Revista BARÇA - FC Barcelona

L’EX… GERARDO MIRANDA
Camp Nou ple a vessar. Per a un lateral,
marcar un gol ja és una festa, però fer-ne un
a l’etern rival encara té un valor
més especial: “El més curiós és
que, aquell matí, el capellà
que sempre ens feia missa
em va demanar que encengués
jo les espelmes, i em
va dir que això em portaria
sort i que marcaria
un gol al Madrid. Jo
li vaig recordar que
era defensa i que difícilment
podria marcar
un gol; però vaig
encendre les espelmes,
per si de cas... I vaig
marcar el primer gol
del Barça d’aquell
partit, que
va acabar amb un 3 a 2!”,
rememora, amb una rialla
sincera.
Aquella temporada,
la 84/85,
es va posar
punt i final a la
sequera blaugrana
a la Lliga
56 BARÇA
JUNY DEL 2008
després d’onze anys sense poder aixecar el
títol de la regularitat. Vam aconseguir el
campionat a Valladolid, després del famós
penal aturat per Urruti, quan encara faltaven
quatre jornades per acabar la Lliga.
Tots sabíem la importància d’aquell títol
per a l’afició, però mai
no ens hauríem
imaginat una
rebuda i una celebració
tan multitudinàries”,explica
l’exdefensa, encara
emocionat.
Gerardo també guarda a la
memòria una altra nit inoblidable
per al barcelonisme, encara que ell
la recorda amb un regust agredolç.
Era la final de la Copa del
Rei de la temporada 82/83. El
Barça i el Madrid es tornaven
a veure les cares en una final
que es disputava a Saragossa.
Alexanko estava lesionat, i el
tècnic, César Luis Menotti, va
col·locar Gerardo a l’eix de la
defensa i amb la responsabilitat
de marcar
la jugada del fora de
Gerardo va guanyar set títols
amb el Barça, entre els quals
hi ha una Lliga i una Recopa.
joc. “Jo no havia jugat mai de lliure, i estava
totalment desbordat; vaig fer un mal
refús d’una pilota i la vaig deixar en safata
a Santillana, que va marcar el gol de l’empat.
Per sort —continua el canari—
Marcos va marcar el 2 a 1 al minut 90 i
vam guanyar la Copa, però jo no em podia
treure del cap la meva errada”.
Gerardo Miranda va jugar set temporades
“El mossèn de l’equip em
va dir que si encenia les
espelmes marcaria un gol
al Madrid. I la va encertar”
al Barça i va deixar l’equip l’estiu de 1988,
després del polèmic “motí de l’Hesperia”.
El defensa va tornar a Las Palmas, on va
acabar la seva etapa futbolística i va penjar
les botes dues temporades més tard. I va
recuperar la seva vida tranquil·la a l’illa,
sense traumes, ni tan sols nostàlgia. Però el
seu cor canari continua batent una mica
més fort quan, des de la distància del
temps i l’espai, veu un partit del Barça a la
petita pantalla del saló de casa