Estudi connectivitat - Ajuntament de Tossa de Mar

AGENDES 21 LOCALS DELS
MUNICIPIS DE LLORET DE MAR
I TOSSA DE MAR
ESTUDI DE CONNECTIVITAT
DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Desembre de 2009

AGENDES 21 LOCALS DELS MUNICIPIS DE LLORET DE MAR I TOSSA
DE MAR
Les Agendes 21 Locals dels municipis de Lloret de Mar i Tossa de Mar han estat
redactades per l’empresa lavola ajustant-se a l’ideari i plantejament programàtic del
programa de suport de la Diputació de Girona en la redacció dels Plans d’Acció Local
(PALS) per la Sostenibilitat.
DIRECCIÓ FACULTATIVA
Diputació de Girona
- Joan Gaia. Direcció Facultativa de la Diputació de Girona
- Laura Soriano. Direcció Facultativa de la Diputació de Girona
EQUIP AUDITOR
LA VOLA – Companyia de Serveis Ambientals, Empresa Consultora
- Jordi Codina . Coordinador tècnic. Biòleg
- Biel Quer. Politòleg
- Rog er Cam prubi. Am bientòleg i expert en SIG
- Hadrien Com m eng es. Tècnic de m obilitat
- Laia d’Arm eng ol. Am bientòlog a
- Marta Besolí. Am bientò log a
COMISSIÓ DE SEGUIMENT
- Joan Gaya. Direcció facultativa de la Diputació de Girona
- Laura Soriano . Adjunta a la Direcció facultativa
- Ig nasi Riera. Tinent d’Alcalde i Reg idor d’Org anització, Medi Am bient i Mobilita t de Lloret de
Mar
- Joaquim Coris. Reg idor de Medi Am bient de Tossa de Mar
- Jordi Couso. Tècnic de m edi am bient de l’Ajuntam ent de Tossa de Mar
- Fina Vieta . Coordinado ra de Noves Tecnolog ies i Com unicació de l’Ajuntam ent de Llore t de
Mar
- Anna Aule t. Tècnic de Medi Am bient de l’Ajuntam ent de Llore t de Mar
- M. Antò nia Leal. Coo rdinadora Ag enda XXI Lloret de Ma r
- Jordi Codina . Tècnic de lavola i coordina dor dels treballs d’Ag enda 21
- Marta Besolí. Tècnica de lavola. Equip redactor

ESTUDI DE CONNECTIVITAT
1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 3
1.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS ................................................................................................................................3
1.2 ANTECEDEN TS .......................................................................................................................................................4
2 ANÀLISI DELS ELEMENTS D’INTERÈS PER A LA CONNECTIVITAT ..................................... 5
2.1 MEDI FÍSIC I BIÒTIC ..............................................................................................................................................5
2.1.1 USOS DEL SÒL............................................................................................................................................................. 6
2.1.2 HÀBITATS .................................................................................................................................................................... 9
2.1.3 HIDROLOGIA I CALES................................................................................................................................................. 12
2.1.4 XARXA DE CAMINS..................................................................................................................................................... 14
2.2 ESPAIS D’INTERÈS NATURAL.......................................................................................................................... 17
2.2.1 ESPAIS PROTEGITS PEL PEIN I LA XARXA NATURA 2000........................................................................................... 17
2.2.2 ESPAIS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER........................................................................... 20
2.2.3 ESPAIS DEL CATÀLEG D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC DE LA COSTA BRAVA....................................... 22
2.3 TERRENYS FORESTALS GESTIONATS........................................................................................................... 24
2.3.1 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL .................................................................................................................. 24
2.3.2 FORESTS GESTIONADES PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE ......................................................... 25
2.4 ELEMENTS D’INTERÈS CULTURAL................................................................................................................ 26
2.4.1 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC............................................................................................................ 26
2.4.2 ARBRES MONUMENTALS I D’INTERÈS LOCAL............................................................................................................ 28
2.4.3 MIRADORS................................................................................................................................................................. 29
2.4.4 RUTES ....................................................................................................................................................................... 34
2.5 ANÀLISI DEL PAISATGE..................................................................................................................................... 38
2.5.1 MATRIU FORESTAL .................................................................................................................................................... 39
2.5.2 FRAGMENTS DEL PAISATGE ...................................................................................................................................... 40
2.5.3 CORREDORS LINEALS ............................................................................................................................................... 42
2.6 PRINCIPALS ELEMENTS FRAGMENTADORS DE LA CONNECTIVITAT .................................................. 43
2.6.1 INFRAESTRUCTURES................................................................................................................................................. 43
2.6.2 PLANEJAMENT URBÀ MUNICIPAL............................................................................................................................. 45
3 IDENTIFICACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR.................................................49
3.1 ESTUDIS PREVIS DE CONNECTIVITAT........................................................................................................... 49
3.1.1 CATÀLEG D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC DE LA COSTA BRAVA .......................................................... 49
3.1.2 ESTUDI DEL SISTEMA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL DE LA SELVA............................................................................. 51
1

3.1.3 PLA DE CONNECTIVITAT FUNCIONAL DE LA SELVA ....................................................................................................53
3.2 IDENTIFICACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR.....................................56
3.2.1 CALA SALIONÇ – TORRENT DE GIVEROLA ..................................................................................................................57
3.2.2 PUIG NAU I PUIG D’EN PELA.......................................................................................................................................63
3.2.3 ES BANCALL – PUNTA D’EN QUERCUS.......................................................................................................................69
3.2.4 CONCA MITJANA DE LA RIERA DE TOSSA ...................................................................................................................75
3.2.5 CALA LLEVADÓ – CALA MORISCA...............................................................................................................................82
3.2.6 XARAGALL D’EN XEC..................................................................................................................................................88
3.2.7 LITORAL DE LLORET ..................................................................................................................................................94
3.2.8 GRAN CONNECTOR INTERIOR DE LLORET .............................................................................................................. 101
3.3 DIRECTRIUS DE GESTIÓ .................................................................................................................................107
3.3.1 POTENCIAR LA CREACIÓ DE FIGURES DE GESTIÓ FORESTAL I NATURAL AIXÍ COM ACORDS DE CUSTÒDIA EN
TERRENYS FORESTALS.......................................................................................................................................................... 107
3.3.2 TRACTAMENT DE LES FRANGES DE PROTECCIÓ DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES AÈRIES .......................................... 107
3.3.3 FOMENTAR LA PERMEABILITAT DE LA CARRETERA GI-682.................................................................................... 108
3.3.4 ELIMINACIÓ D’INVASORES...................................................................................................................................... 108
3.3.5 ZONES VERDES URBANES D’ESPECIAL INTERÈS CONNECTOR ............................................................................... 108
3.3.6 CONDICIONAMENT CAMÍ DE RONDA ....................................................................................................................... 109
3.3.7 MANTENIR LA CONNECTIVITAT DE LES RIERES I TORRENTS AL SEU PAS PER ZONES URBANES ............................ 109
3.3.8 MESURES PER A LA PERMEABILITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE L’AUTOPISTA C-32................................................... 109
3.3.9 MILLORAR L’ACCÉS AL MEDI NATURAL A PEU I AMB BICICLETA ............................................................................. 110
3.3.10 MANTENIR L’ESTRUCTURA AGROFORESTAL .................................................................................................... 110
3.3.11 TRACTAMENT DELS CÀMPINGS D’ACORD AMB LA SEVA NATURALESA DE SÒL NO URBANITZABLE.................. 111
2

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
1 INTRODUCCIÓ
Els m unicipis de Llo ret de Ma r i Tossa de Mar form en part, juntam ent am b Blanes, de
l’anom enada Costa Brava Sud. Aquesta zo na del litoral es caracte ritza per te nir un territo ri
abrupte i eminentment forestal, al vessant sud-oest del Massís de Cadiretes – l’Ardenya. La
presència de la m ar Mediterrà nia condiciona el clim a i am b ell la tipolog ia de fo rests que
s’ubiquen a aquests m unicipis de prim era línia de la costa. La m ar, en contacte am b el territori
em erg it, ha m odelat una costa caracteritzada per pe nya-seg ats d’elevat valor ecològ ic i
paisatg ístic, únicam ent interrom puts pe r les nom broses cales i pla tg es, que apo rten un valor
cultural afeg it a aquest paisatg e tan sing ular i preua t.
La sing ularita t natural i pa isatg ística del territo ri d’am bdós m unicipis s’ha vist afecta da pe l fort
creixem ent urbanístic que ha patit el lito ral des de m itjans del seg le XX. En efecte, els usos
urbans i pe riurbans ha n im plicat un elevat consum de sòl, to t frag m entant i deg radant els espais
forestals. La to pog rafia del territo ri és abrupta en e ls dos m unicipis però m és m arcadam ent en el
sòl de Tossa que, alhora, es troba m és aïllat pel què fa a com unicacions viàries. Així, els
assentam ents hum ans s’han estès m és àm pliam ent en el territori de Llore t de Mar. Com a
contrapartida, bo na part del territo ri de Tossa de Mar ha estat proteg it leg alm ent m itjançant
l’aprovació del Pla d’espais d’interès natural l’any 1992, que va crear l’espai d’interès natural
“Massís de Cadiretes”.
La presència dels espa is de l PEIN “Massís de Cadiretes” i “Pinya de Rosa” i la pro xim itat a altres
espais protegits pel PEIN i la xarxa Natura 2000 (riu Tordera, serralada del Montnegre i Corredor,
Estanys de Sils, etc.) confe reixe n al territo ri no urbanitzat de Tossa i L loret, fora del PEIN, un
im portant pa per e n la connectivitat e ntre espais proteg its i com a zona tam pó dels im pactes
humans al massís de Cadiretes.
1.1 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
El present estudi de connectivita t es redacta en el m arc de l’Ag enda 21 Local de Lloret de Mar i
Tossa de Mar per encàrrec dels propis Ajuntam ents i am b el suport tècnic i econòm ic de la
Diputació de Girona. La m etodolog ia em prada té en com pte les directrius sobre estudis de
connectivita t de la Diputació de Girona, estable rtes en la “Guia m etodològ ica per a la m illora de la
connectivitat a la Demarcació de Girona” (Arvensis, 2004).
La finalitat d’aquest estudi és la ide ntif icació dels espais d’interès connector local de ls m unicipis
de Llore t de Mar i Tossa de Mar i la definició de m esures per tal de m ante nir i potencia r aquesta
funció connecto ra. En a quest sentit, els objectius concrets que es pro posen són:
- Analitzar el territori d’am bdós m unicipis, tant pel que fa a les seves característiques
natura ls i paisatg ístiques com pels elem ents antròpics presents .
- Identificar i caracteritzar els espais d’interès connector, conèixer els impactes i
am enaces que els afecten i definir uns objectius de qualitat.
3

4
- Definir un pla d’actuacions per tal de m illorar la f unció connectora dels espais d’interès
connector identificats.
- Establir un pla de seg uiment que perm eti valo rar l’evolució d’aquests espais a l llarg del
tem ps així com l’efectivitat de les m esures proposades i el seu g rau d’aplicació.
1.2 ANTECEDENTS
La creació de la fig ura del PEIN va sig nificar un im portant pas e n la protecció del territori i la
reserva d’espais no aptes per a l’establim ent d’assentam ents hum ans i activitats no
com patibles am b els valors de conservació. No obstant, be n aviat es va veure la necessitat de
prendre m esures per tal que e l desenvolupam ent urbà i d’infraestructures no convertís aquests
espais pro teg its en zones aïllades e ntre sí. A partir d’aquí va aparè ixer el concepte de
connectivita t ecològ ica, am b l’objectiu de m antenir els fluxos biò tics entre els espais pro teg its i
g arantir la conservació de la biodiversitat existent.
Des de llavors el concepte de connectivitat ha pres un sentit m és am pli, no referint-se
únicam ent a la connectivitat ecològ ica entre espais d’interès natural. Actualm ent s’e ntén que la
connectivita t tam bé fa referència a la continuïtat de ls paisatg es d’un territori (connectivita t
paisatg ística) i al g rau d’accés de les persones al territori (connectivita t social).
En els últim s anys s’ha fe t un im portant avanç en l’estudi de la co nnectivitat e n l’àm bit de la
província de Girona. El present estudi pre n el relle u dels treballs que s’han desenvolupa t en
aquesta m atèria tot acotant l’anà lisi de la connectivita t a una escala local. Els es tudis de
referència d’àm bit supra local són:
- Diag nosi d’espais connectors de la Dem arcació de Girona; Diputació de Girona (Arve nsis,
2005)
- Sistem a de protecció territo rial (SPT) de les com arques de la Selva, el Pla de l’Esta ny i la
Garrotxa; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (lavola, 2004)
- Catàleg d’espais d’inte rès natural i paisatg ístic de la Costa Brava; Diputació de Giro na
(Associació de Naturalistes de Girona, 2006)
- Anàlisi de la connectivitat ecològ ica a la Com arca de la Se lva; Conse ll Com arcal de la
Selva i Diputació de Girona (Minuartia, 2007)

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
2 ANÀLISI DELS ELEMENTS D’INTERÈS PER A LA CONNECTIVITAT
2.1 MEDI FÍSIC I BIÒTIC
Els m unicipis de Tossa de Mar i Lloret de Mar es troben a la part litoral (SE) de la com arca de la
Selva. Els dos nuclis es troben units per la carretera GI-682, paral·lela a la línia de costa , en l’eix
que aquesta dibuixa amb la carretera C-63 (a Lloret) i la carretera GI-681 (a Tossa).
Font: Cartografia de referència del DMAH 1 i l’ICC 2 , 2008.
Figura 2.1 Mapes de situació
Des del punt de vista físic, ocupen terrenys abruptes formats per masses de granodiorites i
leucog ranits, típiques de la Serra lada Litoral, am b enclavam ents de roques filo nina nes àcides.
Les rieres principals s’assenten sobre dipòsits d’argiles.
1 Departament de Medi Ambient i Habitatge.
2 Institut Cartog ràfic de Catalunya.
5

6
Font: Cartografia de referència del DMAH 2008.
2.1.1 USOS DEL SÒL
Figura 2.2 Relleu
Al m apa dels usos del sòl destaca la predom inança dels boscos densos. A la zona m és interior
del Massís de Cadiretes, aquests es troben interromputs per zones de matollars i clapes de
boscos clars i, a m esura que avancem cap el sud-oest, els principals elem ents de discontinuïta t
són, d’una banda, les escasses zones de conreus i, per altra banda, elements artificials tals com
carreteres, zones urbanes i activitats i construccions disperses.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, CREAF 3 2008.
3 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
Figura 2.3 Usos del sòl
Aigües continentals
Bosc os de ri ber a
Bosc os dens os (no de riber a)
Conreus
Matollars
Plantacions de plàtans
Pla nta cions de p oll ancre s
Prats i her bas sa rs
Roquissar s
Vies de comunicació
Zones d' extra cció mine ra
Zones esportives i l údiques
Zones urbanitzades
Ba sse s urbanes
Sòls nus f or esta ls
Pl atg es
Sòls nus urbans
Bo sc os cla rs (no de ribera )
Zones recent cremad es
7

