27.04.2013 Views

Resolució de problemes a 2n d'ESO - Diploma de matemàtiques per ...

Resolució de problemes a 2n d'ESO - Diploma de matemàtiques per ...

Resolució de problemes a 2n d'ESO - Diploma de matemàtiques per ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>problemes</strong> a <strong>2n</strong> d’ESO<br />

Departament <strong>de</strong> <strong>matemàtiques</strong><br />

IES Almatà – Balaguer


Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Dossier <strong>de</strong>l Crèdit variable <strong>de</strong> <strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> a <strong>2n</strong> d’ESO<br />

Departament <strong>de</strong> <strong>matemàtiques</strong><br />

IES Almatà<br />

Balaguer<br />

Curs 2006 / 07<br />

Professora: Íngrid Giménez<br />

IES Almatà


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Ín<strong>de</strong>x<br />

ÍNDEX<br />

ÍNDEX 3<br />

INTRODUCCIÓ 6<br />

RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM D’ESO 7<br />

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA 7<br />

PROCEDIMENTS DE L’ETAPA 7<br />

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS DE L’ETAPA 8<br />

VALORS, NORMES I ACTITUDS DE L’ETAPA 9<br />

OBJECTIUS TERMINALS DE L’ETAPA 10<br />

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS / PROCEDIMENTS DE 2N D’ESO 12<br />

Crèdit variable<br />

CRITERIS D’AVALUACIÓ 14<br />

TEMPORITZACIÓ 15<br />

ABANS DE COMENÇAR... 19<br />

COMPRENSIÓ DE L’ENUNCIAT 19<br />

ELABORACIÓ D’UN PLA O ESTRATÈGIA 19<br />

EXECUCIÓ DEL PLA 20<br />

COMPROVACIÓ 20<br />

ALTRES CONSELLS 21<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

PROBLEMES DE GEOMETRIA 25<br />

G1. GUANYADOR DE LA CURSA 25<br />

G2. CÀLCUL D’ÀREES 26<br />

G3. LA CABRA QUE PASTURA 27<br />

G4. DISTÀNCIA A L’INSTITUT 28<br />

G5. EL PARC DE BOMBERS 28<br />

G6. L’ESTANY 28<br />

G7. DESCOBRINT LA FÓRMULA D’EULER 29<br />

G8. ELS POLIMINÓS 30<br />

G9. ELS POLIAMANTS 33<br />

G10. EL PAGÈS I LA BASSA 35<br />

IES Almatà<br />

G11. IGUAL PERÍMETRE 35<br />

G12. EN BUSCA DEL QUADRAT PERDUT 35<br />

G13. VOLUM AMB UN FULL 36<br />

G14. EL CARGOLET PERDUT 36<br />

PROBLEMES DE CAMINS 37<br />

C1. EL CAMÍ MÉS CURT 37<br />

C2. CARRERS DE BARCELONA 37<br />

C3. RECORREGUT PEL MUSEU 38<br />

IES Almatà - Balaguer 3


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Ín<strong>de</strong>x<br />

PROBLEMES DE NOMBRES 41<br />

N1. LA VIDA DE DIOFANT 41<br />

N2. COBRAR EN ESPÈCIES 41<br />

N3. ARRÒS PER SOBREVIURE 42<br />

N4. PROHIBIDA LA CALCULADORA!! 42<br />

N5. REVISTA DEL COR 42<br />

N6. LA DARRERA XIFRA 42<br />

N7. EL 5 I EL 7 42<br />

N8. SUMA DE NOMBRES 42<br />

N9. EL PASTÍS RODÓ 43<br />

N10. ELS ENTERS 43<br />

N11. EL PASTÍS QUADRAT 43<br />

N12. ELS TREBALLADORS DE L’HOTEL 43<br />

N13. LA BALANÇA 44<br />

N14. FEM UN CREUER 44<br />

N15. CISTELL D’OUS 44<br />

Crèdit variable<br />

PROBLEMES DE RECOMPTE 45<br />

R1. RECOMPTE DE QUADRATS 45<br />

R2. RECOMPTE DE TRIANGLES 47<br />

R3. EL MOSAIC DE LA PLAÇA 49<br />

R4. PILÓ DE MONEDES 50<br />

R5. CREU DE MONEDES 51<br />

R6. EL MOSAIC DEL PALAU 52<br />

R8. CASTELL DE CARTES 54<br />

R9. LES FORMIGUES 54<br />

R10. ELS LLUMINS 55<br />

R11. CARES PINTADES 56<br />

R12. TRENQUEM EL CUB 56<br />

R13. LA FONT 56<br />

R14. QUINA CALOR 57<br />

R15. LA TERRASSA 57<br />

R16. BEN RECTE 58<br />

R17. FORATS AL CUB 58<br />

R18. UNA DE TORRES 59<br />

R19. QUANTS CUBS! 59<br />

R20. DEIXAR DE FUMAR 59<br />

R21. EL TÈRMITS 60<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

PROBLEMES DE LÒGICA 61<br />

L1. NOMS I COLORS 61<br />

L2. AMIGUES I GERMANS 61<br />

L3. EL SOPAR 61<br />

L4. ELS TRES GERMANS 61<br />

L5. ELS ESPIES 62<br />

L6. L’HUMORISTA 62<br />

L7. ELS TELÈFONS 62<br />

L8. EL DICTAT 63<br />

L9. LA SUMA DELS NOMBRES 63<br />

L10. DE RESTAURANT 63<br />

IES Almatà - Balaguer 4


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Ín<strong>de</strong>x<br />

L11. SIMBOLOGIA 63<br />

L12. EL PANELL DELS NOMBRES 64<br />

L13. ENCREUATS DE QUATRE LLETRES 65<br />

L14. CARAGOL TREU BANYA 66<br />

L15. EL RELLOTGE DIGITAL 66<br />

L16. EL LLETER 66<br />

L17. GOL D’HANDBOL 66<br />

L18. ELS CUBS 67<br />

L19. EL RAÏM 67<br />

L20. TOTXANA 67<br />

ENIGMES 68<br />

E1. SEGURETAT NOCTURNA 68<br />

E2. LA TEMPESTA 68<br />

E3. EL GAT NEGRE 68<br />

E4. LES BOMBETES 68<br />

E5. QUINA GANA! 68<br />

E6. LA FRONTERA 68<br />

E7. PROBLEMES DE FAMÍLIA 68<br />

E8. LA PILOTA 69<br />

E9. L’AVIÓ 69<br />

E10. MONEDES ANTIGUES 69<br />

E11. DOLÇ 69<br />

E12. PING-PONG 69<br />

E13. DIBUIXANT 70<br />

E14. ELS FILLS 70<br />

E15. SACS DE MONEDES 70<br />

Crèdit variable<br />

PROBLEMES ENCADENATS 71<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

T1. UN MATEMÀTIC FAMÓS 71<br />

T2. PARAULA SECRETA 73<br />

T3. LLETRES DESPLAÇADES 75<br />

EINES USADES 77<br />

BIBLIOGRAFIA 78<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 5


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Introducció<br />

INTRODUCCIÓ<br />

Gràcies a la resolució <strong>de</strong> <strong>problemes</strong>, les <strong>matemàtiques</strong> ja no són tan<br />

monòtones, sistemàtiques, avorri<strong>de</strong>s, ...<br />

La resolució <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> fa veure que hi ha <strong>matemàtiques</strong> més enllà <strong>de</strong> les<br />

aules. Fa veure que les <strong>matemàtiques</strong> no es redueixen a les fraccions i a<br />

resoldre equacions. Fa veure que les <strong>matemàtiques</strong> són una manera <strong>de</strong><br />

pensar.<br />

Aquest crèdit no necessita un <strong>per</strong>fil d’alumne brillant en <strong>matemàtiques</strong>, al<br />

contrari, tothom hi està admès. Ara bé, no està recomanat a aquells alumnes<br />

mandrosos, que no tinguin ganes <strong>de</strong> pensar una estona i passar-s’ho bé<br />

<strong>de</strong>scobrint lleis amaga<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls nombres.<br />

Podríem dir que la solució ja no és el més important d’un problema, si no que<br />

són els camins que seguim <strong>per</strong> arribar-hi. L’important és obrir un ventall <strong>de</strong><br />

possibilitats, <strong>de</strong> possibles respostes, i un cop comença<strong>de</strong>s a analitzar, saber<br />

<strong>de</strong>cidir quins camins són bons, quins no; quins ens fan anar endavant o quins<br />

no ens duen enlloc.<br />

Observar, ex<strong>per</strong>imentar, tocar, dibuixar, pintar, retallar, ... seran les o<strong>per</strong>acions<br />

<strong>matemàtiques</strong> que més usarem. Per què <strong>per</strong> resoldre bé un problema, primer<br />

s’ha d’entendre, i <strong>per</strong> entendre’l, què millor que manipular-lo?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 6


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM D’ESO<br />

Objectius generals <strong>de</strong> l’etapa<br />

1. Entendre la matemàtica com a ciència oberta i dinàmica que ha seguit<br />

una evolució històrica i que té capacitat d’adaptació a les noves<br />

situacions.<br />

2. Valorar especialment el caràcter instrumental <strong>de</strong> la matemàtica en altres<br />

camps <strong>de</strong>l coneixement.<br />

3. Aplicar <strong>de</strong> manera creativa, davant <strong>de</strong> situacions noves, els mèto<strong>de</strong>s<br />

matemàtics apresos.<br />

4. Utilitzar tècniques <strong>matemàtiques</strong> <strong>per</strong> interpretar i avaluar, <strong>de</strong> manera<br />

crítica, la informació que rep <strong>de</strong>l seu entorn.<br />

5. Conèixer i valorar les pròpies habilitats <strong>matemàtiques</strong> i emprar-les amb<br />

flexibilitat (sabent canviar d’estratègia, si cal) i amb constància en la<br />

recerca <strong>de</strong> solucions a les situacions problemàtiques que se li plantegin.<br />

6. Emprar, quan convingui, diferents llenguatges matemàtics (algèbric,<br />

estadístic, geomètric, gràfic) <strong>per</strong> tal que les seves possibilitats<br />

expressives i <strong>de</strong> raonament millorin en rigor i precisió.<br />

7. Fer observacions sistemàtiques d’aspectes quantitatius, geomètrics i<br />

lògics <strong>de</strong> la realitat, i estructurar i presentar la informació obtinguda <strong>de</strong><br />

manera que se’n faciliti l’anàlisi posterior.<br />

8. Analitzar un conjunt <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s i trobar-hi possibles relacions, fent ús <strong>de</strong><br />

mo<strong>de</strong>ls matemàtics elementals (estadístics, funcionals, algèbrics).<br />

9. Emprar amb soltesa i familiaritat els mitjans tecnològics (calculadores i<br />

ordinadors) que facilitin les tasques <strong>de</strong> càlcul i <strong>de</strong> representació.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

Procediments <strong>de</strong> l’etapa<br />

1. Llenguatges i processos.<br />

1.1 Ús <strong>de</strong> diferents llenguatges matemàtics. Traducció.<br />

1.2 Classificació. Or<strong>de</strong>nació.<br />

1.3 Aplicació <strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s inductius i <strong>de</strong>ductius.<br />

1.4 <strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong>.<br />

IES Almatà - Balaguer 7


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

2. Tècniques <strong>per</strong> a la mesura i el càlcul.<br />

2.1 Tècniques <strong>de</strong> representació simbòlica i gràfica <strong>de</strong> nombres.<br />

2.2 Tècniques <strong>de</strong> mesura directa (amb utilització d’instruments) i <strong>de</strong> mesura<br />

indirecta (mitjançant algorismes i representacions a escala).<br />

2.3 Càlcul exacte i aproximat amb nombres: mentalment i <strong>per</strong> escrit, amb<br />

calculadora o amb ordinador.<br />

2.4 Plantejament i càlcul d’expressions numèriques i algèbriques sobre<br />

<strong>problemes</strong> concrets.<br />

2.7 Tècniques <strong>de</strong> recompte <strong>de</strong> possibilitats.<br />

3. Ús <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls geomètrics.<br />

3.1 Aplicació <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls geomètrics <strong>per</strong> a la interpretació <strong>de</strong> situacions reals.<br />

Crèdit variable<br />

3.2 Representació plana <strong>de</strong> figures espacials i, recíprocament, comprensió<br />

<strong>de</strong> figures espacials a partir <strong>de</strong> la seva representació plana.<br />

4. Representació i anàlisi <strong>de</strong> la informació.<br />

4.1 Tècniques <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s i construcció <strong>de</strong> taules <strong>de</strong> valors i <strong>de</strong><br />

freqüències.<br />

4.4 Elaboració <strong>de</strong> fórmules que relacionin variables.<br />

Fets, conceptes i sistemes conceptuals <strong>de</strong> l’etapa<br />

1. Els nombres.<br />

1.1 Nombres naturals. Divisibilitat.<br />

1.2 Nombres enters.<br />

2. El pla i l’espai.<br />

2.1 Elements i organització <strong>de</strong>l pla.<br />

2.2 Elements i organització <strong>de</strong> l’espai.<br />

2.3 Magnituds i mesura.<br />

2.5 La semblança en el pla.<br />

2.6 Càlcul d’àrees i volums <strong>de</strong> figures i cossos: formes circulars on és<br />

necessari el número pi.<br />

3. La <strong>de</strong>pendència entre variables.<br />

3.2 Funcions: <strong>de</strong>pendència i conceptes associats.<br />

6. Elements d’història <strong>de</strong> la matemàtica. Nocions <strong>de</strong> la gènesi històrica<br />

d’aspectes rellevants <strong>de</strong> la matemàtica.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 8


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

7. <strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

7.1 Interpretació.<br />

7.2 Organització <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s<br />

7.3 Simplificació.<br />

7.4 Generalització.<br />

Valors, normes i actituds <strong>de</strong> l’etapa<br />

1. Interrogació i investigació davant <strong>de</strong> situacions i <strong>problemes</strong> contrastables<br />

matemàticament.<br />

1.1 Es<strong>per</strong>it crític davant d’informacions i opinions que admetin una anàlisi<br />

matemàtica.<br />

1.2 Perseverança i flexibilitat en la recerca i la millora <strong>de</strong> solucions<br />

<strong>matemàtiques</strong> a situacions que se li plantegin.<br />

1.3 Confiança raonada en la capacitat pròpia <strong>per</strong> afrontar situacions<br />

problemàtiques noves que exigeixin l’aplicació <strong>de</strong>ls propis coneixements<br />

matemàtics.<br />

1.4 Interès i respecte <strong>per</strong> les diverses estratègies <strong>matemàtiques</strong> que es<br />

po<strong>de</strong>n emprar <strong>per</strong> trobar la solució d’un problema.<br />

