Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

cia d’altres balls, com un ball d’espases —Xavier Massot
i Joan Pedrós: 50 melodies ponentines per a gralla— i
una bolangera —Joan Amades: Costumari Popular
Català. El curs de l’any. Com a projecte d’ampliació del
Seguici Popular de la Vila, però entenent també la necessitat
d’ampliar l’àmbit d’actuació fora del seguici, es proposa
la creació d’un ball d’espases. Aquest ball tindria
dos vessants: un de teatral (seria la representació de la
llegenda dels espasetes de Bellpuig) i l’altre que també
tindria el format d’un ball de seguici. Aquesta iniciativa
aplegaria un conjunt de factors positius: implicació d’un
altre col·lectiu dins del projecte (en aquest cas, fóra
ideal la participació d’un grup de teatre); conjuminació
de dos vessants dins d’un mateix element (ball de seguici
i representació teatral, a l’estil dels balls populars
existents en altres indrets de Catalunya); recuperació
inèdita a Catalunya d’un ball d’espases, documentats
però desapareguts de les manifestacions populars del
país (se sap de diverses iniciatives existents en altres
indrets per a la recuperació del ball d’espases, segons
sembla, antecedent del balls de bastons). D’aquesta
manera, el seguici podria veure’s ampliat amb un ball
popular (potser parlat). És important el fet que el seguici
no estigui format només d’entremesos i bestiari
(gegants, capgrossos, cavallets, drac, etc.), sinó que
també hi puguin figurar diversos balls populars (en
aquest cas, ball de diables i ball d’espases). Així mateix,
el ball d’espases implicaria la creació d’una representació
teatral, que podria escenificar-se fora del seguici i
donar cabuda a altres tipologies de manifestacions
populars (teatre de carrer). Podria haver-hi dos tipus de
representacions: el ball parlat dins del seguici (a la
manera d’altres balls parlats) i una versió més llarga
(que es podria representar fora del seguici).
Finalment, i potser com a projecte més a llarg termini,
podria estudiar-se la possibilitat de construir una Àliga de
Bellpuig. Amb aquest nou element, es podria pensar que
l’ampliació del Seguici Popular de la Vila ja s’hauria completat
(si més no per un període de temps prou gran) i es
dotaria el mateix seguici d’un element amb una significació
i una seriositat prou remarcables. Lligant-ho amb el
fet ja exposat anteriorment de la necessitat de reorganització
del funcionament del seguici, es podria estudiar la
possibilitat, amb l’existència d’aquest nou element, d’ampliar
la cercavila de festa major amb una “anada” i “tornada”
d’ofici, a la manera d’altres indrets de Catalunya, i
també l’ofrena d’un ball de l’àliga dins de l’església just
abans d’iniciar-se l’ofici el dia de festa major. Aquesta
nova proposta també va en la línia que el seguici agafi
prou notorietat dins dels diferents àmbits socials de la
vila, sempre, però, amb actuacions que responguin a formes
festives tradicionals a Catalunya (com és el cas del
ball de l’àliga dins de l’església). Això també suposaria,
finalment, la participació d’un altre col·lectiu dins del
projecte (en aquest cas, els portadors de l’àliga, que
també haurien d’aprendre el seu ball) i la implicació i/o
complicitat de les autoritats i actors religiosos de la vila.
Totes aquestes propostes s’haurien d’entendre com un
intent de seguir la línia que sembla que altres poblacions
del país han implementat per tal de recuperar i dignificar el
món de la cultura popular i tradicional, que forma part del
llegat cultural del nostre poble i que es mereix tota la nostra
cura i respecte.
(Aquest article ha esta complementat amb informacions
recollides en recerques d’arxiu i entrevistes dutes a terme
per Ramon Jounou i Baldrich)
23
FESTES I CULTURA POPULAR AL PLA DE LLEIDA