8
Figura 2.4 Habitatg es i activitats econòmiques en un marc forestal, a l’entorn de l’avinguda de les
Aleg ries de Lloret de Mar
Font: lavola 2009.
La dom inància de ls terrenys foresta ls, a l’apropa r-se al lito ral, dóna lloc a ls assentam ents
urbans, tant dels nuclis de Lloret i Tossa com de les diferents urbanitzacions litorals. En el cas de
Lloret de Mar aquestes urbanitzacions tam bé tene n una im portant presència en el territo ri
interior. En g eneral, les urbanitzacions presente n una im plantació de baixa de nsitat to t
m antenint la to pog rafia i alg uns peus arboris del bosc preexiste nt, g enerant la sensació que el
bosc i els habita tg es s’entrem esclen.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 2.5 Urbanització i càmping costaners a Tossa de Mar (Pola-Giverola)
Font: lavola 2009.
Les principals carre teres verte bradores de la m obilita t supram unicipa l es m ostren com a
elem ents lineals d’usos de l sòl artificials (vies de com unicació). Destaca la repetició de les
activitats espo rtives i lúdiques, que fa n referència principa lm ent a zones de g olf i càm ping s, així
com equipaments esportius.
2.1.2 HÀBITATS
Des del punt de vista dels hàbitats presents, els més abundants són els relatius als boscos, amb
predom inança de les suredes (esclerofil·les) i pinedes m editerrà nies (aciculifolis) de pi pinye r,
pi pinastre i pi b lanc. A quests só n hàb ita ts reconeg uts a nivell euro peu com a hàb itats d’interès
com unitari no prio rita ris. A a lg uns cursos fluvials de Tossa de Mar hi és present el bosc de ribera
de verneda, ide ntificat com a hàbitat d’interès com unitari prio rita ri. El m apa d’hàbitats el situa
associat al torrent d’Aig uafina (tributari de la riera de Tossa), al nord del te rm e de Tossa, m alg rat
que es pot tro bar en altres cursos fluvia ls, inclosa la m ateixa riera de Tossa.
9

10
Figura 2.6 Bosc mixt de sureda i pineda a l’entorn de Sant Pere del Bosc, Lloret de Mar
Font: lavola 2009.
Els conreus herbacis ocupen l’1,4% de la superfície de ls dos m unicipis i es dis tribueixe n
principa lm ent en zones properes als cursos fluvials de les rieres de Tossa i de Llore t i tam bé a
algunes zones planeres a l’entorn de les zones urbanes, testimoni del relleu que molts camps de
conreu han cedit a les zones urbanes. Les zones urbanitzades i camps abandonats ocupen més
del 17% de la superfície d’am bdós m unicipis.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Bosco s i bosquines de ribera o de llo cs m olt hum its
Parcs urbans i jardins
Platg es a renos es i dunes
Boscos aciculifolis
Figura 2.7 Hàbitats
Boscos esclerofil·les i laurifolis
Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa
Font: Cartografia dels hàbitats de Catalunya, DMAH 2008.
H àbitats d' interès comunitar i
Taula 2.1 Recobriment dels g rups d’hàbitats presents
Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis
Camps abandonats, ermots i àrees ruderals
Ciuta ts, pobles i à rees industr ials
Co nr eus her baci s
Conr eus llenyos os i plantacions d'a rbres
Grups d’hàbitats
Boscos aciculifolis
Superfíci e
(ha)
2.262,20
Recobriment
(%)
26,04
Boscos esclerofil·les i laurifolis 4.669,60 53,76
Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa 15,60 0,18
Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis 18,20 0,21
Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits 3,3 0,04
Camps abandonats, ermots i àrees ruderals 147,90 1,70
Ciutats, pobles i àrees industrials 1.344,80 15,48
Conreus herbacis 126,80 1,46
Conreus llenyosos i plantacions d'arbres 43,10 0,50
Parcs urbans i ja rdins 36,40 0,42
Platg es arenoses i dunes
Font: Cartografia dels hàbitats de Catalunya, DMAH 2008.
18,70 0,22
11

2.1.3 HIDROLOGIA I CALES
El te rritori de Lloret i Tossa es troba travessat per nom brosos cursos fluvia ls de f lux interm itent,
típicam ent m editerra nis, a teses la seva curta llarg ada i el desnivell que han de recórrer, així com
al règ im inconstant de plug es, m olt llig at a l’estaciona lita t. La riera am b m és entitat és la de
Tossa, que dre na les aig ües de bo na pa rt del m unicipi. El seu na ixem ent, sota e l Puig de
Cadiretes, al lím it am b els term es de Vidreres , Caldes de Malavella i Llag ostera i en són tributa ris
els torrents d’Aiguafina i dels Oms, d’interessants característiques ecològiques.
12
Font:DMAH 2008.
Figura 2.8 Xarxa fluvial, platg es i cales
Altres cursos fluvials destacables só n la riera de Llore t i e l to rrent d’en Passapera, que
desem boquen a la pla tja de Lloret i de Fenals, respectivam ent. Entre a questes dues platg es, de
caràcter urbà, cal destacar la zona de Cala Banys, que m alg rat trobar-se en un ento rn urbà , ha
aconseg uit lliura r-se del procés urbanitzador to t m antenint zones de veg etació de lito ral i pe nya-
seg ats m és o m enys ben conse rvades am b alg uns elem ents veg etals claram ent e xòtics. El seu
valor rau en què és una zona d’esponjam ent urbà, que trenca la continuïta t urba na en el litora l,
no tant per sig nificar un espa i de característiques ecològ iques o funcions connectores
especials.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: lavola 2009.
Figura 2.9 Cala Banys (Lloret de Mar)
Les platg es de sa Boadella i de Treum al tam bé s’han m anting ut re lativam ent intactes de l procés
urbanitzador. Enm ig de les dues, la pla tja de Sa nta C ristina prese nta usos urba ns llig ats a
l’allotjam ent turístic i restauració . No obs tant, el co njunt de tres p latg es presenta una alta
qualita t paisatg ística valorada especia lm ent per la po blació local.
A Tossa, el procés urbanitzador ha estat m enys ag ressiu am b el territori, si ho com parem am b
Lloret de Mar. Malgrat tot, les principals platges i cales es troben en tots els casos associades a
desenvolupam ent urba ns. És el cas del conjunt d’Es Codolar – Platja Gran – Platja de la Mar
Menuda, a partir d’on s’assenta el nucli de Tossa, però tam bé de les platg es de Porto Pi – platja
de Llorell – Cala Llevadó, cales de Pola i Giverola i cales de Salionç. La concentració urba na
entorn de les cales ha a lliberat d’aquest procés bona part dels espais de penya-seg ats entre
platg es, de m anera que el litoral m anté espais paisatg ísticam ent excepcionals apreciables des
de qualsevol punt de la costa .
13

14
Font: lavola 2009.
2.1.4 XARXA DE CAMINS
Figura 2.10 Badia i nucli de Tossa
La xarxa de cam ins és abundant a am bdós m unicipis, no obstant, fins l’actualitat la via lita t ha
sofert una te ndència a transform ar els cam ins en vies aptes per a vehicles m otoritzats, en
detrim ent dels senders his tòrics am b condicions adequades per ser recorreg uts a peu o, en
alg uns casos, en bicicleta . Així, una àm plia xarxa de cam ins no és sinò nim d’una accessibilitat el
medi de forma segura per a senderis tes i ciclistes, en tant que moltes vegades les úniques vies
que ens porten o ens acosten a ls punts del m edi am b cert valor natural o cultura l esta n
dissenyades per a l trà nsit roda t.
El conjunt de vies presents en un municipi, així com les seves característiques (amplades,
ferm s, estat, titularitat, e tc.), só n recollides als inventaris de cam ins. Aquest instrum ent esdevé
així una eina per g estionar la vialitat i pla nificar i reg ular acuradam ent l’accés al m edi en funció
de la seva capacitat de càrreg a.
Atès que el m unicipi de Lloret de Mar no compta amb un inventari de camins, es pren com a
referència la classificació de les vies m unicipals que efectua el Pla d’ordenació urbanística
m unicipal. Aquest disting eix entre vies principals, pis tes principals i pis tes secundàries .

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 2.11 Camins de Lloret de Mar
Vies principals
Vies principals
Pistes principals
Pistes secundàries
Zones urbanes
Les vies principals són les correspo nents a les dues carreteres que vertebren el m unicipi i els
principa ls carrers de la xa rxa urbana. Les pis tes principals vertebren del territori de Llore t i
defineixen quatre itineraris principals: cam í vell de Lloret de Ma r a Tossa de Mar, cam í de Sant
Pere, cam í de la urba nització Cre u de Llo ret fins als cam ps de Cal Barraquer i cam í de les Artig ues
de Montbarbat a la urbanització de Lloret Verd. Les pistes secundàries corresponen a la resta de
viaris estructuradors de l m unicipi que g eneralm ent es pode n recórre r am b vehicles m otoritzat.
Tossa de Mar està en procés de redacció i aprovació de l’inventari de cam ins que classifica la
xarxa viària en funció de dife rents paràm etres, am b l’objectiu de facilita r a l’Ajuntam ent les
tasques d’ordenació , conservació i defensa jurídica en relació a la via lita t.
L’inventari de cam ins de Tossa classif ica la via lita t e n carre teres, xarxa veïnal, xarxa
ruderal/foresta l i ferra dura.
15

16
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 2.12 Camins de Tossa de Mar
Carretera
Ve ïnal (r odat)
Rural/forestal (rodat)
Fer radura
Sens e registr e
Desaparegut/usurpat/urbanitzat
Zones urbanes
S’assenyalen dins la categoria de carreteres la GI-681 i GI-682, i també la pista que va des de la
urbanització Salionç, passant pel nucli de Sant Pere del Bosc fins a Llag ostera (GIP-6821).
La xarxa veïna l indica aquells cam ins que serveixe n pe r a la m obilitat quotidiana i oblig ada de la
població i que com unica els diferents nuclis de població o urbanitzacions am b el nucli de Tossa.
L’am plada dels vials se sol trobar entre els 3 i 4 m etres i sovint com pten am b pavim ent asfàltic.
La xarxa rural/fo restal inclou aquells cam ins que són aptes per a l trànsit m otoritzat però en què
no hi és a plicable la categ oria de xarxa veïnal a tès que la seva funció principal és l’accés a zones
agrícoles i forestals.
La xarxa de cam ins de ferradura està com posada per cam ins històrics i, per tant, g eneralm ent no
és apta per al trànsit m otoritzat i sovint es troba incom pleta.
Per últim , l’inventari de cam ins tam bé identifica aquells vials que han desapareg ut per abandó,
usurpació o per inclusió e n el procés urba nitzador.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
2.2 ESPAIS D’INTERÈS NATURAL
Els espais d’interès natural aquí estudiats són aquells que es trobe n proteg its per la leg islació en
m atèria de m edi am bient o urbanism e, i tam bé aquells que són de reconeg ut interès na tura l i així
ho dem ostra la inclus ió en un catàleg de protecció. A ixí doncs, es consideren espais proteg its els
inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), a la xarxa Natura 2000 i al Pla director urbanístic
del sistem a costaner. Dins dels espa is no proteg its leg alm ent, però am b interès natural
reconeg ut, es valore n a quells espais inclosos al Ca tàleg d’espais d’inte rès na tural i paisatg ístic
de la Costa Brava.
2.2.1 ESPAIS PROTEGITS PEL PEIN I LA XARXA NATURA 2000
Tossa de Mar té el 67,7% del territori (2.610,5 ha) protegit dins de l’espai del PEIN de Massís de
Cadiretes que arriba fins a alg uns indrets de l’est de Llo ret de Ma r, o n nom és sig nifica un 2,2% de
la superfície del municipi (106 ha). La totalitat del PEIN té una superfície de 7.765,9 ha, de les
quals el 34,8% es distribue ixe n entre Llore t i Tossa. La resta del PEIN es troba distribuït entre
altres m unicipis de la Selva (Vidreres i Caldes de Malavella), el Gironès (Llag ostera) i el Baix
Em pordà (Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxo ls).
El Massís de Cadiretes es caracteritza per ser una formació muntanyosa litoral que se situa al
sud de la Costa Brava i toca al mar en alguns dels seus punts. Des del punt de vista de la geologia
presenta un re lleu característic form at per petites elevacions g ranítiques que en contacte am b
el m ar form a una costa rocosa alta i escarpada , m olt abrupta i so tm esa a la dinàm ica de les
aig ües m arines. La veg etació té un clar caràcter m editerrani sep tentrio nal, situat dins de l dom ini
de la sureda i les brolles silicícoles, pe rò apareixen espècies de veg etació d’influència atlàntica
que es reflecteix en els fondals obacs i hum its. Presenten tam bé g ran interès els seus fons
m arins, am b g rapissars, coralls i com unitats de fane ròg am es m arines.
17

18
Figura 2.13 Detall d’un sotabosc esclarissat amb presència de roques granítiques al massís de
Cadiretes, Tossa de Mar
Font: lavola 2009.
L’espai del PEIN de Pinya de Rosa, m alg rat trobar-se en la seva m ajor part dins del te rm e
m unicipal de Blanes , tam bé té una pe tita part del seu territori dins del term e de Llore t, a l’e ntorn
de la platja de Treumal. Les 106 ha de l’espai presents a Lloret de Mar signifiquen el 2,2% de la
superfície m unicipal i el 15% de l’espai, que té un tota l de 98,87 ha.
L’espai s’estén des de la cala Sant Francesc de Blanes fins a la platja de Santa Cristina de Lloret
de Mar, incloent espais m olt diversos que com binen àrees natura ls am b d’altres m és
antropitzades.
Pinya de Rosa es podria caracteritzar com a una zona d’elevada riquesa natura l i paisatg ística,
pròpia de la confluència de dos m edis físics ben diferencia ts que han servit per estruc turar un
espai terres tre, predom inantm ent foresta l, un espai litora l, i un espa i m arí de fons sua us i
preferentm ent to us. La veg etació dom inant són les pinedes de pi blanc, les sure des i els
alzinars, a la zona terrestre am b influè ncia m arina hi dom ina el fonoll m arí (Crithmum
maritimum) am b presència abundant de lletsó m arí (Sonchus tenerrimus v. dianae), la
cosconilla (Reichardia picroides), la pastanaga m arina (Daucus gingidium) i el violer (Matthiola
incana). En els am bients terrestres tam bé hi són prese nts un e levat nom bre d’espècies veg etals
intro duïdes com és el cas de Senecio macroglossus, Ara uj i a seri c i fera, Lonicera japonica,
Phlomis fruticosa i Rhagodia nutans¸entre d’altres.
Pel que fa al m edi subaquàtic, la veg etació presenta com unitats m olt interessants dividides en
diferents estatges. Aquests són: el supralitoral (amb la comunitat principal de Ve rrucaria
amphibia), m ediolitoral superior (am b la com unita t principa l de Mesospora macrocarpa i
Chthamalus spp., fons rocosos infralitorals, herbeis de fanerògames (Comunitats de Posidonia
oceanica, Cymodocea nodosa), fons rocosos circalitorals , fons sedim entaris ...

