pel municipi, la carretera LV-9225, respon a una via estructurant secundària essent la 

única carretera que passa pel terme. 



2. Determinació dels requeriments ambientals significatius del pla 

2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi físic 

2.1.1. Situació i característiques generals 

Albesa se situa a l’extrem septentrional de la Depressió de l'Ebre, a la plana de Lleida dita 

localment plana d’Algerri i Balaguer, i al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana, en el 

seu tram baix, a pocs quilòmetres de la seva confluència amb el Segre a Corbins. S’estén 

doncs, per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades i al sud de l’anomenada Serra 

Llarga. Paral lels al riu Noguera Ribagorçana i a poca distància s’alcen alguns tossals àrids. 

El municipi compta amb una extensió de 37,6 km 2 i s’ubica al sector sud- occidental de la 

comarca de la Noguera, al límit amb el Segrià. Confronta amb els termes de Algerri (N), 

Castelló de Farfanya (NE), Menàrguens (E), Torrelameu (S), tots ells de la Noguera, i amb 

la Portella (SO), Alguaire i Almenar (O) del Segrià. 

El terme constitueix un territori de transició des del punt de vista físic fruit de la situació 

intermèdia que ocupa entre la serra Llarga i la plana de Lleida, i el fet de trobar-se entre dos 

cursos fluvials com són el Noguera Ribagorçana i el riu de Farfanya. Pel que fa a l’explotació 

agrària el terme s’havia emmarcat al límit entre el regadiu i el secà fins a la posada en 

marxa del modern canal Algerri- Balaguer, fa 12 anys, que ha permès transformar a regadiu 

tota la meitat nord del terme. 

Albesa es troba a la comarca administrativa de la Noguera, i pertany a la vegueria de 

Ponent, a la província de Lleida, al bisbat d’Urgell i al partit judicial de Balaguer. La 

població, amb 1.656 habitants (2011), es concentra al nucli principal únic ubicat al centre- 

oest del municipi, al peu del tossal de les Cases a 237 m snm. 

Taula 3. Característiques generals del municipi (2011). 

Municipi Comarca Superfície Habitants Densitat Altitud nucli 

Albesa Noguera 37,6 km 2 1.656 44 hab./km 2 237 m 

Font: IDESCAT. 

Figura 2. Ubicació del terme municipal d’Albesa en el context comarcal. 

Font: DMAH. 



2.1.2. Climatologia 

El terme d’Albesa es caracteritza per tenir un clima xerotèric semiàrid del tipus mediterrani- 

continental, amb marcat dèficit hídric, degut sobretot a estius molt secs. A l'hivern són 

habituals les boires i les gelades i les precipitacions són més aviat escasses. Les temperatures 

són extremes tant a l'hivern com a l’estiu. Les precipitacions oscil len al voltant dels 400 

mm/any repartides molt irregularment al llarg de l’any, amb màxims durant els mesos de 

tardor i primavera. 

A continuació, es presenten les dades generals per al període 2001-2003, 2007-2009 de 

l’estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ubicada al mateix 

municipi d’Albesa. D’aquesta manera, tot i que amb una sèrie de dades curta, es considera 

informació directa del terme la qual permet conèixer la marcada estacionalitat que 

presenta la zona. 

Taula 4. Dades climàtiques a l’estació SMC a Albesa (Noguera) en el període 2001-03 i 2007-09. 

Paràmetre 2001 2002 2003 2007 2008 2009 Mitjana 

Precipitació total acumulada (mm) 417,4 391,2 526,8 234,6 496,2 381,0 407,9 

Temperatura mitjana (°C) 14,0 14,4 14,8 13,9 13,6 14,4 14,2 

Mitjana de les temperatures màx. (°C) 20,3 20,7 21,1 20,5 19,9 21,2 20,6 

Mitjana de les temperatures mín. (°C) 8,1 8,6 9,0 7,8 8,0 8,4 8,3 

Temperatura màxima absoluta (°C) 39,5 36,9 38,6 39,8 37,1 37,3 39,8 

Temperatura mínima absoluta (°C) -12,5 -2,7 -6,5 -8,3 -6,5 -9,5 -12,5 

Velocitat mitjana del vent (m/s) 1,7 2,1 2,1 1,8 1,7 1,6 1,8 

Humitat relativa mitjana (%) 71 72 72 67 70 67 69,8 

Irradiació global mitjana diària (MJ/m 2 ) - 16,5 16,9 17,0 16,5 17,6 16,9 

Font: Servei Meteorològic de Catalunya. 

a) Pluviometria i temperatura 

Pel que fa a les característiques del terme, tal i com s’observa en la cartografia de l’Atles 

climàtic de Catalunya, les zones central i especialment la nord (zona transitòria cap als 

primers contraforts prepirinencs i per tant, més humida), presentarien uns valors al voltant 

dels 450 mm/any mentre que les zones oriental i occidental, estarien per sota. En tot cas, 

la distribució de les pluges durant l’any posa de manifest que existeix el període àrid 

característic del clima mediterrani continental. Els mesos d’abril, març i maig, i octubre i 

novembre són els més plujosos mentre que el juliol, el gener i febrer són els més eixuts. En 

general, la primavera i la tardor per aquest ordre, són les estacions més plujoses, i l’estiu i 

l’hivern les més seques. 

Figura 3. Diagrama ombrotèrmic (període 1980-1999). 

Font: Atles climàtic de Catalunya (M.Ninyerola, X.Pont i JM.Roure, 2000). 



La temperatura mitjana estaria al voltant dels 14,3ºC mentre que la mitjana de les 

temperatures màximes i mínimes estaria al voltant dels 20,6 i 8,4ºC respectivament, essent 

al gener per regla general, les mínimes anuals al voltant dels -7ºC i a finals de juliol o 

primers d’agost les màximes amb 37-39ºC. Hi ha bàsicament tres mesos de temperatures 

baixes (desembre, gener i febrer) durant els quals existeix risc de gelada, ben bé uns 40 

dies/any. Cal destacar l’existència de boires, en ocasions, de caràcter gebrador 

(fonamentalment durant desembre i gener), coincidint amb situacions anticiclòniques. 

Les boires solen ser persistents i en ocasions, de llarga durada. Durant aquests períodes, 

les temperatures experimenten oscil lacions mínimes al llarg del dia. Cal afegir que els 

microrelleus creats per les suaus conques del municipi aporten diferències 

microclimàtiques que generen una major exposició a les gelades en fondals i obagues. 

b) Vents, humitat relativa i radiació 

El vent té gran importància en la dinàmica i en l’estructuració de les comunitats vegetals. 

Els vents de component O i NO, de ponent, l'anomenat vent d’Aragó o serè, de caràcter 

sec i fred, és el que predomina seguit del vent de llevant, de component SE. La mitjana 

és de 2 m/s, per tant, es tracta d’un terme moderadament ventós. A l’estiu arriba més 

debilitada la marinada, i el llevant, humit i salat. El mes més ventós és l’abril per bé que 

febrer, maig i juny són els altres mesos en què s’enregistra més vent. La humitat relativa 

mitjana és propera al 70% i la irradiació global mitjana diària és de 16,9 MJ/m 2 , per bé, 

que aquesta dada presenta menys registres. 

Font: Servei Meteorològic de Catalunya (2009). 

2.1.3. Geomorfologia 

a. Relleu 

Figura 4. Rosa dels vents de l’estació d’Albesa. 

Quant a la geomorfologia el terme d’Albesa es situa gairebé a l’extrem septentrional de 

la Depressió Central la qual s’emmarca al seu torn en la Depressió de l'Ebre, unitat 

morfoestructural originada per la subsidiència del precedent massís mesozoic de l'Ebre. 

La depressió és una conca de sedimentació terciària limitada per serres formades en el 

plegament alpí i hi predominen les formes planeres i els pendents mínims. Les roques 

sedimentàries que poden cobrir la depressió són essencialment continentals, encara que 

no de forma exclusiva, i tenen el seu origen en cons de dejecció al luvials procedents de 

les serres circumdants. 

El terme d’Albesa presenta un relleu suau sense grans accidents geogràfics. Tanmateix, 

s’hi poden distingir tres alineacions disposades en sentit NO-SE que de manera genèrica, 

serveixen per dividir el terme: 

a) La plana al.luvial del riu Noguera Ribagorçana 



La franja sud i oest que limita amb els tres municipis del Segrià (la Portella, Alguaire i 

Almenar) ve definida per la plana al.luvial del riu Noguera Ribagorçana i el primer 

esglaó per damunt d’aquesta plana que comprèn la major part del nucli urbà i en 

general totes les terres d’horta històrica irrigades per la Sèquia d’Albesa. 

Foto 1 i 2. A l’esquerra, vista de la plana al.luvial des de Camporrells en sentit E-O, amb la llera de 

la Noguera R. i el poble de la Portella al fons. A la dreta, una imatge típica dels plans d’Albesa i 

Algerri- Balaguer des de la zona del Coll d’Alsina. 

b) L’esquenall central 

La franja central que s’eleva per sobre de la plana al.luvial del Noguera Ribagorçana 

i per sobre dels plans d’Algerri i Balaguer. Estaria constituïda per una alineació de 

plataformes, esquenalls i diversos nivells de terrasses quaternàries associades al riu 

Noguera Ribagorçana (*) i molt degradats per l’acció de l’agricultura i encara més 

recentment amb l’extensió del regadiu. De nord a sud i en el sentit de les franges NO- 

SE, la unitat vindria determinada pel pla de Llengua Eixuta, els plans dels Erals (on 

s’aixeca el nucli urbà i tota la seva rodalia) i el tossal del Maset, l’únic amb certa 

aparença de tossal. En correspondència a això, s’hi troben les zones més elevades 

del terme, concretament al nord del nucli urbà (l’Eral, 280 m snm) i a l’extrem nord- 

oriental (pla de la Llengua Eixuta, 270- 280 m snm). 

c) La plana d’Albesa i Algerri- Balaguer 

Territori planer constituït pel peu de mont o glacis d’acumulació procedent de la 

serra Llarga, primer estrep prepirinenc, que el limita pel nord, mentre que per llevant 

ve limitat per la llera del riu de Farfanya que davalla encaixada de nord a sud fins a 

trobar el riu Segre i pel sud i oest per les terres al.luvials del riu Noguera Ribagorçana 

pel sud i l’oest. 

La concentració parcel laria executada a gran part del territori amb motiu de la posada 

en marxa del regadiu en algunes zones ha generat canvis importants en el paisatge fins 

al punt que la unitat geomorfològica de la plana d’Albesa i Algerri- Balaguer, que en 

superfície és majoritària, no es diferencia gaire de l’esquenall central. En efecte, les 

formes del relleu s’han suavitzat més encara del que ja ho eren abans de la 

transformació de les terres, havent-se suavitzat o desaparegut alguns tossals. 

(*) Entorn de la Noguera Ribagorçana 

La riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana, que transcorre al llarg d’un 7.800 m dins el TM – 

fent frontera amb el TM de la Portella-, constitueix, des de diferents perspectives, una subunitat 

de la plana alta segrianenca amb característiques geomorfològiques molt similars però diversa 

en l’aspecte paisatgístic, d’ús i cobertura vegetal. Representa un petit percentatge del terme 

però aporta una diversitat proporcionalment molt superior que el planejament ha de considerar, 

en especial per l’interès ecològic –reconegut ja per una figura concreta, el PEIN-. Com sol 

succeir en aquest tipus d’ambients, la llera excavada pel riu, constitueix un ecosistema propi 



força deslligat de l’entorn que formen al marge sud, el Pla de Ratera, i l’esquerre, el mateix pla 

d’Albesa, també sobreelevat. 

b. Pendents 

La major part del terme d’Albesa presenta pendents suaus. Els pendents poc pronunciats 

(inferiors al 10%) representen gairebé el 80% del conjunt del municipi mentre que els 

inferiors al 5% són prop de la meitat. Per contra, els pendents es concentren al nord del 

nucli urbà, per tal de donar pas de l’esglaó inferior –encara circumscrit a la plana al.luvial 

de la Noguera Ribagorçana– a les plataformes sobrelevades que donen cos a 

l’esquenall central, i a la mateixa continuïtat respecte el pla de la Llengua eixuta, ja a 

l’est del terme. De fet, pendents majors del 15% només representen el 7% del terme. 

c. Orientacions 

Taula 5. Pendents del terme. 

Pendent (%) Superfície (Ha) % 

< 5 1.667,17 44,5 

5-10 1.267,64 33,9 

10-15 547,66 14,6 

15-20 190,83 5,1 

>20 69,53 1,9 

Total 3.742,83 100 

Font: pròpia. 

Les valls del Noguera Ribagorçana i el Segre marquen la orografia del terreny de manera 

que les orientacions majoritàries, tal com mostra la taula, tendeixen a sud i a est, 

aglutinant un 71% del conjunt de la superfície municipal. 

2.1.4. Geologia i sòls 

Taula 6. Orientacions. 

Orientacions Superfície (Ha) % 

Nord 359,43 9,6 

Est 1.120,8 29,9 

Sud 1.506,74 40,3 

Oest 755,86 20,2 

Total 3.742,83 100 


Pel que fa a la geologia, el terme s’inscriu en la zona septentrional de la depressió Central, 

on predominen els materials sedimentaris recents del final del terciari (oligocè) i el quaternari 

(pleistocè i holocè), disposats en estrats gairebé horitzontals. Tal com s’observa a la taula, el 

domini correspon a materials quaternaris amb excepció dels dos darrers que corresponen a 

l’oligocè. 

Així, la unitat geomorfològica de la plana al.luvial de la Noguera Ribagorçana està formada 

majoritàriament per còdols en la seva part més estrictament col.luvial mentre que a tota la 

resta de terme hi dominarien les graves. La única excepció serien els pendents que separen 

els plans de les plataformes que vénen constituïts per argiles les quals, puntualment, també 

dominen en una àmplia zona a l’extrem nord del terme. 

Es relacionen els diferents epígrafs que apareixen al terme: 



Taula 7. Epígrafs presents al terme municipal d’Albesa. 

Epígraf Litologia predominant Superfície (Ha) % 

Qg Graves 1136,90 30,2 

Qt0-1 Graves 544,69 14,5 

POmgc3 Argiles 484,14 12,9 

S_Qt4 Graves 471,27 12,5 

S_Qt1 Còdols 467,55 12,4 

Qco Còdols 285,34 7,6 

S_Qt2 Graves 243,87 6,5 

Qv2 Graves 104,56 2,8 

S_Qt3 Graves 17,34 0,5 

POcg1 Conglomerats 5,35 0,1 

TOTAL 3761,01 100,00 

Font: DMAH 

Taula 8. Dades geològiques dels epígrafs amb major presència al municipi. 

Epígraf Qg 

Litologia predominant Graves 

Altra litologia present (1) Sorres 

Altra litologia present (2) Argiles 

Altra litologia present (3) Llims 

Era Cenozoic 

Període Quaternari 

Època Plistocé 

Epígraf Qt0-1 


Altra litologia present (1) Sorres 


Altra litologia present (3) Argiles 

Era Cenozoic 


Època Holocè 

Epígraf POmgc3 

Litologia predominant Argiles 


Altra litologia present (2) Gresos 

Altra litologia present (3) Conglomerats 

Altra litologia present (4) Calcàries 

Era Cenozoic 

Període Paleogen 

Època Oligocè superior 

Edat Catià 

Epígraf S_Qt4 


Altra litologia present (1) sorres 

Altra litologia present (2) llims 

Altra litologia present (3) argiles 

Era Cenozoic 


Època Plistocè 

Epígraf S_Qt1 

Litologia predominant Còdols 

Altra litologia present (1) Graves 


Era Cenozoic 


Època Holocè 

Font: DMAH. 



Font: DMAH. 

Figura 5. Unitats litològiques a l’entorn del nucli urbà. 

La litologia de la zona urbana del municipi i llurs immediacions és formada 

fonamentalment per graves tot i que a l’esglaó inferior que roman per sota de la sèquia 

d’Albesa hi predominen els còdols. Per contra, als vessants que s’enfilen cap als plans 

dels Erals hi dominen les argiles fins arribar al capdamunt on tornen a aparèixer les graves. 

En menor mesura, junt a les graves també hi apareixen sorres i llims, i junt a les argiles, 

conglomerats i calcàries. 

Segons informació del DMAH, no se situa en el terme ni les seves proximitats immediates 

cap àrea d’interès geològic inclosa en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de 

Catalunya catalogat pel DMAH. 

2.1.5. Cicle de l’aigua 

a. Hidrologia superficial 

El municipi s’inclou de ple a la conca hidrogràfica de l’Ebre, adscrivint-se la subconca del 

Noguera Ribagorçana, riu que transcorre pel terme i afluent del Segre al qual conflueix en el 

terme de Corbins, ja a la comarca del Segrià, uns 10 km al SE d’Albesa. 

Riu Noguera Ribagorçana 

Com s’ha apuntat el riu Noguera Ribagorçana, un dels grans rius de Catalunya (amb una 

longitud de 130 km de longitud i una extensa conca de 2.026 km 2 ), és el principal curs fluvial 

que circula pel terme d’Albesa. Ho fa en sentit NO-SE i en una longitud pel terme de prop 

de 9 km i fa les funcions de límit oest del terme tot marcant la divisòria municipal amb 

Almenar, Alguaire i sobretot la Portella. En el tram albesenc, el riu es troba en el seu curs baix 

responent a característiques ecològiques de gran riu poc mineralitzat. A nivell morfològic 

presenta trets característics de riu sinuós amb poc pendent i evolució cap a trenat alterat i 

de vall extensa. 



Clamor de la Gombalda o del Maset 

D’altra banda, pel municipi també hi transcorre la clamor de la Gombalda (localment 

dita clamor del Maset), amb característiques de riu mediterrani de caràcter torrencial. 

Travessa el terme per la banda oriental gairebé resseguint els termes veïns de Balaguer i 

Menàrguens, i va en paral lel al Noguera Ribagorçana però amb un component N-S més 

marcat ja que en ser a mig terme dibuixa una corba en direcció a la Noguera 

Ribagorçana i s’hi adreça per confluir-hi poc després d’endinsar-se en el terme veí de 

Torrelameu. La clamor de la Gombalda d’uns 23 km de longitud neix als primers 

contraforts prepirinencs veïns, al peu de la Serra d’Òs, travessa la serra Llarga i recapta 

una conca de 84,5 km 2 . Cal tenir en compte que tot i tractar-se d’un torrent d’origen 

natural, ha estat aprofitat tant per a regar els camps com per a drenar-los i per aquesta 

raó, ha estat modificat i adaptat a aquesta finalitat, essent soterrat en un tram a mig 

terme aproximadament i duent un cabal força regular. 

Fonts 

Al terme municipal s’identifiquen dues fonts, una a l’extrem est, les fonts Amargues (al 

camí de Balaguer, a mig camí entre Albesa i Menàrguens) i l’altra a la part sud, la Font 

Pollosa. 

DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (2000/60/CE) 

En el document IMPRESS de l’ACA, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva Marc 

de l’Aigua, el tram del Noguera Ribagorçana que circula al límit del terme d’Albesa 

s’emmarca en la massa d’aigua corresponent al Noguera Ribagorçana des d'Alfarràs fins a 

la confluència amb el Segre. La massa d’aigua en qüestió, es caracteritza per estar 

fortament modificada per trobar-se aigües avall d’embassaments tot i que a la vegada està 

definida com a recuperable. D’altra banda, està protegida per abastament, usos 

recreatius, nutrients i hàbitats (Xarxa Natura 2000). 

A partir d’aquí, cal fer referència a l’anàlisi dels impactes i les pressions que fa el citat 

document. La taula detalla el conjunt de pressions i la magnitud amb què es produeixen: 

Taula 9. Pressions sobre la Massa d’aigua (MA) corresponent a la Noguera Ribagorçana des d'Alfarràs 

a la confluència amb el Segre. 

Pressió Magnitud Valor 

Regulació del flux Elevada 8.14 

Zones forestals en zona inundable Mitjana 1.36 

Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en 

zones plujoses 

Elevada 2.35 

Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics Elevada 2.25 

Dejeccions ramaderes Mitjana 1.25 

Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia Mitjana 1.34 

Espècies invasores(a tota la Massa d’Aigua) 

Font: document IMPRESS. Agència Catalana de l’Aigua. 

Mitjana 1.33 

Conseqüentment al conjunt de pressions llistades, es defineix, segons l’anàlisi de totes, una 

pressió global elevada sobre la MA (Massa d’Aigua). A nivell d’impactes probables es 

detecta una qualitat mediocre pel que fa a elements biològics i deficient en relació a 

hidromorfològics. Es defineix aleshores, un estat ecològic mediocre. 

Pel que fa l’altra massa d’aigua, la sèquia de la Gombalda, es defineix com una massa 

d’aigua que no està fortament modificada i que es troba protegida per nutrients i per 

hàbitats (Xarxa Natura 2000). En l’anàlisi global de pressions, aquestes queden definides en 

un nivell baix mentre que no hi ha dades pel que fa a impactes (probable i comprovat). 

La taula següent mostra les principals característiques de les dues masses d’aigua que 

transcorren pel terme segons l’anàlisi del document IMPRESS: 



Taula 10. Caracterització de les pressions i impactes dels cursos fluvials que transcorren per Albesa. 

Massa d’aigua superficial Estat Pressió Impacte Risc d’incompliment 

ecològic total global DMA 

Noguera Ribagorçana des d'Alfarràs Mediocre Elevada Baix Mig 

fins a la confluència amb el Segre 

(8.41) 

Sèquia de la Gombalda --- Baixa 

(1.04) 

--- Baix 

Font: Document IMPRESS, Agència Catalana de l’Aigua. 

b. Xarxa hidràulica 

Albesa s’integra a tres àrees de regadiu: 

• Sèquia d’Albesa 

Es tracta d’un regadiu històric que hom situa a la conquesta musulmana i que comprèn 

únicament el terme d’Albesa on hi rega aproximadament unes 1.700 ha. Actualment 

gaudeix d’un sistema pressuritzat en un 50% mentre que l’altre 50% és rec a manta. La 

captació té lloc sobre el Noguera Ribagorçana, aigües amunt del nucli urbà i ja en 

terme d’Algerri. La seva infraestructura consta d’un assut amb escala de peixos i 

revestiment de formigó en tot el traçat exceptuant un tram on hi ha un molí abandonat. 

Consta de 16 km de longitud i aboca a la clamor de la Gombalda o del Maset. El 

marge dret de la sèquia es rega per gravetat i compren tota la plana al.luvial de la 

Noguera Ribagorçana i el replà superior mentre que el marge esquerre es rega per 

elevació amb conreu de fruiters, alguns d’ells ara integrats en la zona regable del canal 

Algerri- Balaguer. Al marge esquerre d’aquest reg les explotacions són més modernes i 

de dimensions majors a les del rec tradicional. 

Foto 3. La sèquia d’Albesa al seu pas pel nucli urbà. Fins fa uns anys, aquest era el límit S del poble, 

el qual s’assentava entre la sèquia i la part alta dels Erals. 

• Sèquia de Torrelameu 

Comprèn els municipis d’Albesa, Torrelameu, Corbins i Vilanova de la Barca i abasta un 

total de 815 ha concentrades bàsicament a Torrelameu de manera que el terme 

d’Albesa n’aprofita una petita part, tot just 135 Ha a l’extrem sud del municipi. Es tracta 

d’un rec també històric i d’arrels musulmanes amb només un 10% pressuritzat essent 

l’altre 90% rec a manta. La captació es troba igualment a la Noguera Ribagorçana, 

aquesta si al terme d’Albesa. Un cop s’uneix a la sèquia de Menàrguens, desaigua al riu 

Segre. 



• Canal Algerri- Balaguer 

Canal posat en servei al 1997 que rega unes 8.000 ha dels municipis d'Algerri (on se 

situen els tres embassaments reguladors), Albesa, Castelló de Farfanya, Balaguer, 

Menàrguens i Torrelameu. Amb captació a la Noguera Ribagorçana al terme d’Alfarràs, 

aquest canal disposa d’una dotació transformació de 6000 m 3 /Ha/any. Pel que fa al 

municipi d’Albesa, hi rega una superfície de 2.000 Ha que prèviament foren sotmeses a 

un procés de concentració parcel lària el qual suposà passar de 948 finques amb una 

superfície mitjana de 2,12 ha a 471 finques amb una superfície mitjana de 4,19 Ha. Fins 

llavors, la major part dels propietaris tenia 2 o més parcel les i en aquests moments el 80% 

dels propietaris té una finca única. 

Xarxa de distribució secundària: sèquies i desaigües 

A aquestes infraestructures de regadiu, hi cal afegir les xarxes de distribució secundària, una 

trama de canalitzacions i reguers que condueixen l’aigua fins a nivell de parcel la. Cada 

finca acostuma a tenir un sistema d’arquetes i pales de regulació que permeten gestionar 

el subministrament. 

c. Hidrogeologia 

Segons la zonació d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de 

Catalunya [1992], ens situem a la conca hidrogràfica del Segre a la unitat hidrogeològica 

211 anomenada àrea de l’oligocè detrític de Lleida. Aquesta, que coincideix 

aproximadament amb els plans de l’Urgell i el Segrià, es circumscriu en les anomenades 

àrees centrals, enclavades entre l’anticlinal de Sanaüja i els dipòsits lacustres. 

Segons el medi litològic podem considerar la major part del terme una zona poc 

permeable amb aqüífers locals i predomini margo- argilós (D1). Tanmateix, la franja oest 

del terme (traçat diagonal en direcció NO-SE) correspon a l’al luvial del Segre donat que 

per la zona hi transcorre la Noguera Ribagorçana i en aquesta zona hi predominen els 

dipòsits al luvials (A1). 

Quant a la contaminació dels aqüífers, es tracta d’una zona amb potencial afectació 

per adobs agrícoles donat el predomini del regadiu en la major part del terme. 

Tanmateix, no s’observa cap aqüífer protegit ni en terme municipal ni en les proximitats, 

dels que s’estableixen en l’annex 1 del decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual 

s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació 

amb diversos aqüífers de Catalunya. 

Degut a la darrera ampliació d’aquest perímetre, el terme d’Albesa s’inclou en les zones 

vulnerables per la contaminació de nitrats del Decret 283/1998. 



Figura 6. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits a la zona del pla de Lleida. 

Albesa 


Figura 7. Massa d’aigua subterrània al TM d’Albesa (Al luvial del baix Segre). 


D’altra banda, segons el document IMPRESS elaborat per l’ACA, en el terme, s’hi localitza 

part de la massa d’aigua relativa a l’Al luvial del baix Segre, tractant-se de la franja oest 

prèviament citada. Aquesta massa d’aigua respon a unes característiques d’aqüífers 

lliures amb una circulació dominant de tipus porós estant totalment connectada amb els 

cursos superficials. Tal com el document indica, aquesta massa d’aigua es sotmet a un 

conjunt important de pressions entre les que destaquen les dejeccions ramaderes, 

l’agricultura intensiva i els abocaments industrials. En la taula següent es mostra com 

aquest fet ha derivat en un impacte comprovat alt sobre l’estat químic, existint al seu 

temps risc d’incompliment dels objectius de la DMA. 



Taula 11. Caracterització de pressions i impactes de la MA subterrània ubicada en zona d’influència. 

Massa d’aigua 

subterrània 

Impacte sobre 

l’estat químic 

Impacte sobre 

l’estat quantitatiu 

Vulnerabilitat 

DMA: Risc 

incompliment 

47. Al luvial del baix Segre Alt Baix Alta Si 


2.1.6. Atmosfera 

a. Qualitat de l’aire 

Per valorar la qualitat de l’aire utilitzem l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) que es 

calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, PST, O3 i PM10 mesurats en les 

estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 

de Catalunya (XVPCA). El valor de l'ICQA el determina el contaminant crític mitjà per a 

cada estació, contaminant que té el ICQA més baix. Quan més alt és l’índex, millor és la 

qualitat de l’aire, de forma que un ICQA=100 representaria una atmosfera totalment neta 

dels contaminants esmentats i valors negatius indicarien que alguna d’aquelles substàncies 

es troba en una concentració superior al límit admès. La presència de contaminants 

atmosfèrics està associada al nivell d’activitat antròpica (emissions industrials, vehicles, ...) i el 

grau d’assimilació i dispersió d’aquests. 

Tot i no disposar de mesures directes de la qualitat de l’aire a Albesa, disposem de dades 

d’una estació propera, Lleida, a una distància de 26 km, dins de la mateixa Zona 14 de la 

Qualitat de l’aire (Terres de Ponent). Les dades d’aquesta estació en el període 27/05/09 al 

02/06/09 mostren una qualitat mitjana- baixa, amb un valor mitjà setmanal de 34. 

