Revista BARÇA - FC Barcelona

AMB ULLS D’ENTRENADOR
26 BARÇA JUNY DEL 2008
Johan Cruyff i Carles Rexach
parlant a la gespa de
Wembley just abans de la final
de la Copa d’Europa del 92.
L’OMBRA VIGILANT
Es mou, és a tot arreu i encara que no l’haguem vist mai, n’hem estat part. De presència
constant, amb el temps ha variat ben poc. No respecta ni procedències ni currículums.
L’entrenador del Barça sap que hi ha de conviure. És l’entorn, aquesta ombra vigilant
que es farà més o menys tangible en funció del resultat, tot i saber que a l’èxit i el fracàs
només els separa el gol, prim com un tel fet de caprici, d’atzar i de talent
TEXT: Eduard Pujol I FOTOS: Bevenrain / Seguí-FCB
La nit del 6 de novembre del 1991 el Barça
jugava al camp del Kaiserslautern alemany. Era
partit de Copa d’Europa i al minut 89 un 3 a
0 de llibre feia descarrilar l’equip en el viatge
cap a Wembley. De cop i volta ens volava l'entrada
al somni, o com hauria reescrit Joaquín
Sabina, ens acabaven de prendre el mes de
maig. Faltava mig any per al 20 d’aquest mes
de l’any 92 i, per moments, aquella golejada
esborrava qualsevol rastre de prestigi, de
somni, d’èpica posterior. Un 3 a 0 rotund que
ens hauria privat d’una gran novel·la que mai
hauríem llegit perquè, senzillament, mai
s’hauria escrit. Una derrota inapel·lable que
ens hauria despertat just quan estàvem agafant
el son. Però el guionista –a la vida i al futbol
sempre hi ha un guionista enrevessat!– es va
adonar que allò era massa cruel per a un equip
que feia un bon futbol. La sort d’aquella freda
nit és que els partits duren 90 minuts i no pas
89, i que quan faltaven 15 segons per al final,
Koeman va penjar una pilota a l’àrea i Bakero
la va rematar a dins. Els alemanys quedaven
L’èxit del míster se sustenta en
tres pilars, i cap d’aquests ha
de cedir. La tàctica, la plantilla
i la relació amb l’entorn
eliminats i, oh destí, l’equip que feia estona
que n’estava fora, tornava a entrar al camí de la
glòria. El futbol és això: quinze segons, un gol
i un petit detall per separar els límits del cel
–allà on s’hi està Sant Pere–, i de l’infern, que
és on, segons diuen, en Pere Botero hi té unes
botes que porten el seu nom. Un gol és com
un pas de puça entre l’èxit i el fracàs. Potser per
aquesta raó, ara que la pilota no corre, és el
moment per preguntar-nos quantes coses
poden penjar d’un gol que, a vegades, viatja en
rodalies i no arriba fins al minut 89 i 45 segons
d’un partit que s’està perdent per 3 a 0.
La soledat
Elaborant aquesta sèrie de reportatges al voltant
de la figura de l’entrenador del Barça, i
després de conversar amb els tècnics contemporanis
que s’han assegut a la banqueta de l’estadi,
queda clar que l’èxit del míster se sustenta
en tres pilars, i cap d’ells ha de cedir. Un és
el futbol futbol, la tàctica, la tècnica i si els gols
arriben o si es fan els desmenjats. L’altra qüestió
és la qualitat i el perfil de les plantilles, i la