Alexandre Bisson, La senyora X, traducció de Narcís Oller (1910)

La senyora X
I\.OSA (de primer túnidament, després resolta).­
Senyor, permeti-m: loque acaba de fer, jo no
li abono.
FLE"L'RIOT (durament). - Com! Cuidis de vostè.
Vdam!
ROSA (amb sentiment marcat). - No es de bon
cristià'... i un dia li sabrà greu! Vostè no es
prou dolent per obra;: així...
(En Chcsncl entra per ['esquerra).
FLEURIOT (a Rosa). - Retiri-s, Rosa.
La Rosa se'n torna per la dreta).
CHESNEL. -- No's pot desitjar més! El menut
ja demana menjar! Bon senyal! ]a he donat
les meves instruccions a la monja: llet i tres
cullerades de sopa cap al mig-dia: re més! Jo
tornaré a les cinc. (Notant la cara trasmudada
den Fleitriot). Què es això? Què té? Què li
passa que tremola aixi?
FLEURIOT. - Ai, amic meu! Si sabés la que acabo
de passar! La meva dòna.. l'ho tornada
a veure, aqu" adés mat,:,ix!
CHESNEL. - La seva senyora, aquí?
FLEURIOT. - :::";'acaba de sortir! Comprèn ara,
la meva emoció, l'enrabiada? Hi ha agut
un moment que, de poc, la mato.
CHESNEL. - Calma! calma!
FLEVRIOT. - M'ha vingut al pensament tot el
passat: goigs, dolors, 10 molt que l'estimava
i lo molt que he sofert! Ah! 1'1e creia més fort?
CHESNEL. - :N'cd pensi més, vaja.
FLEORIOT. - Sí, te raó! Més valdrò. no pensar-hi,
oblidar! (Ironicament). l sabper què ha.tornaJ?