Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

Obro a l’atzar:
50
Gabriel Pena Ballesté*
La nit just abans dels boscos,
de Bernard-Marie Koltès
Report
-[...] fills sortits directament de les seves mares, amb aspecte de
xulos nerviosíssims, que van vacil·lant i voltant, tots sols, en plena
nit, exposats al perill d’agafar qualsevol malaltia possible —i llavors
és quan jo me n’adono, de la inutilitat de les vostres mares
[...]: et dóna un sistema nerviós i després et deixa tirat a qualsevol
cantonada, sota una merda de pluja, com un poqueta cosa,
completament refiat [...] i ara, en canvi, els veig per tot arreu, són
aquí, ens toquen, els pitjors cabrons que puguis imaginar-te, i que
ens obliguen a portar aquesta mena de vida [...] el clan dels que
te la foten, dels que et follen viu, dels viciosos impunes, freds, calculadors,
tècnics, el petit clan dels cabrons tècnics que decideixen:
a la fàbrica i a callar! (i, jo, a la fàbrica, mai!).
(La nuit juste avant les forêts. Bernard-Marie Koltès)
Si, en algun moment, podem considerar-nos qualificats per
espellar els fills de la cultura, sempre a partir d’un primer
repèl, a mi m’agradaria saber despullar el teatre. Aquesta
manera de surar, precisa i reduïda a l’instant. Aquest saber
desprendre’s d’un mateix per evaginar-se en el blau-gris del
submón de l’escenari, sota un cel de carrers abandonats.
Saber-te actor i alhora trobador que mostra petjades al públic,
el qual, atrevit i maldestre, té el valor d’acceptar-les. Fa deu
minuts que ha començat l’obra. Quan s’haurà acabat, ningú
podrà sortir-se’n.
COSES QUE HE LLEGIT
La nit just abans dels boscos és una obra teatral escrita el 1976 i dirigida el 1977 per Bernard-Marie
Koltès (Metz 1948–París 1989), dramaturg, escriptor i director teatral francès.
A banda d’aquesta, Bernard-Marie Koltès va escriure altres obres teatrals: Combat de negres
i gossos —una de les seves obres més reconegudes—, Les amargors, La marxa, El judici borratxo,
Narracions mortes, Quai Oest, En la soledat dels camps de cotó, Retorn al desert, Roberto
Zucco. El 1973 va escriure la novel·la La fugida a cavall molt lluny a la ciutat.
La nit just abans dels boscos és un monòleg dur d’un immigrant que, durant la nit, parla amb
algú amb qui acaba d’ensopegar. És un text que relaciona el teatre amb la vida i, molt especialment,
amb la vida que, per a molts, és dura i gens amable.
Aquesta obra s’ha representat aquest setembre a Barcelona, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre
Lliure, amb Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Francesc Orella, Josep Maria Pou i
David Selvas, i dirigida per Àlex Rigola. També la podeu trobar publicada per l’Institut del Teatre
de Barcelona.
Al Lliure, aquests dies, s’hi ha
pogut veure La nit just abans
dels boscos, de Bernard-Marie
Koltès. Interpretada per Pere
Arquillé, Andreu Benito, Jordi
Bosch, Francesc Orella, Josep
Maria Pou i David Selvas. Un
repartiment de luxe. Un
monòleg, a sis veus, estripador des de bon començament. Ja
s’alça el primer repèl entre el públic de platea, i un rere l’altre,
fins a sis —els molt cabrons—, acaben per descobrir-nos.
Sí, acaben per descobrir-nos a tots.
No canviaran ni un sol cop el decorat; punyent com una realitat
oberta, com una realitat intervinguda pel bisturí de la
mala llet. I a cor obert, malgrat tot, el personatge batega obstinat
per desprendre’s de la seva transparència, radicalment
oposada a les formes i als tempos que, quotidianament,
omplen els narius de l’altra societat —de la teva, de la meva,
posem per cas.
El personatge procura viure —com tu, com jo. Conscient que
la seva és una cursa desavantatjosa, però desfermada sense
renunciar a les aspiracions de capgirar l’establiment de la seva
bombolla de crua quotidianitat, sense desistir als seus luxes
assequibles —en aquest cas, una habitació per una nit, per
una estona durant la nit.