AUTO J. PIELLA, S.L. - Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles

Octubre-Desembre 2012 // Núm. 65 // ANy XVII
www.lacomi.org
La producció teatral del 50è aniversari:
“Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”
10 i 11 de novembre de 2012
al Teatre-Auditori de Can Palots
AUTO J. PIELLA, S.L.
C. Sant Eudald, 8
Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088
Fax 938 403 108
08420 CANOVELLES

Edita
Director
Sots-Directora
Publicitat
Col.laboradors
Disseny gràfic
Comissió sant antoni abat
toni Calderon
GLÒRIA Cot
imma lloret
roman marin
JoseP many
anna aguayo
XaVier alonso
marina Castellà
gemma duran
Pau garCía
eulàlia gisPert
teresa gomà
rosa grataCós
Jordi lloreda
isabel martos
anita miralles
mireia Plans
m.glÒria Puig
XaVier PuJadas
àngel sànChez
maria sánChez
anna fonoyet
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS
Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa
responsable del contingut dels articles, opinions o missatges
comercials inclosos en la revista.
sumari
Portada
Publicitat
Sumari
Editorial
Publicitat
La Comissió Informa
Publicitat
Calaix de sastre
Publicitat
Secció d’estudis de la comissió
Publicitat
Astronomia a l’abast
Publicitat
Espurnes d’una vida
Publicitat
Auca de la Comissió
Publicitat
Natura i bellesa
Meteorologia
Publicitat
Coses del camp
Publicitat
Notícies de Canovelles
Publicitat
Plantes
Publicitat
La cuina de l’àvia
Publicitat
Poesia de ma terra
Publicitat
Què en sabem de ... ?
Publicitat
10 Minuts per pensar
Publicitat
Fisioteràpia a l’abast
Publicitat
Canovellins pel món
Publicitat
Activitats de la Comissió
Agenda
Publicitat
1
2
3
4-5
6
7-13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26-27
28-30
31
32-34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48-49
50-51
52
53
54
55-56
Si deSitja donar a conèixer
el Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles
tel. publicitat: 93 846 41 56
apartat correuS 196 - 08420 canovelleS
comiSSioSantantoniabat@gmail.com
3

4
editorial
UN ESTIU PROFITÓS
Tot i que l’estiu és l’època de l’any
que afluixa l’activitat, enguany la
Comissió ha estat present i ha
organitzat algunes activitats prou
significatives.
L’estiu del 2012 ha estat singular
per diversos motius. El primer de
tots per l’estrena de la nova Junta
Directiva que va constituir-se el 7
de juliol, amb una flamant Laura
Ruiz que és la primera dona que
ha assumit aquest exigent càrrec.
La Laura és una dona nascuda
a Granollers, fa trenta anys, amb
una llarga trajectòria en el món
associatiu de la ciutat veïna i
que en els darrers anys ha estat
vinculada a Canovelles i també a
la Comissió, on ha desenvolupat
el càrrec de responsable de la
Barretina Jove –de la qual en
seguirà sent-. Ha demostrat,
en aquests anys a la Comissió,
la seva capacitat de lideratge,
amb capacitat de treball, plena
convicció en allò que defensa i
coneixement del món associatiu.
La Laura no està sola i dirigeix
una Junta que lliga la joventut i
l’experiència dels seus membres.
Malgrat fa molt poc temps que
funciona i caldrà donar-los temps,
la Junta ja ha manifestat la
voluntat de continuïtat del projecte
i l’estructura de funcionament
heretada de l’anterior equip
directiu.
Ara cal posar noms a tota la nostra
estructura interna, que seguirà
fonamentant-se en les activitats
Genuïnes o tradicionals i les
Activitats culturals o seccions,
posem-hi noms a cadascuna:
Marta Coll, nova vicepresidenta i
encarregada de la secció teatral
amb els tres grups: L’Aplec,
Cumunolimbus i l’Aplec Júnior.
Judit Coll, secretària i responsable
de la Colla de Gitanes.
Pere Julià, tresorer.
Sunsion Ayats, segueix com a
sots-secretària i seguirà duent les
Relacions Ciutadanes i la nostra
participació en els actes de l’Aplec.
Jordi Rubio, vocal i cap de la Diada
de Sant Antoni i de la Carnada de
Germanor.
Maria Guirado, vocal, s’encarregarà
de la Festa de Primavera.
Eduard Morera, vocal i conduirà els
Pastorets de Canovelles.
Xavier Alonso, vocal i continua
com a coordinador del Centre
Excursionista, a banda d’assumir

