Revista BARÇA - FC Barcelona

AMB ULLS D’ENTRENADOR
FER L’EQUIP
“Res és impossible. L’important és començar”,
Helenio Herrera. “Aquest és el meu despatx”,
Johan Cruyff, assenyalant una pilota al camp
d’entrenament. “Diuen que el futbol és un esport
d’equip. Però l’equip és l’objectiu. L’equip és el que
s’ha de fer”, Terry Venables.
Aquestes són les reflexions d’alguns dels
responsables que el Barça ha tingut a la banqueta,
al llarg de la seva història. Són els encarregats de
dissenyar la tàctica i de combinar els
recursos necessaris per aconseguir
els èxits esportius que exigeix un
club com el FC Barcelona. Ens
expliquen com s’ho van
manegar
TEXT: David Carabén I FOTOS: Bevenrain / Seguí-FCB
Entrenar el Barça, fer l’equip, ha estat una feina,
des de sempre, d’una complexitat fabulosa.
Impossible de reduir a la simple gestió del talent per
tal que el talent guanyi partits. Per fer equip, l’entrenador
sabia que havia de comptar amb el vistiplau de la graderia.
La història dels entrenadors del Barça, l’evolució de les
seves idees sobre com havíem de jugar, s’ha anat escrivint a mitges
entre ells i l’afició, perquè tots els nostres entrenadors han
hagut d’anar intuint partit a partit la nostra manera d’entendre el
futbol, a mesura que desxifraven els sospirs de la graderia.
El tècnic ha de treure el màxim rendiment dels seus jugadors. Ha
de fer una diagnosi ràpida de les seves característiques, i organitzar
l’equip de manera que es maximitzin les virtuts i es minimitzin els
defectes de cadascun dels seus membres. Per Laureano Ruiz, que
va substituir Hennes Weissweiller la temporada 1975/76 després
de passar triomfalment pels juvenils, el fonamental és col·locar
cada jugador en la posició en què pugui oferir el seu millor rendiment.
Però també es tracta d’intervenir en el joc, d’organitzar
aspectes que massa sovint es deixen a la improvisació. “Al
començament –diu– el futbol només consistia a guanyar
terreny, avançar, apropar-se a la porteria contrària, perquè es
14 BARÇA JUNY DEL 2008