Ai Domènech 21 - IES Canet de Mar
Ai Domènech 21 - IES Canet de Mar Ai Domènech 21 - IES Canet de Mar
Núm.21 · juny 2009 REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER SEXE I DROGUES A L’ADOLESCÈNCIA PROVES DE GRAU MITJÀSORTIDES PROFESSIONALS PLA BOLONYA INTERCANVI A BERLIN DIARI DE LA USEE CARNAVAL VIATGE A MALLORCA TEATRE. DONES...? SÍ, DONES XAFARDERIES PONTS CAP AL FUTUR DIADA DE SANT JORDI CONCURSOS DE DIBUIX I FOTOGRAFIA
- Page 2 and 3: APROVAT O SUSPÈS? Ara ve l’estiu
- Page 4 and 5: Quantes hores estem a Internet? Des
- Page 6 and 7: PLA BOLONYA DOS ESTUDIANTS D’UNIV
- Page 8 and 9: Diari de la USEE Hem fet una observ
- Page 10 and 11: -De què es disfressa la gent? •H
- Page 12 and 13: A continuació trobareu un petit co
- Page 14 and 15: van tornar una mica vermellets. Com
- Page 16 and 17: Com podeu comprovar som uns nois un
- Page 18 and 19: Professionalment des dels 19 anys,
- Page 20 and 21: jecte ha ajudat a l’assoliment de
- Page 22 and 23: EL CATALÀ A L’ABAST DE TOTHOM Ja
- Page 24 and 25: Diada de Sant Jordi 2009 Com diu la
- Page 26 and 27: -Mathew, Mathew -va començar mentr
- Page 28 and 29: 2 1a. Categoria POESIA 1 2 Primaver
- Page 30 and 31: I CONCURS DE FOTOGRAFIA Com ja vau
- Page 33: RACÓ DENÚNCIA L ’equip de redac
Núm.<strong>21</strong> · juny 2009<br />
REVISTA DE L’<strong>IES</strong> LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER<br />
SEXE I DROGUES A L’ADOLESCÈNCIA PROVES DE GRAU MITJÀSORTIDES PROFESSIONALS PLA BOLONYA<br />
INTERCANVI A BERLIN DIARI DE LA USEE CARNAVAL VIATGE A MALLORCA TEATRE. DONES...? SÍ, DONES<br />
XAFARDER<strong>IES</strong> PONTS CAP AL FUTUR DIADA DE SANT JORDI CONCURSOS DE DIBUIX I FOTOGRAFIA
APROVAT O SUSPÈS?<br />
Ara ve l’estiu. És l’època <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong> caloreta, gelats, bikinis, banyadors,<br />
platjeta, cerveseta (pels més grans!). Falta alguna cosa per mencionar?<br />
<strong>Ai</strong>, sí, els exàmens. Una persona molt sàvia va dir una vegada que<br />
hi havia dues coses segures a la vida: la mort i els impostos. Cal afegir-ne una<br />
tercera: els exàmens. De fet, la vida és un gran examen que ens posa a tots<br />
a prova, d’una forma o d’una altra, tard o d’hora, d’una forma prevista o imprevista.<br />
La vida és una gran nota <strong>de</strong> tall (visca la Selectivitat!) i la universitat<br />
<strong>de</strong> la vida no és només la “facultat”. Els plans <strong>de</strong> Bolonya <strong>de</strong> veritat, ja vindràn<br />
<strong>de</strong>sprés: pis, hipoteca, <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> la renda, places als instituts, etc.<br />
Parlant <strong>de</strong> places, els “profes” també tenim “exàmens”. Se’n diuen<br />
“oposicions”. <strong>Ai</strong>, alumnes, “pupilos”, “estudiantes”, què us penseu, que sou els<br />
únics que patiu? Nosaltres els “profes” estudiem i treballem, treballem i estudiem,<br />
estudiem i no dormim per fer classes i més exàmens, perquè aprengueu<br />
més i més! Nosaltres, els professors us duem per una autopista <strong>de</strong> saviesa i<br />
comprensió (això esperem!) que us ha <strong>de</strong> donar eines pel <strong>de</strong>mà, però el <strong>de</strong>mà<br />
només està a les vostres mans.<br />
Tots anem plegats cap a la meta final, el nostre camí, la nostra Ítaca<br />
particular (gràcies Lluis Llach!). El camí és infinitament més important que la<br />
meta i tot sovint, només és el començament. Bon estiu i que vagi tot bé!!<br />
Coordinació: Eli Lavado<br />
EDITORIAL<br />
Miquel Giménez – Departament <strong>de</strong> Llengua Anglesa<br />
Equip <strong>de</strong> redacció: Isaac Beltran, Darko Brajnovich, Helena Bregaciano,<br />
Andrea Calvo, Soufiane el Hemdi, Mireia <strong>Mar</strong>tínez, Aline Men<strong>de</strong>s, Àlex<br />
Muñoz, <strong>Mar</strong>c Neila, <strong>Mar</strong>ina Pedrola, Ariadna Puig, Helda Ramírez,<br />
Ruben Rivas, Iván Rodríguez, Alejandro Sánchez, David Seijo, Mireia<br />
Solà i Ferran Solè.<br />
SUMARI<br />
1<br />
Editorial<br />
2<br />
Sexe i drogues<br />
2<br />
Sorti<strong>de</strong>s professionals<br />
3<br />
Quantes hores a Internet?<br />
4<br />
Què nes diu l’Ampa<br />
5<br />
Pla Bolonya<br />
6<br />
Intercanvi a Berlín<br />
7<br />
Diari <strong>de</strong> la USEE<br />
8<br />
Carnaval<br />
10<br />
Sorti<strong>de</strong>s<br />
12<br />
Viatge a Mallorca<br />
14<br />
Xafar<strong>de</strong>ries<br />
14<br />
Entrevistes<br />
18<br />
Pasarel·les<br />
20<br />
Retrobada amb els amics<br />
22<br />
Teatre. Dones...?<br />
23<br />
Diada <strong>de</strong> Sant Jordi<br />
29<br />
Concurs <strong>de</strong> dibuix<br />
i fotografia<br />
32<br />
Racó <strong>de</strong>núncia<br />
32<br />
Canvis a l’Institut
SEXE I DROGUES<br />
Sexe<br />
Avui dia els adolescents <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen<br />
mantenir relacions sexuals cada cop<br />
més aviat.<br />
És per això que volem informar-vos<br />
que hi ha diferents mèto<strong>de</strong>s com els<br />
mèto<strong>de</strong>s anticonceptius, que eviten tenir<br />
avortaments o esglais innecessaris.<br />
Per mitjà d’una enquesta hem sabut<br />
que gent <strong>de</strong> la nostra edat ha tingut la<br />
necessitat d’avortar. L’avortament no és<br />
cap tonteria ni cap joc, és interrompre<br />
un embaràs en temps <strong>de</strong> gestació. No és<br />
necessari avortar si un mateix pren mesures<br />
prèviament. Aquestes mesures po<strong>de</strong>n<br />
evitar l’avortament i també les malalties<br />
per transmissió sexual.<br />
Un alt percentatge d’adolescents<br />
diuen que no han mantingut relacions<br />
sexuals, però un altre diu que n’ha mantingut<br />
abans <strong>de</strong>ls 16. Nosaltres pensem<br />
que no hi ha pressa, però que si es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />
mantenir relacions sexuals, cal fer-ho<br />
amb seguretat i així t’estalvies ensurts.<br />
Drogues<br />
Es diu que els joves d’avui dia “beuen<br />
fins emborratxar-se”. Aquestes drogues<br />
po<strong>de</strong>n tenir, a curt termini, conseqüències<br />
Hem fet una enquesta entre<br />
l’alumnat <strong>de</strong> 4t d’ESO i, segons ens<br />
han dit, només la meitat <strong>de</strong>ls joves<br />
creuen que están ben informats <strong>de</strong> les<br />
possibles sorti<strong>de</strong>s professionals en acabar<br />
l’ESO. La majoria <strong>de</strong>ls estudiants, però, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen<br />
no seguir el camí <strong>de</strong>l batxillerat<br />
i s’encaminen a un mòdul <strong>de</strong> grau mitjà;<br />
sobretot <strong>de</strong>staquen la sanitat, l’educació<br />
infantil i la fisioteràpia, entre d’altres. Per<br />
una altra banda, tenim els que sí <strong>de</strong>ci-<br />
nefastes sobre un mateix (problemes cardíacs,<br />
insuficiència hepàtica, alteracions<br />
digestives, atrofia muscular, disminució<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong>fenses, etc.). Els efectes psicològics<br />
són els que comporten un grau més<br />
elevat <strong>de</strong> <strong>de</strong>generació personal, perquè<br />
impe<strong>de</strong>ixen un <strong>de</strong>senvolupament social i<br />
professional normals. També, po<strong>de</strong>n produir<br />
acci<strong>de</strong>nts, violència o bé, fets que ni<br />
un mateix controla.<br />
Un alt nombre <strong>de</strong> persones ha admès<br />
que ha pres més d’un cop drogues, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l tabac fins als al·lucinògens. No fa falta<br />
drogar-se per tal <strong>de</strong> “passar-s’ho bé”. Pots<br />
a l’adolescència<br />
passar moments tant <strong>de</strong> vergonya, com<br />
fins anar a un hospital.<br />
Molta gent comença a prendre drogues<br />
per la seva influència social o per<br />
frustracions personals, però és una sortida<br />
evasiva <strong>de</strong> la realitat i una por a afrontar<br />
els problemes i les responsabilitats<br />
amb l’audàcia i l’esforç que reclamen.<br />
Proporcionen una sensació <strong>de</strong> falsa luci<strong>de</strong>sa<br />
i autosuficiència.<br />
Realment, voleu aquest futur?<br />
MireiA SoLà i AnDreA<br />
SORTIDES PROFESSIONALS A 4 D’ESO<br />
<strong>de</strong>ixen seguir. D’entre aquests, <strong>de</strong>staquen<br />
sobretot els que es <strong>de</strong>canten pel batxillerat<br />
<strong>de</strong> ciències socials.<br />
La gran majoria <strong>de</strong> l’alumnat abans <strong>de</strong><br />
marxar i <strong>de</strong>ixar els estudis opta per repetir<br />
i seguir amb allò que s’havien proposat,<br />
encara que tots ens hem plantejat més<br />
d’un cop treballar mentre estudiem.<br />
Alguns creiem que estudiem per obligació<br />
i que són els pares qui ens obliguen,<br />
però i si us diem que aquests estudis “pe-<br />
sats” són el vostre futur? Potser això que<br />
tan poc ens agrada, estudiar, ens portarà<br />
allà on més ens agrada i farem sempre.<br />
No creiem que hi hagi dificultats per<br />
estudiar com gran part <strong>de</strong> la gent diu.<br />
Més enllà <strong>de</strong> les dificultats personals, tothom<br />
po<strong>de</strong>m ser capaços <strong>de</strong> fer les coses<br />
si ens ho proposem.<br />
AnDreA i MireiA<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009
Quantes<br />
hores estem<br />
a Internet?<br />
Desprès d’haver fet aquest estudi en tot<br />
l’institut, tant amb alumnat, com amb professors<br />
o personal administratiu... ens hem adonat<br />
que Internet s’ha convertit en una activitat<br />
diària i rutinària <strong>de</strong> tots els que po<strong>de</strong>m disposar<br />
d’ordinador a casa. La majoria <strong>de</strong> persones que<br />
tenen ordinador a casa el tenen amb Internet.<br />
Depen <strong>de</strong>ls “hobbies” i <strong>de</strong>l que els agrada als<br />
usuaris d’Internet en fan ús <strong>de</strong> diferent manera.<br />
Abans només tenien ordinador amb Internet<br />
les empreses importants i ordinadors<br />
puntuals que ho necessitaven <strong>de</strong> veritat, però<br />
ara, qui més fa servir Internet som els joves,<br />
no només per fer treballs o per comunicar-nos<br />
amb els amics una estona sinó que la majoria<br />
d’entrevistats fan ús d’internet durant més <strong>de</strong> 3<br />
hores diàries, per... Aquí teniu els resultats obtinguts<br />
<strong>de</strong> l’enquesta.<br />
AriADnA PUiG i MireiA MArTineZ<br />
Progressió <strong>de</strong>ls<br />
blogs en la revista<br />
<strong>Ai</strong> <strong>Domènech</strong><br />
El primer blog va ser creat per la nostra<br />
companya Berta Escu<strong>de</strong>ro, es va passar tot<br />
el crèdit variable fent el blog fins i tot va estar<br />
moltes hores a casa avançant feina. Finalment<br />
no va aconseguir acabar-lo a temps per po<strong>de</strong>rlo<br />
publicar a la revista i va <strong>de</strong>manar un cop <strong>de</strong><br />
mà per po<strong>de</strong>r-lo acabar. Quan es va publicar la<br />
revista, amb la il·lusió que sortís tot el que els<br />
alumnes havien fet a classe, malauradament va<br />
sortir tota la informació excepte el blog que no<br />
es va po<strong>de</strong>r publicar per incidències tècniques.<br />
La nostra companya Berta va senir una gran<br />
<strong>de</strong>sil·lusió perquè havia passat moltes hores<br />
treballant en el blog. Per això, en aquesta revista,<br />
els nostres companys Ivan Rodriguez i Darko<br />
Brajnovich són qui estan fent el blog per evitar<br />
que no torni a passar el mateix. Des d’aquí volem<br />
agrair a la nostra companya la feina feta.<br />
A continuació us presentem la pàgina on<br />
podreu visitar el nostre blog i on podreu comentar<br />
tot el que hi surt, esperem els vostres<br />
comentaris. Recor<strong>de</strong>u que també po<strong>de</strong>u trobar<br />
fotografies <strong>de</strong> les sorti<strong>de</strong>s que s’han fet, <strong>de</strong><br />
l’intercanvi a Berlín o d’altres.<br />
http://aidomenech.blogspot.com<br />
Gràcies per la vostra atenció i esperem que<br />
us agradi el blog.<br />
ivan & Darko<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
Quantes hores diàries passes<br />
connectat a Internet?<br />
Amb quina freqüència utilitzes<br />
l’Internet a la setmana?<br />
En quin moment <strong>de</strong>l dia<br />
et connectes amb major freqüència?<br />
1 hora 75<br />
2 hores 70<br />
3 hores 28<br />
més <strong>de</strong> 3 hores 97<br />
cada dia 181<br />
més <strong>de</strong> 3 cops 62<br />
menys <strong>de</strong> 3 cops 27<br />
mai 1<br />
matí 3<br />
migdia 24<br />
tarda 92<br />
nit 90<br />
tarda-nit 61<br />
Quan et connectes habitualment ho fas: sol 232<br />
amb familiars 23<br />
amb amics 15<br />
Has participat algun cop en algun xat? sí 182<br />
no 88<br />
Tens algun tipus <strong>de</strong> “blog” on escriure? sí 148<br />
Tens algun tipus <strong>de</strong> “fotoblog” on hi sols<br />
penjar fotos teves?(“fotolog”, “flickr”…)<br />
no 122<br />
sí 180<br />
no 90<br />
Que prefereixes, “fotolog” o “facebook”? “Fotolog” 117<br />
“Facebook” 103<br />
Cap <strong>de</strong>ls dos 50<br />
Tens correu electrònic? sí 263<br />
no 7<br />
Has fet amics a través d’Internet? sí 237<br />
Has parlat algun cop amb una persona<br />
<strong>de</strong>sconeguda?<br />
Has estat víctima d’algun tipus <strong>de</strong> broma<br />
relacionada amb aquest tema?<br />
Quines d’aquestes activitats realitzes<br />
amb més freqüència?<br />
no 23<br />
sí 246<br />
no 14<br />
sí 169<br />
no 101<br />
MSN 98<br />
“Fotoblogs” 57<br />
MSN+Fotoblog 104<br />
Altres 11<br />
Et <strong>de</strong>scarregues música <strong>de</strong>s d’Internet? sí 254<br />
Quina importància té Internet<br />
en la teva vida?<br />
no 16<br />
molta 86<br />
normal 173<br />
gens 97<br />
Des d’on et connectes a Internet? casa 204<br />
Penses que Internet millora<br />
la teva vida social?<br />
Creus que el llenguatge utilitzat al xats,<br />
ens influeix en l’estudi <strong>de</strong> l’ortografia?<br />
Utilitzes aquest llenguatge<br />
en altres àmbits?<br />
institut 28<br />
altres 38<br />
sí 186<br />
no 84<br />
sí 248<br />
no 22<br />
sí 267<br />
no 3
Què ens diu L’AMPA?<br />
“Un viatge ple d’aventures”; “El viatge <strong>de</strong> la cooperació”...<br />
Un any més, l’AMPA hem tingut el<br />
plaer <strong>de</strong> col.laborar amb els nois i<br />
noies <strong>de</strong> 4t en el seu viatge <strong>de</strong> fi<br />
<strong>de</strong> cicle. Una tradició que no s’ha perdut<br />
malgrat que les últimes generacions <strong>de</strong><br />
joves han estat acusa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> materialisme,<br />
<strong>de</strong> creure que tot se soluciona prement<br />
un botó, <strong>de</strong> superficialitat... Acusacions<br />
que per altra banda, haurien d’anar directament<br />
al sector “pares i mares”, com<br />
a principals responsables <strong>de</strong> l’educació<br />
<strong>de</strong>ls fills i no a aquests fills que, com ja sabem,<br />
seran el reflex <strong>de</strong> la nostra actitud<br />
davant la vida.<br />
Tanmateix, amb aquestes iniciatives,<br />
una vegada més, els nostres joves ens <strong>de</strong>mostren<br />
el contrari. Només cal una mica<br />
<strong>de</strong> motivació i aquests nois i noies són<br />
capaços <strong>de</strong> posar en marxa la màquina,<br />
aquest cop, la <strong>de</strong> la feina i l’esforç.<br />
Una manera també d’ajudar als pares<br />
Al Cicle <strong>de</strong> grau mitjà po<strong>de</strong>n accedir-hi aquells que,<br />
sense tenir bons resultats acadèmics, superin una<br />
prova d’accés que es convoca anualment. Per accedir<br />
mitjançant aquesta via és imprescindible tenir com a mínim<br />
16 anys, l’any <strong>de</strong> la realització <strong>de</strong> la prova.<br />
Els alumnes que superin un Cicle Formatiu <strong>de</strong> grau mitjà,<br />
havent-hi accedit a través <strong>de</strong> la prova d’accés o mitjançant la<br />
titulació ( ESO ), tenen diverses possibilitats <strong>de</strong> continuació<br />
d’estudis:<br />
l Incorporar-se a qualsevol modalitat <strong>de</strong> batxillerat,<br />
amb la qual cosa estan exempts <strong>de</strong> cursar les matèries<br />
optatives.<br />
l Si tenen 18 anys, po<strong>de</strong>n presentar-se a les proves<br />
d’accés a Cicles Formatius <strong>de</strong> grau superior <strong>de</strong>l mateix<br />
grup d’itineraris. Aquests alumnes, cal que es preparin<br />
per superar la prova.<br />
l Cursar altres Cicles Formatius <strong>de</strong> grau mitjà, la via potser<br />
més viable.<br />
a fer front a una <strong>de</strong>spesa més, aprenent<br />
el que costa guanyar “el po<strong>de</strong>roso don<br />
dinero”. Principalment en èpoques com<br />
l’actual en què el futur es presenta encara<br />
més difícil. Però, lluny <strong>de</strong> ser apocal.líptics,<br />
esperem saber fer <strong>de</strong>ls problemes i<br />
les dificultats, una nova font <strong>de</strong> saviesa i<br />
esperança (que caldrà fer arribar a la classe<br />
política, evi<strong>de</strong>ntment).<br />