Taula 12. Valors de qualitat atmosfèrica a Lleida en el període 27/05/09 a 02/06/09. 

Resum diari 27/5/09 28/5/09 29/5/09 30/5/09 31/5/09 01/6/09 02/6/09 

Resum 

setmanal 

ICQA màxim 48 33 36 34 27 26 34 48 

ICQA mitjà 8 33 36 34 27 26 34 34 

ICQA mínim 48 33 36 34 27 26 34 26 

Estacions amb incidè. 0 0 0 0 0 0 0 0 

Estacions amb dades 

Font: DMAH. 

1 1 1 1 1 1 1 1 

La mitjana de l’ICQA s’ha mantingut sempre en l’interval corresponent al nivell acceptable 

amb lleugeres variacions en els seus valors. Quedar clar doncs, que el nivell de qualitat de 

l’aire té marge de millora en l’àmbit de la ciutat de Lleida. Es tracta doncs, d’un fet 

orientatiu per a la zona d’Albesa. 

Taula 13. Nivells de qualitat de l'aire. 

Bona Millorable Pobra 

Excel lent 

75 ICQA 100 

Satisfactòria 

50 ICQA < 75 

Acceptable 

:25 ICQA 50 

Baixa 

0 ICQA < 25 

Deficient 

-50 ICQA < 0 

Molt deficient 

ICQA -50 

Font: DMAH. 



Distribució dels valors diaris 

de l'ICQA per categories 

de qualitat de l'aire 

Excel lent 0,0 % 

Satisfactòria 0,0% 

Acceptable 100,0 % 

Baixa 0,0 % 

Deficient 0,0 % 

Molt deficient 0,0 % 

Font: DMAH. 

Taula 14. Distribució dels valors mitjans de l’ICQA. 

Distribució dels valors 

diaris de l'ICQA per 

contaminant crític 

SO2 0,0% 

NO2 0,0% 

PST 0,0% 

O3 85,7% 

CO 0,0% 

PM10 14,3% 

Distribució dels valors mitjans 

setmanals de l'ICQA per 

categories de qualitat de l'aire 

Excel lent 0,0 % 0 

Satisfactòria 0,0 % 0 

Acceptable 100,0 % 1 

Baixa 0,0 % 0 

Deficient 0,0 % 0 

Molt deficient 0,0 % 0 

En resum, cal dir que segons la DGQA en informe de data 31/10/2008, i partint de les 

dades dels 5 anys darrers (2003-07) a la zona esmentada: 

a. Els nivells de qualitat de l’aire per SO2, CO, benzè, Pb, As, Cd, Ni i NO2 estan per sota 

dels valors límit, 

b. Els nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors als valors objectiu de la protecció 

de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als mateixos valors 

objectiu per a l’any 2020. S’ha superat en algun cas el valor llindar d’informació de la 

població i en cap cas el llindar d’alerta. 

c. En un punt de mesura de Lleida, en una àrea de trànsit, s’ha detectat superacions del 

valor límit anual i del valor límit diari per a les partícules en suspensió (PST) de diàmetre 

inferior a 10 micres. 

b. Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori 

Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT) són una eina que permeten 

avaluar la incidència, d’una forma més global i comprensiva, dels contaminants emesos 

a l’atmosfera en una zona. S’han d’entendre com un element de referència per a 

facilitar l’actuació en matèria de planificació i ordenació del territori i preservar i millorar 

la qualitat de l’aire. Segons consulta dels MVCT de Catalunya (Volum 9: Garrigues, 

Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell) obtenim els resultats següents: 

Taula 15. Valors segons els mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori per a Albesa (1995). 

TM d’Albesa 

Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat 

Partícules (PST) Alta Nul la 

SO2 Alta Nul la 

NOx -- -- 

CO Alta Nul la 

Font: DMAH. 

c. Qualitat acústica 

Cal tenir en compte el Real Decreto 1367/2007, de 19 d’octubre, pel que es desenvolupa 

la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, que estableix la zonificació acústica, els 

objectius de qualitat i les emissions acústiques (BOE nº 254 de 23/10/07). El decret 

estableix en l’art. 5 la delimitació dels diferents tipus d’àrees acústiques. 

D’acord a aquesta normativa i basant-se en l’article 7.2 de la Ley 37/2003, la planificació 

territorial i els instruments de planejament urbanístic han d’incloure una zonificació 

acústica del territori que el classifiqui en funció de l’ús predominant del sòl i on les classes 

seran: 

a) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús residencial. 



b) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial. 

c) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles. 

d) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari diferent del contemplat en el 

paràgraf anterior. 

e) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural que 

requereixi d’especial protecció contra la contaminació acústica. 

f) Sectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport, o 

altres equipaments públics que els reclamin. 

g) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació 

acústica. 

Aquesta zonificació tant sols ha d’afectar, excepte a les classes f i g, a les àrees urbanes 

o nous desenvolupaments urbanístics. Cal tenir en compte, també, l’existència de zones 

de servitud acústica i de reserves de soroll d’origen natural. 

En l’annex II del RD 1367/2007 s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a cada 

classe: 

Taula 16. Objectius de qualitat acústica aplicables a àrees urbanitzades existents. 

Tipus d’àrea acústica 

Índex de soroll 

Ld Le Ln 

e Sectors del territori amb predomini de sòl sanitari, 

docent i cultural que requereixi una especial 

protecció contra la contaminació acústica 

60 60 50 

a Sectors del territori amb predomini de sòl 

residencial 

65 65 65 

d Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús 

terciari diferent del contemplat a c) 

70 70 65 

c Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús 

recreatiu i d’espectacles 

73 73 63 

b Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús 

industrial 

75 75 65 

f Sectors del territori afectats per sistemes generals Sense Sense Sense 

d’infraestructures de transport, o altres 

equipaments públics que els reclamin (1) 

determinar determinar determinar 

(1) En aquests sectors del territori s’adoptaran les mesures adequades de prevenció de la 

contaminació acústica, en particular mitjançant l’aplicació de les tecnologies de menor 

incidència acústica d’entre les millors tècniques disponibles, d’acord amb l’apartat a), de 

l’article 18.2 de la Ley 37/2033, de 17 de novembre. 

Font: Annex II, Real Decreto 1367/2007. 

Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el 

compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior, d’acord amb la següent taula: 

Taula 17. Objectius de qualitat acústica a l’espai interior de les edificacions sensibles. 

Ús de l’edifici Dependències 

Valors límit d’immissió 

Ld Le Ln 

Habitatge o ús residencial 

Habitacions d’estar 

Dormitoris 

45 

40 

45 

40 

35 

30 

Hospitalari 

Zones de estada 

Dormitoris 

45 

40 

45 

40 

35 

40 

Educatiu o cultural 

Aules 

Sales de lectura 

40 

35 

40 

35 

40 

35 

Ld, Le i Ln = índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament. 

Font: Document de Referència. 



Així, d’acord a la proposta de mapa acústic d’Albesa que ha elaborat l’empresa 

DEBEACUSTICA en data de gener de 2012 pendent de l’aprovació definitiva per part del 

ple municipal, quedaria de la següent manera: 

La major part del nucli, amb predomini d’ús residencial, forma part de la zona A.4. només 

se n’exceptuen les tres entrades (des de la Portella, Menàrguens i carreteres de Castelló 

de Farfanya i Algerri) i elements concrets d’ús ramader i la zona esportiva i les piscines 

que es qualifiquen de B.1, i les edificacions industrials (cooperativa, taller, cambres 

frigorífiques, ..) que es qualifiquen de C.2. Tanmateix, el mapa ha de ser aprovat 

properament en ple. 

Figura 8. Mapa acústic d’Albesa (2012). 

Nota: proposta pendent de ser aprovada definitivament pel ple municipal. 

Font: DEBEACUSTICA (empresa consultora que ha elaborat el mapa acústic). 

Cal tenir en compte que abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents 

l’ajuntament haurà de comprovar que es compleixen les mesures establertes conforme a 

la qualificació de cada carrer i en relació al RD 1367/2007. Si no se n’acredita el seu 

compliment, no es pot atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment 

administratiu d’atorgament resta en suspens fins que la persona interessada l’acrediti. 

d. Contaminació lumínica 

En aquest sentit cal tenir en compte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental 

de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn que divideix el territori en 4 

zones. 

Taula 18. Art. 5 de la Llei 6/2001 de 31 de maig. 

Zona Descripció 

Àrees incloses al PEIN o àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció 

E1 especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en els 

quals només es pot admetre una brillantor mínima 

E2 àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor reduïda 

E3 àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana 

E4 àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta 

Font: DOGC. 

La zona urbana residencial es troba en zona E3 la qual haurà de respectar les limitacions i 

prohibicions que aquesta llei estableix en l’art. 6. La resta del terme, que figura en el sòl 



no urbanitzable li correspon el grau de protecció E2. En la següent figura s’observa la 

zonificació del terme segons les tipologies de protecció esmentades. 

Figura 9. Zonificació segons la prevenció de la contaminació lumínica en el TM d’Albesa. 

Font: DMAH. 

L’art. 12 del Decret 82/2005 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció 

del medi nocturn, establia la competència dels ajuntaments en la formulació del Pla 

municipal d’adequació de la il luminació exterior a fi d’adaptar les instal lacions 

d’il luminació exterior a les prescripcions de la Llei 6/2001 i el mateix Decret 82/2005 que 

obligava al seu compliment no mes enllà del 31 de desembre de 2011. 

En aquest sentit, el municipi d’Albesa, disposa d’aquest Pla des del juliol de 2006, 

redactat per Sunsi Comelles Solé, enginyera tècnica del Consell Comarcal de la 

Noguera. El Pla té per objectiu adaptar les característiques de les instal.lacions d’acord 

als criteris que estableix la normativa, concretament, es proposa: 

- Substituir totes les làmpades de vapor de mercuri (VM) per làmpades de vapor de 

sodi (VSAP). 

- Substituir tots els pàmpols bola sense protecció i fanals per pàmpols bola amb 

protecció o fanal amb la bombeta dins de la cubeta. 

- Realitzar un programa de manteniment per la neteja dels grups òptics, el control 

d’enfocament dels pàmpols dels llums, la verificació dels accessoris i temportizadors i 

l’horari d’il luminació. 

- S’aconsella instal lar un regulador-estabilitzador de flux en capçalera en tot el 

municipi, instal lar un rellotge astronòmic i introduir interruptors horaris en la il luminació 

de punts singulars. 

El Pla estima una despesa de 8.100€ associada als costos de gestió i actuació. 

En data de març de 2008 es realitzà una memòria justificativa de les actuacions 

realitzades per donar compliment a la Llei 6/2001 i al Decret 82/2005. En resum, els 

elements instal lats foren: 

- 64 unitats de punt de llum amb lluminària i equip per a làmpada VSAP de diferents 

potencies. 



- 3 unitats de Quadre General de Distribució, amb rellotge astronòmic, interruptors 

diferencials, etc. 

- 3 unitats de Regulador estabilitzador 

- 10 unitats de conversió aèria-soterrada 

- 18 unitats de Presa de Terra. 

Aquestes actuacions s’han dut a terme als carrers: c. Sitjar, travessera del c. Sitjar, c. 

Lloberas, c. Forn, c. Bellavista i travesseres, c. Balaguer, c. La Portella, c. Major i 

travesseres, c. de Felip Rodés, c. de la Xiula, c. La Creu (des de la travessera a final del 

casc urbà), pl. Sitjar, ptg. del Centre i tr. Carrer Major. 

Cal dir tanmateix que degut a una sentència del TSJC de 07/12/2007 que va declarar nul 

de ple dret l’esmentat Decret 82/2005 de la Generalitat, pel qual s’aprovava el 

Reglament, actualment –a falta que la Generalitat aprovi un nou Reglament- és vigent el 

RD 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència 

energètica en instal lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques 

complementàries ITC-EA-01 a ITC-EA-07, especialment en allò que estableix la instrucció 

tècnica ITC-EA-03. 

e. Exposició a camps electromagnètics 

Per a aquest apartat es té en compte la presència o proximitat de la zona a línies 

elèctriques i a antenes de telefonia mòbil. 

Pel que fa a línies elèctriques les que cal tenir en compte són les d’alta (AT) i molt alta 

tensió (MAT) ja que les de mitja (MT) i baixa tensió (BT) a priori presenten un risc per 

exposició no significatiu. Quant a les línies MAT són elements generadors de camps 

magnètics de baixa freqüència (fins 50 Hz). El pas de la corrent elèctrica pels filats 

produeix l’aparició d’un camp elèctric i un camp magnètic. La major intensitat de camp 

magnètic es produeix sota els cables. 

Al sud del terme, en un petita fracció, es constata el pas d’una línia d’alta tensió (110 Kv). 

De la mateixa manera, a la banda oest del terme veí de la Portella en transcorre una 

altra de 132 Kv. Ambdues se situen a força distància del nucli urbà. 

Quant a estacions de telefonia mòbil, existeixen dues instal lacions de Movistar i Orange, 

al nord del nucli, prop del cementiri. L’afectació d’aquestes infraestructures sobre el nucli 

i eventuals sectors de creixement és irrellevant per la distància que les separa dels 

habitatges. 

Foto 4. Les dues estacions de telefonia mòbil existents i a prop del nucli que fan les 

funcions de suport dels nombrosos nius de cigonyes. 



2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi biòtic 

2.2.1. Context biogeogràfic i vegetació potencial 

El caràcter molt sec i continental del clima, unit al predomini de tipus de sòls també molt 

especials, semblants als que es troben en terres desèrtiques i estèpiques, fa que, dins la 

regió biogeogràfica mediterrània, les planes de l'Ebre mitjà, a on pertany en l’aspecte 

fisiogràfic aquesta part sud de la Noguera, tinguin una vegetació molt particular rica en 

espècies nordafricanes. Com a la resta de les planes de l'Ebre, el substrat geològic conté 

carbonat càlcic. En formar-se els sòls, sota el clima sec predominant, no sols no 

desapareixen els carbonats, sinó que sovint també es mantenen els sulfats (guixos) i, 

especialment a les fondalades on van a parar les aigües pluvials, s’acumulen els clorurs, 

fet que dóna lloc als problemes de salinitat ben coneguts pels pagesos. 

En la zona de la comarca que s’analitza, planera i oberta als vents continentals, avui dia 

la vegetació llenyosa natural ha desaparegut gairebé completament, si no és als 

reductes més pendents i a les vores de les aigües, ja que l’home, ha transformat tot el 

territori en conreu, bàsicament de regadiu. Aquest procés s’ha accelerat i gairebé 

culminat en els darrers quinze anys amb la posada en funcionament del canal Algerri- 

Balaguer i la concentració parcel lària que el va precedir. 

Atenent les condicions de secada estival, però sense arribar a les condicions extremes de 

la part baixa del Segre i el Cinca, l’àrea d’estudi correspondria al domini climàcic del 

carrascar o alzinar continental (Quercetum rotundifoliae), bosc dens i ombrívol, però 

pobre, amb poques espècies arbustives i herbàcies, que hauria ocupat les bones terres 

profundes prèviament a la intervenció de l’home. En tot cas, probablement en general, 

als indrets més assolellats i amb sòls més pobres, estaríem en zona de transició entre aquell 

i la zona de màquia de garric i arçot (Rhamno-Cocciferetum) amb garric (Quercus 

coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides), savina comuna (Juniperus phoenicea) i càdec 

(Juniperus oxicedrus) més resistents a la secada. Com és natural, la separació no devia 

correspondre a una línia neta, sinó que, aprofitant les particularitats del relleu i els 

microclimes, hi devia haver penetracions tant de l’alzinar en terres de bosquina, com 

d’aquesta en els indrets més assolellats del carrascar. 

Alhora, en indrets específics, com les ribes dels cursos d’aigua s’hi desenvoluparien 

espècies de vegetació de ribera, helofítica i halòfila. 

2.2.2. Vegetació actual 

Les successives transformacions i canvis d’ús del sòl practicats per l’home al llarg dels 

segles, que inclou la transformació en conreus, primer de secà i després en conreus de 

reg, han configurat un paisatge vegetal molt diferent del potencial amb predomini de 

terrenys de conreu (fruiters, farratges, cereals de rec i algun reducte de conreu de secà) i 

amb marges subespontanis de vegetació ruderal i arvense. De fet, la vegetació natural 

actual és pràcticament inexistent al domini del pla, tret de les franges que separen les 

planes inferiors de les plataformes superiors. Altrament, a la vora de la Noguera 

Ribagorçana i de la sèquia de la Gombalda també s’hi localitza vegetació típica de 

zones de ribera. 

Així doncs, actualment la vegetació natural queda relegada als secans esmentats, i 

sobretot, als marges dels conreus, a les parcel les no conreades, i a les ribes dels ambients 

aigualosos. 

• Als marges dels conreus la vegetació característica és la nitròfila (Salsolo-Peganion) i 

l’halòfila (Suaedion braun-blanquetii), juntament amb espècies de tendències 

gipsòfiles, com el siscall (Salsola vermiculata), la barrella punxosa (Gypsophila 

hispanica), Kochia sp., trincola (Gypsophila struthium ssp. hispanica), salats (Suadea 

vera, Atriplex halimus), blets (Chenopodium sp.) i en general, comunitats arvenses 



d’horts i camps de regadiu mediterranis (Setario-Echinochloetum colonae). També 

esporàdicament apareixen comunitats pròpies de prats secs com espècies de la 

comunitat Agropyro-Lygeion (Lygeum spartium, Stipa lagascae, Agropyrum sp.). 

• Als marges entre terrasses que separen les planes al.luvials de les platafomes superiors 

o tossals hi perviuen fragments de brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), llistonars 

(Thero-Brachypodion), espartars (Agropyro-Lygeion) i alguna massa de carrasca 

(Quercus ilex subsp. ballota). 

• Vora el Noguera Ribagorçana i en algun fragment de la sèquia de la Gombalda hi 

trobem un predomini del bosc de ribera (Populion albae), integrat per salzes (Salix 

alba, S. purpurea), xops (Populus nigra, P. X canadiensis), àlbers (Populus alba) i oms 

(Ulmus minor) que, a més, poden incorporar freixes (Fraxinus angustifolia) i verns (Alnus 

glutinosa) i un nombre gens negligible d’espècies d’arbusts (Rubus sp.), lianes 

(Humulus lupulus, Hedera helix, Cynanchum acutum...) i plantes herbàcies. 

Addicionalment, també hi ha diverses zones humides escampades per la ribera – 

algunes de les quals han estat el resultat d’antigues activitats extractives– on és 

possible trobar-hi extensos canyissars i bogars (Phragmition australis) i, dins de l’aigua, 

hidròfits flotants (Lemnion minoris) i submergits (Potamion pectinati). 

• La gran superfície de territori dedicada a conreu implica que les comunitats vegetals 

més extenses siguin les arvenses (Panico-Setarion) i les ruderals (Hordeion leporini, 

Chenopodion muralis). 

Cal que aquells espais que tenen caràcter forestal es regulin de conformitat amb 

l’establert en la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. 

2.2.3. Espècies vegetals protegides, forests públiques i arbres monumentals 

L’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona 

amenaçada de Catalunya, estableix les espècies estrictament protegides, "la 

recol lecció, tallada i desarrelament de les quals és prohibida" (Annex I) i les espècies 

protegides, per a les quals les accions anteriors són sotmeses a autorització prèvia (Annex 

II). L’àmbit d’actuació no conté cap espècie de les presents en cap dels esmentats 

annexos. 

D’altra banda, a l’àmbit d’actuació tampoc hi és present cap espècie catalogada a 

l’Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es 

protegeix el boix grèvol. 

Segons consulta al Catàleg de Forests Públiques existeix una forest gestionada pel DMAH 

corresponent a les Ribes del Noguera Ribagorçana i que comprèn una estreta franja a 

tota la part oest del terme seguint el curs del riu. 

Taula 19. Forests inclosos en el Catàleg d’Utilitat Pública al terme municipal d’Albesa. 

Nom Forest Núm. Núm. Superfície total % del Titular 

CUP ELENC (Ha) 

municipi 

424. Ribes del Noguera Ribagorçana 

Font: DMAH. 

-- L-1055 135,01 3,61% Generalitat 

D’acord amb l’art. 22.2 de la Llei forestal de Catalunya “els terrenys forestals declarats 

d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament 

urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció”. 

Finalment, segons informació de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat de la 

Generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi no s’hi troba cap arbre o arbreda monumental 

(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) ni cap arbre d’interès comarcal i 

local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès). L’Ordre MAH/228/2005, de 2 



de maig, de declaració d’arbres monumentals i d’actualització de l’inventari dels arbres i 

arbredes declarats d’interès comarcal i local, tampoc esmenta cap element al municipi. 

Cal dir tanmateix que malgrat que la concentració parcel.lària va suposar la desaparició 

de nombrosos exemplars, encara es troben dispersos arreu del terme, altres arbres i 

arbredes de menor entitat, notorietat o valor paisatgístic però tanmateix amb llur 

importància i singularitat, en especial en els límits de finca, de camí o a la vora de 

cabanes o torres. 

2.2.4. Hàbitats d’Interès Comunitari 

Dins el terme municipal d’Albesa es localitzen fins a 3 comunitats vegetals diferents 

classificades com a hàbitat d’interès comunitari (HIC), segons la Directiva 97/62/CE que 

ocupen prop d’un 7% de la superfície municipal. En concret, trobem: 

a) Alberedes, salzedes i boscos de ribera 

Aquest hàbitat s’ubica seguint una trajectòria NO-SE en paral.lel al curs del riu Noguera 

Ribagorçana. 

b) Matollars halonitròfils 

Se situen fonamentalment al voltant del nucli, en el pendent que separa la part baixa del 

poble i la plataforma superior, dita dels Erals, i també al tossal del Maset així com un petit 

fragment en una comunitat a mig camí entre els Erals i el dit tossal del Maset. 

c) Prats mediterranis 

Ocupen una estreta franja que separa el pendent entre la plataforma occidental del 

terme constituïda pel pla de la Llengua eixuta i la coma d’en Cauet. 

A la taula es detallen les tipologies, superfícies i nivell de prioritat corresponents de cada 

un dels HIC identificats en el municipi. 

Taula 20. Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) dins el terme d’Albesa. 

Codi 

HIC 

Nom HIC 

Superfície 

(Ha) 

% sobre 

TM 

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) 112,61 3,0 

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 15,92 0,4 

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 121,64 3,3 

Total d’hàbitats d’Interès comunitari en el TM 

Nota: en negreta, HIC prioritari. 

Font: DMAH i pròpia. 

250,17 6,7 

2.2.5. Fauna 

En general, a la zona sud de la Noguera la fauna és la típica de les zones agrícoles de 

regadiu amb conreus de fruiters, cereals de rec i farratges, mentre que als tossals i terrasses 

de la Noguera Ribagorçana, la fauna és més la pròpia d’estepes i brolles. En tot cas, dins 

l’àmbit d’estudi cal assenyalar una sèrie de condicionants i característiques que determinen 

la presència de les espècies. Tot seguit es citen aquests condicionants pels diferents 

ambients existents a la vegada que algunes de les espècies més comunes que s’hi poden 

trobar però també d’altres d’emblemàtiques. 

- Conreus i marges. L’existència dels conreus de reg, determina el tipus d’espècies. 

Tanmateix, la parcel lació implica l’existència de marges que aporten heterogeneïtat a 

l’ambient, refugis, alimentació i espai de cria per a moltes espècies. La tendència de 

l’agricultura en els darrers anys ha estat l’eliminació dels marges, el replanament i la 

concentració de parcel les i l’aplicació intensiva de productes químics. Tot plegat, ha 

anat en detriment del mosaic, del nombre d’espècies i llurs poblacions. En tot cas, 

algunes espècies que es poden trobar en aquests ambients són la sargantana ibèrica 

(Podarcis hispanica), el llangardaix comú (Lacerta lepida), petits rosegadors com el 



ratolí de camp (Apodernus sylvaticus), insectívors com la musaranya vulgar (Croccidura 

russula) i l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), lagomorfs com la llebre comuna (Lepus 

europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus), carnívors com la guineu (Vulpes vulpes) i la 

geneta (Geneta geneta) i diferents ocells com per exemple el xoriguer comú (Falco 

tinnunculus), la guatlla (Coturnix coturnix), la fredeluga (Vanellus vanellus), la garsa (Pica 

pica), la puput (Upupa epops), la cogullada vulgar (Galerida cristata), el titella (Anthus 

pratensis), la merla (Turdus merula) o la carderola (Carduelis carduelis). 

- Arbres dispersos. L’existència d’arbres dispersos en els marges dels conreus, camins, 

sèquies i edificacions rurals millora la presència d’espècies, especialment ocells, atès 

que els ofereix lloc de nidificació, descans, alimentació i refugi. La tendència en els 

darrers anys ha estat la eliminació d’aquests arbres repercutint negativament sobre les 

poblacions. Aquests punts aïllats del terreny són aprofitats per tot tipus de fauna, tant la 

dels secans com la dels conreus intensius. 

- Secans, erms i tossals. En un territori on històricament ha estat objecte de la 

transformació de secans i erms a conreu de regadiu, els darrers terrenys sense 

conrear o erms de fa anys, resulten els únics indrets on existeix la possibilitat de trobar 

espècies pròpies d’aquests ambients, els quals contribueixen decisivament a la 

diversificació faunística del territori. En aquestes zones destaquen especialment les 

aus, sobretot perquè hi ha algunes espècies que només es troben en aquests 

ambients a nivell de tot Catalunya. Destaquen especialment el sisó (Tetrax tetrax), la 

calàndria (Melanocorypha calandra), la xurra (Pterocles orientalis) i la terrerola vulgar 

(Calandrella brachydactyla) entre altres. Òbviament, moltes de les espècies citades 

pel que fa l’ambient dels conreus, sobretot mamífers i rèptils, també podran ser 

localitzades en aquests ambients de secà, molt menys abundants en el terme. 

- Riu, canals, sèquies, pantans i clamors. Els ambients aigualosos asseguren la presència 

de d’amfibis, peixos, ocells aquàtics i també mamífers. Pel que fa a amfibis són típics el 

gripau comú (Bufo bufo) i la granota verda (Pelophylax perezi); en els rèptils, destaca la 

serp d’aigua (Natrix maura). Pel que fa a peixos els quals es troben majoritàriament al 

Noguera Ribagorçana s’hi poden trobar espècies com el barb comú (Barbus graelsii), el 

gobi (Gobio lozanoi) i truites procedents de repoblacions (Salmo trutta subsp. fario). 

D’ençà de l’èxit de la reintroducció de la llúdriga no es descarta que s’hi pugui trobar 

ocasionalment també seguint el curs del riu. Pel que fa aus el bernat pescaire (Ardea 

cinerea) i l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos ) en serien dos exemples. 

A nivell de biodiversitat en el terme, s’observa un major nombre de poblacions i espècies, 

allà on conflueixen diferents factors dels esmentats més amunt, com ara, presència de 

marges, amagatalls, turons i zones de vegetació espontània, ... Aquestes característiques es 

donen principalment a les ribes del riu Noguera Ribagorçana i als diferents tossals testimoni. 

Un esment a part mereix la proliferació de cigonyes (Ciconia cinonia) que ha tingut lloc en 

els darrers anys en aquesta zona i que nidifiquen a les estacions de telefonia mòbil, pals de 

llum i campanars. Aquesta au habita en planes herboses prop de l’aigua i atesa la seva 

alimentació bàsicament piscívora troba en aquesta zona un espai idoni. Tot i ser un au 

migratòria que sol passar l'hivern a l'Àfrica, actualment al mes de desembre comencen a 

arribar a Albesa i és absent poc més d’un mes. 

2.2.6. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió 

Dins l’àmbit del terme s’identifica un espai d’interès natural o protegit segons el decret 

del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat el 1992 i per la xarxa Natura 2000, 

aprovada definitivament en data 05/09/2006. Es tracta de l’espai PEIN de l’Aiguabarreig 

Segre- Noguera Ribagorçana que constitueix una àrea singular, que ofereix un notable 

contrast paisatgístic dins la plana agrícola del Segrià. Els boscos de ribera i la superfície 

d’aigua dels dos rius presenten un interès paisatgístic destacable pel canvi cromàtic que 

ofereixen respecte a les terres seques de l’entorn. L’espai comprèn el curs fluvial de la 



Noguera Ribagorçana, des del mateix municipi d’Albesa, i del Segre des de Vilanova de 

la Barca fins a aigües avall del seu aiguabarreig. 

