Revista BARÇA - FC Barcelona

L’equip de Van Gaal
*Dibuix tàctic elaborat a partir de l’exposició de Van Gaal
“El millor sistema que hi ha”
“El 4-3-3 és la raó per la qual em va fitxar Núñez, per jugar un futbol atractiu.
El porter sempre està fora la porteria perquè ha de cobrir l’espai que deixa
enrere la nostra defensa, que està molt avançada. És per això que és un
sistema molt difícil i de risc. Jugadors com el piojo López es poden aprofitar
del gran espai que deixem a l’esquena de la defensa.”
“És molt important posicionar bé els jugadors sobre el terreny de joc, en
triangles, perquè així garanteixes una línia més per passar la pilota que la que
pugui cobrir un sol adversari i la pilota circula amb velocitat. Per això es tan
important que tothom mantingui la seva posició. És un sistema que
requereix molta tècnica. Però també molt sentit tàctic."
“Quan els adversaris jugaven amb dos davanters sempre ficava un home
més al mig del camp (3-4-3), amb què incrementava l’espai que havia de ser
cobert pels tres defenses. D’acord, és un sistema de risc. Però també permet
pressionar l’adversari amb més intensitat perquè conservem més jugadors
Només cal veure l’equip de Cruyff (vegeu el
requadre de la pàg. 16) per adonar-se que el
nostre flanc esquerre, amb Michels, Cruyff,
Van Gaal i Rijkaard, sempre ha funcionat de la
mateixa manera. La figura del 9, la referència
ofensiva de l’equip (Cruyff, Laudrup, Rivaldo,
Ronaldinho) baixa a buscar la pilota a la banda
esquerra del migcamp. Si s’emporta el central
que el cobreix, obre un forat al centre de l’atac
que pot ocupar el nostre extrem esquerre o 11
(Sotil, Stòitxkov, Zenden, Eto’o). Si el central
no l’ha seguit, pot rebre la pilota tranquil·lament
i girar-se per encarar la porteria
adversària. El lateral esquerre que li ha passat la
pilota (De la Cruz, Juan Carlos, Sergi,
Sylvinho) el dobla per fora i passa a ocupar
l’extrem esquerre. I en aquesta rotació de posicions
hi pot entrar perfectament el que fa de 10
4
(Asensi, Amor, Luis Enrique, Deco). A l’extrem
dret, en canvi, sempre hi hem tingut o
buscat jugadors a qui no calgués tant entrar en
combinació i que eixamplessin el front d’atac
(Rexach, Goico, Figo, Overmars, Giuly).
El model que introdueix
Cruyff és una posada al dia
de l’esquema de Michels,
com ho ha estat el de Rijkaard
L’aposta pel domini i per la possessió de la
pilota ha reeixit a Can Barça. I això és degut,
més que probablement, a la visió essencialista
del futbol que han de tenir els grans clubs.
Només cal comparar les situacions de crisi
d’ambdós models de joc per entendre l’èxit de
la segona. De vegades, i en aquest país en som
experts, entenem millor les coses en negatiu,
quan ja hem estat derrotats. És a dir, no es
tracta tant de saber com ens agrada guanyar
sinó com acceptaríem perdre. I sembla clar i
consolidat que preferim perdre amb la pilota
als peus que no pas mentre perseguim l’adversari
per tot el camp. La possessió apaivaga l’angoixa
de no veure jugar els nostres cracs. Però
sobretot, manté viva l’esperança, sovint la convicció,
que som grans. En definitiva, també és
gràcies a aquesta aposta que, tot i perdent,
ningú va trobar a faltar Messi a Old Trafford. I
que, de ben segur, molts aficionats del
Manchester, tot i guanyar, van trobar-hi a faltar
Cristiano Ronaldo
JUNY DEL 2008
FER L’EQUIP
al mig del camp. Rebíem molts gols en contra, però també en fèiem molts.”
“La importància del ‘4’ i dels extrems oberts rau en el fet que, amb els ulls
clucs, el ‘4’ ha de saber que pot passar la pilota a un dels extrems i aquests,
alhora, han de saber que, per tal de corregir el front d’atac, poden comptar
amb el ‘4’ perquè faci arribar la pilota a l’altre extrem. La pilota sempre corre
més que el defensor. Per això, les passades del ‘4’ han de ser ràpides i rases.
D’aquesta manera, els extrems podran encarar els laterals que els marquen
en un un contra un, abans que els centrals contraris hagin corregit la seva
posició defensiva. De ‘4’ van jugar Guardiola i Xavi. No gaires equips juguen
amb jugadors d’aquestes característiques físiques en aquesta posició.”
“Per jugar amb aquest sistema sempre has de servir l’equip. Quan un
jugador deixa de complir amb les seves obligacions ja no es pot jugar així.
Però també és un plaer jugar així, perquè sempre ataques. És el millor
sistema que hi ha.”
BARÇA
19