Per aquests joves <strong>de</strong> 4t acaba un cicle<br />
important i han <strong>de</strong> prendre una <strong>de</strong>cisió<br />
clau.<br />
Uns seguiran amb el Batxillerat, altres<br />
amb estudis professionals, altres <strong>de</strong>cidiran<br />
l’àrdua tasca <strong>de</strong> trobar la seva primera<br />
feina.<br />
Per a tots ells molt d´ànim en aquest<br />
moment àlgid a la seva vida.<br />
Tal com ens van <strong>de</strong>mostrar, ells podran<br />
aconseguir allò que es proposin. Ens<br />
Alguns companys fan<br />
les proves <strong>de</strong> grau mitjà<br />
donaran nous motius per sentir-nos orgullosos<br />
d’haver posat un petit gra <strong>de</strong> sorra<br />
per ajudar-los en la seva carrera. La carrera<br />
<strong>de</strong> ser, prioritàriament, bones persones<br />
disposa<strong>de</strong>s a prendre responsabilitats en<br />
aquesta nova vida en què l’ensenyament<br />
<strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser obligatori i en què començaran<br />
a <strong>de</strong>splegar les seves ales.<br />
Moltes gràcies per haver-nos sentit<br />
recolzats en la nostra iniciativa amb un<br />
majoritari entusiasme i compartir aquelles<br />
hores amb vosaltres i la vostra espontaneïtat<br />
i també el vostre respecte envers<br />
nosaltres.<br />
Bon viatge! Disfruteu!<br />
Aquest <strong>de</strong>sig el fem extensiu a tots els<br />
alumnes <strong>de</strong>l Centre, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls que iniciaran<br />
l’ESO el proper any fins els <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong><br />
Batxillerat.<br />
L’AMPA<br />
Entre aquests graus po<strong>de</strong>m trobar cursos d’auxiliars<br />
d’infermeria, estètica, administració, química, màrqueting,<br />
hostaleria i turisme i imatge i so, entre d’altres.<br />
El dia 6 <strong>de</strong> maig es van fer les proves d’accés a grau mitjà,<br />
una nova sortida per als alumnes que no acaben l’ESO. Van<br />
assistir-hi divuit alumnes <strong>de</strong>l nostre institut. Les proves van<br />
tenir lloc en un institut <strong>de</strong> Mataró. De les persones que es<br />
van presentar, 15 van aprovar i 3 van suspendre. Segons el<br />
que ens han dit, a l’ institut <strong>de</strong> Mataró hi havia un total <strong>de</strong> 179<br />
persones distribuï<strong>de</strong>s en 20 aules.<br />
A les proves els examinaven <strong>de</strong> 8 assignatures bàsiques:<br />
català, castellà, anglès, matemàtiques, socials, experimentals,<br />
plàstica i tecnologia. Els resultats els van saber al cap <strong>de</strong><br />
14 dies i <strong>de</strong>sprés tan sols van tenir dos dies per apuntar-se al<br />
mòdul que volien fer.<br />
Us <strong>de</strong>sitgem sort, companys!<br />
Mireia i anDrea<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009
PLA<br />
BOLONYA<br />
DOS ESTUDIANTS D’UNIVERSITAT<br />
ENS INFORMEN<br />
El Pla Bolonya és un nou pla d’estudis<br />
que s’implantarà a totes les universitats<br />
<strong>de</strong>l país, en algunes carreres ja<br />
està funcionant. Aquest consisteix a equiparar<br />
totes les titulacions universitarias a<br />
nivell europeu. Els estudiants que ens van<br />
visitar reivindiquen que el pla Bolonya és<br />
un sistema en què no es po<strong>de</strong>n compaginar<br />
els estudis amb la feina, ja que amb<br />
aquest pla s’haurà d’anar a la universitat<br />
matí i tarda. A la universitat es farà el 30%<br />
<strong>de</strong> la feina i a casa el 70%. A part d’això,<br />
per dur a terme aquest sistema es necessiten<br />
molts diners i Espanya no disposa <strong>de</strong><br />
tant.<br />
A partir d’ara les carreres seran graus<br />
i <strong>de</strong>sprés s’hauran <strong>de</strong> fer postgraus o<br />
màsters per especialitzar-te en el que<br />
vols fer i consi<strong>de</strong>ren que els màsters seguiran<br />
essent molt cars. A partir d’ara tot<br />
serà molt més car, en l’àmbit d’Educació,<br />
i no tothom es podrà permetre estudiar<br />
la carrera que en realitat li agradaria fer.<br />
Pensen que tampoc hi ha suficient profes-<br />
sorat per dur a terme aquest pla. A partir<br />
d’ara tindrà més importància el fet laboral<br />
que el cultural. Les carreres que estan<br />
molt poc sol·licita<strong>de</strong>s les eliminaran, per<br />
molt que faltin llocs <strong>de</strong> treball, no tothom<br />
podrà treballar <strong>de</strong>l que li agrada.<br />
Els estudiants ens van explicar que l’any<br />
2003 Zapatero (quan no governava) va dir<br />
que els estudiants havien <strong>de</strong> reivindicarse<br />
i donar la seva opinió envers la iniciació<br />
<strong>de</strong>l Pla Bolonya. Anys més tard (quan<br />
ja governava), es va contradir dient tot<br />
el contrari envers la primera opinió. Per<br />
culpa d’això fins ara no s’ha pogut fer cap<br />
tipus d’assemblea ni <strong>de</strong> referèndum amb<br />
el professorat i l’alumnat no estan d’acord<br />
amb aquest nou sistema.<br />
Els alumnes d’aquest institut opinen<br />
que el pla Bolonya té com a positiu que<br />
les carreres estan homologa<strong>de</strong>s a tot Europa<br />
i que és necessari menys temps per<br />
validar la carrera. <strong>Ai</strong>xò ens obre una porta<br />
cap al nostre futur laboral.<br />
QUÈ ÉS<br />
“EDUCACIÓ<br />
PER A LA<br />
CIUTADANIA”?<br />
L’assignatura d’Educació per<br />
a la Ciutadania s’ha creat per<br />
evitar els efectes negatius <strong>de</strong><br />
l’educació al nostre país. “Ciutadania”<br />
té com a principal objectiu fer<br />
entendre als alumnes que tots som<br />
iguals, ja siguem musulmans, jueus o<br />
cristians i que ens hem <strong>de</strong> respectar<br />
mútuament i no respondre <strong>de</strong> forma<br />
violenta envers les persones d’altres<br />
cultures. També promou el respecte<br />
i l’ampliació <strong>de</strong>ls drets humans.<br />
Aquesta assignatura no pot substituir<br />
l’educació bàsica <strong>de</strong>ls pares, però pot<br />
ajudar alguns/-es alumnes a aprendre<br />
a respectar els altres.<br />
Alguns/-es alumnes fan aquesta assignatura<br />
en anglès i d’altres en català,<br />
diuen que es pel nivell acadèmic <strong>de</strong> la<br />
llengua anglesa <strong>de</strong> l’alumnat.<br />
A continuació coneixerem les opinions<br />
d’alguns companys/-es que cursen<br />
ciutadania, per saber què pensen<br />
<strong>de</strong> l’assignatura.<br />
Un 38% <strong>de</strong> l’alumnat pensa que<br />
fer aquesta assignatura és, segons ells,<br />
“perdre el temps”, afortunadament<br />
la resta <strong>de</strong> companys consi<strong>de</strong>ra que<br />
s’aprenen coses noves o es recor<strong>de</strong>n<br />
aquelles que ja se sabien. Per sort, la<br />
majoria d’alumnes porta a la pràctica<br />
la teoria apresa a classe, és a dir, tenir<br />
respecte vers els altres ja que tots som<br />
persones. Tot i que, com sempre, n’hi<br />
ha alguns que no ho fa perquè consi<strong>de</strong>ren<br />
que si algú no els respecta ells<br />
tampoc tenen obligació <strong>de</strong> respectarlos.<br />
Coneixerem ara per què alguns<br />
alumnes fan l’assignatura en anglès.<br />
La majoria <strong>de</strong>ls alumnes pensa que<br />
els professors van escollir l’alumnat a<br />
l’atzar però d’altres diuen que és pel<br />
nivell acadèmic <strong>de</strong>ls alumnes.<br />
Per acabar els hem preguntat si saben<br />
per què serveix la ciutadania i la<br />
majoria ens assegura que serveix per<br />
evitar els efectes negatius <strong>de</strong>l país.<br />
àLex
INTERCANVI A BERLÍN<br />
El passat dia 13 <strong>de</strong> febrer, alumnes <strong>de</strong><br />
4t d’ESO conjuntament amb alguns<br />
<strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat que fan la matèria<br />
optativa d’alemany van fer un intercanvi<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>u dies a Berlín. Concretament,<br />
es van allotjar en un petit poble anomenat<br />
Kladow. Hi van anar un total <strong>de</strong> vint<br />
persones, les quals s’allotjaven a les cases<br />
<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l’institut Hans Carossa<br />
Gymnasium. Durant els <strong>de</strong>u dies d’estada<br />
a Berlín, 13- 23 <strong>de</strong> febrer, van fer diverses<br />
sorti<strong>de</strong>s culturals. Per exemple, van visitar<br />
el monument Ge<strong>de</strong>nkstatte Deutscher<br />
Wi<strong>de</strong>rstand, un monument in memoriam<br />
a les víctimes <strong>de</strong> la resistència al nazisme,<br />
també van visitar el camp <strong>de</strong> concentració<br />
<strong>de</strong> Sachsenhausen, el Barri jueu i el<br />
Mur <strong>de</strong> Berlín o Mur <strong>de</strong> la vergonya, entre<br />
d’altres. Però no tot van ser visites culturals,<br />
també sortien amb els amics o amb<br />
les respectives famílies d’acollida.<br />
Els/les nois/-es <strong>de</strong> Berlín van estar a<br />
<strong>Canet</strong> <strong>de</strong>l 3 al 10 <strong>de</strong> juny, aquests també<br />
tenien programa<strong>de</strong>s sorti<strong>de</strong>s culturals,<br />
així doncs van visitar el Poble Espanyol, el<br />
Parc Güell, la Sagrada família, el Palau <strong>de</strong><br />
la Música... També van gaudir <strong>de</strong> temps<br />
lliure per fer activitats amb les famílies<br />
d’acollida.<br />
A continuació coneixerem<br />
les experiències<br />
d’alguns companys que<br />
van tenir la sort d’anar a<br />
l’intercanvi.<br />
Bon dia i gràcies per la<br />
teva col·laboració.<br />
1. Com t’esperaves<br />
l’experiència a Berlín<br />
i com ha estat en realitat?<br />
Doncs esperava aprendre<br />
molt i passar-m’ho<br />
molt bé i així ha estat.<br />
2. La família que<br />
t’ha acollit t’ha tractat<br />
bé i ha estat generosa?<br />
Sí, molt generosa. M’ha<br />
tractat molt bé i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
em traduïen el que<br />
<strong>de</strong>ien.<br />
3. Creus que has<br />
après alemany anant a Berlín o l’has<br />
millorat?<br />
Sí, he millorat moltísim.<br />
4. Heu conegut gent nova?<br />
Sí, hem conegut molta gent.<br />
5. Heu anat <strong>de</strong> festa per Berlín?<br />
Sí que hi hem anat, a més a més, cada<br />
nit.<br />
6. Heu comprat alguns souvenirs?<br />
Sí, evi<strong>de</strong>ntment per a la família.<br />
7. En general, recomanaríeu el viatge<br />
als alumnes que ara van a 3r d’ESO?<br />
Es clar, perquè és molt interessant<br />
Esperem que aquesta activitat es pugui<br />
dur a terme els propers anys, ja que ens<br />
sembla molt interessant po<strong>de</strong>r conèixer<br />
un idioma i uns costums diferents als nostres.<br />
A més, recor<strong>de</strong>m que aquest intercanvi<br />
es fa <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l curs 2001/2002.<br />
Si voleu més informació po<strong>de</strong>u visitar<br />
la pàgina web <strong>de</strong>l centre http://www.<br />
iescanet.cat aquí hi trobareu tot el que fa<br />
referència a l’intercanvi fet aquest curs.<br />
Bé, fins aquí una petita mostra <strong>de</strong><br />
l’intercanvi a Berlín, esperem haver-vos<br />
animat a compartir aquesta experiència.<br />
Ferran i Alejandro<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009
Diari <strong>de</strong> la USEE<br />
Hem fet una observació <strong>de</strong> la integració<br />
<strong>de</strong>ls nostres companys que estan<br />
a la USEE. A continuació trobareu les experiències<br />
que ens han explicat.<br />
Soufian<br />
Quan vaig arribar em sentia molt estrany<br />
ja que no coneixia ningú amb qui pogués<br />
parlar, però amb l’ajuda <strong>de</strong>l professorat<br />
em va ser més fàcil fer amics.<br />
Els meus companys <strong>de</strong> la USEE són molt<br />
enrotllats i en qualsevol moment vénen a<br />
ajudar-me si tinc dubtes.<br />
El primer any, vaig estar totes les hores<br />
d’horari escolar a les classes <strong>de</strong> la USEE,<br />
però al segon any faig un horari diferent,<br />
només 3 ó 4 hores al dia a la classe <strong>de</strong> la<br />
USEE.<br />
Normalment fem llengua catalana o<br />
castellana ja que alguns companys són<br />
<strong>de</strong> fora <strong>de</strong> Catalunya i necessiten un ajut<br />
especial per aprendre les llengües d’aquí.<br />
També fem altres assignatures com la resta<br />
<strong>de</strong> companys, com per exemple Socials,<br />
Matemàtiques, Experimentals, etc...<br />
Els nostres professors, l’Oleguer, la Lo-<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
ur<strong>de</strong>s i l’Eva sempre estan <strong>de</strong> bon rotllo i<br />
quan algú fa anys ho celebrem amb una<br />
petita festa portant coses <strong>de</strong> casa com:<br />
Fantes, Cocacolats, pastissos, patates,<br />
etc... i és molt divertit.<br />
Samuel Mendoza<br />
Quan vaig entrar a la USEE em vaig sentir<br />
estrany ja que era nou en aquest institut.<br />
Però gràcies als companys ha estat més<br />
fàcil, perquè tots els companys que tinc<br />
són molt bons companys.<br />
A la USEE fem poques classes amb la<br />
resta <strong>de</strong> l’aula ordinària per exemple: E.F,<br />
Socials, Experimentals, etc. Però tot això<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l dia, perquè <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s faig<br />
classe tot el dia a la USEE i d’altres dies<br />
faig classe amb la resta <strong>de</strong> la classe.<br />
Faig exàmens com tothom, però sempre<br />
els faig especials, tot i que igualment són<br />
difícils.<br />
Els professors/-es <strong>de</strong> la USEE són molts<br />
simpàtics amb nosaltres i ens aju<strong>de</strong>n en<br />
qualsevol moment. De professors/-es tinc<br />
a l’Oleguer, la Lour<strong>de</strong>s, l’Eva i la Núria<br />
Mohamed Ben<br />
Normalment ens tractem bé entre els<br />
companys però he <strong>de</strong> reconèixer que<br />
amb la Lour<strong>de</strong>s discutim perquè xoquem<br />
molt.<br />
Normalment coincidim amb els mateixos<br />
companys a la USEE, però també<br />
faig moltes classes amb la resta <strong>de</strong> companys<br />
com per exemple: Socials, Experimentals,<br />
etc...<br />
A vega<strong>de</strong>s vaig a la USEE a fer aquestes<br />
classes i sobretot faig llengua catalana<br />
i llengua castellana.<br />
Tenim exàmens, però diferents a la<br />
resta <strong>de</strong> la classe i solen ser prou difícils.<br />
M’agra<strong>de</strong>n molt els professors que<br />
tenim, tot i que el que em cau millor és<br />
l’Oleguer.<br />
Esperem que amb això conegueu<br />
una mica més les sensacions <strong>de</strong>ls nostres<br />
companys que van a la USEE<br />
<strong>Mar</strong>c & Soufian
Carnaval<br />
El Carnaval, anomenat també temps <strong>de</strong> carnestoltes o darrers dies abans<br />
<strong>de</strong> la quaresma, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues<br />
festes paganes d’hivern, <strong>de</strong> celebracions dionisíaques gregues o <strong>de</strong> festes<br />
romanes.<br />
Actualment el Carnaval s’ha convertit<br />
en una festa popular <strong>de</strong> caràcter<br />
lúdic, on tota aquesta llibertat extrema,<br />
prèvia al temps <strong>de</strong> Quaresma pren<br />
forma en un sol individu: en Carnestoltes,<br />
que és el Rei <strong>de</strong>l Carnaval.<br />
Com hem celebrat el Carnaval al nostre<br />
institut?<br />
El Carnaval a l’institut l’hem celebrat com<br />
un dia molt especial, un dia molt esperat<br />
perquè tothom tenia ganes <strong>de</strong> disfressarse<br />
i <strong>de</strong> saltar-se un dia <strong>de</strong> classe. Tots els<br />
nois i noies esperaven aquest dia amb<br />
molta il·lusió. A les 8.00 tots els nens van<br />
assistir puntualment a classe per acabar<br />
a les 10.00 <strong>de</strong>l matí, mentre que els<br />
seus companys <strong>de</strong> segon i tercer anaven<br />
al Centre parroquial per veure els seus<br />
amics que representaven una obra <strong>de</strong><br />
teatre, que començava a les 8.30. Els nens<br />
que feien el crèdit “Fer comèdia” van anar<br />
al centre parroquial per representar l’obra<br />
“Miles Gloriossus”, mentre que els nens<br />
<strong>de</strong> 1r feien classe i els <strong>de</strong> 4t preparaven la<br />
festa. A les 10:00 tota la gent va arribar <strong>de</strong>l<br />
centre parroquial, ja disfressats. De 10.30<br />
a 12.30 es va fer una concentració al pati<br />
i es va celebrar un concurs <strong>de</strong> disfresses<br />
per parelles o en grups o individual, on es<br />
puntuava la millor disfressa, la més original.<br />
I el premi a la millor disfressa va ser<br />
per en Ricard Haro <strong>de</strong> 3r d’ESO B.<br />
A continuació us mostrem l’entrevista<br />
que hem fet a un company que ve <strong>de</strong><br />
l’Equador per conèixer una mica la tradició<br />
“carnavalera” <strong>de</strong>l seu país.<br />
Hola Jerry, et volem fer unes preguntes<br />
sobre la tradició <strong>de</strong>l Carnaval al teu país.<br />
- Se celebra el Carnaval a l’Equador?<br />
•Sí, “a lo loco!”<br />
-Hi ha alguna disfressa que sigui especial<br />
o tradicional a l’Equador?<br />
•No, tothom es disfressa com vol.