2. Sistematització <strong>de</strong>l treball en les <strong>matemàtiques</strong>.<br />

2.1 Organització <strong>de</strong>l treball en <strong>matemàtiques</strong>: planificació, distribució<br />

temporal, recerca d’ajuts i eines.<br />

2.2 Interès <strong>per</strong> la precisió en el llenguatge i <strong>per</strong> la presentació acurada en<br />

els treballs matemàtics realitzats.<br />

2.3 Interès en la conservació, l’or<strong>de</strong>nació i l’actualització <strong>de</strong>ls materials<br />

didàctics que s’utilitzen.<br />

2.4 Valoració positiva <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> realitzar tasques d’exercitació<br />

sistemàtica <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a consolidar la utilització <strong>de</strong> tècniques.<br />

3. Valoració <strong>de</strong> les eines <strong>matemàtiques</strong>.<br />

3.1 Utilització, <strong>de</strong> forma habitual, <strong>de</strong> recursos i eines matemàtics <strong>per</strong> afrontar<br />

situacions que ho requereixin.<br />

3.2 Ús habitual i equilibrat <strong>de</strong>ls mitjans tecnològics <strong>per</strong> al càlcul, la<br />

representació i l’assoliment <strong>de</strong> conceptes.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 9


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

Objectius terminals <strong>de</strong> l’etapa<br />

1 - Planificar i realitzar observacions sistemàtiques, enregistrar les da<strong>de</strong>s<br />

obtingu<strong>de</strong>s, classificar-les i presentar-les <strong>de</strong> manera or<strong>de</strong>nada i<br />

entenedora.<br />

2 - Trobar relacions entre les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s o dona<strong>de</strong>s, reconèixer-hi els<br />

conceptes i les relacions <strong>matemàtiques</strong> que continguin i saber-los<br />

expressar mitjançant el llenguatge natural, expressions algèbriques,<br />

figures o gràfics.<br />

3 - Planificar la resolució <strong>de</strong> situacions problemàtiques: distinció <strong>de</strong>l que es<br />

coneix i el que és <strong>de</strong>sconegut, distinció <strong>de</strong> la informació útil i la supèrflua,<br />

anticipació i estimació <strong>de</strong> possibles solucions, elecció <strong>de</strong>l mèto<strong>de</strong> a<br />

emprar i comprovació <strong>de</strong> la vali<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>ls resultats trobats interpretant-los<br />

en la situació <strong>de</strong> partida.<br />

4 - No abandonar la recerca <strong>de</strong> la solució a una situació problemàtica quan<br />

l’estratègia que s’ha escollit en primer lloc no ha estat a<strong>de</strong>quada o quan<br />

s’ha obtingut un resultat no satisfactori.<br />

5 - Acceptar, sense precipitar-se, la necessitat <strong>de</strong> canviar d’estratègia en la<br />

recerca <strong>de</strong> solució quan la situació ho requereixi i, en aquest sentit, actuar<br />

amb es<strong>per</strong>it <strong>de</strong> coo<strong>per</strong>ació, respecte i interès envers la tasca <strong>de</strong>ls<br />

companys amb els quals es treballa.<br />

6 - Reduir <strong>problemes</strong> complexos a altres <strong>de</strong> més senzills que en facilitin la<br />

comprensió i la resolució.<br />

7 - Trobar relacions o propietats senzilles raonant-les a partir <strong>de</strong> la pròpia<br />

intuïció, fent ús <strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s inductius o <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>ductiva a partir<br />

d’unes premisses establertes.<br />

9 - Mostrar una disposició a interrogar-se davant <strong>de</strong> situacions que es<br />

plantegin: formular hipòtesis, buscar exemples o contraexemples i fer<br />

comprovacions ex<strong>per</strong>imentals o raona<strong>de</strong>s.<br />

10 - Mostrar una actitud crítica enfront <strong>de</strong> la informació que es rep i analitzar-la<br />

mitjançant els coneixements matemàtics i les possibilitats <strong>de</strong> raonament<br />

que es tinguin a l’abast.<br />

11 - Interessar-se <strong>per</strong> contrastar i relacionar els aprenentatges nous amb el<br />

que ja sap.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 10


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

12 - Interessar-se <strong>per</strong> revisar i reor<strong>de</strong>nar <strong>per</strong>iòdicament el material elaborat<br />

(treballs, exercicis, apunts, proves) i posar un èmfasi especial en l’ordre<br />

lògic, l’expressió acurada i la pulcritud <strong>de</strong> la presentació.<br />

13 - Valorar la importància <strong>de</strong> realitzar exercicis i treballs <strong>de</strong> manera<br />

sistemàtica i metòdica <strong>per</strong> tal <strong>de</strong> consolidar i assimilar els procediments i<br />

conceptes que s’aprenen.<br />

14 - Autovalorar el que s’ha après i conèixer-ne els límits. Tenir consciència i<br />

confiança en les pròpies capacitats.<br />

16 - Or<strong>de</strong>nar i representar diferents tipus <strong>de</strong> nombres: naturals, enters,<br />

racionals, irracionals (pi i quadràtics) i utilitzar-los <strong>per</strong> quantificar situacions<br />

<strong>de</strong> la vida quotidiana.<br />

Crèdit variable<br />

18 - Davant <strong>de</strong> situacions problemàtiques que admetin un tractament numèric,<br />

plantejar expressions numèriques que possibilitin la seva resolució i<br />

efectuar els càlculs que se’n <strong>de</strong>rivin amb nombres enters, racionals i<br />

irracionals (pi i quadràtics) donats en diferents expressions (entera,<br />

<strong>de</strong>cimal, fraccionària, <strong>per</strong>centual, mixta, científica) i fent servir les<br />

o<strong>per</strong>acions <strong>de</strong> suma, resta, multiplicació, divisió, potenciació i radicació<br />

quadrada.<br />

19 - Escollir <strong>de</strong> forma raonada el mèto<strong>de</strong> més convenient <strong>per</strong> a la realització<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

d’un <strong>de</strong>terminat càlcul: mentalment, <strong>per</strong> escrit, amb calculadora o amb<br />

ordinador.<br />

20 - Aplicar algorismes <strong>de</strong> càlcul amb calculadores o implementats en fulls <strong>de</strong><br />

càlcul informatitzats <strong>per</strong> trobar els resultats d’expressions aritmètiques,<br />

construir taules funcionals o explorar pautes i regularitats numèriques.<br />

23 - Emprar les unitats <strong>de</strong> mesura més usuals en el cas <strong>de</strong> longituds, amplituds<br />

d’angles, su<strong>per</strong>fícies, volums, capacitats i temps, i també les seves<br />

relacions.<br />

IES Almatà<br />

24 - Aplicar les relacions <strong>de</strong> divisibilitat al càlcul d’expressions numèriques<br />

(màxim comú <strong>de</strong>nominador i mínim comú múltiple en els nombres<br />

naturals), a <strong>problemes</strong> <strong>de</strong> recompte <strong>de</strong> possibilitats i a altres situacions<br />

que ho requereixin.<br />

25 - Calcular àrees <strong>de</strong> su<strong>per</strong>fícies planes (limita<strong>de</strong>s <strong>per</strong> segments i arcs <strong>de</strong><br />

circumferència) i volums <strong>de</strong> cossos geomètrics (prismes, piràmi<strong>de</strong>s,<br />

cilindres, cons i esferes) ja sigui aplicant fórmules o usant altres mèto<strong>de</strong>s.<br />

IES Almatà - Balaguer 11


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

29 - I<strong>de</strong>ntificar figures planes (polígons, cercles i sectors i corones circulars) i<br />

espacials (prismes, piràmi<strong>de</strong>s, cilindres, cons, esferes i políedres<br />

regulars), construir-ne mo<strong>de</strong>ls a partir <strong>de</strong> criteris donats i <strong>de</strong>scriure els<br />

seus elements i les relacions entre ells.<br />

30 - Definir conceptes geomètrics elementals (incidència, paral·lelisme,<br />

<strong>per</strong>pendicularitat, angles, moviments i semblança), incorporar-los a la seva<br />

expressió i al seu raonament i enunciar relacions entre ells i propietats<br />

senzilles.<br />

31 - Obtenir i utilitzar representacions planes <strong>de</strong> cossos geomètrics (prismes,<br />

piràmi<strong>de</strong>s, cilindres, cons, esferes i políedres regulars) i també, donada<br />

una representació plana, saber-la interpretar.<br />

32 - Reconèixer què són figures semblants i equivalents (en àrea o volum) i els<br />

mèto<strong>de</strong>s que cal emprar <strong>per</strong> obtenir-les.<br />

33 - Utilitzar correctament aparells <strong>de</strong> dibuix i mesura (regle, transportador,<br />

escaire, compàs) i programes informàtics <strong>per</strong> fer construccions<br />

geomètriques planes.<br />

51 - Fer recompte <strong>de</strong> possibilitats mitjançant diagrames en arbre, tècniques<br />

combinatòries o altres mèto<strong>de</strong>s.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Fets, conceptes i sistemes conceptuals / procediments <strong>de</strong> <strong>2n</strong> d’ESO<br />

1. Proporcionalitat.<br />

1.1 Punt <strong>de</strong> vista numèric: proporcionalitat entre diferents magnituds i la<br />

seva representació gràfica.<br />

1.2 Introducció <strong>de</strong>l número pi, com a factor <strong>de</strong> proporcionalitat entre<br />

magnituds.<br />

1.3 Aspectes geomètrics <strong>de</strong> la proporcionalitat: la semblança. El teorema <strong>de</strong><br />

Thales.<br />

2. Mesura i estudi <strong>de</strong> l’espai.<br />

2.1 Proporcionalitat: semblança <strong>de</strong> figures, el número pi.<br />

2.2 L’equivalència <strong>de</strong> figures i cossos <strong>de</strong> l’espai.<br />

2.3 El teorema <strong>de</strong> Pitàgores a partir <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> triangles rectangles.<br />

2.4 Càlcul d’àrees i volums <strong>de</strong> figures i cossos: formes circulars on és<br />

necessari el número pi.<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 12


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Relació amb el currículum<br />

3. Descripcions funcionals i estadístiques.<br />

3.1 Dependència entre magnituds: la <strong>de</strong>pendència funcional i la<br />

<strong>de</strong>pendència aleatòria.<br />

3.2 Dependència lineal entre magnituds a partir <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong><br />

proporcionalitat; mo<strong>de</strong>lització <strong>de</strong> situacions reals.<br />

3.3 Generalització <strong>de</strong> la <strong>de</strong>pendència lineal <strong>per</strong> arribar a la funció afí.<br />

5. Càlcul.<br />

5.1 La calculadora: introducció <strong>de</strong>l parèntesi i la prioritat d’o<strong>per</strong>acions. Ús <strong>de</strong><br />

l’ordinador com a calculadora simbòlica.<br />

5.2 El full <strong>de</strong> càlcul: exploració <strong>de</strong> pautes i regularitats <strong>de</strong> col·leccions<br />

numèriques, amb l’objectiu <strong>de</strong> trobar i expressar <strong>de</strong>pendències funcionals<br />

entre magnituds.<br />

5.3 <strong>Resolució</strong> d’equacions senzilles <strong>de</strong> primer grau lliga<strong>de</strong>s a <strong>problemes</strong><br />

concrets; com a conseqüència, introducció <strong>de</strong> noves o<strong>per</strong>acions tant amb<br />

nombres enters com fraccionaris.<br />

5.4 O<strong>per</strong>acions entre nombres enters: la multiplicació, la divisió, la resta i la<br />

propietat distributiva.<br />

5.5 O<strong>per</strong>acions amb nombres fraccionaris: el producte i les fraccions<br />

negatives.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 13


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Criteris d’avaluació<br />

CRITERIS D’AVALUACIÓ<br />

El sistema d’avaluació serà mitjançant l’entrega d’exercicis. Cada setmana<br />

proposaré el que <strong>de</strong>tallo a la taula que hi ha a l’apartat <strong>de</strong> temporalització. Com<br />

que es tracta d’un crèdit variable, el nombre d’alumnes és molt reduït, cosa que<br />

<strong>per</strong>met observar molt bé com treballa l’alumne i si absorbeix els conceptes i la<br />

manera <strong>de</strong> treballar correcta.<br />

El promig entre Procediments, Conceptes i Actituds serà el següent:<br />

Procediments 40%<br />

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 30%<br />

Valors, normes i actituds 30%<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 14


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Temporització<br />

TEMPORITZACIÓ<br />

En aquest dossier he fet un recull <strong>de</strong> gairebé 100 <strong>problemes</strong> i enigmes, alguns<br />

d’ells amb diversos apartats. Gairebé tots s’utilitzen en aquest crèdit.<br />

A continuació hi ha una taula <strong>de</strong> temporalització usant aquests <strong>problemes</strong>. Per<br />

això consi<strong>de</strong>ro que el crèdit està format <strong>per</strong> 35 sessions <strong>de</strong> 55 minuts cada una.<br />

L’estructura és <strong>per</strong> setmanes, ja que <strong>per</strong> treballar molts <strong>de</strong>ls <strong>problemes</strong><br />

proposats no n’hi ha prou amb una sessió, <strong>per</strong>ò sí amb les tres d’una setmana.<br />

Afegeixo també una columna <strong>per</strong> les eines. He <strong>de</strong> dir que n’hi ha unes que són<br />

necessàries <strong>per</strong> a tots els <strong>problemes</strong>: el pa<strong>per</strong>, llapis o bolígraf, goma i una<br />

calculadora. Així doncs, les que poso aquí són eines recomana<strong>de</strong>s que po<strong>de</strong>n<br />

ajudar a visualitzar el problema <strong>per</strong> cada exercici en concret.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 15