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: DMAH 2008.
Figura 2.14 Espais del PEIN i la xarxa Natura 2000 presents als dos municipis
Xarxa Natura 2000
Massís de les Cadiretes
EIN Pinya de Rosa
EIN Massís de Cadiretes
Més enllà de ls dos espais pro teg its presents a am bdós m unicipis, hi ha difere nts espais de l PEIN
i la xarxa Natura 2000 que es troben relativament a prop i, per tant, els fluxos biòtics (d’espècies,
energ ia, alim ents...) entre aques ts espais poden este ndre’s pels terrenys m enys transfo rm ats
de Lloret de Ma r i Tossa de Mar.
19

Font: DMAH 2008.
20
Figura 2.15 Espais del PEIN i la xarxa Natura 2000 de l’entorn
L’espai protegit més proper és el Riu i els estanys de la Tordera, espai de la xarxa Natura 2000
que incorpora la llera de la To rdera, des de la seva confluència am b la rie ra d’Arbúcies f ins al m ar,
i els espais del PEIN Roureda de Tordera i Estanys de Tordera . Un cop superada l’extensa pla na
que acom panya el tram baix de la Tordera, s’im posa l’espai del PEIN Serres del Montneg re –
Corredor, també xarxa Natura 2000 (Serres del litoral septentrional). Al nord trobem els
ambients humits de l’Estany de Sils i Riera de Santa Coloma (PEIN i xarxa Natura 2000) i els
Turons de Maçane t (PEIN).
2.2.2 ESPAIS DEL P LA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER
El Pla director urba nístic del s istem a costaner (PDUSC) delim ita espais no urbanitzats del lito ral
com a unitats te rritorials de reg ulació de sòl costane r (UTR-C), tot pro teg int-los de l procés
urbanitzador, i unitats territo rials de sòl costaner especial (UTR-CE). Les categ ories que
estableix el PDUSC són:
- CPEIN: Espais del PEIN.
- C1, C2 i C3: Sòl no urba nitzable costa ner en tres g raus difere nts de pro tecció, de m anera
que les unita ts definides com a C1 tenen un g rau de protecció m ajor i a les C3 els

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
correspon una pro tecció m enor que com a m ínim ha de correspondre al règ im d’ús del
sòl no urba nitzable definit a la Lle i d’urba nism e.
- CE: Sòl costaner especial, les unitats definides amb aques ta clau no s’han de classificar
oblig atòriam ent com a sòl no urbanitzable en el planejam ent local.
Figura 2.16 Espais del PDUSC
Font: Pla director urbanístic del sistema costaner, DPTOP 4 2005.
C1
C2
C3
CE
CPEIN
El PDUSC és una eina que la Genera lita t de Ca talunya ha crea t per im pedir la creació d’un continu
urbà consolidat al lito ral cata là. En a bsència de pla nejam ent urbanístic supe rior, el pla nejam ent
g eneral d’un m unicipi és e l que classifica el sò l en urbà , urbanitzable i no urba nitzable. El PDUSC
classifica determinats sectors del litoral com a sòl no urbanitzable de manera que el
planejam ent m unicipa l ha de recollir questa classif icació i, pe r ta nt, la iniciativa m unicipa l no po t
transform ar uns te rrenys que es considera que no ha n de passar a form ar part del sò l urbà .
A Tossa de Mar, el PDUSC proteg eix els penya-seg ats litoral de la punta de Salionç, i els que
s’emm arquen en l’espa i que de lim iten les urbanitzacions de Salio nç i Pola-Giverola am b la
carretera GI-682. Un altre espai proteg it és el que resta entre el lím it nord de la urbanització de
Pola-Giverola i el lím it del PEIN. A l’e ntorn del nucli de Tossa, e l PDUSC proteg eix els vessants de
les m untanyes del Puig Nau, Puig de Can Martí i Puig d’en Pela que no es trobe n dins del PEIN, la
zona costanera entre la platja d’es Codo lar i la punta d’en Quercus, bo na part de ls terre nys
situats e ntre el nucli i la urbanització de Santa Maria de L lorell que no estan inclosos a l PEIN i el
litora l de la urbanització Martossa – Porto Pi.
4 Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
21

L’absència de PEIN al litoral terrestre de L loret com porta que els espa is delim itats pel PDUSC es
situïn e n tots aquells espais no urbanitzables de prim era línia de m ar, situats entre la cala
Morisca i la platja de Canyelles, a l’ento rn de la urbanització la Mo ntg oda i l’espai no urbanitzat a
l’entorn de la platja de Santa Cris tina . El PDUSC tam bé proteg eix l’espai m és interio r situat al
voltant de l curs alt de la riera de can L loranes, a la m unta nya de l Morro Fre d, per sobre la
carretera GI-682, d’im portància per ser un corredor de terre nys no urbanitzables a l’entorn d’un
espai m olt urba nitzat entre les urba nitzacions de Roca Grossa, Turó de Llo ret, Llore t de Da lt i els
Llorers per una banda i per l’altra Serra Brava, la Riviera i Fo nt de Sa nt Llorenç. En a quest context,
el pla classifica com a sòl costaner especial (no ha de passar necessàriament a sòl no
urbanitzable en e l planejam ent local) el sector de sòl urbanitzable delim itat de Cos ta Marcona.
22
C1
C2
C3
CE
PEIN
Sò l ur bà i ur ba nit zable
Figura 2.17 Espais del PDUSC
Font: Pla director urbanístic del sistema costaner, DPTOP 2005; Pla d’espais d’interès natural, DMAH 2008; POUM 5 de
Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar 2006; POUM de Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
2.2.3 ESPAIS DEL CATÀLEG D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC DE LA COSTA
BRAVA
Més enllà dels espais del sòl no urba nitzable que g audeixe n d’una protecció especial per evitarne
la seva transform ació, el Catàleg d’espais d’interès natura l paisatg ístic de la Costa Brava
defineix espais d’interès natural rem arcables per raó de les seves condicio ns na turals i
paisatg ístiques sing ulars. Aquests espais, m alg rat no ser inclosos dins del PEIN o la xarxa Natura
5 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
2000, haurie n de re bre un tractam ent especial i una reg ulació d’usos adequada pe r tal de
mantenir les seves característiques.
Alg uns dels espais proposats al Catàleg coincideixe n am b els proteg its al PDUSC, cal notar que
aquest pla seg ueix el criteri de proteg ir el lito ral en prim er lloc per evitar-ne el continu urbà i en
seg on lloc per les caracte rístiques na turals i pa isatg ístiques, m entre que el Ca tàleg identifica
espais am b un criteri principal principalm ent natura lístic i pa isatg ístic. Com a tre t dif erencia l,
alg uns dels espais del Catàleg inclouen sòls classificats com a sòl urbà o urbanitzable al
planejam ent m unicipal.
Figura 2.18 Espais del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatg ístic de la Costa Brava
Espais d'interès natural en sòl urbà i urbanitzable
Espais d'interès natural
Sòl urbà i u rbanitzable
Font: Diputació de Girona 2006; Ajuntament de Lloret de Mar 2006 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
A Tossa de Mar el Catàleg identifica alguns espais de l’entorn del nucli de Tossa com la zona del
Puig Nau, Puig de Can Martí i Puig d’en Pe la, l’espai al nord de la riera de Tossa, entre aquesta i el
PEIN i la zona de les Alzines, entre e l nucli i la urba nització Sa nta Maria de Llo rell. El Catà leg
tam bé inclou la zona est de la urba nització Cala Mo risca tot unint la m ateixa cala fins a la
carretera GI-682.
En el term e de Lloret de Mar, el Catàleg identifica la zona litoral entre cala Morisca i la platja de
Canyelles així com els terrenys que separen les urbanitzacions Roca Grossa, Turó de Lloret i
Lloret de Dalt de les de Serra Brava, La Riviera, Font de Sant Llorenç i UCSA, afectant a terrenys
classificats com a sòl urbà o urbanitzable al POUM. Al sud del terme municipal, s’identifica la
zona lito ral e ntre la platja de Fe nals i la cala de Santa Cristina i, endinsant-se a l’interior, seg uint
23

el torrent de l Mal Com pàs fins a la zo na de l turó de Sant Pe re de l Bosc i e l torre nt de Passape ra.
Com a espai interior a ïlla t del litora l, el Ca tàleg identifica la zona dels turons de Barraque r i el puig
de Montg ròs i el torrent dels Om s.
2.3 TERRENYS FORESTALS GESTIONATS
Els terrenys f orestals só n ecosistem es que po den a rriba r a alberg ar una im portant bio diversita t
al seu interior. No obstant, aques ts espais han estat histò ricam ent altera ts per l’acció hum ana
de m anera que els m ecanism es d’autoreg ulació his tòrics ha n pe rdut la seva eficàcia.
Actualment, els terrenys forestals són en molts casos el procés de reforestació de camps i
conreus abando nats i es troben m és o m enys ben conservats en f unció de ls possibles im pactes
deg uts a la seva explotació, el seu g audi o la influè ncia de zones urba nes i infraestructures.
La g estió es po t enfocar a una explotació soste nible de l bosc, que perm eti la seva
autoreg eneració i el m antenim ent de les seves funcions ecològ iques, o bé a la conservació i
potenciació de ls seus valors natura ls i de bio diversita t sense una f inalitat econòm ica.
D’entre les eines de g estió forestal, es diferencien aquelles adreçades únicam ent a terrenys
privats (ins trum ents d’ordenació fo restal) i la g estió de terre nys públics i privats per pa rt del
Departam ent de Medi Am bient i Habitatg e o m itjançant acords de custòdia del territo ri. Val a dir
que aquesta últim a fig ura no és present a ls m unicipis de Llore t de Mar i Tossa de Mar.
D’altra banda, el Massís de Cadiretes com pta am b el Pla de prevenció d’incendis fo restals del
perím etre de pro tecció prio rità ria del Massís de Cadire tes. Aques t pla dese nvolupa actuacio ns de
gestió dels terrenys fores tals i els camins, adreçades a prevenir el risc d’incendi forestal i
facilitar- ne les tasques d’extinció.
2.3.1 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL
Als dos m unicipis hi són presents 13 plans tècnics de g estió fores tal ( PTGMF) que defineixen la
gestió de 2.357,2 ha, això és el 12,5% del territori de Lloret de Mar i el 45,3% de Tossa de Mar. A
Tossa, els terrenys gestionats se situen a l’ interior o als entorns de l’espai del PEIN del Massís de
Cadiretes. A Llo ret, els espais objec te d’un PTGMF es tro ben en alg unes forests interio rs,
ubicades entre les zones urba nitzades litora ls i les urba nitzacions inte riors.
24

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 2.19 Plans tècnics de gestió forestal
Font: DMAH 2008, Ajuntament de Lloret de Mar 2006 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
2.3.2 FORESTS GESTIONADES PE L DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
Tant Tossa de Mar com Lloret de Mar com pten am b una forest g estionada pel Departam ent de
Medi Am bient i Habita tg e de titularitat privada, am bdues al lím it m unicipal al nord. La forest de
Tossa es troba dins de l PEIN i la de L loret se situa a continuació d’aquest espai pro teg it.
25

26
Figura 2.20 Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge
Font: DMAH 2008, Ajuntament de Lloret de Mar 2006 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
2.4 ELEMENTS D’INTERÈS CULTURAL
A l’hora d’analitzar els espais d’interès ecològ ic i paisatg ístic cal tenir en com pte els elem ents
d’interès cultural del territori, que aporten un valo r afeg it a l’ento rn natural des del punt de vista
de la percepció social. En a quest sentit, en a quest apartat es descriue n els elem ents del
patrim oni a rquitectònic i arqueològ ic, els arbres m onum entals m unicipals i els possibles
miradors ubicats en entorns menys urbanitzats.
La identificació dels elem ents d’interès cultura l ha de ser d’utilita t a l’ho ra de definir les zones de
connectivitat social.
2.4.1 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC
Com es pot veure a la seg üent fig ura, els dos m unicipis presente n un elevat pa trim oni tant
arquitec tònic com arqueològ ic, que és especialm ent im portant e n el m unicipi de Tossa de Mar
pel que fa al nom bre d’elem ents que s’hi trobe n.
A la seg üent fig ura s’hi m ostren els elem ents del patrim oni cartog rafiats pels Ajuntam ents dels
dos municipis. S’han descartat alguns elements situats en zones urbanes i s’han destacat
especialment aquells situats en sòl no urbanitzable o als límits d eles zones urbanes atès que

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
aquest estudi pre tén establir connectors socials que e nllacin alg uns d’aquests elem ents ubicats
en l’ento rn na tural.
Figura 2.21 Elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic
Jacim ent ibèric Puig dels Brucs de Sant Benet
Jacim ents romànics can Sans
Mas Soler de Sant Benet
Mas can Sans
Molí Puig de Pollastre
Jacim ent ibèric Puig de Serra des Rei
Jacim ent Cam ps de Sant Benet
Capella de Sant Benet
Necròpolis de can Rull
Molí de Sant Benet
Mas d’en Ferro
Rajoleria d’en Ferran
Font: Ajuntament de Lloret de Mar 2006 i 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i 2008.
Am b aquesta fig ura es vol donar constància de l’enorm e quantita t d’elem ents del patrim oni
existents a l’àmbit. Entre aques ts, els més freqüents són:
- Masies en sòl no urbanitzable
- Jaciments prehistòrics
- Jacim ents ibèrics
- Jaciments romans
- Edificis relig iosos
- Construccions de d efensa
27

2.4.2 ARBRES MONUMENTALS I D’INTERÈS LOCAL
D’acord amb el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals, tenen
aquesta conside ració els arbres que , per les m esures excepcionals dins de la seva espècie o per
la seva edat, història o particularitat científica, sig uin m ereixedors de m esures de protecció. La
leg islació catalana tam bé preveu la declaració d’arbres d’ inte rès com arcal i local (Decret
47 /1988), per aquells exemplars que, tot i que no assoleixen el grau de notorietat dels anteriors,
tam bé se’n considera necessària la protecció i conservació per les seves característiques o
popularitat dins el m unicipi o com arca.
28
Font: lavola 2009.
Figura 2.22 Es Pi de Can Martí al Parc de Sa Riera de Tossa
A Tossa de Ma r trobem dos arbres que com pleixen aquests requisits: es Roure del Bo n Retir,
declarat a rbre m onum ental, i es Pi Gros de Can Martí, a rbre d’interès local. Aquest últim data de
m és de 250 anys enrere i actualm ent té un diàm etre de 4,36 m . Els dos es troben a l’entorn de la
riera de Tossa. A banda d’aquests dos exem plars pro teg its, l’Ajuntam ent recone ix la notorieta t de
fins a 41 arbres o arbredes del m unicipi, representa ts al m apa, tot i que no estant subjectes a
cap tipus de pro tecció específica. En canvi, a Llore t de Mar no es té constància de l’existè ncia
d’un inventari m unicipa l d’arbres o arbredes d’interès.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i 2008.
Figura 2.23 Arbres d’interès local de Tossa de Mar
Hi ha arbres que, per les seves m ag nituds, excepciona lita t o his tòria tene n un llig am especial
am b la població d’un lloc i es poden considera r part de l patrim oni na tura l i cultural m unicipa l, e n
tant que són representatius del m unicipi i fo rm en part de l’im ag inari col·lectiu dels ciutadans . És
necessari, pe r ta nt, potencia r e l seu coneixem ent i valorització i tenir-los e n com pte a l’hora de
dissenyar zones de connectivitat social.
2.4.3 MIRADORS
Els m iradors són punts del territori des de ls qua ls es pot observar e l paisa tg e. Perm eten que els
observadors preng uin consciència i valorin el paisatg e existent. Es pot dife renciar els m iradors
en funció de la distància a l paisatg e observat, així te nim :
- Zona pròxim a o prim er pla: a pocs m etres dels elem ents observats (pi).
29

30
- Zona m itjana o plànol m itjà: distinció de les ag rupacions que form en les unitats del
paisatg e (pineda).
- Zona llunyana o plà nol llunyà: dis tinció de les principal unita ts del paisa tg e (bosc).
A l’hora d’e laborar les zones de connectivitat social, es tindran en com pte aquells punts o zones
del territori des d’on s’obté un plà nol m itjà o llunyà de l paisatg e dels m unicipis.
Lloret de Mar i Tossa de Mar no disposen d’un inventari dels m iradors m unicipals, no o bstant es
poden disting ir alg uns punts d’observació del paisatg e, ja sig ui perquè s’han condicionat com a
tals o perquè la seva ubicació ha perm ès que sig ui un punt freqüenta t d’observació del pa isatg e.
Font: Cartografia de referència de l’ICC, 2008.
Així, tindríem a Tossa de Mar:
Figura 2.24 Alguns dels miradors actuals
- Vila Vella i castell de Tossa
- Punta de Pola
- Miradors de l cam í de ronda
- Miradors de la Gi-682 de Tossa a Sant Feliu de Guíxols i de Tossa a Lloret.
- Mirador de la Gi-682 entre Tossa i Llagostera
- Mirador de l Puig de Cadiretes

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 2.25 Ubicació dels miradors al tram de camí de ronda des Codolar a es Cards
Font: lavola 2009.
A Lloret de Mar trobaríem els seg üents m iradors:
- Monum ent a la dona m arine ra
- Monum ent de l’Àng el
- Castell de Sant Joan
- Poblat ibèric de Mo ntba rbat
- Poblat ibèric de Turó Rodó
- Poblat ibèric de Puig de Castellet
- Cala d’en Tro ns
- Punta d’e n Sureda
- Puig de Montg ròs
31