-De què es disfressa la gent?<br />
•Hi ha gent que fa una “xeringada” (com es<br />
diu aquí), i d’altres que es disfressen com al<br />
Brasil. Gairebé ningú es disfressa, mola més<br />
mullar-se amb els companys.<br />
-El carnaval se celebra amb molta<br />
il·lusió?<br />
•Sí, bastant.<br />
-El carnaval és a la mateixa època que<br />
aquí?<br />
•Sí, és clar.<br />
10<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
-Quin carnaval t’agrada més el d’aquí o<br />
el <strong>de</strong> l’Equador ?<br />
•Aquí pels amics i allà per l’ambient, la família<br />
i la xerinola.<br />
-Teniu molts dies <strong>de</strong> festa per celebrar el<br />
Carnaval?<br />
•Una setmana.<br />
-Esteu molts dies preparant aquesta festa<br />
?<br />
•Jo, no sé però... hi ha gent que sí.<br />
-Com la prepareu a l’insti? I a casa?<br />
•Festa a l’escola i a casa amb el meu germà.<br />
-Normalment et disfresses?<br />
•Sí, aquest any també, aquest any em disfressaré<br />
<strong>de</strong> mafiós. Aquesta vegada serà<br />
diferent ja que sempre m’he disfressat <strong>de</strong><br />
“monstre” o personatge <strong>de</strong> terror.<br />
Bé doncs, moltes gràcies per la teva<br />
col·laboració. Has estat molt amable.<br />
Seguidament teniu l’entrevista que varem<br />
fer a un futur actor, en <strong>Mar</strong>c Neila, actor<br />
<strong>de</strong> l’obra “Miles Gloriossus”.<br />
-Què et va semblar representar una obra<br />
<strong>de</strong> teatre per primer cop a la teva vida?<br />
A part <strong>de</strong> ser força interessant, va ser divertit<br />
ja que no havia fet mai una obra <strong>de</strong> teatre.<br />
-Com vas fer-ho per aprendre el teu paper<br />
a l’obra?<br />
Prenent-me seriosament els assajos i llegint-me<br />
l’obra ,ho vaig fer d’un cop, a casa.<br />
-Et va agradar el teu paper a l’obra?<br />
Sí, però en alguns moment era difícil perquè<br />
el meu paper era molt llarg.<br />
-El tema <strong>de</strong> què tractava l’obra, et va<br />
agradar?Per què?<br />
Sí, però no gaire. Perquè el llenguatge que<br />
parlàvem era antic i moltes paraules no les<br />
coneixíem i els insults eren massa pobres i<br />
feien vergonya, tot i que també vam improvisar.<br />
-Com estaves just abans <strong>de</strong> començar<br />
l’obra?<br />
Nerviós i impacient per acabar.<br />
-Què et va semblar el vestuari? I la representació<br />
<strong>de</strong> l’obra?<br />
El vestuari era bastant divertit i graciós.<br />
L’obra va ser un <strong>de</strong>sastre, ja que hi havia<br />
companys que no es van aprendre el paper,<br />
però ho varem solucionar improvisant <strong>de</strong><br />
forma graciosa i natural perquè la gent no<br />
ho notés,però es va notar.<br />
Bé, doncs moltes gràcies. Esperem que<br />
hagi estat una experiència molt positiva<br />
per a tu i aviat et tornem a veure representant<br />
una altra obra.<br />
Darko i ivan
Sortida 2n ESO<br />
El dilluns 16 <strong>de</strong> febrer d’enguany,<br />
l’alumnat <strong>de</strong> 2n d’ESO van anar a<br />
Malgrat <strong>de</strong> mar a veure l’obra <strong>de</strong><br />
teatre “Cyrano <strong>de</strong> Bergerac”, sortida organitzada<br />
pel Departament <strong>de</strong> català. Ha<br />
estat una <strong>de</strong> les propostes efectua<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s<br />
d’Eina Escola.<br />
L’obra va ser representada per la companyia<br />
MAGATZEM D’ARS. Cinc autors van<br />
posar en escena durant una hora aproximada<br />
l’adaptació d’aquesta obra clàssica<br />
<strong>de</strong>l teatre francès, que es representa arreu<br />
<strong>de</strong>l món i <strong>de</strong> la qual se n’han fet algunes<br />
pel·lícules. L’obra està escrita originàriament<br />
en vers.<br />
Prèviament es va fer un comentari<br />
<strong>de</strong> l’obra i es van realitzar un seguit<br />
d’activitats facilita<strong>de</strong>s per Eina escola.<br />
Un cop vista l’obra es va fer una valoració<br />
a l’aula i algunes <strong>de</strong> les opinions<br />
dona<strong>de</strong>s per l’alumnat són aquestes:<br />
“Va ser molt avorrida perquè els actors<br />
només parlaven entre ells i se’m va fer<br />
llarguíssima...”<br />
<strong>Mar</strong>ina<br />
“Estava bé, però l’obra estava mal organitzada,<br />
no se sentien quan parlaven, i tampoc<br />
la trama. Definitivament, una pèrdua<br />
<strong>de</strong> temps.”<br />
Jhon Pinxito<br />
“A mi, l’obra <strong>de</strong> teatre no em va agradar<br />
gaire, perquè a part que l’escenari no era<br />
molt clar, també perquè era una mica<br />
avorrida.”<br />
Andrea Grijalbo<br />
“Jo crec que és molt bona obra perquè els<br />
diàlegs estan molt elaborats. L’únic que<br />
no em va agradar va ser el <strong>de</strong>corat, però<br />
entenc que per als actors sigui molt més<br />
còmo<strong>de</strong> per <strong>de</strong>senvolupar l’obra”<br />
Slipknot<br />
“A mi l’obra em va agradar perquè els actors<br />
eren divertits i m’ho vaig passar bé,<br />
però el <strong>de</strong>corat era una mica pobre, i el<br />
teatre era bastant petit.”<br />
Kangrejo<br />
“Són pocs actors, però distribueixen molt<br />
bé els papers. L’obra és força interessant.<br />
Aconsegueixen recrear molt bé aquella<br />
època. Amb poc <strong>de</strong>corat treballen la imaginació<br />
<strong>de</strong>ls espectadors. El tema és bastant<br />
bo.”<br />
Paula<br />
En primer lloc, l’escenificació <strong>de</strong>ls<br />
actors ha estat molt bona, i l’obra en concret<br />
és <strong>de</strong> gran prestigi. Precisament per<br />
aquest fet el local on s’ha representat ha<br />
estat molt petit, i en el repartiment hi ha<br />
mancat un gran nombre d’actors.<br />
El material per fer l’escenari no era<br />
gaire treballat (basti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> metall i tela).<br />
Tot i això és una bona obra, representada<br />
amb esforç i motivació. Res és perfecte,<br />
com diuen.<br />
Fran<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 11
A<br />
continuació trobareu un petit compendi<br />
<strong>de</strong> les sorti<strong>de</strong>s que s’han<br />
anat fent durant aquesta edició <strong>de</strong><br />
la revista. Hem <strong>de</strong>cidit quines serien les<br />
que havien <strong>de</strong> sortir publica<strong>de</strong>s. Esperem<br />
que ningú se senti ofès per la nostra <strong>de</strong>cisió.<br />
1r ESO<br />
excursió al Poblat ibèric<br />
Els alumnes <strong>de</strong> 1r van anar a veure un<br />
Poblat ibèric, on els van ensenyar com<br />
vivia la gent en aquella època i com es<br />
construïen les cases en aquell temps. En<br />
general no ha agradat gaire encara que<br />
diuen que el lloc era bonic. Altres diuen<br />
que els va ser difícil entendre el tema <strong>de</strong><br />
què es tractava.<br />
2n ESO<br />
Jalpí aventura<br />
L’alumnat <strong>de</strong>scriu la sortida com “una<br />
excursió amb acció”, ja que van anar caminant<br />
al parc que es troba a Arenys <strong>de</strong><br />
Munt. L’ excursió ha agradat sobretot als<br />
alumnes aventurers i a aquells que els<br />
agrada fer esports. És una excursió didàctica<br />
i molt divertida ja que t’ho passes<br />
molt bé.<br />
12<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
3r ESO<br />
Port aventura<br />
Aquesta excursió és com un premi per<br />
als alumnes, segons ens han dit alguns, ja<br />
que tenen un dia <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans i llibertat per<br />
passejar-se i gaudir <strong>de</strong> les instal•lacions.<br />
Els/les alumnes ens han manifestat que<br />
els hagués agradat que aquesta excursió<br />
s’hagués allargat uns dies més, com si fossin<br />
unes colònies, per po<strong>de</strong>r gaudir més<br />
<strong>de</strong> les instal•lacions i compartir més experiències<br />
amb els companys/es.<br />
4t ESO<br />
La Colònia vidal<br />
Els <strong>de</strong> 4t d’ESO van visitar la Colònia<br />
Vidal. En primer lloc, van visitar una fàbrica<br />
que tenia més <strong>de</strong> cent anys, <strong>de</strong>sprés<br />
van visitar els habitatges <strong>de</strong> les famílies,<br />
els homes <strong>de</strong>ls quals treballaven a la fàbrica<br />
i allà van conèixer com vivien i com<br />
treballaven. També van anar a veure una<br />
pressa d’aigua que era l’encarregada <strong>de</strong><br />
generar l’electricitat. En general l’excursió<br />
va estar bé, ja que d’una manera visual<br />
es van fer un petit resum <strong>de</strong> com vivien<br />
a l’època. Tot i que l’alumnat ha fet una<br />
petita queixa, el viatge se’ls hi va fer molt<br />
llarg.<br />
BATXILLERAT<br />
el programa <strong>de</strong> televisió “Los mejores<br />
años <strong>de</strong> nuestra vida”<br />
En aquesta excursió els/les alumnes<br />
<strong>de</strong> batxillerat van anar a un programa<br />
<strong>de</strong> televisió on havien d’animar la dècada<br />
que en aquell programa s’enfrontava,<br />
anys 60 i 70. Després havien <strong>de</strong> votar la<br />
que més els agradés. Segons ens han explicat<br />
s’ho van passar molt bé.<br />
Saló <strong>de</strong> l’ensenyament<br />
Al saló <strong>de</strong> l’ensenyament hi van anar<br />
l’alumnat <strong>de</strong>l crèdit optatiu d’orientació<br />
personal, els <strong>de</strong> batxillerat i el <strong>de</strong><br />
Passarel•la amb la intenció <strong>de</strong> trobar una<br />
orientació per al seu futur professional<br />
o acadèmic. L’excursió va durar un matí i<br />
van po<strong>de</strong>r visitar tots els estands . Allà van<br />
po<strong>de</strong>r obtenir informació <strong>de</strong>ls graus als<br />
quals po<strong>de</strong>n accedir i a les carreres que<br />
po<strong>de</strong>n fer.<br />
David, Rubén i <strong>Mar</strong>ina
VIATGE A MALLORCA<br />
Com tots sabem en acabar el curs<br />
tenim amics i amigues que emprenen<br />
un nou camí professional i<br />
tanquen aquesta etapa fent un viatge <strong>de</strong><br />
final <strong>de</strong> curs. En aquest cas són els nostres<br />
companys <strong>de</strong> 4t d’ESO els que han marxat<br />
a Mallorca.<br />
Van començar la seva odissea dimarts<br />
9 <strong>de</strong> juny, van anar en vaixell i va ser un<br />
viatge ple d’experiències.<br />
En arribar a Palma, al dia següent, van<br />
estar visitant l’hotel, a continuació es van<br />
acomodar i van començar a gaudir <strong>de</strong> les<br />
instal•lacions. A la tarda van anar a Palma<br />
on van tenir el plaer <strong>de</strong> visitar la Catedral<br />
i el Castell <strong>de</strong> Bellver, peculiar per tenir el<br />
pati d’armes central en forma circular.<br />
Dijous 11 van anar a visitar el poble<br />
<strong>de</strong> Sóller on van po<strong>de</strong>r gaudir <strong>de</strong> la pla-<br />
tja i d’uns paisatges<br />
meravellosos. Allà<br />
van agafar un altre<br />
vaixell que els portà<br />
a la platja <strong>de</strong> sa<br />
Calobra. Va ser molt<br />
emocionant quan<br />
anaven en vaixell<br />
perquè van veure<br />
un dofí. Arribar a sa<br />
Calobra va ser una<br />
experiència única<br />
ja que és un plaer<br />
po<strong>de</strong>r gaudir d’un<br />
paisatge tan meravellós.<br />
Allà es van po<strong>de</strong>r banyar, tot i que<br />
l’aigua estava una mica freda. El punt negre<br />
<strong>de</strong>l dia va ser el viatge <strong>de</strong> tornada, ja<br />
que van passar per una carretera on hi ha-<br />
via moltes corbes i com que tots anaven<br />
una mica cansats i no van po<strong>de</strong>r dormir a<br />
l’autobús, se’ls va fer interminable.<br />
Però els/les nostres companys/es carregaven<br />
forces quan queia el sol i aquella<br />
nit se’ls va oblidar l’esgotament i van sortir<br />
a la discoteca. Quan van tornar a l’hotel<br />
van continuar la festa a les habitacions.<br />
Els dies següents la cara <strong>de</strong> molts evi<strong>de</strong>nciava<br />
la falta <strong>de</strong> son, que suplien en els<br />
viatges en autocar.<br />
Divendres 12 van <strong>de</strong>dicar gran part<br />
<strong>de</strong>l dia a fer esports d’aventura. Van fer<br />
piragua, allà vam viure moments inoblidables,<br />
tant amb els/les alumnes, quan<br />
s’havien <strong>de</strong> fer una abraçada damunt la<br />
piragua i queien a l’aigua o quan anaven<br />
directes a les roques i s’encallaven; com<br />
també amb els professors José Luis Miranda<br />
i Alejandro Briz quan es van <strong>de</strong>cidir<br />
a participar en aquesta activitat i van tenir<br />
alguns problemes amb la seva piragua.<br />
També van fer tir amb arc, ràpel i escalada.<br />
En general l’alumnat va gaudir molt<br />
d’aquestes activitats i alguns, fins i tot,<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 1
van tornar una mica vermellets. Com que<br />
aquell dia era l’aniversari <strong>de</strong> l’Anna Garcia,<br />
a la nit els/les companys/es li van fer un<br />
pastís perquè apagués les espelmes tot<br />
<strong>de</strong>manant un <strong>de</strong>sig. Després van sortir a<br />
fer una volta.<br />
El penúltim dia van marxar a veure les<br />
coves d’Artà, que van agradar a la majoria<br />
d’alumnat, i també van visitar el poble <strong>de</strong><br />
Porto Cristo, on molta gent va aprofitar<br />
per comprar souvenirs per a la família.<br />
Com que era l’última nit els van <strong>de</strong>ixar<br />
tornar a la discoteca, sabent que al matí<br />
s’havien d’aixecar aviat. El diumenge van<br />
tenir una dia <strong>de</strong> relaxació ja que van recollir<br />
totes les coses i van po<strong>de</strong>r gaudir <strong>de</strong> la<br />
piscina <strong>de</strong> l’hotel.<br />
Però tot s’acaba i diumenge a la nit<br />
van agafar el vaixell que els tornaria a la<br />
rutina.<br />
1<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
El professorat que els hem acompanyat<br />
estem d’acord en dir que exceptuant<br />
alguns fets puntuals, que van ser una<br />
mica <strong>de</strong>sagradables, estem molt contents<br />
d’haver compartit amb vosaltres aquesta<br />
experiència, per això us volem donar les<br />
gràcies pels moments divertits que ens<br />
heu donat, com per exemple quan en<br />
Guillem Querol ens va imitar. També volem<br />
agrair-vos la confiança, la paciència,<br />
el respecte que ens heu mostrat i el vostre<br />
bon comportament. Per totes aquestes<br />
coses esperem que també vosaltres tingueu<br />
un bon record d’aquest viatge i que<br />
continueu jugant tant a les cartes.<br />
Us <strong>de</strong>sitgem <strong>de</strong> tot cor molt bona sort<br />
en tots els projectes que aviat encetareu.<br />
eLi, eva, J. Luis i aLeJanDro
XAFAR<br />
DER<strong>IES</strong><br />
Com ja sabeu en aquests institut<br />
som una mica tafaners/es, per això<br />
hem tornat a recuperar l’apartat <strong>de</strong> xafar<strong>de</strong>ries,<br />
que ja havia sortit en publicacions<br />
anteriors. Com que ens consta<br />
que vosaltres, lectors, també en sou<br />
una mica, doncs aquí us <strong>de</strong>ixem unes<br />
quantes notícies que hem consi<strong>de</strong>rat<br />
d’interès col·lectiu ja que, en un any<br />
<strong>de</strong> crisi les bones notícies agra<strong>de</strong>n a<br />
tothom.<br />
Aquest any per a alguns professors/es<br />
<strong>de</strong>l nostre institut ha estat<br />
l’any d’estrenar-se com a pares, com<br />
és el cas d’en Jordi Tornabells, ( <strong>de</strong> Música<br />
) que aviat serà pare o d’en <strong>Mar</strong>tí<br />
Navarro (d’Anglès), o com a mare, com<br />
ha estat el cas <strong>de</strong> l’Imma García ( <strong>de</strong><br />
Mates ). A tots ells els <strong>de</strong>sitgem moltes<br />
felicitats i molta sort en la feina <strong>de</strong><br />
pares, que no és una feina fàcil precisament.<br />
Molta sort!<br />