la responsabilitat de la secció
d’Estudis i l’organització de la
Castanyada.
Toni Calderon, vocal i continuarà
amb la revista “Gent de
Canovelles”, publicitat,
noves tecnologies i relacions
institucionals.
Com podeu observar, aquesta és
una Junta paritària, que respecte
l’equilibri entre dones i homes.
Aquestes són les deu persones
que han de conduir-nos en aquest
futur proper i crear les bases d’una
Comissió jove i més forta.
Entre Festes Majors,
la Junta Directiva s’ha constituït
Ara, en aquests propers mesos, el
que toca és que cada responsable
de secció o projecte lideri amb
eficiència i motivació els seus
respectius equips. Aquest és l’únic
secret d’èxit que té la nostra Entitat
i cal preservar els nostres actius de
la millor manera possible.
Tot això es concreta amb fets i
com a primer objectiu es fixa la
continuïtat del programa especial
del 50è aniversari i les activitats
que resten per tancar aquest
editorial
exercici històric per a la Comissió.
El segon motiu pel qual ha estat
singular aquest estiu 2012 ha
estat la participació en la nostra
Festa Major, amb dos grans
esdeveniments que formen part del
programa de celebració del 50è
aniversari: el Pregó i el Concert de
Festa Major, amb la participació
estel·lar del grup la Gossa Sorda.
En la secció la Comissió informa us
donarem més detalls d’aquestes i
altres actuacions de la Festa Major.
El tercer fet singular ha estat la
participació de la Colla de Gitanes,
al pregó de la Festa Major de
Granollers (30/8/12). Un altre motiu
que demostra que la nostra Entitat
ultrapassa els llindars del nostre
poble i, fins i tot, des de la capital
de la Comarca es demanen els
nostres serveis.
Aquests tres motius que us hem
comentat, són les primeres passes
d’una nova Junta que amb il·lusió
mira el futur; tot i que no podem
oblidar el context social, econòmic
i polític que ens envolta i que fa
pensar que ben aviat, el conjunt del
País, haurà de prendre decisions
transcendentals per Catalunya.
En aquesta tessitura la Comissió
hi serà i no defugirà la seva
responsabilitat social.
5

El Concert del 50è aniversari, una activitat negociada durant 9 mesos, va omplir la plaça Margarida
Xirgu.
La Participació a les Festes Majors de Canovelles i Granollers; tot això mentre la nova Junta Directiva
ha pres possessió dels seus càrrecs. Un estiu diferent!
Activitat Data
Travessa Ulldeter-Núria-Queralbs 8 de juliol
Torneig de la Botifarra amiga 14 de juliol
Fot-li al pedal 15 de juliol
Festa Major de Canovelles 19 al 23 de juliol
Concert de Festa Major del 50è aniversari 21 de juliol
Ballada de Gitanes. “Pregó de la Festa Major de Granollers” 30 d’agost
Ofrena Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre
Ball de Gitanes ”Diada Nacional de Catalunya” 11 de setembre
Assaig grup de teatre Cumulonimbus Setembre
Assaig grup de teatre l’Aplec Setembre
Assaig els Pastorets de Canovelles Setembre
En un any tan dens, és habitual que
l’espai destinat a la crònica de la
Comissió no sigui suficient per poder
explicar-ho tot i cal iniciar els articles
amb activitats que no corresponen
al trimestre vigent. Per començar us
parlarem de la FESTA de PRIMAVERA,
la travessa CASTELLAR de N’HUG-
CAMPDEVÀNOL, la 32a TROBADA de
COLLES de GITANES a MONTSERRAT
i la BAIXADA de la FLAMA del
CANIGÓ.
Anem per feina. La FESTA de
PRIMAVERA ens va dur a PORT
AVENTURA. El diumenge 20 de maig,
un grup de 26 socis vam gaudir d’un dia
la Comissió informa
Fa un any estàvem preparant el programa del 50è aniversari i aquest estiu ja hem viscut
moltes emocions desenvolupant-lo; però encara no s’ha acabat...
ple d’aventura i emocions. La pluja va
amenaçar la jornada, però no va entorpir
el gaudiment de les atraccions d’aquest
parc temàtic. Aquesta era segona
vegada que la Comissió visitava el parc i
els joves i grans van xalar d’allò més.
7

