Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida
Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida
Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
FESTES I CULTURA POPULAR AL PLA DE LLEIDA<br />
És cert que han canviat moltes coses, principalment el<br />
suport institucional i la repercussió publicitària, també el<br />
repartiment <strong>de</strong> tasques no és assumit per un únic grup, sinó<br />
que és compartit.<br />
Quant a l’espectacle, cal dir que, a causa <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sbordament<br />
<strong>de</strong> l’espai històric inicial, actualment es fa al castell o a Sant<br />
Domènec, s’han duplicat els espais musicals, el grup <strong>de</strong> diables<br />
Carranquers porta gran part <strong>de</strong>ls correfocs i <strong>de</strong> la percussió<br />
i, finalment, es fa la Gran Escorreguda amb la<br />
col·laboració <strong>de</strong>ls bombers, que s’ha obert un àmbit <strong>de</strong><br />
culte a l’esoterisme a la mateixa Universitat.<br />
Bé, en aquest article no es pretén explicar trenta anys d’Aquelarre,<br />
simplement donar una visió <strong>de</strong> com va començar<br />
aquesta i<strong>de</strong>a, quina era la seva filosofia, les seves pretensions<br />
i què en queda encara, d’aquelles ganes <strong>de</strong> passar-s’ho<br />
bé i canviar alguna cosa, encara que només sigui <strong>de</strong> forma.<br />
Per a aquells que no hi eren, potser en trauran una i<strong>de</strong>a<br />
aproximada i contrastada <strong>de</strong> com es fa avui aquesta festa<br />
que neix a partir d’unes llavors molt fèrtils, però en temps<br />
<strong>de</strong> falta d’aigua (1978, recuperació <strong>de</strong>l carrer <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
quaranta anys en què el carrer era <strong>de</strong>l Sr. Fraga Iribarne,<br />
polític franquista que encara avui ocupa càrrecs institucionals)<br />
i en un terreny molt sec (falta <strong>de</strong> confiança en els<br />
joves per part <strong>de</strong> les institucions postfranquistes).<br />
28<br />
Ja sabeu que la memòria ens l’anem fent cadascú en el nostre<br />
apartat <strong>de</strong>l cervell i a partir <strong>de</strong> les nostres interpretacions;<br />
per tant, no he explicat la visió absoluta, sinó la meva<br />
visió, que respon a un membre actiu <strong>de</strong> la Confraria d’Animació<br />
La Matraca <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 1982 fins al 1989 i que han<br />
revisat Quim Granell i Salvador Puig.<br />
Per acabar, voldria mencionar uns quants d’aquests<br />
membres <strong>de</strong> La Matraca, potser els més inci<strong>de</strong>nts en la<br />
festa, encara que, com ja he dit abans, hi ha participat<br />
molta gent puntualment. Segur que me’n <strong>de</strong>ixaré, disculpeu-me,<br />
però penso que hi ha alguns noms que potser no<br />
han aparegut mai enlloc i crec que és <strong>de</strong> justícia que els<br />
mencioni:<br />
Antoni Martí, Pep Oriol, Salvador Puig, Ramon Razquin,<br />
Quim Granell, Joan Miquel Camacho, Josep Miret (Pepon),<br />
Celi Garcia, Manel Forcat, Josep Prats (Jepo), Ramon Puigarnau,<br />
Carmina Riera, Fàtima Puig, Jordi Ramon, Francesca<br />
Gomà, Àlex Prado, Lour<strong>de</strong>s Quesada, Joan Lluís (Cosí),<br />
Josep Lluís (Koldo), Jordi Sàrries, Ramon Santamaria,<br />
Carme Forcat, Núria Beneit, Cesc Garcia, Elena Camacho,<br />
Àngels Corbera, Tarruella (Tarru), Joan Solé, Ester Castellà,<br />
Ramon Brescó, Xavier Déu, Ramon Subias, Josep Serra,<br />
Dolors Boquet, Emilia Suau...