A continuació trobareu una fotografia<br />
<strong>de</strong>l petit <strong>Mar</strong>tí<br />
Però no totes les notícies acaben<br />
aquí, també volem felicitar a l’Imma<br />
Font perquè durant aquest curs ha<br />
aconseguit ser catedràtica. Sabem<br />
que tot el procés <strong>de</strong> selecció ha estat<br />
difícil i que tots els tràmits burocràtics<br />
i l’espera <strong>de</strong> la confirmació l’han<br />
tingut una mica angoixada. Per això i<br />
per la seva nova situació professional<br />
li <strong>de</strong>sitgem moltes felicitats Imma<br />
1. Què significa “PLACEBO”?<br />
- Jo crec que és un droga, o medicina, <strong>de</strong>pèn<br />
<strong>de</strong> com ho miris.<br />
2. De què tracta el ví<strong>de</strong>o?<br />
- És un curt que parla sobre un noi que té<br />
problemes amb les drogues i la seva mare<br />
acu<strong>de</strong>ix a un metge, perquè ajudi el seu<br />
fill a superar el problema. En el curt jo represento<br />
a una <strong>de</strong> les altres addictes a la<br />
droga.<br />
3. Com has arribat a sortir en aquest ví<strong>de</strong>o?<br />
- He arribat a sortir en aquest ví<strong>de</strong>o perquè<br />
coneixia el director. Ja havia treballat<br />
amb ell en altres ocasions.<br />
Ja feia temps que volia dur a terme aquest<br />
projecte.<br />
4. Has necessitat preparar-te molt?<br />
- La veritat és que no. Només va ser a<br />
l’hora <strong>de</strong> gravar, els nervis..<br />
5. Quant <strong>de</strong> temps ha durat el rodatge<br />
<strong>de</strong>l curt?<br />
-El rodatge va ser curt, només va durar<br />
dues setmanes. Però tenint en compte<br />
que el curt és tan sols <strong>de</strong> tres minuts, va<br />
durar bastant.<br />
6. On s’han rodat les escenes?<br />
- Vem rodar-les a diversos llocs: Als carrers<br />
<strong>de</strong> Barcelona, a l’hospital Dexeus i a Alella.<br />
7. T’ha afectat en els estudis?<br />
- La veritat és que no, però recordo un cap<br />
<strong>de</strong> setmana que havia d’estudiar per un<br />
examen, i no ho vaig fer per po<strong>de</strong>r rodar<br />
una escena.<br />
8. Què en penses <strong>de</strong>l tema <strong>de</strong> les drogues?<br />
- És un tema que veiem molt lluny, però<br />
en realitat el tenim més a prop <strong>de</strong>l que<br />
ens pensem<br />
Edna Vidal<br />
L’Edna Vidal és una companya <strong>de</strong>l nostre institut que està cursant 1r <strong>de</strong> batxillerat.<br />
Ens vam assabentar que havia fet un curt-metratge i voliem conèixer<br />
la seva experiència com a actriu, per això vam <strong>de</strong>cidir fer l’entrevista que<br />
trobeu a continuació.<br />
9. Creus realment que ara els adolescents<br />
en consumeixen moltes?<br />
- Si, realment. I cada vegada en consumeixen<br />
més, i més joves.<br />
10. Coneixies els altres actors?<br />
- Si, jo ja havia treballat amb el director i<br />
altres actors que hi havia.<br />
11. Com ha estat la relació entre vosaltres?<br />
- Molta conya i molta confiança, potser<br />
massa.<br />
12. Compartíeu les mateixes opinions?<br />
- Mes o menys compartíem les mateixes<br />
opinions, però sempre hi ha moments <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sacord.<br />
13. El fet d’haver-hi actors més grans<br />
que tu, t’ha fet aprendre una mica més<br />
sobre la interpretació?<br />
- Tots eren més grans que jo, però tenia<br />
l’avantatge que jo era la que portava més<br />
anys en el tema <strong>de</strong>l teatre.<br />
14. T’has sentit satisfeta amb el treball<br />
realitzat?<br />
- Sí.<br />
15. Coneixes a algú que pugui patir els<br />
símptomes que presentava el protagonista?<br />
- Sí, en conec algun cas, però no directament.<br />
16. Et veus en un futur treballant d’actriu?<br />
- Jo espero que sí. Es el meu somni.<br />
Si algú està interessat a mirar el curt PLA-<br />
CEBO po<strong>de</strong>u anar a visitar la pàgina web<br />
que teniu a continuació http://www.youtube.com/watch?v=Bixy1dgmKpA.
Com po<strong>de</strong>u comprovar som uns nois una<br />
mica inquiets i hem <strong>de</strong>cidit anar a buscar<br />
l’alcal<strong>de</strong> i fer-li algunes preguntes que<br />
últimament ens inquieten. A continuació<br />
teniu l’entrevista, que molt amablement,<br />
ens ha concedit.<br />
- Quants anys fa que presi<strong>de</strong>ix l’Ajuntament?<br />
Ara farà uns 7 anys.<br />
- Té projectes <strong>de</strong> futur per al poble?<br />
Quins?<br />
Sempre hi ha projectes <strong>de</strong> futur, els que ja<br />
teníem són els que es faran primer perquè<br />
estan previstos per a aquesta legislatura. En<br />
aquests moments els que s’han <strong>de</strong> acabar primer<br />
són la plaça <strong>de</strong> davant <strong>de</strong>l nou camp i la<br />
riera on ara començaran a fer obres. Són les<br />
dues obres més important que s’han <strong>de</strong> fer.<br />
- Té pensats alguns canvis al pavelló municipal?<br />
En aquests moments el que s’està buscant<br />
és anar explotant la zona esportiva. Està<br />
previst fer-la en el polígon industrial, al costat<br />
<strong>de</strong> la piscina on més endavant potser és<br />
farà un nou pavelló ja que el que tenim és<br />
una mica vell. Després hauríem <strong>de</strong> parlar<br />
<strong>de</strong> diners perquè és una gran inversió, però<br />
això no se sap quan es farà.<br />
- Quan s’acabaran les obres?<br />
Les estan acabant ja i en poc temps ja es podran<br />
utilitzar.<br />
- Per què s’ha tardat tant?<br />
Perquè vam tenir uns problemes amb les<br />
canona<strong>de</strong>s i l’aigua calenta.<br />
“...hem <strong>de</strong> trobar un lloc on el soroll no<br />
molesti el veïnat. Per això creiem que un<br />
bon lloc seria al polígon...”<br />
- Es van recollir firmes per fer un skate<br />
park, i ens agradaria saber com continua<br />
el tema. Està al corrent <strong>de</strong> tot això?<br />
Sí, estic al corrent <strong>de</strong> tot això, però és complicat<br />
ja que hem <strong>de</strong> trobar un lloc on el soroll<br />
no molesti el veïnat. Per això creiem que un<br />
bon lloc seria al polígon, allà no molesten<br />
ningú, però no és segur que el posem allà.<br />
- I el bike park?<br />
Doncs el mateix,quan hi hagi un lloc ho farem.<br />
16<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
“En aquests moments hi ha uns 2200 socis<br />
aproximadament, al gimnàs”<br />
- S’ha apuntat molta gent al nou gimnàs?<br />
Sí, ha hi hagut força gent que s’hi ha apuntat,<br />
ja s’esperava.<br />
-Quants socis hi ha?<br />
En aquests moments hi ha uns 2200 socis<br />
aproximadament.<br />
- Per què <strong>de</strong>sprés d’haver estat inaugurada<br />
la piscina es va aixecar el terra?<br />
Doncs la veritat no ho sé. He parlat amb<br />
els tècnics i ni ells es posen d’acord amb el<br />
que va passar o sigui que no ho sabem amb<br />
exactitud, però el més probable és que la<br />
causa fos un escalfament <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong> la<br />
piscina, a causa <strong>de</strong> les canona<strong>de</strong>s que passen<br />
per sota <strong>de</strong> la piscina i curiosament es<br />
va aixecar el terra.<br />
- En el robatori <strong>de</strong>l gimnàs, com van entrar<br />
sense sonar l’alarma?<br />
Bé, allò va ser curiós, perquè els mossos van<br />
fer la investigació el dia següent i no van<br />
trobar cap empremta, per tant sabien el<br />
que feien i ho tenien tot planejat i estudiat,<br />
per això no va sonar l’alarma.<br />
- Es tornarà a presentar a les eleccions<br />
<strong>de</strong>l 2011?<br />
La veritat és que no ho sé.<br />
- Ens podria dir en què consisteix la seva<br />
feina?<br />
Per fer d’alcal<strong>de</strong> has <strong>de</strong> tenir molta vocació<br />
i has <strong>de</strong> tenir present la responsabilitat que<br />
això comporta, ja que <strong>de</strong> tot el que passa al<br />
poble sigui bo o dolent, me’n responsabilitzo<br />
jo. A més, t’ha d’agradar la política.<br />
- Ens han parlat d’un nou institut, es<br />
farà?<br />
S’ha <strong>de</strong> fer un nou institut, perquè el que<br />
tenim ara ja comença a estar ple, i ara estem<br />
mirant per fer-ho en un bon lloc, ja que<br />
també venen alumnes <strong>de</strong> Sant Cebrià.<br />
- Quan es farà?<br />
No ho sabem, perquè no es tracta <strong>de</strong> fer-ho<br />
a corre cuita sinó <strong>de</strong> fer-ho bé.<br />
E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S<br />
Entrevista a l’alca<strong>de</strong>, Xavier Mas<br />
- Posareu finalment la gespa artificial al<br />
camp <strong>de</strong> futbol?<br />
El problema és que la gespa val 700.000<br />
euros i són molts diners, encara que a mi es<br />
clar que m’agradaria.<br />
-Ha afectat molt la crisi a l’ajuntament?<br />
Molt. Bé, cert és que ha afectat molt a tothom,<br />
a l’ajuntament, a l’administració i, en<br />
<strong>de</strong>finitiva, a totes las famílies <strong>de</strong>l poble i <strong>de</strong><br />
tot el món.<br />
- Ha complert els objectius que tenia<br />
quan va entrar d’alcal<strong>de</strong>?<br />
Sí que hem complert els objectius principals<br />
que eren l’educació, la sanitat i la riera, on en<br />
poc temps es començaran a fer les obres.<br />
- Hi ha bona relació amb els lí<strong>de</strong>rs <strong>de</strong>ls<br />
altres grups polítics?<br />
La relació ha <strong>de</strong> ser correcta sempre.<br />
- Sempre esteu d’acord en tots els projectes?<br />
Normalment, ens intentem posar d’acord<br />
encara que és normal que tothom doni<br />
opinions en les quals algú pugui estar en<br />
contra.<br />
- Són molt “moguts” els plens municipals?<br />
No són gaire moguts i normalment duren<br />
unes dues hores aproximadament.<br />
- Creu que influeix en el turisme <strong>de</strong> <strong>Canet</strong><br />
tenir gent important com Joan Pedrero,<br />
Lluís Homar o Xavier Sardà?<br />
No, directament no hi ha turisme a <strong>Canet</strong>,<br />
però si n’hi hagués no crec que influís massa<br />
comptar amb aquestes persones.<br />
- Per acabar, ens podries parlar <strong>de</strong>l tema<br />
<strong>de</strong>ls ocupes que han estat durant tant<br />
<strong>de</strong> temps al cinema?<br />
Els ocupes ja són fora perquè era una propietat<br />
privada i l’amo ha <strong>de</strong>cidit recuperar<br />
el local.<br />
Gràcies per la seva col·laboració, ha estat<br />
molt amable. Li farem arribar, personalment<br />
un exemplar <strong>de</strong> la nostra revista,<br />
que surt al juny<br />
ALejAnDro i FerrAn
enTrevisTa a LLuÍs Ho<strong>Mar</strong><br />
Com que tinc alguns contactes he <strong>de</strong>cidit utilitzar-los.<br />
Vaig pensar que seria interessant conèixer l’experiència<br />
d’un actor català molt reconegut, per això vaig <strong>de</strong>ci-<br />
1- Com es va incorporar al món <strong>de</strong>l cinema i<br />
al món televisiu?<br />
Bé, al món <strong>de</strong>l cinema no gaire, jo vaig començar<br />
al món <strong>de</strong>l teatre i fins als 19 anys no<br />
vaig començar amb el Teatre Lliure. Quan ja<br />
portava un temps amb el Teatre Lliure vaig<br />
començar a participar en programes dràmatics,<br />
a la televisió <strong>de</strong> Catalunya.<br />
2- Quina va ser la seva primera feina dins<br />
d’aquest àmbit?<br />
Al Teatre Lliure <strong>de</strong> Barcelona.<br />
3- Quantes pel·lícules ha fet? I quantes<br />
sèries? Quines han estat les <strong>de</strong> més<br />
èxit?<br />
-No ho sé, n’he fet moltíssimes, entre 20 ó<br />
30. De sèries n’hauré fet 4 ó 5.<br />
-“La plaça <strong>de</strong>l diamant”, “els Borgia” i “La<br />
mala educación” <strong>de</strong> l’Almodóvar, aquestes<br />
són les pel·lícules que més gent ha vist. I <strong>de</strong><br />
sèries, la <strong>de</strong>l “23F”.<br />
4- Com porta la seva família que gairebé<br />
mai estigui a casa?<br />
Qui ha patit més ha sigut la Cristina (la seva<br />
dona) perquè quan el meu fill petit només<br />
tenia 2 mesos i mig vaig haver <strong>de</strong> marxar a<br />
Argentina a gravar una pel·lícula.<br />
5- Amb quins directors i productores<br />
importants ha treballat? Amb quins artistes<br />
et relaciones millor?<br />
-Bé directors importants, doncs Pedro Almodóvar,<br />
Antonio Hernán<strong>de</strong>z, Gómez Pereira,<br />
Pilar Miró, Vicente Aranda, entre d’altres.<br />
-Dins <strong>de</strong> la producció hi ha Javier Cámara,<br />
també em porto bastant bé amb Concha<br />
Velasco, Núria Espert, la Kira Miró...<br />
dir entrevistar-lo. Si voleu conèixer una mica sobre<br />
Lluís Homar, seguidament teniu l’entrevista que molt<br />
amablement em va concedir.<br />
6- Quina ha estat la producció que més<br />
li ha agradat?<br />
<strong>Ai</strong>xò és difícil <strong>de</strong> dir perquè al llarg <strong>de</strong> tant<br />
anys, una és per una cosa i l’altra per una altra,<br />
però coses que a mi m’han agradat molt<br />
fer hi ha “La mala educación” d’Almodóvar,<br />
“els Borgia” i una <strong>de</strong> les últimes produccions,<br />
la <strong>de</strong> “23F” <strong>de</strong> la qual me n’emporto molts<br />
bons records.<br />
7- La gent pel carrer fa com si no passés<br />
res o el reconeixen?<br />
Ara em coneixen una mica més pel fet <strong>de</strong> fer<br />
una sèrie com “Here<strong>de</strong>ros” ho noto perquè<br />
la gent em coneix més, ja que mai havia<br />
fet un treball <strong>de</strong> tant d’èxit. Ara la gent em<br />
para, em felicita i em diuen coses, però crec<br />
que ara més que mai.<br />
8- Quants anys porta treballant en això?<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 1
Professionalment <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 19 anys, però<br />
vaig començar amb 6 anys.<br />
9- Haver treballat amb l’Almodóvar li ha<br />
comportat algun canvi especial dins la<br />
seva manera <strong>de</strong> treballar?<br />
Dins la manera <strong>de</strong> treballar sí. Quan treballes<br />
amb algú que en sap tant, algunes coses<br />
canvien i aprens, moltes coses. Però, sobretot,<br />
el gran canvi va ser quan vaig començar<br />
a treballar amb l’Angela Molina, perquè em<br />
va ajudar a conèixer-me.<br />
10- Qui va ser la persona o la productora<br />
que el va introduir en aquest món?<br />
La meva introducció en aquest món va ser<br />
a través <strong>de</strong>l Teatre Lliure, ja que va ser el que<br />
va tenir més projecció.<br />
11- Com ha influït el fet <strong>de</strong> ser un personatge<br />
important dins el poble <strong>de</strong> <strong>Canet</strong>?<br />
El poble <strong>de</strong> <strong>Canet</strong> m’ha fet sentir molt respectat,<br />
em <strong>de</strong>ixen viure molt tranquil.<br />
12- Els seus fills, han vist alguna pel·lícula<br />
seva?<br />
Sí, han vist “La habitación <strong>de</strong> Fermat”, ”La<br />
plaça <strong>de</strong>l diamant”, ”Àngels i Sants”, ”Gominolas”.<br />
Fins i tot van estar en el rodatge<br />
<strong>de</strong> “Los abrazos rotos” a Lanzarote amb<br />
l’Almodóvar.<br />
13- Després <strong>de</strong> gravar alguna pel·lícula,<br />
li agrada veure-les amb companyia per<br />
<strong>de</strong>sprés comentar-les?<br />
No gaire, m’agrada més fer-les. Quan les<br />
veig, les veig una vegada i prou.<br />
14- Qui ha estat la persona que més l’ha<br />
recolzat en tots els seus projectes?<br />
La Cristina, la meva dona.<br />
15- De jove, va estudiar alguna carrera?<br />
Tenia relació amb la seva feina actual?<br />
Vaig començar a estudiar per ser advocat,<br />
només 2 anys, però ho vaig <strong>de</strong>ixar perquè<br />
1<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
vaig <strong>de</strong>scobrir que tot aquest món també<br />
era un ofici. I vaig començar a fer classes<br />
d’interpretació per aprendre’n més.<br />