8
la Comissió informa
El diumenge 27 de maig, la
Travessa CASTELLAR de n’HUG-
CAMPDEVÀNOL, per segon any
consecutiu va celebrar-se. Aquesta és
una proposta del Centre Excursionista
que barreja l’esforç marxador i el
final gastronòmic. A més, en l’edició
d’enguany es va celebrar el 10è
aniversari del Centre.
Coincidint amb la proposta del Centre
Excursionista, la nostra Colla de
Gitanes, per tercera ocasió, va ballar
amb les altres colles del Vallès a
Montserrat. La 32a edició de la trobada
de les colles de gitanes del Vallès va
celebrar-se a Montserrat. Totes les
colles de la nostra secció van ser-hi
presents.
I la darrera proposta pendent de l’edició
anterior va ser una de les activitats del
calendari especial del 50è aniversari: la
BAIXADA de la FLAMA del CANIGÓ,
que es va fer el 22 de juny.
Ja l’any 2008, pel Mil·lenari de
Canovelles, vam poder gaudir de
l’experiència de pujar al cim sagrat dels
catalans i enguany vam experimentar
l’encesa de les llànties, a la mitja nit del
dia 23. L’espera, dalt del cim de la Pica
del Canigó, va ser freda amb molt vent
lateral que aguditzava la sensació de
Foto: Montserrat Pocurull

fredor, però estoicament uns quants
membres de l’expedició vam esperar
l’arribada de la Flama i el repartiment
a tots els presents. Una experiència
francament emotiva!
A les dues de la matinada del 23,
orgullosos de dur la flama dins la llàntia,
vam arribar al refugi dels Cortalets i
poca estona després vam iniciar la
tornada a Canovelles, on sobre les nou
del matí, vam dipositar la Flama dins
l’església de Sant Fèlix.
Al vespre unes quaranta persones
vam assistir al lliurament de la Flama
als representants del nostre poble
i en comitiva vam anar al terreny
Foto: Montserrat Pocurull
la Comissió informa
on membres de la Comissió havien
preparant la foguera de Sant Joan. A les
deu del vespre es procedí a l’encesa i es
va donar per finida una activitat pròpia
de la nit més llarga de l’any, la nit de
Sant Joan.
A partir d’ara passo a relatar les
activitats d’aquest estiu. Un estiu en el
qual la nostra Entitat ha aconseguit una
de les fites d’aquest 50è aniversari: la
renovació de la Junta Directiva.
El Centre Excursionista, el diumenge 8
de juliol, va programar la darrera marxa
del curs: la TRAVESSA ULLDETER-
NÚRIA-QUERALBS. Aquesta és una
de les propostes d’alta muntanya més
intenses de les que es poden fer al
Pirineu Oriental. És una marxa exigent
que té com a objectiu gaudir dels cims
més elevats de les valls de Camprodon i
Ribes, tot passant per la Vall de Núria.
La Travessa va anar molt bé i molt
ajustada a l’horari previst. Els 56
participants van gaudir d’uns cims que
ja començaven a albirar la sequera
estiuenca.
9

10
la Comissió informa
Fotos: Flor Sánchez
En aquest punt ja hem de narrar les
propostes de la Comissió per a la
celebració de la FESTA MAJOR DE
CANOVELLES 2012.
El diumenge 15 de juliol, la Barretina
Jove van organitzar la 2a edició de
FOT-LI AL PEDAL, amb la participació
de 17 ciclistes. Una participació minsa
si la comparem amb la de l’any passat;
però amb una organització impecable.
El divendres 20 de juliol, la nostra Entitat
va ser l’encarregada de fer el PREGÓ
de la FESTA MAJOR. Vam estar
convidats pel nostre ajuntament pel fet
de celebrar els 50 anys.
En aquest Pregó vam jugar amb la
representació teatral i la lectura d’un text
que va repassar els orígens de la festa
més gran d’aquesta vila i la crida a la
restitució de les dates originàries que
han de coincidir amb el primer dissabte
d’agost, per tal de celebrar la diada del
Patró de Canovelles: Sant Fèlix.
Tot aprofitant el canvi dels membres de
la Junta Directiva, el Pregó el vam fer
els antics i els nous, per tal que tots els
presents a Can Carrencà ens veiessin.
La presentació va anar a càrrec de dos
avis que recordàvem les festes majors
del segle passat i, abans de la lectura
del pregó, la resta de companys van
recordar tot allò de bo que té el nostre
poble i la nostra estimada Comissió.
Can Carrencà estava ple de gom a
gom i la Comissió va poder expressar
quins sentiments tenim sobre la nostra
Festa més gran. UN PREGÓ AMB
ESTRELLA!
El dissabte 21 de juliol, va ser un