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Temporització<br />

Setmana Problema<br />

1<br />

2<br />

Crèdit variable<br />

3<br />

Temps<br />

previst<br />

G4 - Distància a l’institut 20<br />

C1 - El camí més curt 30<br />

R1 - Recompte <strong>de</strong> quadrats 75 Full quadriculat<br />

R13 - La font 20 Full quadriculat<br />

L1 - Noms i colors 15<br />

E8 - La pilota 5<br />

G5 - El parc <strong>de</strong> bombers 20<br />

N2 - Cobrar en espècies 25<br />

N10 - Els enters 40<br />

R15 - La terrassa 55 Full quadriculat<br />

L7 - Els telèfons 10<br />

L14 - Caragol treu banya 10<br />

E1 - Seguretat nocturna 5<br />

G14 - El cargolet <strong>per</strong>dut 25 Full mil·limetrat<br />

N13 - La balança 40<br />

R3 - El mosaic <strong>de</strong> la plaça 60 Full quadriculat<br />

Eines<br />

R18 - Una <strong>de</strong> torres 25 Cubs tipus Multicubs<br />

L6 - L’humorista 10<br />

E2 - La tempesta 5<br />

4 G7 - Descobrint la fórmula d’Euler 165 Creator<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

5<br />

6<br />

G11 - Igual <strong>per</strong>ímetre 30 Cordill<br />

N8 - Suma <strong>de</strong> nombres 60<br />

R10 - Els llumins 55 Llumins o escura<strong>de</strong>nts<br />

L15 - El rellotge digital 10<br />

E10 - Mone<strong>de</strong>s antigues 5<br />

E13 - Dibuixant 5<br />

G3 - La cabra que pastura 90 Cordill<br />

R6 - El mosaic <strong>de</strong>l palau 40 Full amb hexàgons<br />

L10 - De restaurant 10<br />

L17 - Gol d’handbol 20<br />

E3 - El gat negre 5<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 16


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Temporització<br />

Setmana Problema<br />

7<br />

8<br />

Temps<br />

previst<br />

Crèdit variable<br />

9<br />

10<br />

Eines<br />

G13 - Volum amb un full 30 Tisores, fulls DIN A4<br />

C2 - Carrers <strong>de</strong> Barcelona 60<br />

N9 - El pastís rodó 30<br />

R21 - El tèrmits 25<br />

L2 - Amigues i germans 15<br />

E5 - Quina gana! 5<br />

G1 - Guanyador <strong>de</strong> la cursa 30<br />

N3 - Arròs <strong>per</strong> sobreviure 40<br />

Calculadora <strong>de</strong> l’ordinador, arròs,<br />

balança <strong>de</strong> cuina<br />

R11 - Cares pinta<strong>de</strong>s 55 Cubs tipus Multicubs<br />

R20 - Deixar <strong>de</strong> fumar 10 Llumins o escura<strong>de</strong>nts<br />

L5 - Els espies 20<br />

E11 - Dolç 10<br />

G8 - Els poliminós 110 Creator, quadrats<br />

R7 - L’escala 35 Llumins o escura<strong>de</strong>nts<br />

L3 - El sopar 15<br />

E12 - Ping-pong 5<br />

G10 - El pagès i la bassa 30<br />

N12 - Els treballadors <strong>de</strong> l’hotel 40<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

11<br />

12<br />

R9 - Les formigues 50 Grans d’arròs<br />

R14 - Quina calor 40 Full quadriculat<br />

E9 - L’avió 5<br />

C3 - Recorregut pel museu 60<br />

N6 - La darrera xifra 20<br />

N7 - El 5 i el 7 30<br />

R19 - Quants cubs! 25 Cubs tipus Multicubs<br />

L16 - El lleter 20<br />

E15 - Sacs <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s 10<br />

N5 - Revista <strong>de</strong>l cor 25<br />

R16 - Ben recte 20<br />

R17 - Forats al cub 25<br />

T2 - Paraula secreta 40<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 17


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Temporització<br />

Crèdit variable<br />

Altres<br />

G2 - Càlcul d’àrees 40 Regle<br />

G6 - L’estany 20 Regle, compàs<br />

G9 - Els poliamants 110 Creator, triangles<br />

G12 - En busca <strong>de</strong>l quadrat <strong>per</strong>dut 20 Cartolina, tisores<br />

N1 - La vida <strong>de</strong> Diofant 20<br />

N4 - Prohibida la calculadora!! 20<br />

N11 - El pastís quadrat 25<br />

N14 - Fem un creuer 15<br />

N15 - Cistell d’ous 20<br />

R2 - Recompte <strong>de</strong> triangles 75 Full amb triangles<br />

R4 - Piló <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s 20 Fitxes rodones<br />

R5 - Creu <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s 25 Fitxes rodones<br />

R8 - Castell <strong>de</strong> cartes 40 Joc <strong>de</strong> cartes<br />

R12 - Trenquem el cub 30 Cubs tipus Multicubs<br />

L4 - Els tres germans 15<br />

L8 - El dictat 15<br />

L9 - La suma <strong>de</strong>ls nombres 15<br />

L11 - Simbologia 20<br />

L12 - El panell <strong>de</strong>ls nombres 15<br />

L13 - Encreuats <strong>de</strong> quatre lletres 45<br />

L18 - Els cubs 15 Cubs tipus Multicubs<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

L19 - El raïm 10 Fitxes rodones<br />

L20 - La totxana 10<br />

E4 - Les bombetes 5<br />

E6 - La frontera 5<br />

E7 - Problemes <strong>de</strong> família 5<br />

E14 - Els fills 5<br />

T1 - Un matemàtic famós 40<br />

T3 - Lletres <strong>de</strong>splaça<strong>de</strong>s 40<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 18


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

ABANS DE COMENÇAR...<br />

Com en gairebé tot, també en resolució <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> hi ha unes tècniques que<br />

ens po<strong>de</strong>n facilitar la feina. Uns passos a seguir en lloc <strong>de</strong> començar a abordar<br />

el problema sense pensar.<br />

Seguint les regles heurístiques <strong>de</strong> Georg Pólya, po<strong>de</strong>m dir que es pot dividir el<br />

fet <strong>de</strong> resoldre un problema en els següents passos:<br />

- Comprensió <strong>de</strong> l’enunciat<br />

- Elaboració d’un pla o estratègia<br />

- Execució <strong>de</strong>l pla<br />

- Comprovació<br />

Crèdit variable<br />

Comprensió <strong>de</strong> l’enunciat<br />

No es pot començar a fer un problema, utilitzant totes les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’enunciat, i<br />

fent o<strong>per</strong>acions sense saber <strong>per</strong> què les fem, senzillament <strong>per</strong>què sembla que<br />

surtin bé.<br />

S’ha <strong>de</strong> fer una lectura minuciosa <strong>de</strong>l problema, saber <strong>de</strong> què disposes i saber<br />

què et <strong>de</strong>mana.<br />

T’ha recordat la lectura <strong>de</strong>l problema a algun altre problema ja fet o a alguna<br />

situació?<br />

Quines da<strong>de</strong>s tens <strong>per</strong> trobar la solució? Creus que te’n falta alguna <strong>per</strong> po<strong>de</strong>r<br />

resoldre el problema?<br />

Escriu el problema amb les teves paraules, el que et dóna i el que has <strong>de</strong><br />

trobar, <strong>de</strong> manera que sigui més fàcil d’entendre.<br />

Imagina <strong>de</strong> quin tipus ha <strong>de</strong> ser la solució: un nombre, una mesura, un dibuix. I<br />

fes-te una i<strong>de</strong>a entre quins valors pot oscil·lar. D’aquesta manera, un cop resolt<br />

el problema tu mateix et pots adonar si has fet bé el problema o no.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

Elaboració d’un pla o estratègia<br />

Per on comencem quan tenim un problema davant?<br />

En el cas que el problema vagi acompanyat d’un dibuix, representa-hi totes les<br />

da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l problema. I en cas <strong>de</strong> no tenir aquest dibuix o esquema, s’ha<br />

d’intentar fer, en tots els cassos que sigui possible.<br />

IES Almatà - Balaguer 19


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

Quantes parts té el problema? Cada part tindrà el seu mèto<strong>de</strong>. Estudia-les <strong>per</strong><br />

separat, poc a poc i bona lletra, això simplifica el problema.<br />

Tens més d’una i<strong>de</strong>a <strong>per</strong> resoldre el problema? Anota-les totes, és possible que<br />

se n’hagi <strong>de</strong> provar més d’una.<br />

Necessites algun estri auxiliar? Cubs, calculadora, regle, tisores, fulls, ... Fes un<br />

recull <strong>de</strong>l que necessitis, ex<strong>per</strong>imentant s’aprèn i es <strong>de</strong>scobreix.<br />

Execució <strong>de</strong>l pla<br />

Si et trobes amb dificultats mentre resols un problema, no tornis enrere fins que<br />

no vegis clarament que la teva i<strong>de</strong>a està totalment equivocada. Intenta resoldre<br />

les petites dificultats que sempre po<strong>de</strong>n sortir.<br />

No t’emboliquis quan t’entrebanquis amb alguna dificultat seriosa, torna al<br />

principi, reorganitza les i<strong>de</strong>es, corregeix les erra<strong>de</strong>s, torna-ho a provar, intenta<br />

un altre camí que també havies pensat.<br />

Escriu tots els passos que segueixes i on et porta cada un, així és més fàcil<br />

trobar un error intermedi que no pas sense anotar res.<br />

Crèdit variable<br />

Comprovació<br />

Quan creguis que has acabat el problema, sigues pru<strong>de</strong>nt. No sempre tots els<br />

resultats que semblen correctes ho són (igual que no sempre tots els resultats<br />

que semblen incorrectes tampoc ho són). Repassa tot el procés. Assegura’t,<br />

pas <strong>per</strong> pas, que no hi ha erra<strong>de</strong>s. Llegeix <strong>de</strong> nou l’enunciat i comprova que el<br />

que et <strong>de</strong>manaven és el que has calculat. Mira si el resultat està dins els valors<br />

es<strong>per</strong>ats. Si el resultat no té sentit, estudia <strong>de</strong> nou el problema.<br />

Has posat les unitats a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s al resultat <strong>de</strong>l problema?<br />

Pot ser que un problema no estigui ben resolt <strong>per</strong>què no s’ha plantejat<br />

correctament, o bé <strong>per</strong> algun error en les o<strong>per</strong>acions. Cal que sàpigues revisar<br />

correctament i trobar on t’has equivocat.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 20


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

Altres consells<br />

- Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

Sobretot en geometria és molt important fer-se un bon dibuix que ens<br />

representi la situació <strong>de</strong>l problema. És molt útil també po<strong>de</strong>r afegir a<br />

aquest dibuix totes les da<strong>de</strong>s que ens aporta l’enunciat.<br />

- Problemes <strong>de</strong> camins<br />

Per tal <strong>de</strong> facilitar la resolució d’aquest tipus <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> és molt adient<br />

realitzar alguna mena d’esquema <strong>per</strong> tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r comptar d’una manera<br />

organitzada tots els cassos possibles.<br />

Unes indicacions <strong>per</strong> a l’exercici 1 <strong>de</strong> camins serien:<br />

a) Posar noms a tots els encreuaments:<br />

7 8<br />

Crèdit variable<br />

1 2 3<br />

b) Ara el problema es tradueix a la manera d’arribar a <strong>de</strong>l punt 1 fins al<br />

punt 9. Els camins possibles a seguir són els següents:<br />

1<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

2 4<br />

3 5 5 7<br />

6<br />

9<br />

6 8<br />

9 9<br />

IES Almatà<br />

200 m 200 m 200 m 200 m 200 m 200 m<br />

- Problemes <strong>de</strong> nombres<br />

Quan un problema espanta <strong>per</strong>què hi ha uns nombres tan grans que<br />

t’impe<strong>de</strong>ixen dibuixar-lo o imaginar-te’l, canvia l’enunciat <strong>per</strong> nombres<br />

IES Almatà - Balaguer 21<br />

6<br />

9<br />

4<br />

5<br />

8<br />

9<br />

9<br />

6<br />

8<br />

9


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

més petits. Quan el tinguis resolt, intenta obtenir un patró, o bé segueix<br />

els mateixos passos <strong>per</strong> arribar a la solució amb els nombres grans.<br />

- Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

Les taules i els arbres són molt importants en els <strong>problemes</strong> <strong>de</strong><br />

recompte. És molt fàcil quan s’ha <strong>de</strong> fer recompte <strong>de</strong> parts petites dins<br />

una part gran, ens <strong>de</strong>scomptem. Per això el millor es fer-nos una taula<br />

apuntant valors intermedis, menys coses a comptar <strong>per</strong>ò amb<br />

característiques semblants.<br />

També és <strong>de</strong> molta ajuda començar <strong>per</strong> cassos més senzills, amb<br />

menys parts a comptar. D’aquesta manera, o bé trobem un patró <strong>per</strong><br />

comptar el gran, o si més no, agafem agilitat i <strong>de</strong>stresa amb menys <strong>per</strong>ill<br />

d’oblidar-nos algú sense comptar.<br />

Per exemple, al problema 3 <strong>de</strong> recompte, en lloc <strong>de</strong> comptar <strong>de</strong> cop<br />

quants quadra<strong>de</strong>ts té la figura <strong>de</strong> 135 <strong>de</strong> costat, comencem <strong>per</strong> cassos<br />

més senzills, com els següents, amb menys rajoles:<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

I omplint la taula amb el nombre <strong>de</strong> quadrats <strong>de</strong> característiques<br />

semblants, és a dir, el nombre <strong>de</strong> quadrats blancs, i el nombre <strong>de</strong><br />

quadrats grisos.<br />

IES Almatà<br />

- Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

Les taules, diferents <strong>de</strong> les que apareixen en els <strong>problemes</strong> <strong>de</strong><br />

recompte, aquí tenen un pa<strong>per</strong> molt rellevant. Ens aju<strong>de</strong>n a contemplar<br />

tots els cassos possibles, i a no <strong>de</strong>ixar-nos da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’enunciat sense<br />

utilitzar.<br />

IES Almatà - Balaguer 22


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

Moltes vega<strong>de</strong>s en els <strong>problemes</strong> <strong>de</strong> lògica hi han moltes da<strong>de</strong>s. És<br />

important no atabalar-se en veure-les i saber-les or<strong>de</strong>nar <strong>de</strong> la forma<br />

a<strong>de</strong>quada dins una taula.<br />

Per exemple, en el problema 1 <strong>de</strong> lògica, l’enunciat ens dóna cassos<br />

possibles i cassos impossibles, doncs po<strong>de</strong>m fer el següent:<br />

a) Començar fent una taula <strong>per</strong> organitzar les da<strong>de</strong>s. Ha <strong>de</strong> tenir tres<br />

files pels noms i tres columnes pels colors:<br />

Noms<br />

Blanca<br />

Rosa<br />

Samarretes<br />

Blanca Rosa Mar<br />

Crèdit variable<br />

Mar<br />

b) Posar una creu a les combinacions que no són possibles.<br />

c) Començar a observar les possibilitats. Si n’hi ha més d’una, doncs fem<br />

una taula <strong>per</strong> cada una d’elles. Per exemple, la Blanca pot portar la<br />

camiseta rosa o mar. Fem dues taules, una amb cada una d’aquestes<br />

possibilitats. De quin color han d’anar les altres noies?<br />

d) Seguint endavant amb el problema, sempre surten condicions que no<br />

es po<strong>de</strong>n complir <strong>per</strong> certa taula. Llavors, eliminem la taula que no s’ha<br />

pogut completar o que portava a un resultat erroni.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

