Revista BARÇA - FC Barcelona

AMB ULLS D’ENTRENADOR
Zubi: “Vam tornar al vestidor amb ganes de dir-li: ‘Veus
com ho podíem fer?’. Però entres, el mires, i veus que ha
complert amb el seu objectiu, que era que remuntéssim”
declaracions en un setmanari alemany on
deia que s’havia presentat ebri als entrenaments.
“Els jugadors són com la gent normal
–diu Lattek– cadascú té la seva personalitat.
De vegades ens falta un cargol, de
vegades dos, i de vegades tres. El més complicat
de la feina de l’entrenador és la psicologia”.
“Tothom pensa que la meva relació
amb Schuster va ser dolenta –afegeix Vena-
24 BARÇA JUNY DEL 2008
bles–. Però de fet ens enteníem molt bé.
Almenys fins a la meitat de la segona temporada,
quan em va dir que volia marxar.
Quan ja vam trencar del tot va ser quan va
abandonar l’estadi a la final de Sevilla abans
d’acabar el partit. Si arribem a guanyar als
penals i el reclamen per al test antidopatge i
no hi és, hauríem pogut perdre el títol...”.
De moments de crisi en la gestió del vestidor
n’hi ha hagut per donar i per vendre. Alguns
d’aquests encara expliquen molt bé la difícil
tasca de l’entrenador a l’hora d’obtenir rendiment
d’individus no només amb molt de
talent, sinó també, per què no admetre-ho,
amb una combinació explosiva d’excés de
pressió i excés de temptacions a l’abast.
Reconeguem d’una vegada per totes que els
aficionats al futbol, els que no hem arribat a
més que això, no en teníem prou del primer
o vam sucumbir al segon o al tercer. Quan li
vam preguntar a Lucien Muller com era tractar
amb aquesta peculiar primera matèria que
són els futbolistes -treballadors tan joves, tan
especialitzats, tan talentosos i tan ben remunerats-,
ens va respondre, taxatiu: “El millor
del futbol són els jugadors”
Archibald i Schuster, amb Terry Venables i
Ed Harris el dia de la presentació de l’equip
l’estiu del 1984.