dia extenuant, pel matí el VERMUT
SOLIDARI va presentar-se amb un nou
format que incorporava una TÒMBOLA
SOLIDÀRIA. La Comissió va presentar
un plat senzill però força apreciat pels
comensals: la torradeta amb sobrassada
i formatge.
Per a nosaltres, aquesta activitat és una
de les millors de la Festa Major, ja que
conbina la participació del moviment
associatiu i la solidaritat, que en aquests
moments es fa molt necessària.
Aquesta va ser l’activitat del matí,
però mentre uns quants preparàvem
el vermut, la Barretina Jove estava
preparant una activitat que ha costat
nou mesos de treball, negociació i
imaginació econòmica, per poder fer-la
realitat.
Gran dissabte de Festa Major! El dia 21
de juliol els que hi vam estar implicats i
el públic assistent, el recordarem com el
dia en el qual la Comissió provava una
nova experiència: un macro concert. El
cartell era força interessant
Un programa amb tres tipus de música
i amb un grup principal: LA GOSSA
SORDA que és un grup musical de
Pego (Marina Alta, País Valencià). La
seva música té ritmes de rock, punk i
ska, entre altres. Les seves lletres en
valencià són de caire independentista i
revolucionari.
El grup que obrí el concert fou Los
AMANTES de tu HERMANA i el
tancà la BARRETINA SOUND
SYSTEM.
El concert va iniciar-se a 2/4 de dotze de
la nit i va acabar just al repic de les cinc
de la matinada i a fe de Déu que hagués
la Comissió informa
11

12
la Comissió informa
pogut perllongar-se unes quantes hores
més, ja que el nombrós públic assistent
desitjava més música i gresca.
L’ambient, durant la tota la nit, va ser
cívic i molt festiu; cosa aquesta que ens
alegra d’allò més, ja que durant tota la
nit van passar pel concert un total de
800 persones.
Els tres grups, amb la seva música
pròpia i diferent, van fer xalar a tots els
presents, però des del meu punt de
vista vull tenir un record i un elogi molt
especial per la Barretina Sound System
liderada per en Roger Santaeugènia que
va treballar d’allò més durant tota la nit.
El Concert del 50è aniversari va ser tot
un esdeveniment i un èxit per a tots
els companys de la Barretina Jove i els
amics dels Blaus de Granollers, que van
treballar d’allò més durant tota la nit.
A més, aquest concert s’afegeix a totes
les activitats del calendari especial
d’aquest 50è aniversari de la Comissió.
L’aturada estiuenca va trencar-la la Colla
de Gitanes que va estar convidada
al PREGÓ de la FESTA MAJOR de
GRANOLLERS, del dijous 30 d’agost.
Convidats per la Colla dels Blaus,
els nostres balladors van ser els
encarregats de fer la ballada prèvia a
la sortida de la pregonera de la Festa
Major. Una experiència molt interessant,
ja que aquesta ha estat la primera
vegada que la nostra Entitat ha actuat
a Granollers i, a més, en l’acte més
important de la seva Festa més gran.