D’altra banda, a Catalunya existeixen diferents tipus d’espais que s’han creat per a la 

protecció d’alguna espècie protegida o per a la privació de l’aprofitament cinegètic: 

a) Reserves naturals parcials, que es declaren mitjançant decret a partir de la Llei 

12/1985, d’espais naturals 

b) Reserves naturals de fauna salvatge declarades a partir de la Llei 3/1988, de 

protecció dels animals. 

c) Refugis de caça, definits a la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de caça, per a la protecció 

d’espècies de caça, 

d) Refugis de fauna salvatge definits a la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels 

animals i modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre, també en relació a 

l’exclusió de l’aprofitament cinegètic. 

Al terme no existeix cap espai natural protegit dels esmentats ni cap espècie de fauna 

que tingui un pla d’especial protecció o recuperació. 

2.2.7. Corredors biològics del PTP de Ponent 

El Pla Territorial Parcial de Ponent, amb aprovació definitiva de data 24/07/2007 i data de 

publicació en el DOGC núm. 4982 de 05/10/2007, amb voluntat de preservar el sòl no 

urbanitzable i garantir el funcionament eficient i sostenible del conjunt del territori, 

estableix una zonificació dels espais oberts, del sòl no urbanitzable, categoritzant-lo en sòl 

no urbanitzable de protecció especial –que comprèn els sòls de valor natural i de 

connexió biològica–, sòl no urbanitzable de protecció territorial i sòl no urbanitzable de 

protecció preventiva. 

Considera sòl de protecció especial com aquelles zones amb especials valors naturals a 

protegir amb una rellevància especial en les connexions ecològiques. 

Així, el PTPP defineix a Albesa una zona de protecció especial: 

14. Noguera Ribagorçana a Albesa. Espai fluvial de la Noguera Ribagorçana amb un 

bosc de ribera important per a la fauna. Zona important per a les espècies aquàtiques i 

de bosc de ribera com el blauet, el teixidor, l’oriol i el picot garser gros. Respecte de 

l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol, 

altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga. 

2.2.8. Paisatge: Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida 

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (2008) elaborat per l’Observatori del 

Paisatge adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estat aprovat 

definitivament (edicte de 10/09/2008, publicat al DOGC nº 5219 de 19/09/2008), d’acord 

al mandat establert pel Decret 343/2006, de desenvolupament de la Llei del paisatge. El 

Catàleg conté determinacions que hauran de ser incorporades pel planejament, i en 

particular, pel PTP de Ponent, les anomenades directrius de protecció del paisatge, en 

fase de redacció per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que detallaran les 

mesures de conservació i foment a adoptar en la urbanització i la edificació en relació 

als objectius de qualitat paisatgística (OQP) i els criteris i mesures identificats per a cada 

unitat paisatgística de les 22 existents per a la demarcació. 

Albesa participa de dues unitats paisatgístiques: 

• Unitat 12, Paisatge fluvial del Segre. 

• Unitat 17, Plana d’Algerri- Balaguer. 



Figura 10. Unitats paisatgístiques segons el catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida. 

Font: Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida. 

Tanmateix, la que ocupa una part més important del terme municipal s’adscriu a la 

Unitat 17, que és la que inclou el nucli per damunt de la Sèquia d’Albesa. L’element que 

dóna sentit a la unitat predominant, la plana d’Algerri- Balaguer, és el predomini del sòl 

agrícola sobre una plana fins fa poc semiestèpica i la qual els darrers anys ha sofert una 

transformació notable a conseqüència de l’entrada en regadiu del canal Algerri- 

Balaguer (1997). 

Alhora de concretar objectius per a Albesa, el Catàleg esmenta: 

QP17.1 

La Serra Llarga i els tossals de Montmura, Garrameu i Rodó mantinguts com a fons escènic de la 

unitat i que conservin la vegetació i la fauna estèpica característica. 

La serra Llarga esdevé protagonista en la imatge visual de la unitat, junt als tossals de la Noguera 

Ribagorçana i el Segre. D’altra banda és de gran importància la vegetació i fauna estèpica 

d’aquesta zona, concretament la zona oest de la unitat per a la connectivitat de la terrerola. 

(...) 

OQP17.3 

Els cursos del riu Farfanya i de la sèquia de Gombalda, amb un bosc de ribera ben conservat i amb 

funcionalitat ecològica. 

El riu Farfanya i la sèquia de Gombalda són un dels elements més característics de la unitat i 

responsables de la fertilitat de la zona. Les aigües d’aquests cursos fluvials drenen la unitat de nord 

a sud i és necessari conservar-ne les seves característiques i les del bosc de ribera dels seus marges. 

OQP17.4 

Un patrimoni històric conservat i gestionat que millori l’atractiu turístic de la zona. 

El patrimoni històric present en aquesta unitat està format principalment per diversos castells, com 

els de Castelló de Farfanya, Algerri, Menàrguens i Albesa, i per la important vil la romana del 

Romeral d’Albesa. Aquests elements poden ajudar a potenciar l’activitat turística de la zona. 



Altrament alhora de concretar mesures i criteris, per a Albesa, el Catàleg especifica: 

ÀREES AMB VALORS ESPECIALS A PROTEGIR 

- Tossals repartits pel territori (tossal del Garrameu, l’Eral, tossal Rodó i Tossal de Mormur). 

- Zones estepàries de l’oest de la unitat, d’interès per a la connectivitat de la terrerola. 

- Espai agrícola de l’oest de la unitat, caracteritzat per conreus de cereal. 

- Riu Farfanya i sèquia de la Gombalda que drenen de nord a sud la Plana d’Algerri- Balaguer. 

ÀREES DE FOMENT DE LA GESTIÓ 

- Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Secans de la Noguera- Noguera Ribagorçana i 

Secans de la Noguera-Gerb). 

- Promoció i gestió del patrimoni històric i entorns: vil la romana del Romeral d’Albesa i castells de 

Castelló de Farfanya, Algerri, Menàrguens i Albesa. 

- Xarxa de basses lligades al canal Algerri-Balaguer que proporciona aigua als cultius de regadiu de 

la Plana d’Algerri-Balaguer. 

ÀREES SUSCEPTIBLES D’ACCIONS D’ORDENACIÓ 

- Façana urbana de les poblacions d’Algerri, Albesa, Menàrguens, Castelló de Farfanya i Balaguer. 

- Àrees industrials de les perifèries d’Albesa, Menàrguens i Balaguer. 

- Condicionar els miradors de la unitat: cementiri d’Albesa 

- Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics en punts de principi- final: Albesa- 

Algerri 

2.2.9. Miradors 

Tot i que el Catàleg del Paisatge no reconeix cap mirador al terme, el municipi compta 

amb alguns punts aptes com a mirador que permeten a l’observador realitzar una 

composició del terme i llurs qualitats i unitats paisatgístiques. 

En concret, identifiquem almenys fins a 5 miradors (plànol 11): 

a) Mirador del cementiri, situat a la façana nord d’aquest 

b) Tossal del Maset 

c) Castell d’Albesa 

d) Llogarret de Camporrells 

e) Les Roques (marge nord de la carretera LV-9225 Albesa- Menàrguens, pk 4,600) 



2.3. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi humà 

2.3.1. Població 

Les dades dels censos i padrons de població del municipi d’Albesa en els darrers cent 

anys presenten l’evolució següent: 

1.750 

1.700 

1.650 

1.600 

1.550 

1.500 

1.450 

1.400 

Taula 21. Evolució de la població (1900–2011). 

Any Núm. d’habitants Noguera % sobre la comarca 

1900 1.448 42.130 3,44 

1910 1.567 41.314 3,79 

1920 1.715 43.451 3,95 

1930 1.560 42.444 3,68 

1940 1.515 39.229 3,86 

1950 1.549 39.820 3,89 

1960 1.573 39. 239 4,01 

1970 1.488 38.425 3,87 

1981 1.443 35.589 4,05 

1991 1.462 34.303 4,25 

2001 1.512 34.759 4,21 

2011 1.656 40.231 4,12 


Figura 11. Evolució de la població (1900–2011). 

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 


Albesa va registrar un cert ascens poblacional des de principis del segle XX fins als anys 

20, moment en el que el procés s’invertí fins als anys 40 quan es registrà una nova però 

lleugera tendència ascensional -un cop superada la guerra civil- i que durà fins als anys 

60. Passat aquest període, es repetí la tendència descendent com a conseqüència de 

l’èxode rural que es produí en aquella època tot i que no es pot dir que el municipi 

hagués sofert una descens important com el que van experimentar poblacions més 

petites del nord de la comarca o de zones estrictament de secà. A partir dels anys 90 

s’inicia un nou període de creixement poblacional en part reforçat per l’arribada del 

canal Algerri-Balaguer (1999). L’evolució dels últims 10 anys és globalment ascendent. 



Taula 22. Padró continu de població d’Albesa (1999-2008). 

Any Població Variació anual 

1999 1.497 -- 

2000 1.494 -3 

2001 1.512 +18 

2002 1.515 +3 

2003 1.523 +8 

2004 1.531 +8 

2005 1.561 +30 

2006 1.587 +26 

2007 1.575 -12 

2008 1.546 -29 

2009 1.613 +67 

2010 1.679 +66 

2011 1.656 -23 

Increment +205 


El municipi, com moltes de les poblacions de la Plana de Lleida i en general del món 

rural, manté una estructura poblacional amb una certa predominança de grups d’edat 

avançada i menor població infantil, tot i que, en relació a nuclis més petits manté un cert 

gruix de població jove. Curiosament, s’observa una forta reducció en la cohort de 60 a 

64 anys que correspon a les generacions emigrades a l’èxode rural de finals dels anys 60. 

Figura 12. Piràmide de població d’Albesa (2001) segons el cens. 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i pròpia. 

Taula 23. Nombre i procedència dels immigrants estrangers a Albesa (2012). 

Origen Nombre Percentatge (%) 

Romania 141 56,0 

Resta Europa 16 6,3 

Mali 18 7,1 

Senegal 16 6,3 

Resta Àfrica 51 20,2 

Amèrica 10 4,0 

Àsia 0 0,0 

Total 252 100,0 

Font: Ajuntament d’Albesa. Padró municipal d’habitants. 



D’altra banda, com arreu del país cal fer esment del fenomen de la immigració 

responsable en gran part de l’increment de població experimentat. De fet, representen 

gairebé un 15% de la població total que s’hi registrava el 2012. Pel que fa al col lectiu 

més nombrós, es tracta del procedent de Romania amb un 56% dels immigrants residents. 

2.3.2. Ocupació del sòl 

a. Creixement històric del nucli i distribució del sòl 

Albesa concentra la població en un nucli urbà únic que es troba al centre- oest del 

terme, assentat sobre el primer esglaó que s’aixeca per damunt de la plana al.luvial que 

s’estén al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana, i al peu dels vessants que 

precedeixen la plataforma superior dels Erals. Fins a la irrupció dels moderns regadius del 

Canal Algerri- Balaguer, la població quedava gairebé delimitada per la sèquia d’Albesa 

que establia el límit entre el secà, al nord i el regadiu, al sud, quedant el nucli al seu 

costat esquerre. La vila es concentra a redós de l’església parroquial de Santa Maria. 

Existeix un altre nucli que havia estat antigament habitat, Camporrells, i que actualment 

encara compta amb alguns habitants censats. Excepte aquest cas, el municipi no 

compta amb població disseminada. 

Quant a ocupació per activitats hi té una certa presència l’agroindustrial gràcies a una 

cooperativa agrícola i dues cambres frigorífiques ubicades a l’entrada del nucli per la 

banda est o de Menàrguens. 

b. Habitatges 

Pel que fa als habitatges familiars, la major part dels ocupats són convencionals destinats 

a habitatge principal. Per la seva banda, els habitatges vacants representen un nombre 

no excessivament alt tenint en compte la component rural del municipi, i com veiem es 

troba en la proporció general del país, mentre que la segona residència, bàsicament 

atribuïble al turisme de retorn si que enregistra un percentatge força inferior a la mitjana 

catalana, menys de la meitat. Tenint en compte la població municipal censada i el 

nombre d’habitatges de primera residència, teòricament la taxa d’ocupació local 

s’establiria en 3,2 persones/ habitatge. 

Taula 24. Habitatges familiars per tipus de residència a Albesa (2001). 

Principals No Principals 

Territori Convencionals Secundaris Vacants Altres Total 

Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % 

Albesa 499 76,8 41 6,3 94 14,5 16 2,5 650 

Catalunya 2315774 69,9 514943 15,5 452.921 13,7 30.435 0,9 3314155 

Font: IDESCAT i pròpia. 

La construcció d’habitatges a Albesa ha estat moderada en les darreres dècades 

d’acord a l’estancament demogràfic que pateix de fa anys tot i que la bombolla 

immobiliària experimentada en els darrers anys va tenir un cert efecte al municipi. 



Taula 25. Habitatges construïts de nova planta en el període 2000- 2010 a Albesa. 

Any Habitatges iniciats Habitatges acabats 

Projectes visats col legis Cèdules d’habitabilitat 

Aparelladors habitatges lliures segons DGAH7 Certificats finals d’obra 

col legi aparelladors 

2010 6 14 2 

2009 5 10 0 

2008 6 28 25 

2007 46 3 2 

2006 35 5 2 

2005 4 10 8 

2004 4 7 6 

2003 14 2 1 

2002 2 9 9 

2001 8 3 2 

2000 4 8 7 

Total 117 47 37 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. 

Figura 13. Cèdules d’habitabilitat concedides entre els anys 2000 i 2010 segons DGAH. 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

8 

3 

9 

2 

7 

LA LLENA ambiental 43/104 

10 

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. 

2.3.3. Activitat econòmica 

Fins a finals dels anys 90, Albesa havia estat un municipi amb l’activitat agrícola i 

ramadera gairebé com a únic sector d’activitat amb un repartiment entre conreu de 

secà i reg i des dels anys 70 amb la implantació de la ramaderia intensiva, i en particular 

porcina i en menor grau, vedells, com a complement de les rendes agrícoles, que en 

alguns casos fins i tot ha substituït al conreu de la terra com a activitat principal. 

7 Direcció General d’Habitatge del DMAH. 

5 

3 

28 

10 

14


Taula 26. Nombre de granges i orientació ramadera. 

Orientació ramadera Núm. de granges Núm. de caps Unitats ramaderes (UR) 

Porcí 24 17.026 4203 

Vedells 10 3.356 1429 

Avícola 9 38.116 324 

Conills 6 1.013 20 

Ovins 2 960 96 

Equins 1 2 2 

Total 52 60.473 6074 


Degut a la crisi que afecta el sector a des dels anys 80, la vila comença a desplaçar 

contingents de població activa agrària sobretot en benefici del sector serveis que 

actualment comparteix amb el sector primari el pes de l’activitat. En els darrers 15 anys, 

l’especialització professional i la mecanització dels conreus han propiciat el traspàs 

progressiu de població ocupada, en particular jove, a altres sectors productius, sovint en 

viles veïnes o a la pròpia capital Lleida, a on s’hi registra una certa mobilitat per raons 

laborals. La ramaderia també ha experimentat un declivi amb el tancament de moltes 

granges de petita i mitjana dimensió en paral.lel a un increment de la dimensió d’algunes 

altres. En aquests moment, el municipi té enregistrades al voltant d’unes 20 granges 

porcines, unes 15 de vedells, mentre que l’aviram i els conills han quedat gairebé 

testimonials. Des de fa més de 25 anys que al terme no hi ha cap ramat de béns. 

Quant a implantacions industrials, destaca la Cooperativa Agrària de Sant Roc d'Albesa 

que comercialitza i redistribueix els productes agrícoles (fruita, pinsos, cereals, etc.) i 

distribueix adobs i pesticides, i disposa de secció de crèdit. També hi ha dues empreses 

que es dediquen a la compra- venda de fruita i cambres frigorífiques (Frialbesa i Fruits 

Antoni Llovera), un petit centre d’elaboració d’embotits Cal Esmet i una empresa 

dedicada al caravaning. L’empresa Grues disposava d’oficines al peu de l’activitat 

extractiva encara existent, així com Promsa que es dedica a extracció i producció de 

formigó però degut a la crisi de la construcció la primera ha desplaçat les oficines a 

Alguaire i la segona ha tancat. 

La vila disposa d’un petit teixit comercial format per dos bars- restaurant i dos pubs, tenda 

de queviures, dues oficines financeres (la Caixa i BBVA), estanc- quiosc, farmàcia, forn de 

pa, etc. Albesa també té un taller mecànic, fusteria, serralleria, dos instal.ladors- 

electricistes i cinc companyies de paletes. També hi ha una empresa de transport. 

Taula 27. Ocupació per grans sectors d’activitat. Població de 16 anys i més (CCAE 93). 2001 

Agricultura 

Núm. % 

Indústria 

Núm. % 

Construcció 

Núm. % 

Serveis 

Núm. % 

Total 

2007 181 41,9 29 6,7 85 19,7 137 31,7 432 

2001 206 31,6 75 11,5 70 10,8 300 46,1 651 

1991 294 54,2 44 8,1 29 5,4 175 32,3 542 

Font: IDESCAT i Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales. 



Taula 28. Ocupats per branques d’activitat. Població de 16 anys i més (CCAE 93). 

1991 2001 

Núm. % Núm. % 

Agricultura i ramaderia 294 54,2 206 31,6 

Indústries manufactureres 44 8,1 73 11,2 

Electricitat, gas i aigua 0 0,0 2 0,3 

Construcció 29 5,4 70 10,8 

Comerç i reparació 108 19,9 124 19,1 

Hostaleria 3 0,6 19 2,9 

Transport i comunicacions 13 2,4 38 5,8 

Mediació financera 7 1,3 5 0,8 

Immobiliària, lloguers i serveis emp. 0 0,0 18 2,8 

Administració pública, defensa i SS 12 2,2 29 4,5 

Educació 22 4,1 21 3,2 

Sanitat i serveis socials 6 1,1 24 3,7 

Altres serveis 3 0,6 19 2,9 

Personal domèstic 1 0,2 3 0,5 

Total 542 100,0 651 100,0 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 

Tal com s’aprecia a la taula, entre 1991 i 2001, el nombre d’ocupats va registrar un 

augment que notà especialment el sector de la construcció que seguí augmentant fins el 

2007, afavorit per la bombolla immobiliària. En canvi, el sector agrari, tot i continuar sent 

el principal, ha seguit una trajectòria oposada amb pèrdua contínua d’ocupats des de 

1991. A banda de la construcció, altres sectors registraren notables augments en ocupats 

pel període esmentat. Els més importants foren hostaleria, transports i comunicacions, 

immobiliària i serveis relacionats amb l’administració pública, sanitat i serveis socials. 

La distribució entre el nombre d’empreses o establiments ve liderada per les empreses de 

serveis i en segon lloc, a parts iguals per les empreses de construcció i el comerç al detall. 

Taula 29. Establiments d’empreses d’Albesa per grans sectors d’activitat (IAE). 

Any 

Indústria Construcció 

Comerç al 

detall 

Serveis, llevat de 

comerç al detall 

Professionals i 

artistes Total 

Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % Núm. % 

2002 8 9,2 18 20,7 17 19,5 41 47,1 3 3,4 87 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 

Degut a l’important pes del sector agrícola, i en particular del sector frutícola i ramader i 

per recomanació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, es considera oportú fer 

esment a les mesures previstes al Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-12: 

• Acció 1.1.1 Increment de la biodigestió anaeròbia de purins i reaprofitament del biogàs 

• Acció 1.1.2 Aprofitament energètic dels residus de biomassa agrícola i forestal 

• Acció 1.1.3 Eficiència energètica i ús d’energies renovables al sector agrari i ramader 

2.3.4. Usos del sòl al municipi 

Albesa és un municipi de caràcter eminentment agrícola, actualment quasi íntegrament de 

regadiu. Aquest fet es tradueix en un domini per part dels conreus herbacis de regadiu 

(panís i alfals) i els fruiters (pomers, perers i presseguers), que suposa al voltant del 45% i 

gairebé un 38% de la superfície del terme respectivament, amb més de 3000 Ha en conjunt. 

El tercer ús per extensió, tot i que en una xifra molt menor, són els conreus de secà que 

aglutinen un 9% de la superfície i amb tendència a la baixa ja que es va estenent el reg per 

elevació o pressuritzat. 



Taula 30. Usos del sòl (2005). 

Ús de sòl Ha % 

Bosquines i prats 78,8 2,1 

Boscos i plantacions 66,8 1,8 

Canyissars 1,9 0,1 

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 1677,2 44,8 

Conreus herbacis extensius de secà 338,4 9,0 

Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus 

malus), presseguers (Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i altres 1418,6 

37,9 

Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa 58,4 1, 6 

Pedreres, explotacions d’àrids i runam 39,6 1,1 

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 63,3 1,7 

Total 

Font: DMAH. Hàbitats de Catalunya. 

3742,9 100 

Cal destacar la incidència de les activitats extractives al municipi. Segons consulta al 

DMAH s’han identificat varies activitats extractives en actiu, totes dedicades a l’extracció 

de graves, concentrades a la zona de l’Eral Nou i en molt menor grau al Pla de la 

Llengua Eixuta. 

Figura 14. Activitats extractives d’extracció de graves en actiu al TM d’Albesa (2009). 

Font: DMAH (2009). 



Foto 5. Vista de la gravera de J.M. Grues des de la pista que puja de la carretera de Menàrguens. 

Taula 31. Activitats d’extracció de graves al TM d’Albesa (2009). 

Expedient Nom explotació Superfície 

(en Ha) 

Situació actual de l’activitat 

06/3730 Llengua Eixuta LA20060059 12,45 en actiu i restauració no iniciada 

92/1747 Eral Nou LA20060155 ADQ 5,68 en actiu amb restauració 

integrada 

92/1747-02 AMP Eral Nou-02, LA20060155 ADQ 4,25 en actiu i restauració no iniciada 

92/1747-03 AMP Eral Nou-03, LA20060155 ADQ 5,36 restaurada en període de 

garantia 

92/1747-04 AMP Eral Nou-04, LA20060155 ADQ 24,09 restaurada en període de 

garantia 

92/1747-05 AMP Eral Nou-05, LA20060155 ADQ 19,73 en actiu i restauració no iniciada 

92/1747-06 AMP Eral Nou-06, LA20040032 12,63 en actiu i restauració no iniciada 

92/1747-01 AMP Eral Nou-01 LA20060155 ADQ 3,32 en actiu amb restauració 

integrada 

Total 

Font: DMAH. 

-- 87,51 -- 

També s’identifica una activitat annexa a l’activitat en actiu Ampliació Eral Nou-04 en 

estat d’abandonament de 1,12 ha, el Camí del Pas dels Carros, amb codi 359-309, la 

qual presenta un grau de recuperació baix i un volum extret de 33.489 m 3 . 

2.3.5. Serveis tècnics i infraestructures ambientals 

a. Abastament 

La xarxa d’abastament d’aigua d’Albesa s’ha subministrat històricament del riu Noguera 

Ribagorçana a través de la Sèquia d’Albesa la qual a part de tenir un ús agrícola també 

s’utilitza per aigua de boca mitjançant una canalització de fibrociment de 0,30 m de 

diàmetre que n’arrenca 1 km abans del nucli. Aquesta tuberia davalla pel carrer de la 

Creu fins arribar a un dipòsit d’emmagatzematge de 400 m 3 construït al 1968 el qual, està 

partit en dos per tal de permetre una decantació. Des d’aquests, l’aigua s’impulsa amb 

la força de 3 bombes de 15, 15 i 25 CV a un dipòsit de 2000 m 3 situat a la part alta del 

poble, a l’Eral on té lloc la potabilització. Des d’aquest dipòsit, l’aigua davalla per 

gravetat al poble amb una pressió adequada. 

Des d’aquest dipòsit també es realitza una impulsió per donar pressió a les granges i 

alguns habitatges i instal.lacions que se situen a la mateixa o superior cota. Tanmateix, en 

els darrers temps les granges s’han connectat al sistema de regadiu del Canal d’Algerri- 

Balaguer ja que els resulta més econòmic. La gestió del sistema fou gestionada pel propi 

ajuntament fins a l’any 2001 moment a partir del qual se’n féu càrrec l’empresa CASSA. 

Ara com ara l’abastament d’Albesa no presenta problemes de capacitat ni s’enregistren 

fuites remarcables a la xarxa. Existeix una reserva aproximada superior a les 48 hores. 



En tot cas, “el creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, 

distribució i garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament, doncs 

tant en Sòl Urbanitzable com en Sòl Urbà No Consolidat (tant per als polígons industrials 

com per als residencials), les despeses relatives al finançament de les noves 

infraestructures d’abastament o bé l’ampliació de les ja existent corresponen als 

propietaris afectats per les noves actuacions urbanístiques, d’acord amb la normativa 

urbanística relativa a les obres d’urbanització. 

Els Ajuntaments, a través del planejament urbanístic, han de repercutir el cost global de 

l’abastament d’aigua de les noves promocions urbanístiques, i no només pel que fa a la 

xarxa de distribució, sinó afegint el cost global de la infraestructura d’abastament que 

caldrà ampliar per donar servei a la demanda. No en va, la inversió necessària en 

infraestructura d’abastament s’estima en 900 €/habitant. Així, caldria repercutir 

proporcionalment aquest cost als nous habitants de les noves promocions urbanístiques”. 

En tot cas, Albesa, junt a altres 16 municipis i la capital Lleida, van constituir al 2001 la 

Mancomunitat Intermunicipal per a l'Abastament d'Aigua de Pinyana per tal de garantir 

un subministrament d’aigua amb quantitat i qualitat. En aquests moments, aquest 

subministrament encara no és operatiu al municipi però ho pot fer en un breu termini de 

temps amb la qual cosa la població passarà a subministrar-se d’un altre sistema. 

Foto 6. Dipòsit d’arribada de 400 m3 del c. de la Creu, i al fons, caseta on es produeix la impulsió, i a 

la dreta, dipòsit de 2000 m3 a l’Eral amb accés per c. de sant Roc. 

Foto 7. Caseta de la Mancomunitat Intermunicipal per a l'Abastament d'Aigua de Pinyana ja a 

punt per al moment que el nucli passi a alimentar-se d’aquest sistema. 



b. Sanejament 

El nucli disposa d’una xarxa unitària de clavegueram de diferents materials i diàmetres. 

Des de 2008 el municipi disposa del servei d’una EDAR per al tractament de les aigües 

residuals previ al seu abocament en llera pública a la Noguera Ribagorçana. 

L’administració actuant per aquesta infraestructura és l’ACA mentre que actualment 

l’empresa explotadora és Aigües de Catalunya. 

Taula 32. Característiques bàsiques de l’EDAR d’Albesa. 

Administració actuant ACA 

Empresa explotadora Companyia General d’Aigües de Catalunya, S.A 

Any de posada en marxa 2009 

Cabal disseny (m3/dia) 630 

MES (matèria en suspensió) Entrada: 335 mg/l 

DBO5 (càrrega contaminant) Entrada: 414 mg/l 

Població equivalent 4.347 habitants 

Km col lectors 1,11 

Punt d’abocament aigües Riu Noguera Ribagorçana 

Font: ACA. 

Aquesta depuradora i els col lectors en alta a Albesa estaven previstos en el primer 

escenari del PSARU (Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes), pel període 

2006-08, obra pressupostada en aquell pla per un valor de 483.727 €. Igualment, caldrà 

anar adaptant la situació del sanejament en les zones urbanes consolidades als criteris 

que estableix el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, el PSARU 2005 i el PASARI 

2003. 

Cal dir que la EDAR funciona a la meitat de la seva capacitat potencial i que enregistra 

una important estacionalitat entre estiu i hivern, essent actualment la mitjana d’aigua 

tractada de 300 m3/dia a l’hivern i 600 m3/dia a l’estiu. 

Foto 8. Vista de l’EDAR en sentit O-E. 

c. Residus 

La recollida d’escombraries d’Albesa, així com per la resta de la comarca es realitza a 

través del Consell Comarcal de la Noguera. Les escombraries domiciliàries (fracció rebuig 

o RSU) es recullen 3 d/setmana, a través de la concessió pública a una empresa 

especialitzada i es transporten a l’abocador comarcal de la població de Balaguer, on es 

tracten diàriament. Aquest abocador és de classe II. 



Foto 9. Àrea d’aportació del carrer de la Creu amb contenidors per a les quatre fraccions de 

recollida selectiva i el contenidor de rebuig. 

