Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

envolta. Ara, l’element tecnològic no funciona com un instrument
d’alienació, sinó que forma part de la mateixa societat,
un entorn on els implants mecànics han quedat obsolets
davant l’arribada de la biotecnologia i la nanorobòtica.
Snow Crash planteja, amb més de quinze anys d’antelació,
tots aquests conceptes. Però el seu autor no cau en els tecnodeliris
habituals, sinó que dissenya una extensió lògica i perfectament
plausible de les xarxes informàtiques actuals, fins al
punt que, en realitat, el concepte d’univers virtual que ell anomena
“Metavers” és, essencialment, una mena de versió 1.0
de l’actual Second Life.
L’obra posterior d’Stephenson dins el corrent Postcyberpunk
és un còctel infumable que duu per títol La era del diamante:
Manual ilustrado para jovencitas (1995), un treball que demostra
que alguna cosa es trencà dins l’escriptor americà un cop
publicada Snow Crash: potser massa speed-metal, potser
massa substàncies... però la seva edició no fa sinó subratllar la
1 Terme creat l’any 1980 per l’escriptor Bruce Bethke per a un relat curt del
mateix títol, que no publicà fins a l’any 1983.
2 ALBERCH, J. “Qué fue del Ciberpunk”. Article d’opinió publicat al Mosaic
de la UOC (www.uoc.es/mosaic) el 21 de desembre de 2001.
3 Publicada l’any 1998 a l’Estat espanyol com: STERLING, B. Mirrorshades.
Una antología ciberpunk. Madrid: Ed. Siruela, 1998.
4 Sprawl és un mot que fa referència a les immenses masses urbanes crea-
des als voltants de les megalòpolis del futur, com Tòquio o Los Angeles.
Una mena d’àrea metropolitana de dimensions colossals, habitada per
milions i milions de persones.
5 Aquesta obra és la primera d’una interessant trilogia Ciberpunk, que es
completa amb Un fuego en el sol (1989), superior fins i tot a la primera,
i El beso del exilio (1991). Totes tres estan protagonitzades pel mateix
personatge, un magrebí anomenat Marîd Audran, i fantàsticament
36
DIVERSÀRIUM
possibilitat real de fer, a la primera i sense preàmbuls, l’obra
mestra de la teva vida. Mai, i emfatitzo mai, la llegiu abans
d’Snow Crash, no aconseguireu arribar al final.
Afortunadament, Stephenson no és l’únic escriptor que
s’inscriu dins el corrent Postciberpunk; amb ell sorgiran
alguns llibres excel·lents, malgrat que es faci cada cop més
complicat el seu “etiquetatge”, obra d’autors amb un
important grau d’autonomia respecte al moviment, capaços
de viatjar sense complexos a banda i banda de l’ampli
estol d’influències i arguments que suposa la ciència-ficció
més contemporània. Destacarem, especialment, El beso de
Millena (Paul McAuley, 1997) i, per damunt de tot, Ciudad
Abismo (Alastair Reynolds, 2001), 9 un descobriment en tots
els sentits.
El recorregut s’acaba aquí, però el viatge és infinit. De l’Antic
al Nou Testament, de Neuromante a Snow Crash... Ah! I ens
hem oblidat dels apòcrifs.
ambientades en una indeterminada megalòpoli futura pertanyent al
món àrab.
6 HARAWAY, D. “Manifiesto para cyborgs: ciencia, tecnología y feminismo
socialista a finales del siglo XX”. A: Ciencía, cyborgs y mujeres. La reinvención
de la naturaleza. Madrid: Cátedra, 1995.
7 Abreviatura que fa referència a intel·ligència artificial (de l’anglès AI, Artificial
Intelligence).
8 Fragment de la presentació de Juanma Barranquero per a l’edició espanyola
del llibre de Neal Stephenson Snow Crash.
9 Malgrat que és la segona obra de la sèrie dels Inhibidors, Ciudad Abismo
(2001) és la porta d’entrada ideal a l’univers salvatge d’Alastair Reynolds i
una eina imprescindible per entendre el que s’explica a Espacio Revelación
(2000), El arca de la redención (2002) i Absolution Gap (2003), aquesta
darrera encara no publicada a l’Estat espanyol.