Els nostres balladors, després de ballar
“el pas de Rubí” van fer el passadís
d’honor de la pubilla pregonera.
I ja per acabar el relat d’aquest estiu,
cal fer esment de la DIADA NACIONAL
de CATALUNYA, que puntualment va
arribar l’11 de setembre a Canovelles.
El format va estar l’habitual: Camí de
paraules, amb lectura de poemes a
càrrec dels alumnes dels Cursos de
Català per a Adults de Canovelles, amb
la Comissió informa
la participació de la nostra companya i
sòcia Anna Aguayo.
Després el discurs institucional del
nostre Alcalde, l’ofrena de les Entitats i,
per part nostre, la tradicional ballada de
gitanes.
Els primers van ser els més petits, que
van oferir-nos el seu repertori amb
quatre peces clàssiques.
Després els grans van tornar a oferirnos
una peça ja tradicional a la Diada:
el ball de cintes amb la particularitat
que es teixeix la senyera, tot ballant un
reguitzell de fragments de sardanes
tradicionals.
I per acabar la nostra actuació, la ja
tradicional Sardana popular, que en
aquesta ocasió va fer petita la plaça i
ha esdevingut la més gran que en els
darrers anys s’ha ballat a casa nostra.
13
Toni Calderon

Agafava d’una revolada la vella i bruta
cadira de boga amb una mà i la galleda
abonyegada de tant picar a terra amb l’altra,
i s’asseia davant l’animal. S’havia llevat a
les sis del matí, tant si era hivern com si era
estiu, tant si feia fred com si no en feia, tant
si es trobava bé com si es ressentia d’algun
mal. Mai no s’havia planyut. Era un escarràs
de feina. Al vespre, abans no es pongués
el sol, tornaria a asseure’s davant una vaca
primer, i després una altra i una altra.
La sentia sortir del “quarto” , puntualment.
No li havia calgut cap rellotge despertador.
A poc a poc, per no fer soroll, havia baixat
del llit i s’havia vestit a les fosques, per no
despertar l’home que dormia al seu costat
i que ho continuaria fent per una llarga
estona. Ja amb aquell vestit fosc, el davantal
de quadres blancs i negres, i a l’hivern la
valona a l’esquena, baixava les escales i es
plantava a la cuina. S’asseia a l’escó, prop
de la llar de foc, i canviava les espardenyes
atrotinades per uns esclops plens de palla,
que la resguardaven del fred, a l’hivern, i
dels fems escampats per terra, sempre.
Abans, però, obria la nevera de gel i buscava
amb afany les sobres del dia anterior. Dona
de vida com era, tant li feia un parell de
sardines cuites a la brasa per sopar com un
tros de costella fregida de l’hora de dinar.
Amb un rosegó de pa, un trago de vi i un bon
got d’aigua, agafava forces per començar el
dia. Ella, que en remenava tanta, no en bevia
gens, de llet. Deia que li feia fàstic!
Treia la balda de ferro, obria la porta amb
una clau llarga, mig rovellada, i l’empenyia
amb el seu cos, molt gros, primer un
batent, després l’altre. Caminava deu o
dotze metres, no més, i ja sentia l’esbufec
de la que tenia més a prop i la respiració
continguda de la de més enllà. Entrava a
la quadra, s’asseia a la cadira, al costat
de la panxa de l’animal i, amb les mans
segurament clivellades, començava a munyir
la primera vaca prement-li la mamella, ara
CalaiX de sastre
IAIA...
15
una, ara l’altra, fins a l’última gota. Aquell
gest, aquell fer anar mans i dits els tinc
encara presents en mi. No sé per quina raó,
veure la vaca quieta, dreta, sense remugar,
deixant-se fer, em provocava un cert
malestar i un sentiment de tendresa envers
aquell animal indefens. La galleda s’anava
omplint i, quan faltaven tres dits perquè fos
curulla del tot, l’abocava al pot de la llet .
El pare, el seu fill mitjà, era l’encarregat de
dur aquells pots de vint litres a la carretera,
on passava el camió de la llet, que se’ls
enduia cap a Barcelona, primer, i cap a una
fàbrica de Parets, uns anys després. Quan
era més jove i fort, de petita, de molt petita,
el recordo caminet avall amb un pot a cada
mà, amb el pas lleuger, que no era el cas de
fer esperar l’amo del camió i el camàlic. Un
cop al mes, l’avi agafava el tren i s’arribava
fins a la plaça de Catalunya de Barcelona i
anava a cobrar la llet. Tornava amb un sobre
a la butxaca de l’armilla renegant perquè la
hi havien pagada uns cèntims menys que la
darrera vegada.
Quan les vaques ja eren munyides, l’àvia
mateix els donava verd i naps, i procurava
que no els faltés aigua. Aleshores arribava
segurament la feina més dura de totes:
netejar les corts i aconduir tots aquells
excrements en el lloc adient perquè quan
calgués servissin d’adob de la terra del
voltant. Mare i fill, àvia i pare, abandonaven
per una estona la feina i s’escalfaven una
mica de vianda i un tall, i agafaven forces per
continuar la jornada.
Ells, ells dos, com tants d’altres n’hi van
arribar a deixar molta de suor en aquells
camps, en aquelles quadres. Ahir i avui fills
i néts hem canviat aquelles mans rústegues
i aquelles esquenes ajupides que omplien la
galleda de la llet, pel llibre de llatí, i la quadra
de les vaques, per l’aula d’estudi. Nostàlgia...
.
Eulàlia Gispert