La recollida selectiva de la resta de residus municipals recuperables -vidre, paper i cartró, 

envasos lleugers i objectes voluminosos- també van a càrrec del Consell Comarcal. En 

aquest sentit, la població compta amb 7 àrees d’aportació completes (iglú de paper, 

envasos i vidre) situades en vorera al costat dels contenidors de rebuig als següents 

carrers: la Creu 1, la Creu 2, Sant Roc, Clot de l’infern, Avgda. Catalunya, Romeral i a 

l’edifici de la Cooperativa. 

Des del 2007, com la resta de municipis de la Noguera, Albesa ha implantat la recollida 

selectiva de la matèria orgànica (FORM). Tant la recollida de RSU com de les fraccions 

recuperables és realitzen a través de contenidors de superfície. Tanmateix, els resultats 

són modestos. 

Taula 33. Generació de Residus (en Tn) (2010). 

RSU (Ab.) FORM (RS) Paper-cartró (RS) Vidre (RS) Envasos (RS) 

Albesa 420,26 100,30 29,38 30,27 17,09 

Noguera 11.990,21 2.468,85 777,34 723,57 408,42 

Nota: Ab: a abocador; RS: recollida selectiva 

Font: Agència de Residus de Catalunya. 

Per situar la producció de residus local en el context català, podem comparar les dades 

obtingudes en relació al Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007- 

2012 (PROGREMIC), elaborat el 2007 per l’Agència de Residus de Catalunya (DMAH). 

Aquest programa estableix una sèrie d’objectius per a cada fracció per al període de 

vigència. 

Taula 34. Generació de residus versus objectius de recollida i % de recollida selectiva (2010). 

kg/hab./dia Objectiu PROGREMIC 2007/12 % recollida selectiva 

Albesa 0,98 1,48 30,27 

Noguera 1,13 1,48 27,87 

Font: Agència de Residus de Catalunya, PROGREMIC i pròpia. 



Taula 35. Objectius de recollida per tipologies i destinació segons PROGREMIC. 

Destinació del residus Tipologia Objectiu 2012 

Deposició Rebuig 43% 

Valorització 

Matèria orgànica 48% 55% 

material 

Paper- cartró 75% 

Vidre 75% 

Envasos 

25% 

Valorit. energètica8 21% 

Font: PROGREMIC i pròpia. 

Podem deduir que Albesa encara és lluny dels objectius de valorització que marca el 

PROGREMIC, el qual estableix un màxim del 43% de rebuig del total de residus urbans. Cal 

dir també, que són majoria els municipis que es troben en una situació semblant, i que 

l’aproximació al compliment dels objectius va molt relacionat amb la correcta 

implementació de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Quan això tingui lloc, al 

voltant del 40-50% del volum que ara va a rebuig aniria a la matèria orgànica i és 

d’esperar un augment dels índexs de recollida selectiva per a altres fraccions. En tot cas 

cal dir que, si bé s’està valoritzant una petita part del conjunt dels residus, la producció 

per habitant, s’ajusta als objectius marcats. 

Deixalleria 

La deixalleria comarcal està ubicada Balaguer, a uns 13 km d’Albesa i està gestionada 

pel Consell Comarcal de la Noguera. Recull els residus ordinaris de tipus especial, i obre 

diàriament al públic. Enregistra uns resultats moderats de recollida, degut a la seva 

situació d’allunyament respecte els usuaris i nuclis de població. Per aquesta raó, el 

Consell Comarcal va posar en marxa un servei periòdic de deixalleria mòbil que dóna 

servei a Albesa a raó d’un dia al mes. 

Residus de la construcció 

El municipi no disposa d’abocador controlat de runes propi sinó que els usuaris les han de 

lliurar a l’abocador de runes i residus de la construcció del municipi de Balaguer 

promogut pel Consell Comarcal de la Noguera i del qual és concessionària l'empresa 

Àrids Romà, SLU. Tanmateix, l’ajuntament disposa d’un punt de transferència a on els 

veins que realitzen obres aboquen temporalment les runes, tot satisfent l’import 

equivalent del transport en base a una estimació que s’adjunta a la llicència d’obres. 

Cal dir tanmateix que el municipi pot disposar properament d’una planta autoritzada de 

tractament de runes a la zona dels Erals, polígon 502, parcel.les 34-36, que s’està 

tramitant per part de la UTE Reciclats de la Noguera. 

Residus ramaders 

Els fems i purins no tenen condició de residus mentre es gestionen dins l’explotació 

agrícola mitjançant aplicació directa a les finques. Tot i els avanços quant a control de 

dosis, formes i períodes d’aplicació encara es donen desajustos entre les quantitats 

aplicades i les necessitats dels cultius i encara són freqüents, els excessos d’aplicació en 

les parcel les pròximes a les granges. L’establiment de l’obligatorietat d’efectuar el Plans 

de gestió de dejeccions ramaderes i el Plans de gestió de fertilitzants nitrogenats pretén 

corregir aquests diferències. D’altra banda, com s’ha esmentat, el terme d’Albesa es 

troba inclòs dins les zones vulnerables a la contaminació de nitrats procedents de fonts 

agràries. 

8 Ara com ara, a Albesa no hi ha implantat cap sistema de valorització energètica. 



Residus fitosanitaris 

Els pagesos locals disposen d’un punt de recollida dels envasos fitosanitaris mitjançant un 

sistema integrat de gestió, l’anomenat SIGFITO. El punt es troba a les dependències de la 

Cooperativa agrícola coincidint amb la sortida d’aigua per a l’ompliment de les cubes 

dels tractors. 

2.3.6. Xarxa viària i mobilitat 

Per capacitat i prestacions, el principal eix de comunicació que transcorre pel municipi 

és la carretera LP-9221 que entra pel S, venint de Lleida, i just en entrar al nucli pren 

direcció E amb el codi LV-9225 cap a Menàrguens. De fet, aquest es l’únic eix de 

comunicació important ja que la resta d’eixos del nucli són camins o pistes locals. 

Així doncs, el principal eix esmentat del municipi, la carretera LV-9225 facilita la 

comunicació amb la C-12 la qual comunica amb les dues principals poblacions de la 

zona, Lleida i Balaguer i a partir de les quals es pot accedir a altres vies principals que 

connecten amb la resta del territori. 

Taula 36. Xarxa viària intracomarcal (2010). 

Carretera Codi Titularitat Km totals pel TM 

Albesa- Menàrguens LV-9225 Diputació de Lleida 4,75 


Taula 37. Xarxa viària intercomarcal (2010). 

Carretera Codi Titularitat Km totals pel TM 

Lleida- Albesa LP-9221 Diputació de Lleida 0,93 


Cal esmentar l’existència de dues pistes asfaltades amb un ample superior a 6 metres 

que comuniquen Albesa amb Algerri i Castelló de Farfanya respectivament. Ambdues 

estan classificades com a vies convencionals dins de la xarxa comarcal i apareixen al 

PTPP com a vies a condicionar i per tant, és previsible la millora del seu estat a mig 

termini. 

Transport públic 

Albesa disposa d’un únic mitjà de transport públic, les línies d’autobusos interurbans, que 

permeten el desplaçament de viatgers entre municipis del Segrià i comarques veïnes i 

amb les principals polaritats laborals, comercials i educatives del seu voltant, és a dir, 

Lleida i Balaguer. El municipi no disposa de servei de taxi. 

Quant a la xarxa d’autobusos interurbans, el nucli disposa d’una estació marquesina amb 

un banc per seure que dóna servei a les diferents línies que hi circulen. Es troba a 

l’avinguda de Lleida, 1 (Cal Damiana), a l’entrada del centre urbà. Opera l’empresa 

Miguel Gamón (Torrefarrera), que dóna servei a les línies de transport públic: 

Albesa- Lleida, 7 viatges/dia/sentit (diari) 

Albesa- Balaguer, 1 viatge/sentit (dissabtes) 

2.3.7. Xarxa viària rural 

La xarxa de camins d’Albesa és diversa i respon, a grans trets a la geomorfologia i el tipus 

de parcel lació. Es pot establir una classificació de la xarxa viària rural, formada per 

camins, en funció de l’ús principal, la intensitat de pas i les seves característiques, 

generalment en grava o terra natural però en molts casos també asfaltats en el transcurs 

dels darrers deu anys. Diferenciem entre: 

• Xarxa bàsica. Es refereix a aquella xarxa vial de connexió intermunicipal, és a dir, amb 

poblacions veïnes, amb les quals es mantenen fluxos en funció de l’existència de les vies 



més ràpides i l’estat del ferm. S’estructura com una xarxa radial i d’ella n’arrenquen 

altres camins de menor amplada que, en algun cas, connecten vials principals entre si. 

Formen part del domini públic i per aquest motiu, el manteniment és a càrrec de 

l’ajuntament. 

Taula 38. Xarxa viària rural bàsica d’Albesa. 

Nom camí Tipus paviment 

C. del Romeral Asfaltat 

C. de la Coma d’en Cauet Asfaltat 

C. del pla de llengua eixuta Asfaltat 

C. del Coll d’Alsina- C. de la Marçaneda Asfaltat el C. del coll d’Alsina 

C. de Balaguer Asfaltat fins a la primera clamor 

C. vell de Menàrguens Asfaltat fins a la sèquia d’Albesa 

C. del pas dels Carros Asfaltat 

C. de Camporrells (de la Torre o de Torrelameu) Asfaltat 

Font: ajuntament. 

• Xarxa secundària. No constitueix un enllaç preferent entre nuclis, però es refereix a 

camins que reben una intensitat notable de trànsit agrícola, que comprèn turismes, 

motocicletes, tractors i altres tipus de maquinària, que en alguns casos, comuniquen 

vials de la xarxa bàsica. També formen part del domini públic i per això, també són 

arranjats a càrrec de l’ajuntament. 

Taula 39. Xarxa viària rural secundària d’Albesa. 

Nom camí Tipus paviment 

C. perimetral del terme Terra natural 

C. vell del Romeral de Dalt Terra natural (interceptat en un tram) 

C. nou del Romeral de Dalt Asfaltat 

C. de la Marçaneda de Dalt Terra natural 

C. encreuat (d’Algerri a Menàrguens) Terra natural 

C. d’Altorricó Asfaltat fins a la primera clamor 

C. de les Fonts amargues Asfaltat fins a la sèquia d’Albesa 

C. de la Sarraïna Asfaltat fins a la sèquia d’Albesa 

C. de les Planderes Asfaltat fins a la sèquia d’Albesa 

C. del Maset Asfaltat 

C. de l’Arner Terra natural 

C. de la Torre del Sulla Terra natural 

C. del pont de la Dula Asfaltat 0,5 km inicial 

Font: ajuntament. 

2.3.8. Vies pecuàries i senders 

Les vies pecuàries popularment conegudes com a carrerades han transcorregut 

històricament pel territori per al pas dels ramats, els seus desplaçaments de curta distància i 

en les transhumàncies des de la terra plana cap a la muntanya. Tradicionalment, s’han 

adaptat extraordinàriament a la topografia i sovint a través de les línies de carena, fet que 

els confereix un gran valor panoràmic. 

Actualment, les carrerades vénen regulades per la Llei 3/1995, de vies pecuàries, i pertanyen 

al DOMINI PÚBLIC essent una competència del Departament d’Agricultura. Normalment, 

coincideixen amb camins que formen part de la xarxa viària rural i en certs casos, han 

desaparegut degut a replanacions, modificacions de finques i apropiació dels camins pels 

propietaris veïns o simplement per quedar incorporades a eixos viaris. 

El municipi d’Albesa té classificades set (7) vies pecuàries arrel del Decret 262/1991, de 25 de 

novembre, que declara la utilitat pública i execució urgent de la concentració parcel.lària 

de la zona d’Albesa i conforme a la Ordre de 29 d’abril de 1996 (publicada al DOGC nº 



2206 de data 15/05/96). Tanmateix no s’ha iniciat el tràmit de desllindament per la qual cosa 

en alguns trams s’enregistren intercepcions de l’amplada reconeguda per part dels 

conreus. 

Taula 40. Vies pecuàries classificades al terme d’Albesa. 

Nom de la carrerada Amplada reconeguda (en metres) Longitud (en km) 

Camí de la Portella 6 1 

Camí del Romeral 6 4 

Camí de la Figuera 6 4 

Camí de Castelló 6 4 

Camí de Balaguer 6 4,5 

Camí de Menàrguens- Roques 4 (regadiu)/ 6 (secà) 4,5 

Camí de Camporrells 6 4 


Senders 

Pel municipi no hi transcorre cap tram de GR, PR o altre tipus de sender interregional o 

intercomarcal. No obstant, el POUM proposa que el municipi d’Albesa s’erigeixi com el de 

les “tres sendes” mitjançant l’ordenació de tres vies verdes: 

a) Senda de la sèquia d’Albesa 

Un element clarament identificatiu del nucli i el municipi és la presència de la Sèquia 

d’Albesa que circula majoritàriament. Aquest element es manté i es posa en valor, 

mitjançant la definició d’una franja de zona verda pública en el tram urbà a mode de 

senda verda urbana, a l’objecte de possibilitar un recorregut peatonal, o en bicicleta, 

continu al llarg del seu traçat, tant en el nucli existent com en les ampliacions i zones de 

nou creixement. 

b) Senda del Riu Noguera Ribagorçana 

El POUM fa una proposta d’ordenació en sòl no urbanitzable, mitjançant la protecció i 

regulació urbanística d’una franja vial vora el riu, la senda del riu al seu torn projectada i 

definida pel Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino en un àmbit supramunicipal. 

c) Senda dels jaciments arqueològics 

Aquest vial ressegueix diferents jaciments situats en el nucli urbà partint del Centre cívic, 

envolta el centre històric, passa per l’església de l’Assumpció, per continuar envoltant i 

introduint-se en l’esmentat turó del Castell per, finalment, tornar al punt d’inici. 

Finalment, cal dir que el sisè tram de la ruta turística de Ponent, entre Camarasa i Lleida, 

travessa el terme d’est a oest, passant pel nucli d’Albesa. Aquesta ruta definida per 

l’agència Catalana de Turisme és una travessa circular de sis etapes que discorre per les 

comarques occidentals del Principat aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. 

2.3.9. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil 

Jaciments arqueològics 

La Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha documentat 

fins a onze (11) jaciments a la carta arqueològica que es recullen també a l’inventari de 

Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. 



Taula 41. Béns del patrimoni arqueològic. 

Nom Tipus de jaciment Cronologia 

Cal Piqué Lloc d’enterrament Inhumació col lectiu 

necròpolis. 

Lloc d’habitació amb estructures ben 

conservades 

Romà (-218 / 476) 

Camporrells Varis desconegut Romà (-218 / 476) 

Medieval (400/1492) 

Cantaperdius Varis desconegut Des de Romà República a 

Romà Segle III (-218/284) 

Castell d’Albesa Assentament militar, castell Des de Medieval Món Islàmic 

a Modern (800/1789) 

Església de Santa 

Maria de 

l’Assumpció 

Edifici religiós església Medieval (1150/1492) 

El Romeral B Lloc d’enterrament Inhumació col lectiu 

necròpolis 

Romà (-218 / 476) 

El Romeral D Lloc d’habitació amb estructures 

Romà República (-218/-50) 

conservades, vil la 

Romà Segle III (192/284) 

Torre Sulla Varis desconegut Romà (-218 / 476) 

Tossal de Cal Lloc d’habitació amb estructures 

Des de Romà Alt Imperi a 

Montblanc conservades, vil la 

Romà Baix Imperi (14/476) 

Medieval Món Islàmic 

(800/1150) 

Via Romana 

d’Albesa 

Obra pública, via Romà (-218 / 476) 

Vil la Romana del Lloc d’habitació amb estructures 

Des de Romà Alt Imperi a 

Romeral 

conservades, vil la 

Romà Baix Imperi (14/476) 

Nota: En negreta, els BCIN. 

Font: Departament de Cultura i pròpia. 

Patrimoni arquitectònic 

Els béns existents a Albesa en sòl no urbanitzable segons l’Inventari de béns integrants del 

patrimoni civil català, són els següents: 

Taula 42. Béns del patrimoni arquitectònic en sòl no urbanitzable. 

Nom Adreça Estil Època 

Castell d’Albesa -- Medieval 

Cementiri municipal: capella de Sant Roc Fossar d’Albesa Obra popular XVIII-XIX 

Pont d’Albesa Sobre la Noguera 

Ribagorçana 

Obra popular XIV-XX 

Camporrells (mas i ermita) Partida de 

Camporrells 

Obra popular 

Nota: En negreta, els BCIN. La resta són BCIL o assimilables. 

Font: Departament de Cultura. 

El castell d’Albesa fou declarat com a BCIN segons Decret BOE 22/04/1949 i que ho 

ratifica la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español; i art. 40.2. Llei 

9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, R-I-55-0314. 

En tot cas, el POUM conté el catàleg de béns dins el nucli o fora que identifica aquests 

elements (jaciments, etc.) per ésser signes de identitat o culturals del municipi i fixa el 

nivell de protecció adequat a la notorietat del bé. 



2.4. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos 

Un dels objectius de l’anàlisi ambiental és la identificació de les àrees de risc. Així, en 

l’article 10.3 RLUC, s’estableix que l’anàlisi ambiental preceptiu en la documentació i 

tramitació d’un pla urbanístic ha de comportar la delimitació de les àrees de risc per a la 

seguretat i el benestar de les persones, prèviament identificades per les administracions 

sectorials competents. 

Els parcs de bombers més propers es troben a Balaguer i a Lleida, ambdós a uns 16 km 

aproximadament. Aquests, actuen en el camp de l’extinció d’incendis i en la prevenció i 

acarament d’altres riscos sobre l’àmbit del terme i rodalies. També cal esmentar que tot i 

que existeix l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Noguera Oest de la que forma part el 

municipi veí d’Algerri, Albesa no s’hi inclou. 

Taula 43. Obligacions/ recomanacions de planificació municipal per Albesa. 

Risc Pla Titular Afectació 

Pla Bàsic d’Emergència Municipal Municipi Recomanat 

Inundacions INUNCAT Generalitat Obligatori 

Sísmic SISMICAT Generalitat Recomanat 

Nevades NEUCAT Generalitat Recomanat 

Incendis forestals INFOCAT Generalitat No obligatori 

Transport mercaderies 

perilloses 

TRANSCAT Generalitat No obligatori 

Industrial Per a instal lacions industrials afectes a l'art. 

9 RD 1254/99, Plans d'Emergència Exterior 

Generalitat No obligatori 

Risc nuclear PENTA Estat No obligatori 

Font: Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil i pròpia. 

2.4.1. Pla Bàsic d’Emergència Municipal 

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya (DOGC n. 2401, de 

29/05/1997. Correcció d’errades en el DOGC n. 2406, de 5/6/1997) especifica en el seu 

art. 17.2 que han d’elaborar i aprovar el Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM) els 

municipis amb una població superior als 20.000 habitants o que tenen la consideració de 

turístic o són considerats de risc especial per llur situació geogràfica o llur activitat 

industrial. Albesa no té a priori, la obligació de redactar el seu PBEM. Tanmateix segons 

l’art. 17.3 “el Govern ha de promoure l’elaboració de PBEM en els municipis que no tenen 

l’obligació legal de fer-ho mitjançant el mateix procediment d’elaboració, aprovació i 

homologació que el dels municipis que hi són obligats”. Així, l’ajuntament pot iniciar en el 

futur l’elaboració i aprovació d’aquest Pla i finalment trametre’l a la DGESC per a la seva 

homologació. Així, el PBEM el redacten aquells ajuntaments que no estan sotmesos a 

altres riscos específics, ja que en aquell cas, la redacció del Pla d’Actuació Municipal 

(PAM) concret, implícitament ja serveix perquè coincideixen bona part dels apartats. Els 

plans s’han de revisar cada 4 anys. 

Actualment, Albesa compta amb el PAM per inundacions redactat i aprovat per 

l’ajuntament en data 13/10/2009, i homologat per la Comissió de Protecció Civil de 

Catalunya en data 17/12/2009 per la qual cosa no té l’obligació de redactar el PBEM. 

2.4.2. Risc d’inundació 

La geomorfologia de l’àmbit d’estudi i la xarxa de sèquies de rec que fan la funció de 

drenatge, constitueixen un factor de prevenció implícit davant el risc d’avingudes o 

inundació que podria derivar-se d’un episodi de precipitacions extrem i continuat ja que, 

la manca de relleu, evita l’existència de torrents o barrancades i la concentració de les 

aigües. Per tant, es pot afirmar l’existència d’una certa laminació i per tant, de 

repartiment de les aigües per tots els ramals hidràulics que normalment s’utilitzen per al 

rec i desguàs de les finques. 



Tanmateix convé no oblidar el pas del curs fluvial de la Noguera Ribagorçana a només 

uns 800 metres de l’entrada del nucli urbà. En aquest sentit, l’administració sectorial, 

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la delimitació de zones potencialment 

inundables per a la redacció de l’INUNCAT a partir de la modelització hidràulica, ha 

identificat àrees de risc del punt de vista hidrològic que confereixen al municipi el risc 

mitjà i la obligació de redactar el PAM per inundacions. 

Font: PEFCAT (ACA). 

Figura 15. Zones inundables al terme d’Albesa. 

Figura 16. Zones inundables al nucli d’Albesa respecte l’ordenació proposada al POUM. 

Font: PEFCAT (ACA) i POUM d’Albesa (aprovació inicial). 



Així, a tota la franja oest del terme delimitada pel pas de la Noguera Ribagorçana 

s’observa una àrea mullada per al període de retorn de 50,100 i 500 anys a la riba 

esquerra del riu. El camp de futbol i el recinte de les piscines i algunes edificacions 

aïllades es troben en l’àmbit del període de retorn dels 100 i 500 anys, el qual s’estén a 

tota la plana fluvial en algunes zones a més de 300 m de la llera del riu. Segons 

informacions orals en el passat segle XX el desbordament del riu Noguera Ribagorçana 

ha produït en almenys dues ocasions la inundació de la plana fluvial fins a les portes del 

nucli urbà. 

D’acord a l’obligació que determina l’INUNCAT, el municipi té redactat el PAM per 

inundacions per obra dels Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Noguera. Aquest va 

ser aprovat en ple en data 13/10/2009 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de 

Catalunya en data 17/12/2009. El pla determina l’existència de dos punts negres: 

- pont de la carretera LP-9221 sobre el riu Noguera Ribagorçana (perill d’erosió de 

camps de conreu i de desbordament per discontinuïtat de seccions) 

- pas de la LV-9225, al final del barranc de la Gombalda (estructura amb capacitat 

inferior al cabal màxim de riuades del període de retorn de 500 anys i perill potencial 

d’obstrucció. 

El pla també identifica 5 elements vulnerables entre els quals: 

- el camp d’esports i el recinte de les piscines (EV-1) 

- i el restaurant- vivenda annex (EV-2). 

- EDAR 

D’altra banda, segons el PEFCAT des del punt de vista del risc geomorfològic no apareix 

cap zona potencialment inundable ni cap con de dejecció en tot el terme. 

Els usos previstos en el POUM hauran de resultar compatibles amb l’establert a l’art. 6 i a 

les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el 

Reglament de la Llei d’Urbanisme. 

2.4.3. Risc de transport de substàncies perilloses 

L’anàlisi del flux del TRANSCAT es limita a les principals carreteres i vies de ferrocarril, que 

comuniquen nuclis industrials i urbans d’una certa magnitud i per les quals és lògic que 

circuli un volum considerable d’aquestes mercaderies. Les carreteres locals, com en 

aquest cas són la LV-9225 i la LP-9221, no s’han considerat en l’anàlisi del TRANSCAT i 

podem suposar que el flux és menyspreable –comparativament als que s’enregistren en 

altres vies- i probablement es limita al subministrament de la benzinera, granges i alguna 

indústria. Per això, el municipi no està obligat a elaborar el corresponent Pla d’Actuació 

Municipal (PAM) per accidents en el transport de mercaderies perilloses i per gestionar 

aquest risc. 

2.4.4. Risc d’incendi forestal 

Segons l’anàlisi de risc que es va realitzar al Pla Especial d’Emergències per a incendis 

forestals de Catalunya (INFOCAT) a l’any 2003 (actualitzat el 2008), Albesa presenta un 

perill baix i una vulnerabilitat baixa per la qual cosa, no té l’obligació ni la recomanació 

de fer el PAM per cap dels dos conceptes, perillositat i vulnerabilitat. Dins el terme no li és 

d’aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i protecció contra 

incendis en els edificis, ja que no es localitzen àrees forestals immediates al voltant dels 

espais construïts existents. 

En el terme, el DMAH no ha identificat cap perímetre de protecció prioritària en cas 

d’incendi. 



2.4.5. Risc industrial 

Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD 1254/1999, de 

16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què 

intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol de 1999), han de facilitar a 

l’autoritat competent, en aquest cas la Direcció General d’Emergències i Seguretat 

Ciutadana (DGESC), la informació necessària per a la redacció del Pla d’Emergència 

Exterior (PEE) on preveu les accions a emprendre en cas d’un accident amb 

repercussions sobre el medi. 

Actualment, segons el PLASEQCAT (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de 

Catalunya) i el registre de la DGESC, al municipi d’Albesa ni a cap dels TM veïns en un 

radi de 3 km no existeix cap instal lació industrial afectada per la normativa sobre 

accidents majors. 

2.4.6. Risc geològic 

Per avaluar els potencials riscos geològics en les zones de creixement d’Albesa, al voltant 

del seu actual nucli urbà s’ha partit de les informacions editades pel Consell Assessor pel 

Desenvolupament Sostenible (CADS) en el projecte RISKCAT (2008), dins el marc del qual 

s’han editat els informes: El risc d’esfondraments i subsidències a Catalunya (Ramon 

Copons, 2008) i El risc d’esllavissades a Catalunya (Ramon Copons, 2008), de la 

metodologia emprada usualment per l’Institut Geològic de Catalunya i en base al treball 

de camp d’anàlisi i prospecció del terreny. 

Així, segons els mapes de susceptibilitat d’esfondraments i subsidències, Albesa es situa 

en una àrea de risc mitjà, que inclou aquelles àrees del terreny on afloren formacions 

lutítiques potents. Es considera que, en aquests espais, l’extracció desmesurada d’aigua 

subterrània pot comportar la formació d’esfondraments graduals i subsidències. 

Figura 17. Mapa de susceptibilitat per generar esfondraments i subsidències del terreny, la fletxa 

negra indica la zona de l’àmbit. 

Font: CADS. 

El sector de creixement d’equipaments i espais lliures de la zona d’Albesa es situa sobre 

terrenys caracteritzats pel domini de còdols i graves si bé també apareixen altres 

materials més fins com sorres, llims i argiles; els dipòsits lutítics, a diferència del municipi de 

la Portella, ubicat al sud, hi són més rars. D’altra banda, cal tenir en compte, però, que les 

extraccions d’aigües subterrànies es troben limitades per les autoritzacions que la CHE 



atorga, alhora que la major part de les aigües utilitzades en la zona provenen del riu 

Noguera Ribagorçana. 

Pel que fa a les esllavissades, Albesa es situa dins les àrees de risc baix, on s’hi ha inclòs 

aquelles àrees muntanyoses amb relleu suau i les depressions amb un lleuger desnivell 

orogràfic. Així, es pot considerar que la zona de creixement d’Albesa es situa en una 

àrea on les esllavissades hi són improbables i de poca rellevància. 

Figura 18. Mapa de susceptibilitat del terreny per generar esllavissades (la fletxa indica l’àmbit 

d’estudi). 

Font: CADS. 

L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la 

susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants al 

medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula-tipus: 

Figura 19. Matriu de relació de la susceptibilitat de moviments de terreny segons les unitats aflorants, 

la tipologia de moviment i el pendent del terreny. 

Font: IGC. 

L’àmbit d’estudi es situa bàsicament en una zona dominada per graves i còdols, amb 

intercalacions de llims i altres materials (apartat 2.1.4). Es tracta d’un àmbit on la gran 

majoria dels pendents es troben per sota els 10º i només puntualment superen aquesta 

xifra. Es per això, que la susceptibilitat a moviments de terreny es pot considerar de baixa 

a moderada. 

D’altra banda, al conjunt del terme, no s’ha tingut constància documental o oral que en 

el passat s’hagin desenvolupat processos significatius de vessants ni esfondraments. 