La reducció a l’absurd, és un altre mèto<strong>de</strong> que pot usar-se als <strong>problemes</strong><br />

<strong>de</strong> lògica. És útil quan no po<strong>de</strong>m posar l’enunciat en forma <strong>de</strong> taula<br />

<strong>per</strong>què hi hauria massa possibilitats a contemplar. Llavors es tracta <strong>de</strong><br />

pensar el contrari, i arribar a la conclusió que això no és possible <strong>per</strong><br />

alguna condició que posa l’enunciat.<br />

Un exemple està en el problema 6 <strong>de</strong> lògica:<br />

a) Si volem pensar <strong>de</strong> quantes maneres pot haver explicat els acudits, és<br />

tant difícil que no arribem a cap solució. Per tant, no hem <strong>de</strong> buscar una<br />

alternativa més fàcil.<br />

b) Utilitzem la reducció a l’absurd que consisteix en suposar el cas<br />

contrari i observar què passa.<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 23


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Abans <strong>de</strong> començar...<br />

c) En aquest cas seria pensar que no en repeteix cap, és a dir, que en<br />

les 23 setmanes explica 11 acudits com a mínim (<strong>de</strong>ia més <strong>de</strong> 10) sense<br />

repetir-ne cap. Això fa un total d’11 · 23 = 253 acudits.<br />

d) Ja hem arribat a l’absurd, a la contradicció. Si no n’hagués repetit cap<br />

n’hauria explicat 253 <strong>de</strong> diferents, <strong>per</strong>ò tan sols en té 250, <strong>per</strong> tant n’ha<br />

repetit algun.<br />

- Enigmes<br />

No s’ha <strong>de</strong> donar res <strong>per</strong> obvi. Per molt que l’enunciat ens faci creure<br />

alguna cosa, s’han d’analitzar totes les paraules. Moltes vega<strong>de</strong>s la<br />

solució al problema està en el propi enunciat.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 24


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

PROBLEMES DE GEOMETRIA<br />

G1. Guanyador <strong>de</strong> la cursa<br />

Al planeta Circumf tothom camina fent mitges circumferències. Aquest any es<br />

fa una cursa, que comença a Sortida i acaba a Arribada (en línia recta són 32<br />

kilòmetres). A la cursa hi participen 6 corredors. Cada un d’ells farà la cursa <strong>per</strong><br />

un camí diferent, tal com indica el dibuix, i tots tenen la mateixa condició física,<br />

així és que tots corren a la mateixa velocitat. Qui té avantatge <strong>per</strong> guanyar la<br />

cursa?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Sortida<br />

Camí 3<br />

Camí 2<br />

Camí 1<br />

IES Almatà<br />

Arribada<br />

IES Almatà - Balaguer 25


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G2. Càlcul d’àrees<br />

Calcula l’àrea <strong>de</strong> la part ombrejada <strong>de</strong> les següents figures:<br />

a) aquest cas pren mesures amb<br />

l’estri necessari<br />

c)<br />

Crèdit variable<br />

2r<br />

b) Calcula l’àrea <strong>de</strong> la part ombrejada<br />

sabent que l’àrea <strong>de</strong>l triangle gran és<br />

S m 2 .<br />

d) Troba l’àrea <strong>de</strong> la part ombrejada si<br />

el costat <strong>de</strong>l quadrat mesura 10 m.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

e) Troba l’àrea <strong>de</strong> la part més fosca<br />

<strong>de</strong> la figura, si el costat <strong>de</strong>l quadrat<br />

mesura 10 cm.<br />

IDEA: No intentis resoldre el problema<br />

<strong>de</strong> cop, <strong>de</strong>scompon-lo en <strong>problemes</strong><br />

més petits.<br />

r<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 26<br />

f)<br />

C


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G3. La cabra que pastura<br />

a) En Jaume, un pagès <strong>de</strong> Montclar, té una cabra dins d’un tancat quadrat <strong>de</strong><br />

30 metres <strong>de</strong> costat. La cabra està lligada a una <strong>de</strong> les cantona<strong>de</strong>s, amb una<br />

corda <strong>de</strong> 30 metres. Pot pasturar <strong>per</strong> tota la finca? Fes el dibuix!! Quants<br />

metres quadrats <strong>de</strong> su<strong>per</strong>fície pastura?<br />

b) Un dia en Jaume es troba amb en Pep, un pagès <strong>de</strong> Tu<strong>de</strong>la que també té<br />

una cabra, <strong>per</strong>ò ell li diu que la té lligada a un extrem <strong>de</strong>l tancat, <strong>per</strong>ò <strong>per</strong> la part<br />

<strong>de</strong> fora, ja que el tancat és un hort i no vol pas que la cabra es mengi les<br />

verdures. Quants metres quadrats pot pasturar la cabra?<br />

Crèdit variable<br />

30 m<br />

HORT<br />

30 m<br />

30 m<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

c) Però un altre dia es troben al pagès Joan <strong>de</strong> La Donzell. Ell utilitza el sistema<br />

<strong>de</strong>l Pep, i té un hort <strong>de</strong> la mateixa su<strong>per</strong>fície, <strong>per</strong>ò no és quadrat, sinó que<br />

mesura 36m · 25m. Quanta su<strong>per</strong>fície té <strong>per</strong> pasturar aquesta cabra? Altre cop,<br />

fes es dibuix!!<br />

IES Almatà<br />

d) Sabries dir-me quina su<strong>per</strong>fície té <strong>per</strong> pasturar si està lligada a la part<br />

exterior d’un tancat en forma <strong>de</strong> triangle equilàter <strong>de</strong> 9 metres <strong>de</strong> costat, si la<br />

corda li fa 10 metres?<br />

IES Almatà - Balaguer 27


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G4. Distància a l’institut<br />

La Joana i l’Enric van al mateix institut. La Joana viu a 2 quilòmetres <strong>de</strong> l’institut<br />

i l’Enric a 5. A quina distància viuen l’un <strong>de</strong> l’altre?<br />

G5. El parc <strong>de</strong> bombers<br />

Tenim tres pobles, comunicats entre ells <strong>per</strong> unes carreteres molt rectes. Com<br />

que estan en una regió molt seca <strong>de</strong> Catalunya, la Generalitat ha <strong>de</strong>cidit posar<br />

un parc <strong>de</strong> bombers en algun punt d’aquestes tres carreteres. On el posaran<br />

<strong>per</strong> tal que es pugui arribar en el menor temps possible als tres pobles?<br />

Crèdit variable<br />

Miramig<br />

7 km<br />

Miradalt<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

12 km<br />

8 km<br />

G6. L’estany<br />

Una plaça <strong>de</strong> forma circular i <strong>de</strong> 8 metres <strong>de</strong> radi té un estany <strong>de</strong> forma ròmbica<br />

al mig, tal com es veu a la figura. Calcula quant mesura el <strong>per</strong>ímetre <strong>de</strong><br />

l’estany.<br />

IES Almatà<br />

Mirabaix<br />

IES Almatà - Balaguer 28


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G7. Descobrint la fórmula d’Euler<br />

Agafa les peces <strong>de</strong>l Creator, i anem a observar un cas especial <strong>de</strong> poliedres:<br />

els que tenen totes les cares iguals. A aquests poliedres se’ls anomena<br />

poliedres regulars.<br />

Quants en trobes?<br />

Intenta completar la següent taula. Si et falten files les afegeixes, i si te’n<br />

sobren no cal que les utilitzis:<br />

Nom<br />

Forma <strong>de</strong> la<br />

cara<br />

Nombre <strong>de</strong><br />

cares<br />

Nombre <strong>de</strong><br />

vèrtex<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

Nombre<br />

d’arestes<br />

Ja que tens les peces i pots ex<strong>per</strong>imentar, explica <strong>per</strong>què creus que no po<strong>de</strong>n<br />

existir més poliedres regulars, o <strong>per</strong>què no te’n surten més.<br />

Veus alguna relació entre el nombre <strong>de</strong> cares, <strong>de</strong> vèrtex i d’arestes?<br />

T’atreveixes a formular el que va dir fa molts i molts anys el gran matemàtic<br />

anomenat Euler? Si no és així, busca en alguna enciclopèdia i a Internet, la<br />

fórmula d’Euler pels poliedres.<br />

Comprova que funciona <strong>per</strong> tots els poliedres regulars.<br />

Ara busca altres poliedres, que no siguin regulars, i omple una taula com<br />

l’anterior. Funciona també la fórmula d’Euler <strong>per</strong> ells?<br />

IES Almatà - Balaguer 29


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G8. Els poliminós<br />

Els poliminós són unes figures planes (es po<strong>de</strong>n fer amb cartró, dibuixant en un<br />

full, amb peces <strong>de</strong> Creator, ...) forma<strong>de</strong>s <strong>per</strong> la unió <strong>de</strong> quadrats <strong>de</strong> la mateixa<br />

mida.<br />

Si s’uneixen dos quadrats tindrem el dòmino.<br />

De dòmino tan sols n’hi ha una forma ja que les dues que figuren a continuació<br />

són la mateixa el que passa és que està girada:<br />

Crèdit variable<br />

Unint tres quadrats obtenim els triminós, aquí sí que ja n’hi ha més d’un.<br />

Exactament n’hi ha 2, ja que els altres es po<strong>de</strong>n obtenir girant un d’aquests<br />

dos.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Quants quadrats tindrà un tetraminó? I quants n’hi haurà? Observa-ho tu<br />

mateix.<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 30


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

I el pentominó? Per quants quadrats està format? N’hi ha 12 <strong>de</strong> possibles, a<br />

veure si els trobes.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 31


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

Els hexaminós estan formats <strong>per</strong> 6 costats, i tenen una característica especial,<br />

alguns d’ells formen un hexaedre. D’hexaminós n’hi ha 35 <strong>de</strong> possibles, i tan<br />

sols 11 d’ells fan un hexaedre. Escull, <strong>de</strong>ls que hi ha dibuixats a continuació<br />

quin són el <strong>de</strong>senvolupament pla d’un hexaedre.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 32


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G9. Els poliamants<br />

Els poliamants són unes figures planes (es po<strong>de</strong>n fer amb cartró, dibuixant en<br />

un full, amb peces <strong>de</strong> Creator, ...) forma<strong>de</strong>s <strong>per</strong> la unió <strong>de</strong> triangles equilàters<br />

<strong>de</strong> la mateixa mida.<br />

Quan s’uneixen dos triangles equilàters s’obté un diamant. Dibuixa la forma que<br />

té.<br />

Crèdit variable<br />

Els triamants es forment unint tres triangles, dibuixa tots els que trobis.<br />

Els tetramants es formen unint 4 triangles equilàters, dibuixa tots els que trobis i<br />

senyala quins d’ells són el <strong>de</strong>senvolupament pla d’un tetraedre.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

De pentamants n’hi ha 4. Quins són?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 33


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

I així es formen successivament els pentamants, fins arribar als octamants, que<br />

n’hi ha 66.<br />

No vull pas que els dibuixis tots, si no tan sols alguns que formin un octaedre i<br />

alguns que no.<br />

Desenvolupament pla d’un octaedre<br />

Crèdit variable<br />

Altres octominós que no són un <strong>de</strong>senvolupament pla <strong>de</strong> l’octaedre.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 34


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G10. El pagès i la bassa<br />

Un pagès viu en una masia on té una bassa <strong>de</strong> 5 metres <strong>de</strong> costat (igual <strong>de</strong><br />

fonda a tot arreu) <strong>per</strong> guardar l’aigua <strong>de</strong> reg i beguda pel bestiar. Per tal <strong>de</strong><br />

po<strong>de</strong>r entrar a netejar-la quan està buida, el pagès hi fa dues escales <strong>de</strong> ciment<br />

en una cantonada, tal com indica el dibuix.<br />

Crèdit variable<br />

5m<br />

1m<br />

1m<br />

0’5 m<br />

0’5m<br />

Quan la bassa està plena aquestes escales no es veuen. No es <strong>per</strong>d capacitat<br />

d’aigua, <strong>per</strong> tant, quan posa la mateixa quantitat d’aigua que abans, on arriba el<br />

nivell?<br />

G11. Igual <strong>per</strong>ímetre<br />

D’entre tots els rectangles que tenen 1 metre <strong>de</strong> <strong>per</strong>ímetre, quin és el que té<br />

àrea màxima?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

G12. En busca <strong>de</strong>l quadrat <strong>per</strong>dut<br />

Observa aquestes dues figures. Quina és l’àrea <strong>de</strong> la primera figura? I la <strong>de</strong> la<br />

segona? Què passa aquí?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 35<br />

5m


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> geometria<br />

G13. Volum amb un full<br />

Tenen tots els cilindres que es po<strong>de</strong>n construir a partir d’un full DIN A4 el<br />

mateix volum?<br />

Pots tallar el full i enganxar-lo, sempre i quan la figura resultant sigui un cilindre.<br />

G14. El cargolet <strong>per</strong>dut<br />

Un caragol comença a arrossegar-se cap endavant, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> 128<br />

centímetres gira 90 graus cap a la dreta, i continua arrossegant-se 64<br />

centímetres més. Torna a gira 90 graus a la dreta i s’arrossega 32 centímetres,<br />

la meitat d’abans, i així successivament, fins que tan sols s’arrossega un metre.<br />

A quina distància <strong>de</strong>l principi està <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> recórrer el metre final?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 36


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> camins<br />

PROBLEMES DE CAMINS<br />

C1. El camí més curt<br />

A<br />

B<br />

50 m.<br />

C2. Carrers <strong>de</strong> Barcelona<br />

Quin és el camí més curt <strong>per</strong> arribar <strong>de</strong> A a B?<br />

N’hi ha més d’un?<br />

Quant mesura aquet camí?<br />

I si tinguessis una quadrícula 3 x 3?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Aquest és un tros <strong>de</strong>l plànol <strong>de</strong> Barcelona.<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 37


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> camins<br />

Hi ha diverses pàgines web d’Internet, que et <strong>per</strong>meten trobar la distància més<br />

curta entre dos punts dins una ciutat. Jo he estat mirant en una d’aquestes i he<br />

posat les següents da<strong>de</strong>s:<br />

ORIGEN: Gran Via <strong>de</strong> les Corts Catalanes cantonada Carrer Vilamarí<br />

