Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

Els Balls del Poble. Foto: Ramon Fontova
la patrona i es deixen les ofrenes. Finalment, el grup convidat
fa un castell o una figura corresponent al seu ball.
A la sortida d’ofici, arriba el moment de la novetat. És l’acte
anomenat Los Balls del Poble, al qual precedeix quelcom
de nou. Aquest moment de la festa és la resposta clau
del perquè de tot plegat. La incorporació de nous elements
al folklore local és la base d’aquesta novetat, que ho acostuma
a fer en concepte de recuperació. Per tant, parlem de
la presentació d’un treball de recerca que omple el bagatge
cultural de la vila. Quan s’acaba la presentació, s’executa
l’actual bloc de balls locals i, finalment, el grup convidat
fa la seva representació. En acabar, és l’hora del
concert-vermut a la plaça del Mercadal, que fins ara acostuma
a fer una cobla.
Tradi-Sió es reprèn a la tarda, a les 18.00 hores, a la plaça
de l’Església, per fer un tomb pel nucli antic. Espectacular
cercavila tradicional que aplega els elements del
seguici popular agramuntins més alguns grups convidats.
En arribar un altre cop a la plaça (cap a les 19.00), cada
element del seguici fa la seva representació. Tot seguit,
es dóna pas a la part final amb l’exhibició castellera, que
sempre va a càrrec dels Castellers de Lleida més una
altra colla.
El context
El desenvolupament de gairebé tota l’activitat en el conjunt
d’actes té com a centre neuràlgic la plaça de l’Església,
un espai que ofereix un marc idoni per a la concepció
d’un conjunt harmònic, integrat pels diversos elements de
cultura popular —la façana de l’edifici de l’Ajuntament,
construït al segle XVIII, edifici, però, que conserva pedres
de segles enrere, la mateixa plaça, empedrada, també del
segle XVIII, i la magnífica portalada del temple de Santa
Maria (segle XIII), declarat monument historicoartístic
l’any 1931.
El tomb pel poble es fa recorrent gairebé tot el nucli antic,
on trobem la ubicació de l’antic castell i les poques restes
que es conserven de la muralla.
La importància del context rau en la sensació que produeix
a l’espectador i en el grau de complicitat que dóna al protagonista.
Aquest ha estat un dels punts amb consens definits
des de l’inici.
La música
Falcons a l’interior del Temple. Foto: Arxiu dels
Falcons de Vilanova
En la formalitat dels elements del seguici, es considera
molt important el seu acompanyament musical. El patrimoni
musical lligat als entremesos ens llega uns instruments
i un so de caire autòcton que cal saber preservar i
relacionar amb aquest context de festa. La qualitat en el so
i la seva identificació amb l’element folklòric és un valor
que cal tenir present. És molt interessant la relació d’un
tipus de so i d’instrument amb un tipus de festa i, com a
exemple més clar tenim el conjunt gralla, toc de castells i
castellers.
Així, Tradi-Sió duu des de sempre una filosofia clara de
cara a omplir amb dignitat tot el conjunt dels acompanyaments
musicals. Formacions típiques són les que desfilen
durant els actes, és a dir, mitja cobla, cobla de tres quartans,
ministrils, cobla de flabiolaires i colla de grallers.
31
FESTES I CULTURA POPULAR AL PLA DE LLEIDA