2.4.7. Altres 

a. Risc de nevades 

L’anàlisi de risc del NEUCAT considera com a factors més importants la vulnerabilitat de 

la mobilitat, el nombre d’habitants, la població flotant i l’alçada del municipi. Així, segons 

la normativa estan obligats a elaborar el PAM per nevades, els municipis de més de 

20.000 habitants o que es troben a una alçada superior als 400 m. Ho recomana 

especialment a aquells que, no concorrent els aspectes esmentats tenen un nombre 

important de població flotant hivernal, tenen nuclis de població aïllats o algun risc 

especial per nevades. Albesa es troba per sota d’aquests llindars i per tant no té aquesta 

obligació. Tanmateix, ho recomana de forma genèrica ja que pot nevar arreu. Només 

en aquest darrer sentit, Albesa té la recomanació de redactar el PAM específic per 

nevades, el NEUCAT. 

Quan això tingui lloc, es consideraran potencialment afectats en cas de nevada, els 

centres sanitaris i d’ensenyament, etc. En el cas d’Albesa, ho seran el CEIP i el dispensari 

mèdic, el Casal de Gent Gran i els edificis en mal estat, que eventualment presentin risc 

d’enrunament. Finalment, els serveis que podrien quedar afectats com a conseqüència 

de la nevada i originar més problemes serien els serveis funeraris si com a conseqüència 

del gruix de neu, hi hagués dificultats per accedir al cementiri i la retirada de deixalles en 

cas què la nevada dificultés l’accés als contenidors i abocadors i es produís una 

sobreacumulació d’escombreries. 

b. Risc sísmic 

Han d’elaborar obligatòriament un Pla d’Actuació Municipal (PAM) els municipis que 

presenten una intensitat sísmica igual o superior a VII en un període associat de retorn de 

500 anys, segons el mapa de perillositat sísmica elaborat per la Generalitat de Catalunya 

i aquells on s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el parc 

d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat 

període de 500 anys. En canvi, només es recomana l’elaboració del PAM als municipis 

amb una intensitat sísmica prevista entre VI i VII en un període de retorn de 500 anys 

segons el mapa de Perillositat Sísmica. 

En aquest sentit, Albesa presenta una intensitat sísmica de nivell VI i per tant, tan sols té la 

recomanació de fer el PAM. 

c. Altres 

La DGESC no ha identificat expressament cap altra àrea de risc per a la seguretat i 

benestar de les persones dins l’àmbit del TM d’Albesa. 



3. Justificació de les alternatives 

3.1. Introducció 

El POUM és l’instrument que ordena el creixement urbanístic del municipi, preveient 

sectors de creixement residencial i si s’escau, industrial, de manera que es doni resposta 

racional a les necessitats de creixement del municipi. Així doncs, el model de 

planejament del POUM que és en procés d’aprovar-se planteja novetats en la 

classificació i qualificació de sòl. El POUM preveurà una sèrie de sectors de creixement en 

forma de Sòl Urbanitzable delimitat (SUD-d) i si s’escau, de Sòl Urbanitzable no delimitat 

(SUD-nd), i també pot ordenar els anomenats PAU (Polígons d’Actuació Urbana) o bé, els 

Plans de Millora Urbana (PMU), sectors de sòl urbà no consolidats o que falta completar o 

recosir. Aquests sectors a efectes de règim urbanístic els considerem sòl urbà i l’ISA els 

analitza amb un nivell de detall inferior respecte els sòls urbanitzables, atès que no es 

tracta de sectors nous, sinó d’intervencions sobre sòls urbans de facto, i que incideixen 

majorment sobre àrees edificades i buits intersticials entre espais edificats que han estat 

subproducte dels creixements dels darrers decennis. Cal partir de la base que el Pla 

Territorial Parcial de Ponent atribueix al municipi un creixement moderat (30%). 

3.2. Escenaris de creixement i necessitats de sòl per al creixement residencial 

Les perspectives de creixement urbà del municipi es centren al nucli i han de bascular al 

voltant de tres grups: 

a) Creixement endogen: el municipi no aposta per esdevenir en el futur una ciutat 

dormitori i/o un centre d’atracció residencial per als residents de la ciutat de Lleida, 

de manera que es fixa un horitzó de creixement residencial basat en la demanda 

interna derivada del manteniment i l’auge de l’activitat productiva. 

b) Població local amb seu laboral a Lleida: Albesa pot recuperar tanmateix una part de 

la població local desplaçada a centres d’activitat econòmica com Lleida que 

relativament es troben a poca distància, amb bona comunicació i en base a una 

oferta d’habitatge equivalent o millor a un preu inferior. 

c) Turisme de retorn: la vila també pot captar persones emigrades principalment a finals 

als anys 60 que un cop en edat de jubilació es plantegen el retorn al seu origen. 

Quant a les possibilitats de creixement en base a l’evolució al transcurs dels anys 

precedents, pràcticament no tindria sentit elaborar hipòtesis de creixement demogràfic 

perquè el creixement vegetatiu està molt estabilitzat. 

3.3. Alternativa 0 

En cas en què el planejament no es dugui a terme, Albesa continuaria mantenint, encara 

que modestes, certes necessitats de creixement. En absència de nou planejament 

adaptat a la realitat del municipi, el creixement poblacional es duria a terme sense la 

determinació dels paràmetres o condicions que establissin les zones més aptes o 

procediment per acollir els creixements residencials o industrials, amb el risc que les noves 

construccions s’ubiquessin en espais més febles, generant assentaments deslligats, 

impedint per al municipi els aprofitaments urbanístics més idonis, perjudicant la identitat 

del nucli i augmentant el cost ambiental del municipi (augment de la mobilitat obligada, 

emissions atmosfèriques, ocupació del sòl....). En realitat, la major part dels inconvenients 

de l’alternativa 0 queden resolts amb la aprovació de POUM per als municipis que no en 

disposaven (a hores d’ara, vigent) que va realitzar el Departament d’urbanisme (en data 

de 19/04/2010, publicació al DOGC el 12/05/2010), però cal dir que en aquell cas, el 

planejament no tenia en compte les necessitats reals del municipi i es limitava a 

reconèixer els espais urbans no consolidats però sense plantejar opcions de futur que 

ordenin i donin resposta a reptes de creixement que puguin aparèixer. 



3.4. Localitzacions dels sectors de creixement residencial 

Alhora de localitzar els nous creixements residencials, i partint del respecte a les directrius 

ambientals dels planejament recollides a la LUC, on s’aposta explícitament pel 

creixement en continuïtat a l’espai construït, el POUM pot optar entre diferents opcions: 

a) Restringir l’augment de sòl residencial nou i a canvi, promoure exclusivament la 

compleció, és a dir, l’emplenat dels buits intersticials actuals i transformar en usos 

residencials altres usos (magatzems, naus, patis agrícoles, solars buits,...) que avui 

ocupen sòl urbà. 

b) Concentrar tot el creixement en sectors nous fruit de la transformació del sòl no 

urbanitzable en les zones determinades com a aptes segons el plànol de la suma de 

valors. 

c) Opció intermèdia que permeti la cobertura dels buits de la trama preexistent, i relligui 

les expansions al llarg de la xarxa viària i al mateix temps, que ampliï l’oferta amb 

nous sectors residencials de densitats diverses (entre mitgeres, aparellades, PB+2, etc.) 

que permetin l’accés a l’habitatge als diferents col lectius demandants (joves del 

municipi, parelles urbanes, immigració,...). 

L’adopció exclusiva de la primera opció no resulta del tot realista ja que a la pràctica els 

buits edificatoris existents en aquests nuclis, sovint costa d’incorporar-los al mercat 

residencial, constituint aquest fet una veritable distorsió en l’oferta de sòl i habitatge, que 

perjudica moltes parelles i joves del propi municipi. No obstant centrar tot el creixement 

en la segona opció hipoteca l’acció urbanística municipal i no permet afrontar el 

manteniment, la rehabilitació i valorització de l’espai construït i del nucli vell més 

emblemàtic i alhora més problemàtic. En aquest sentit, cal dir que davant la proliferació 

de cases buides que es van deteriorant, la renovació del parc edificatori, del centre de 

la població, és una veritable prioritat tot mirant de respectar al màxim la imatge formal 

actual, i donant les màximes facilitats per a la restauració i renovació dels habitatges. 

En resum, es considera adequada una alternativa intermèdia entre la a) i la c) que 

integra tots els elements esmentats, sense deixar de tenir en compte factors ambientals i 

socials. 

Figura 20. Ordenació proposada en l’aprovació inicial del POUM 

Font: POUM. 



Proposta del POUM 

En coherència amb l’opció 3 (intermèdia), el POUM planteja dos (2) sectors interns de 

recosiment dins de l’àrea urbana (PMU-1, PMU-2) i dos (2) sectors urbanitzables de 

creixement ex-novo (SUD-1, SUD-2) que constitueixen ampliacions o extensions del sòl 

urbà en continuïtat a l’espai construït en especial el segon. 

També s’ordenen dos sectors de sòl urbà semiconsolidats, PAU-1 i PAU-2 de 0,99 Ha i 1,04 

Ha respectivament que no s’avaluen ambientalment per formar part de la trama urbana 

urbanitzada i disposar de les xarxes i serveis. 

Cal dir que les Normes Urbanístiques dels municipis sense planejament que són ara 

vigents a Albesa ja recullen el PAU-1 i PAU-2 i el PMU-1 i PMU-2. Per tant els sectors de 

nova implantació són els corresponents a sòl urbanitzable, SUD-1, SUD-2 i SUD-3. 

Taula 44. Proposta de distribució del sòl urbà i urbanitzable. 

Sòl Tipologia Superfície (Ha) Superfície (Ha) 

Urbà 

Consolidat 45,210509 

1,30 

No consolidat 3,750872 

Urbanitzable Delimitat 14,277601 

0,38 

No delimitat 0 

No Urbanitzable 3697,771871 98,32 

Total 

Font: Memòria de l’ordenació. 

3761,010853 100 

Taula 45. Sectors de sòl urbà residencial i industrial segons la proposta. 

Sector Superfície 

Superfície 

Percentatge (%) Percentatge (%) sobre 

(Ha) 

(Ha) 

sobre total POUM 

total POUM 

PMU-1 2,192377 3,750872 

12,2 

20,8 

PMU-2 1,558495 

8,6 

SUD-1 3,776418 14,277601 

20,9 

30,8 

SUD-2 1,792270 9,9 

SUD-3 8,708913 

48,3 48,3 

Total 18,028473 18,028473 100 100 


Taula 46. Sectors residencials en superfície segons la proposta de POUM. 

Sector Superfície 

(Ha) 

Percentatge (%) 

superfície sobre total 

POUM en residencial 


superfície sobre total 

POUM en residencial 

40,3 

PMU-1 2,192377 23,6 

PMU-2 1,558495 16,7 

SUD-1 3,776418 40,5 

59,7 

SUD-2 1,792270 19,2 

Total 9,31956 100 100 


Taula 47. Sectors residencials en núm. d’habitatges segons la proposta de POUM. 

Sector Núm. màx. 

habitatges 

Núm. màx. 

habitatges 


d’habitatges 



d’habitatges 


46,4 

Densitat sector 

(habitatges/ Ha) 

PMU-1 132 226 

27,1 60 

PMU-2 94 

19,3 

60 

SUD-1 189 261 

38,8 53,6 

50 

SUD-2 72 

14,8 

40 

Total 487 487 100 100 -- 


En resum, les consideracions principals de la proposta del POUM són les següents: 



• S’ordenen 2 sectors en sòl urbà semiconsolidat que conjuntament sumen 3,75 Ha i 226 

habitatges i 2 sectors de creixement en sòl urbanitzable que sumen 5,57 Ha i 261 

habitatges. La suma total de superfície s’eleva a 9,32 Ha i a 487 habitatges. 

• La suma dels habitatges previstos traduït a grandària de població representa 1364 

habitants, una quantitat poc per sota de la població actual (sense comptar la 

població que es pot encabir en el PAU-1 i PAU-2). 

• Tenint en compte que el Pla Territorial Parcial atorga al municipi un creixement 

moderat, és a dir, un màxim del 30%, el creixement en superfície (residencial i 

industrial) se situa lleugerament per sota d’aquest percentatge i per tant, ens situem a 

dins del rang estipulat. 

• El creixement es reparteix gairebé a parts iguals entre ampliació residencial i industrial, 

atès que el SUD-3, tot i ser l’únic sector industrial, és amb diferència el de major 

superfície amb 8,7 Ha que representen el 48,3% del total dels sectors. 

• Entre els sectors residencials, hi ha un cert equilibri entre sectors de creixement en sòl 

urbà semiconsolidat (PMU) i sectors de creixement ex-novo (SUD), ja que representen 

el 40% i 60% en superfície i fins al 46% i 54% en núm. d’habitatges, respectivament. 

Això concorda amb l’opció intermèdia expressada al principi de l’apartat. 

• Per grandària, destaca el sector SUD-1, de prop de 4 Ha, essent també el més 

excèntric que suma prop d’un 40% del total de creixement residencial. Per contra, els 

PMU són els de menor dimensió i ambdós presenten una dimensió semblant, al voltant 

de les 2 Ha. 

En tot cas, anem a fer la descripció dels sectors de creixement proposats: 

Sector SUD-1. La Palanca 

Situat a ponent del nucli urbà confrontant amb una façana urbana recentment 

consolidada per la banda est i amb el sòl no urbanitzable pel sud i l’oest, amb un perfil 

longitudinal descendent en sentit NE-SO que comprèn des de la terrassa superior on 

transcorre la sèquia d’Albesa fins a la pla al.luvial del riu, amb les terrasses intermèdies 

entremig. Es tracta d’un sector nou, d’una densitat establerta de 50 habitatges/ Ha, que 

permet encabir fins a 189 habitatges, essent l’àmbit més important del municipi des del 

punt de vista de potencial urbanístic amb gairebé un 40% d’aquest que al seu torn ve a 

ser un percentatge similar de la superfície prevista per ús residencial. 

No presenta inconvenients des del punt de vista de riscos ja que els períodes de retorn 

del riu es troben a alguns centenars de metres, ni tampoc d’impactes sobre la fauna o la 

vegetació atès que constitueix una zona conreada de farratges i fruiters i per la part més 

alta, d’horts. Tampoc no presenta afeccions de caire visual o paisatgístic. Cal fer notar 

només a nivell patrimonial l’existència d’un marge de pedra d’una certa entitat al 

capdamunt del sector, al marge oest del camí que el creua des del carrer de la Creu fins 

al camí de la mig horta. 

Sector SUD-2. La Segleta 

Situat al sud del nucli urbà confrontant amb dues façanes urbanes recentment 

consolidades, per l’oest el principi del tram urbà de la carretera LP-9221, l’avinguda de 

Lleida i per llevant, el carrer del Riu, mentre que pel nord, confrontaria amb el tram urbà 

de la carretera de Menàrguens. Es tracta d’un sector de 1,8 Ha que amb una densitat de 

40 habitatges/ Ha hi permetria encabir fins a un màxim de 72 habitatges. 

Es tracta d’una zona apta per al creixement del nucli ja que constitueix una continuació 

del nucli urbà consolidat i de topografia molt planera. Les característiques constructives 

de les edificacions veïnes, impliquen un creixement en més baixa densitat, per la qual 

cosa la densitat i hi és inferior que a altres sectors. 



El desenvolupament del sector no presenta inconvenients des del punt de vista de riscos 

ja que els períodes de retorn del riu es troben a alguns centenars de metres, ni tampoc 

d’impactes sobre la fauna o la vegetació atès que constitueix una zona conreada 

principalment de farratges i alguns fruiters. Tampoc no presenta afeccions de caire visual 

o paisatgístic atès que es troba en una zona poc visible. No s’hi ha identificat elements 

patrimonials de rellevància. 

Sector PMU-1. La Bòvila 

És el sector, anomenat popularment de La Bòvila, atès que ocupa l’espai abandonat per 

aquesta antiga activitat, situat a l’est del nucli urbà confrontant amb el carrer de la Creu 

per migdia i amb els darreres del carrer del Romeral. Es tracta d’un sector ja reconegut 

per les Normes Urbanístiques en vigor, amb una extensió de 2,2 Ha i una potencialitat de 

132 habitatges. 

Quant a riscos, la peça principal no presenta riscos remarcables tot i que, situa una part 

del sector en discontinu annexa a l’àrea esportiva i el recinte de les piscines que es troba 

dins del període de retorn per a 100 anys de l’àrea mullada del riu Noguera Ribagorçana. 

L’àrea no presenta valors naturals o faunístics remarcables ja que es tracta d’una zona 

erma i força degradada atesa l’antiga activitat que no fou objecte de cap restauració. 

Des del punt de vista paisatgístic és una zona que pot millorar amb la seva ordenació tot i 

que presenta un pendent longitudinal en sentit N-S important que ha de ser objecte del 

tractament adequat i s’hi identifiquen diverses preexistències. A nivell patrimonial caldria 

estudiar la possibilitat de posar en valor la xemeneia de la bòvila com a testimoni del 

passat industrial de l’indret. 

Foto 10. Fragments del sector PMU-1 i PMU-2 annexos a la zona esportiva, vistos en sentit O-E, amb 

la carretera de Lleida a l’esquerra, el camp de futbol a la dreta i les piscines al fons, previstos per a 

equipaments i situats en el període de retorn de 100 anys del riu Noguera Ribagorçana. 

Sector PMU-2. La Trilla 

Situat gairebé al centre del nucli urbà a migdia del centre neuràlgic, a escassa distància 

d’aquest, confrontant amb façanes urbanes consolidades, per migdia amb el tram urbà 

de la carretera de Menàrguens, pel nord amb la part immediatament inferior a l’esglaó 

per on transcorre la Sèquia d’Albesa i per l’est, amb el carrer camí del Riu que davalla 

des del centre.. Es tracta d’un sector ja reconegut per les Normes Urbanístiques en vigor, 

amb una extensió de 1,6 Ha i una potencialitat de 94 habitatges. La seva ordenació pot 

ajudar a endreçar una zona que actualment esta ocupada per arbres fruiters i solars 

erms i que presenta un pendent longitudinal en sentit N-S important. 

L’àrea no presenta riscos ni valors naturals o faunístics remarcables en la peça principal 

per bé que igualment que per al cas del PMU-1, situa una part del sector en discontinu 



annexa a l’àrea esportiva i el recinte de les piscines que es troba dins del període de 

retorn per a 100 anys de l’àrea mullada del riu Noguera Ribagorçana. 

Des del punt de vista paisatgístic és una zona que pot millorar amb la seva ordenació i en 

la qual no s’hi identifiquen preexistències ni valors patrimonials remarcables. 

3.5. Trama urbana i tipologies edificatòries 

Alhora de determinar el tipus d’edificació dels nous sectors residencials que ha de 

contenir la proposta inicial del POUM es pot optar per diverses alternatives: 

a) tipologies edificatòries de baixa densitat (10-30 habitatges/Ha), d’acord a la 

demanda i creixements residencials dels anys 80 i 90 en municipis de la primera 

corona de la ciutat de Lleida (model de ciutat- jardí) i en urbanitzacions del tipus 

Alpicat, amb una densitat aproximada de 10-15 habitatges/ ha. 

b) tipologies edificatòries de densitat mitjana (31-55 habitatges/Ha), d’acord a una part 

important de la demanda endògena i els creixements residencials dels darrers 15 anys 

experimentats al propi municipi i municipis veïns. 

c) tipologies edificatòries de densitat alta/ molt alta (55-75 habitatges/Ha), d’acord a la 

demanda i creixements residencials dels darrers 15 anys en municipis de la primera 

corona de la ciutat de Lleida. 

Entre les tres alternatives, la primera és la menys sostenible ambientalment perquè implica 

una gran ocupació de territori, i per tant augmenta la petjada urbana (ocupació de sòl 

no urbanitzable, extensió de les xarxes bàsiques -enllumenat, vials, aigua,...-). Tampoc 

ajuda a l’assoliment del repte social de mantenir la identitat del nucli com a factor 

d’integració, ni a la conservació del patrimoni històric- urbanístic i el parc edificatori. La 

tercera alternativa per altra banda, resulta radicalment més sostenible des del punt de 

vista ambiental però socialment pot presentar inconvenients en cas d’una densificació 

excessiva perquè perjudica el nivell de qualitat de vida, no resol satisfactòriament la 

imbricació de l’espai construït amb l’entorn no urbanitzable i dificulta la mixtura d’usos. 

En la zona on ens trobem, l’alternativa intermèdia (densitat mitjana, 31-50 

habitatges/Ha), recull aspectes positius de les dues alternatives i amorteix els possibles 

efectes perjudicials de cadascuna. En aquest sentit, els dos PMU preveuen una densitat 

de 60 habitatges/Ha que estaria lleugerament per damunt de la densitat que 

anomenem mitjana mentre que els dos sectors urbanitzables (50 i 40 habitatges/Ha per al 

SUD-1 i SUD-2 respectivament) se circumscriuen de ple dins dels paràmetres mitjans 

establerts. 

3.6. Necessitats de sòl per al creixement productiu 

Els criteris i les polítiques territorials que impulsa el Departament de Polítiques Territorials i 

Obres Públiques (DPTOP) mitjançant el Pla Territorial Parcial de Ponent pretén concentrar 

el creixement a les capitals de comarca i nuclis més dinàmics. Aquest creixement ve 

justificat per l’activitat econòmica que, segons el PTPP, ha de generar una demanda 

d’habitatge que ve directament generada pel creixement i activitat industrial i els serveis 

i no a l’inrevés. En aquest sentit, cal dir que el creixement productiu als nuclis de dimensió 

urbana de mitjana baixa a mitjana (de més de 500 a menys de 2.000 habitants) de la 

zona i en tot cas, amb previsió de creixement moderat, ha de centrar-se en el 

reconeixement dels teixits existents i a la possibilitat de la seva ampliació més que no pas 

en operacions de gran magnitud que generarien una gran mobilitat obligada i tampoc 

podrien satisfer una demanda de mà d’obra a partir d’un cert volum. 

Actualment, el sòl industrial d’Albesa es concentra principalment al sud-est del nucli urbà, 

al voltant de la Cooperativa agrícola amb front i accés directe a la carretera de 

Menàrguens, la qual connecta amb l’important via estructurant que és la C-12. 



3.7. Localització de les àrees productives 

Pel que fa a l’emplaçament de l’activitat productiva, tan per a les indústries actuals que 

es troben al municipi com per a les de nova implantació, es plantegen una sèrie de 

condicionants que cal desgranar. Prèviament, cal enumerar alguns dels condicionants 

fonamentals a tenir en compte per a valorar la idoneïtat de les implantacions industrials: 

a) Accessibilitat: l’àrea industrial ha de tenir resolts satisfactòriament els accessos que 

han de resultar simples i de fàcil localització. 

b) Prevenció dels impactes: 

Fums, sorolls i olors: cal pensar en situar aquestes instal lacions fora de la direcció 

dominant dels vents en relació al nucli tradicional i els nous sectors residencials. 

Impactes sobre la vegetació i la fauna: la destrucció de l’hàbitat pot tenir un signe 

més o menys greu en funció del substrat, que en uns casos pot tenir un cert valor i en 

d’altres, presentar ja signes de deteriorament o degradació. 

Afecció visual: cal integrar les noves instal lacions en l’entorn i minimitzar l’impacte 

paisatgístic tenint en compte la fragilitat de l’àmbit i la importància d’aquest vector 

sobre el benestar i la salut mental de les persones. 

Mobilitat obligada: cal considerar la mobilitat obligada que generarà la nova 

implantació especialment per als treballadors residents al nucli. 

c) Prevenció dels riscos: risc geomorfològic, d’avingudes i inundabilitat, d’esllavissades, 

d’incendi, són aspectes clau que cal descartar abans de preveure una implantació 

industrial. 

d) Economia i facilitat de connexió a xarxes bàsiques: resulta fonamental localitzar les 

noves implantacions en zones on la connexió a les xarxes bàsiques (electricitat, gas, 

abastament, sanejament, telèfon,...) sigui més senzilla i no comporti noves 

ocupacions, així com optimitzar els cablejats i canonades existents. 

SUD-3. El Benefici 

La proposta del sòl productiu, a banda de la demanda potencial i dinamisme que generi el 

municipi, ha de complir els criteris exposats. Per això s’ha optat per ubicar-lo com a 

ampliació de la zona on es troben la major part d’implantacions industrials actuals, a llevant 

de la Cooperativa, tenint en compte diferents factors que han portat a considerar aquests 

terrenys com els més adients per aquest creixement: 

- El sector ocupa 8,7 Ha, la qual cosa possibilita un polígon industrial de magnitud mitjana, 

adequat a la naturalesa del municipi com a nucli estructurant de la zona i on, el 

creixement residencial ha d’anar en relació a una dinàmica productiva que fixi 

població. En aquest sentit, la superfície del sector representa un 48% del creixement total 

previst pel POUM la qual cosa, respon a una relació adequada entre les tipologies de 

sòl. 

- Els terrenys tenen una bona posició respecte de les vies de comunicació properes (LV- 

9225 i LV-9221), que al seu temps connecten amb la C-13 i la LV-9224, aspecte que 

potencia l’accessibilitat del sector respecte del territori de l’entorn i possibilita les 

entrades i sortides de vehicles de forma directa, sense necessitat de travessar el nucli de 

la població i generar-li trànsits de vehicles pesats sobre els teixits residencials, atesa la 

posició excèntrica del teixit industrial respecte el conjunt de la població. 

- La continuïtat del sector amb la trama urbana i amb altres preexistències, permet una 

facilitat de connexió a les xarxes bàsiques i una mobilitat sostenible entre els dos usos, 

facilitant els recorreguts a peu o en bicicleta. 



- No s’afecten sòls de valor, en zones de pendent o exposades a riscos i es troba fora de 

la direcció dominant dels vents (component O-SO) en relació al nucli i els nous sectors 

residencials. 

- Pel que fa a l’afecció visual sobre el nucli seria l’únic vector que es podria considerar 

inadequat atès que la posició intermèdia entre l’entrada al nucli i el sector li dóna 

una gran notorietat comparativa, la qual cosa pot ser parcialment resolta mitjançant 

mesures d’integració i un tractament adequat, segons el cas, de les façanes a sòl 

urbà residencial i al no urbanitzable. 

- No presenta inconvenients des del punt de vista de riscos ja que els períodes de 

retorn del riu es troben a alguns centenars de metres, ni tampoc d’impactes sobre la 

fauna o la vegetació atès que constitueix una zona conreada de farratges i fruiters i 

en algunes fraccions més properes al nucli per horts. 

Això no obstant, el sector presenta alguns factors que caldrà resoldre, en concret: 

- El sector presenta dues preexistències importants, una nau i una explotació ramadera 

de certa entitat. 

- Atès el pas d’alguns camins històrics (camí del siscar, camí d’Esclot, camí de servei de 

la Sèquia d’Albesa, ...) cal resoldre adequadament la seva continuïtat. 

- A nivell patrimonial i natural cal destacar només l’existència d’alguns peus arboris 

d’una certa entitat, a la part alta del sector, al marge est del camí del Siscar, en 

particular un lledoner (Celtis australis) i un noguer (Juglans regia), entre altres, que 

caldria poder integrar en l’ordenació, dins d’un espai lliure o vial. 

3.8. Factors infraestructurals limitants del creixement 

Més enllà de la disponibilitat de sòl per a endegar els sectors que prosperin finalment en 

funció de l’escenari de creixement demogràfic i altres consideracions sobre la demanda, 

és obligat fer previsions en relació a elements de les xarxes bàsiques que el municipi ha 

de poder afrontar, garantir i resoldre adequadament. Fonamentalment ens referim a: 

a) Abastament 

La xarxa d’abastament d’aigua d’Albesa se subministra des del riu Noguera Ribagorçana 

a través de la Sèquia d’Albesa, des d’on s’alimenten dos dipòsits d’emmagatzematge de 

200 m 3 cadascun. Des d’aquests, l’aigua davalla a un tercer dipòsit de 2000 m 3 en un 

turó situat enmig del nucli on té lloc la potabilització. La gestió del sistema actualment és 

a càrrec de l’empresa CASSA. Ara com ara l’abastament d’Albesa no presenta 

problemes de capacitat ni s’enregistren fuites remarcables a la xarxa. Existeix una reserva 

aproximada de 48 hores. 

Taula 48. Previsions de consum d’aigua en els nous sectors residencials en sòl urbanitzable. 

Sectors Habitatges Habitants considerats Consum (m 3 /dia) Consum (m 3 /any) 

SUD-01 189 567 124,74 45.530,1 

SUD-02 72 216 47,52 17.344,8 

Total 261 783 172,3 62.874,9 

Nota: es consideren 3 habitants per cada habitatge pel sector residencial i 220 litres per habitant 9 

per tots els sectors. 


9 Coincideix amb la relació de 220 litres/persona/dia segons l’Ordre de 13 d’agost de 1999, per la 

que es disposa la publicació de les determinacions normatives del Pla hidrològic de la conca de 

l’Ebre (PHCE) aprovat pel RD 1664/1998 de 24 de juliol (annex 2). 