DESTÍ: Carrer València cantonada Carrer Viladomat.<br />

La web m’ha marcat el següent recorregut:<br />

- Continuar pel carrer Vilamarí<br />

- Girar a la dreta pel carrer Diputació<br />

- Girar a l’esquerra pel carrer Entença<br />

- Girar a la dreta pel carrer Aragó<br />

- Finalment, girar a l’esquerra pel carrer Viladomat i arribar al <strong>de</strong>stí<br />

En total m’ha dit que havia <strong>de</strong> caminar 1072 metres.<br />

Creus que hi ha més d’una opció <strong>per</strong> anar <strong>de</strong> l’ORÍGEN al DESTÍ?<br />

Quantes en pots trobar?<br />

Totes tenen la mateixa longitud?<br />

Pots dir quina distància hi ha <strong>de</strong> cantonada a cantonada?<br />

Crèdit variable<br />

C3. Recorregut pel museu<br />

A continuació tens el plànol <strong>de</strong> les sales d’una zona d’un museu:<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Entrada<br />

1 2 3<br />

4 5 6<br />

IES Almatà<br />

7 8 9<br />

Sortida<br />

Troba la manera <strong>de</strong> comptar <strong>de</strong> manera a<strong>de</strong>quada tots els camins que es<br />

po<strong>de</strong>n dibuixar i que vagin <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’entrada fins a la sortida, sense passar 2<br />

cops <strong>per</strong> la mateixa sala.<br />

IES Almatà - Balaguer 38


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> camins<br />

Quants camins hi ha que passin pel màxim d’espai? Quantes sales veus?<br />

Quantes te’n queda <strong>per</strong> veure?<br />

Respon les mateixes preguntes <strong>per</strong> aquesta altra zona <strong>de</strong>l museu:<br />

Entrada<br />

Crèdit variable<br />

Si resulta que les dues zones estan uni<strong>de</strong>s, és a dir, po<strong>de</strong>m anar <strong>de</strong> l’una<br />

l’altra, quants recorreguts diferents podré fer <strong>per</strong> anar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’entrada fins a la<br />

sortida?<br />

Entrada<br />

1 2 3<br />

A B C<br />

D E F Sortida<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

4 5 6<br />

7 8 9<br />

A B C<br />

IES Almatà<br />

D E F Sortida<br />

IES Almatà - Balaguer 39


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> camins<br />

I en aquests altres cassos?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 40


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> nombres<br />

PROBLEMES DE NOMBRES<br />

N1. La vida <strong>de</strong> Diofant<br />

L’Olga vol saber quants anys va viure el matemàtic grec Diofant d’Alexandria.<br />

Però tan sols té una dada, i és la inscripció que hi ha a la seva tomba i que diu<br />

així:<br />

“Aquí van ser enterra<strong>de</strong>s les restes <strong>de</strong> Diofant. Una sisena part <strong>de</strong> la seva vida<br />

correspon a la infantesa, i una dotzena part a l’adolescència. Després <strong>de</strong><br />

transcórrer una setena part més <strong>de</strong> la seva vida, es va casar. Al cap <strong>de</strong> cinc<br />

anys va néixer el seu fill, que va viure la meitat <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong>l pare. Després <strong>de</strong><br />

la mort <strong>de</strong>l fill, Diofant, afligit, buscà consol en la ciència <strong>de</strong>ls nombres. Però<br />

quatre anys més tard, morí.”<br />

Pots ajudar l’Olga a resoldre aquest entrellat?<br />

Crèdit variable<br />

N2. Cobrar en espècies<br />

En Pau fa un tracte amb el seu pare <strong>per</strong> netejar el cotxe. El pare li dóna dues<br />

opcions:<br />

a) Pagar-li 5 euros la primera setmana i, a partir d’aleshores, uns altres 5 euros<br />

més <strong>per</strong> cada setmana seguida que ho continuï fent; és a dir, la segona<br />

setmana cobraria 10 euros, la tercera 15, ...<br />

b) Pagar-li 5 cèntims la primera setmana i a partir d’aleshores doblar-li la<br />

quantitat <strong>de</strong> diners cada setmana seguida que ho continuï fent; és a dir, la<br />

segona setmana cobraria 10 cèntims, la tercera 20 cèntims, ...<br />

En Pau s’ho rumia. Quina opció li convé més si vol treballar 7 setmanes?<br />

Sempre és millor aquesta opció? Calcula-ho a partir <strong>de</strong> 10 setmanes. Pots<br />

indicar-me si l’opció b serà alguna setmana millor que la a? Si és així, a partir<br />

<strong>de</strong> quan?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 41


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> nombres<br />

N3. Arròs <strong>per</strong> sobreviure<br />

Ara fa molts i molts anys un rei xinès va prometre pagar el que <strong>de</strong>manés a<br />

l’inventor <strong>de</strong>l joc d’escacs. L’únic que l’inventor va <strong>de</strong>manar va ser arròs <strong>per</strong><br />

po<strong>de</strong>r tenir menjar <strong>per</strong> ell i la seva família, això sí, d’una manera molt especial:<br />

va <strong>de</strong>manar un gra <strong>per</strong> la primera casella <strong>de</strong>l tauler, dos grans <strong>per</strong> la segona,<br />

quatre grans <strong>per</strong> la tercera, vuit <strong>per</strong> la quarta, i així successivament.<br />

Pots dir-me quants grans li toquen <strong>per</strong> l’última casella <strong>de</strong>l tauler?<br />

Em pots fer una aproximació <strong>de</strong> quan pesarà?<br />

N4. Prohibida la calculadora!!<br />

a) Troba quant sumen les xifres <strong>de</strong>l nombre que resulta d’efectuar l’o<strong>per</strong>ació<br />

següent: 10 99 -99.<br />

b) Quan val la suma <strong>de</strong> les xifres <strong>de</strong>l nombre que resulta d’efectuar l’o<strong>per</strong>ació<br />

10 n -99, si n és un nombre natural més gran que 3?<br />

Crèdit variable<br />

N5. Revista <strong>de</strong>l cor<br />

Un cronista <strong>de</strong> pàgines <strong>de</strong>l cor ha sentit un rumor sobre el cantant <strong>de</strong> moda <strong>de</strong>l<br />

moment. Ho explica a tres <strong>per</strong>sones més, les quals ho expliquen al seu torn a<br />

tres més, i així successivament.<br />

a) A quantes <strong>per</strong>sones ha arribat el rumor al cap <strong>de</strong> cinc comunicacions?<br />

b) A quantes arribarà al cap <strong>de</strong> n comunicacions?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

N6. La darrera xifra<br />

Podries en<strong>de</strong>vinar sense calculadora quina és l’última xifra <strong>de</strong> 6 2504 ? I la <strong>de</strong><br />

9 7056 ?<br />

IES Almatà<br />

N7. El 5 i el 7<br />

Quins nombres puc formar amb els nombres 5 i 7, sumant-los cada un tantes<br />

vega<strong>de</strong>s com vulgui?<br />

N8. Suma <strong>de</strong> nombres<br />

Troba el resultat <strong>de</strong> la suma següent: 1 + 3 + 5 + ... + 999.<br />

Amb l’ajuda d’aquest resultat, em podries dir quin és el resultat d’aquesta altra<br />

suma: 1 + 2 + 3 + ... + 1000? I d’aquesta: 1 + 2 + ... + n?<br />

IES Almatà - Balaguer 42


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> nombres<br />

N9. El pastís rodó<br />

En quantes parts es parteix un pastís rodó quan el tallem n cops? (els talls no<br />

els farem passar tots pel mig, si no que seran talls a l’atzar, i més <strong>de</strong> dos talls<br />

no seran inci<strong>de</strong>nts en un punt <strong>de</strong>l pastís)<br />

N10. Els enters<br />

Quins nombres es po<strong>de</strong>n posar com a suma <strong>de</strong> nombres enters consecutius?<br />

No importa la quantitat <strong>de</strong> nombres que sumem, tan sols importa que siguin<br />

consecutius.<br />

Crèdit variable<br />

N11. El pastís quadrat<br />

Tenim un pastís <strong>de</strong> forma quadrada i el volem partir. Els talls els farem<br />

paral·lels a les vores. Quantes parts po<strong>de</strong>n sortir com a màxim amb dos talls? I<br />

amb tres? Quin és el menor número <strong>de</strong> talls que he <strong>de</strong> fer <strong>per</strong> obtenir 12 parts?<br />

I quantes parts tindrem fent n talls?<br />

N12. Els treballadors <strong>de</strong> l’hotel<br />

En un hotel hi ha 1.000 habitacions i 1.000 treballadors. Cada dia al matí<br />

l’encarregat passa <strong>per</strong> totes les habitacions i obra totes les portes, i així<br />

comença el ritual <strong>de</strong> cada matí. Darrera l’encarregat passen els 1.000<br />

treballadors. Aquests no sabem comptar gaire, així que el primer treballador<br />

sap comptar fins a 1, el segon fins a 2, el tercer fins a 3, i així successivament.<br />

El primer treballador va comptant portes fins a 1, i les que coinci<strong>de</strong>ixin amb el 1,<br />

les tanca (així és que les tanca totes). Darrera seu, el 2 va comptant fins a dos<br />

(1, 2), i totes les portes que coinci<strong>de</strong>ixin amb dos, les obra. El tercer, darrera<br />

<strong>de</strong>l 2, va comptant fins a 3 (1,2,3) i totes les portes que coinci<strong>de</strong>ixin amb el tres,<br />

si estan obertes les tanca, i si estan tanca<strong>de</strong>s les obra. I així fins que passa<br />

l’últim treballador.<br />

Troba alguna manera <strong>de</strong> dir-me quines portes estaran obertes i quines estaran<br />

tanca<strong>de</strong>s al final <strong>de</strong>l ritual.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 43


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> nombres<br />

N13. La balança<br />

a) Tenim una balança <strong>de</strong> dos plats. En un plat<br />

posarem el que volem pesar (en quilos), i a l’altre<br />

plat posarem els pesos <strong>per</strong> pesar-ho. Quin és el<br />

mínim nombre <strong>de</strong> pesos diferents que necessites<br />

si volem fer pesa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fins a 50 quilos?<br />

b) I en el cas que poguéssim posar pesos als dos<br />

plats <strong>de</strong> la balança?<br />

N14. Fem un creuer<br />

Tres embarcacions realitzen un creuer. La segona embarcació inverteix 2<br />

vega<strong>de</strong>s més <strong>de</strong> temps que la primers i 2 vega<strong>de</strong>s menys que la tercera. La<br />

tercera triga 30 dies més que la primera. Quant dura cada creuer?<br />

Crèdit variable<br />

N15. Cistell d’ous<br />

L’Adrià té sis cistells d’ous. N’hi ha alguns que contenen ous <strong>de</strong> gallina i els<br />

altres d’ànega. A les cistelles hi ha 6, 12, 14, 15, 23 i 29 ous. L’Adrià diu: “Si<br />

venc aquest cistell em quedarà el doble d’ous <strong>de</strong> gallina que d’ànega”. De quin<br />

cistell ens parla l’Adrià?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 44


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

PROBLEMES DE RECOMPTE<br />

R1. Recompte <strong>de</strong> quadrats<br />

Quants quadrats hi ha en una quadrat dividit en caselles iguals (2x2 caselles)?<br />

Quants quadrats hi ha en una quadrat dividit en 3x3 caselles?<br />

I en un quadrat dividit en 4x4?<br />

Crèdit variable<br />

Observa que un quadrat <strong>de</strong> 2x2 està format <strong>per</strong> 4 quadrats petits i un quadrat<br />

gran.<br />

Compta quants quadrats hi ha a la figura <strong>de</strong> 3x3. Ara en tindràs molts més.<br />

Caldrà trobar un mèto<strong>de</strong> <strong>per</strong> no <strong>de</strong>scomptar-te.<br />

Observa la taula i omple les caselles.<br />

Dimensió<br />

Nombre <strong>de</strong> quadrats<br />

<strong>de</strong>l quadrat 1x1 2x2 3x3 4x4 Total<br />

1x1<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

2x2<br />

3x3<br />

4x4<br />

Digues sense comptar-los, quants quadrats té un quadrat dividit en 5x5<br />

caselles.<br />

Digues sense comptar-los quants quadrats té un quadrat dividit en 6x6<br />

caselles.<br />

I en un quadrat 10x10?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 45


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

Pots ajudar-te <strong>de</strong>l següent engraellat:<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 46


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R2. Recompte <strong>de</strong> triangles<br />

Digues quants triangles hi ha a la xarxa <strong>de</strong> la figura:<br />

- Quants tenen un vèrtex cap amunt?<br />

- Quants el tenen cap avall?<br />

Per comptar dins d’una figura complexa has <strong>de</strong> utilitzar un mèto<strong>de</strong> organitzat:<br />

a) Primerament comptem els triangles d’una unitat <strong>de</strong> costat. Quants triangles<br />

hi ha?<br />

b) Després <strong>de</strong> dues unitats <strong>de</strong> costat. Quants n’hi ha?<br />

c) Fes servir el mateix procediment <strong>per</strong> comptar els <strong>de</strong> 3, 4, 5, ,,,,, unitats <strong>de</strong><br />

costat.<br />

d) Farem una taula <strong>per</strong> comptar els triangles que hi ha amb el vèrtex cap<br />

amunt.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Grandària<br />

<strong>de</strong>l<br />

triangle<br />

Nombre<br />

<strong>de</strong><br />

triangles<br />

1 2 3 4 5 6 7 8 Total<br />

IES Almatà<br />

e) Farem una altra taula <strong>per</strong> comptar els que tenen el vèrtex cap avall.<br />

Grandària<br />

<strong>de</strong>l triangle<br />

Nombre <strong>de</strong><br />

triangles<br />

1 2 3 4 Total<br />

IES Almatà - Balaguer 47


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

f) A partir d’aquestes taules ja pots donar resposta a l’enunciat.<br />

Troba un sistema <strong>per</strong> a po<strong>de</strong>r saber el nombre <strong>de</strong> triangles que pot tenir<br />

qualsevol xarxa triangular equilàtera.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 48


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R3. El mosaic <strong>de</strong> la plaça<br />

Aquest mosaic està format <strong>per</strong> rajoles blanques i grises. La seva amplada és<br />

