Revista BARÇA - FC Barcelona

AMB ULLS D’ENTRENADOR
De quan no es podia votar
gia: “S’ha de crear un estil. El Barcelona és
conegut a tot el món per la seva potència
econòmica, per l’estadi, per la passió dels
barcelonistes, per com representa Catalunya,
però no per un estil de joc, i aquesta
és la fita que vull aconseguir”. Aquest
bonaerense amb aire de filòsof, envoltat de
fum, paraules que li fan companyia i un
mundial a la butxaca, va analitzar el club
com poques vegades s’havia fet. Parla de
jugadors, del talent de la plantilla, fins i
tot de la necessitat d’apostar per un segell
futbolístic únic, però sobretot la seva resposta
perfila l’ombra de l’entorn. Ho per-
28 BARÇA JUNY DEL 2008
Roda de premsa d’Helenio
Herrera -HH- al Camp Nou
19 de maig del 1975. El país encara no sabia
què volia dir passar per les urnes, però el món
del futbol anava a l’avançada. El dia abans el
Barça de Rinus Michels havia perdut el segon
lloc de la Lliga a Saragossa i amb aquesta mala
maror de fons, el diari esportiu 4-2-4
proposava als seus lectors que votessin. Sí, en
un referèndum sobre Rinus Michels, el tècnic
del 0 a 5 de l’any anterior al Bernabéu. Han
passat els anys i els mitjans, com ara les ràdios,
han buscat el parer del barcelonisme a través de
diverses formes. Butlletes, enquestes
telefòniques o a l’estadi en dia de partit, i en els
temps de la societat de la informació, a través de
l’enviament de missatges de SMS o de correu,
així com la consulta directa a les pàgines web, amb enquestes al moment. D’aquesta manera el barcelonisme
constantment es manifesta sobre el barcelonisme, modificant, corregint o consolidant estats d’ànim. Aquestes
enquestes poden abraçar realitats molt diverses, tot i que les que van sobre els fitxatges del futur continuen tenint
un gran predicament sobre l’opinió pública. De fet, hi ha noms que d’aquesta manera s’instal·len en el llistat de
referències simbòliques de l’aficionat, i sovint es converteixen en un primer pas per acabar fitxant pel Barça.
fila en forma “d’urgències històriques”,
quan ningú havia trobat la paraula que
definís aquest joc de pressions, d’equilibris,
d’esperances, d’anhels insatisfets i
frustracions acumulades, que sovint
havien torpedinat els intents de convertir
l’èxit en una virtut sostinguda.
El cert és que Menotti va tornar a parlar
d’urgències històriques, com a mínim en
una ocasió. Va ser el 22 d’abril del 1984.
Encara amb opcions de guanyar la Lliga i
després de golejar l’Espanyol per 5 a 2,
Menotti va aprofitar la seva última roda de
premsa al Camp Nou per escriure el seu
testament: “El Barça es mou en les urgències
històriques”. No volia tornar a
l’Argentina sense proposar que el Barça es
repensés a ell mateix.
Una nova paraula
Encara van haver de passar vuit anys per topar
de front amb el mot que ha acabat definint un
dels pilars on descansa la clau de volta de l’èxit
o el fracàs del tècnic del FC Barcelona. Camí
de Wembley, però cinc mesos després de la nit
de Kaiserslautern, el Barça va perdre per 1 a 0
a casa de l’Sparta de Praga. En cas de victòria
o d’empat, l’equip s’hauria guanyat el pas
directe a la final d’aquella Copa d’Europa. La
derrota, però, ho va deixar tot pendent d’un
partit amb el Benfica. Aquella tarda Cruyff es
va queixar del seu equip i de “l’entorn”. Al tècnic
holandès se li va demanar que aclarís què
era l’entorn, una paraula fins aleshores inèdita
i que a Praga encara portava el paper de
cel·lofana. El cert és que des d’aleshores
poques paraules s’han repetit tant com aquesta
per parlar de les coses del Barça, i que
poques defineixen amb tanta exactitud aquest
intangible que és la relació de l’entrenador
1 d’abril del 1992. El Barça
perd a Praga. Cruyff es queixa
de l’entorn i se li demana
que aclareixi què vol dir
amb la premsa, i amb la resta d’elements que
generen opinió al voltant de l’equip. Més
exemples? L’alemany Udo Lattek encara maleeix
la lesió de Schuster a Bilbao. Un Barça de
joc brillant visitava San Mamés i el cervell de
l’equip en va sortir lesionat després d’una
entrada de Goikoetxea. A partir d’aquí,
Schuster es va perdre un tram decisiu del campionat
i la Lliga es va esmunyir. 25 anys després
Lattek en fa la seva anàlisi: “Sense
Schuster podíem jugar bé. No el necessitàvem
per guanyar. Vull dir que hauríem pogut guanyar,
tot i la seva absència. Però si no jugàvem
prou bé la premsa insistia que ens faltava
Schuster. Insistien que s’havia de fitxar, l’equip
es va posar nerviós, igual que la directiva, i al
final l’ansietat va ensorrar l’equip”.
De l’entorn també n’ha parlat Louis van Gaal a
la REVISTA BARÇA. Recordant Rivaldo, assegura
que el volia fer jugar d’11 i que el jugador, després
de guanyar la Pilota d’Or del 1999, ho
volia fer de 10. Al marge de les raons futbolístiques
que encara avui defensa, Van Gaal expli-