“La dona per natura és piadosa, amorosa,
vergonyosa i graciosa. La dona és la vida de
l’home, que sense dona els homes no poden
trobar el benestar en aquesta vida.
La dona és refugi assenyalat. Per natura
desitja infantar, i amb gran inclinació.”
Lo libre de les dones, Francesc Eiximenis (1388)
Francesc Eiximenis va ser una de les
poques personalitats que va defensar
mínimament el paper de les dones
en la societat. Un parell de segles
més tard, Fra Luis de León defensava
únicament el paper reproductor
d’aquestes i l’obligatorietat del marit a
mantenir-les a casa i dur-les a missa.
D’aquesta manera s’aconseguia
l’objectiu primordial per al manteniment
de la societat del moment -i que s’ha
allargat fins que ha pogut-: la dona era
seCCió d’estudis de la Comissió
EL DEBAT SOBRE LA HISTÒRIA DE LES DONES
l’educadora dels fills, la transmissora
del model social; per tant ella havia
de ser controlada per tal de no
transmetre una dinàmica diferent en el
desenvolupament social, on posés en
perill el domini masculí i religiós.
Amb l’arribada del feminisme del segle
XX l’oberturisme respecte la posició
de les dones a la societat s’ha anat
eixamplant fins arribar als nostres dies.
Quan va ser oportú, també va donar-se
a la universitat, més concretament a les
Facultats de Lletres on s’imparteixen
assignatures tipus: Arqueologia de
les Dones, Història de les Dones a
l’Antigüitat, Dones a l’Edat Mitjana, entre
d’altres.
La qüestió és, fins a quin punt és
coherent l’existència d’aquestes
assignatures? El que es demana és
una igualtat en el tracte i l’estudi dels
gèneres, no una separació -ves per
on, això ho és-. Però per altra banda,
a les assignatures on s’imparteix el
model social de cada època, no se’ns
parla mai del paper que hi tenien les
dones -només el dels homes-, per tant,
és del tot comprensible i necessari el
manteniment d’aquestes assignatures
específiques. Això ens duu a concloure
que, és fàcil caure en la idea que la
igualtat entre gèneres està pràcticament
resolta, però que encara ens podem
trobar amb referents socials, com la
universitat, on encara no s’hi ha trobat
una ensenyança comuna i igualitària.
Només és una petita reflexió, però que
pot extrapolar-se a d’altres situacions
actuals on les diferències entre gèneres
passen desapercebudes, però hi són.
seccioestudis.lacomi@gmail.com
17
Marina Castellà