<strong>de</strong> 9 rajoles.<br />

Si en lloc d’aquest mosaic en tinguéssim un d’amplada <strong>de</strong> 135 rajoles, quantes<br />

rajoles tindria en total?<br />

Crèdit variable<br />

Apunta aquí les primeres i<strong>de</strong>es que et vinguin al cap <strong>per</strong> començar a resoldre<br />

aquest problema.<br />

Què necessites?<br />

Pot ser que en lloc <strong>de</strong> 135 rajoles <strong>de</strong> costat en tingui 150?<br />

Intenta dir-me una fórmula <strong>per</strong> si en lloc <strong>de</strong> tenir 135 rajoles en tens “n”. A això<br />

se li diu fórmula general.<br />

Explica tot el procediment que has seguit.<br />

Pots trobar més d’un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> resolució d’aquest problema?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 49


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R4. Piló <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s<br />

Observa la sèrie següent, feta amb mone<strong>de</strong>s:<br />

Alçada:<br />

a) Compta quantes mone<strong>de</strong>s hi ha en cada figura. Posa els resultats que vas<br />

obtenint en una taula:<br />

Crèdit variable<br />

Alçada<br />

Mone<strong>de</strong>s<br />

1 2 3 4<br />

b) Quantes mone<strong>de</strong>s necessitaries <strong>per</strong> a construir la figura <strong>de</strong> la posició 10? I<br />

<strong>de</strong> la posició 20?<br />

c) Quantes mone<strong>de</strong>s necessites <strong>per</strong> fer una figura d’alçada n?<br />

d) Pot ser que <strong>per</strong> fer una figura d’aquestes utilitzi 30 mone<strong>de</strong>s? Si és que sí,<br />

quina alçada tindrà? Si és que no, quantes mone<strong>de</strong>s en falten o en sobren?<br />

e) Pot ser que <strong>per</strong> fer una figura d’aquestes utilitzi 25 mone<strong>de</strong>s? Si és que sí,<br />

quina alçada tindrà? Si és que no, quantes mone<strong>de</strong>s en falten o en sobren?<br />

f) Pot ser que <strong>per</strong> fer una figura d’aquestes utilitzi 400 mone<strong>de</strong>s? Si és que sí,<br />

quina alçada tindrà? Si és que no, quantes mone<strong>de</strong>s en falten o en sobren?<br />

g) Pot ser que <strong>per</strong> fer una figura d’aquestes utilitzi 500 mone<strong>de</strong>s? Si és que sí,<br />

quina alçada tindrà? Si és que no, quantes mone<strong>de</strong>s em falten o em sobren?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 50


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R5. Creu <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s<br />

Observa la sèrie següent, està feta amb mone<strong>de</strong>s.<br />

Quantes mone<strong>de</strong>s necessitaràs <strong>per</strong> a construir la figura <strong>de</strong> la posició 10? I <strong>de</strong> la<br />

posició 20?<br />

1<br />

2 3<br />

Crèdit variable<br />

Digues quantes mone<strong>de</strong>s caldran <strong>per</strong> fer la figura <strong>de</strong> la posició 100.<br />

Quantes mone<strong>de</strong>s necessito <strong>per</strong> fer la figura que es troba a la posició n?<br />

Quina posició correspon a la figura màxima que es pot construir amb 10.000<br />

mone<strong>de</strong>s?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 51


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R6. El mosaic <strong>de</strong>l palau<br />

El terra <strong>de</strong>l passadís d’un palau s’enrajola amb el mosaic format <strong>per</strong> rajoles<br />

hexagonals fosques, envolta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> rajoles <strong>de</strong> la mateixa forma <strong>de</strong> color més<br />

clar, tal com es mostra al dibuix.<br />

Crèdit variable<br />

Omple una taula amb diferents exemples senzills i estudia els resultats.<br />

Rajoles fosques 1 2 3 4<br />

Rajoles clares 6 11<br />

Calcula quantes rajoles clares es necessiten <strong>per</strong> envoltar-ne 7 <strong>de</strong> fosques.<br />

No busquis directament la relació entre el nombre <strong>de</strong> rajoles negres i les grises,<br />

si no que mira quin procediment segueixes en anar afegint una rajola negra<br />

cada cop.<br />

Calcula quantes rajoles clares es necessiten <strong>per</strong> envoltar 100 rajoles fosques.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Respon les mateixes qüestions amb aquests dos altres mo<strong>de</strong>ls<br />

d’enrajolat.<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 52


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R7. L’escala<br />

Observa la sèrie d’escales següent:<br />

llistó<br />

1 2 3 4<br />

Omple la taula següent que indica quants llistons es necessiten segons els<br />

esglaons <strong>de</strong> l’escala:<br />

Crèdit variable<br />

Esgraons 1 2 3 4 5 6 10 21<br />

Llistons<br />

Has trobat la fórmula general <strong>per</strong> po<strong>de</strong>r calcular quan tenim n esgraons?<br />

Utilitza-la <strong>per</strong> comptar quants llistons necessitem <strong>per</strong> fer una escala <strong>de</strong> 130<br />

esgraons.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Ara vull modificar l’escala, ja que en ser tant alta em trobo insegura al<br />

capdamunt, <strong>per</strong> això he <strong>de</strong>cidit posar-hi uns llistons <strong>de</strong> la següent manera <strong>per</strong><br />

po<strong>de</strong>r-m’hi agafar.<br />

llistó<br />

1 2 3 4<br />

IES Almatà<br />

Em pots dir quina és ara la forma general <strong>de</strong>ls llistons que necessitem <strong>per</strong><br />

construir la nova escala?<br />

IES Almatà - Balaguer 53


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R8. Castell <strong>de</strong> cartes<br />

Observa aquest castell <strong>de</strong> cartes <strong>de</strong> tres pisos. Per<br />

po<strong>de</strong>r construir-lo necessites 15 cartes. Quantes cartes<br />

necessitaries <strong>per</strong> construir un castells <strong>de</strong> 5 pisos? I <strong>per</strong><br />

fer-ne un <strong>de</strong> 10?<br />

R9. Les formigues<br />

En un jardí hi ha un formiguer. En aquest formiguer, les 16777216 formigues<br />

que hi viuen han fet uns passadissos subterranis. La forma <strong>de</strong> caminar <strong>per</strong><br />

aquests passadissos és la següent: <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l principi, quan troben un<br />

encreuament, la meitat <strong>de</strong> les formigues van cap a la dreta i la meitat cap a<br />

l’esquerra. Quantes formigues arriben a cada punt B1, B2, ... B25?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 54<br />

B1<br />

B2<br />

B3<br />

B4<br />

B5<br />

B6<br />

B7<br />

B8<br />

B9<br />

B10<br />

B11<br />

B12<br />

B13<br />

B14<br />

B15<br />

B16<br />

B17<br />

B18<br />

B19<br />

B20<br />

B21<br />

B22<br />

B23<br />

B24<br />

B25


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R10. Els llumins<br />

a) Quants llumins es necessiten <strong>per</strong> fer un quadrat?<br />

b) Quants llumins es necessiten <strong>per</strong> fer una quadrícula 2 x 2?<br />

c) Quants llumins es necessiten <strong>per</strong> fer una quadrícula 10 x 10?<br />

d) Busca la fórmula que et doni el número <strong>de</strong> llumins que necessites <strong>per</strong> fer una<br />

quadrícula <strong>de</strong> n x n quadrats.<br />

Crèdit variable<br />

e) Quants llumins necessitarem <strong>per</strong><br />

construir una figura com aquesta <strong>per</strong>ò <strong>de</strong><br />

100 pisos?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

f) Quants llumins necessitarem <strong>per</strong> construir una<br />

figura com aquesta <strong>per</strong>ò <strong>de</strong> 100 pisos?<br />

g) Amb 375.750 llumins, quants pisos po<strong>de</strong>m fer?<br />

I amb 10 6 llumins, quants pisos po<strong>de</strong>m fer? Ens<br />

en sobra algun?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 55


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R11. Cares pinta<strong>de</strong>s<br />

Pintem un cub <strong>de</strong> color negre, i <strong>de</strong>sprés el tallem en 3 x 3 x 3 = 27 cubs més<br />

petits. Quants cubs tindrem...<br />

a) Amb una cara pintada<br />

b) Amb dues cares pinta<strong>de</strong>s<br />

c) Amb tres cares pinta<strong>de</strong>s<br />

d) Sense cap cara pintada<br />

Ara fem el mateix tallant el cub en 4 x 4 x 4 = 64 cubs petits.<br />

e) Amb una cara pintada<br />

f) Amb dues cares pinta<strong>de</strong>s<br />

g) Amb tres cares pinta<strong>de</strong>s<br />

h) Sense cap cara pintada<br />

Crèdit variable<br />

i) Busca la fórmula <strong>per</strong> trobar el nombre <strong>de</strong> cubs petits<br />

amb cares pinta<strong>de</strong>s d’un cub gran partit en n x n x n cubs<br />

petits.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

R12. Trenquem el cub<br />

Tenim un cert nombre <strong>de</strong> cubs <strong>de</strong> fusta petits, tots iguals, i amb ells muntem un<br />

cub més gran (sense que sobri cap cub petit). Pintem algunes cares d’aquest<br />

cub més gran i el <strong>de</strong>smuntem, recu<strong>per</strong>ant els cubs petits. Llavors ens adonem<br />

que hi ha 24 cubs que no estan pintats. Quants cubs petits hi ha en total i<br />

quines cares <strong>de</strong>l cub gran han estat pinta<strong>de</strong>s?<br />

IES Almatà<br />

R13. La font<br />

Vores S.L. és una empresa encarregada <strong>de</strong> fer el <strong>per</strong>ímetre <strong>de</strong> seguretat <strong>de</strong> les<br />

fonts municipals. És a dir, es <strong>de</strong>dica a envoltar les fons construï<strong>de</strong>s a les ciutats<br />

d’unes rajoles especials que no rellisquen. Tenen una secció que es <strong>de</strong>dica a<br />

les fonts quadra<strong>de</strong>s, i tan sols utilitzen rajoles quadra<strong>de</strong>s d’un metre <strong>de</strong> costat.<br />

Avui han rebut un encàrrec d’una <strong>per</strong> una font quadrada <strong>de</strong> 132 metres <strong>de</strong><br />

costat. Quantes rajoles necessitaran?<br />

IES Almatà - Balaguer 56


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

Per no estar dibuixant i comptant sempre cada nou encàrrec, el gerent <strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong>partament ha trobat una formuleta que dóna sempre el nombre <strong>de</strong> rajoles<br />

exactes que es necessiten <strong>per</strong> una font quadrada n x n. Quina fórmula ha<br />

trobat?<br />

R14. Quina calor<br />

Quantes rajoles d’un metre <strong>de</strong> costat<br />

necessito <strong>per</strong> envoltar una piscina<br />

com aquesta?<br />

I si és com aquesta?<br />

Crèdit variable<br />

En els dos cassos, cada quadrat mesura un metre <strong>de</strong> costat.<br />

Dibuixa altres piscines semblants a la primera figura.<br />

Troba una fórmula <strong>per</strong> calcular la quantitat <strong>de</strong> rajoles que envolten aquestes<br />

piscines semblants a la primera.<br />

R15. La terrassa<br />

Imagineu que volem enrajolar una terrassa rectangular <strong>de</strong> 6,4 metres <strong>per</strong> 4<br />

metre <strong>de</strong> costat. Volem gastar el mínim possible, així és que anem a mirar<br />

preus a una fàbrica que fan liquidació <strong>per</strong> tancament. I ens donen la següent<br />

tarifa:<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

20 cm<br />

Tipus <strong>de</strong><br />

rajola<br />

20 cm<br />

20 cm<br />

40 cm<br />

40 cm<br />

Existències 300 250 100 125<br />

Preu unitari<br />

en cèntims<br />

IES Almatà<br />

30 50 95 75<br />

a) Quina <strong>de</strong> les quatre rajoles creus que és la més econòmica? Or<strong>de</strong>na-les <strong>de</strong><br />

més barata a més cara.<br />

IES Almatà - Balaguer 57


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

b) Calcula els metres quadrats que hi ha <strong>de</strong> cada una <strong>de</strong> les existències <strong>per</strong><br />

separat.<br />

c) Fes una proposta <strong>per</strong> enrajolar la terrassa usant diferents mo<strong>de</strong>ls. Fes un<br />

dibuix <strong>de</strong> com quedaria i fes el càlcul <strong>de</strong>l cost.<br />

R16. Ben recte<br />

Compta el número <strong>de</strong> rectes que passen <strong>per</strong> n punts que no estan alineats.<br />

R17. Forats al cub<br />

El cub que tens a continuació està format <strong>per</strong> cubs unitaris, <strong>per</strong>ò se n’han extret<br />

alguns, que van <strong>de</strong>s d’una cara fins a la seva oposada. Es veu quins s’han tret<br />

<strong>per</strong>què ha quedat un forat negre. Quants cubs petits s’han tret i quants en<br />

que<strong>de</strong>n al cub <strong>de</strong> la imatge?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 58


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R18. Una <strong>de</strong> torres<br />

Fem torres com les que hi ha a continuació.<br />

Si po<strong>de</strong>m disposar <strong>de</strong> 32.000 cubs, podrem construir una torre que tingui 200<br />

pisos?<br />

Crèdit variable<br />

R19. Quants cubs!<br />

Calcula quants cubs es necessiten <strong>per</strong> fer una torre com la que es mostra <strong>per</strong>ò<br />

<strong>de</strong> 100 pisos d’alçada.<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

R20. Deixar <strong>de</strong> fumar<br />

Un home que fuma cigars sense filtre <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix no comprar-ne més cigars i<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar. Mira les seves reserves i veu que li que<strong>de</strong>n 27 cigars. Quan ja<br />

els ha acabat, veu que amb tres burilles pot fer un altre cigar, <strong>de</strong> manera que<br />

continua fumant fins que només li queda una burilla. Quants cigars haurà fumat<br />

en total?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 59


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> recompte<br />

R21. El tèrmits<br />

Els tèrmits estan fent estralls a la taula <strong>de</strong>l menjador <strong>de</strong> casa meva. És una<br />

taula quadrada com la que es mostra al dibuix.<br />

Aquest forat <strong>de</strong>l<br />

mig tant gran és<br />

el que em van<br />

fer el primer dia<br />

Primer dia<br />

Però el segon<br />

dia ja me<br />

l’havien <strong>de</strong>ixat<br />

així!!!<br />

Crèdit variable<br />

Segon dia<br />

Cada dia que passa es mengen el quadrat central, un cop dividit prèviament el<br />

quadrat original en uns altres nou quadrats iguals entre ells, <strong>per</strong>ò més petits.<br />

