Revista BARÇA - FC Barcelona

De tot això es poden inferir clarament dues
maneres de tractar els jugadors, dues distàncies
entre l’entrenador i les seves peces. Però per
complicar una mica més les coses, podem afegir
encara un altre punt de partida per a la
comparació. Els entrenadors holandesos, i aquí
hi inclourem Rinus Michels, van aprendre el
castellà. I es comunicaven amb els seus jugadors
en la llengua de Cervantes, amb més o
menys encert. Els anglesos, en canvi, i aquí hi
inclourem Vic Buckingham, van utilitzar sempre
traductors. I quins traductors! Josep Maria
Minguella, Graham Turner i José Mourinho,
respectivament.
L’intèrpret com a escut
És a dir, que de l’autoimposada distància dels
holandesos cap als seus jugadors, passem a la
distància aparentment innòcua per raons de
llengua. Però d’innòcua, res de res. El Tente
Sánchez ens recordava, encara amb un cert disgust,
el moment en què Venables li va dir que
no comptava amb ell per jugar la final de la
Copa d’Europa de Sevilla: “D’entrada, havia de
parlar amb en Graham Turner, l’intèrpret, tot i
que ell ja parlava bastant bé el castellà i m’entenia
perfectament. Feia dos anys que era aquí...
És a dir que, quan jo parlava, el mirava a ell, no
al Graham. Però és clar, quan el Graham li acabava
de traduir el que jo havia dit, ell ja s’havia
preparat perfectament la resposta”. Està clar,
doncs, que Venables havia utilitzat de vegades
l’intèrpret no tant com un filtre, sinó com un
escut. Quan vam entrevistar Robson, encara se
sorprenia del caràcter i agosarament de José
Mourinho a l’hora de transmetre les seves instruccions:
“De vegades ho feia amb més convenciment
i agressivitat que jo mateix...!”.
El cas és que tant holandesos com anglesos han
hagut de trobar les seves maneres de fer-se res-
Els tècnics anglesos del Barça van utilitzar sempre
traductors. I quins traductors! Josep Maria Minguella,
Graham Turner i José Mourinho...
EL MILLOR DEL FUTBOL
Van Gaal, la Pilota d'Or
i els extrems
Un dels enfrontaments més interessants i
recents entre un entrenador i un jugador,
per les repercussions que va tenir en el
funcionament de l’equip i la consegüent
pèrdua d’autoritat que va suposar per a
l’entrenador en el si del vestidor, és el que
ens explica fil per randa Louis van Gaal.
“En la meva tercera temporada, la designació
de Rivaldo com a millor jugador del
món va ser decisiva. Abans de l’entrenament
posterior a la designació, em va dir
que volia parlar amb mi. Jo vaig pensar:
ens donarà les gràcies a mi i a l’equip perquè
s’ha convertit aquí en el millor jugador
del món. Però em va dir: 'A partir
d’ara, ja no vull jugar més com a número
11. Vull jugar en la posició del número
10'. A partir d’aquest moment s’inicia un
debat que ja no pots parar. La premsa
sempre recolza el jugador. Mai l’entrenador.
I l’equip es trenca perquè el debat
acaba entrant al vestidor”.
Van Gaal recriminant Rivaldo
en un entrenament.
JUNY DEL 2008
BARÇA
21