Seqüeles de les fractures complicades - Institut d'Estudis Catalans

426 Cinque Congres de Melges ne Llengua Catalana
un paper secundari. Emplacats al voltant d'un empelt d'Albee
acceleren amb Ilur presencia el treball de reparaci6-.
Obtinguda per in dels procediments mentats la restauracio
assia, caldra tancar la ferida, fent-ho per plans amb material
reabsorbible, escrupulosa hemostasia i sense drenatge, tot el
mes uns cries do Floreneia si temetn on I aete so-
guit immohilitzarem el membre, per a facilitar que es resta-
bleixin les relations vasculars i canaliculars entre els fragments
de I'os lioste i 1'empelt, de les quals depen la s ova vitalitat. Pero
no oblidarem la Ilei de I'adaptaci6 funcional i per taut cal evi-
tar una excessiva que si pot ser convenient en
els primers temps post-operatoris, el continuar-la ens privaria
dels heneficiosos efectes do l'estimul fnncional sobre i'osteo-
genesi (CARDINAL).
Rigidesct articular i anquilosi . - Diem que hi ha rigidesa
articular o falsa anquilosi quan a consegiiencia do lesions principalment
extraarticulars manquen pareialment o totalment
els voluntaris, parcialment perm no totalment els
moviments provocats. En un fracturat amb dificuitats dels jots
articulars afirmarem qui hi ha rigidesa, sempre que quan el
moviment voluntari 6s arribat at maxim, el mes petit intent
per a portar-lo Iluny es molt doloros, bastant localitzat i
passalger, es dir, que desapareix en no insistir a exagerar el
moviment. No s'esdev6 aixi, sing que 6s persistent, quan hi ha
artritis, inflamacio de la juntura, I'existencia de la qual havem
do tenir en ahans de Ilen4ar-nos docididament a tractar
la rigidesa per la seva terapeutica fisioteriipica.
En el proc6s evolutiu per a sa curacio, una fractura complicada
troba reunides les predisposants i responsables
d'aquesta segiiela: imniobilitzacio prolongada (i ja
sabem que 6s el que soste la flexibilitat i regularitza
]a circulacio dels teixits periarticulars), edemes inflamatoris,
infiltrations hemorragiques, infections atenuades i persistents,
etc., que donen floe a engruiximent, vascularitzacio
i retracci6 dels teixits fibrosos i conjuntius do la regio sinovial,
chpsula, tendons i heroes, lligaments i bosses seroses do
Iliscament. Pero res no hi ha o quasi res, definitiu a l'interior
do I'articulacio, que pot recobrar el sou jot, si aqueils s'estoven
i es ven4 1'atrofia muscular sempre existent.
El millor mitja per a Iliurar el pacient do la incapacitat fun-
•cional i trastorns dolorosos que implica aquesta molesta com-