Quants quadrats, <strong>per</strong> petits que siguin, en menjaran els tèrmits el <strong>de</strong>sè dia?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 60


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

PROBLEMES DE LÒGICA<br />

L1. Noms i colors<br />

La Blanca, la Rosa i la Mar es troben pel carrer i comenten:<br />

“Quina casualitat! Resulta que avui ens hem posat tres jerseis <strong>de</strong>ls colors <strong>de</strong>ls<br />

nostres noms, <strong>per</strong>ò cap <strong>de</strong> nosaltres s’ha vestit <strong>de</strong>l mateix color <strong>de</strong>l seu nom.”<br />

Amb aquest comentari, podries dir-me <strong>de</strong> quin color porta el jersei cada noia?<br />

L2. Amigues i germans<br />

Tres amigues, la Marta, la Sandra i la Laura, tenen un germà cadascuna. Amb<br />

el temps, cada noia acaba sortint amb el germà d’una <strong>de</strong> les seves amigues.<br />

Un dia la Marta es troba amb el germà <strong>de</strong> la Sandra i li diu: “Mira! Ahir vaig anar<br />

al cinema amb la teva parella.”<br />

Pots saber com estan forma<strong>de</strong>s les parelles?<br />

Crèdit variable<br />

L3. El sopar<br />

Quatre parelles van a sopar plega<strong>de</strong>s a un restaurant. Per ordre alfabètic, els<br />

homes es diuen: Enric, Francesc, Guillem i Humbert, i les seves dones es<br />

diuen: Alba, Blanca, Carme i Dora.<br />

L’Alba està casada amb el Guillem i la Carme és germana d’en Francesc.<br />

L’Humbert es va casar amb la Carme, <strong>per</strong>ò es va divorciar i no és el seu marit<br />

actual. La Dora té 4 germans, <strong>per</strong>ò el seu marit és fill únic.<br />

Qui és el marit <strong>de</strong> la Blanca?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

L4. Els tres germans<br />

El Marc és el més gran <strong>de</strong> tres germans que, quan el lleven, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen mentir<br />

o dir la veritat durant tot el dia. Avui han dit el següent:<br />

- El germà A diu: “Jo sóc l’Albert i, a més a més, sóc el més gran <strong>de</strong> tots<br />

tres.”<br />

- El germà B diu: “A està mentint. Jo sóc l’Albert.”<br />

- El germà C diu: ”Jo sóc l’Albert.”<br />

Quin <strong>de</strong>ls tres germans és el Marc?<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 61


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L5. Els espies<br />

El carrer Espieta hi ha quatre cases on viuen 4 espies, cadascun amb una<br />

gavardina <strong>de</strong> diferent color. Les 4 cases també són <strong>de</strong> colors diferents. I els 4<br />

espies han trobat una pista diferent sobre l’assassinat d’un client seu. Podries<br />

fer tu d’espia i lligar cada espia amb la pista, el color <strong>de</strong> la casa i el color <strong>de</strong> la<br />

gavardina?<br />

- L’espia <strong>de</strong> la gavardina carabassa viu a la dreta <strong>de</strong>l <strong>de</strong> la gavardina<br />

vermella.<br />

- En Pere viu a la casa marró<br />

- L’espia que té la pista <strong>de</strong>l motiu viu dues cases més enllà <strong>de</strong> l’espia <strong>de</strong> la<br />

gavardina groga<br />

- La casa grisa i la casa violeta són els extrems <strong>de</strong>l carrer.<br />

- En Jordi viu a la casa violeta.<br />

- L’espia blau viu entre el que té la pista <strong>de</strong>l motiu i el que té la pista <strong>de</strong>l<br />

guant.<br />

- En Joan té la pista <strong>de</strong> l’arma.<br />

- L’espia <strong>de</strong> la gavardina groga i el <strong>de</strong> la gavardina blava són veïns.<br />

- La casa verda és a la dreta <strong>de</strong> la casa marró<br />

- En Josep és veí <strong>de</strong> l’habitant <strong>de</strong> la casa violeta<br />

- Algú té una pista <strong>de</strong>l lloc.<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

L6. L’humorista<br />

Un famós humorista actua cada dimarts en un programa <strong>de</strong> televisió i explica<br />

més <strong>de</strong> 10 acudits. Si ha actuat 23 setmanes consecutives i té un re<strong>per</strong>tori <strong>de</strong><br />

250 acudits diferents, <strong>de</strong>mostra que alguna setmana ha repetit algun acudit.<br />

IES Almatà<br />

L7. Els telèfons<br />

Es trien 11 números <strong>de</strong> telèfon com a guanyadors d’un sorteig a la televisió.<br />

Demostra que almenys dos d’aquestos números acaben en la mateixa xifra.<br />

IES Almatà - Balaguer 62


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L8. El dictat<br />

A la classe som 30 alumnes. L’altre dia, a la classe <strong>de</strong> català, vam fer un dictat i<br />

el Quim va fer 12 faltes d’ortografia i va ser el que en va fer més. Es pot<br />

assegurar, amb aquestes da<strong>de</strong>s, que tres alumnes <strong>de</strong> la classe van tenir el<br />

mateix nombre <strong>de</strong> faltes?<br />

L9. La suma <strong>de</strong>ls nombres<br />

Tria tres nombres enters positius i diferents que sumin 19. Demostra que<br />

almenys un <strong>de</strong>ls tres és més gran o igual que 8<br />

L10. De restaurant<br />

El restaurant <strong>de</strong> Ca l’Emília té 95 taules i 476 cadires. Po<strong>de</strong>m assegurar que en<br />

una taula hi ha sis cadires o més?<br />

Crèdit variable<br />

L11. Simbologia<br />

A continuació cada xifra <strong>de</strong> l’1 al 9 s’ha substituït <strong>per</strong> un símbol. Desxifra quin<br />

símbol correspon a cada nombre.<br />

+ =<br />

+ =<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

· =<br />

· =<br />

+ =<br />

+ =<br />

IES Almatà<br />

= = =<br />

= = =<br />

IES Almatà - Balaguer 63


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L12. El panell <strong>de</strong>ls nombres<br />

El següent panell està format <strong>per</strong> 12 peces com aquesta:<br />

Completa’n els forats amb nombres. Per obtenir-los, has <strong>de</strong> fer servir la regla<br />

següent: el nombre que està a dins <strong>de</strong>l quadrat es multiplica <strong>per</strong> ell mateix i el<br />

resultat, que és <strong>de</strong> dues xifres (la primera mai no pot ser zero), s’escriu als<br />

triangles adjacents a aquest quadrat.<br />

Crèdit variable<br />

La suma <strong>de</strong>ls nombres <strong>de</strong> cada columna formada <strong>per</strong> triangles dóna com a<br />

resultat els totals que s’indiquen al final <strong>de</strong> cada una. A més a més, la suma<br />

<strong>de</strong>ls nombres <strong>de</strong> cada una <strong>de</strong> les tres columnes forma<strong>de</strong>s <strong>per</strong> quadrats és<br />

idèntica. Quant val la suma?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

1<br />

8<br />

4 7 9<br />

5<br />

1<br />

6<br />

IES Almatà<br />

13 37<br />

36 18<br />

IES Almatà - Balaguer 64<br />

4<br />

3<br />

4<br />

1


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L13. Encreuats <strong>de</strong> quatre lletres<br />

En aquest entreteniment has <strong>de</strong> situar en les caselles bui<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l tauler les<br />

dotze paraules següents, sempre d’esquerra a dreta i <strong>de</strong> dalt a baix:<br />

ÀREA<br />

BASE<br />

CINC<br />

ZERO<br />

ONZE<br />

TRES<br />

RADI<br />

CARA<br />

EURO<br />

SUMA<br />

VUIT<br />

TONA<br />

Cal que tinguis en compte que <strong>per</strong> trobar les lletres es parteix <strong>de</strong>l nombre<br />

corresponent: A=1, B=2, ..., Z=26.<br />

En els nombres <strong>de</strong> les caselles <strong>de</strong>limita<strong>de</strong>s <strong>per</strong> una línia més gruixuda<br />

s’obtenen sabent que cada un és el factor d’un producte el resultat <strong>de</strong>l qual<br />

està a la casella contigua <strong>de</strong>l tauler, mentre que l’altre factor es troba a l’altra<br />

casella contigua al resultat. Per exemple:<br />

5<br />

E<br />

→ →<br />

60<br />

12 60<br />

L 60<br />

Crèdit variable<br />

380 285 75 30<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

18 45 5 5<br />

54 198 22 3<br />

IES Almatà<br />

78 300 400 1<br />

E<br />

IES Almatà - Balaguer 65


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L14. Caragol treu banya<br />

Al fons d’un pou hi ha un caragol que vol sortir-ne. El pou fa 100 metres <strong>de</strong><br />

profunditat, i el caragol és a baix <strong>de</strong> tot. Cada dia el caragol puja <strong>per</strong> la paret, 5<br />

metres; <strong>per</strong>ò quan arriba la nit, mentre dorm en rellisca un. Al cap <strong>de</strong> quants<br />

dies pot sortir <strong>de</strong>l pou el caragol?<br />

L15. El rellotge digital<br />

En un dia sencer, durant quant temps apareix un número 9 en un rellotge<br />

digital? (no importa el lloc on estigui).<br />

I el número 2?<br />

Crèdit variable<br />

L16. El lleter<br />

Un lleter té dues gerres <strong>per</strong> po<strong>de</strong>r mesurar qualsevol quantitat <strong>de</strong> llet que li<br />

<strong>de</strong>mana la gent. Aquestes gerres són <strong>de</strong> 3 i 5 litres. Creus que ho podrà fer?<br />

a) Com mesurarà 18 litres?<br />

b) Com mesurarà 7 litres?<br />

c) Com mesurarà 4 litres?<br />

d) Com creus que mesurarà qualsevol quantitat amb les dues gerres?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

L17. Gol d’handbol<br />

Els cinc equips d’handbol <strong>de</strong>l la província <strong>de</strong> Lleida que estan a la mateixa<br />

categoria han fet una lligueta. L’àrbitre tenia anotats tots els partits que havia<br />

guanyat, empatat i <strong>per</strong>dut cada equip. Però es va <strong>de</strong>ixar el pa<strong>per</strong> als pantalons<br />

<strong>de</strong> l’arbitratge i els va rentar. En va po<strong>de</strong>r recu<strong>per</strong>ar una part, la que mostra la<br />

taula següent. Podries completar-la? Per cada partit guanyat l’equip obté 2<br />

punts i <strong>per</strong> cada empat 1.<br />

IES Almatà<br />

Partits Punts<br />

Equip Total Lloc<br />

Jugats Guanyats Empatats Perduts Guanyats Empatats<br />

A 8 4 1 3 8 1 9<br />

B 8 1 2<br />

C 8 1 2<br />

D 8 2 <strong>2n</strong><br />

E 8 1 6<br />

IES Almatà - Balaguer 66


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes <strong>de</strong> lògica<br />

L18. Els cubs<br />

Construeix 4 piles <strong>de</strong> cubs usant-ne 20, <strong>de</strong> tal manera que primera pila tingui 4<br />

cubs més que la segona, aquesta un cub menys que la tercera, i la quarta el<br />

doble <strong>de</strong> la segona.<br />

L19. El raïm<br />

Del ram <strong>de</strong> la primera figura has <strong>de</strong> passar a la segona movent tan sols tres<br />

grans <strong>de</strong> raïm.<br />

Crèdit variable<br />

L20. Totxana<br />

Una totxana pesa 4 quilos. Quan pesarà una totxana més petita en que tots els<br />

costats s’han reduït a la meitat?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 67


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Enigmes<br />

ENIGMES<br />

E1. Seguretat nocturna<br />

El guàrdia nocturn d’una fàbrica adverteix al seu director que no utilitzi<br />

l’ascensor <strong>per</strong>què ha nit passada va somiar que es <strong>de</strong>spenjava aparatosament.<br />

Pocs dies <strong>de</strong>sprés, passa aquest acci<strong>de</strong>nt i el director, molt agraït, li dóna una<br />

bona propina <strong>per</strong> haver-li salvat la vida i el <strong>de</strong>spatxa. Per què?<br />

E2. La tempesta<br />

Fa un temps a Albacete es va originar una gran tempesta a mitjanit. És possible<br />

que 72 hores <strong>de</strong>sprés hi fes un temps assolellat?<br />

Crèdit variable<br />

E3. El gat negre<br />

Un automòbil <strong>de</strong> color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no<br />

té fanals, on cap casa hi té els llums encesos. De sobte se li creua un gat<br />

negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar?<br />

E4. Les bombetes<br />

A la primera planta d’un habitatge tenim tres bombetes i a la planta baixa, tres<br />

interruptors. Cada interruptor encén una bombeta. Com po<strong>de</strong>m saber, pujant<br />

només una vegada al primer pis, quin interruptor encén cada bombeta?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

E5. Quina gana!<br />

Per què és impossible menjar-se dos pastissos en <strong>de</strong>jú?<br />

E6. La frontera<br />

Un gall pon un ou al cim d’una muntanya que fa <strong>de</strong> frontera entre Espanya i<br />

França. Cap a quin país caurà l’ou?<br />

IES Almatà<br />

E7. Problemes <strong>de</strong> família<br />

Qui és la germana <strong>de</strong> la meva germana que no és la meva germana?<br />

IES Almatà - Balaguer 68


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Enigmes<br />

E8. La pilota<br />

Com s’ha <strong>de</strong> llençar una pilota <strong>per</strong>què quan arribi a una certa distància s’aturi<br />

sense xocar amb cap obstacle i immediatament retroce<strong>de</strong>ixi en sentit contrari al<br />

que duia?<br />

E9. L’avió<br />

Un avió s’estavella a la frontera d’Estats Units i Canadà. A quin país han<br />

d’enterrar els su<strong>per</strong>vivents?<br />

E10. Mone<strong>de</strong>s antigues<br />

Un arqueòleg que efectuava excavacions en un lloc pro<strong>per</strong> a Roma va trobar<br />

una caixa enterrada al costat d’unes restes <strong>de</strong> guerres molt antigues. Un cop<br />

oberta la caixa, hi va trobar algunes mone<strong>de</strong>s, i en una d’elles s’hi podia llegir<br />

