Revista BARÇA - FC Barcelona

Jugadors del primer equip fent
estiraments durant un entrenament
al Camp Nou.
ELS ESTIRAMENTS EN L’ESPORT
Els estiraments són una part molt important en la pràctica esportiva, ja que ajuden a prevenir lesions musculars,
tendinoses o articulars, optimitzen el treball físic de l’esportista i normalitzen l’estat muscular una vegada finalitzat
l’exercici. Aquesta pràctica és fonamental a l’hora de planificar el treball físic dels esportistes
Habitualment podem veure com els esportistes
realitzen estiraments durant els entrenaments
o en els moments previs als partits. Per
la tipologia de les accions que es produeixen
en la majoria d’esports d’equip, no es requereixen
nivells extrems d’amplitud de moviment
(ADM), però els programes d’estirament han
de garantir el màxim de possibilitats de moviment
i alhora han d’aportar una mobilitat adequada
i segura per evitar lesions per sobreestirament
muscular o lligamentós. Els estiraments
són recomanables perquè milloren la mobilitat,
la circulació sanguínia, l’amplitud de moviments
i compensen desequilibris musculars.
També milloren la coordinació del cos, prevenen
el risc de lesions i optimitzen el temps de
recuperació després de l’activitat esportiva.
Si classifiquem els estiraments segons qui genera
la força de tracció, trobem els autoestiraments,
en què el mateix esportista genera
46 BARÇA JUNY DEL 2008
COORDINADOR: Francesc Orenes
ASSESSORS: Albert Altarriba, Dr. Lluís Til i Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)
FOTOS: Bevenrain
aquesta força. Aquests a la vegada es poden
classificar en: actius, en què la força de tracció
prové de la contracció de la musculatura
antagonista; passius, en què la força no
prové del segment que s’ha d’estirar, sinó de
l’exterior d’aquest, ja sigui amb una automobilització,
amb una col·locació indirecta
del cos o ajudat per la gravetat; balístics, en
què l’esportista busca poca amplitud de moviment
però grans acceleracions; o de tensió
activa, en què l’estirament se centra en les
estructures tendinoses. A part dels autoestiraments,
també hi ha els estiraments realitzats
per una altra persona. L’esportista col·labora,
però no és qui realitza l’acció d’estirar
i allunyar les fibres. Aquests estiraments poden
ser passius, en què l’esportista està relaxat
tota l’estona, o es poden realitzar utilitzant
tècniques de facilitació neuromuscular
propioceptiva. Finalment, trobem els siste-
mes instrumentals en què la força de tracció
la realitza un aparell mecànic.
Pauta d’estiraments
És important tenir una pauta específica d’estiraments
definida depenent del tipus d’esport,
de la sessió de treball, de l’esforç que
s’ha de realitzar i de les característiques fisiològiques
de l’esportista. Es fan servir els
estiraments de contrast entre tensió activa i
passius permetent ajustar-se a les diferents
situacions de l’activitat esportiva i reforçant
la vigilància muscular.
El treball és diferent en funció del moment de
la sessió d’entrenament en què s’aplica: l’escalfament
o part inicial, durant la sessió i en la part
final. En la primera, a l’inici de l’entrenament
o previ al partit, els estiraments en tensió activa
tenen com a objectiu preparar els músculs
per a esforços intensos molt breus i espaiats en