Revista del Col·legi Cardenal Spínola Abat Oliba

tierra media Carta del Director
Presidente:
Carlos Romero Caramelo
Director de Colegios CEU:
Antonio Urzáiz Gutiérrez de Terán
Director de la Revista:
Juan Antonio Perteguer Muñoz
Consejo de Redacción:
Raül Adames
María José Bello
Emili Boronat Márquez
José Manuel Gutiérrez
Vicente Lozano Gandía
Javier Luna Calvera
Pedro Luis Llera Vázquez
Ana Rodríguez de Agüero y Delgado
Francisco Romo Adanero
Pablo Siegrist Ridruejo
Coordinación:
Montserrat Fontanals
Carme Rodríguez
Mercè Sánchez
Sergio Gómez
Maquetación:
Francisco J. Navarro Angulo
Producción:
Juan Carlos Isabel Gómez
Edita:
CEU Ediciones
Fundación Universitaria San Pablo
Julián Romea 18, 28003 Madrid
Tel.: 91 514 05 73
Fax: 91 514 04 30
La Fundación Universitaria San Pablo
CEU es una obra de la Asociación
Católica de Propagandistas
Col·legi Cardenal Spínola Abat Oliba
E-mail: spinola@uao.es
http://spinola.abatoliba.es
Imprime:
Gráficas Vergara S. A.
C/ Antoñita Jiménez, 39
28019 Madrid
Tfno. 91 469 27 42
ISSN: 1889-1446
Depósito legal: B-18166-2005
Com un gran finestral obert, com una
petita crònica que recull fets quotidians,
petits i grans, ací tenim un nou número
de Tierra Media. A les portes de
la gran festa de la Pasqua mostra
raons de vida, d’alegria i d’il·lusió.
Aquestes planes testimonien així que
l’esperança, que és certesa d’allò que
ha de venir, inunda el dia a dia de la
nostra experiència a l’escola.
Sense aquesta certesa res del que
fem seria possible. Treballem per
què sabem que allò que el nostre cor
anhela és cada vegada més a prop.
Així, tota l’ordenació de la vida del
Cardenal Spínola té com a fi i raó de
ser la consecució del coneixement de
la veritat en l’enteniment i el desig del
bé en la voluntat. En relació a aquesta
virtut de l’esperança, tot i ser virtut
teologal per què si no hi hagués Déu
i res poguéssim esperar d’Ell, no seria
possible l’esperança, cal fonamentar-la
en un desenvolupament adequat de
la nostra disposició natural a esperar.
En la naturalesa humana hi ha una
inclinació a posar confiança en que
allò que desitgem ens produirà un bé
(físic, moral, intel·lectual, d’amor, etc.).
Què passaria si un nen anés perdent
la capacitat d’imaginar com podria
ser el bé que espera? I si perdés la
facultat de poder conèixer-lo? I la de
desitjar-lo i esperar-lo? L’educació
consisteix en donar fermesa, solidesa
i vigor a aquestes capacitats naturals:
imaginar, conèixer, voler i esperar.
Avui em vull aturar en la primera
facultat: la de la imaginació. Per la
imaginació formem la imatge d’un
objecte a partir de les dades que hem
rebut per experiència pròpia o d’altre,
també de la memòria. Que ensenyar a
mirar, a experimentar, sigui el primer
pas de l’aprenentatge és fa evident.
El nen es fa una imatge a partir
de les seves experiències, la seva
imaginació comença a desplegar-se,
progressivament, amb més amplitud
i profunditat alhora que augmenta el
seu coneixement. Si això és així, si no
experimenta no pot formar imatges,
si no forma imatges, no abstrau
idees, si no té idees, no coneix, si no
coneix no sap què pot voler, no troba
què anhelar, on posar el cor, la vida i
l’esperança.
Què passa quan a un nen o a un jove
se li proporcionen imatges virtuals,
irreals, de ritme accelerat, excitants,
fantasmagòriques, monstruoses fins i
tot (Gormitis, Pokemon, per exemple),
quan veuen televisió abans de venir
a escola pel matí? quan la realitat és
produïda per la play-station i no pel
tracte natural i senzill amb els objectes
de la vida quotidiana, amb les persones
de tracte habitual? Còm s’està formant
el cap d’un nen quan la joguina li ve
creada i no la fa ell mateix amb un
cordill, una fusta i una capsa vella?
Quina imatge de la realitat pot tenir si
va a l’autobús assegut jugant amb la
maquineta (això sí, amb l’avia dreta
carregada amb la bossa i el suc? D’això
en podem dir educació en les noves
tecnologies? o bé s’estarà produint
la lenta destrucció de les disposicions
naturals del nen a desenvolupar
la imaginació? D’on pot partir el
pensament abstracte, la capacitat de
formar idees? quina base neurològica
i psíquica fonamentarà la capacitat
d’imaginar un espai matemàtic, o
l’operació de forces sobre masses? o
l’experiència d’amor i dolor espiritual
d’una mare besant els llavis del seu
fill mort en una poesia ? (un alumne
es preguntava còm és que el besava
si era mort!. Pobre, no era capaç ni
d’entendre això commogut. Vet aquí
fracàs educatiu i escolar.
La destrucció de la capacitat d’imaginar
està en l’origen de la pèrdua de la
capacitat de conèixer, de pensar, de
voler i d’esperar, és adir, de gaudir de
la bellesa i de la bondat del món i de
les persones, de donar una raó a la vida
i una esperança per caminar-la amb
pas ferm i ànim alegre. Incapacitar-nos
per conèixer a fons la vida ens allunya
de considerar que la Resurrecció de
Jesucrist i el seu triomf sobre el mal i la
mort, pugui ser , en definitiva, l’objecte
preuat de la nostra esperança.
Bona Pasqua!
Emili Boronat i Márquez
Director
3