Taula 49. Previsions de consum d’aigua en els sectors residencials en sòl urbà. 

Sectors Habitatges Habitants considerats Consum (m 3 /dia) Consum (m 3 /any) 

PMU-01 132 396 87,1 31.798,8 

PMU-02 94 282 62,0 22.644,6 

Total 226 678 149,2 54.443,4 

Nota: es consideren 3 habitants per cada habitatge pel sector residencial i 220 litres per habitant 

per tots els sectors. 


Taula 50. Previsions de consum d’aigua en el nou sector industrial. 

Sectors 

Superfície 

(m2 ) 

IEB 

(m2st/m2sòl) Sostre (m2 ) 

Habitants 

equivalents 

Consum 

(m3 /dia) 

Consum 

(m3 /any) 

SUD-03 87.089,13 0,6 52.253,48 784 172,44 62.939,32 

TOTAL 87.089,13 0,6 52.253,48 784 172,44 62.939,32 

Nota: es considera que els consums industrials equivalen a 150 habitants per ha neta10 . 

Taula 51. Dotacions d’aigua de consum estimades pel desenvolupament del POUM. 

Sector Consum (m 3 /dia) Consum (m 3 /any) 

Residencial (SUD) 172,3 62.874,9 

Residencial (SUNC) 149,2 54.443,4 

Industrial (SUD) 172,4 62.939,3 

Total 493,9 180.257,6 


Cal tenir en compte que tant si el sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les 

despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament 

corresponen als propietaris afectats per la nova actuació. 

b) Sanejament 

El nucli disposa d’una xarxa unitària de clavegueram de diferents materials i diàmetres i 

com a instal lació de tractament es disposa d’una Estació Depuradora d’Aigües 

Residuals (EDAR) recentment inaugurada des d’on les aigües netes s’aboquen al 

Noguera Ribagorçana, afluent del Segre. En principi, la població equivalent de la 

instal lació és en disposició d’assumir els desenvolupaments residencials plantejats, ja que 

no se sobrepassaria la capacitat de sanejament instal lada. No es calcula el volum 

d’aigua de sanejament per als sectors industrials perquè conforme a la normativa, són els 

promotors els qui han de resoldre la depuració de les seves aigües. 

Taula 52. Volums de sanejament previstos en els nous sectors residencials en sòl urbanitzable. 

Sectors Habitatges Habitants Sanejament (m 3 /dia) Sanejament (m 3 /any) 

SUD-01 189 567 118,5 43.253,6 

SUD-02 72 216 45,14 16.477,6 

Total 261 783 163,6 59.731,2 

Nota: S’estima una generació corresponent al 95% de l’abastament. 


Taula 53. Volums de sanejament previstos en els sectors residencials en sòl urbà. 

Sectors Habitatges Habitants Sanejament (m 3 /dia) Sanejament (m 3 /any) 

PMU-01 132 396 82,8 30.208,9 

PMU-02 94 282 58,9 21.512,4 

Total 226 678 141,7 51.721,2 

Nota: S’estima una generació corresponent al 95% de l’abastament. 


10 Consum i equivalències estipulades per l’ACA en la seva guia de recomanacions per a 

l’Avaluació Ambiental Estratègica per a la demarcació de Lleida. 



Taula 54. Volums de sanejament previstos en el nou sector industrial. 

Sectors 

Superfície 

(m2 ) 

IEB 

(m2st/m2sòl) Sostre (m2 ) 

Habitants 

equivalents 

Sanejament 

(m3 /dia) 

Sanejament 

(m3 /any) 

SUD-03 87.089,13 0,6 52.253,48 784 163,81 59.792,35 

TOTAL 


87.089,13 0,6 52.253,48 784 163,81 59.792,35 

Taula 55. Volums de sanejament generats en el desenvolupament del POUM. 

Sector Sanejament (m 3 /dia) Sanejament (m 3 /any) 

Residencial (SUD) 163,6 59.731,2 

Residencial (SUNC) 141,7 51.721,2 

Industrial (SUD) 163,8 59.792,4 

Total 469,2 171.244,7 


En el cas dels volums d’aigua de sanejament generats pels sectors industrials, haurien de 

ser els propis productors els que prevegin la depuració i tractament de les aigües 

residuals generades i el seu abocament a llera sempre amb la corresponent autorització 

d’abocament tal i com disposa l’article 260 del RD 606/2003 i complint els objectius de 

qualitat que estableix el PSARI 2003. Donat que la major part dels sectors industrials són de 

mida petita i s’hi preveu una tipologia d’indústria petita- mitjana, s’han vinculat als 

corresponents SUD l’ampliació de la depuradora com a càrrega externa, a excepció del 

SUD-3, el de major envergadura, el qual ha disposar d’una depuradora pròpia o, en tot 

cas, fer-se càrrec de les obres de connexió i ajustos necessaris per connectar-se a la 

depuradora del municipi. 

Cal tenir present, que les figures de planejament derivat que resolguin la gestió de les 

seves aigües residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir 

com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infraestructures 

del sistema públic de sanejament a utilitzar. En cas de no ser viable la connexió al sistema 

de sanejament públic, el planejament derivat haurà de preveure sistemes depuratius 

propis i haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent. 

El retorn de les aigües al medi en cap cas pot originar afeccions a tercers. 

c) Residus 

Actualment, Albesa té delegada la recollida de les fraccions orgànica (des de 2007), 

paper, envasos i vidre al servei de recollida del Consell Comarcal de la Noguera. 

L’increment en la generació de residus que representarà el desenvolupament urbanístic 

ha de contemplar el període d’emmagatzematge o vida útil que li resta a l’actual 

abocador comarcal de Balaguer tot i tenint en compte que una millora en la recollida 

selectiva representa un allargament proporcional d’aquesta. No es calcula el volum de 

residus de procedència industrial perquè conforme a la normativa, la seva gestió 

correspon a les pròpies indústries o establiments productius. 

Taula 56. Previsions de generació de residus en els nous sectors residencials en sòl urbanitzable. 

Sectors Habitatges Habitants Kg residu/dia Tones residus/any 

SUD-01 189 567 555,7 202,8 

SUD-02 72 216 211,7 77,3 

Total 261 783 767,3 280,1 


Taula 57. Previsions de generació de residus en els sectors residencials en sòl urbà. 

Sectors Habitatges Habitants Kg residu/dia Tones residus/any 

PMU-01 132 396 388,1 141,6 

PMU-02 94 282 276,4 100,9 

Total 226 678 664,4 242,5 




d) Energia 

Pel que fa a la xarxa elèctrica, els nous sectors podran connectar-se fàcilment a la xarxa 

existent ja que són contigus al nucli existent. En tot cas, s’hauria d’ampliar la xarxa i 

estudiar la ubicació de possibles nous transformador, així com ampliar la potencia quan 

l’augment de la demanda d’energia elèctrica ho requereixi. 

Els nous habitatges generaran una demanda energètica, bàsicament en forma de 

captació des de la xarxa elèctrica. El ciutadà és un dels principals consumidors 

d’energia, cosa que es manifesta en les activitats quotidianes a casa seva (10% del 

consum final d’energia) i en els seus desplaçaments per mobilitat obligada o no (18% del 

consum final d’energia). 

Taula 58. Consums elèctrics previstos per usos residencials als nous sectors residencials. 

Sector Habitatges Habitants KW/dia MW/any 

Residencial (SUD) 261 783 9.739,23 3.554,82 

Residencial (SUNC) 226 678 8.433,21 3.078,12 

Total 487 1461 18172,44 6632,94 

Nota: es considera un consum de 4,54 MWh/hab. any, segons la projecció de 

consums anuals a partir de dades de l’IDESCAT. 






4. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes 

4.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes 

Per a la correcta identificació de les accions potencialment impactants causades pel 

desenvolupament dels nous sectors, s’ha procedit a reconèixer de forma sistemàtica els 

aspectes ambientals, és a dir, aquelles operacions o elements d’una acció, 

comportament o activitat relacionades amb el medi ambient o que pot interactuar amb 

aquest. Aquesta mecànica s’ha realitzat per a cadascuna de les fases en què es pot 

descomposar la vida del projecte, en aquest cas, la figura de planejament. Al final del 

procés, s’aconsegueix llistar ordenadament les accions i elements que resultaran 

rellevants ambientalment, és a dir, que a priori són capaces de desencadenar efectes 

notables. Les fases en què es pot descomposar la vida de la figura de planejament que 

s’analitza, el POUM, són les següents: 

Fase d’estudis previs 

Moment de realització de mostreigs de l’aptitud geològica dels terrenys, determinació 

del nivell freàtic, aixecaments topogràfics, etc. que precedeixen l’inici dels treballs 

d’adequació dels terrenys, i la reparcel lació i urbanització dels sectors. 

Fase d’execució o construcció 

En aquesta fase té lloc els moviments de terra per a l’adequació dels terrenys, la 

urbanització dels vials i les xarxes bàsiques (col lectors, xarxa elèctrica i enllumenat, ...), el 

condicionament de les parcel les prèvia reparcel lació i finalment la construcció de les 

edificacions per a la seva destinació a habitatges, naus, magatzems, etc. o els usos 

assignats en la normativa. 

Fase d’explotació o funcionament 

És el moment a partir del qual el sostre edificat a cada sector esdevé útil ja sigui per a ús 

residencial o sigui per activitat econòmica. Els impactes ambientals en aquesta fase són 

molt diferents de la fase anterior, fonamentalment perquè tenen un efecte reiterat i 

dilatat en el temps. 

Fase Accions o operacions 

Estudis previs Treballs geotècnics qualitatius de sondeig i retirada de mostres prèvies 

Abandonament de les finques i explotacions 

Execució Trasllat rodat continuat de maquinària pesant 

Retirada de materials del terreny i desbrossada 

Replanteig del terreny, moviments de terres i condicionament d’accessos 

Utilització d’equips energètics autònoms 

Abassegament de materials d’obra, peces metàl liques, cables, suports, etc. 

Emmagatzematge d’estris i maquinària sobre el terreny 

Construcció d’habitatges i naus industrials 

Presència i activitat d'operaris, promotors i tècnics 

Explotació Presència dels edificis (habitatges, tallers, plantes i magatzems), vials, etc 

Freqüentació i activitat de les persones 

Activitat empresarial: prestació de serveis i elaboració i maneig de productes 

Mobilitat de treballadors i mercaderies 

Subministrament energètic als habitatges i empreses 

Abandonament de les finques i explotacions agràries pròximes 

4.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes 

Una vegada hem localitzat tots els accions i operacions que poden afectar l’entorn que 

es pretén preservar, haurem d’identificar els impactes ambientals, és a dir, les 

conseqüències de diferent signe que comportarà en llurs diferents fases l’exercici de 

l’activitat o obra sobre els quatre medis que el formen (físic, biòtic, perceptual i medi 



socioeconòmic) i que potencialment poden suposar una alteració de llurs 

característiques i/o qualitats de partida. A la vegada cada medi està constituït per 

diversos vectors. En el nostre cas, el medi físic presenta quatre vectors: soroll, aire, aigua i 

sòls; el medi biòtic és constituït per vegetació i fauna; el medi perceptual per la 

intervisibilitat i la percepció; i el medi socioeconòmic ve caracteritzat per la sostenibilitat 

en termes de residus, i la dinàmica de les relacions econòmiques induïdes, és a dir, 

ocupació i rendes. 

Fase prèvia o d’estudis previs 

Medi Físic 

Sorolls derivats dels vehicles. 

Alteracions geomorfològiques sobre els terrenys mostrejats. 

Medi Biòtic 

Afectació sobre la vegetació pròxima en l’espai d’ocupació. 

Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls. 

Medi Socioeconòmic 

Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona. 

Canvis en els usos del sòl. 

Fase d’execució o construcció 

Medi Físic 

Sorolls i vibracions derivades de la maquinària i els equips d’energia. 

Emissions atmosfèriques derivades de la maquinària i els equips d’energia. 

Generació de pols. 

Consum d’aigua en l’execució de l’obra civil. 

Alteració geomorfològica del terreny. 

Compactació de sòls per part de maquinària pesant, vehicles i persones. 

Vessaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària i vehicles. 

Medi Biòtic 

Afeccions sobre la vegetació pròxima a les zones d’accés, abassegaments i 

aparcament. 

Eliminació de coberta vegetal a tots els àmbits de creixement. 


Destrucció de l’hàbitat faunístic. 

Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers). 

Medi Perceptual 

Afecció visual sobre el paisatge. 

Proliferació d’impropis i deixalles. 


Generació de residus d’obra (inerts). 

Generació d’altres residus especials (llaunes buides de productes, ...) i no especials 

(plàstics, cartrons, palets,...). 


Generació de treball i rendes. 

Fase d’explotació o funcionament 

Medi Físic 

Sorolls derivats de la mobilitat habitual de vehicles. 

Contaminació lumínica derivada de la il luminació externa de vials i habitatges. 

Emissions de llum d’usuaris o mercaderies que transiten en horari nocturn. 

Emissions atmosfèriques derivades de la mobilitat de vehicles. 

Consum d’aigua (usos sanitaris, enjardinament,...) 



Generació d’aigües grises i negres. 

Generació d’aigües d’escorrentia per la impermeabilització de sòl a gran escala. 

Abocaments o vessaments d’aigües a la llera sense depurar. 

Medi Biòtic 


Medi Perceptual 

Afecció sobre el paisatge per la presència d’elements nous. 

Degradació i abandonament de camps i finques pròximes. 

Proliferació d’impropis i deixalles en el sector i camps veïns. 


Generació de Residus Municipals Ordinaris (fracció de rebuig i fraccions reciclables). 

Increment de la població resident. 


4.3. Identificació d’impactes significatius 

Tot seguit, es presenta el resultat d’un procés sistemàtic realitzat per identificar els 

possibles impactes a partir del creuament entre les operacions i elements potencialment 

impactants que s’han aïllat i les diferents components o vectors en què s’han dividit els 

medis potencialment afectables. En la taula posterior es pot veure la matriu d’impactes 

obtinguda dels quals es remarquen en color aquells que, des del punt de vista qualitatiu, 

es consideren significatius. Cal dir que, aquesta etapa serveix només per identificar el 

màxim nombre d’impactes a priori. Per això, en alguns casos són impactes menors o 

irrellevants que cal que siguin cribats en una etapa posterior. L’objecte del creuament no 

és altre que discernir entre impactes menors o poc significatius i els impactes significatius 

que més endavant es qualificaran i seran avaluats. 



Taula 59. Matriu d’identificació d’impactes. 

FASES 

Físic 

Biòtic 

PRÈVIA EXECUCIÓ O CONSTRUCCIÓ EXPLOTACIÓ O FUNCIONAMENT 

A. Treballs geotècnics i retirada 

mostres 

B. Abandonament d'explotacions 

C. Trasllat rodat continuat de 

maquinària pes. 

D. Retirada de materials i 

desbrossada 

1. Sorolls 1 1 1 1 1 1 2 1 

2. Emissions de llum 2 1 1 2 

Aire 

3. Emissions atmosfèriques 2 1 1 2 2 1 

4. Generació de pols 1 1 1 1 

5. Consum d'aigua 1 1 1 2 

Aigua 6. Generació d’aigües brutes 1 1 2 

7. Generació d'aigües d'escorrentia 2 2 1 

8. Alteracions geomorfològiques 2 1 

9. Compactació del terreny 1 1 1 1 1 

Sòls 10. Canvis en l'ús del sòl 1 1 2 

11. Vessaments de líquids, greixos, 

olis, 

2 

1 1 2 2 2 2 

Vegetació 12. Eliminació de la coberta 2 1 

Fauna 13. Molèsties i/o atropellaments 2 1 1 1 1 1 2 1 1 2 1 

Visual 14. Afecció sobre el paisatge 1 1 1 1 1 2 

Perceptual Perceptiva 15. Proliferació d’impropis i deixalles 2 2 1 2 1 2 2 

Sostenibilit. 16. Generació de residus 2 1 1 2 1 2 1 1 2 

Socio- 

17. Oportunitats per a empreses 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 

econòmic Ocupació 

i rendes 18. Generació de llocs de treball 1 1 1 2 

* Assignem 1, als impactes de 1r ordre (materialització immediata o segura), i 2, als impactes de 2n ordre (impacte potencial, no immediat o automàtic). En color, 

els impactes significatius. 

LA LLENA Ambiental 77/104 

E. Replanteig dels terrenys i 

moviment terres 

F. Emmagatzematge estris i 

maquinària 

G. Utilització d’equips energètics 

autònoms 

H. Abassegament de materials 

d’obra, etc. 

I. Urbanització (vials, xarxes,..) i 

edificació 

J. Presència i activitat d'operaris, 

tècnics,. 

K. Presència d’habitatges, naus, 

instal lacions 

L. Presència i activitat de persones i 

treballa. 

M. Activitat empr.: prestació serveis, 

maneig 

N. Mobilitat de persones i 

mercaderies 

O. Subministrament energètic 

P. Abandonament de finques 

pròximes


4.4. Caracterització dels impactes significatius 

Una vegada identificats els impactes ambientals significatius que pot generar el projecte, 

tant positius com negatius, cal realitzar un procés d’anàlisi per cadascun en funció de la 

forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. A partir d’aquí es podrà ja 

avaluar el seu grau de compatibilitat així com la necessitat d’establir mesures 

preventives, correctores i compensatòries i quan l’impacte sigui irreversible o 

irrecuperable, altres mesures de caràcter compensatori. 

Per a la caracterització prèvia a la avaluació dels impactes que hem considerat 

significatius es prenen els criteris que es descriuen en l’Annex 1 del Reglamento para la 

ejecución del RDL 1302/1986, de 28 de julio, de evaluación del impacto ambiental 

aprovat pel RD 1131/1988 de 30 de setiembre, també recollits en el Decret 114/1988 de 7 

d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental (DOGC nº1000 de 3-6-1988) i el respectiu 

Reglament. Els criteris normatius són els següents 11 : 

Efecte 

Notable (A) 

Quan la modificació dels factors ambientals pot produir alteracions o pèrdues sobre els 

factors ambientals de manera parcial o limitada. 

Mínim (A1) 

Quan les repercussions es poden qualificar d’inapreciables. 

Beneficiós (B) 

Quan la interacció que s’ha establert es tradueix, després d’una anàlisi completa de la 

situació, en un efecte positiu sobre el factor ambiental considerat. 

Perjudicial (B1) 

Quan es presenta un deteriorament del valor naturalístic, estètic- cultural, paisatgístic, de 

productivitat ecològica , o un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, 

erosió i/o d’altres danys ambientals sobre l’estructura ecològica en sentit ampli, de 

l’indret estudiat. 

Immediatesa 

Directe (C) 

Aquell que incideix sobre d’un factor ambiental determinat a partir d’una primera acció 

causant. 

Indirecte (C1) 

Aquell que es manifesta a través d’un seguit de relacions causa- efecte encadenades, a 

partir de la primera acció causant. 

Acumulació 

Simple (D) 

Aquell que es manifesta individualment sobre els factors ambientals sense cap incidència 

en els efectes d’altres agents d’impacte. 

Acumulatiu (D1) 

Aquell que en perllongar-se en el temps, agreuja progressivament els seus efectes mentre 

es manté la causa que el provoca. 

Sinèrgic (D2) 

Quan l’efecte conjunt de l’acció de varis agents implica un increment dels efectes 

respecte el que suposaria la seva actuació per separat. 

Moment 

A curt termini (E) 

Quan l’efecte es manifesta dins del cicle anual. 

A mig termini (E1) 

11 Els conceptes exposats són excloents dintre d’un mateix grup però no entre grups diferents. 

LA LLENA Ambiental 78/104


Quan es manifesta abans dels cinc anys. 

A llarg termini (E2) 

Quan es pot manifestar després d’un període superior als cinc anys. 

Persistència 

Permanent (F) 

Suposarà una alteració del medi de durada indefinida en el temps. 

Temporal (F1) 

Suposarà una alteració de durada limitada en el temps. 

Reversibilitat 

Reversible (G) 

L’alteració produïda pot ser assimilada en el seu entorn a mig termini, mercès als 

processos naturals de successió ecològica i els mecanismes d’autodepuració o 

autogeneració propis del medi. 

Irreversible (G1) 

Suposaria la “dificultat extrema” o fins i tot l’impossibilitat de retornar a la situació inicial. 

L’efecte no podrà ésser assimilat pel medi, en bases als processos naturals de successió 

ecològica i autodepuració. 

Possibilitat de correcció 

Recuperable (H) 

L’alteració que s’ha manifesta pot eliminar-se bé per l’acció natural o bé per l’acció 

humana, mitjançant sistemes correctors o aplicacions específiques de tècniques 

ambientals. 

Irrecuperable (H1) 

Quan l’alteració o pèrdua es impossible de reparar o de restaurar, tant per l’acció 

natural com per la intervenció de l’home. 

Freqüència de generació 

Periòdic (I) 

Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, seguint una cadència 

regular. 

D’aparició irregular (I1) 

Manifestat de manera imprevisible en el temps, les alteracions del qual s’han d’avaluar 

en funció de la probabilitat d’aparició, sobretot pel que fa a totes aquelles 

manifestacions que sense ésser contínues i/o periòdiques són notables. 

Continu (J) 

Aquell que es manifesta de forma ininterrompuda en el temps. 

Discontinu (J1) 

Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, és a dir, a través d’intervals. 

Distribució 

Localitzat (K) 

Amb efectes circumscrits i concretables en un o varis perímetres determinables. 

Dispers (K1) 

Aquell amb efectes difosos sobre una àrea més àmplia i poc definida. 



4.5. Descripció dels impactes significatius 

4.5.1. Atmosfera 

Durant la fase d’execució poden generar-se gasos difusos en el treball de la maquinària 

pesant i per part dels equips de generació autònoma que requeriran determinades 

tasques. Això no exclou l’existència d’altres fonts emissores i emissions de contaminants 

de forma menys important, com per exemple, l’emissió de pols i partícules en el procés 

de càrrega/ descàrrega de materials pulverulents. 

En fase d’explotació, les emissions poden ser més o menys significatives depenent de la 

tipologia d’activitats que s’acabi implantant en els sectors industrials. Quant a emissions 

difuses, cal esmentar les procedents del parc mòbil de vehicles (mobilitat de vehicles 

entrants i sortints, mobilitat interna de carretilles, elevadors, trasllat de mercaderies a 

llargues distàncies, etc.) que contribueixen a l’escalfament atmosfèric i l’efecte 

hivernacle, pluja àcida fonamentalment per la emissió de SO2, un augment de l’ozó 

troposfèric i efectes sobre els ecosistemes i la salut de les persones. Els sectors residencials 

contribueixen en aquest impacte quant a contaminació difusa per mobilitat induïda i 

calefaccions. 

Taula 60. Contaminants significatius derivats de la mobilitat i combustió dels motors dels vehicles. 

Substàncies contaminants SO2 NO2 CO COV PST Pb 

Gasolina ● ● ● ● ● 

Gasoil ● ● ● ● 

Gasolina sense plom ● ● ● ● 

Font: DMAH i pròpia. 

El desenvolupament dels nous sectors, tindrà com a efecte un augment en els nivells de 

soroll de la zona sobretot en la fase d’execució pel treball de la maquinària i la presència 

d’operaris però també en la fase d’explotació, per la presència de persones, la mobilitat 

de vehicles, la freqüentació de persones vinculades a les diverses instal lacions o 

habitatges i en major mesura, pels processos industrials que eventualment s’hi poguessin 

instal lar. Aquestes fonts de soroll antropogèniques comportaran molèsties sobre la fauna 

pròxima i sobre la població resident situada a menys distància. 

Un altre impacte significatiu és la contaminació lumínica que afecta temporalment a 

determinada fauna lligada al ritme natural diürn- nocturn (eriçons, rèptils, insectes, ...), 

malbarata energia i molesta als habitatges situats a menor distància per intrusió lumínica. 

En aquest cas, és derivada fonamentalment de la il luminació dels vials que es produirà 

en la fase de funcionament i en molt menor grau, del trànsit de vehicles en hores 

nocturnes i crepusculars. 

La generació de pols es pot produir en un grau rellevant per part de la maquinària 

pesant en la fase d’execució dels accessos, desbrossada, i sobretot en el replanteig dels 

terrenys i moviments de terres en general. 

4.5.2. Aigües 

L’impacte més significatiu per a les aigües ve donat indubtablement pel consum d’aigua 

i per l’evacuació d’aigües residuals que tindrà lloc en fase d’explotació, per la pròpia 

presència de nous residents. L'impacte determinat pel consum d’aigua serà finalment 

determinat segons si s’instal len sistemes d’aprofitament i estalvi en instal lacions i 

habitatges i es minimitzen les fuites i disfuncions de la xarxa d’abastament. 

Quant a la generació d’aigües negres i grises, el correcte funcionament i la capacitat 

suficient de l’EDAR determina la compatibilitat de l’impacte amb el desenvolupament 

dels nous sectors residencials. 



Cal considerar en tot moment l'important augment que enregistrarà el cabal d’aigües 

d'escorrentia per la impermeabilització massiva de terreny que comporta l’existència 

d’un nou sector residencial o industrial i la construcció dels vials, voreres, etc. L’evacuació 

d'aquest increment d’aigües sobrants ha de ser objecte de previsió en els Plans Parcials 

corresponents amb el benentès que la xarxa de sanejament ha de ser de caràcter 

separatiu. 

4.5.3. Sòls i usos 

La alteració de la geomorfologia i el canvi en els usos sobre l’espai perimetral afectat per 

la conversió de sòl no urbanitzable a urbanitzable es pot considerar l'impacte més 

rellevant del projecte per llur irreversibilitat. A la reducció de sòl agrícola disponible hi cal 

afegir un impacte lateral -potencialment rellevant - sobre les finques immediates als nous 

sectors i que pot acabar desembocant en el seu abandonament. Això es deriva de la 

degradació de les parcel les agrícoles pròximes als nous àmbits per abocaments 

incontrolats, freqüentació i molèsties de tot tipus i en definitiva, per les noves expectatives 

de canvi de classificació urbanística que situen en un segon terme la vocació 

econòmica fonamental basada en el conreu. 

En qualsevol operació de desbrossada, replanteig, moviment de terres i posterior 

urbanització, una de les conseqüències ve donada per la compactació del sòl i l’ulterior 

perjudici sobre les condicions de creixement de la vegetació que hi provoca la circulació 

de maquinària pesant i vehicles diversos. En aquest cas, és un impacte secundari perquè 

és irreversible i lateral al canvi d’ús que representa l'impacte central. 

S’ha de tenir en compte el risc de vessament de líquids (olis, combustible, greixos, etc.) 

dels vehicles i maquinària que treballaran en la fase d’execució, sobretot en les zones 

d’aparcament i abassegament. També hi ha un risc en aquest sentit, per part dels equips 

autogeneradors que s’utilitzen en aquesta mateixa fase. Ja en fase d’explotació aquest 

risc és poc rellevant per la condició dels sòls, en general, asfaltats o pavimentats. 

4.5.4. Vegetació 

En la fase d’execució, els treballs de replanteig d’àmbits que ara són no urbanitzables 

comporta necessàriament l’eliminació de les comunitats vegetals mitjançant la 

desbrossada. Per regla general, es tracta de sòls agrícoles, fonamentalment de conreus 

herbacis de regadiu, farratges, fruiters i comunitats d’erm i ruderals. L’eliminació d’aquest 

sòls, afecten altra vegetació subespontània i arbres dispersos als límits de les finques. Tot 

plegat, implica un impacte irreversible ja que el canvi d’ús no preveu l’existència de 

vegetació espontània o subespontània, més enllà de les mesures compensatòries com 

els enjardinaments en espai lliures, vials o exteriors. Així mateix, en la fase d’execució, 

l’aixecament de pols pot implicar una reducció de les funcions metabòliques de les 

plantes i plantacions de l’entorn immediat on es produirà el desenvolupament del sector. 