32
Figura 2.26 Mirador de l’Àng el
Font: lavola 2009.
Per ta l de conè ixer quines són les àrees am b m ajor visibilitat s’ha e labora t el seg üent m apa, que
es basa en la topog rafia del territori i m ostra el g rau de visibilitat de tots els punts de Lloret de
Mar i Tossa de Mar des dins dels dos te rm es m unicipals.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: Cartografia de referència de l’ICC, 2008.
Figura 2.27 Visibilitat
Nul·la
Es cass a
Mitjana
Alta
Molt alta
Es pot dir que la m ajor part del te rritori d’am bdós m unicipis té una visibilita t baixa, dona t en bo na
part al relleu abrupte , que fa que nom és des d’alg uns punts elevats del territori hi hag i una bo na
visibilitat. En el següent mapa es mostren aquelles zones on hi ha punts de visibilitat alta i molt
alta.
33

34
Font: Cartografia de referència de l’ICC 2008.
Figura 2.28 Zones de major visibilitat
La identificació d’aquestes àrees am b m ajor visibilitat e ns po t ser d’ utilita t a l’ hora de definir les
zones de connectivita t social. Caldrà escollir quines d’aquestes àrees de visibilita t són punts
accessibles i quines no tene n accessos habilita ts i, per ta nt, fina lm ent no pod ran desenvolupar
aquesta funció de m irado r.
2.4.4 RUTES
Alta
Molt alta
Les rutes turístiques, senderis tes, de BTT, etc. faciliten l’accés de les persones al medi natural i
als elem ents d’interès natural, cultural i paisatg ístic situats fora de les zones urba nitzades. Així,
esdevenen connectora socials d’accés al medi natural. S’analitzen aquí les rutes existents
im pulsades tant pe ls Ajuntam ents com pel Consell Com arcal de la Selva.
Tenim , d’una banda les rutes que une ixe n dife rents punts del territori com arcal de la Selva, com
són els Grans Cam ins de l’Aig ua i les rutes BTT de l Centre BTT de la Selva. A nivell m unicipa l,a
Lloret de Mar s’han senyalitzat diferents rutes d’interès turístic mentre que a Tossa de Mar s’ha
recuperat bona part del cam í de ronda . En am bdós m unicipis hi transcorre el se nder de g ran
recorreg ut GR-92, que resseg ueix el litora l català. Als m unicipis de Lloret de Mar i Tossa de Mar
aquest sender pren dos possibles itinera ris, un de litoral i un altre d’interior.
Al territo ri de Llo ret i Tossa hi ha definides 4 rutes de ls Grans Cam ins de l’Aig ua que uneixen els
nuclis de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidre res i Llag ostera, per tant, alg uns tram s són

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
litora ls, resseg uint e n part els cam ins de ro nda tradicio nals i e n altres tram s s’endinse n a
l’interior, cre uant l’espai del PEIN Massís de Cadire tes.
Figura 2.29 Grans Camins de l’Aigua
Font: Consell Comarcal de la Selva 2009, Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Les rutes del Centre BTT de la Selva són itinera ris interio rs que une ixe n zones urba nes am b el
territori forestal interio r i tene n dif erents g raus de dif iculta t de m anera que són aptes per
ciclistes ocasionals i tam bé per aquells m és experim entats. Mitjançant els itineraris proposats
es té l’opció de conèixer el territori de cada municipi i també desplaçar-se d’un municipi a altre.
35

36
Figura 2.30 Rutes BTT
Font: Consell Comarcal de la Selva 2008, Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Les rutes turís tiques def inides a Lloret de Mar pe rm eten conèixer el territori inte rior i costaner
del m unicipi. D’una banda, une ixen el nucli am b l’espai natural del torrent dels Om s i les zones
d’interès cultural de Sant Pe re de l Bosc i jacim ents ibèrics de Puig de Caste llet i Montbarba t.
D’altra banda, recuperen e l traçat del sender GR-92 per tal d’unir el nucli de Llo ret am b els nuclis
de Blanes i Tossa. Mitjançant un traçat interior també es pot arribar a la zona de Caulés de
Vidreres.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 2.31 Rutes turístiques
Font: Ajuntament de Lloret de Mar 2006 i 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Al municipi de Tossa de Mar hi ha diferents senders de descoberta del medi senyalitzats , i
l’Ajuntam ent té cartog rafiat e l traçat del sender de g ran recorreg ut GR-92 al seu pas pel m unicipi
i el tram de cam í de ronda entre la platja de Santa C ristina i la cala Futadera.
37

2.5 ANÀLISI DEL PAISATGE
38
Figura 2.32 Sender GR-92 i camí de ronda de Tossa de Mar
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i 2008.
A l’hora de valorar la connectivitat pa isatg ística de Tossa de Mar i Llo ret de Ma r cal, en prim er lloc,
identificar aque lls elem ents que caracteritzen e l paisatg e d’am bdós m unicipis. Pe r desenvolupar
aquesta anà lisi s’utilitza la m etodolog ia de l’ecolog ia del paisatg e (landscape ecology). Aquesta
disciplina estudia el pa isatg e a través d’una anàlisi g eog ràfica en què es destaca la variabilita t
espaial, escalar i tem poral, de m anera que es focalitza en tres característiques: estructura,
funcionalitat i canvi (J. Vila et al, 2006)
D’acord am b l’ecolog ia del paisatg e, aquest es form a pel conjunt d’elem ents que es dis posen
form ant un m osaic. La diferenciació d’aquests elem ents sorg eix en funció de les diferències en
el substrat, la dinàm ica i pertorbacions naturals i l’activitat hum ana. El m osaic, per tant, es
com posa de tres g rans tipus d’elem ents: els frag m ents o tessel·les, els corredors i la m atriu.
Els fragments són les diferents unitats que es repeteixen en un territori, amb determinades
característiques, color, textura , dim ensió, etc. Els corredors són aquelles zones de connexió,
g eneralm ent lineals, entre unes i altres tessel·les. Per últim , la m atriu es defineix per la repetició
de l’elem ent dom inant, a quell que ocupa m ajor superfície i està m és ben connectat.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: CREAF 2008.
Figura 2.33 Elements del paisatg e
L’anàlisi de l paisatg e de Tossa i Llore t m ostra una predom inança de les zones foresta ls i, per
tant, es po t dir que la m atriu de l paisa tg e, aquell elem ent m és repetitiu, so n els terre nys
forestals. Dins d’aquesta matriu es diferencien fragments de conreus, platges, zones artificials
no urbanes, zones urbanes, forestal - urbà i agroforestal. Com a elements lineals més
destacables tenim les vies de comunicació, els penya-segats litorals i, de manera més subtil,
tam bé trobem les rie res i torre nts. Am bdós elem ents fan la funció de corredors dins l’estructura
paisatg ística.
2.5.1 MATRIU FORESTAL
Form ada per boscos densos de sure da i pineda ,
sobretot pi pinyer pe rò tam bé am b presència de pi blanc
i pinas tre. Tam bé hi tro bem alg unes plantacions de
coníferes.
Cobreixe n els terre nys de m és relle u que no ha n esta t
objecte d’urba nitzacio ns.
39

2.5.2 FRAGMENTS DEL PAI SATGE
• Conreus
• Platg es
• Zones artificials no urbanes
40
Principa lm ent conreus he rbacis de reg adiu i de secà.
Els trobem a les zones interiors planeres, sobretot a
fons de vall, als entorns de les rieres.
Platg es de sorra g ruixuda delim itades per la costa
rocosa, característica de la Costa Brava. Les més
valorades són aquelles que m antene n un e ntorn
forestal m entre que m oltes han es tat e nvoltades pe r
zones urbanes i urba nitzacio ns, arribant a convertir-se
pràcticam ent en pla tg es d’accés únic per als residents a
aquestes urba nitzacions
Els elem ents que tre nquen e l continu foresta l són
diversos, però m entre que podem disting ir g rans ta ques
urbanes, de conre us i d’urbanitzacions, hi ha altres
espais ocupats per activita ts aïlla des de considerab le
im pacte visual, que s’ag rupen aquesta categ oria de
zones artif icials no urbanes. Així, s’incloue n l’abocado r
com arcal, les pedreres, les pla ntes de tractam ent de
runes, càm ping s, espais lúdics a l’aire lliure (g olfs,
paintba lls), etc.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
• Zones urbanes
• Forestal - urbà
• Ag roforestal
Les zones urbanes són les extenses taq ues de continu
urbà que trobem als nuclis urbans d’am bdós m unicipis i
en aquelles urbanitzacions m és densam ent edificades.
Les taques de forestal – urbà corresponen a les
extenses zones ocupades per urbanitzacions de m olt
baixa densitat. El fet que les pa rcel·les s ig uin sovint
m olt àm plies i que alg unes d’elles no estig uin encara
ocupades im plica que els terre nys fores tals
preexis tents pe rduren en form a d’ag rupacions d’arbres
inserits entre xalets i torres .
La plana de l’entorn dels nuclis urbans de Lloret i Tossa
presenta un paisatg e on s’intercale n espais fo restals i
conreus am b alg unes edificacions aïllades que , a
m esura que ens acostem al nucli urbà, tenen una
presència m és destacada.
41

2.5.3 CORREDORS LINEALS
• Vies de comunicació
• Penya-segats litorals
• Rieres i torrents
42
Les vies de comunicació principals són les carreteres
que uneixen els nuclis de Llore t i Tossa entre ells i am b
els nuclis m és propers. No obstant, en aques ta
categ oria tam bé s’hi pode n incloure altres carre teres i
xarxes de cablejat aeri que creue n la m atriu f orestal.
Aquests corredors lineals són, per tant, elem ents
artificia ls altam ent im pactants en el paisatg e.
Juntam Les taques ent amde b les forestal cales – que urbà s’hi corresponen entreposen, a els les
penya-seg extenses ats zones litorals ocupades fo rm en per un urbanitzacions dels pa isatg es de m és olt
preuats baixa densitat. de la Costa El fet Brava que i, les per pata rcel·les nt, icona s ig uin que sovint els
visitants m olt àmespe plies ren i que trobar alge unes n aquestes d’elles contrades. no estig uin La encara vis ió
dels ocupades penya-seg imats plica és possibles que els des de terre les nys cales i fores alg uns tals
punts preexis m és tents elevats pe rduren del litora en form l. No a obsta d’ag rupacions nt, la m illor d’arbres visió
dels inserits m ateixos entre és xalets des de i torres m ar . endins.
Aquests elem ents nom és són visibles en el conjunt de l
paisatg e quan presenten un bosc de ribe ra be n
desenvolupat que els des taca respecte els terre nys
forestals anne xos.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
2.6 PRINCIPALS ELEMENTS FRAGMENTADORS DE LA CONNECTIVITAT
En aques t apartat s’analitze n les infraes tructures i els assentam ents urbans exis tents i
previstos atès que aquests dos elem ents són g eneralm ent els principals elem ents que actuen
de barrera e n la capacitat connectora de l territori.
2.6.1 INFRAESTRUCTURES
Les infraes tructures am b m ajor efecte sobre la connec tivita t són les infraes tructures lineals de
com unicacions. Així, a quí es descriu la xarxa viària e xiste nt, la ro nda d’allarg am ent de l’autopista
C-32 i les línies elèctriques aèries d’alta te nsió existe nts. Ca l deixa r constància del possible
allarg am ent de la línia de ferrocarril des de Blanes fins a Llo ret, m alg rat tot, l’execució d’aquesta
via encara no està definitivam ent decidida ni tam poc se sap el traçat que seg uiria.
2.6.1.1 Xarxa viària
Es considera que els elem ents de la xarxa viària am b m ajor caràcter fragm entador de la
connectivitat són principalment les carreteres (C-63, GI-681 i GI-682) i en segon lloc la xarxa
veïnal, atès que presenta una elevada circulació de vehicles i e n g eneral es troba asfaltada.
Figura 2.34 Xarxa viària amb major caràcter frag mentador
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Carretera
Viari veïnal
43

En aquest a parta t cal tam bé considerar e l pro jecte d’am pliació de l’autopista C-32 que preveu
allarg ar aquesta inf raestructura fins a la carrete ra GI-682 a l’alçada de Canyelles.
44
Figura 2.35 Allargament autopista C-32
Font: Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
El traçat i carac terístiques f inals d’aquesta infraes tructura es desconeixe n atès que actualm ent
es troba en redacció el pro jecte d’am pliació d’aquest tram de l’a utopis ta C-32. No obstant, el
POUM de Lloret de Ma r preveia un traçat o rientatiu que s’este nia fins m és enllà del nucli de Llore t
am b dues entrades a banda i banda, una a l’alçada de la cala Boadella i l’últim a a l’alçada de la
platja de Ca nyelles, que tam bé correspon al fina l de la via.
2.6.1.2 Línies e lèctriques d’a lta tens ió
Alla rga ment C-32
Carreter a
Via ri ve ïnal
El principal im pacte de les línies elèctriques és el que fa referència a la connectivita t
paisatg ística, atès que són infraestructures lineals altam ent visibles que sovint han de
travessar g rans extensions de territori creuant fins i tot espais na tura ls. Les línies elèctriques
d’alta tens ió presents a Tossa i Lloret es m ostren al seg üent m apa.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 2.36 Línies elèctriques d’alta tensió
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
2.6.2 PLANEJAMENT URBÀ MUNICIPAL
A banda de les inf raestruc tures de com unicacions, un dels elem ents de m ajor im pacte a la
connectivita t entre espais na tura ls proteg its són els assentam ents hum ans atesa l’elevada
ocupació del sòl que sovint im pliquen. En e l cas de Llore t i Tossa, a questa im portant ocupació de
sòl ve determ inada en g ran m esura per l’existència de les urbanitzacions, que es caracteritzen
per la baixa densitat (m olt ba ixa densitat e n alg uns casos), am b habita tg es unifam iliars ubicats
en g rans parcel·les, i per ta nt, l’elevada ocupació de sòl. El sòl consum it pe r habita tg e és
extrem adam ent m ajor que en zones m és denses com poden ser els nuclis i les eixam ples.
D’acord am b el planejam ent urbà m unicipal, el 15% del territori d’am bdós m unicipis es troba
ocupat (sòl urbà) i es preveu créixer ocupant e l 3% del territori (sòl urbanitzable):
45

46
Sòl urbà
Sòl
urbanitzable
Taula 2.6.1 Classificació del sòl (%)
Zones Lloret Tossa Total
Sòl urbà consolidat
5,34
22,80
Sòl urbà no consolidat 0,63
Sòl urbanitzable delimitat 4,42 0,95
Sòl urbanitzable no delimitat 0,11
15,29
2,92
Sòl no urbanitzable 72,78 92,97 81,79
Font: Tossa de Mar 2006 i Lloret de Mar 2006.
El pla nejam ent de Llo ret de Mar no dife rencia e l sòl urbà consolida t de l no consolidat i, per tant,
no podem conèixer q uines són a quelles zones urbanes q ue encara m anquen per consolidar i q ue
representen així assentam ents previs tos i im pactes potencials a la connectivita t.
Font: Tossa de Mar 2006 i Lloret de Mar 2006.
Figura 2.37 Classificació del sòl
Sòl urbà
Sò l urbà co nsol idat
Sòl urbà no consolidat
Sòl urba nitz able delimita t
Sòl urbanitzable no delimitat

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
2.6.2.1 Assentam ents exis tents i prev istos
Per ta l de co nèixe r els im pactes potencials a la connectivitat a causa de creixem ents urbans
previstos, s’identifiquen aquí els terrenys classificats com a sòl urbà no consolidat i sòl
urbanitzable com a zones de consolidació i creixem ent.
Font: Tossa de Mar 2006 i Lloret de Mar 2006.
Figura 2.38 Assentaments existents i previstos
Sòl urbà
Sòl urbà consolidat
Zones de consolidació i creixement
A Lloret, les zones de consolidació i creixem ent s’ubique n m ajorità riam ent a l’interior, a l’e ntorn
de l’ag lom eració central i tam bé alg uns apè ndixs de les urba nitzacions m és allunyades de la
costa. Tam bé hi ha alg una zona de conso lidació i creixem ent a prim era línia de costa, la zona de
Cala Banys i els plans parcials de Costa Marcona i Portal de Po nent. A Tossa el creixem ent m és
im portant és el pla parcia l de Cala Morisca. La res ta de zones de consolidació i cre ixem ent se
situen a l’e ntorn del nucli.
Cal destacar les urbanitzacions il·leg als en sòl no urbanitzable de les Masies de Lloret (al nordoest
del m unicipi de L loret) , i Font Bona (a cavall entre Tossa i Llag ostera) que te nen una
incidència neg ativa en el m antenim ent de la connectivita t ecològ ica i paisatg ística del territo ri.
47

