Revista BARÇA - FC Barcelona

Llegir el diari cada matí
relació que l’entrenador té amb els cracs de
moda. I encara el tercer bastiment. La relació
de l’amo de la banqueta amb l’entorn.
Per explicar-ho hi ha tres frases i una anècdota
que són reveladores. Lucien Muller, el primer
entrenador que va fitxar Josep Lluís Núñez,
insisteix a dir que la derrota és dura, però especialment
com a tècnic del Barça. “Quan es
perd, l’entrenador està sol. Te n’adones al despatx.
Passa un quart d’hora i el jugador marxa,
els directius no vénen i només et queda la
premsa, que l’endemà t’atonyinarà. Estàs
sol. S’ha de ser molt fort, s’ha de tenir un
caràcter molt dur per ser entrenador d’aquest
club”, explica Muller, destituït a tocar
de la final de Basilea.
Així, qui va entrenar el FC Barcelona a les acaballes
dels anys setanta, ja apunta alguns trets
que avui es mantenen. Es tracta de la
importància que té la relació de l’entrenador
amb la premsa. Per entendre l’abast d’aquest
factor, potser cal situar-lo en el seu moment i
redimensionar-lo a l’actualitat (avui la del
Camp Nou és la sala de premsa amb més activitat
diària del país). Han passat trenta anys i el
periodista Eduard Boet descriu el periodisme
de l’època. “Si a la roda de premsa el radiocasset
no havia funcionat, només calia sortir de la
ràdio i anar a casa de l’entrenador. Moltes
vegades hi acabaves entrant, i si no, al
mateix replà de l’escala li gravaves les dues
preguntes que se t’havien escapat perquè se
t’havien acabat les piles del casset. Així ho
solucionàvem”. Avui, que en un dimarts de
prèvia de la Lliga de Campions hi pot haver
200 periodistes acreditats, aquesta anècdota
és poc més que un impossible.
Més tard, ja en els primers vuitanta, encara
sense mòbils ni portàtils, però amb un futbol
que ja tenia ídols que movien molta gent,
Maradona i Menotti van aterrar al Barça. Al
Camp Nou ja s’hi havia jugat el Mundial del
L’OMBRA VIGILANT
Robson, Muller, Menotti o Lattek. Són aquests, però podria ser qualsevol altre. El tècnic del Barça arriba al club, fa
l’equip, treballa la pissarra i les coses internes de vestidor i dirigeix l’onze als partits. A banda de si l’encerta o no,
hi ha un factor extern que és pertot i que es repeteix: l’entorn. En la configuració d’aquest element, la relació que
l’entrenador té amb la premsa –i últimament amb els opinadors- és clau. L’entrenador fa la seva feina però, com
qualsevol altre aficionat, cada matí esmorza amb la premsa, que és com dir que també veu la tele i escolta la ràdio.
La complexitat d’aquest àmbit fa que amb un cop d’ull a l’hemeroteca es trobin situacions ben curioses. És el cas
de Robson, que al febrer tenia els “dies comptats” i va acabar guanyant la Recopa i la Copa. A Lattek se li demanava que s’acabessin les errades hores
abans de guanyar el pas a la final de la Recopa del 82, en què va empatar a Anglaterra, al camp del Tottenham. L’entorn o com d’efímer és el dia a dia.
82 i la sala de premsa havia deixat de ser austera
i poc vistosa, per esdevenir un punt d’atenció
equiparable a la mateixa gespa.
Les urgències històriques
Només això explica que, just després del primer
entrenament amb Maradona i Schuster
al Camp Nou, César Luis Menotti hagués
de respondre a la pregunta de “podrà treballar
amb tranquil·litat?”. Menotti va respondre:
“Aquí vostès tenen uns professionals
excel·lents, carregats, això sí, d’una urgència
històrica que és aconseguir títols. Aquesta
urgència atempta contra els terminis necessaris
per treballar bé. No ens hem de tornar
bojos, sinó que hem de treballar amb tranquil·litat,
seguint la línia recta”. El Flaco afe-
Just després del primer entrenament amb Maradona
i Schuster al Camp Nou, Menotti va haver de respondre
a la pregunta: “Podrà treballar amb tranquil·litat?”
JUNY DEL 2008
BARÇA
27