16- Des <strong>de</strong> ben petit li agradava el món<br />
<strong>de</strong> la televisió o va ser més endavant?<br />
Des <strong>de</strong> molt petit perquè vaig començar als<br />
set anys a fer teatre i als catorze anys el meu<br />
somni era <strong>de</strong>dicar-me a això, encara que<br />
pensava que mai es faria realitat.<br />
17- Quins són els reptes que li agradaria<br />
aconseguir?<br />
Po<strong>de</strong>r continuar treballant amb la mateixa<br />
il·lusió, ja que amb aquesta feina queda<br />
molt camí per recórrer. M’agrada molt, encara<br />
que xoca una mica amb el tema <strong>de</strong> la<br />
família, però m’agrada molt combinar el<br />
cinema amb viatjar.<br />
18- Amb quina productora o director li<br />
agradaria treballar i encara no ha tingut<br />
l’oportunitat <strong>de</strong> fer-ho?<br />
A nivell estatal amb la Isabel Coixet i a nivell<br />
mundial amb un director que m’agrada<br />
molt que és Clint Eastwood, perquè les<br />
pel·lícules que fa en aquest moment són<br />
fantàstiques.<br />
19- Hi ha hagut algun paper que no li<br />
hagi agradat o que no se n’hagi sentit<br />
orgullós?<br />
Sí. Afortunadament no gaires, però jo sóc<br />
molt crític i molt exigent, a vega<strong>de</strong>s en excés.<br />
I recordo especialment un personatge<br />
que em va costar molt, va ser al teatre amb<br />
una obra <strong>de</strong> Shakespeare.<br />
20- Quina ha estat la seva millor època?<br />
I la pitjor?<br />
La meva millor època és en aquest moment<br />
i la meva pitjor època va ser en el moment<br />
en què jo havia estat molt vinculat amb<br />
el Teatre Lliure i quan es va trencar em va<br />
afectar a molts nivells.<br />
<strong>21</strong>- Ha hagut d’anar molt lluny <strong>de</strong> casa<br />
per po<strong>de</strong>r gravar una pel•lícula? A on?<br />
E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S<br />
El més lluny que he anat jo per gravar una<br />
pel•lícula ha estat a Argentina i a Perú.<br />
22- Si pogués ser algun actor <strong>de</strong> nivell<br />
mundial, quin preferiria ser?<br />
<strong>Mar</strong>lon Brando, sens dubte.<br />
23- Quina pel·lícula li agrada més?<br />
“Los otros”, una pel·lícula alemanya que van<br />
fer fa 2 ó 3 anys i que va guanyar un oscar<br />
a la millor pel·lícula <strong>de</strong> parla anglesa. Però<br />
n’hi ha d’altres que també m’agra<strong>de</strong>n.<br />
24- Després <strong>de</strong> gravar les pel·lícules, segueix<br />
parlant amb els seus companys <strong>de</strong><br />
producció?<br />
Acostumo a tenir molt bona relació amb<br />
tothom, el que passa és que amb aquesta<br />
feina anem canviant <strong>de</strong> gent.<br />
25- Ha sorgit alguna amistat a partir <strong>de</strong>l<br />
cinema?<br />
Sí, he fet molt bones amistats. Tant a nivell<br />
d’actors com a nivell <strong>de</strong> gent <strong>de</strong> producció.<br />
Per exemple, ara a l’última pel•lícula que he<br />
gravat m’han ajudat molt perquè el paper<br />
era d’un home cec i he tingut molt recolzament<br />
<strong>de</strong> Javier Cámara, <strong>de</strong> la <strong>Mar</strong>ina i <strong>de</strong><br />
molts companys més.<br />
26- Te alguna anècdota divertida que<br />
ens pugui explicar?<br />
Sempre explico la mateixa, una vegada que<br />
estava fent “Hamlet” a Avilés, <strong>de</strong> cop i volta<br />
es va a posar a sonar un mòbil, i jo vaig parar<br />
i la següent frase que havia <strong>de</strong> dir era:<br />
“En que bajos usos po<strong>de</strong>mos caer, Horacio?”.<br />
I just <strong>de</strong>sprés que havia sonat el mòbil vaig<br />
dir això, i tot el públic es va posar a aplaudir,<br />
i fins i tot, va sortir al diari.<br />
Finalment, li volem donar les gràcies per<br />
col·laborar amb la revista <strong>de</strong> l’institut. Ja<br />
li facilitarem un exemplar <strong>de</strong> la revista<br />
quan la tinguem a punt.<br />
ARIADNA PUIG
EL PROJECTE PASSAREL·LES:<br />
PONTS CAP AL FUTU.R IMMEDIAT<br />
Per astrid roig,<br />
coordinadora <strong>de</strong>l projecte<br />
El projecte singular Passarel·les es va<br />
engegar fa dos anys i avui volem<br />
posar per escrit el que hem après<br />
tots plegats (professors, alumnes, pares,<br />
tècnics <strong>de</strong> l’Ajuntament i empresaris) per<br />
a què el coneixement flueixi i pugui ser<br />
font d’aprenentatge i reflexió per a tots,<br />
així com d’inspiració per a futures experiències<br />
educatives.<br />
Com sabeu, aquest projecte és un programa<br />
<strong>de</strong> diversificació curricular comú<br />
entre l’institut, l’Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Canet</strong> i<br />
el Departament d’Educació que té com<br />
a objectiu últim facilitar l’acreditació <strong>de</strong>l<br />
Graduat en Educació Secundària Obligatòria<br />
a tots aquells alumnes <strong>de</strong>smotivats,<br />
en risc d’exclusió i sense èxit escolar. Tal<br />
com apunta la direcció <strong>de</strong>l<br />
centre: la necessitat d’un<br />
projecte com aquest és essencial<br />
per al centre, ja que<br />
representa un recurs per a<br />
tots aquells alumnes que <strong>de</strong><br />
ben segur no tindrien cap<br />
possibilitat <strong>de</strong> graduar-se. A<br />
més a més, aquests alumnes<br />
a la classe ordinària distorsionen<br />
greument el funcionament<br />
<strong>de</strong> la classe i, per<br />
tant, amb l’execució <strong>de</strong>l projecte<br />
s’eviten els problemes<br />
<strong>de</strong> convivència i la reducció<br />
<strong>de</strong> la conflictivitat dins <strong>de</strong> l’aula. En <strong>de</strong>finitiva,<br />
hi guanya l’alumne, el centre i el<br />
poble.<br />
Aquests alumnes s’integren en el seu<br />
grup classe, <strong>de</strong>l qual en són part, i també<br />
reben una atenció individualitzada en<br />
un grup reduït on fan les instrumentals<br />
i al llarg <strong>de</strong> dos matins a la<br />
setmana van a una empresa<br />
<strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> <strong>Canet</strong>. En<br />
aquests tres espais formatius<br />
els alumnes Passarel·les<br />
han millorat les possibilitats<br />
d’inserció educativa, social,<br />
laboral i relacional <strong>de</strong><br />
l’alumnat.<br />
Pel que fa al <strong>de</strong>senvolupament<br />
acadèmic <strong>de</strong> l’alumne,<br />
al llarg d’aquests dos anys<br />
s’ha intentat obrir camins i<br />
se’ls ha ajudat a pensar en<br />
el seu futur més immediat: la realització<br />
d’un mòdul <strong>de</strong> grau mitjà, el món laboral<br />
o cursar un PQPI (Programa<br />
<strong>de</strong> Qualificació Professional).<br />
Per ajudar a <strong>de</strong>cidir a<br />
l’alumne per a quin tipus<br />
<strong>de</strong> cicle es vol encaminar<br />
o quin camí o passarel·la<br />
(pont entre l’institut i el<br />
futur immediat) vol optar,<br />
aquest realitza unes esta<strong>de</strong>s<br />
formatives en empreses<br />
<strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> sectors<br />
d’activitat diferent (administració,<br />
turisme, automoció,<br />
comerç, fusteria i servei<br />
a les persones- cura <strong>de</strong> gent<br />
gran i guar<strong>de</strong>ries), es duen a terme accions<br />
d’orientació i inserció laboral per part<br />
<strong>de</strong>l Consell Comarcal <strong>de</strong>l <strong>Mar</strong>esme (i l’any<br />
passat pel sindicat CCOO) i es visita el Saló<br />
<strong>de</strong> l’Ensenyament.<br />
Amb totes aquestes activitats, l’alumne<br />
pot discernir al llarg <strong>de</strong> dos anys què<br />
li agrada i enfocar les seves energies cap<br />
allà.<br />
En relació a la inserció laboral, l’alumne<br />
va adquirint habilitats socials a l’institut, i<br />
laborals a l’empresa. Aquestes experiències<br />
fomenten el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les<br />
habilitats transversals que li serviran tant<br />
en la seva vida personal com en la laboral.<br />
Per exemple, aprèn a tractar al seu superior,<br />
aprèn que hi ha un horari a l’empresa<br />
i que no s’ha d’arribar tard, aprèn a tractar<br />
als clients en una empresa, etc. i, tot<br />
aquest aprenentatge el pot transferir en<br />
qualsevol <strong>de</strong>ls contexts i entorns on es<br />
trobi l’alumne.<br />
També pot passar que l’alumne no<br />
acabi <strong>de</strong> veure què és el que li agrada i<br />
vulgui optar per entrar al món laboral,<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> l’obtenció <strong>de</strong>l certificat<br />
<strong>de</strong> l’ESO. Cadascú té la seva evolució<br />
i potser necessita més temps per acabar<br />
<strong>de</strong> madurar i <strong>de</strong>cidir cap a on vol tirar. Si<br />
l’alumne no acredita l’ESO també pot optar<br />
per realitzar un PQPI. Amb la realització<br />
d’aquest programa en diferents centres<br />
<strong>de</strong>l <strong>Mar</strong>esme, l’alumne pot aprendre una<br />
professió, rep un certificat professional, i a<br />
la vegada es pot anar traient l’ESO.<br />
Quant a la inserció social i el <strong>de</strong>senvolupament<br />
personal <strong>de</strong>ls alumnes, el pro-<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 19
jecte ha ajudat a l’assoliment <strong>de</strong> la seva<br />
maduresa i la reconducció <strong>de</strong> les actituds.<br />
Cal tenir en compte que els alumnes tenen<br />
unes necessitats i uns interessos diferents<br />
uns <strong>de</strong>ls altres. Els professionals <strong>de</strong><br />
l’ensenyament <strong>de</strong> l’escola inclusiva hem<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar aquestes necessitats <strong>de</strong>l nostre<br />
alumnat i adaptar la nostra metodologia<br />
i didàctica a les diferents intel·ligències<br />
<strong>de</strong>ls alumnes. En el projecte Passarel·les es<br />
té en compte que no tothom aprèn <strong>de</strong> la<br />
mateixa manera, i per tant, es programen<br />
activitats que promouen una diversitat<br />
d’intel·ligències, assumint que els alum-<br />
nes tenen diferents graus <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> totes elles. També per a que<br />
tot això sigui possible cal un seguiment<br />
individualitzat <strong>de</strong> l’alumne i un suport<br />
constant <strong>de</strong>ls pares.<br />
Un alumne Passarel·les <strong>de</strong> 3A, comenta<br />
el següent sobre el projecte: el<br />
projecte m’ha donat l’oportunitat <strong>de</strong><br />
centrar-me més en els estudis i a la classe<br />
d’instrumentals sento que se m’aprecia i<br />
això em fa sentir bé. També m’ha fet viure<br />
noves experiències com veure el món<br />
laboral <strong>de</strong> prop. M’han passat coses curioses<br />
com, per exemple, vaig anar amb<br />
l’empresari a prendre mi<strong>de</strong>s a una casa<br />
d’un professor <strong>de</strong> castellà que vindrà l’any<br />
que bé a l’institut, i mira, un “client” potser<br />
serà un professor meu l’any que ve.<br />
Una mare d’un alumne <strong>de</strong> 4A opina<br />
el següent sobre el projecte: no saps la<br />
tranquil·litat que és per una mare veure<br />
que el seu fill està motivat per seguir estu-<br />
20<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
diant i va content a l’escola. Quina diferència<br />
amb el meu fill abans <strong>de</strong> començar fa<br />
dos anys. Ara al menys té un projecte <strong>de</strong><br />
futur.<br />
També hi guanya la comunitat educativa<br />
en el projecte perquè en pot treure<br />
molt <strong>de</strong> profit ja que li pot aportar noves<br />
estratègies didàctiques, formes <strong>de</strong> treballar<br />
molt enriquidores i comptar amb un<br />
alumnat motivat, poc conflictiu.<br />
De cara a l’any vinent i tenint en compte<br />
el gran esforç que realitza l’institut per<br />
a l’execució <strong>de</strong>l projecte, es produiran<br />
unes modificacions per garantir-ne el bon<br />
<strong>de</strong>senvolupament, tant dins<br />
<strong>de</strong> l’entorn laboral com acadèmic:<br />
s’estableix un màxim<br />
<strong>de</strong> faltes d’assistència per a<br />
donar-los <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong>l projecte,<br />
es propiciarà la puntualitat<br />
d’entrega <strong>de</strong>ls treballs<br />
o dossiers. <strong>Ai</strong>xí doncs,<br />
i sobretot per als alumnes<br />
que cursen el segon any <strong>de</strong>l<br />
programa, si <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls<br />
avisos pertinents la situació<br />
en els aspectes esmentats<br />
no millora, es procedirà a<br />
l’expulsió <strong>de</strong><br />
l’activitat.<br />
L’Ajuntament s’implica en<br />
el projecte Passarel·les arran<br />
<strong>de</strong> la posada en marxa d’un<br />
altre projecte, el <strong>de</strong> Millora <strong>de</strong><br />
l’èxit escolar. L’objectiu és impulsar<br />
accions i mesures per<br />
afavorir el màxim nombre<br />
possible <strong>de</strong> joves graduats<br />
en secundària. Per això, quan<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la direcció <strong>de</strong> l’<strong>IES</strong> <strong>Domènech</strong><br />
i Montaner es posa<br />
sobre la taula el projecte<br />
Passarel·les, la implicació és<br />
pràcticament immediata. La<br />
col·laboració <strong>de</strong> l’Ajuntament es materialitza<br />
en diversos àmbits: dóna cobertura jurídica<br />
a través <strong>de</strong>l conveni <strong>de</strong> col·laboració<br />
amb el Departament d’Educació i <strong>de</strong>ls<br />
convenis per a les esta<strong>de</strong>s formatives a les<br />
empreses, fa la difusió <strong>de</strong>l projecte entre<br />
les empreses <strong>de</strong>l municipi i els proposa la<br />
col·laboració, i, finalment, fa<br />
el seguiment <strong>de</strong> l’estada <strong>de</strong>ls<br />
joves a les empreses juntament<br />
amb l’institut. Aquesta<br />
forma <strong>de</strong> treball fa que diferents<br />
àrees <strong>de</strong> l’ajuntament,<br />
l’institut i les empreses<br />
hagin <strong>de</strong> coordinar-se per<br />
avançar en el projecte i en<br />
la consecució <strong>de</strong> la seva finalitat<br />
última: acreditació<br />
en secundària. Aconseguir<br />
aquest objectiu final duu<br />
implícit l’assoliment d’altres objectius<br />
també molt importants. L’apropament<br />
entre les organitzacions, la confiança mútua,<br />
la complicitat, l’energia i la il·lusió <strong>de</strong>l<br />
que representa l’educació compartida. És<br />
important <strong>de</strong>stacar <strong>de</strong> manera molt especial<br />
el paper <strong>de</strong> les empreses que han<br />
volgut col·laborar en el projecte. En total<br />
més d’una vintena d’empreses <strong>de</strong>l nostre<br />
municipi que ens han <strong>de</strong>mostrat la im-<br />
portància <strong>de</strong>ls valors socials en l’empresa.<br />
Està clar que la seva aportació al projecte<br />
és fonamental, la seva tasca no ha estat<br />
tan professionalitzadora, sinó més aviat<br />
orientadora, d’ajudar els joves a veure<br />
quin camí laboral pot ser més interessant<br />
per a ells i sobretot <strong>de</strong> reforçar valors com<br />
ara la responsabilitat, l’esforç, la disciplina,<br />
el saber fer i estar... tots aquells valors socials<br />
que tan importants són per a l’èxit ja<br />
no escolar ni professional sinó com a persones.<br />
A totes elles els volem agrair molt<br />
especialment la feina que estan fent.<br />
En <strong>de</strong>finitiva, per a tots i totes constatem<br />
que a <strong>Canet</strong> tenim un teixit empresarial<br />
socialment actiu i solidari, un institut<br />
molt compromès amb la tasca educativa i<br />
amb el futur <strong>de</strong>ls nostres joves, i uns joves<br />
prou motivats per trobar noves oportunitats<br />
i aprofitar-les.