Entre els planetes visibles a la tardor tenim
que Venus serà visible poc abans de l’alba
al Est - Sud-est, amb una magnitud de -4,0.
Mart, visible al fer-se fosc cap el sud-oest.
Saturn, a l’octubre el podrem veure poc
després de la posta del sol proper a l’horitzó
Oest – Sud-oest, al novembre reapareix de
matinada cap l’horitzó Est – Sud-est, proper
a venus, i al desembre visible en la part final
de la nit per l’horitzó Est – Sud-est.
Júpiter, visible tota la nit a cap el est - nordest,
arriba a la seva oposició la nit del 2 al 3
de desembre, per lo que serà visible tota la
nit amb la seva màxima brillantor de l’any,
una magnitud de -2,8. Es trobarà a 609
milions de Km de la terra.
Pluges de meteorits: El mes d’octubre
tindrem les Orionides, amb la seva màxima
el dia 21 d’octubre. El dia 17 de novembre
tindrem la màxima activitat de les Leònides.
El 13 de desembre tindrem la major activitat
de les Geminides.
Eclipsis: Entre els dies 13 i 14 de novembre
hi haurà un eclipsi total de sol visible al nord
d’Austràlia i zones del pacífic sud. I com a
parcial a Oceania, Antàrtida i el sud de sudamerica.
El dia 21 de desembre a les 11h11m TU, el
sol arriba al solstici de desembre , situat a la
constel·lació de sagitari, d’aquesta manera
comença l’hivern a l’hemisferi nord i l’estiu
en el sud.
I per acabar el comentari de la llum del
trimestre passat, podem dir, que durant el
s.XX, els avenços tecnològics permeten
astronomia a l’abast 19
LES NITS DE LA TARDOR
un gran desenvolupament de l’astronomia
observacional. Es construeixen telescopis
més grans i potents, dotats de tot tipus
d’instruments per l’anàlisi de la llum rebuda.
L’ús de la fotografia, de la fotometria, de
l’espectroscòpia i de tècniques de detecció
electrònica, han contribuït d’una manera
decisiva al coneixement de l’univers. La
possibilitat d’estudiar els objectes celestes
a longituds d’ona diferents de la llum visible,
com ara les ones de ràdio, ha permès el
desenvolupament de la radioastronomia.
El llançament de satèl·lits artificials i
sondes espacials, des del 1957, ha permès
descobrir com és l’univers vist en regions
de l’espectre electromagnètic invisibles des
de la superfície terrestre, l’infraroig, els raigs
X o els raigs gamma i finalment el telescopi
espacial Hubble, observant en el visible,
però més enllà de l’atmosfera terrestre, ens
sorprèn cada dia amb noves i espectaculars
imatges que no deixen d’obrir fascinants
perspectives en el coneixement de l’univers.
La radiació captada pels telescopis
i concentrada en el seu pla focal es
registra i analitza mitjançant instruments.
Normalment un telescopi esta equipat amb
diversos instruments intercanviables. Tot
instrument compta amb una peça central,
el detector, o dispositiu encarregat de
convertir la llum en un senyal químic o
electrònic. Actualment, quasi no s’utilitza
l’ull humà com a instrument postfocus per
l’anàlisi de la radiació, sinó que es recorre
a altres dispositius equipats amb detectors
menys subjectius i més sensibles, com les
càmeres CCD, espectrògrafs, el fotòmetre
fotoelèctric, etc.
Jordi Lloreda

Creure en la política el dia que aquesta
sigui diferent del que he viscut al llarg de
la vida.
Si! creure en la política:
Quan la veritat del que es pensa passi a
ésser primordial per assolir un càrrec o
administrar l’economia del país.
Quant el poder de tots el estaments
esdevingui servidor del poble.
Quant els alts càrrecs laics i religiosos
abandonin l’arrogància per la senzillesa.
Quant posar-se el lloc dels febles
indefensos sigui un bé comú i prodigarse
generosament sense esperar
recompensa.
Quant el “no siguis polític” no sigui
precedent de mentider.
Quant democràcia deixi d’ésser
una paraula per esdevindre una
realitat, acceptant amb humilitat els
errors i gaudint dels encerts de la feina
ben feta.
Quan es pugui gaudir d’una Catalunya
unida en els moments claus, fent front
per assolir el que escasseja a la terra
catalana.
Som una raça de voluntat increïble, forts
i valents davant les dificultats. La terra,
l’aixada, les espardenyes, el sarró i el
esPurnes d’una Vida
CREURE EN LA POLÍTICA
bastó, elements que han aixecat el país.
Hem sorgit de les cendres amb el cap
dret i la camisa suada, el camp llaurat i
la sembra acabada.
El meu pare em deia que els catalans no
som politics, no hi entenem en política,
el treball ens ocupa les hores, no ens
queda temps per res més. Ara crec que
diria que s’ha tergiversat.
La nostra senyera de ratlles
vermelles embla d’esforç, groga com el
sol ixent que mai mort.
Hem estat solidaris fins a dir prou. Els
que no ho creuen, que vinguin, que
trepitgin nostra terra, desprès d’haver
menjat pa amb tomàquet i begut el vi
amb porró, parlin del que han vist, no
del que els fan dir sense saber-ne de la
missa la meitat.
Catalunya no es mereix ser
menyspreada, ni el nom d’insolidària.
Però tampoc la divisió entre nosaltres,
que llaurem en diferents direccions
sense acabar la feina començada per no
amainar l’ego partidista, l’ego de la raó
absoluta.
Tant de bo! l’11 de setembre es
pugui celebrar en pau sense aldarulls.
Manifestació serena, ferma, convincent.,
Imatge d’unitat, imatge del seny català.
Començaré a creure en la política?
21
M. Glòria Puig