2.6.2.2 Xarxa de zones verdes urbanes
Els pla nejam ents d’am bdós m unicipis preveuen a lg unes g rans taques de zones verdes urbanes
que pode n desenvolupar dues funcio ns. D’una banda, prevene n alg uns terrenys de la seva
consolidació urbana i d’a ltra banda , la seva posició po t ajudar a am pliar la funció connectora del
sòl no urba nitzable .
Font: Tossa de Mar 2006 i Lloret de Mar 2006.
48
Figura 2.39 Assentaments existents i previstos
Sòl urbà
Sòl urbà Sòl urbà consolidat
Sòl urbà Zones consolidat de consolidació i creixement
Zones de Zones consolidació verdes urbanes i creixement

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3 IDENTIFICACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR
Actualm ent exis teixe n estudis de connectivitat que define ixen espais d’inte rès connecto r a
nivell de com arca i de la Cos ta Brava. Pe r ide ntif icar els espais am b funció connectora del
present estudi, es tindran en com pte els espais definits a altres nivells però es farà una pro posta
de connectors locals. Per això, es tindran en compte els aspectes definits a l’apartat 2. Un cop
definits aquests espais d’inte rès connector es descriuran els im pactes presents i futurs que hi
afecten.
3.1 ESTUDIS PREVIS DE CONNECTIVITAT
Els estudis previs de co nnectivitat existe nts a l’àm bit só n: e l Catà leg d’espais d’interès natural i
paisatgístic de la Costa Brava (2006), l’Estudi del sistema de protecció territorial de la Selva
(2004) i Pla de connectivitat funcional de la Selva de l’Agenda 21 de la Selva (2007).
3.1.1 CATÀLEG D’ESPAI S D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC DE LA COSTA BRAVA
Es tracta d’un estudi i cata log ació d’espais que ha im pulsat la Diputació de Girona i que s’està
desenvolupant en tres fases. Prim eram ent es va redactar el Catàleg d’espais d’interès natural i
paisatgístic de la Costa Brava, més tard va sortir el segon catàleg, dedicat a les comarques
g ironines centrals i està previst que pro peram ent apareg ui e l catàleg de les com arques
g ironines d’interio r. Aquests tre balls diferencie n tres tipus d’espais: connectors, espa is d’interès
natura l (fora del PEIN) i zones d’am ortim ent.
49

50
Figura 3.1 Elements del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatg ístic a l’entorn de l’àmbit
Font: Diputació de Girona 2006 i Departament de Medi Ambient i Habitatg e 2008.
El catàleg ubica dins de ls term e de Lloret de Mar i Tossa de Mar dife rents espais d’interès
natura l. Pel que fa als connectors, en descriu dos ubicats principalm ent a Llore t, m entre que a
Tossa no hi ha una presència im portant de connectors a tès que la m ajor part del te rritori es troba
dins del PEIN o el catàleg l’identifica com a espai d’interès natural:
• Connector de la Selva Marítima
És el principal connector de l’àm bit, travessa el territori de Llo ret d’est a oest, paral·lelam ent a la
línia de costa. Connec ta l’espai del PEIN del Massís de Ca dire tes am b els espais natura ls del seu
oest.
• Connector Cala Canyelles – Massís de Cadiretes
Connector
Espai d'interès natural
Zona d'am ortiment
PEIN
Recull els espais lliures situats entre dos àm bits aïllats de l’espai del PEIN Massís de Cadiretes:
el paratg e de Mas Carbotí i l’entorn de la Cala Canyelles.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Al sud oest de Lloret tam bé hi trobem el connector de la conca de Valldolig , aquest se situa
principa lm ent a Blanes de m anera que la seva presència a Llo ret és testim onial.
A continuació es mostren els connectors identificats al catàleg i la seva posició respecte els
espais del PEIN i les zones urbanes i urbanitzables dels dos m unicipis.
Figura 3.2 Connectors del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatg ístic dins l’àmbit
Font: Diputació de Girona 2006, Departament de Medi Ambient i Habitatge 2008, Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i
Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
3.1.2 ESTUDI DEL SISTEMA DE PROTECCIÓ TERRITORIAL DE LA SE LVA
Connector
PEIN
Zones urbanes
Estudi e ncarreg at pel Departam ent de Política Territorial i Obres Públiques de la Genera lita t de
Catalunya que buscava definir aquells es pais d’interès ecològ ic i paisa tg ístic i aquells espais
d’interès connec tor per tal de def inir la xarxa d’espais lliures presents en dife rents plans
territoria ls previstos dins del prog ram a de planejam ent te rritorial de la Generalitat de Catalunya.
51

52
Figura 3.3 Elements del sistema de protecció territorial a l’entorn de l’àmbit
Xarxa d'espais naturals
Connectors
PEIN
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques 2004 i Departament de Medi Ambient i Habitatge 2008.
L’estudi ubica bona part dels espais lliures de Lloret de Mar a la xa rxa d’espais naturals. Com a
connector, delim ita e ls terrenys no proteg its ubicats a la dreta de la riera de Tossa, entre
aquesta i els espais de l PEIN.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 3.4 Connectors del sistema de protecció territorial dins l’àmbit
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques 2004, Departament de Medi Ambient i Habitatge 2008,
Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
3.1.3 PLA DE CONNECTIVITAT FUNCIONAL DE LA SE LVA
Aquest Pla és un docum ent inclòs a l’Ag enda 21 de la Selva en què es defineixen les zones
d’interès estratèg ic per a la connectivitat i e ls connectors fluvials de la com arca.
Connectors
PEIN
Zones urbanes
53

54
Figura 3.5 Elements del pla de connectivitat funcional a l’entorn de l’àmbit
Font: Consell Comarcal de la Selva 2007 i Departament de Medi Ambient i Habitatg e 2008.
Connectors fluvials
ZIEC
PEIN
A Lloret i Tossa no s’ide ntif ica cap connecto r fluvial, no obs tant g ran part del territo ri s’em m arca
dins les ZIEC. A L loret, s’identif ica una g ran ZIEC que connecta l’àm bit interior de l’espai del PEIN
del Massís de Cadiretes amb la zona marina que s’ubica entre les platges de Lloret i Canyelles i
am b l’espai del PEIN de Pinya de Rosa i m és cap a l’oest am b l’espai del PEIN de l Massís del
Montneg re-Corre dor i a ltres espais d’àm bit m és reduït (Estanys de la To rdera, Turo ns de
Maçanet, Estany de Sils, etc.). A Tossa de Mar es defineixen dos ZIEC d’àm bit m enor que
connecten dif erents àm bit proteg its del Massís de Cadiretes .

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Figura 3.6 ZIEC del pla de connectivitat funcional dins de l’àmbit
ZIEC
PEIN
Zones urbanes
Font: Consell Comarcal de la Selva 2007, Departament de Medi Ambient i Habitatg e 2008, Ajuntament de Tossa de Mar
2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
55

3.2 IDENTIFICACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR
A continuació es descriuen els difere nts connecto rs de caràcter ecològ ic, paisatg ístic i social i un
àm bit local que són d’im portància als dos m unicipis
56
Figura 3.7 Connectors locals
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
PEIN
Zones urbanes

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.1 CALA SALIONÇ – TORRENT DE GIVEROLA
Connector lito ral que enllaça les dues urbanitzacions Pola-Givero la i Salio nç seg uint la línia de
costa. Els seus límits estan definits pel PEIN tant en àmbit terrestre com marí i les zones
urbanes de les urbanitzacions. És de rellevància la presència de la carrete ra GI-682 que
transcorre de m anera contig ua en bona part del lím it nord-oest de l corredo r i el travessa al sud.
Font: ICC 2008.
Figura 3.8 Àmbit
Les com unitats veg etals principals que s’hi trobe n són les pine des de pi bla nc a la prim era línia
de m ar (entre la costa i les urba nitzacio ns) i les suredes, pe r sobre de les urbanitzacions.
57

3.2.1.1 Connectivitat ecològica
En la seva funció connecto ra pre nen im portà ncia els dos torre nts presents, torrent dels
Eucaliptus i torre nt de Giverola. Els dos, m alg rat creuar les zones urbanes de les urbanitzacions,
es troben envoltats per àm plies zones verdes urba nes que pode n servir per refo rçar el seu
paper. A ixí, aquest connector posa en co ntacte e l litora l am b les zones interiors , to ts ells espais
proteg its.
Presència d’una fores t g estionada m itja nçant el pla tècnic de g estió i m illora fo restal ( PTGMF
1535) Mas Sans d’Ayg uabona i la Badosa.
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
58
Figura 3.9 Connectivitat ecològica
Connector
PEIN
Forest gestionada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes urba ne s
Lí mit munici pal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.1.2 Connectivitat paisatg ística
Els paisatges més presents són el forestal i el propi dels penya-segats litorals, així, aquest àmbit
dóna continuïta t al paisatg e del litoral de Tossa. Tam bé hi són presents el paisatg e propi de les
urbanitzacions (forestal/urbà), el de rieres i torrents, vies de comunicació (GI-682) i platges.
Figura 3.10 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt alta
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de
Mar 2006.
59

3.2.1.3 Connectivitat social
L’àm bit té pote ncial com a connecto r social a tès que es troba e n la trajectòria de l’a ntic cam í de
ronda. Actua lm ent aquest cam í es troba condicio nat fins al cap des Pentine r, al sud d el
connector i caldria a llarg ar-lo fins a Sa nt Feliu per m antenir aquest corre dor de connectivita t
social històric. Tan bo n punt sig ui trans itable , aquest tram del cam í de ronda unirà les dues
urbanitzacions i aquestes amb els nuclis urbans de Tossa i Sant Feliu de Guíxols, passant per les
restes arqueològ iques de la punta de Pla (pe ríode ibèric fins al rom ano-republicà), que ac tua
tam bé com a m irador del paisatg e. A l’àm bit actualm ent hi transcorre una ruta BTT.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
60
Figura 3.11 Connectivitat social
Connector
Pa trimoni
Arbres d'interès
Rutes senyalitzades
Pi stes secundàries
Zones verdes urbanes
Zo ne s urba ne s
Límit munici pal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.1.4 Àrees d’interès
Aquest connec tor no es troba inclòs e n cap de ls connecto rs d’àm bit supe rior definits e n estudis
anterio rs. Com a espais d’interès catalog ats en un Pla director, trobem les unitats de sòl
costaner especial (C1) UTR C 80 Punta de Salionç, UTR C 81 Torrent de Giverola i UTR C 82 l’Agulla.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.12 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rbanes
Zones urbanes
Límit municipal
61

3.2.1.5 Im pactes
El m ajor im pacte a la connectivitat que pateix aques t connecto r són les dues urba nitzacions que
limiten el seu àmbit i també el pas de la carretera GI-682.
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
3.2.1.6 Objectius de q ualitat
62
Figura 3.13 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbane s
Límit mun icipal
- Mantenir e ls hàbitats propis de l’espai, és a dir, els boscos de pine da i suro i,
especialm ent, els hàbitats propis de pe nya-seg ats litora ls atès que a quests ocupe n un
àm bit m olt m és reduït en el conjunt del territo ri i conf ig uren espais m és sing ulars pel
que fa a valors ecològ ics i m olt atractius des de l punt de vista paisa tg ístic.
- Potenciar la connectivitat inte rior – litoral que actualm ent es troba força m alm esa per la
presència de la carre tera i les urbanitzacions.
- Potenciar la connectivitat social reduint l’aïllam ent de les urbanitzacions respecte el
nucli.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.2 PUIG NAU I PUIG D’EN PELA
Connector interior que se situa ocupa nt l’espa i entre el lím it del PEIN i e l nucli urbà . Es tracta
d’una zona amb cert pendent atès que, tot i ser molt proper al litoral, inclou el puig d’en Pela (158
m) i la vessant sud del puig Nau (227 m). El límit sud i est coincideix amb el pas de la carretera
GI-682. La veg etació present en tot l’àm bit són les suredes.
Font: ICC 2008.
Figura 3.14 Àmbit
63

3.2.2.1 Connectivitat ecològica
La seva ubicació fa que actuï com a reforç de la connectivitat de l propi PEIN am b sí m ateix, de
m anera que hi hag i una continuïtat e ntre les zones inte riors i les lito rals de l’espai natural. En
aquesta funció connectora hi té un paper destacat el torrent de cala Bona, que neix en aquest
connector per continuar el seu camí cap a l’est fins a la cala.
La pràctica totalita t del connector es troba dins els plans tècnics de g estió i m illora forestal
Finques d’en Llac (229) i can Baules de Dalt i altres (2929)
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
64
Figura 3.15 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Curso s fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.2.2 Connectivitat paisatg ística
El paisatg e predom inant és el forestal am b presència de frag m ents urbà /forestal. Com a
elem ents linea ls del paisatg e trobem la carretera al sud i e ls torrents presents. Aquest
connector és especialm ent im portant a nivell pa isatg ístic atès que és altam ent visible des del
nucli i, per ta nt, té re llevància en la continuïtat del paisa tg e forestal de la conca (en fo rm a de
circ) que envolta el nucli de Tossa. La seva visibilita t és rem arcable i a ixò ho dem ostra el fet que
inclou part de la zona d’alta visibilita t puig de can Martí – can Nau.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.16 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt alta
65

3.2.2.3 Connectivitat social
L’àm bit inclou cam ins de tipus rura l i ferra dura que perm eten la connectivita t social entre el
nord-est del nucli de Tossa i la xarxa de camins del Massís de Cadiretes (cim del Massís, església
de la Mare de Déu de Gràcia, Sant Grau...). Tam bé és una via de connectivitat entre e l nucli i
urbanització Pola-Giverola . Al sud, lim ita am b un tram de cam í de ronda condicionat i pe r tant
transitable actua lm ent.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
66
Figura 3.17 Connectivitat social
Co nnector
Pa trimoni
Arbres d'inte rès
Rutes s enyalitzades
Pi ste s secundà rie s
Zones verdes urbanes
Zo ne s urba ne s
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.2.4 Àrees d’interès
L’interès d’aquest connector ve avalat per la seva inclusió al Pla director urbanístic del sistem a
costaner com a unitat de sòl costaner especial (C1) UTR 83 Puig Nau. D’altra banda, el Catà leg
d’espais d’interès na tura l i paisatg ístic de la Costa Brava delim ita una àrea sim ilar com a espai
d’interès natura l Puig Nau – Infern d’en Caixa
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.18 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rba nes
Zone s urbanes
Límit municipal
67

3.2.2.5 Im pactes
El m ajor im pacte d’aquest connector és la presència de la carretera GI-682 al sud de l’espai, fet
que dificulta l’exte nsió de la connectivitat f ins a la m ateixa línia de costa. Tam bé la presència
d’alg unes cases aïllades que, com si es tractés d’un intent no consolida t d’allarg ar el nucli al
nord-est, ressequeixen la pis ta que une ix e l nucli am b la urbanització de Po la-Giverola, aquestes
construccions són un im pacte per sí m ateixes i pe r la m ultiplicació de pistes forestals que hi ha
associades.
Com a elem ent im pactant fora del m ateix co nnector tenim una zona de cre ixem ent i consolidació
al sud-oest corresponent al sector de sòl urbanitzable “Porta Sant Feliu”. El desenvolupament del
pla parcial correspo nent com portarà una m ajor pressió urbanís tica a l’ento rn del connector
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
68
Figura 3.19 Impactes
Connector
Línie s elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zones verdes urba nes
Zones urba nes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.2.6 Objectius de q ualitat
- Mantenim ent del bosc de sureda correctam ent g estionat.
- Dism inuir l’efecte barrera causat per les cases aïllades i la proliferació de cam ins
associats.
- Millora r la connectivita t ecològ ica d’aquest espai am b el litora l, supe rant la barrera de la
carretera GI-682.
- Millora r la connectivita t social entre el nucli de Tossa i la xarxa de senders de l m assís de
Cadiretes.
3.2.3 ES BANCALL – PUNTA D’EN QUERCUS
Connector litoral que resseg ueix l’estreta fra nja lliure d’e dificacions existent entre e l nucli de
Tossa i la línia litoral. El paper connector que desenvolupa aquest espai és e n sentit paral·lel a la
línia de costa. Té contacte am b els connectors de “Puig Nau i puig d’en Pela” i “Co nca m itjana de
la riera de Tossa” i am b dos àm bits aïllats de l’espai del PEIN “Massís de Cadiretes”.
Font: ICC 2008.
Figura 3.20 Àmbit
69

