Revista BARÇA - FC Barcelona

un edifici d’una sola planta, propietat de l’amo
dels automòbils Ubach, un garatge.”
Ramon Macià va arribar al Barça procedent
del Sabadell. El pare de l’actual segon entrenador
del FC Barcelona Sorli Discau, Sergi
Macià, va jugar en els millors equips de
l’època –Sabadell, Reus i Espanyol– i explica
en quina posició jugava originàriament i
quins van ser els títols més preuats que va
aconseguir vestint ja de blaugrana: “Recordo
quan el Barça em va venir a buscar a Sabadell.
Jo jugava de davanter per l’esquerra,
encara que vaig acabar jugant de defensa. La
temporada 1947/48 l’equip va pujar a Primera
Divisió. És, sense cap mena de dubte,
el millor record que tinc de la meva etapa al
FC Barcelona.”
Uns primers anys complicats
Els primers anys van ser “complicats”, diu
Ramon Macià. L’exjugador barcelonista té
molt present, però, que un dels aspectes clau
en el bon rendiment d’aquell equip va ser la
bona sintonia que hi havia entre tots els components
de la plantilla: “El millor record dels
inicis com a jugador d’hoquei patins i com a
jugador del Barça és que tots érem amics.
Amb els que millor relació tenia era amb en
Noguera i amb en Bargalló. Quan s’acabaven
els partits, a les tardes, solíem quedar a
casa d’algun i organitzàvem festes. La nostra
unió era una de les claus per al bon funcionament
de l’equip.”
L’hoquei d’aleshores, com comenta Macià,
“es vivia amb passió”: “Era molt diferent de
LA PISTA:
Era un partit amb l’Espanyol.
l’hoquei d’ara. Llavors no es jugava per cap
interès econòmic. Jo, de fet, mai vaig cobrar
ni un cèntim. Jugàvem perquè ens agradava
i tots no solament jugàvem a hoquei sinó que
també érem patinadors. Aquest era el nostre
origen real: patinadors. D’aquí vàrem passar
a jugar a hoquei. La majoria sortíem de dos
clubs de patinadors que hi havia a l’època
–abans dels anys 50–, el Turó i el Patín.”
La transició del disc a la bola
El que poca gent sap és que Ramon Macià va
ser un dels jugadors que van patir la transició
del disc a la bola. I és que l’hoquei patins,
inicialment, estava pensat com una derivació
de l’hoquei gel, però mai va arribar a consolidar-se
del tot.
Aquell canvi va ser un avenç cabdal per a la
modernització d’aquest esport: “La diferència
va ser brutal. Cal pensar que el disc era
de fusta i se solia trencar amb facilitat, de la
mateixa manera que passava amb les rodes
dels nostres patins. El canvi definitiu es va
produir entre els anys 1945 i 1946, quan
Juan Antonio Samaranch –aleshores porter
del RCD Espanyol i posteriorment, presi-
L’hoquei patins va fundar-se el 1942, però va desaparèixer
un any després, de manera temporal, per falta de pista.
Ara és la secció que acumula més Copes d’Europa
dent del COI– va anar de visita a la Copa de
les Nacions de Montreux, que es jugava per
Setmana Santa, i va veure com es jugava amb
bola. Samaranch no va dubtar a portar cap a
Catalunya els estics i les boles amb què es jugava
a Montreux. Al principi no va ser gaire
ben rebut, però al final el canvi es va imposar
i va ser definitiu per al desenvolupament
d’aquest esport.”
Les respostes s’han de fer arribar, fent constar el nom i el número de soci, a:
Correu: REVISTA BARÇA. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona
Correu electrònic: revista@fcbarcelona.cat
El trofeu més antic
En quina ocasió el camp del Barça va ser envaït pel públic de manera involuntària?
Coordinació:
Centre de Documentació i Estudis
del FC Barcelona
JUNY DEL 2008
L’ENIGMA
El Museu del FC Barcelona conserva a les
seves vitrines el trofeu més antic de la
secció d’hoquei patins: el Campionat
d’Espanya 1952/53, aconseguit en una
èpica final guanyada davant l’Espanyol per
2 a 1. Llavors, l’equip espanyolista era un
dels equips punters de l’hoquei rodat català
i espanyol. Al llarg dels anys següents, i
fins al principi de la dècada dels 60, l’equip
d’hoquei patins blaugrana va aconseguir
mantenir-se en la lluita per la primacia
estatal. L’any 1963, però, la secció va entrar
en una crisi que es va prolongar set anys
més a causa d’una retallada del pressupost
que el club destinava a les seccions. A la
dècada dels 70, però, la secció començaria
a escriure amb lletres d’or la història més
recent d’aquest esport.
BARÇA
59