UN BALL, MOLTS SENTIMENTS<br />
Tot va passar en aquella tarda <strong>de</strong><br />
juliol. Ja vesti<strong>de</strong>s, pinta<strong>de</strong>s i prepara<strong>de</strong>s,<br />
esperàvem nervioses el moment<br />
que tant <strong>de</strong>sitjàvem que arribés.<br />
El dissabte passat vaig quedar per<br />
anar a sopar amb els companys <strong>de</strong><br />
Primària <strong>de</strong> l’escola on anava abans.<br />
Feia quatre anys que no ens veiem. Quan<br />
ens vam trobar em vaig emocionar molt,<br />
no m’ho podia creure, eren ells!! Els meus<br />
amics <strong>de</strong> la infància, aquells amb qui jugava<br />
a patacons i amb els que reia per<br />
qualsevol tonteria!!<br />
La <strong>Mar</strong>ta era una <strong>de</strong> les meves millors<br />
amigues, alumna brillant i estudiosa, intel.<br />
ligent i perfeccionista. Físicament era una<br />
noia alta, prima, esvelta i castanya, amb<br />
els ulls verds, molt bonica i una d’aquelles<br />
amigues que no es po<strong>de</strong>n oblidar mai.<br />
Quan estava parlant amb ella per saber<br />
com li anava tot, em va explicar que tot<br />
li anava bé però, que durant dos anys, a<br />
tercer i quart d’ESO, havia passat una etapa<br />
difícil, tant emocionalment com físicament.<br />
Havia patit anorèxia i havia estat ingressada<br />
a l’hospital durant molts mesos<br />
i jo no n’havia sabut res. Com pot ser que<br />
aquella noia amb un cos formidable hagués<br />
patit una malaltia tan greu?<br />
Per fi, va sonar la música que ens portava<br />
la melodía, el to i el ritme necessaris<br />
per començar a ballar. Uns tambors donaven<br />
l’inici al moviment: ara una cama,<br />
ara l’altra, seguit d’un<br />
balanceig <strong>de</strong>l braç<br />
dret, un salt, un lleuger<br />
moviment <strong>de</strong>l cap<br />
i <strong>de</strong>l cos... Era una successió<br />
<strong>de</strong> passos que<br />
reflectien tot un joc <strong>de</strong><br />
sentiments, <strong>de</strong>dicació, i<br />
d’hores i hores d’esforç.<br />
Durant aquells<br />
minuts <strong>de</strong> canvis <strong>de</strong><br />
ritme, <strong>de</strong> cançons i <strong>de</strong><br />
passos sense cap <strong>de</strong>scans,<br />
juntes aconseguirem<br />
ser una <strong>de</strong> sola; ser<br />
un bon grup mogut per<br />
Retrobada amb els amics<br />
Per sort, la <strong>Mar</strong>ta ha pogut sortir<br />
d’aquell pou tan profund en que havia<br />
caigut gràcies al suport constant <strong>de</strong> la<br />
seva família, els seus amics i l’ajuda <strong>de</strong>ls<br />
metges i psicòlegs <strong>de</strong> l’hospital.<br />
Mai havia conegut ningú que patis<br />
aquesta malatia, però pel que veig és un<br />
trastorn que està afectant a molta gent<br />
les ganes <strong>de</strong> ballar, l’energia i, sobretot,<br />
per l’amor enfront <strong>de</strong>l ball. Però quan va<br />
resonar l’última nota i nosaltres varem fer<br />
l’últim pas, una multitud d’aplaudiments,<br />
xiulets i crits ompliren la sala sencera. En<br />
aquell precís instant no eren simples gotes<br />
<strong>de</strong> suor les que ens queien <strong>de</strong>l rostre,<br />
sinó que anaven acompanya<strong>de</strong>s d’unes<br />
gotes d’alegría, d’il·lusió i felicitat.<br />
Finalment, ens anunciaren que havíem<br />
estat les guanyadores <strong>de</strong>l concurs,<br />
i d’aquesta manera el nostre esforç havia<br />
estat valorat i recompensat. Per un<br />
moment tot es va aturar, semblàvem les<br />
protagonistas d’una història amb un final<br />
feliç. En els nostres cors hi dominava un<br />
sentiment d’eufòria únic, i difícil d’explicar,<br />
una felicitat que ens va durar dies, i que<br />
quan encara ho recor<strong>de</strong>m se’ns dibuixa<br />
un ampli somrís a la cara.<br />
L.A.H<br />
2n BATx. B<br />
i que sense saber-ho, potser que hi hagi<br />
una persona al teu costat que estigui sofrint-la.<br />
La <strong>Mar</strong>ta se n’ha sortit i crec que tothom<br />
se’n pot sortir amb el suport indiscutible<br />
<strong>de</strong>l seu entorn.<br />
r.r.F<br />
2n BATx. A
EL CATALÀ<br />
A L’ABAST<br />
DE TOTHOM<br />
Ja fa un parell d’anys que es va engegar<br />
a <strong>Canet</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> el programa<br />
“voluntariat lingüístic”. Per po<strong>de</strong>r<br />
ser dut a terme amb èxit, aquest projecte<br />
requeria la col·laboració <strong>de</strong>sinteresada<br />
<strong>de</strong>l jovent canetenc. Jo, que<br />
sempre havia consi<strong>de</strong>rat la llengua<br />
com un <strong>de</strong>ls tresors més preuats<br />
que existeixen, no podia <strong>de</strong>saprofitar<br />
l’oportunitat d’ensenyar el català<br />
a algú que <strong>de</strong>sitjava aprendre’l. És<br />
per això que, sense dubtar-ho ni un<br />
instant, vaig <strong>de</strong>cidir inscriure’m com<br />
a voluntària per la llengua. <strong>Ai</strong>xí, molt<br />
aviat, l’associació que s’encarregava<br />
<strong>de</strong>l projecte, em va fer arribar una<br />
carta on se’m citava per conèixer la<br />
meva parella lingüística.<br />
Es <strong>de</strong>ia Camila i era encantadora.<br />
Per motius <strong>de</strong> feina <strong>de</strong>l seu pare, la<br />
famÍlia havia hagut d’abandonar la<br />
seva llar –que es trobava a Buenos <strong>Ai</strong>res–<br />
per començar <strong>de</strong> zero en un indret<br />
on tot els resultava <strong>de</strong>sconegut.<br />
Ens trobàvem cada dilluns i divendres<br />
per anar a berenar. Jo li ensenyava<br />
la riquesa <strong>de</strong> la llengua catalana,<br />
tan <strong>de</strong>sconeguda en els nostres<br />
dies. Ella, en canvi, m’explicava curiositats<br />
<strong>de</strong> la seva cultura. La Camila<br />
mostrava un gran interès per aprendre<br />
la llengua catalana. El problema<br />
és que sempre s’havia entrebancat<br />
amb la mateixa pedra: la gent <strong>de</strong> Catalunya,<br />
al veure que era argentina,<br />
es dirigien a ella en castellà, privantla,<br />
d’aquesta manera, conscient o inconscientment,<br />
<strong>de</strong>l dret d’aprendre<br />
català. Tanmateix, com que era una<br />
noia constant i eficient, aviat la seva<br />
evolució fou formidable: <strong>de</strong> no saber<br />
pronunciar ni un mot en català, va<br />
passar a dominar, pràcticament, la<br />
llengua.<br />
Encara avui, quan recordo aquell<br />
“gràcies” titubejant, amb accent argentí,<br />
que la Camila em regalava al<br />
final <strong>de</strong> cada trobada, no puc evitar<br />
sentir-me satisfeta per haver contribuït,<br />
humilment, a posar el català a<br />
l’abast <strong>de</strong> tothom. És l’orgull <strong>de</strong> saber<br />
que el temps i l’esforç que vaig invertir<br />
en l’ensenyament <strong>de</strong> la Camila va<br />
acabar donant fruits.<br />
22<br />
M.à.A.G (CAneT De MAr)<br />
2n BATx. B<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
BCdari l’Institut<br />
Alcohol: Beguda (no permesa als menors) que barrejada amb altres<br />
substàncies resulta bastant estimulant.<br />
Botellón: Distracció <strong>de</strong> moda per als caps <strong>de</strong> setmana.<br />
Crisi: Excusa <strong>de</strong>ls pares per no donar-nos diners.<br />
Direcció: A causa <strong>de</strong>ls comunicats, és el lloc més visitat pels alumnes<br />
i a la vegada el més temut.<br />
Examen: Prova escrita que ens fa patir<br />
Fill meu: Expressió molt utilitzada pel director.(I nosaltres ens<br />
preguntem..¿quants fills té aquest home?)<br />
Ganes: El que més manca en aquest institut.<br />
H 2 O: Gimnàs on la majoria <strong>de</strong>ls estudiants es van apuntar<br />
i no hi van ni que els matin.<br />
Inacabats: Com la majoria <strong>de</strong> <strong>de</strong>ures que presentem.<br />
Jet lag: El que pensem que tenim cada matí.<br />
Kiwi: Una <strong>de</strong> les barreges que fem habitualment amb l’alcohol.<br />
Lavabos: Excusa per sortir <strong>de</strong> classe.<br />
Moe: Qui no ha sentit més d’un cop “MOE” mentre un està<br />
als quatre cantons?<br />
Negatius: Allò que et posen quan no fas els <strong>de</strong>ures.<br />
Objectius: Aquells que t’has d’estudiar si vols aprovar un examen.<br />
Passadís: Lloc on sempre trobes algun alumne/a.<br />
Quinze: Són els millors anys.<br />
Ressaca: Símptoma que et fa recordar els litres<br />
i litres beguts la nit anterior.<br />
Skate: Raó <strong>de</strong> viure per molts <strong>de</strong>ls estudiants (skate or die!)<br />
Taula: Moble que ens agrada guixar quan ens avorrim<br />
Univeritat: Massa lluny...<br />
Voluntat: Quanta ens falta a alguns!<br />
Waka-waka: Quin record teniu? Graaan viciada!<br />
Xerrar: Acció que agrada molt als adolescents.<br />
Youtube: Una <strong>de</strong> les pàgines més visita<strong>de</strong>s pel estudiants<br />
a la nova aula d’idiomes.<br />
Zinc: <strong>Ai</strong>xò ens sona <strong>de</strong> les classes amb l’Helena!
Què ens diuen els companys <strong>de</strong> 2n<br />
<strong>de</strong> batxillerat <strong>de</strong>l Treball <strong>de</strong> Recerca?<br />
Com cada any, els nostres companys<br />
<strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> batxillerat han hagut <strong>de</strong><br />
fer el treball <strong>de</strong> recerca i com que<br />
nosaltres no estem molt al dia en aquest<br />
tema, hem volgut conèixer, una mica,<br />
com funciona. Seguidament trobareu les<br />
respostes <strong>de</strong>ls alumnes entrevistats<br />
1. En què consisteix el treball <strong>de</strong> recerca?<br />
És un treball on s’ha <strong>de</strong> buscar molta informació,<br />
és a dir, s’ha <strong>de</strong> fer una recerca que et<br />
serveix per pujar nota en les assignatures i<br />
per po<strong>de</strong>r aprovar el batxillerat.<br />
2. De quantes persones ha <strong>de</strong> ser el<br />
grup?<br />
D’un o dos components, cap més.<br />
3. Hi va haver conflictes entre els membres<br />
<strong>de</strong>l grup?<br />
Sí, solia haver-hi alguns petits conflictes per<br />
incloure informació al treball.<br />
4. Us va costar quedar per fer el treball<br />
<strong>de</strong> recerca? Per què?<br />
Sí, perquè els dos components <strong>de</strong>l grup treballàvem<br />
i ens era complicat coincidir.<br />
5. Com us vau organitzar per fer el treball<br />
<strong>de</strong> recerca?<br />
Anàvem discutint <strong>de</strong>l que havíem d’introduir<br />
al treball i ens repartíem la feina.<br />
6. Com us vau organitzar per exposar el<br />
treball?<br />
Ens vam partir el teball i vam exposar-los els<br />
dos, però també teniem l’ajuda <strong>de</strong>l “power<br />
point”.<br />
7.Estàveu nerviosos/-es?<br />
Sí, una mica.<br />
8. Hi havia molta gent mirant?<br />
Sí, tota la classe.<br />
9. Teníeu algun professor particular ajudant-vos<br />
amb el treball?<br />
No.<br />
TEATRE. DONES...? Sí, DONES!<br />
En aquesta representació han actuat tres alumnes <strong>de</strong>l nostre<br />
institut; Georgina Fors, <strong>Mar</strong>ia Jover i <strong>Ai</strong>na Arnó i dues<br />
alumnes més <strong>de</strong> fora l’ institut per la falta d’alumnes interessats<br />
en aquesta activitat extraescolar.<br />
El grup <strong>de</strong> joves que actuen a l’obra s’anomenen Clau <strong>de</strong> Lila;<br />
un grup d’amigues aficiona<strong>de</strong>s al teatre que, assagen un cop a la<br />
setmana <strong>de</strong>s <strong>de</strong> febrer, encara que, van començar a l’octubre.<br />
L’obra consisteix en petites historietes <strong>de</strong> situacions que es<br />
troba una dona en la vida quotidiana. Des <strong>de</strong> la dona que es<br />
troba a la cua per anar al lavabo i fer una reflexió sobre les seves<br />
peripècies per orinar fins a la dona maltractada pel marit i per<br />
l’inspector <strong>de</strong> policia qui li vol fer creure que la seva injustícia és<br />
una patologia psicològica. D’aquest petit, però significatiu ventall<br />
<strong>de</strong> situacions aquestes<br />
novelles actrius són<br />
capaces d’extreure’n una<br />
representació original,<br />
amena i divertida fins a<br />
convertir-les en una lliçó<br />
que moralitza sobre la<br />
situació <strong>de</strong> la dona en el<br />
nostre país. Cal remarcar<br />
la capacitat d’aquest grup<br />
<strong>de</strong> noies per comunicar<br />
moltes coses a partir <strong>de</strong><br />
quatre objectes que conformen<br />
l’atrezzo i <strong>de</strong> les<br />
seves veus, gestos, actituds<br />
dalt <strong>de</strong> l’escenari.<br />
10. Creieu que el treball s’hauria <strong>de</strong> fer<br />
a primer?<br />
Sí, perquè a segon s’acumula tota la feina i<br />
els exàmens.<br />
11. Va ser difícil trobar la informació?<br />
Una mica, però només al començament.<br />
12. Creieu que aquest treball us ajudarà<br />
a trobar informació amb més facilitat?<br />
No, perquè tampoc és que no sabéssim<br />
trobar informació. Ja hem fet més treballs<br />
apart d’aquest.<br />
13. Quina nota heu tret al treball?<br />
Un 9.<br />
14.Esteu satisfets amb aquesta nota?<br />
Sí , perquè pensem que ens la mereixem ja<br />
que ens ho hem “currat” molt.<br />
DAviD, rUBén i MArinA<br />
Prèviament, va tenir lloc una altra representació que van dur<br />
a terme alumnes <strong>de</strong> primer cicle: Miranda Teulé, Helena Lorza,<br />
<strong>Mar</strong>ta Dotres i Susana Pérez. Aquestes van interpretar petites<br />
històries grotesques sota el títol Històries Efímeres. Eren <strong>de</strong> diferents<br />
autors, com per exemple Kar Valentin, i representaven<br />
situacions típiques <strong>de</strong> la vida quotidiana.<br />
El 29 <strong>de</strong> maig van actuar per als alumnes <strong>de</strong> l’institut al centre<br />
parroquial, i el 30 <strong>de</strong> maig per a tot aquell qui volgués anar-hi.<br />
MireiA & AnDreA
Diada <strong>de</strong> Sant Jordi 2009<br />
Com diu la llegenda, el dia 23 d’abril<br />
és un dia per regalar roses a les<br />
noies, i llibres als nois, o al revés.<br />
Però també es pot optar per regalar altres<br />
coses. Aquest any l’institut <strong>de</strong> <strong>Canet</strong> ha<br />
optat per seguir la tradició literària anual.<br />
<strong>Ai</strong>xí doncs, les primeres hores van ser <strong>de</strong><br />
classe i a partir <strong>de</strong> les 11 va començar la<br />
festa amb un intercanvi <strong>de</strong> llibres i xocolatada.<br />
En acabar l’hora d’esbarjo, es va reunir<br />
l’alumnat per anar a l’envelat i veure<br />
els diversos actes preparats.<br />
En primer lloc, es va dur a terme el<br />
lliurament <strong>de</strong> premis <strong>de</strong>l Certamen literari<br />
els guanyadors/es llegien un fragment<br />
<strong>de</strong>l seu treball.<br />
També es van lliurar els premis <strong>de</strong>l<br />
concurs <strong>de</strong> Passatemps Matemàtics. El<br />
guanyador <strong>de</strong> 1r cicle va ser en Fran García<br />
Sarmiento, <strong>de</strong> 2n d’ESO C.<br />
Després els nens i nenes <strong>de</strong> 1r d’ESO<br />
van cantar la cançó Mamma mia, tancant<br />
l’acte.<br />
A la tarda, l’alumnat tenia l’opció<br />
d’escollir una pel·lícula, prèviament havien<br />
agafat uns tiquets per veure-la i<br />
po<strong>de</strong>r gaudir <strong>de</strong> les instal•lacions <strong>de</strong><br />
l’institut.<br />
A continuació us expliquem, breument,<br />
en què consisteix el concurs <strong>de</strong> passatemps<br />
matemàtics.<br />
2<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
-En que consisteix el concurs <strong>de</strong> Passatemps<br />
matemàtics?<br />
És una competició per veure qui aconsegueix<br />
més punts en uns exercicis <strong>de</strong> matemàtiques.<br />
-Quantes ron<strong>de</strong>s es fan?<br />
En fem 20.<br />
