Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

muralles medievals de la part baixa de la ciutat, sobretot dels
sectors del Carme i Magdalena. Per si això no fos problema
suficient, la ciutat de Lleida pateix directament la dificultat
d’un conflicte internacional; l’exèrcit professional que ha de
defensar la ciutat, comandat pel príncep de Darmstadt, austríac,
està compost per un contingent multinacional d’anglesos,
holandesos i portuguesos, on cada comandant nacional
desafia l’autoritat de Darmstadt.
Amb tot plegat, l’exèrcit aliat disposa de 1.700 efectius a Lleida,
on el contingent més important és l’anglès, i on el seu
comandant, Wills, desafia repetidament Darmastadt, tot dient
que la ciutat és indefensable, i que caldria abandonar-la a la
seva sort i concentrar la defensa en el castell. Òbviament,
Darmstadt diu que té un compromís amb el seu rei i amb els
lleidatans per tal de defensar la ciutat. Els lleidatans, alhora,
mobilitzen la coronelia de la ciutat i, juntament amb un contingent
de miquelets vinguts de comarques, apleguen un
miler de defensors.
L’exèrcit borbònic que assetjà Lleida disposa de gairebé
20.000 efectius, 14.000 dels quals són soldats francesos i la
resta, castellans. És, doncs, evident que la proporció, gairebé
de 10 a 1, i les incompletes millores de la muralla medieval
dificulten una perllongada resistència. Calia, per tant,
resistir el temps necessari, tot esperant que el vescomte de
Galway i el seu exèrcit de maniobra fossin capaços de forçar
i aixecar el setge.
Els borbònics comencen les tasques de setge, seguint el
manual, identifiquen ràpidament que el sector del Carme és
el punt dèbil i, seguint els passos habituals, comencen a
cavar trinxeres d’aproximació per tal de realitzar l’assalt.
Malgrat que els defensors apliquen foc d’artilleria continuat
sobre les tasques de setge borbòniques, els francesos van
rellevant els batallons que caven per tal de repartir les baixes
i l’esforç.
DIVERSÀRIUM
Malgrat els esforços dels defensors, que intenten sortides
per tal de desbaratar les tasques de setge, els borbònics
s’han aproximat perillosament als bastions del Carme, i
han pogut emplaçar l’artilleria de setge. L’intercanvi artiller
entre defensors i atacants és ferotge. Molt aviat, la capacitat
destructiva dels assaltants supera la capacitat de reconstrucció
dels defensors; el dia 11 d’octubre, la bretxa en les
defenses és prou ampla per intentar un assalt. El comandant
anglès Wills intenta repetidament convèncer Darmstadt
de capitular. Durant la nit del 12 d’octubre, els batallons
francesos assalten la bretxa i forcen els defensors a
retirar-se; Darmstadt, amb els catalans i un contingent
d’holandesos i portuguesos, intenta desesperadament foragitar
els francesos, però no pot. Mentrestant, els anglesos
resten descansats al castell, negant-se a col·laborar en la
defensa de la ciutat. Finalment, al final del dia 12 d’octubre,
el príncep de Darmstadt, decebut i cansat d’insubordinacions,
ordena la retirada cap al castell i dóna la ciutat
per perduda.
Davant l’enuig dels ciutadans, la guarnició aliada es refugia al
castell i deixa desvalguda la ciutat i els seus ciutadans davant
l’exèrcit borbònic, que anhela saquejar-la. Sense negociació
per part de Darmstadt, i sense defensa, la ciutat és sotmesa al
saqueig, reglamentat segons fonts franceses, i segurament
rigorós, com fa pensar una situació semblant, on una ciutat
rebel castiga el rei.
Sense espai per a la reflexió, els borbònics ocupen la ciutat i
comencen a entrar-hi canons amb l’objecte de començar l’expugnació
del castell. En aquest, les desavinences continuen.
Wills, contrari a deixar entrar lleidatans al castell perquè entenia
que reduirien les provisions i farien inviable la resistència,
torna a enfrontar-se a Darmstadt i, sense cap mena d’ordre
superior, ordena als seus homes la custòdia i vigilància de les
cisternes d’aigua, fet que provocà que molts ciutadans passessin
molta set durant la resta del setge.
47