Les com unitats veg etals principals són les pinedes de pi blanc, i la veg etació de penya-seg ats
litora ls en les zones m és escarpades. A la punta nord de l’àm bit, darre ra una prim era franja de
pinedes, hi trobem una clapa de sure des. Bona part del connector es troba cobert per platg es
arenoses sense com unitats veg etals estructurades .
3.2.3.1 Connectivitat ecològica
Aquest espai és el punt de contacte entre dos àm bits del PEIN aïlla ts l’un de l’altre, consis tent e n
una fra nja estreta no urbanitzada on hi tene n especial interès les zones boscoses, inclosa la
zona verda urbana del volta nt de l castell de la Vila Vella. A la pla tja g ran de Tossa hi desem boca la
riera de Tossa, no o bstant, la funció connectora d’aquesta riera es tro ba força lim itada e n el seu
tram urbà, tenint però un paper m és im portant aig ües am unt del parc de sa Riera . A la punta no rd
s’hi troba la forest gestionada Can Bauler de Dalt i altres (PTGMF 2929).
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
70
Figura 3.21 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.3.2 Connectivitat paisatg ística
El paisatge més característic d’aquest espai són els penya-segats costaners i les platges, molt
freqüentades en aquest espai tant pro per a la zona urba na: la pla tja Gra n, la pla tja de la Mar
Menuda i Es Co dolar. Atès que és un espa i lineal a rran de costa, dóna continuïtat a l pa isatg e
litora l pro teg it del PEIN. Tam bé tro bem alg una taca de pa isatg e urbà de re duïdes dim ensions
deg ut a la presència d’ un xalet i e l castell de la Vila Vella , aquest últim és un elem ent de qua lita t
paisatg ística.
Figura 3.22 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt a lta
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar
2006.
71

3.2.3.3 Connectivitat social
Aquest espai és el punt de sortida del cam í de ronda en sentit L loret i cala Po la, inclou el caste ll
de Tossa i és porta d’entrada a la Vila Vella. És, per tant, un dels tram s no urbans m és
concorreg uts del term e i punt d’observació del paisatg e litora l en tot e l seu recorreg ut i,
especialm ent, des dels e ntorns de l castell de Tossa i els m iradors habilita ts al lla rg del tram del
camí de ronda més proper al nucli.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
72
Figura 3.23 Connectivitat social
Connector
Patrimoni
Arbres d'i nterès
Rutes senyalitzades
Pistes s ecundà ries
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.3.4 Àrees d’interès
Els extrem s nord i sud s’inclo uen a espais de l PDUSC, al no rd tro bem la unita t de sòl costaner
especial (C1) UTR C 83 Puig Nau, com partit am b els espais connectors de Puig Nau i puig d’en
Pela i Conca m itjana de la rie ra de Tossa, i al sud la UTR C 84 Punta d’en Quercus. Co incidint am b
les UTR C, però am b m ajor extensió , trobem dos espais d’interès natural identificats al Catà leg
d’espais d’inte rès natural i paisatg ístic a la Costa Brava, Puig Nau – Infern d’en Caixa a l nord i Ses
Alzines – Ses Cards al sud.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.24 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rbanes
Zones urbanes
Límit municipal
73

3.2.3.5 Im pactes
El m ajor im pacte que pateix el connecto r és la pròpia existència de l nucli urbà. No obsta nt, pel
que fa a la connce tivita t social, aquest im pacte es tradue ix am b una opo rtunita t i, per ta nt, la
necessitat d’una bona g estió per a un espai que esdevé el punt de sortida dels itinera ris litora ls i
una im portant zonad’observació del pa isatg e.
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
3.2.3.6 Objectius de q ualitat
74
Figura 3.25 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal
- Mantenir la qua lita t paisatg ística actual per tal que hi hag i una g radació harm ònica
entre e l paisatg e de pe nya-seg ats m és naturals am b el paisatg e de les pla tg es urbanes
presents a l’espai.
- Mantenir la seva funcionalitat com a connector social entre el nucli urbà i altres zones
del lito ral a través del cam í de ronda.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.4 CONCA MITJANA DE LA RIERA DE TOSSA
És un connector interior d’àm bit m ajor als a nteriorm ent descrits que es troba definit pe l lím it d el
PEIN i l’àrea urbana de l nucli de Tossa, vertebra t per la rie ra de Tossa. La seva pro xim itat a l nucli i
el relleu planer de bona part del connector com porten que sig ui un espai m olt he terog eni am b
predom inança de ls usos fo restals o n s’hi entrem esclen cam ps de conre u resseg uint la rie ra,
càm pings i edificacions aïllades. Abunde n els boscos de pi pinye r i les suredes, am b im porta nts
clapes de conreus herbacis.
Font: ICC 2008.
Figura 3.26 Àmbit
75

3.2.4.1 Connectivitat ecològica
La riera de Tossa i la seva xarxa d’afluents vertebre n la f unció connectora de l’espai des del punt
de vista ecològ ic. En efecte, aquest tram de la riera ja presenta dins del bosc de ribera
com unitats de verneda m és o m enys ben constituïdes. L’espai posa en contacte, a ixí, els àm bits
interiors de l PEIN am b el lito ral i reforça la continuïtat del propi PEIN. A l sud es troba en contacte
am b el recentm ent descrit connector d’Es Bancall – Punta d’en Quercus. En aquest espai hi ha
força forests dispe rses g estionades m itjançant plans tècnics de g estió i m illo ra foresta l: Són els
PTGMF 229 (Finques d’en Llac), 2929 (Can Bauler de Dalt i altres), 330 (Can Samada) i 2602
(Bosc del Mas del Ferro).
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
76
Figura 3.27 Connectivitat ecològica
Connector
PEIN
Forest gestionada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes urba ne s
Lí mit munici pal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.4.2 Connectivitat paisatg ística
El paisatg e dom inant és el forestal, am b clapes de conreus i zones on s’intercalen els conreus,
els boscos, les zones urbanes a ïllades i les taques d’artif icial no urbà. Com a elem ents lineals
tenim la riera de Tossa i les carreteres GI-681 i GI-682. Aquest espai és la porta d’entrada al nucli
de Tossa pe r la carrete ra de Llag ostera i co nté un paisatg e de transició entre la zona urbana i la
zona forestal, am b g radació dels diferents usos presents .
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
3.2.4.3 Connectivitat social
Figura 3.28 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt a lta
L’espai és inici de m oltes rutes que uneixen el nucli de Tossa am b el territo ri m és im m ediat: els
Grans Cam ins de l’Aig ua enllacen e l nucli am b Vidreres, L lag ostera i L loret; tam bé trobem la ruta
turística entre els nuclis de L loret i Tossa, coincident am b el GR-92 interior. Des d’aquí tam bé
tenim accés a la xarxa de rutes BTT de la Selva.
És considerable la quantitat d’elem ents del patrim oni arquitec tònic i arqueològ ic que trobem a
aquest espai. Des d’aquí tam bé podem accedir a nom brosos elem ents patrim onials dispe rsos en
el territori de Tossa. Aquest fet que dóna lloc a possibles rutes de les masies i els jaciments de
Tossa. Els elem ents que trobem estrictam ent dins de ls lím its del connecto r són:
77

78
- Jacim ent ibèric Puig dels Brucs de Sant Benet
- Mas Soler de Sant Benet
- Molí Puig de Pollastre
- Jacim ent Cam ps de Sant Benet
- Capella de Sant Benet
- Necròpolis de can Rull
- Molí de Sant Be net
- Mas d’en Ferro
- Rajoleria d’en Ferran
- Can Coure
- Molí Lluny
- Jacim ent Vinya Badosa
- Mas i forn can Bandrich
- Jaciments prehistòrics Camp de la Barata
- Jacim ent prehistòric Sorre ra de Can Sam ada
- Jaciment romà Llevadó
- Pou de g laç de s’Arrupit
- Can Vilas
- Jaciment romà Ses Alzines
- Jacim ent rom à Llorell-Llevadó
- Vinya d’en Sintoy
- Mas i m olí can Garrig a
- Jacim ent prehistòric Serra de les Carretes
- Can Martí
Uns altres elem ents del patrim oni cultura l presents en un núm ero considerable són e ls arbres
d’interès local:
- Suro dels Torrentins
- Pollancre de l torrent de Fig ueres
- Suro des Pou
- Suro de Sant Benet
- Suro d’en Butifa rreta
- Suro de can Llach
- Suro i surolí de can Truges
- Suro d’en Santos

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.29 Connectivitat social
Connector
Patrimoni
Arbres d'i nterès
Rutes senyalitzades
Pistes s ecundà ries
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal
79

3.2.4.4 Àrees d’interès
Form a part d’aques t connecto r la punta nord-oest de la unitat de sò l costaner especial (C1) UTR
C 82 Puig Nau, com partit am b els connecto rs Puig Nau i puig d’en Pela i Es Bancall – Punta d’en
Quercus i la totalitat de la UTR C 85 Ses Alzines (C1).
Els tres estudis de connectivita t d’àm bit superior e xistents assenyale n aquest espai com a zona
d’interès o connecto r. D’una banda , el Ca tàleg d’espais d’interès na tura l i pa isatg ístic de la Costa
Brava hi situa els espais d’interès natural Riera de Tossa i Ses Alzines – Ses Cards. El Sistema de
protecció territoria l de la Selva hi descriu un connector que ag lutina el m arg e dret de la riera de
Tossa i el Pla de connectivitat funciona l de la Selva hi assenyala el Connector del Massís de
Cadiretes amb ses Alzines i la Morisca. El fet que aquests estudis identifiquin l’interès natural i
connector de l’espai im plica que la seva im portància i funcionalitat és tam bé de caràcter
supralocal.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
80
Figura 3.30 Espais d’interès
Catàle g d'espais d'i nterès
natural i paisatgístic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espais naturals
Connectors
Pla de connectivitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zones verdes urbanes
Zo nes urba nes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.4.5 Im pactes
Malauradam ent, e ls elem ents que im pacten a aquest co nnector són nom brosos. D’una ba nda, el
paper connecto r que desenvolupa la rie ra de Tossa es veu estroncat a l’entrar al nucli urbà (ja
fora de l’espai connector) , per ta nt, el m ateix nucli urbà és un fre a la connectivita t, però hi ha
d’altres zones urbanes q ue tam bé la lim iten, com són la urbanització de Pineda Nova – Sant Elo i,
al centre del connector i Santa Maria de Llorell al sud. Val a dir que la zona de creixem ent i
consolidació del nucli que com porta un allarg am ent a l’entorn de la rie ra és un im pacte
considerable atès que increm enta l’efecte ba rrera de la carretera i com porta un creixem ent poc
com pacte en relació a la res ta de zona urbana . Com a elem ent postiu, pa rt de la zona urbana de
Sant Eloi està qua lificada com a zona verda i, per tant, el seu im pacte a la connectivitat es
redueix.
Pel que fa a elem ents lineals, trobem l’im pacte de les carreteres GI-681 i GI-682 i vàries línies
elèctriques que travessen l’àm bit transversalm ent.
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.31 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbanes
Límit mun icipal
81

3.2.4.6 Objectius de q ualitat
82
- Adequada tra nsició entre la zona urbana i l’espai del PEIN Massís de Cadire tes.
- Fom ent de la connectivitat social, im puls de nous senders de coneixem ent del
patrim oni.
- Reduir l’efecte barrera de línies de com unicació.
- Correcta g estió de la zona verda urbana.
3.2.5 CALA LLEVADÓ – CALA MORISCA
Connector litoral que dó na continuïtat a tres àm bits aïllats de l PEIN, endinsant-se cap a l’interior
a l’est de la urba nització Santa Maria de L lorell, posant en contacte aquest connecto r am b el de
la Conca M itja na de la riera de Tossa, i a l’espai e ntre les urbanitzacions Martossa Porto Pi i Cala
Morisca, aprofita nt l’àm plia zona verda que es troba a l’est d’aquesta urbanització. Els lím its
d’aquest espai, per ta nt, són definits per la línia litoral, els àm bits del PEIN i les zones urbanes.
Les com unitats veg etals presents són les pinedes de pi pinyer i les suredes.
Font: ICC 2008.
Figura 3.32 Àmbit

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.5.1 Connectivitat ecològica
L’espai connecta e ls àm bits del PEIN del litoral entre ells i tam bé am b l’àm bit interior. Els
diferents torrents que uneixen l’interior im m ediat am b el litora l tam bé te nen una funció
connectora, encara que de pe tit abast, especialm ent el torrent de cala Martossa i el torre nt des
Llevador. Pre n especial im portància la zona verda de l’est de la urba nització Ca la Morisca i tam bé
les que es troben a l’entorn de ls torrents en el seu tram urbà. Cal, pe r tant, m antenir aquestes
zones verdes am b la m ajor naturalitat possible.
Figura 3.33 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Lí mit munici pal
Font: DMAH 2008, Ajuntament de Tossa de Mar 2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
83

3.2.5.2 Connectivitat paisatg ística:
El paisatg e m és valorat d’aquest espai és el paisatg e lito ral, de penya-seg ats i cales, m alg rat que
el dom inant és el foresta l. La presè ncia d’una activitat de càm ping im plica que trobem una taca
de paisatg e “artificia l no urbà”. L’espai dó na continuïtat al paisatg e litora l i interio r foresta l,
m alg rat que la visibilitat de l conjunt del connec tor sig ui baixa, la ba dia litoral que hi ha im plica
que un punt de l litoral sig ui força visible des de qualsevol altre punt.
84
Figura 3.34 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt a lta
Font: CREAF 2008, Ajuntament de Tossa de Mar
2006 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.5.3 Connectivitat social
L’espai connector i els seus entorns són pas del GR-92 litoral i el cam í de ronda, am b un traçat
m és proper a la línia de costa, que une ix el nucli de Tossa am b el term e m unicipal de Lloret. El
sender dels Grans Cam ins de l’Aig ua Lloret de Mar – Tossa de Mar “El cor de la Costa Brava” i la
ruta turís tica de Llo ret “Llore t – Cala Mo risca – Tossa” te nen un recorreg ut m olt sim ilar al de l GR-
92. Per tant, l’espai té im portà ncia en la connectivitat e ntre el nucli de Tossa i les urbanitzacions
de Santa Maria de Llore ll, Ca la Llevadó, Ma rtossa – Porto Pi, Cala Morisca i Platja Brava i entre
aquests i el te rm e m unicipal de Lloret.
Als entorns de l connector trobem espais d’interès cultural i arqueològ ic com són els jacim ents
rom ans de Llorell – Llevadó i de Santa Maria de Llore ll, la vil·la rom ana del Mas Ca rbotí i can Vilas.
Tam bé hi trobem la palm era de Cala Llevadó, d’interès local.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.35 Connectivitat social
Co nnector
Pa trimoni
Arbres d'inte rès
Rutes s enyalitzades
Pi stes secundàries
Zones verdes urbanes
Zo ne s urba ne s
Límit munici pal
85