-Quants concursants po<strong>de</strong>n participar?<br />
Pot participar-hi tothom qui vulgui ,no hi<br />
ha límit.<br />
-Creieu que las preguntes són difícils?<br />
Home, <strong>de</strong>pèn, algunes sí.<br />
-Finalment, quins són els premis que<br />
lliuren als guanyadors?<br />
Cada any regalem una cosa diferent. Els<br />
noms <strong>de</strong>ls guanyadors i els premis es lliuren<br />
per Sant Jordi<br />
-Tu personalment creus que aquestes<br />
proves aju<strong>de</strong>n a millorar els alumnes?<br />
Sí, crec que aju<strong>de</strong>n a millorar les seves capacitats.<br />
Doncs, moltes gràcies al Departament<br />
<strong>de</strong> matemàtiques per la seva col·laboració<br />
A continuació , trobareu els escrits guanyadors<br />
<strong>de</strong>l certamen literari. Esperem que<br />
us agradin.<br />
HeLDA & HeLenA & FerrAn
Dolor incomprès Lali<br />
Un llamp va il·luminar una petita<br />
habitació on tot semblava abandonat.<br />
La pluja colpejava amb fúria<br />
contra les finestres, i se li sumava l’aire<br />
que augmentava la força. Un altre llamp<br />
va caure, aquesta vegada a prop d’allà, i<br />
va tornar a il·luminar l’habitació. Era <strong>de</strong><br />
proporcions petites i no es podia distingir<br />
gaire el mobiliari ja que estava tapat<br />
per uns grans llençols o mantes negres,<br />
semblants a les que es posen quan vas <strong>de</strong><br />
viatge durant un llarg perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps.<br />
Es podia dir que allò estava abandonat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia setmanes. En el centre, una<br />
figura s’alçava en la foscor. Es podia distingir<br />
gràcies a la pal·li<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> les seves<br />
mans i rostre.<br />
Al terra <strong>de</strong> l’habitació, reposava un<br />
matalàs amb una manta llardosa i bruta i<br />
al seu costat, una gerra d’aigua dipositada<br />
sobre una simple safata amb dos panets<br />
florits. La figura es va encongir <strong>de</strong>sprés<br />
que un altre llamp, l´ il·luminés la cara.<br />
Era ossuda i pàl·lida, <strong>de</strong>sfigurada pels<br />
constants abusos <strong>de</strong>ls seus pares i oncles.<br />
Plorava a moc estès mentre se subjectava<br />
el braç dret, on hi tenia una ferida petita<br />
però profunda que no parava <strong>de</strong> sagnar.<br />
Les seves mans eren igualment pàl·li<strong>de</strong>s<br />
i ossu<strong>de</strong>s, donava la sensació que era un<br />
cadàver. I no li faltava massa.<br />
No menjar durant un mes i mig ja crea<br />
els seus problemes, però, a més, sumar-li<br />
texts guanyadors<br />
que tènia leucèmia no li feia gens <strong>de</strong> bé.<br />
No semblava que li que<strong>de</strong>ssin més <strong>de</strong> dos<br />
dies <strong>de</strong> vida. Era un noi en la tendra edat<br />
<strong>de</strong> nou anys el que havia <strong>de</strong> passar per<br />
això, i a aquesta innocent edat, no es podia<br />
fer gaire.<br />
Van començar a sentir-se persones<br />
pujant les escales <strong>de</strong>sprés d’un fort cop<br />
<strong>de</strong> porta per la qual cosa el nen va <strong>de</strong>duir<br />
que era la porta principal. S’arrossegà,<br />
al no po<strong>de</strong>r fer res més, fins a una <strong>de</strong> les<br />
cantona<strong>de</strong>s en un llastimós intent que no<br />
el trobessin, mort <strong>de</strong> por i cansat. Però va<br />
ser en va.<br />
Després <strong>de</strong> sentir com el ca<strong>de</strong>nat que<br />
mantenia la porta tancada cedia, es va<br />
obrir <strong>de</strong> bat a bat i cinc siluetes van entrar,<br />
dues dones i tres homes. Portaven dos<br />
d’ells un bastó <strong>de</strong> fusta i una agulla amb<br />
el fil. Tot just fer dues passes cap a dins,<br />
van buscar el nen amb la mirada.<br />
El van trobar en una cantonada gràcies<br />
a l’enllumenament d’un altre llamp, que<br />
va fer ressonar la casa mentre els adults<br />
el van mirar amb expressió cruel i freda,<br />
per a <strong>de</strong>sprés esbossar un lleu somriure<br />
sarcàstic.<br />
-Vine aquí, marrec inútil -li or<strong>de</strong>nà el més<br />
gran d’ells mentre els seus ulls expressaven<br />
una hostilitat sense raó cap a aquell<br />
in<strong>de</strong>fens nen- Ja!<br />
El noi, fins i tot espantat pel que li poguessin<br />
fer, no es va moure <strong>de</strong>l seu lloc,<br />
Porto (2 eso)<br />
però va començar a tremolar exageradament<br />
en veure’s novament atrapat i<br />
acorralat davant d’aquells monstres que<br />
es feien dir “família”. La dona que era més<br />
propera, la seva tieta, se li va acostar amb<br />
expressió furiosa i el va agafar pels cabells<br />
per endur-se’l arrossegant-lo cap a la<br />
resta <strong>de</strong> persones <strong>de</strong> l’habitació, mentre<br />
el nen només articulava xiscles <strong>de</strong> dolor,<br />
tant per les estreba<strong>de</strong>s com per la ferida<br />
fins i tot oberta que notava bategar amb<br />
inconfusible dolor al seu braç. Tot just arribar<br />
davant els altres quatre, el va llançar<br />
sense cap remordiment al terra causant-li<br />
més rasca<strong>de</strong>s i contusions, per a <strong>de</strong>sprés<br />
donar-li una altra puntada <strong>de</strong> peu fent<br />
que es retorcés i xisclés. Va alçar la mirada<br />
amb dificultat per les contusions, però<br />
va tornar a mirar al terra mentre plorava,<br />
<strong>de</strong>ixant caure unes llàgrimes vermelles ,<br />
que reflectien la sang que se li havia escapat<br />
pels cops i la ferida. De nou, però, algú<br />
el va alçar. Aquesta vegada era la seva<br />
mare, el va alçar gairebé sense <strong>de</strong>ixar que<br />
es recolzés al terra, tocant només amb les<br />
puntes <strong>de</strong>ls peus. Ell tancava els ulls amb<br />
força mentre intentava amb totes les seves<br />
forces no cridar <strong>de</strong> l’agonia que sentia.<br />
Ella s’ ajupí per quedar la seua cara a la<br />
mateixa alçària que la d’ell, sense <strong>de</strong>ixarlo<br />
anar ni afluixar-lo en cap moment. Es<br />
va quedar mirant-lo amb una ganyota <strong>de</strong><br />
disgust.<br />
-Què et pensaves? Que podries eludir-nos<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ser tal <strong>de</strong>shonor per a la família?<br />
–li va preguntar mordaçment mentre<br />
el noi contenia el plor.<br />
-Pe-però... Què vaig fer mare perquè em<br />
pegueu així? -va aconseguir articular amb<br />
veu molt feble i ronca fent-lo tenir un aspecte<br />
fins i tot més fràgil.<br />
-¡Néixer! -li va cridar aquesta vegada el seu<br />
oncle, un <strong>de</strong>ls que no havia participat.<br />
Després d’això, la seva mare el va<br />
llençar <strong>de</strong> nou al terra amb força i el seu<br />
oncle li va donar unes altres tres punta<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> peu , causant-li noves contusions i<br />
trencant-li alguna costella. En això, l’últim<br />
<strong>de</strong>ls homes, el seu altre oncle, se li va<br />
apropar i es va ajupir a pocs centímetres<br />
<strong>de</strong> distància quedant cara a cara, mentre<br />
portava el bastó a la seva mà dreta remenant-lo<br />
i ara mirant-lo amb falsa innocència<br />
i alguna cosa d’arrogància.<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 2
-Mathew, Mathew -va començar mentre<br />
remenava el cap en senyal <strong>de</strong> cansament<br />
molt ben fingit, fent que el noi s’ho empassés<br />
innocentment- Un <strong>de</strong>shonor i...<br />
cosa -va dir <strong>de</strong>spectivament en no trobar<br />
una mica apropiat en el seu repertori per<br />
al- com tu és igual a un insult a tot el món<br />
-remarcant les paraules.<br />
Mathew va obrir els ulls en <strong>de</strong>smesura,<br />
però no exactament pel que havia dit,<br />
ja que hi estava acostumat, sinó perquè<br />
el seu oncle li va donar una bastonada a<br />
la cara fent que la girés involuntàriament<br />
i donés la volta per la força usada. Tot seguit,<br />
nous cops, bastona<strong>de</strong>s i insults van<br />
tornar a caure-li. L’altre, el seu pare, portava<br />
l’agulla a la seva mà esquerra i en l’altra,<br />
un vidre que semblava bastant afilat.<br />
Li va fer uns quants talls pels braços,<br />
espatlles, tòrax, cames i mans, <strong>de</strong>ixant fe-<br />
Aquesta història no comença amb<br />
hi havia una vegada o fa molt <strong>de</strong><br />
temps o fa molts i molts anys...,<br />
sinó que aquesta història es <strong>de</strong>senvolupa<br />
a <strong>Canet</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>, en un institut anomenat<br />
<strong>IES</strong> Lluís <strong>Domènech</strong> i Montaner. On els<br />
professors ja no són el que eren.<br />
El dia quinze <strong>de</strong> setembre quan els<br />
alumnes <strong>de</strong> primer d’ESO van arribar a<br />
l’institut el van trobar molt malmès. Les<br />
parets queien a trossos, les taules eren<br />
totes pinta<strong>de</strong>s i ratlla<strong>de</strong>s, les cadires pinta<strong>de</strong>s<br />
amb guix, total que quan els alumnes<br />
<strong>de</strong> primer van veure aquell <strong>de</strong>sgavell<br />
encara es van espantar més <strong>de</strong>l que ja ho<br />
estaven. A primera hora, a una classe <strong>de</strong><br />
primer, els hi tocava anglès. La <strong>Mar</strong>ia, la<br />
professora, va agafar el radiocasset i el va<br />
posar a tot volum, els alumnes cridaven<br />
<strong>de</strong> dolor i no van sentir res fins a l’hora <strong>de</strong>l<br />
pati.<br />
Un cop al pati, la majoria <strong>de</strong>ls alumnes<br />
van anar a la cafeteria. Tots <strong>de</strong>manaven<br />
bosses <strong>de</strong> patates i en Joan, el director, hi<br />
va anar corrents, les hi va prendre, i se les<br />
va menjar. Els alumnes estaven molt enfadats<br />
per aquell fet però no hi podien fer<br />
res perquè en Joan era la màxima autoritat<br />
<strong>de</strong> l’institut.<br />
Després <strong>de</strong>l pati tampoc va anar molt<br />
bé que diguem, el professor <strong>de</strong> matemàtiques<br />
en Lluís, es va <strong>de</strong>dicar a pintar les pa-<br />
26<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
texts guanyadors<br />
ri<strong>de</strong>s que sagnaven constantment pel seu<br />
camí. Després, es va apropar a la seva oïda<br />
per xiuxiuejar-li:<br />
-<strong>Ai</strong>xò és perquè t’ajudi a recordar el que<br />
ets <strong>de</strong> nou... -va dir mentre tornava a aixecar-se<br />
i l’observava amb diversió.<br />
Davant d’això, només va po<strong>de</strong>r mirar-se<br />
dificultosament les feri<strong>de</strong>s, comprovant<br />
que tenia marcat:<br />
NO MEREIXES RES MILLOR QUE AIXÒ,<br />
MONSTRE<br />
Després, els mirà amb por i dolor reflectits<br />
en la seva mirada, sense po<strong>de</strong>r<br />
moure cap part <strong>de</strong>l seu cos. Tot seguit, la<br />
seva tieta va agafar l’agulla i va començar<br />
a cosir-li sense cap mirament les feri<strong>de</strong>s,<br />
però no tancant-les totalment, fent que<br />
fins i tot sagnessin. La seva mare, per primera<br />
vegada en la seva vida, es va sentir<br />
molt culpable per allò, i per això, va pren-<br />
L’INSTITUT CAPGIRAT <strong>Mar</strong>ta also (1 eso)<br />
rets <strong>de</strong> la classe mentre cantava i ballava.<br />
Una hora més tard, en Pau el professor <strong>de</strong><br />
música, va agafar la flauta i va començar a<br />
tocar un cançó <strong>de</strong>safinada i els va dir que<br />
la repetissin, però els alumnes la van tocar<br />
afinada i en Pau els hi va posar un negatiu.<br />
Els alumnes, enfadats, se’n van anar a<br />
dinar a casa, però no van explicar res als<br />
pares perquè sabien que no els creurien.<br />
A la tarda tocava castellà, però el professor<br />
no va venir i tots els alumnes <strong>de</strong><br />
primer van avançar feina. Al cap d’un<br />
estona va venir en Joan perquè estava <strong>de</strong><br />
guàrdia, va agafar retoladors i es va posar<br />
a pintar les taules <strong>de</strong>ls alumnes. Després<br />
tocava català amb la Meritxell però, enlloc<br />
<strong>de</strong> fer classe es va <strong>de</strong>dicar a tirar papers<br />
per la finestra.<br />
Quan es van acabar les classes, els<br />
alumnes se’n van anar cap a casa pensant<br />
que l’en<strong>de</strong>mà seria un altre dia. Anaven<br />
passant els dies, les setmanes, els mesos,<br />
fins que un dia una noia <strong>de</strong> primer que<br />
es <strong>de</strong>ia <strong>Mar</strong>, va <strong>de</strong>cidir posar fi a aquella<br />
situació.<br />
Va organitzar moltes reunions d’alumnes<br />
i van arribar a la conclusió següent:<br />
organitzarien una revolta contra els professors.<br />
I així ho van fer, la setmana següent,<br />
van esperar que la Carme <strong>de</strong> consergeria<br />
obris la porta i van entrar amb<br />
tota la naturalitat <strong>de</strong>l món. Un cop van<br />
dre una <strong>de</strong>cisió.<br />
La seva tieta, en acabar, se’n va anar<br />
amb els altres, i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> burlar-se <strong>de</strong><br />
Mathew van sortir <strong>de</strong> l’habitació <strong>de</strong>ixantlo<br />
semi inconscient. Ell va intentar moure’s,<br />
però va notar que no podia i la visió va<br />
començar a tornar-se negra i a perdre la<br />
noció <strong>de</strong>l temps. Una llàgrima rebel se li<br />
va escapar <strong>de</strong> l’ ull esquerre.<br />
-Si us plau...que...això...acabi-la veu se li va<br />
trencar.<br />
Mentre <strong>de</strong>ixava anar un últim sospir<br />
i es sumia en la inconsciència, va po<strong>de</strong>r<br />
sentir feblement moltes sirenes que sonaven,<br />
i, al seu torn, els xiscles <strong>de</strong> la seva<br />
família. Després, abans <strong>de</strong> caure inconscient,<br />
la porta es va obrir <strong>de</strong> cop, i per ella,<br />
dotze siluetes amb placa <strong>de</strong> policia van<br />
entrar en l’habitació.<br />
Fi<br />
ser a les taules <strong>de</strong> ping-pong, van treure<br />
totes les pancartes, xiulets, etc. Quan els<br />
alumnes <strong>de</strong> segon, tercer i quart d’ESO els<br />
van veure es van unir a ells, en aquest institut<br />
ja no hi havia alumnes <strong>de</strong> batxillerat,<br />
perquè feia molt <strong>de</strong> temps que s’havien<br />
cansat <strong>de</strong>ls professors.<br />
En aquella revolta tot va funcionar<br />
<strong>de</strong> meravella fins que els professors es<br />
van unir als alumnes sense saber perquè<br />
protestaven. Els alumnes sense saber que<br />
fer van tornar a classe. Els hi tocava català<br />
amb la Carme, que a part <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-se<br />
a tirar papers per la finestra, els hi va dir<br />
que escrivissin una història o un poema<br />
per Sant Jordi.<br />
La <strong>Mar</strong> s’hi va voler apuntar perquè a<br />
ella li agradava molt escriure. Va pensar<br />
que podia escriure una història sobre el<br />
seu institut on els professors es comportessin<br />
com els alumnes i els alumnes es<br />
que<strong>de</strong>ssin bocabadats amb aquesta actitud.<br />
Aquestes històries <strong>de</strong>l concurs literari<br />
van ser exposa<strong>de</strong>s al taulell d’anuncis<br />
<strong>de</strong>l passadís <strong>de</strong> primer, a la vista <strong>de</strong> tots<br />
els alumnes. Aquests van veure reflectits<br />
el seu comportament diari amb l’actitud<br />
<strong>de</strong>ls professors en aquesta història i van<br />
<strong>de</strong>cidir fer un canvi radical perquè el seu<br />
institut no fos un institut capgirat i fos<br />
com hauria <strong>de</strong> ser, un institut normal.