4.5.5. Fauna 

La fauna que habita la zona es veurà afectada per la urbanització de nous sectors en un 

triple sentit i per aquest ordre: a) per la desaparició física d’un hàbitat beneficiós, ja que 

malgrat el que pugui semblar, els espais agrícoles i els ecotons, constitueixen la base 

alimentària d’espècies presa que són claus en la xarxa tròfica; b) per les molèsties que 

provocaran la presència i freqüentació de persones i maquinària que acaben 

desplaçant la major part de vertebrats d’espais que tradicionalment els eren propis, és a 

dir, els sectors a desenvolupar i un radi aproximat de 200 m; i c) pels atropellaments que 

ocasionalment causaran els vehicles dels usuaris i visitants que accedeixin en els àmbits 

sobretot en fase d’execució. Cal esmentar l’atropellament com una de les primeres 

causes de mort en determinades espècies de desplaçament lent (serps, llangardaixos, 

eriçons, etc.) i altres i sobretot en determinades èpoques de l’any (temps de zel, fortes 

calors,...) i hores del dia en què els animals presenten comportaments erràtics o 



especialment confiats. Aquest impacte, de caràcter essencialment dispers, pot resultar 

menys significatiu en les cas dels sectors més pròxims al nucli, en tractar-se de zones ja 

molt intervingudes per efecte de les comunicacions viàries i la preexistència 

d’instal lacions i edificacions. En canvi, per les raons contràries, pot resultar significatiu a 

l’entorn dels sectors on no hi ha cap assentament residencial o d’activitats previ com ara 

el SUD-3 o el SUD-1. 

4.5.6. Paisatge 

L’afecció visual resulta d’introduir en el medi visual un complex, conjunt o instal lació aliè 

al territori i la fesomia característica del nucli basada en una estructura urbana 

compacta i més o menys circular o radial. A la substancial barrera visual que li 

infringeixen al paisatge les noves edificacions, naus, instal lacions, etc., s’hi afegeixen 

altres elements (tanques, senyalitzacions, elements publicitaris, reixats elèctrics, etc.) 

igualment aliens i potencialment visibles a una distància variable. Aquest impacte, 

globalment un dels més significatius del projecte en el seu conjunt, es pot prevenir 

mitjançant l’exclusió dels espais més sensibles, que són en definitiva els que se situen en 

llocs més visibles, turons i espais en pendent. En l’espai finalment construït, l’impacte es 

pot reduir a través de tècniques de mimetització i integració constructiva de les noves 

edificacions i llurs elements (paraments, coberta, enjardinaments, etc). 

L’altre impacte habitual en els projectes d’urbanització es deriva de la proliferació 

d’impropis i deixalles (papers, plàstics, pots o llaunes, burilles de cigarreta, etc.) en 

l’entorn i sobretot en les immediacions, és a dir, en les finques pròximes per l’acció de 

dispersió del vent, etc. Es tracta d’un impacte dispers i reversible però difícil d’eradicar 

per la falta de control i consciència d’una part important de personal i proveïdors 

sobretot en fase d’execució (en l’emmagatzematge de material d’obra, estris, ...) i en 

menor grau, en fase d’explotació per la falta de consciència i control d’una part de la 

ciutadania. 

4.5.7. Socioeconomia 

El desenvolupament de nous sectors residencials i eventualment de serveis, comportarà 

la generació de residus de tipologia domèstica i en menys mesura, comercial. En el futur, 

l’excés de residus que es generaran en els nous àmbits residencials i els que puguin 

generar algun comerç o empresa, han d’adequar-se als diferents procediments de 

recollida. 

Com a impacte positiu del desenvolupament del POUM cal remarcar la previsió 

d’habitatges protegits i habitatges concertats que poden ajudar a la fixació de joves al 

municipi o col.lectiu en risc d’exclusió o amb nivell d’adquisitiu baix o mitjà. 

En el cas dels nous residents, cal tenir en compte l’esforç suplementari que caldrà 

dedicar a transmetre correctament la mecànica i necessitat de la recollida selectiva de 

les diferents fraccions i l’ús de la deixalleria per a les fraccions no incloses a les àrees 

d’aportació. En el cas de comerços i empreses, cal atenir-se a la legislació sectorial i a la 

destinació que preveu per aquest tipus de residus en origen, és a dir, contractar un gestor 

autoritzat o bé traslladar-los a una deixalleria industrial de caràcter privat que admeti les 

diverses tipologies de residus (runa, fusta, metall, vidre, bateries, fluorescents, 

embalatges,...). 

L’impacte sobre l’economia local que generarà el desenvolupament dels nous sectors 

resulta positiu ja que, en un primer moment, es crearan requeriments i noves necessitats 

que caldrà satisfer amb els recursos existents (empreses locals) i per tant, generant 

oportunitats per a les empreses de la zona. El desenvolupament dels sectors pot generar 

un augment de llocs de treball, ja què una part important de la superfície es destina a 

activitats econòmiques. També cal dir que en la fase d’execució i construcció, i 

especialment amb la presència de persones, usuaris, operaris, clients, que tindrà lloc de 

manera regular en la fase d’explotació, alguns serveis a les persones, restauració, 



benzineres, serveis financers, tallers, etc. incrementaran la seva facturació com a 

conseqüència de l'increment de l’activitat. En tot cas, l’ajuntament augmentarà els seus 

ingressos públics fruit de l’augment dels contribuents nets. 

4.6. Avaluació dels impactes 

Després de la caracterització de l’impacte que s’ha considerat significatiu, té lloc 

l’avaluació del grau de compatibilitat i la idoneïtat d’establir mesures preventives i 

correctores. Segons la classificació establerta a la normativa qualifiquem l’impacte 

ambiental de més a menys compatible d’acord a la terminologia següent: 

Compatible (CO): aquell en què la seva recuperació es preveu immediata, un cop 

finalitzada l’activitat que el motiva, i per la qual no es fa precís cap mesura correctora o 

preventiva específica. 

Moderat (M): aquell en què la recuperació no precisa de pràctiques correctores o 

preventives intensives encara que si que precisa d’un cert temps per a la recuperació 

definitiva, o per la assimilació pels sistemes naturals afectats. 

Sever (S): aquell en què la recuperació pot precisar de mesures correctores o preventives 

intensives i sovint complexes i requerint un llarg interval de temps per a la recuperació 

definitiva o si més no, per a llur integració. 

Crític (CR): quan es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions 

ambientals, sens possibilitat de recuperació, inclòs amb l’adopció de mesures correctores 

o preventives. 



Taula 61. Avaluació dels impactes ambientals durant les obres d'urbanització (FASE D'EXECUCIÓ I/O CONSTRUCCIÓ). 

Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació 

amb 

mesures 

Aixecament de pols i partícules en A1, B1, C, D1, F1, S Recs periòdics, limitació de la velocitat a 30 km/h CO 

els moviments de terres 

G, I1, K1 

Físic 

Biòtic 

Aire 

Aigua 

Sorolls derivats de la presència de 

persones i maquinària 

Fums provocats pel funcionament 

dels grups autogeneradors 

Sorolls derivats del funcionament 

dels grups autogeneradors 

Consum d’aigua per a la 

construcció de l'obra civil 

Alteracions geomorfològiques per 

replanteig dels terrenys 

A, B1, C, D1, F1, 

J1, K1 

S Compliment dels horaris, limitació de la velocitat a 30 km/h 

Formació dels treballadors, senyalització, treballs de 

maquinària pesant de maig a desembre 

M 

M MTD i manteniment adequat dels equips CO 

A1, B1, C, D1, F1, 

J1, K1 

A, B1, C, F1, J1 M Observança dels valors guia d’emissió vigents i compliment 

dels horaris 

CO 

A1, B1, C, F1, J1 M Aprofitament d’aigües residuals depurades CO 

A, B1, C, D, E, 

G1, H1, K 

CR Pla d’etapes, afitament del sòl afectat amb tanca, 

decapatge previ de l’horitzó superficial per a restauracions o 

enjardinaments 

M Delimitació dels accessos i espai d’aparcament; no 

sobrecàrrega dels vehicles de transport 

M Làmina protectora (plàstica, metàl lica, ...) al sòl per evitar 

infiltracions, manteniment periòdic de la maquinària, MTD 

M Làmina protectora (plàstica, metàl lica, ...) al sòl per evitar 

infiltracions, manteniment periòdic dels equips 

S Manteniment periòdic dels vehicles, delimitació de la zona 

d’aparcament 

Compactació del terreny pel pas A, B1, C, D1, E, 

M 

de maquinària pesant 

H1, K1 

Sòls Vessaments d’olis, combustibles, A1, B1, C, D1, E, 

CO 

etc. pel pas de maquinària H, I1, K1 

Vessaments d’olis, combustibles, A1, B1, C, D1, E, 

CO 

etc. dels grups autogeneradors H, I1, K 

Vessaments de líquids, olis, greix, A, B1, C, D1, E, 

CO 

de vehicles i màquines aparcats H, I1, K 

Eliminació en els treballs de A, B1, C, D, H1, K CR Mesures compensatòries: plantació d’arbres autòctons i S 

Vegetació 

desbrossada i replanteig 

Afectació per aixecament de pols A1, B1, C, D1, E, M 

caducifolis en zones enjardinades, vials i giroles 

Limitació de la velocitat a 30 km/h, recs periòdics si s’escau CO 

en camps i finques pròximes F1, G, H, I, J, K1 

Destrucció de l'hàbitat per A, B1, C, D2, E, S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre; formació, M 

l’execució de l’obra civil 

G1, H1, K1 

senyalització, mesures compensatòries: plantació arbres 

autòctons en zones enjardinades, vials i giroles 

Fauna Molèsties per la presència i A, B1, C1, D2, F1, S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre, formació M 

activitat de personal i operaris G, H, J, K1 

dels treballadors i senyalització 

Atropellaments pel pas de A, B1, C, D, G1, S Limitació de la velocitat; senyalització, tancament de l’obra M 

maquinària 

H, I1 


S



amb 

mesures 

Perceptual Perceptiva 

Proliferació d’impropis i deixalles 

en l’execució de l’obra civil 

A, B1, C, D1, G, 

H, I1, K1 

M Formació dels treballadors i senyalització; habilitació de 

contenidors per les diferents fraccions, tancament de l’obra 

CO 

Socioeconòmic 

Generació de residus en la A1, B1, C, D1, F1, M Correcta gestió dels inerts (reciclatge a la pròpia obra o CO 

Sostenibilita retirada de materials, desbrossat K 

abassegament per a obres futures) 

t Generació de residus d’obra A1, B1, C, D1, E1, S Habilitació de contenidors i emmagatzematge selectiu, trasllat CO 

(restes de formigó, obra, palets, .) F1, G, I, J, K 

els residus a gestor autoritzat (abocador d’inerts, ...) 

Oportunitats per empreses locals 

en treballs de moviments terres,... 

A1, B, C, F1, K CO CO 

Oportunitats per empreses locals A, B1, C, F1, K CO CO 

Ocupació i en treballs d’execució d’obra civil 

rendes Oportunitats per empreses locals A, B, C1, D2, F1, CO CO 

en manutenció personal i operaris J, K1 

Generació de llocs de treball en la A1, B, C, D1, E1, CO CO 

construcció de l'obra civil 

F1, K 



Taula 62. Avaluació dels impactes ambientals a partir del desplegament del projecte (FASE D'EXPLOTACIÓ I/O FUNCIONAMENT). 


amb 

mesures 

Físic 

Perceptual 

Aire 

Aigua 

Fauna 

Visual 

Sorolls provocat per la mobilitat 

habitual de vehicles i mercaderies 

Contaminació lumínica dels fanals 

dels vials i il luminació exterior dels 

edificis 

Fums provocats per mobilitat de 

vehicles i mercaderies 

Consum d’aigua (usos sanitaris, 

enjardinament, indústries,...) 

Generació d’aigües residuals dels 

nous residents, indústries,.. 

A, B1, C, D1, F, J S Limitació de la velocitat i senyalització, observança dels valors 

guia d’emissió vigents, plantació d’arbres en zones enjardinades, 

vials i giroles. Pantalles arbrades a les zones de contacte entre 

sectors residencial i industrial 

A, B1, C, D1, F, 

J, K1 

A1, B1, C1, D1, 

E1, J, K1 

A1, B1, C, D1, F, 

J1 

A1, B1, C, D1, F, 

J1, K1 

CR Màx. d'il luminació nocturn 2 lux en façana a SNU, sistema 

d’encesa nocturna mitjançant rellotge astronòmic, làmpades de 

sodi (SAP) i longitud d'ona



amb 

mesures 

Proliferació d’impropis i deixalles A, B1, C, D1, G, M Instal lació de papereres i àrees d’aportació per a recollida CO 

per part del personal i visitants H, K1 

selectiva; formació de ciutadans i treballadors 

Socioeconòmic 

Perceptiva 

Sostenibilitat 

Proliferació d’impropis i deixalles 

en camps veïns 

Generació de residus en els nous 

habitatges i indústries 

A1, B1, C, D1, F, 

G, H, K1 

Creixement demogràfic sobtat A, C, D1, E1, F, 

Oportunitats per empreses locals A, B, C1, D2, F, 

Generació de llocs de treball 

M Foment de la continuïtat de les explotacions; formació de 

ciutadans i treballadors; instal lació de papereres i àrees 

d’aportació per a recollida selectiva, delimitació estricta dels 

sectors 

A, B1, D1, F, J, K S Implantació del sistema porta a porta per a la recollida 

domiciliària., foment de la deixalleria mòbil i noves àrees 

d’aportació; formació de ciutadans i treballadors; indústries: 

contractació d'un gestor de residus o deixalleria i integració a la 

Borsa de Subproductes 

M 

S Creixement urbanístic successiu per etapes (Pla d’Etapes), M 

G1, H, J, K1 

assignació d’usos mixtes (residencial i activitats) als nous sectors 

J, K1 

CO CO 

A, B, C, D1, F, J, 

K 

CO CO 


CO


5. Mesures correctores, de seguiment i supervisió 

Segons es desprèn de la identificació i avaluació dels principals impactes ambientals cal 

establir una sèrie de mesures correctores de les quals algunes tenen caràcter preventiu i 

d’altres de minimització de l’impacte i/o integració de les instal lacions. En alguns casos, la 

irreversibilitat de l’impacte i la condició irrecuperable del medi, es contrapesa amb la 

implantació de les anomenades mesures compensatòries. Totes les mesures es descriuen en 

funció del factor ambiental o impacte que es pretén corregir. 

Cal assenyalar que les mesures que s’indiquen per a la fase d’execució les caldrà introduir 

en els plecs de condicions tècniques i particulars que s’utilitzaran per a adjudicar les obres 

d’urbanització, i que les empreses adjudicatàries en cada cas hauran de designar una 

Direcció Ambiental de l’obra. Les Ordenances o reglamentació dels Plans Parcials o la 

pròpia normativa del POUM és el lloc on cal introduir les mesures per a la fase d’explotació. 

5.1. Atmosfera 

Pel que fa sorolls es limitarà la velocitat de circulació de vehicles i maquinària, durant la 

fase constructiva, garantint en tots els casos el compliment dels valors guia d’immissió i 

emissió que fixa la normativa de sorolls i el respecte als horaris de treball que aquella 

estableix. En tot cas, no es podrà sobrepassar els 30 km/h. La fase d'execució més 

sorollosa s’ha de procurar concentrar-la de maig a desembre per no alterar el període 

de zel, cria i alletament de la micro i macrofauna. Així mateix, la plantació d'arbres a les 

zones enjardinades i espais lliures, contribueix a reduir la pressió acústica perquè 

absorbeix una part de la càrrega contaminant. 

Pel que fa les emissions atmosfèriques cal garantir el manteniment adequat dels equips, 

la implantació de les Millors Tecnologies Disponibles (MTD) i per part dels vehicles de tot 

tipus, el pas de les inspeccions tècniques periòdiques procedents. L’adequació de les 

empreses a la Llei 3/1998, ja comporta automàticament l’observança d’aquests aspectes 

per a la maquinària i els equips. No obstant, la mesura més efectiva en fase d’explotació 

i que també redundaria en un decrement del soroll, ve donada per una reducció dels 

trajectes en especial dels treballadors, que tindria lloc amb la promoció del transport 

públic fonamentalment per part de l’administració (en aplicació dels Estudis d’Avaluació 

de la mobilitat generada) i amb l’increment i foment de l’ús de la bicicleta. Cal també 

garantir a totes les promocions i noves llicències les prescripcions del Decret 21/2006, de 

14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els 

edificis. 

La irrupció dels nous sectors impliquen l’existència d’un focus de contaminació lumínica 

nou per la qual cosa cal imposar les següents condicions a la il luminació exterior de les 

instal lacions (en línia al Pla per a l’adequació lumínica del medi exterior redactat per 

l’ajuntament): 

- El sistema d’encesa nocturna es farà mitjançant rellotges astronòmics. 

- Les làmpades dels vials seran de sodi de alta pressió (SAP). 

- El flux que depassi del pla paral lel horitzontal (flux de l'hemisferi superior, FHS) haurà de 

ser com a màxim d'1%. 

- Els nivells màxims d’il luminació a la nit seran de 2 lux en les façanes que donen a sòl no 

urbanitzable (zona E2). 

- El tancament de totes les lluminàries haurà de ser pla. 

5.2. Geomorfologia del relleu i sòls 

Els impactes que es puguin generar sobre la geomorfologia i el sòls dels espais afectats es 

produiran durant la fase de construcció. Els sectors es situen en zones més aviat planeres on 

l’excavació i el replanteig de terrenys no ha de ser significatiu. Tanmateix, i per tal de 



garantir la minimització de l’impacte degut a l’ocupació de sòl, l’alteració de la 

geomorfologia i el risc de compactació dels sòls, es prendran les següents mesures: 

- Delimitació estricta o afitament de la superfície d’ocupació que estarà supervisada 

per la Direcció Ambiental. A aquest fi, es senyalitzarà els perímetres amb una tanca 

provisional metàl lica o plàstica. 

- La Direcció Ambiental vetllarà per tal què els vehicles circulin únicament per les 

traces establertes sense afectar a les parcel les veïnes, en especial, les parcel les 

agrícoles en actiu. 

- Previ a les operacions de replanteig i excavació es realitzarà una retirada superficial 

dels horitzons orgànics de manera que no es malmetin per poder utilitzar-se 

posteriorment per a la restauració de talussos, zones enjardinades i si s’escau per a la 

millora de finques agrícoles de la zona. L’abassegament de terres vegetals es situarà 

on determini la Direcció Ambiental i les piles no han de superar el 1,5 m d'alçada. Les 

cal remoure i adobar cada 6 mesos si l'acopi supera aquest termini. 

- L’estacionament i les tasques de manteniment del parc de maquinària es 

concentraran en una única àrea protegida amb làmina o lona, per minimitzar el risc 

d’afeccions al sòl per vessaments de combustibles, olis i altres líquids. Es tindrà cura de 

no afectar parcel les agrícoles en actiu. 

- Per tal de reduir la superficie d’afectació i concentrar les actuacions, es planteja la 

possibilitat de realitzar un pla d’etapes en relació als dos sectors urbanitzables, o bé, 

dividint el sector urbanitzable industrial en dos sectors i classificant els sectors més 

excèntrics com a urbanitzables no delimitats. 

5.3. Consum d’aigua i gestió d’aigües brutes i d’escorrentia 

L’impacte s’ha de considerar bàsicament en la fase d’explotació i sobretot pel que fa la 

nova demanda. Sens dubte que l’impacte en aquest camp vindrà donat sobretot, per les 

necessitats que generaran els nous residents i sobretot, per les eventuals necessitats de les 

indústries instal lades. En aquest sentit, és important preveure les següents mesures: 

- Derivació de l’aigua de la pluja i d’escorrentia, a través de la xarxa separativa que 

s'ha d’implantar a tots els sectors. Les aigües pluvials i d’escorrentia que es recullin a 

les cobertes dels edificis i als vials i altres estructures es conduiran al riu Noguera 

Ribagorçana mitjançant col lectors soterrats, a diferència de les aigües grises i negres 

que es conduiran a l’EDAR. 

- Instal lació de sistemes d’estalvi d’aigua a totes les promocions i noves llicències en 

compliment del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de 

criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, per tal de minimitzar els consum 

d’aigua amb el foment de les cisternes dotades de sistema de doble descàrrega en 

els WC i difusors de baix consum (la reducció en el consum s’estima en un 40%). 

- La generació d’aigües brutes d’origen que fos conseqüència de consum no domèstic 

–industrial no sanitari– requerirà la instal lació d’un sistema de pre-tractament 

(compliment taula 3 del RDPH) que garanteixi la no saturació o col lapse del sistema 

general o en tot cas, la signatura d’un conveni amb l’ACA per tal de poder abocar al 

sistema general amb el benentès que les aigües siguin d’origen sanitari o assimilable o 

en tot cas, compleixen els paràmetres de la taula III del RDPH. 

5.4. Vegetació 

Les mesures destinades a la protecció de la vegetació són de caràcter fonamentalment 

compensatori ja que amb la destinació dels sòls la coberta vegetal actual serà eliminada. 

Per això, les mesures es redueixen a les següents: 



- Plantació d'arbres i espècies arbustives autòctones en les zones enjardinades i carrers 

on ho permeti tècnicament el seu ample. Amb aquesta mesura s’aconsegueix 

rebaixar la càrrega acústica global i es millora la qualitat visual. Els arbres han de ser 

de caràcter autòcton i fàcil manteniment (pi blanc, xiprers, lledoner, plataners,...). 

- Manteniment de sòls permeables a les zones verdes i espais lliures per tal de reduir les 

aigües d'escorrentia i afavorir la recàrrega de l’aqüífer. 

- Recs periòdics en l'època càlida a les zones on es genera més pols i limitació de la 

velocitat per a la maquinària i vehicles durant la fase d'execució i moviments de 

terres, per tal de minimitzar l'efecte perjudicial de la pols sobre el metabolisme de la 

vegetació i conreus pròxims a l’àmbit d’estudi. 

- Pantalles arbrades a les zones de contacte entre el sòl d’ús residencial i industrial i des 

del sòl industrial en relació a la façana amb el sòl no urbanitzable 

5.5. Fauna 

Els impactes significatius sobre la fauna es produeixen a través de les molèsties potencials 

que pot generar l’activitat humana i els treballs de maquinària, principalment durant la fase 

de construcció. Per això, en la fase de funcionament habitual, les molèsties seran en funció 

del nombre i freqüència de residents i pas de mercaderies. Altres impactes sobre la fauna 

seran els derivats de possibles atropellaments provocats durant la fase d’execució. Entre 

altres mesures es proposa: 

- Utilitzar espècies arbòries i arbustives autòctones en els ajardinaments. 

- Realitzar els treballs de maquinària pesant fora de l’època de zel i cria, atès que 

aquesta és una de les èpoques més sensibles per moltes espècies presents a la zona. 

L’època més adequada en aquest sentit seria a partir del maig- juny i fins a 

desembre, és a dir, evitar els mesos de gener a maig. 

- Minimitzar les emissions acústiques, amb mesures de reducció del soroll, principalment 

durant la fase de construcció. 

- Per reduir el risc d’atropellaments durant la fase d’execució, s’evitarà accedir a l’obra 

en hores nocturnes i crepusculars i en tot cas, restringir la velocitat màxima a 30 km/h. 

- Formació del personal. Mitjançant la distribució de material educatiu apropiat 

s’informarà la constructora i el seu personal, de la necessitat de preservar l’entorn, no 

molestar la fauna, ... S’incidirà especialment en qüestions de minimització de sorolls, 

velocitat dels vehicles, no llançament d’objectes i deixalles, etc. 

- Evitar la instal lació d’elements que poden alterar la permeabilitat ecològica en el 

SNU, i en particular tanques. 

5.6. Paisatge 

L’impacte paisatgístic es manifesta tant a un primer pla, és a dir, per la presència d’uns 

sectors d’habitatges nous o tallers en un entorn agrari i natural, com per la conca visual 

extrínseca des d’on pot ser visible. De cara a minimitzar aquests impactes, es preveuen les 

següents mesures: 

- Introduir l’arbrat als vials dels nous sectors amb arbres adaptats a la zona (Platanus 

Hyspanica, Celtis australis, Cupressus sempervirens, etc.) i en general a tot la zona 

verda i de parcs i jardins. Amb aquesta mesura, la visió externa dels sectors millora 

globalment i millora significativament la qualitat ambiental dels sectors. En tot cas, cal 

assegurar per a totes les plantacions l’extensió d’un rec de suport localitzat i 

automatitzat. 

- Integració dels materials constructius en l’edificació residencial. Caldria introduir el 

requeriment d’utilitzar maçoneria del país o acabats de qualitat a les façanes i 



paraments per assolir una integració paisatgística en relació al nucli construït, així 

com l’ús de la teula àrab a la coberta en detriment de lloses, uralites, plaques 

metàl liques, etc. En tot cas, cal evitar expressament l’ús d’obra vista de fàbrica de 

totxana i la part vista de la edificació ha de respondre a algun criteri estètic 

degudament justificat. 

- Limitació de l’alçada màxima dels habitatges dels nous sectors, en correspondència 

a les alçades dominants al nucli tradicional, és a dir, PB+1, PB+2. 

- El pla parcial i el projecte d’urbanització han de preveure espai i pressupost per a la 

instal lació de papereres en nombre suficient per reduir al mínim el llançament i la 

dispersió de brossa per part dels nous residents. 

- Tancament perimetral de l’obra en fase d’execució dels sectors per a evitar la 

proliferació de deixalles i impropis de l’obra (plàstics, cartrons, ...) que dispersa el vent 

per les finques i camps veïns. 

5.7. Gestió de residus 

Tant en la fase d’execució com d’explotació s’enregistrarà un augment dels residus. A fi i 

efecte de minimitzar l'impacte negatiu que això representa es plantegen una sèrie de 

mesures: 

- Gestió adequada dels excedents de materials d’excavació. L’excavació necessària i 

les necessitats de replè (on s’aprofita material d’excavació) no sempre s’ajusten de 

manera que es generen sobrants que cal portar de forma controlada a dipòsits 

autoritzats o a àrees abandonades on s’han realitzat activitats extractives. Tanmateix, 

cal procurar evitar aquest tipus de sobrants reutilitzant-los a l’obra. Si, sigui com sigui, 

hi hagués un excedent de terres netes és més recomanable destinar-les a ús agrícola 

en finques agrícoles veïnes en actiu o a reblert de restauració d’activitats extractives, 

abans que a destinar-les a un abocador. 

- Gestió adequada dels residus de construcció. Els plàstics, fustes, runes i altres residus 

que es generin durant la fase de construcció es recolliran sistemàticament i selectiva i 

es localitzaran en una àrea d’abassegament d’on periòdicament es conduiran a les 

instal lacions apropiades, d’acord amb el Decret 201/1994. L’emmagatzematge 

temporal es realitzarà en contenidors tenint en compte que els plàstics i papers 

s’emmagatzemaran en contenidors estancs amb xarxa o tela per evitar l’acció 

dispersadora del vent. La gestió adequada dels residus durant la construcció rebrà 

una especial vigilància per part de la Direcció Ambiental. 

- Els residus ordinaris que generin els nous residents s’hauran d’adaptar al sistema de 

recollida selectiva establert el municipi. Per mandat de la ordenació i la normativa 

del POUM (a determinar per la normativa), els plans parcials i els projectes 

d’urbanització han de reservar l’espai adient en vorera –si s’escau al sistema en àrea 

d’aportació- per als contenidors de les diferents fraccions (orgànica, rebuig, paper, 

vidre i envasos). 

5.8. Socioeconomia 

L’impacte socioeconòmic global és positiu, tal i com s’ha comentat en d’altres parts de la 

memòria, no obstant l’augment d’habitants que pot comportar el desplegament del POUM, 

hauria de preveure mesures i eines d’integració i vinculació dels nouvinguts -siguin 

permanents o estacionals- a la comunitat local. Això pot evitar situacions i contextos de 

marginalitat o segregació negatius per al municipi. 

En aquest sentit, seria útil planificar la integració dels nous col lectius mitjançant algun tipus 

de pla o programa i el foment de la seva participació i implicació en les dinàmiques locals. 



5.9. Indicadors 

En correspondència amb els objectius específics per al planejament, es proposa que 

abans de posar de començar a desenvolupar els nous sectors, els serveis tècnics de 

l’ajuntament periòdicament (cada 10 anys, etc.) o al final del desenvolupament dels 

sectors o la fi de la vigència del POUM o moment de la seva revisió, els propis serveis 

tècnics haurien d’efectuar una mesura dels indicadors descrits per avaluar-ne l’evolució i 

la sostenibilitat del model urbanístic adoptat. 

Taula 63. Principals paràmetres de seguiment del model urbanístic. 

