Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

ecrear. En tenim un exemple en el Festival
de Cantonigròs, amb la presència
d’un seguit d’esbarts internacionals.
Des de les institucions, sovint s’ha treballat
amb l’esperit de codificar i dir
què és la cultura nacional. D’aquí
vénen molts embolics, del fet que s’ha
volgut donar carta de catalanitat o
d’espanyolitat a uns elements que la
gent que ens hi dediquem sabem que
són universals, fet que no priva que
siguin locals, però el que no són és
nacionals. Si és així, la jota, d’on és? La
jota també es balla al Principat, però
sempre se l’ha usat com a marca d’altres
territoris, i per això no em serveix
aquest esquema. És el romanticisme
que marca aquest esquema. Ens n’hem
de sortir i estem en un moment en què
ens en podríem sortir, perquè el romanticisme
està desprestigiat i acabat pel
que fa al seu cicle vital i haurem de trobar
una altra formulació.
Creu que hi ha experiències que
actualment treballen en aquest sentit
o que van en el camí de posar en
qüestió aquests tòpics, perquè estem
parlant del tema nacional, però
també existeix el tema de la ruralitat
o altres elements recurrents a l’hora
de parlar i d’encasellar aquest àmbit
de la cultura?
6
El Salt de Plens de la Patum. Foto: Pau Plana
Hi ha diverses qüestions, una és creure
que la festa només és rural. Per exemple,
tu t’imagines els castells enmig
d’una vinya? El castell necessita una
referència de façanes altes, d’espai
urbà... I els gegants, us els imagineu
passejant per un camí? No. Tal com els
coneixem nosaltres, no. Els antecedents
dels gegants no ho sé, aquestes festes
que s’expliquen a la Rama Dorada, de
Frazer, parlen d’uns gegants que s’hi
posen coses dins, que s’hi tiren gats,
que es cremen... Diu que són antecedents
dels gegants, i ho pot dir, i jo
creure-m’ho o no. Jo crec que els
gegants neixen en un entorn urbà, no
els veig passejant per un espai rural, els
veig en un espai urbà, que és un espai
molt ric en festivitats, més que l’espai
rural. No oblidem que la ciutat necessitava
diversions, i les creaven, i hi ha una
tradició mil·lenària d’entretenir, i és a les
ciutats on neixen les grans tradicions
festives. El món rural ens aporta festivitats?
Sí, totes les relacionades amb el
cicle temporal, però si no troben un lloc
urbà mitjanament amb capacitat d’autodefensa,
això no arriba.
Pel tema de les festes recuperades rurals
de la sega, etc., crec que tot això és fals,
no és cap festa. Era festa quan la gent
que anava a batre es trobaven i havien
de passar el dia junts.
Si no és una festa, com ho anomenaríeu?
Amb quin concepte ho podem
definir?
Està molt proper al parc temàtic, perquè
està molt proper a l’atracció de
forasters, al turisme. Aquesta atracció
que ens arriba amb les fires medievals,
etc. no té res a veure ni amb la tradició
ni amb la cultura popular.
A la primavera, aquí a Lleida es va
celebrar la fira de recreacions històriques
Histolleida. Va haver-hi un cert
debat sobre aquest fenomen i la
necessitat de fer una trobada d’aquest
tipus a la ciutat. Com valora, en
general, tot aquest moviment?
Darrere de tot això hi ha dues qüestions:
hi ha agents d’espectacles que hi han vist
una sortida econòmica i n’hi ha alguns
que et munten el que vulguis, una fira
medieval, un sopar renaixentista, lluites
romanes, etc. Això entra dins l’esfera cultural
des de l’ordre comercial, fet que està
molt proper al parc temàtic. Després ens
ha caigut massa de cop voler explotar tot
aquest material com una simple atracció
de forasters i no destriem, perquè no té
valor didàctic, ni pedagògic ni gairebé festiu.
Jo he vist sopars medievals amb cuixes
de gall dindi. A l’època medieval, encara
érem a Amèrica. Els vestits solen estar mal