texts guanyadors<br />
La carta <strong>de</strong> l adéu stephenie Clark<br />
<strong>Canet</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>, <strong>21</strong> <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 2009<br />
Estimat:<br />
Amb una mica <strong>de</strong> rancúnia i tristesa m’he <strong>de</strong>cidit a<br />
escriure’t aquestes paraules.<br />
Ben cert és que he <strong>de</strong> reconèixer que t’estimo, que t’he estimat<br />
sempre <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l moment en què et vaig conèixer, i que<br />
t’estimaré fins que algú altre ocupi el teu lloc en el meu cor.<br />
Em sap greu <strong>de</strong>cebre’t dient-te que jo no sóc la persona a<br />
qui estimes, per <strong>de</strong>sgràcia.Va haver un temps en què vaig<br />
creure que sí, que m’estimaves. Ara ho recordo i m’adono<br />
que no, que només era amistat recoberta <strong>de</strong> felicitat.<br />
Jo en canvi, sí que t’estimava, i no he <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> fer-ho.<br />
Podria arribar a dir que aquest sentiment ha crescut en els<br />
últims mesos.<br />
Doncs sí, encara avui, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> gairbé un any i mig<br />
d’haver-te conegut crec que estic completament enamorada <strong>de</strong><br />
tu, amb tots els tòpics i ximpleries que això significa.<br />
Recordo aquell estiu com a una cosa llunyana, però màgica.<br />
Quan les teves paraules d’amor m’omplien els pensaments<br />
d’il·lusió i felicitat. Quan tot era <strong>de</strong> color <strong>de</strong> rosa i l’única<br />
cosa que volíem era estar els dos junts. Ara sé que ho<br />
fingies, o almenys, que el teu amor no s’igualava al meu. És<br />
un record dolç i amarg a la vegada .Encara ara, en aquesta<br />
tarda ennuvolada d’hivern, espero, a que vinguis per darrere,<br />
m’agafis fort <strong>de</strong> la mà i em consolis, amb el teu somriure<br />
encantador i les teves dolces paraules, d’aquesta tristesa que<br />
m’envolta.<br />
És graciós veure com somio d’aquesta manera, sense cap<br />
esperança. Però aquests somnis mantenen viva la meva felicitat<br />
.Quantes han estat les nits que m’he adormit pensant<br />
en tu! I les vega<strong>de</strong>s que he <strong>de</strong>spertat agafant-te la mà? No<br />
ho sé. I les hores que m’he passat repassant una per una<br />
les escenes que he viscut amb tu? Sincerament, no ho podria<br />
dir.<br />
Tinc tots aquests moments guardats a la memòria sota clau<br />
i no els puc alliberar. És impossible esborrar tots els records<br />
que tinc <strong>de</strong> tu, per més que vulgui. M’has fet massa mal,<br />
però també m’has fet massa feliç.<br />
A vega<strong>de</strong>s em poso a buscar dins la<br />
memòria i trobo moments que feia temps<br />
que no els obria. Aquelles dues setmanes<br />
que vam passar separats, recor<strong>de</strong>s?<br />
Jo sí. Recordo com se’m van fer llargs<br />
aquells dies, sense escoltar la teva veu i<br />
sense po<strong>de</strong>r-te veure.<br />
Doncs sí, me’n recordo d’això i <strong>de</strong> moltes coses<br />
més. De coses que segurament tu vas pas- sar per<br />
alt i que jo, en canvi, les vaig recollir per guardar-les<br />
a la meva caixeta <strong>de</strong>ls records, i tancar-les<br />
per sempre més. Tan bé les vaig tancar que ara no<br />
les puc treure. Què he <strong>de</strong> fer per oblidar-me <strong>de</strong> tu? perquè<br />
tots aquests records puguin sortir <strong>de</strong> la caixa? És molt<br />
difícil oblidar una persona i no me n´he adonat fins ara.<br />
No crec en els miracles i no crec que et pugui oblidar així<br />
com així. De moment em toca esperar que una altra persona<br />
ocupi el lloc que tu estàs ocupant en el meu petit cor, que<br />
està ansiós perquè algun altre cor l’estimi. Ara, el lloc que<br />
jo vaig ocupar l’ocupa una altra persona. I espero que siguis<br />
feliç amb ella, i que la facis feliç, tant com em vas fer a mi.<br />
M’acomiado <strong>de</strong> tu <strong>de</strong>manant-te que no et preocupis per mi.<br />
Pot ser que aquestes paraules que pretenen ser d’amor no<br />
t’hagin afectat gens, o pot ser que t’hagin fet plorar. Sigui<br />
com sigui no vull que pateixis per mi<br />
És veritat que estic trista, i que ho estaré, perquè el meu<br />
<strong>de</strong>sig és tornar-te a tenir. Però sé que això és impossible i<br />
he d’aprendre a resignar-me.<br />
T’he donat la meva felicitat perquè la puguis gaudir, veientte<br />
content ja em conformo.<br />
M’encanta veure’t somriure.<br />
Teva<br />
‘<br />
P.D.: Has <strong>de</strong> saber que si algun dia <strong>de</strong>ixo d’estimar-te no<br />
t’oblidaré, sinó que, simplement, formaràs part d’un tros<br />
més petit <strong>de</strong>l meu cor, però no menys important.<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 2
2<br />
1a. Categoria POESIA<br />
1<br />
2<br />
Primavera<br />
Tic tac, tic tac,<br />
ara plou ara neva,<br />
ja és primavera.<br />
Venta tramontana,<br />
venta mistral,<br />
mentre a la muntanya,<br />
comença l’estrall.<br />
<strong>Ai</strong>gües embugi<strong>de</strong>s<br />
corrent avall,<br />
transparents com un mirall.<br />
Els ocells cantan,<br />
i a l’hivern espantan<br />
les flors blanques,<br />
a totes les branques.<br />
Hi han tantes,<br />
que a l’ambient li encanta.<br />
El vent s’enreda<br />
i l’aroma a primavera.<br />
Al sol a l’horitzó,<br />
ens canta una cançó,<br />
allargant la melodia<br />
cada dia.<br />
El cel rogenc,<br />
darrere l’atmosfera,<br />
ens envía temps enrere.<br />
Estel<br />
Estel <strong>de</strong>l meu cel<br />
tu m’ il·lumines,<br />
Jo et busco a la<br />
nit cada dia.<br />
Tu ets el meu<br />
àngel la meva alegria,<br />
et tinc al meu<br />
cor amb molta emoció.<br />
Et busco entre altres<br />
Però tu sempre estaràs<br />
al meu cor i, mai te’n<br />
aniràs.<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009<br />
FeT Per: eL SoL.<br />
Jo et vull per sempre<br />
per tota la vida<br />
tu estaràs al meu cor mai<br />
se’n oblidarà <strong>de</strong> tu.<br />
MireiA GArCÍA (1 eSo)<br />
SENSE TU<br />
Las meves llàgrimes afoguen el mar<br />
Tu ets el lloc en el que vull estar<br />
Se que és difícil d’explicar.<br />
Perseguint un d’aquest camí<br />
Em va portar fins a tu el <strong>de</strong>stí<br />
A veure quan arribes a mi.<br />
No paro <strong>de</strong> pensar en tu <strong>de</strong>s d’una habitació<br />
Es barallen per tu la meva ànima i la passió<br />
Pensa, reflexiona abans <strong>de</strong> fer una mala acció.<br />
Teves son las meves paraules<br />
Teus son els meus secrets<br />
Meu es el càstig d’allunyar-me més.<br />
Ets <strong>de</strong>licada com una rosa<br />
I tan fràgil com el cristall<br />
Comparem, soc un simple raspall.<br />
Tanco els ulls i veig una realitat<br />
Com la distancia que ens separa<br />
Entre tu i jo fes com el que espera.<br />
Gràcies per les teves 12 coses<br />
Gràcies per una historia <strong>de</strong> 2 tan meravellosa<br />
Estar sense tu em <strong>de</strong>strossa<br />
No vull que t’envegis<br />
Xiuxiuegem a la orella<br />
Algo com sempre estarem units<br />
M’és igual el que pensi <strong>de</strong> mi tot el meu voltant<br />
Tot es va quedar curt al intentar donar-te el meu amor<br />
I la veritat y ja no se si vull estar amb tu<br />
Guarda el comportament <strong>de</strong> els nens petits<br />
Com per el fet <strong>de</strong> treure-li una joguina<br />
En 5 segons val tenir-la<br />
Tinc una espina clavada<br />
Que s’esgota com la tinta<br />
No tot es tan bonic com t’ho pintan<br />
No es que el meu cor no s’hagi trencat<br />
Es que ja no es el mateix<br />
Jo volia pero em vas <strong>de</strong>ixar com un gat<br />
Els meus ulls estan secs ja no ploren<br />
Pero vull <strong>de</strong>ofegar-me <strong>de</strong> aquest pes que em controla<br />
Pot ser l’amor no existeix, perqu creiem en ell?<br />
Las promesses son metiras<br />
El silenci ens escolta<br />
La nostra vida es un contiua lluita<br />
3<br />
DÍDAC SAnTAMAriA (1eSo)
3a. Categoria POESIA<br />
RECORD DE SAL<br />
Cap onada<br />
Cap record<br />
L’espera <strong>de</strong> la mort.<br />
La teva ànima,<br />
Closca <strong>de</strong> caragola<br />
Esquerdada,<br />
Un dia va esta plena<br />
De sal i blaus llampants.<br />
Del mateix blau encès<br />
Que cremava les teves hores<br />
Voreta <strong>de</strong> la platja,<br />
Mentre la remor d’ones,<br />
Lentament i plàcida,<br />
Ens adormia.<br />
De la mateixa sal<br />
Que amb paciència<br />
I insistència d’ones<br />
Ha colpit aquestes roques,<br />
Plenes <strong>de</strong> fora<strong>de</strong>ts<br />
On s’amaguen els crancs<br />
Entre salabrors d’escuma<br />
I sons <strong>de</strong> cisterna.<br />
Sal i blaus llampants<br />
Forjaren l’ànima <strong>de</strong> mariner<br />
Que has portat<br />
Tota la teva vida.<br />
1<br />
Ara, tens la malaltia <strong>de</strong> la mar,<br />
La malaltia <strong>de</strong> l’oblit,<br />
Que s’ha empassat tota la blavor,<br />
Tota la sal,<br />
I també aquells amors adolescents<br />
D’humitat <strong>de</strong> fusta. Avui<br />
Ni tan sols reconeixeries aquella olor!<br />
No recor<strong>de</strong>s res, ni temps<br />
Que la tempesta et tombi la barca<br />
I provar el gust salat <strong>de</strong> la mort.<br />
Si fores conscient<br />
Et neguitejaria<br />
Recordar tot allò,<br />
Ni que fos per un moment...<br />
La memòria és el perfum <strong>de</strong> l’ànima diuen,<br />
I la teva ànima un dia<br />
Va esta plena <strong>de</strong> sal<br />
I blaus llampants.<br />
Quin contrast amb el blau tan apagat<br />
D’aquests llençols,<br />
On t’has ancorat<br />
Als batecs innecessaris que encara et que<strong>de</strong>n!<br />
Avui per dinar t’he fet brou,<br />
Encara notes el gust a sal?<br />
DAGnA, Un DiA MerAveLLóS.<br />
INSTANTS<br />
No hi ha paraules per <strong>de</strong>scriure<br />
el que em fas viure.<br />
Quedar-nos a mil·límetres <strong>de</strong> separació entre nosaltres,<br />
amb la punta <strong>de</strong>ls nas fred tocant la <strong>de</strong> l’altre.<br />
Ben a prop, sentint l’aire que respires fregant el meu cos.<br />
tu i jo, tan sols nosaltres dos.<br />
Que els teus porus <strong>de</strong> la pell són els meus<br />
que la teva sang corre per les meves venes al ritme <strong>de</strong> les passes <strong>de</strong>ls meus peus.<br />
Mirar-te als ulls, fixament<br />
mentre sento que viatjo, volant amb el vent.<br />
Sentir que un llamp com d’electricitat<br />
passa per la meva panxa <strong>de</strong> dalt a baix, <strong>de</strong> costat a costat.<br />
I poc a poc sentir que una força m’impulsa cap a tu,<br />
cap als teus llavis, cap als teus ulls.<br />
Sentir i incitar un petó sense arribar a fer-te’l,<br />
per morir-me <strong>de</strong> ganes fins a robar-te’l.<br />
Desitjar unir-me a tu, en una sola persona<br />
fusionar-nos com la lletra i la música, la cançó que sona.<br />
Veure’t somriure,<br />
i sentir unes ganes immenses <strong>de</strong> viure.<br />
Sentir-me trista, buida,<br />
i necessitar que tu em tornis la vida.<br />
Abraçar-nos fort, ben fort<br />
fins a notar-me protegida d’allò que pot trencar-me el cor.<br />
Miro a les estrelles<br />
i és com si fossis la que més brilla d’entre totes elles.<br />
Sento el tic tac <strong>de</strong>l rellotge<br />
i en realitat no m’importa.<br />
T’agafo la mà,<br />
i espero que el nostre camí no acabi <strong>de</strong>mà.<br />
Et miro i tremolo<br />
per imaginar que un dia em faltes, i <strong>de</strong>sprés moro.<br />
Escolto les teves paraules,<br />
i fins i tot entenc els teus silencis quan no em parles.<br />
Et penso i et rumio,<br />
i per si no en tens prou, també et somio.<br />
M’imagino que arriba la fi,<br />
i no sóc capaç <strong>de</strong> simular què se’n faria <strong>de</strong> mi.<br />
Intento explicar-te el que signifiques,<br />
i comparat amb tu res s’acosta, ni una mica.<br />
Et prometo el que és etern,<br />
tot i no ser capaç d’imaginar la continuïtat infinita <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>l temps.<br />
Et regalo el meu jo,<br />
perquè ho converteixis en el que et falti i fins i tot facis <strong>de</strong> mi el que no sóc.<br />
Pel que hem passat i el que ens queda per endavant,<br />
seguirem vivint, seguirem somiant.<br />
Perquè et vull i et necessito,<br />
com l’aire que respiro.<br />
I no m’atreveixo a posar-li al poema punt i final,<br />
perquè sigui en memòria o en vida, això és una història immortal.<br />
2<br />
nenA iMAnTADA<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009 29
I CONCURS DE FOTOGRAFIA<br />
Com ja vau veure en la propaganda <strong>de</strong>ixada per les classes<br />
i a l’institut, aquest trimestre hem organitzat el I Concurs<br />
<strong>de</strong> Fotografies. Hem <strong>de</strong> dir que pensàvem que no hi participaria<br />
gaire gent, però sorprenentment hem tingut bastants<br />
participants. I tot i que <strong>de</strong>cidir-nos per un guanyador ha estat<br />
molt difícil, al final ens hem <strong>de</strong>cantat per la fotografia <strong>de</strong>l violí,<br />
Andrea Munrabà<br />
Artur Lovaina<br />
Àfrica Alà<br />
Georgina<br />
feta per l’Andrea Munrabà, la nostra companya <strong>de</strong> 4t d’ESO. Felicitats,<br />
Andrea!<br />
Ens agradaria recordar-vos que a l’institut trobareu exposa<strong>de</strong>s<br />
les fotografies que més ens ha agradat a l’equip <strong>de</strong> redacció,<br />
per tal que vosaltres també po<strong>de</strong>u gaudir d’elles.<br />
HeLenA & HeLDA<br />
Ariadna
CONCURS DE DIBUIX<br />
Hem organitzat un Concurs <strong>de</strong> dibuix<br />
per conèixer els petits artistes d’aquest<br />
centre. Ens ha costat molt <strong>de</strong>cidir-nos<br />
pel dibuix guanyador, ja que el nivell<br />
era molt elevat. Tot i així, al final<br />
hem escollit el dibuix d’en Jerry Ruiz <strong>de</strong><br />
3rC. Moltes felicitats Jerry. Tens un gran<br />
talent!<br />
Recor<strong>de</strong>u que po<strong>de</strong>u trobar el dibuix<br />
guanyador i els finalistes, exposats a<br />
l’institut!
RACÓ DENÚNCIA<br />
L<br />
’equip <strong>de</strong> redacció, en aquesta edició, voldria <strong>de</strong>nunciar que<br />
les porteries <strong>de</strong>l pati estan en mal estat. Qui són els responsables?<br />
Com que això mai no ho podrem saber, només volem<br />
recomanar que quan ens les arreglin les cui<strong>de</strong>m entre tots, per-<br />
El primer canvi que s’ha fet ha estat al pati a les zones <strong>de</strong> les<br />
pistes. S’han aixecat uns murs <strong>de</strong> protecció per les plantes<br />
i se n’han tornat a plantar <strong>de</strong> noves. També han arreglat les<br />
porteries. El següent canvi ha estat a l’aula d’idiomes on s’han<br />
posat nous ordinadors, concretament, vint ordinadors comptant<br />
el <strong>de</strong>l professor. El <strong>de</strong>l professor consta d’un programa que fa<br />
que ell sàpiga en tot moment què està fent l’alumne/a, i per<br />
tant, no hi ha la possibilitat d’entrar en altres pàgines d’internet.<br />
Aquestes millores han servit per potenciar les llengües estrangeres,<br />
ja que s’usa per fer vi<strong>de</strong>o-conferències amb alumnes<br />
què l’institut som tots. I continuant amb el pati, també volem dir<br />
que el pati continua estant brut a l’hora d’esbarjo. Si us plau no<br />
siguem bruts, utilitzem les papereres!<br />
L’equip <strong>de</strong> redacció<br />
Canvis a l’institut<br />
d’altres països <strong>de</strong> parla anglesa. Aquest projecte ha costat uns<br />
20.000 euros.<br />
També està previst que totes les aules puguin tenir un equip<br />
multimèdia. <strong>Ai</strong>xò es farà al llarg d’aquest curs i sobretot el curs<br />
2009-2010.<br />
Un canvi que ja està engegat és que el curs vinent, amb la<br />
col·laboració <strong>de</strong>l Departament d’educació, l’institut, l’ajuntament<br />
i “Comediants”, s’impartirà una nova modalitat <strong>de</strong> batxillerat, la<br />
d’arts escèniques. I per últim, dir que ens han tornat a pinta les<br />
línies <strong>de</strong> joc <strong>de</strong>l pati. Aquí exposem fotografies <strong>de</strong>ls canvis:<br />
<strong>Ai</strong>...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. <strong>21</strong> - JUNY 2009