Evolució dels principals vectors 

2012 

2022 

2027 

ambientals 

Aprovació inicial POUM en vigor Revisió POUM 

Ocupació sòl (habitants/ Ha sòl 

37,6 40 42 

urbà) 12 

Ocupació sòl 

(densitat: habitatges/ Ha) 13 

Ocupació sòl (percentatge 

d’habitatge secundari i vacant) (%) 14 

Superfície del TM de protecció 

ambiental 15 

14,8 15 16 

Hab. vac.: 14,5 Hab. vac.: 10 Hab. vac.: 5 

Hab. 2ari: 6,3 Hab. 2ari: 5 Hab. 2ari: 5 

3,1% ≥3,1% ≥3,1% 

Sòl urbà- urbanitzable en zones> 20% 

pendent- zona inundable (%) 

9,44 ≤5 ≤5 

Consum d’aigua (l/hab./dia) Per determinar 120




6. Adequació de l’ISA al Document de Referència 

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) es confecciona en base a l’Informe de 

Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) i tenint en compte el Document de Referència 

que determina l’abast final del present document. En aquest sentit, i atès el Document 

de Referència de data 01/06/10 emès per la OTAA de Lleida (expedient: U10/63 – 

OTAALL20100095), a continuació es verifica la seva observança. Concretament, i en base 

als apartats 7 i 8 de l’esmentat Document de Referència: 

1. SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ 

Creixement residencial 

- Cal ajustar el consum de sòl previst, d’acord amb les estratègies de creixement que el 

PTPP assigna al nucli. 

El PTPP assigna un creixement moderat al nucli d’Albesa, per tant un creixement de fins al 

30% com a màxim en relació al nucli urbà consolidat i semiconsolidat. El creixement 

previst al POUM és inferior a aquest percentatge i per tant s’ajusta a les premisses del 

PTPP. 

Creixement per activitats 

- Les activitats admeses en l’àmbit industrial previst hauran de resultar compatibles amb 

els usos sensibles propers. En cap cas es podrà admetre la ubicació d’activitats 

afectades per la legislació vigent en matèria d’accidents greus en l’àmbit industrial 

esmentat. 

Segons la Normativa del POUM, els usos permesos a la zona industrial (clau 7), són 

compatibles amb els usos residencials i terciaris propers, ja que els usos admesos són: 

Restauració, Comercial i Oficines relacionades amb l’activitat industrial, Esportiu, i Docent 

en la vessant de Formació Professional. 

Sistemes urbanístics de comunicacions que configuren l’estructura general del territori 

- Cal eliminar la proposta de variant prevista al sud del nucli, atesa la manca de 

justificació territorial, l’existència d’alternatives de connexió i els impactes previstos sobre 

la permeabilitat territorial del medi rural i en el grau d’antropització del connector de la 

Noguera Ribagorçana. 

La ordenació per a l’aprovació inicial elimina aquesta variant. 

- El text normatiu del POUM haurà de concretar les característiques del “camí de vora el 

riu”, previst en l’avanç de planejament. Aquestes característiques han de ser compatibles 

amb el valor ecològic de l’àmbit de ribera del riu. Es recomana l’aplicació dels criteris 

següents: ús de ferms permeables i foment del trànsit de tipus peatonal o en bicicleta. 

- El traçat del “camí de vora el riu” que figura en els plànols d’ordenació s’haurà d’ajustar 

d’acord a les determinacions següents: Els trams de nova construcció han de discórrer 

necessàriament per espais agraris. 

El “camí de vora el riu” discorre per espais agraris sense afectar la vegetació de ribera 

del riu Noguera Ribagorçana i seguint les directrius del programa de Caminos Naturales 

del Ministeri de Medi ambient compleix amb les característiques esmentades. 

Sistemes d’espais lliures i d’equipaments 

- La proposta d’equipaments prevista en l’avanç s’haurà d’ajustar en funció de 

l’establert en l’apartat inundabilitat i dels resultats dels estudis de detall i informes 

sectorials que cal annexar a l’ISA, d’acord amb l’especificat en el punt 8 d’aquest DR. 

En la delimitació del sòl destinat a equipaments s’ha tingut en compte la inundabilitat, 

utilitzant com a referència la Q10, Q100 i Q500. 



2. PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA, 

QUALITAT DEL PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL 

Espais de la Xarxa Natura 2000 i el PEIN 

- Cal que el POUM adopti una regulació específica per tal de protegir els ecosistemes de 

la zona. En aquest sentit, la normativa haurà d’incorporar els paràgrafs següents: [...]. 

Dits paràgrafs s’incorporen a la normativa del POUM en l’art. 161. 

-Es recomana incorporar les directrius de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 com a 

document annex a les normes urbanístiques del POUM. 

La normativa del POUM té en compte aquesta consideració i incorpora les directius com 

a annex a la normativa. 

Sòl de protecció especial del PTPP 

- Els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel PTPP, que no quedin inclosos 

en altres categories de major protecció, es regularan mitjançant una qualificació 

coherent amb l’article 2.6 d’aquest pla. Els límits es poden precisar en el POUM. 

Segons les normes del POUM, dits espais resten qualificats amb la clau 25 (Article 161- 

Protecció especial, clau 25) i es grafien als plànols d’ordenació del SNU. 

Espais forestals 

- Cal que aquells espais que tenen caràcter forestal d’acord amb l’establert en l’article 2 

de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, es regulin mitjançant una qualificació adequada 

a la legislació vigent en la matèria.. 

La normativa fa referència a aquest aspecte en art. 161 que recull les úniques zones 

forestals del municipi coincidint amb la zona Xarxa Natura 2000 i per tant, dins de la clau 

25. Per la seva banda, l’ISA en fa referència en l’apartat 2.2.2. sobre vegetació actual. 

- D’acord amb 22.2 de la Llei forestal de Catalunya “els terrenys forestals declarats 

d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament 

urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció”. 

L’ISA incorpora aquest aspecte en l’apartat 2.2.3. quan fa referència a les forests 

públiques. 

Vies pecuàries 

- Cal que la regulació del sistema viari del POUM reconegui les vies pecuàries i indiqui que 

es regiran per la Llei 3/1995 de vies pecuàries i per l’ordre de 29 d’abril de 1996. 

El POUM reconeix dites vies pecuàries i s’incorpora en la normativa a l’art. 92.- Sistema 

viari, clau X. 

L’ISA en fa menció en l’apartat 2.3.8. de vies pecuàries i recull les vies pecuàries al plànol 

11. 

Permeabilitat ecològica 

- La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal lació d’elements que poden 

alterar la permeabilitat ecològica [...]. 

La normativa incorpora aquesta consideració a l’art. 139 així com també ho fa l’ISA en 

l’apartat de recomanacions (apartat 5.5.). 

- Cal evitar la instal lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la 

connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar-ne l’impacte de manera 

adequada. 



La normativa incorpora aquesta consideració així com també ho fa l’ISA en l’apartat de 

recomanacions (apartat 5.5.). 

Paisatge 

- La regulació del sòl no urbanitzable ha d’evitar la instal lació d’elements amb elevat 

impacte paisatgístic o preveure mesures per a reduir l’impacte visual en cas que la seva 

ubicació estigui convenientment justificada. 

- Cal que la normativa del POUM garanteixi l’adequació paisatgística dels nous 

creixements residencials i prevegi mesures per tal de minimitzar els efectes visuals del 

sector d’activitat. 

Aquestes previsions s’incorporen en la normativa a l’Article 143.- Integració en el 

paisatge. 

Patrimoni cultural 

- Cal formular, en l’aprovació inicial del POUM, un catàleg de béns a protegir, amb fitxes 

individualitzades i identificades als plànols d’ordenació, on s’especifiqui els valors de 

l’element que es protegeix. 

- El catàleg ha d’incloure els elements que tenen la consideració de BCIN i BCIL, així com 

els jaciments arqueològics i paleontològics, segons la Llei 9/93, del patrimoni cultural 

català. També s’han d’incorporar totes les creus de terme i escuts nobiliaris que tenen la 

consideració de BCIN segons del Decret 571/1963, de 14 març. 

- Es recomana la inclusió en el catàleg dels elements inventariats per la Direcció General 

del Patrimoni Cultural. 

En l’aprovació inicial del POUM s’incorpora un catàleg de béns a protegir basat en els 

elements inventariats per la Direcció General del Patrimoni Cultural que reflecteix els 

elements amb consideració de BCIN i BCIL i n’estableix el règim de tractament. 

- Cal especificar en la normativa del catàleg que la protecció patrimonial que s’estableix 

per a cada element ha de prevaler sobre les altres determinacions del document. 

La normativa incorpora totes aquestes consideracions en un títol específic (TÍTOL IV. 

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI), dels arts. 162 a 168. 

3. CICLE DE L’AIGUA 

Actuacions sobre espais fluvials 

- Cal que les normes urbanístiques del POUM estableixin que les actuacions que es 

prevegin sobre l’espai fluvial hauran de fer-se d’acord amb els “Criteris d’intervenció dels 

espais fluvials. ACA, març 2002” i les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial. 

ACA, 2007”. 

En els art. 98 i 167 de la normativa del POUM s’estableix aquesta previsió. 

Regulació del sistema hidrològic 

- El document de planejament haurà de completar-se d’acord amb les determinacions 

següents: 

• Inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat [...]. 

• Les lleres de domini privat s’ajustaran al que estableix l’article 5 del TR de la llei 

d’aigües. 

• Els marges de les lleres estaran subjectes a: zona de servitud (5 m) i zona de policia 

(100 m). 



• La zona de servitud tindrà finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i ha de quedar 

lliure de qualsevol construcció i edificació i ser apta i practicable en tot moment. 

Haurà d’adequar-se a l’article 7.2 del RDPH. Les plantacions per la plantació 

d’espècies autòctones requerirà l’autorització de l’ACA. 

• Per poder realitzar obres en la zona de policia cal disposar d’autorització de l’ACA. 

• Les obres ha realitzar en zona de domini públic caldrà que obtinguin autorització 

expressa i prèvia de la CHE. 

• En referència a les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, 

caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica. 

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb 

l’espai fluvial”. 

• En càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguin el document tècnic “Guia 

tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. 

La normativa del POUM incorpora totes aquestes determinacions a l’art. 97.- Sistema 

hidrogràfic, clau H. 

Per la seva banda, l’ISA grafia les lleres públiques en el plànol 7 (Hidrologia: Lleres). 

Abastament 

- En el cas que l’anàlisi de la capacitat d’abastament de l’ISA posi de manifest 

problemàtiques en l’abastament caldrà definir alternatives viables. 

En el seu apartat 2.3.5.a, l’ISA descarta futures problemàtiques per l’abastament d’aigua 

potable ja que les actuals dotacions procedents de la Sèquia d’albesa garanteixen el 

creixement previst al POUM i d’altra banda, s’ha enllestit la connexió al sistema 

d’abastament d’aigües de Pinyana que garanteix major recurs en origen tan en qualitat 

com en quantitat. 

- Cal incorporar en les normes urbanístiques del POUM la determinació següent: “tant si el 

sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament 

de les noves infraestructures d’abastament corresponen als propietaris afectats per la 

nova actuació”. 

Les normes urbanístiques del POUM incorporen aquesta determinació a l’art. 128, 131 i 

132. Per la seva banda, l’ISA ho incorpora en l’apartat 3.8.a). 

Sanejament 

- Les figures de planejament derivat hauran d’assumir com a cost d’urbanització els 

costos d’inversió proporcionals a totes infraestructures del sistema públic de sanejament a 

utilitzar. En cas de no ser viable la connexió al sistema de sanejament públic, el 

planejament derivat haurà de preveure sistemes depuratius propis i haurà de fer la 

reserva de sòl i econòmica corresponent. 

Les normes urbanístiques incorporen aquest aspecte en l’art. 100 així com també l’ISA en 

l’apartat 3.8.b). 

- La normativa urbanística haurà de contemplar de manera explícita les diferents 

determinacions, referents al planejament derivat. 

La normativa incorpora aquestes determinacions explícitament a l’art. 128, 131 i 132. 

- Caldrà anar adaptant la situació de sanejament en les zones urbanes consolidades als 

criteris que estableix el reglament dels serveis públics de Sanejament, el PSARU 2005 i el 

PSARI 2003. 

L’ISA ho esmenta en l’apartat 2.3.5.b. corresponent al sanejament. 



4. RISCOS NATURALS 

Inundabilitat 

- Els usos previstos al POUM han de resultar compatibles amb l’establert a l’article 6 i a les 

disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el 

Reglament de la Llei d’urbanisme. 

L’apartat 2.4.2, de riscos, incorpora aquesta consideració. 

- En el planejament urbanístic s’haurà de diferenciar entre zona fluvial, zona del sistema 

hídric i zona inundable. Cadascuna d’aquestes zones s’haurà d’ajustar als usos establert 

pel RLU. Caldrà adjuntar un plànol que superposi la qualificació de sòl prevista i l’abast 

de les diferents avingudes (Q50, Q100 i Q500) de les lleres estudiades i afectades pel 

planejament. 

El planejament urbanístic té en compte aquesta consideració i l’ISA incorpora una figura 

en l’apartat 2.4 (riscos), on es grafia la classificació i qualificació del sòl i l’abast dels 

diferents períodes d’avingudes. 

5. QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA 

Contaminació acústica 

- Cal que la normativa asseguri per als edificis d’ús residencial, com a mínim, els objectius 

de qualitat acústica corresponents a les zones de sensibilitat B1, per a zones urbanitzades 

existents i a la zona de sensibilitat A4 per als nous desenvolupaments urbanístics. 

Aquests aspectes s’inclouen en l’ANNEX 3 de la normativa: ORDENANÇA MUNICIPAL 

REGULADORA DE SOROLLS I VIBRACIONS. 

Tanmateix l’ISA fa referència a aquest aspecte en l’apartat 2.1.6.c. de qualitat acústica i 

aporta la proposta de mapa acústic que ha estat elaborat recentment per encàrrec 

municipal i que ha de ser aprovat pel ple municipal en breu. 

- La qualificació del POUM ha de tenir en compte la zona de soroll de les carreteres LV- 

9225, LP-9221, de la carretera d’Algerri. [...] Les edificacions sensibles, com ara escoles i 

hospitals, han d’assegurar el compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior.[...] 

Cal establir en el text normatiu del POUM la següent determinació “abans que s’atorguin 

els permisos i les llicències corresponents l’ajuntament ha de comprovar que es 

compleixen les mesures establertes. Si no se n’acredita el seu compliment, no es pot 

atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament 

resta en suspens fins que la persona interessada l’acrediti”. 

Aquests aspectes s’inclouen en l’ANNEX 3 de la normativa (ORDENANÇA MUNICIPAL 

REGULADORA DE SOROLLS I VIBRACIONS) i ho té en compte la proposta de mapa acústic 

que ha estat elaborat recentment per encàrrec municipal i que ha de ser aprovat pel ple 

municipal en breu. 

L’ISA fa referència a aquest aspecte en l’apartat 2.1.6.c. de qualitat acústica. 

Contaminació lluminosa 

- El POUM s’haurà d’ajustar a les diferents zones que figuren en el mapa de protecció 

envers la contaminació lluminosa elaborat pel DMAH. 

El POUM té en compte aquesta consideració CAPÍTOL IV. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA que 

figura en l’ANNEX 1 de la normativa (ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DE 

LES ACTIVITATS I USOS SOBRE L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT) 

L’ISA també fa determinacions i es grafia en l’apartat 2.1.6.d. de contaminació lumínica. 



6. CANVI CLIMÀTIC 

- Seguint les directrius i mesures del Decret 21/2006 de criteris ambientals i d’ecoeficiència 

en la construcció d’edificis, es proposa implementar en el planejament derivat totes 

aquelles mesures que promoguin l’ús de les renovables per l’autoconsum dels nous 

equipaments, per la producció d’aigua calenta sanitària, la urbanització amb criteris de 

màxima eficiència, l’aprofitament de la llum natural, i l’aplicació d’enllumenat públic de 

baix consum. 

En el procés de redacció del POUM s’han tingut en compte aquests criteris de forma 

genèrica. Pel que fa a l’ISA, en l’apartat 5 de mesures correctores apunta diferents 

mesures en aquest sentit. 

7. GESTIÓ DE RESIDUS 

- La proposta ha de qualificar com a serveis tècnics ambientals les instal lacions per a la 

gestió de residus existents dins el terme municipal. 

En l’actualitat no existeix cap instal lació per a la gestió de residus en el municipi tot i que 

n’hi ha una en tràmit com s’esmenta en l’apartat 2.3.5.c de l’ISA. 

- [...] el planejament general ha de contenir les determinacions corresponents dins el 

sistema d’equipament o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl necessàries 

per a l’execució de les instal lacions de residus previstes, d’acord amb la legislació vigent. 

La normativa hi fa referència en els diferents art. 131, 132 i 133 així com dins de l’art 92.6. 

Condicions de protecció dels camins rurals i carrers (Espais destinats a la recollida de 

residus). 

- En coherència amb l’article 68.9 RLUC, les determinacions del POUM en SNU no poden 

comportar prohibicions genèriques de la implantació d’activitats destinades a la gestió 

de residus. 

En la normativa es contempla la instal lació i obres necessàries per a serveis tècnics en 

SNU com a actuacions específiques d’interès públic condicionat a la redacció d’un pla 

especial urbanístic que reguli la seva ordenació, els accessos i la integració en el 

paisatge. concretament a l’art. 145 i també a l’article 100.- Sistema de serveis tècnics, 

clau T. 



Valoració de l’ISA preliminar (apartat 8.1 del DR) 

- L’oficina Catalana del Canvi Climàtic proposa que es reestructurin els objectius 

ambientals específics del POUM d’Albesa de manera que el concepte canvi climàtic es 

desvinculi del concepte qualitat de l’aire o contaminació atmosfèrica. [...]. D’altra 

banda, cal completar la llista de planificació sectorial i territorial que figura en l’ISA 

preliminar [...]. finalment incorporar a l’ISA el conjunt de mesures previstes en el Pla marc 

de mitigació del canvi climàtic 2008-2012. 

S’han incorporat les aportacions realitzades per l’Oficina del Catalana del Canvi Climàtic 

en els corresponents apartats de l’ISA, 1.7 i altres. 

Determinacions del nivell de detall de l’ISA (apartat 8.2 del DR) 

- L’ISA haurà d’incorporar en l’apartat “Descripció ambiental del pla d’acord amb 

l’alternativa d’ordenació proposada” la informació següent: 

• L’ISA haurà de reflectir el nivell d’Estat Ecològic de les masses d’aigua que es puguin 

veure afectades pel nou planejament, així com les mesures a adoptar per 

mantenir/millorar aquest nivell, tenint en compte el document IMPRESS, d’anàlisis 

d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins del marc d’aplicació 

de la DMA. 

L’ISA incorpora un apartat sobre l’estat ecològic de les masses d’aigua en el punt 

2.1.5. i estableix les mesures pertinents en relació a les masses d’aigua a l’apartat 5.3. 

• Anàlisi de la suficiència de recurs i de la xarxa d’abastament en altra actual del 

municipi per afrontar les futures demandes d’aigua derivades del desenvolupament 

del planejament. 

Aquest anàlisi s’efectua en l’apartat 2.3.5.a) i a l’apartat 3.8 de factors 

infraestructurals limitants del creixement. 

• Anàlisi del sistema de sanejament previst. 

Aquest anàlisi s’efectua en l’apartat 2.3.5.b) i en l’apartat 3.8 de factors 

infraestructurals limitants del creixement. 

• Justificació de la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l’establert a l’article 

6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual 

s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas que per demostrar la 

compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà 

l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis 

d’inundabilitat d’àmbit local”. 

La justificació es contempla en l’anàlisi de riscos de l’apartat 2.4.2 i en l’apartat 

d’alternatives de l’ISA. 

• Anàlisi de la incidència del pla en el canvi climàtic. Estimació de les emissions de 

gasos amb efecte hivernacle. 

L’ISA incorpora aquest anàlisi en l’apartat 5.8 (indicadors) per al CO2 i genèricament 

en l’apartat de mesures correctores (4.5.1). 



7. Síntesi i avaluació global 

En base als escenaris de creixement residencial plantejats, s’observa que en tot cas, i 

prenent com a hipòtesi vàlida, la conjuntura més optimista, la suma total de superfície 

s’eleva a 9,32 Ha i a 487 habitatges, la qual cosa traduït a grandària de població 

representa 1364 habitants, una quantitat poc per sota de la població actual. Això suposa 

un potencial apte per a gairebé duplicar el tamany de població actual. Això és fruit de 

l’ordenació de 2 sectors en sòl urbà semiconsolidat (PMU) que conjuntament sumen 3,75 

Ha i 226 habitatges, i 2 sectors de creixement en sòl urbanitzable (SUD) que sumen 5,57 

Ha i 261 habitatges potencials. 

Cal tenir en compte que un 40% dels sectors s’ubiquen en sòls urbans semiconsolidats i un 

60% en sòls urbanitzables o de creixement ex-novo. En nombre d’habitatges aquesta 

proporció s’eleva fins al 46% i 54%, respectivament. Això concorda amb l’opció 

intermèdia expressada en l’apartat d’alternatives de creixement en el sentit de no basar 

el creixement només en nous creixements ni a l’inrevès, només amb el reompliment de 

buits intersticials. De fet, el SUD-2, constitueix una ampliació del nucli en sentit estricte, i 

només el SUD-1 es pot considerar d’extensió del nucli ja que l’afectació té lloc sobre sòls 

lliures, actualment agrícoles i totalment aliens a la dinàmica urbana. Per tal d’induir a un 

procés d’afectació més gradual l’apartat de mesures correctores d’aquest document 

planteja l’adopció d’un pla d’etapes o eventualment, la qualificació d’un sector o una 

part d’ells com a urbanitzable no delimitat. 

Al creixement residencial hi cal afegir 8,7 Ha de sòl industrial que també es realitzen sobre 

sòl fonamentalment agrícola que es classifiquen en base a la inexistència de sòl industrial 

i la continuïtat als emplaçaments preexistents i tenint en compte, les condicions 

beneficioses quant a accessibilitat territorial, baix risc d’inundabilitat i geomorfològics i 

altres riscos, facilitat i economia de connexió a les diferents xarxes bàsiques, i la 

inexistència de valors naturals i paisatgístics especialment rellevants o hàbitats protegits. 

En resum, l’oferta industrial que preveu el POUM és ajustada a la demanda potencial. En 

l’apartat de mesures correctores, s’estableix la conveniència de realitzar una transició 

entre els dos tipus de sòl amb una pantalla arbrada i així mateix, entre el sòl industrial i les 

façanes a sòl no urbanitzable. 

Tenint en compte que el Pla Territorial Parcial atorga al municipi un creixement moderat, 

és a dir, un màxim del 30%, el creixement en superfície (residencial i industrial) se situa 

lleugerament per sota d’aquest percentatge i per tant, ens situem a dins del rang 

estipulat. 

Des del punt de vista de riscos i en particular quant al risc hidrològic, segons l’ACA no 

s’ha identificat cap risc de tipus hidràulic o geomorfològic sobre les àrees de creixement, 

a excepció d’una petita fracció dels dos plans de millora urbana situats en continuïtat a 

la zona esportiva i recreativa del municipi. 

No existeixen explotacions agràries i ramaderes afectades, i en cap cas a explotacions 

ecològiques o de producció integrada. 

Per a tota la resta, considerant la situació actual en relació al planejament urbanístic del 

municipi, les alternatives de creixement plantejades, els nous desenvolupaments, la 

regulació d’usos i activitats, els condicionants i requeriments incorporats en la proposta 

de nou planejament, es conclou que aquesta és adequada als principis de sostenibilitat 

urbanístics sempre i quan s’apliquin efectivament en llur desplegament els criteris 

d’ordenació i mesures reflectides en aquest document, que essencialment passen per 

evitar expansions innecessàries de l’espai urbà, conservar l’estructura territorial, 

paisatgística i funcional dels espais agrícoles, ordenar adequadament els teixits urbans i 

periurbans, evitar impactes derivats d’una assignació d’usos inadequada, tendir cap a la 

sostenibilitat en el planejament, és a dir, contemplar les necessitats de les generacions 

futures i finalment, evitar l’augment dels costos d’urbanització als ciutadans per una falta 



de previsió de la demanda urbanística. En tot cas, els àmbits de creixement projectat no 

estan compresos en cap figura de protecció ni amenacen tàxons amenaçats o rars. Tot 

plegat fa que funcionalment, el desenvolupament dels sectors no tingui cap implicació 

rellevant sobre els sistemes naturals de la zona. 

Cal això si, valorar la posició dels factors limitants del creixement, és a dir, xarxes bàsiques 

d’abastament, sanejament i gestió dels residus. En aquest sentit, el municipi, i 

concretament en un primer estadi, pot afrontar i resoldre adequadament la gestió de 

l’abastament d’aigua, disposa de capacitat suficient en el sistema de sanejament i 

gestió dels residus i no presenta problemes de saturació del sòl. La memòria d’ordenació 

del POUM i la normativa fan efectivament previsions en aquest sentit i el present 

document realitza els càlculs de consum. 

Així doncs, el desplegament del POUM produirà un impacte entre moderat i compatible 

segons s'observin els criteris d'ordenació resultants de l’apartat d’alternatives d’ordenació 

i la justificació de l’alternativa proposada, i de la implementació de les mesures 

ambientals i recomanacions previstes expressament i les corresponents normatives 

sectorials. 

Tècnics responsables de l’elaboració de l’ISA 

Albesa, gener de 2012 

Ramon Queralt Boldú Marta Galimany i Guasch 

Llicenciat en Ciències Ambientals Llicenciada en Ciències Ambientals 

LA LLENA ambiental, SCP LA LLENA ambiental, SCP 

Núm. de col legiada 00297 Núm. de col legiada 01321 



ANNEX 1. FOTOGRÀFIC (SECTORS) 


Foto 1. El sector SUD-1 vist en sentit O-E, on a la dreta s’aprecia l’extrem E, llindant amb la carretera i l’extrem NO llindant amb els darreres del carrer de la Creu. 

A segon terme, al centre de la imatge, s’observen naus i edificis que formen part del PAU-2. 

Foto 2. El sector SUD-1 en sentit E-O des del camí de Mig Horta allà on conflueix el camí que davalla del Carrer de la Creu, a l’interior del nucli. 

Foto 3. El sector SUD-1 en sentit E-O amb el camí que davalla del carrer de la Creu. A segon terme, al centre de la imatge, s’observen naus i edificis que formen 

part del PAU-2.

Foto 4. Fracció del sector SUD-1 situada al nord del mateix i que llinda amb la sèquia d’Albesa, vista en sentit O-E. 

Foto 5. El sector SUD-2 en sentit SO-N/E. S’observa a l’esquerra la carretera o avinguda de Lleida, al centre, l’edifici de la cooperativa (que confronta amb la 

carretera de Menàrguens) i a la dreta, el modern carrer camí del Riu amb cases unifamiliars.

Foto 6. El sector SUD-2 en sentit N-S. S’observa a l’esquerra, la carretera de Menàrguens, al centre a segon terme, la Cooperativa agrícola. 

Foto 7. El sector SUD-3 vist des del centre del mateix en sentit E-O. A la dreta, hi transcorre la carretera de Menàrguens, al centre al fons, la Cooperativa 

agrícola, i a l’esquerra, algunes preexistències que romanen al sector.

Foto 8. El sector SUD-3 en sentit O-E. A la l’esquerra, la carretera de Menàrguens, poc abans de la primera corba que marca l’extrem E del sector. Al centre 

l’indicador del camí del Siscar que creua longitudinalment el sector en sentit NE-SO, i al seu darrera una línia de mitja tensió que també creua el sector. 

Foto 9. El sector SUD-3 vist des de l’extrem O del mateix en sentit E-O on s’observa el desnivell en sentit longitudinal N-S. A la dreta, s’observa el camí de servei 

de la Sèquia d’Albesa, i al centre al fons, les preexistències que romanen al sector. Al fons a l’esquerra, s’endevina el pas del riu Noguera Ribagorçana.

Foto 10. El PMU-1en sentit S-N, des del carrer de la Creu, que s’observa tanmateix a l’esquerra. S’hi observen les runes de l’antiga bòbila. 

Foto 11. Fracció discontínua del PMU-1, situat per sota de la sèquia d’Albesa (que s’observa a l’esquerra), en sentit N-S. Constitueix el final de l’esglaó sobre el 

que s’assenta la major part del nucli urbà.

Foto 12. El PMU-2 en sentit S-N, des de la carretera de Menàrguens. 

Foto 13. El PAU-1en sentit S-N, des del carrer del Sindicat que s’observa a l’esquerra i que es creua al final amb el carrer del Romeral, en perpendicular. 

Foto 14. El PAU-2 en sentit N-SO, des del carrer del Sindicat que s’observa a la dreta i que es creua al final amb el carrer del Romeral, en perpendicular.


PLÀNOLS

informe de sostenibilitat ambiental pel pla d'ordenació urbanística ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?