<strong>de</strong> manera molt borrosa, i amb el text ja traduït: any 354 abans <strong>de</strong> Crist. Les<br />

mone<strong>de</strong>s i altres objectes <strong>de</strong> la troballa els van portar al museu arqueològic. El<br />

director <strong>de</strong>l museu se’ls va treure <strong>de</strong> sobre dient-los que les mone<strong>de</strong>s eren<br />

falses. Com ho va po<strong>de</strong>r saber tan sols amb un cop d’ull?<br />

Crèdit variable<br />

E11. Dolç<br />

Un pastisser rep 3 paquets amb 100 caramels cada un. En un hi ha 100<br />

caramels <strong>de</strong> menta, en un altre 100 caramels <strong>de</strong> llimona i en l’altre 50 <strong>de</strong> menta<br />

i 50 <strong>de</strong> llimona. Casa paquet porta una etiqueta <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> bossa que és<br />

(Menta, Llimona, Barreja), <strong>per</strong>ò el repartidor li diu que totes les etiquetes estan<br />

equivoca<strong>de</strong>s. El pastisser, en lloc d’enfadar-se moltíssim, li diu que és igual,<br />

treu un caramel d’un <strong>de</strong>ls paquets i diu que ja sap com han d’anar les etiquetes.<br />

El repartidor es queda <strong>de</strong> pedra. Com ho ha pogut saber?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

E12. Ping-pong<br />

La Júlia i l’Anna juguen a ping-pong al jardí i els cau la pilota en un forat al terra<br />

<strong>de</strong> ciment que el seu pare havia fet <strong>per</strong> posar-hi un para-sol. El forat és tant<br />

estret que no els cap la mà i no arriben a agafar-la. Com la po<strong>de</strong>n aconseguir<br />

sense fer-la malbé?<br />

IES Almatà - Balaguer 69


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Enigmes<br />

E13. Dibuixant<br />

Un dibuixant, a causa <strong>de</strong>l seu caràcter <strong>de</strong>spistat i oblidadís, cada dia <strong>per</strong>d el<br />

doble nombre <strong>de</strong> llapis que el dia anterior, Va <strong>per</strong>dre tots els d’una capsa en<br />

vint-i-tres dies. Quants dies tardarien dos dibuixants, amb el mateix grau <strong>de</strong><br />

distracció a <strong>per</strong>dre els llapis <strong>de</strong> l’esmentada capsa?<br />

E14. Els fills<br />

La mare d’en Lluís té 5 fills. El primer es diu Rap, es segon Rep, el tercer Rip,<br />

el quart Rop, com es diu el cinquè fill?<br />

E15. Sacs <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s<br />

Uns pirates han trobat 100 sacs <strong>de</strong> mone<strong>de</strong>s d’or <strong>de</strong> 20 grans cadascuna. O<br />

això es pensen, <strong>per</strong>què realment, hi ha un sac amb mone<strong>de</strong>s falses, <strong>per</strong>ò tan<br />

sols mirant no es veu. La diferència està en el pes, que aquestes pesen un<br />

gram menys. Com faries <strong>per</strong> trobar quin és el sac fals si només disposem d’una<br />

balança i només po<strong>de</strong>m fer una pesada?<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 70


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

PROBLEMES ENCADENATS<br />

A continuació hi ha uns <strong>problemes</strong> enca<strong>de</strong>nats, on la solució d’un porta a<br />

l’enunciat <strong>de</strong> l’altre o bé ens en dóna una dada important. Al final, amb totes les<br />

da<strong>de</strong>s juntes es resol el problema principal.<br />

T1. Un matemàtic famós<br />

El següent problema consta <strong>de</strong> 5 parts. Has d’anar resolent cada problema <strong>per</strong><br />

ordre, ja que el resultat obtingut al primer et fa falta <strong>per</strong> po<strong>de</strong>r resoldre el<br />

següent, ...<br />

Un cop trobats els 5 nombres que són la solució <strong>de</strong>ls cinc <strong>problemes</strong>, has <strong>de</strong><br />

mirar la taula <strong>de</strong> correspondències amb l’abecedari i <strong>de</strong>sxifrar el nom d’un<br />

matemàtic força famós.<br />

Crèdit variable<br />

A = 1 B = 2 C = 3 D = 4 E = 5 F = 6<br />

G = 7 H = 8 I = 9 J = 10 K = 11 L = 12<br />

M = 13 N = 14 O = 15 P = 16 Q = 17 R = 18<br />

S = 19 T = 20 U = 21 V = 22 W = 23 X = 24<br />

Y = 25 Z = 26<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

Nom <strong>de</strong>l matemàtic que busques:<br />

Solució <strong>de</strong>l<br />

problema 1<br />

Solució <strong>de</strong>l<br />

problema 2<br />

1) Una dona té tres fills d’edats compreses entre els 4 i els 15 anys (això no vol<br />

dir pas que tinguin aquestes edats). El producte <strong>de</strong> l’edat <strong>de</strong> la mare <strong>per</strong> la <strong>de</strong>ls<br />

tres fills és <strong>de</strong> 16555. Quants anys es porten els fill gran i el petit?<br />

IES Almatà<br />

2) La figura següent mesura A–1 <strong>de</strong> base, on A és el resultat <strong>de</strong> l’exercici<br />

anterior. L’alçada és <strong>de</strong> 2 unitats. Quina és l’àrea <strong>de</strong> la part ombrejada?<br />

P Q<br />

Solució <strong>de</strong>l<br />

problema 3<br />

Solució <strong>de</strong>l<br />

problema 4<br />

Solució <strong>de</strong>l<br />

problema 5<br />

I aquesta<br />

<strong>de</strong> regal<br />

IES Almatà - Balaguer 71<br />

T


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

3) En augmentar 3º C la tem<strong>per</strong>atura d’un gas, el seu volum s’incrementa en B<br />

cm 3 . Si a 32º C el gas ocupa B 2 –2 cm 3 , quin volum ocupava a 29º C? B és la<br />

solució <strong>de</strong> l’exercici 2.<br />

4) El follet Entremaliat tria un nombre qualsevol, li’n suma 2 i divi<strong>de</strong>ix el resultat<br />

entre 2. El la nimfa Espurna tria un nombre qualsevol i, si és parell li suma 8,<br />

mentre que si és senar, el multiplica <strong>per</strong> 5. Si donem el nombre C (el resultat <strong>de</strong><br />

l’exercici 2) a l’Entremaliat, i l’Entremaliat li passa el resultat que obté a<br />

l’Espurna, quin nombre obtindrà aquesta?<br />

Crèdit variable<br />

5) Sóc un <strong>de</strong>sastre!!! Cada cop que pujo els D graons <strong>de</strong> l’escala <strong>de</strong> casa meva<br />

hi ensopego.<br />

- Els dilluns i els dimecres m’entrebanco amb els graons imparells.<br />

- Els dimarts i els dijous, amb els que són el quadrat d’un nombre.<br />

- Els divendres, amb els graons que corresponen a nombres primers.<br />

- I els caps <strong>de</strong> setmana, amb els graons que tenen exactament quatre divisors.<br />

Si D és el resultat <strong>de</strong>l problema 4, amb quants graons no m’entrebanco durant<br />

la setmana?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 72


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

T2. Paraula secreta<br />

Segueix les indicacions que tens a continuació:<br />

La taula següents té 9 caselles amb 9 <strong>problemes</strong>. En primer lloc has <strong>de</strong><br />

resoldre retolat amb el nom SORTIDA.<br />

Un cop resolt aquest problema, busca la casella etiquetada amb el nombre que<br />

has obtingut com a solució. Quan el trobis anota la lletra que té a la casella 1<br />

<strong>de</strong>l gràfic <strong>de</strong> la paraula secreta. A continuació resol el problema i repeteix el<br />

procés fins que acabis tots els <strong>problemes</strong>.<br />

Crèdit variable<br />

7<br />

6<br />

8<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

5<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 73<br />

1<br />

4<br />

2<br />

3


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

SORTIDA 12 O 30 I<br />

Quin és el nombre enter<br />

més pro<strong>per</strong> al resultat <strong>de</strong><br />

39 29 2<br />

+ − ?<br />

18 9 3<br />

La suma <strong>de</strong> 9 <strong>de</strong>ls<br />

nombres naturals que<br />

van <strong>de</strong> l’1 al 10 és 48.<br />

Quin nombre no he<br />

sumat?<br />

Crèdit variable<br />

Amb les xifres 1, 2, 3 i 5<br />

es po<strong>de</strong>n formar 24<br />

nombres <strong>de</strong> 4 xifres<br />

sense repetir. Quants<br />

n’hi ha <strong>de</strong> parells?<br />

32 M 6 P 18 N<br />

En un torneig d’escacs Quina és l’àrea en cm<br />

amb 6 jugadors, cada un<br />

juga dues parti<strong>de</strong>s amb<br />

tots els altres. Quantes<br />

parti<strong>de</strong>s juguen en tot el<br />

torneig?<br />

2<br />

Posa els nombres 1, 4,<br />

<strong>de</strong> la figura següent? 7, 10 i 13 <strong>per</strong>què la<br />

6 cm<br />

suma horitzontal i<br />

vertical sigui la mateixa i<br />

4 imparell. Quina és<br />

cm<br />

aquesta suma?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

7 L 21 O 8 I<br />

Si a▲b significa 2·a-b,<br />

quin és el valor <strong>de</strong><br />

l’expressió 4▲(1▲2)?<br />

En una illa canvien 3<br />

peixos <strong>per</strong> 2 peces <strong>de</strong><br />

fuita i una peça <strong>de</strong> fruita<br />

<strong>per</strong> dues panotxes <strong>de</strong><br />

blat <strong>de</strong> moro. Quantes<br />

panotxes et donaries <strong>per</strong><br />

24 peixos?<br />

Tenim 530 daus en<br />

forma <strong>de</strong> cub, d’1 cm<br />

d’aresta, i volem<br />

construir el màxim cub<br />

possible apilant<br />

or<strong>de</strong>nadament aquests<br />

daus.<br />

sobren?<br />

Quants en<br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 74


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

T3. Lletres <strong>de</strong>splaça<strong>de</strong>s<br />

El següent objecte format <strong>per</strong> peces giratòries, i numera<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’1 al nou,<br />

tribaràs 9 lletres <strong>de</strong> l’alfabet català. Cada lletra es pot moure un o dos llocs cap<br />

endavant o cap endarrere, seguint l’alfabet, o bé quedar-se tal com està.<br />

Q<br />

1 2 3 4 5 6 7 8 9<br />

K<br />

T<br />

A<br />

E<br />

Com pots veure, ara són un conjunt <strong>de</strong> lletres sense sentit, <strong>per</strong>ò pots <strong>de</strong>sxifrar<br />

la paraula que hi ha escrita!! Has d’anar resolent els cinc <strong>problemes</strong> que tens a<br />

continuació. Cada un d’ells et diu què has <strong>de</strong> fer amb una peça, l’únic que has<br />

<strong>de</strong> fer és resoldre el problema <strong>per</strong> saber a quin número <strong>de</strong> peça fa referència.<br />

Crèdit variable<br />

1) Un cop enrere<br />

En Carles lloga la seva bicicleta <strong>per</strong> quatre xocolatines cada dues hores, o bé<br />

<strong>per</strong> dotze caramels cada tres hores. La Núria li dóna al Carles una xocolatina i<br />

dos caramels. Quanta estona pot fer servir la bicicleta <strong>de</strong>l Carles?<br />

2) Dos cops endavant<br />

En una classe <strong>de</strong> 30 alumnes, la meitat juga a futbol, un terç a bàsquet i el 10%<br />

als dos esports. Quants alumnes no juguen a cap d’aquests dos esports?<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

3) Dos cap enrere<br />

Una cria <strong>de</strong> coala es menja totes les fulles d’un eucaliptus en 10 hores. Tant el<br />

seu pare com la seva mare són capaços <strong>de</strong> menjar el doble <strong>de</strong> ràpid. En<br />

quantes hores es menjaran les fulles <strong>de</strong> l’eucaliptus tots tres junts?<br />

IES Almatà<br />

4) Dos cap endavant<br />

Una habitació té forma <strong>de</strong> prisma quadrangular. L’altura és <strong>de</strong> 3 m i el terra<br />

mesura 4m · 5m. Es vol augmentar el seu volum en 100 m 3 . Quants metres<br />

s’haurà d’elevar el sostre?<br />

IES Almatà - Balaguer 75<br />

P<br />

R<br />

C<br />

S


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Problemes enca<strong>de</strong>nats<br />

5) Un cap enrere<br />

El terra <strong>de</strong> fusta d’una habitació rectangular mesura 5m · 7m. Amb un pot <strong>de</strong><br />

vernís se’n po<strong>de</strong>n envernissar 13 m 2 . Quants pots he <strong>de</strong> comprar <strong>per</strong> fer dues<br />

capes al terra, sense que me’n falti, <strong>per</strong>ò que me’n sobri el mínim?<br />

Les lletres que no han sortit a cap solució són les que es <strong>de</strong>ixen igual<br />

Quina paraula resulta?<br />

1 2 3 4 5 6 7 8 9<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 76


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Eines usa<strong>de</strong>s<br />

EINES USADES<br />

- Peces <strong>de</strong>l Creator<br />

- Fulls quadriculats<br />

- Fulls amb particions triangulars<br />

- Fulls amb particions hexagonals<br />

- Cartolina<br />

- Tisores<br />

- Escura<strong>de</strong>nts o llumins<br />

- Regle<br />

- Compàs<br />

- Celo<br />

- Geoplà i gomes elàstiques<br />

- Arròs<br />

- Balança <strong>de</strong> cuina<br />

- Cordill<br />

- Joc <strong>de</strong> cartes<br />

- Fitxes rodones<br />

- Cubs tipus Multicubs<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 77


<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> Bibliografia<br />

BIBLIOGRAFIA<br />

- Qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong> <strong>matemàtiques</strong> – <strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong> 2 – Editorial<br />

Baula<br />

- L’assassinat <strong>de</strong>l professor <strong>de</strong> <strong>matemàtiques</strong> – Jordi Sierra i Fabra –<br />

Editorial Barcanova<br />

- Problemates – Lluís Segarra – Editorial Graó<br />

- Apunts <strong>de</strong>l <strong>Diploma</strong> <strong>de</strong> postgrau en Matemàtiques <strong>per</strong> la Secundària, <strong>de</strong><br />

la UPF.<br />

- Material publicat a l’espai web d’Anton Aubanell:<br />

http://www.xtec.cat/~aaubanel<br />

Crèdit variable<br />

<strong>Resolució</strong> <strong>de</strong> <strong>problemes</strong><br />

IES Almatà<br />

IES Almatà - Balaguer 78

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!