Revista BARÇA - FC Barcelona

Cinc anys a Catalunya. Com és el Barça?
És “més que un club”. És així, els catalans i la
gent que viu a Barcelona ho saben i ho entenen
perfectament. Als estrangers, d’entrada,
ens cal conèixer el club, viure’l i treballar-hi,
per veure i entendre què significa. Però hi acabes
arribant.
Quan es va adonar d’aquesta realitat?
Només aterrar ja em vaig trobar gent que va
fer un esforç per explicar-m’ho, per fer-me entendre
que això funciona d’aquesta manera i
no pas d’una altra. Però al marge de les paraules,
és compartint i vivint junts el Barça que
te n’adones. És a través de l’experiència d’aquests
anys. El dia a dia t’ho va deixant molt
clar, revelant aquests matisos.
Vostè ja havia jugat al Camp Nou amb el Saragossa
i amb el Milan, però mai havia estat
al vestidor local.
Des de fora, com a futbolista, coneixes la frase
del “més que un club”. Et penses que vol
dir que el FC Barcelona és un dels clubs més
grans del món i que la gent n’està contenta.
La limites a la competició i el palmarès.
Ben mirat, això també és cert...
D’acord, que el Barça és un dels grans clubs
del món no és cap mentida. Però viure aquí i
conèixer la gent et dóna una informació més
precisa i, a la vegada, més interessant sobre què
és. Sempre els hauré d’estar agraït per haverme
donat la possibilitat de conèixer bé el Barça,
el país i la gent, de poder fer meva una altra
cultura i de conèixer des de dins una realitat
que desconeixia.
Prefereix les sensacions o les paraules?
Sovint les sensacions i les emocions que portem
dins tenen més poder i més força que un
mot. Aquests cinc anys han estat molt intensos.
Es podria comparar amb quan puges dalt
d’un tren, dels que va molt de pressa. Hi ha un
dia que mires enrere i quedes fred de com ha
volat el temps.
Cinc anys...
Buf! Tot el que m’ha passat és un motiu d’orgull.
M’he esforçat per aconseguir que les coses
funcionessin. Aquesta passió m’ha distret
dels dies i del pas del temps, i ara m’adono que
sí, que han passat, que els he viscut, que se m’han
–pràcticament- escolat entre els dits.
Aquests anys de la meva vida han estat marcats
per una idea central: que el Barça funcionés
i, avui, tranquil·lament puc dir que deixo
una part del meu cor aquí, esportivament
i també humanament.
FRANK RIJKAARD
Aquest tren tan veloç, on l’ha portat? Cinc
anys per arribar on?
Segur que molt lluny, però no em vull quedar
amb la distància; prefereixo el com. Aquest
viatge tenia el risc de pujar al tren i voler aconseguir
únicament una sèrie d’objectius personals.
Això que ben portat té una vessant positiva,
no és del tot enriquidor. Si només et
marques fites individuals el més normal és que
et passin per alt totes les altres coses que es poden
aprendre en un viatge. Per aquesta raó insisteixo
que l’important és el com.
Em fa pensar en Konstandinos Kavafis i en
Lluís Llach. Vostè ha fet seva l’essència del
Viatge a Ítaca...
És clar! No t’has de deixar perdre mai les coses
boniques que es poden contemplar durant el
viatge. Amb l’orgull de pertànyer al Barça i amb
tot el respecte que la institució es mereix, sempre
he intentat donar el millor de mi a tota la
gent que ha treballat al meu costat o que ha
confiat en la meva feina. L’objectiu ha estat donar
al nostre públic les satisfaccions esportives
“Les sensacions i les
emocions tenen més poder
i més força que un mot. Han
estat cinc anys intensos”
que es mereixen. Ara bé, pot estar d’acord amb
mi que hauria estat un error tancar-se en banda
i no voler créixer vivint, escoltant o sentint
les sensacions d’aquest trajecte. M’he fet ric coneixent
altres persones i cultures. He fet amistat
amb molta gent i això són coses tant o més
importants que el resultat final.
No li fa por que no se l’entengui?
No, per què ho diu? Ja sé que aquí necessitem
guanyar, que sempre s’ha de guanyar. L’única
cosa que també reivindico és poder mirar enrere
—encara que només sigui una mica enrere—
i adonar-me que, al marge dels gols, sempre
hauré d’estar agraït al Barça per haver-me
donat la possibilitat de trobar persones i emocions
que s’han guanyat una part del meu cor.
Són coses de la vida i si van acompanyades de
resultats, perfecte. No obstant això, amb els resultats
dels últims dos anys també he vist com
moltes amistats s’han fet encara més fortes, cosa
que em produeix una gran satisfacció.
Què li ha donat el Barça?
El FC Barcelona em va donar una possibilitat
única i la vaig agafar. És una oportunitat que,
JUNY DEL 2008
BARÇA
41