3.2.5.4 Àrees d’interès
L’interès d’aquest espai queda palès per la qua ntitat d’estudis que el cata log uen. D’una ba nda hi
trobem dues unitats de sòl costaner especial (C1) UTR C 86 Cala Llorell i UTR C 87 Barranc de
Portopí. El Catà leg d’espais d’interès natural i paisatg ístic de la Costa Brava hi situa l’espai
d’interès na tural Cala Canye lles – Cala Morisca, l’estudi de l Sistem a de pro tecció territo rial de la
Selva inclou la part oest del connector a la xarxa d’espais naturals i el Pla de connectivita t
funcional el situa dins la zo na d’interès estratèg ic per a la connectivitat del Massís de les
Cadiretes amb ses Alzines i la Morisca.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
86
Figura 3.36 Espais d’interès
Catàle g d'espais d'i nterès
natural i paisatgístic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espais naturals
Connectors
Pla de connectivitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zones verdes urbanes
Zo nes urba nes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.5.5 Im pactes
Els elements lineals més impactants que afecten a l’espai són la carretera GI-682 al nord i la línia
aèria d’alta te nsió que creua l’àm bit paral·lelam ent a la línia de costa. En m enor m esura tam bé
trobem la barrera a la connectivitat que efectua la pista que travessa el càm ping Cala Llevadó tot
unint carrete ra am b la urbanització Cala Llevadó.
Les zones urbanes són un element existent de gran impacte i la seva extens ió amb les zones de
creixem ent i consolidació previstes aug m entarà l’efecte barrera existent, com són el PP Mas
Vilas, el PMU Martossa – Porto 2 i el PP Cala Morisca. Afortunadam ent s’ha preservat de
l’edificació tota una fra nja est del secto r de cala Morisca m itjançant la seva qualif icació com a
zona verda urbana. Dins de l sòl no urbanitzable trobem l’exis tència de l càm ping Cala Llevadó
que, si bé no és una zona urba na pròpiam ent, sí que conté elem ents urbans dins d’una m atriu
forestal.
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.37 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbanes
Límit mun icipal
87

3.2.5.6 Objectius de q ualitat
88
- Correcta gestió del càmping Cala Llevadó per tal que els terrenys on s’assenta no perdin
la seva naturalesa fores tal (d’acord am b la Llei Foresta l).
- Potenciar la connectivitat inte rior – litoral am b la perm eabilització de la carretera .
- Correcte trac tament de les zones verdes urbanes com a terrenys forestals, amb
especial atenció als to rrents en el seu pas pe r zona urba na.
3.2.6 XARAGALL D’EN XEC
Connector allarg at que resseg ueix els espa is no urba ns de l’e ntorn del xarag all d’e n Xec en tot el
seu recorreg ut fins a la cala Canyelles , posant en contacte dos àm bit aïllats de l PEIN, interio r i
litora l. Aques t és prò piam ent el prim er connector dins del term e m unicipal de Llo ret d’acord am b
l’ordre d’est a oest que s’ha seg uit e n la prese nt descripció dels difere nts connectors. Els lím its
del connector vénen do nats pe r les zones urbanes de ba nda i banda i el càm ping Canyelles a
l’oest. Al nord i sud el lím it és el que def ine ix el PEIN. Dom inen les suredes am b presència de
pinedes de pi pinyer.
Font: ICC 2008.
Figura 3.38 Àmbit

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.6.1 Connectivitat ecològica
En aquest espa i les zones verdes urba nes prene n especial im portà ncia. En efecte, el principal
elem ent de connectivitat ecològ ica que tro bem , el xarag all d’en Xec travessa un tram urbà enm ig
d’una franja de verd urbà que e n perm et m antenir les característiques na turals . En el seu curs
pren contacte am b dos àm bits del PEIN aïllats entre sí. La principal im portància de l’espai pel que
fa a la connectivitat és que és un dels pocs espais en què l’interior foresta l i el lito ral de Llore t
tenen continuïtat. Al nord de l’espai trobem la forest de Can Samada, objecte del PTGMF 330.
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 3.39 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Lí mit munici pal
89

3.2.6.2 Connectivitat paisatg ística
El paisatg e propi de l’espai és el forestal, am b alg una taca urbana. Tam bé hi trobem el paisatg e
de cales i els corredors lineals dels torrents presents i la carretera GI-682. Aquest espai dóna
continuïta t al paisatg e forestal e n sentit interio r – litora l i al corre dor paisa tg ístic dels torre nts.
90
Figura 3.40 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt alta
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar
2006.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.6.3 Connectivitat social
La funció que desenvolupa aquest connector en la connectivitat social és escassa, no obstant,
és travessat per les diferents rutes : Grans Camins de l’Aigua Lloret de Mar – Tossa de Mar “El cor
de la Costa Brava”, ruta turística “Lloret – Cala Morisca – Tossa” i GR-92 litoral. En l’àm bit no hi
trobem elem ents patrim onials o arquitectò nics.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 3.41 Connectivitat social
Connector
Patrimoni
Arbre s d'i nterès
Rutes senyalitzades
Pistes s ecundà ries
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal
91

3.2.6.4 Àrees d’interès
Aquest connecto r és com plex pel que fa a la seva incorpo ració a altres estudis i plans com a zona
interessant per la seva connectivita t o valors ecològ ics. Pel que fa al PDUSC, hi trobem les unitats
de sòl costaner especial UTR C 88 (C1) Es Pa de Sucre Sud i la UTR C 89 (C2 i C3) Canyelles Nord.
El Catàleg d’espais d’inte rès natural i pa isatg ístic de la Costa Brava hi és representa t am b dos
espais que coincide ixen am b l’àm bit de l connector Xarag all d’en Xec: l’espai d’interès natural
Cala Canye lles – Cala Morisca i e l connecto r Cala Canye lles – Massís de Ca dire tes. A l’e xtrem sud
hi tro bem una representació de la xarxa d’espais na tura ls definida per l’estudi del Sistem a de
protecció territo rial de la Selva.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
92
Figura 3.42 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rba nes
Zones urbanes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.6.5 Im pactes
A pesar de la im portància estratèg ica d’aquest connector, sobre tot pel que fa a la connectivita t
ecològ ica per ser una de les poques zones de contacte entre l’espa i del PEIN i el lito ral dins el
term e m unicipal de Lloret, es troba afecta t per diverses ba rreres que e n lim iten la connectivitat.
D’una banda, la m ateixa form a i tam any del connector im plica una funcio nalitat re lativa, a tès que
presenta punts de constremyiment acusat, de l’altra, les zones urbanes i les infraestructures
lineals (carretera i línies d’alta tensió) im pacten l’espai connecto r per la seva proxim itat o
perquè transcorre n dins de l connector
Font: Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
3.2.6.6 Objectius de q ualitat
Figura 3.43 Impactes
- Fer el tractam ent de la zona verda al voltant del xarag all d’en Xec com a autèntic bosc
de ribe ra, a ba nda de l possible ús públic que s’hi vulg ui donar m itja nçant la creació d’un
itine rari al llarg del seu recorreg ut.
- Disminuir efecte barrera de la carretera GI-682.
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbanes
Límit mun icipal
93

3.2.7 LITORAL DE LLORET
Aquest connector inclou tot el litora l de Lloret des de l’espai connecto r Xarag all d’en Xec fins al
lím it m unicipal am b el term e de Blanes. En la m ajor part de l seu recorreg ut es tracta d’un
connector estre t sovint lim itat a l’espai lliure entre les cases de prim era línia de m ar i la costa
que inclou àmplies zones verdes urbanes a l’oest. Els hàbitats més presents són les pinedes de
pi blanc, les platg es arenoses i els hàbitats de pe nya-seg ats litorals .
Font: ICC 2008.
94
Figura 3.44 Àmbit

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.7.1 Connectivitat ecològica
L’espai uneix, pel lito ral, un àm bit m arí de l’espai del PEIN Massís de Cadire tes i l’espai pro teg it de
Pinya Rosa. Prene n especial rellevància la zona verda de cala Ba nys i l’existe nt e ntre la platja de
Fenals i la de Sta. Cristina, inclo ent els jardins de Santa Clo tilde. A l’entorn de la platja de Santa
Cristina, l’hote l Santa Marta, situa t en zona urbana , inclou en els seus lím its terre nys de
natura lesa forestal que ajude n a am pliar el connector m és enllà dels seus lím its.
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 3.45 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Lí mit munici pal
95

3.2.7.2 Connectivitat paisatg ística
Els paisatges que trobem al l’espai són el forestal, les platges, els penya-segats litorals, els
conreus, el fores tal/urbà i l’a rtif icial no urbà de l’est de l’espai on s’ubica un g olf. Els elem ents
paisatg ístics natura ls d’aquest espai do nen continuïta t al paisatg e lito ral de Tossa de Ma r i
Blanes, am b la típica alternança entre cales i penya-seg ats pròpia de la Costa Brava. Alg uns
punts te nen una visibilita t m olt elevada, com la zona de Cala Banys i Mas Greg ori – Can Term es.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
96
Figura 3.46 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt a lta

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.7.3 Connectivitat social
Per aquest connector hi transcorre e l GR-92 que uneix els nuclis de Tossa de Mar i Bla nes,
passant per L loret. Aquest itinerari tam bé form a part de ls Grans Cam ins de l’Aig ua de la Selva, e n
els tram s “Els jardins de la Costa Brava” i “El cor de la Cos ta Brava” i les rutes turístiques de Llore t
de Mar: “Llore t de Mar – Blanes” i “Lloret de Mar – Cala Morisca – Tossa de Mar”. Així, es pot dir
que, en part, la connectivita t social hi és g arantida. No obsta nt, els itineraris actua ls no
respecten la connectivita t social his tòrica atès que e l cam í de ronda es troba talla t a diversos
punts i és, per tant, im practicable a l’actualitat.
Al llarg del co nnector hi trobem els m iradors costa ners identificats a L loret, que són e l de la cala
d’en Tro ns, el poblat ibèric del Turó Rodó , el Mo num ent a la do na m arinera, el caste ll de Sant Joan
i la punta d’en Sure da. Els elem ents d’interès històric i cultural són: e l castell d’en Plaja , el
m onum ent a la Sardana, el m onum ent a la dona Marinera, el castell de Sa nt Joan, e ls jardins de
Santa Clotilde i l’erm ita de Santa Cristina.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.47 Connectivitat social
Connector
Patrimoni
Arbre s d'i nterès
Rutes senyalitzades
Pistes s ecundà ries
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal
97

3.2.7.4 Àrees d’interès
Dins del connector s’hi troben representades 2 unitats de sòl costaner especial (C1) UTR C 91
Cala Gran, UTR C 93 Castell de Lloret i UTR C 94 Santa Cristina.
El Catàleg d’espais d’interès na tura l i paisa tg ístic de la Costa Brava ubica l’espai d’interès natural
Cala Gran, S uro Gros, Se rra Brava i Costa Ma rcona a l’est de l connecto r. Tam bé trobem en aquest
punt la zona d’inte rès estratèg ic per a la connectivitat de les Serralades Litora ls, definida al Pla
de connectivita t funcio nal de la Selva.
A la banda oest, hi trobem l’espai d’interès na tural Sa nta Cristina – Fenals delim itat al Catà leg
d’espais d’inte rès natural i pa isatg ístic de la Costa Brava.
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
98
Figura 3.48 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rba nes
Zones urbanes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.7.5 Im pactes
Com a elem ents im pactants situats dins els lím its de l’espai connector trobem diverses cases i
xalets aïllats am b els elem ents que els envolten ( piscines, e njardinam ents urbans, e tc.) i tam bé
la zona del g olf i alg un tram de línia elèctrica aèria a l’est del connector. No obstant, el
constrem yim ent de l’àm bit deg ut a la pressió urbanís tica de l’entorn és el factor m és im portant
pel que fa a la pè rdua de capacitat connectora. Ca l destacar el nou elem ent de pressió
urbanís tica que suposarà la im plantació d’un nou establim ent hoteler o assistencia l, d’acord
am b el Pla d’orde nació urbanís tica m unicipa l i el Pla director urbanístic del sis tem a costaner
(PDUSC), a la zona de Cala Banys (PPU 8).
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
Figura 3.49 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbanes
Límit mun icipal
99

3.2.7.6 Objectius de q ualitat
100
- Recuperar la connectivitat social històrica mitjançant el condicionament del camí de
ronda.
- Potenciar la qualitat i connectivitat pa isatg ística del corredor lito ral m itjançant la
restauració de zones deg radades, l’elim inació de les plantes invasores i la recuperació
dels habitats propis del litoral.
- Vetllar per una correcta integ ració pa isatg ística del nou establim ent ho teler o
assistencial previst a la cala Banys i dels altres elem ents existents com són les cases
disperses i el golf.

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.8 GRAN CONNECTOR INTERIOR DE LLORET
Aquest connector incorpora pràcticam ent tot el sòl no urbanitzable interior de Lloret. Aquest
espai, a pesa r de l’im portantíssim im pacte que ha s uposat la pro liferació urba na, té m olta
rellevància pel que fa a la connexió no rd-sud i est-oest, posant en contacte la Selva inte rior am b
el litora l de la Costa Brava sud així com els espais proteg its del Massís de Cadiretes i Pinya de
Rosa amb les Serres de Montnegre-Corredor, la Tordera, Estany de Sils, riera de Santa Coloma,
turons de Maçanet, e tc.
Font: ICC 2008.
Figura 3.50 Àmbit
La g ran extensió del connector im plica una e levada diversitat pel que fa a les g rans com unitats
veg etals que hi trobem , que van des de les suredes (com unitat m és present) fins les vinyes
passant pe ls boscos m ixts de suros i pins, les pine des de pinas tre, les pinedes de pi pinyer, les
de pinastre, les plantacions de coníferes al nord-est, els conreus herbacis escampats pel
territori i e xte nsos m atollars i bardisses.
101

3.2.8.1 Connectivitat ecològica
Com s’ha com entat a la introducció de l’espai, tota a questa extensió de terrenys m ajorità riam ent
forestals te nen un paper m olt rellevant pel que fa a la connectivitat e ntre espais proteg its a una
escala m és àm plia que la local. En el desenvolupam ent de la funció connectora te nen g ran
im portància les rie res i torrents, a destacar: la riera de Llore t, el torre nt de M ontbarbat, el to rrent
dels Om s i la riera de Lloranes.
Dins l’espai hi són presents diverses forests gestionades mitjançant plans tècnics de gestió i
m illora forestal, són les corresponents a Sant Pere del Bosc i l’Àng el (PTGMF 458), Can Sota
(PTGMF 2938) i Hostalet i Morro Fred (PTGMF 2464).
Com en d’altres espais, en aquest tam bé hi tenen un pape r destacat les zones verdes urbanes
ubicades als espais lim ítrofs am b el sòl no urbanitzable , com són la zona verda aïllada del sector
urbanitzable discontinu Riera Passape ra – L’Àng el (al cantó de l g olf de l’Àng el) i la zo na verda al
sud de Mont Llore t. Am b una rellevància encara m és rem arcable, trobem la zona verda de l sector
urbanitzable Costa Marcona, que pe rm et la connectivitat e ntre l’inte rior i el litora l de Llo ret, al
nord-est del nucli.
Font: DMAH 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
102
Figura 3.51 Connectivitat ecològica
Co nnecto r
PEIN
Fore st gestio nada
Cursos fluvials
Zones verdes urbanes
Zo nes u rba ne s
Lí mit munici pal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.8.2 Connectivitat paisatg ística
En aquest espai hi són rep resenta ts tots e ls paisatg es del Llore t interior: m atriu foresta l am b
fragm ents de forestal / urbà, conre us, ag roforestal i a rtif icial no urbà i els corre dors paisatg ístics
que són les vies de com unicació i els torre nts i rieres.
Tam bé hi trobem zones d’elevada visibilita t, com són les zones de Montbarbat, Turó del Pi Gros,
Can Daura, Els Canyassos, Turó d’en Trompa, Papalus, Mas Gregori – Can Termes, Turó de Calafat,
Muntanyes de can Sota, Mas Pedrosa, Puig de Montgròs i Puig de Castellet – Roca Grossa – Serra
Brava.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 3.52 Connectivitat paisatgística
Paisatge
Visibilitat
Alta
Molt alta
103

3.2.8.3 Connectivitat social
Dins l’àm bit hi circulen tres rutes turístiques senyalitzades: Llo ret – Jacim ent ibèric de
Montbarbat, Llore t de Mar – Ca n Munde t – Caulés de V idreres i L loret de Ma r – Tossa de Mar (GR
92-2). Tam bé hi trobem totes les rutes BTT que el Consell Com arcal de la Selva ha definit al
municipi.
Els elem ents culturals que trobem dins del connector són: la casa nova d’en Fornès, can
Barraquer, can So ta, e l poblat ibè ric de Mo ntbarbat, can Daura, la capella de Sant Pe re de l Bosc,
la creu de Term e i l’orato ri de la Ma re de Déu de Gràcia. Val a dir que tots són accessibles
m itjançant les rutes turís tiques esm entades, m entre que nom és alg uns es poden visitar am b
bicicleta a través de la xarxa BTT.
Els m iradors identificables en aquest espai són e l po blat ibè ric de Montbarba t, el puig de
Montg ròs i el m onum ent a l’Àng el, tots ells tam bé accessibles.
Font: CREAF 2008 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
104
Figura 3.53 Connectivitat social
Connector
Patrimoni
Arbre s d'i nterès
Rutes senyalitzades
Pistes s ecundà ries
Zones verdes urbanes
Zones urbanes
Límit municipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.8.4 Àrees d’interès
Pràcticam ent to t l’espai es troba inclòs e n les à rees d’interès definides pels estudis de
connectivita t d’àm bit com arcal i supracom arcal que s’ha n elaborat f ins al m om ent. El Catà leg
d’espais d’inte rès natural i paisatg ístic hi ide ntif ica els espais d’interès natural Munta nya de Ca n
Cabanyes, Muntanya de l’Àngel – Riera d’en Passapera, Cala Gran – Suro Gros – Serra Brava –
Costa Marcona i So t de l To rrent de l Mal Cam p i tam bé el connector de la Selva Marítim a. L’estudi
del sistem a de protecció territoria l de la Selva hi identifica un am pli espai dins la xarxa d’espais
natura ls m entre que e l Pla de connectivitat f unciona l de la Selva tam bé hi define ix una g ran zona
d’interès estratèg ic per a la connectivitat, el connecto r de les serrala des lito rals.
A la banda m és propera al litora l el Pla directo r urbanístic del sistem a costaner hi ubica unitats
de sòl costaner especial C1, C3 i CE. Al sud-oest hi trobem la UTR C 95 Treum al – La Vinya Blanca
(C1) i al nord hi ha tres unitats, la m és extensa correspo n a la UTR C 90 Muntanya del Morro F red
(C3), que es troba unida al sud amb la UTR C 91 Cala Gran (C1) i la UTR C 92 La Montgoda (CE).
Font: DPTOP 2005 i Ajuntament de Lloret de Mar 2006.
Figura 3.54 Espais d’interès
Catàl eg d'es pais d'interès
natural i paisatgí stic
Connector
Espai d'interès natural
Sistema de protecció territorial
Xarxa d'espa is naturals
Connectors
Pla de c onnec ti vitat funcional
ZIEC
PDUSC
C1
C2
C3
CE
Zon es verdes u rba nes
Zones urbanes
Límit municipal
105

3.2.8.5 Im pactes
L’espai és travessat per nom brosos elem ents lineals que actuen com a barrera a la connectivita t
com són les línies aèries e lèctriques d’alta te nsió, les pistes principa ls i les carreteres . No
obstant, la infraestructura linea l que sens dubte causa rà m ajor im pacte en el futur és l’am pliació
de l’auto pista C-32 fins a Llore t, a l’alçada de Ca nyelles, que tindrà un fo rt im pacte en la
connectivita t litoral – interio r, per la qual cosa caldrà preveure m esures preventives i correctores
com el soterram ent d’alg uns tram s i fins i tot m esures com pensatòries. Tam bé seria estim able
l’im pacte d’un possible alla rg am ent de la línia de ferrocarril des de Bla nes fins a Llore t, el qual
encara no està confirm at.
Tot i a ixò, e l m ajor im pacte que pate ix e l connecto r i, e n g eneral, tot e l sòl no urba nitzable de
Lloret és l’elevada dispersió urbana en e l territo ri, que és im pactant en sí m ateixa i tam bé im plica
una important dotació d’infraestructures de comunicació que, com s’ha comentat, tenen un
im pacte considerable . En aquest sentit, les urbanitzacions de l’entorn del connector tene n
previsions de creixem ent i consolidació que perjudicara n encara m és la connectivitat entre els
espais proteg its de l’entorn i entre l’interio r i el litora l de Llore t.
Font: Ajuntament de Tossa de Mar 2006.
106
Figura 3.55 Impactes
Connector
Línies elèctriques
Carreteres
Pistes principals
Ampliació C-32
Zones de consolidació i creixement
Zon es verdes urbanes
Zones urbanes
Límit mun icipal

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.2.8.6 Objectius de q ualitat
- Mantenir i po tenciar la connectivitat transversal i la co nnectivitat interior – lito ral.
- Millora r la qualitat paisatg ística dels elem ents artif icials aïlla ts (abocador, g olfs,
infraestructures ...)
3.3 DIRECTRIUS DE GESTIÓ
A continuació s’enum eren les directrius de g estió per al fom ent de la co nnectivitat ecològ ica,
paisatg ística i social del territo ri de Tossa de Mar i Lloret de Mar. Les directrius que aquí es
detalle n són a plicables a l conjunt del sòl no urbanitzable am b pref erència a ls espais connectors
identificats.
3.3.1 POTENCIAR LA CREACIÓ DE FIGURES DE GESTIÓ FORESTAL I NATURAL AIXÍ COM
ACORDS DE CUSTÒDI A EN TERRENYS FORESTALS
Les zones boscoses tenen m olta m és riquesa pel que fa a nínxols i espècies que a lberg uen si
són objecte d’algun tipus de gestió. En aquest sentit, hi ha dues opcions:
- Els instruments d’ordenació forestal: són figures de gestió enfocades a treure un
rendim ent, de m anera que la g estió de la fores t apo rta beneficis econòm ics al / a la
propieta ri/à ria.
- Els acords de custòdia com porten la g estió de ls terrenys d’acord am b criteris de m illora
i conservació ecològ ica, de la qual se’n fa càrrec una e ntitat a qui es cedeixe n
tem poralm ent els terrenys. El / la propietari/ària no rep cap com pensació econòm ica
però tam poc té cap despesa de g estió. Aquesta és l’opció prefe rible als espais proteg its
i als connectors.
Aplicable a: Tots els connectors.
3.3.2 TRACTAMENT DE LES FRANGES DE PROTECCIÓ DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES AÈRIES
Tractar les frang es de protecció de les línies elèctriques aèries d’alta tensió com a prats per tal
que hi hag i un m ínim de cobertura veg etal de baixa alçada que perm eti m antenir el sòl enfront
l’erosió i im pedeixi el pas de vehicles m otoritzats .
Aplicable a: Conca m itjana de la riera de Tossa, Cala Llevadó – Cala Mo risca, Xarag all d’en Xec,
Gran connector interior de Llo ret
107

3.3.3 FOMENTAR LA PERMEABILITAT DE LA CARRETERA GI-682
La carretera GI-682 travessa tot l’àmbit paral·lelament a la costa. El seu pas per zones no
urbanes com porta una barre ra a la connectivita t ecològ ica i social que cal atenuar en la m esura
del possible. És necessari habilitar passos tant per la fauna com per les persones per tal de
m illorar la connectivitat litoral – interior. La ubicació lòg ica dels passos de persones se ria
propers a les zones urbanes, connectant camins existents, mentre que els passos de fauna
caldria situa r-los repe tidam ent al llarg de tota la carre tera, e n els tram s no urbans .
Aplicable a: Cala Salionç – Torrent de Giverola, Puig Pela – puig d’en Nau, Co nca m itjana de la riera
de Tossa, Cala Llevadó – Cala Morisca, Xarag all d’en Xec, Gra n connector inte rior de Lloret
3.3.4 ELIMINACIÓ D’INVASORES
Les plantes invasores són una amenaça molt greu a les comunitats vegetals pròpies del territori
de Lloret de Ma r i Tossa de Mar. Les trobem escam pades pels dos m unicipis però te nen especial
incidència en aquells ambients més fràgils com són els boscos de ribera, les zones de penyasegats
litorals i també els camps abandonats i descampats en entorn forestal.
La seva elim inació s’ha de fer am b m olta cura per tal d’asseg urar que no prolifere n després del
seu retiram ent i cal acom panyar-la de replantacions am b espècies veg etals pròpies de la zona
objecte de l’actuació .
La recuperació de les com unitats veg etals pròpies com portarà un aug m ent de la biod iversita t,
atès que els hàbitats de les comunitats desplaçades són molt més rics en vegetació i fauna que
els hàbitats que form en les invasores i, per tant, m illorarà la connectivita t ecològ ica. Tam bé
s’obtindrà un increm ent de la qualitat i connectivita t paisatg ística atès que es do narà
continuïta t a les clapes de com unitats veg etals pròpies que sovint es tro ben a ïllades per les
invasores, especialm ent en boscos de ribera i pe nya-seg ats litorals.
Aplicable a: Tots els connectors.
3.3.5 ZONES VERDES URBANES D’ESPECIAL INTERÈS CONNECTOR
Aquelles zones verdes urba nes que s’ha n inclòs dins de connectors, ha n de rebre un tractam ent
com a terrenys forestals , en el cas que aques tes zones verdes recorrin al volta nt de cursos
fluvials, tractar com a bosc de ribera po tencia nt e ls arbres i a rbustos autòcto ns pro pis de ribera
que es tro bin a l m ateix curs f luvial o a cursos prope rs. Al m ateix tem ps, en cas de necessita t
d’habilitar una fra nja de protecció contra incendis foresta ls al voltant de les zones urbanes, cal
habilitar-la am b preferè ncia dins la zona verda.
108

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
Aplicable a: Cala Salionç – Torrent de Giverola , Es Bancall – Punta d’e n Quercus, Conca m itja na de
la riera de Tossa, Cala Llevadó – Cala Mo risca, Xarag all d’en Xec, Litoral de Lloret, Gra n connector
interior de Llo ret
3.3.6 CONDICIONAMENT CAMÍ DE RONDA
La recuperació del cam í de ronda en tot e l seu recorreg ut ha de com portar una m illora
substancial de la connectivita t social. D’una banda, perm etrà unir entre ells a tots els nuclis
situats al litoral i aques ts amb els municipis de Blanes, Sant Feliu de Guíxols i la Costa Brava
Centre . D’altra ba nda, es recupe rarà un traçat històric d’a lt valo r cultura l i que és pa trim oni i
insíg nia dels m unicipis de la Costa Brava. Val a dir que e l recorreg ut del cam í de ro nda és un
m ag nífic punt lineal d’observació del paisatg e, sobretot del paisatg e costaner, que és e l m és
valorat d’aquests m unicipis i un valor natural ide ntif icatiu.
Aplicable a: Cala Salionç – Torrent de Giverola, Litoral de Lloret
3.3.7 MANTENIR LA CONNECTIVITAT DE LES RIERES I TORRENTS AL SEU PAS PER ZONES
URBANES
Cal vetlla r pel m ante nim ent de la funció co nnectora d’aquelles rie res i to rrents que , form ant part
d’un connector, travessen zones urbanes en a lg un tram . En aquests és im prescindible que :
- Se n’asseguri la seva continuïtat, és a dir, que el seu traçat no es perdi en les xarxes de
desguàs dels vials que ocasionalment pugui travessar.
- Que l’enjardinam ent del se u ento rn es dissenyi am b espècies pròpies dels boscos de
ribera d’acord am b la veg etació pròpia que es trobi aig ües am unt o avall, o e n cas que no
se n’hi trobi, en cursos fluvials prope rs.
Aplicable a: Cala Salionç – Torre nt de Giverola, Cala Llevadó – Cala Mo risca, Xarag all d’e n Xec,
Litoral de L loret, Gran connecto r interio r de Llore t
3.3.8 MESURES PER A LA PERMEABILITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE L’AUTOPIST A C-32
La construcció de l’alla rg am ent de l’autopista C-32 fins a Llore t, a l’alçada de Ca nyelles, im plicarà
una barre ra que travessarà pràcticam ent tot e l term e m unicipal causant im pacte especialm ent a
la connectivita t litora l – interior. Cal incorpo rar m esures al m ateix projecte constructiu de
l’autopis ta per tal que aquest im pacte sig ui el m ínim possible. Així, cal pre ndre especial
consideració en:
109

110
- Soterrar e l m ajor tram possible d’auto pista pe r ta l que quedin zones alliberades de la
barrera que suposa.
- Preveure com a m ínim dos corre dors ecològ ics que travessin la via per sobre per a una
m ajor connectivitat faunística.
- Incloure passos inferio rs per a la pe rm eabilitat de la fauna i de les perso nes.
- Integ rar paisatg ísticam ent l’autopista enfonsant el vial en relació als terre nys
adjacents quan sigui possible tècnicament o amb la construcció de talussos amb
veg etació que transcorrin a ba nda i ba nda de la infraestructura.
Aplicable a: Gran connector interior de Lloret
3.3.9 MILLORAR L’ACCÉS AL MEDI NATURAL A PEU I AMB BICICLETA
Els cam ins d’accés al m edi natural des de les zones urba nes que s’utilitzen actua lm ent tene n,
en g eneral, les característiques necessàries per al seu trànsit am b vehicles de m otor, sobretot
pel que fa a l’am plada i tractam ent del ferm . L’accés al m edi natural a pe u o e n bicicleta precisa
de vials am b am plades no superiors a 2 o 3 m de terra com pactada (sense pavim ent) que
perm eten un recorreg ut a l’om bra i una se nsació de recollim ent i contacte am b la natura. Ca l,
doncs, establir una classificació dels cam ins que indiqui quins són prio rita ris per a vehicles
motoritzats i quins exclusius per a senderistes i ciclis tes. Aquest últims caldrà restringir-los del
pas de vehicles m otoritzats i g arantir-ne unes am plades m ínim es, am b una correcta
senyalització. En aquest procés és aconsellable procedir a la naturalització d’aquells cam ins
que, no essent rutes històriques ni vies d’accés als vehicles contra incendis, uneixen punts que
ja es troben connectats per a ltres cam ins i per ta nt són totalm ent prescindib les.
Aplicable a: Puig Nau i puig d’en Pela, Conca m itjana de la rie ra de Tossa, Gran connecto r interior
de Lloret
3.3.10 MANTENIR L’ESTRUCTURA AGROFORE STAL
Mantenir l’alte rna nça de conreus i terrenys forestals que config uren l’anom enat m osaic
ag roforestal. Aquesta estructura té bene ficis tant pe l que fa a la diversitat ecològ ica, per
l’alterna nça de difere nts am bients que acull, com per la co nnectivitat ecològ ica, atès que les
frang es forestals entre conreus actue n com a corredors faunístics. El g rau de qualitat i
connectivita t paisatg ística tam bé es veu influencia t per aques t m osaic, que actua de paisatg e
de transició e ntre e l sòl urbà i el foresta l i entre els cursos fluvia ls i els terrenys fores tals.
Aplicable a: Conca m itjana de la riera de Tossa, Gran connecto r interio r de Llore t

AGENDA 21 LOCAL DE LLORET DE MAR I TOSSA DE MAR
3.3.11 TRACTAMENT DELS CÀMPINGS D’ACORD AMB LA SEVA NATURALE SA DE SÒL NO
URBANITZABLE
Els càmpings situats en sòl no urbanitzables es troben en terrenys forestals, l’ús dels quals ha
de g arantir la disponibilitat f utura dels recursos natura ls renovables i la conservació dinàm ica
del medi forestal d’acord amb la Llei forestal catalana (Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de
Catalunya, art. 20). En conseqüència, cal preveure un ordenam ent dels càm ping s i un
tractam ent de la serva veg etació que sig ui concordant am b aquesta directriu, evita nt els
aterrassaments artificials, les construccions fixes i la vegetació exòtica.
Aplicable a: Cala Llevadó – Cala Morisca, Gran connector inte rior de L loret
111