auCa de la Comissió sant antoni abat
ETAPA DE RENAIXENÇA-EXPANSIÓ (1981-2012)
23
Text: Àngel Sànchez i Il·lustracions: Xavier Alonso

natura i bellesa
EL ZINC, IMPRESCINDIBLE PER A LA VIDA
Qualitats
Vital per a la síntesis de les proteïnes,
reforça el sistema immune, col·labora
en la producció d’hormones, millora la
memòria, prevé l’Alzheimer i la demència
senil, és un antioxidant natural,
important pel creixement de les ungles
i dels cabells, molt útil en casos d’acne,
al·lèrgies, alopècia, anorexia, cataractes,
cistitis, diabetis, afeccions hepàtiques
o renals, eccemes, osteoporosis,
psoriasis, i altres.
On el podem trobar?
Carn (vedella, porc, be i aus), fetge i
ronyons de vedella, peix i marisc, groc
de l’ou, productes làctics.
Que pot produir la seva carència?
Alteracions sistema nerviós, anèmia,
baixa tolerància a la glucosa, debilitat
muscular, poca producció d’insulina,
lesions oculars, sequedat ulls, sensació
de fatiga, trastorns de la menstruació...
Evitar la seva carència
El requeriment diari es situa de 2 a
13mg, varia segons l’edat i l’estat de la
persona.
A tenir en compte
Una ingesta excessiva de zinc produeix
intoxicacions que afecten els ronyons,
el sistema immunologia i els nivells de
colesterol HDL a la sang. Consulteu el
metge o el farmacèutic.
Font: Extracte “El zinc / Vivir Mejor” Glòria Cot
25

26
meteorologia
ESTIU de NITS TROPICALS i SEQUERA
Estiu ‘12 3r trimestre –juliol, agost i setembre-
Tres onades de calor ens han afectat durant aquest estiu, la més important de les
quals va ser la que ens va afectar entre el 17 i el 23 d’agost.
Cal destacar l’increment de les nits tropicals, durant l’agost, en les quals molts persones
vam patir insomni.
La pluja ha estat escadussera i només hem tingut 5 dies de pluja, amb un màxim el
dia 29 de setembre, amb 68 mm.
JULIOL SEC (13 mm),
AMB TEMPERATURES NORMALS
(-0,40 ºC)
Vam començar el mes amb 13 mm de
pluja i res més durant tot el juliol.
Un altre tret destacat del mes de juliol ha
estat l’episodi de calor que va afectarnos
entre els dies 17 i 19 de juliol.
Aquesta calorada va estar provocada
per l’entrada d’una massa d’aire molt
càlida procedent del nord del continent
africà. A més, els vents lleugerament
aponentats que van bufar en superfície
Migdia d’agost
emborratxa més que el most
van provocar una humitat molt baixa a
gran part del país. Tot i això el balanç
final ha estat d’un grau inferior a la
mitjana.
AGOST SEC (28 mm) i AMB
TEMPERATURES CÀLIDES (+1,58 ºC))
Des de l’extraordinari 2003, aquest
agost ha estat el més calorós sobretot
pel que respecte a les nits, amb 7
temperatures superiors als 20 ºC.
La primera quinzena ha estat gairebé
normal i la situació extraordinària es
va produir durant la segona quinzena
amb un increment de tres graus en les
temperatures diürnes.
Meteorològicament, el mes d’agost ha
vingut marcat per unes intrusions d’aire
d’origen saharià que, juntament amb
una subsidència en superfície resultat
d’un centre d’altes pressions amb
presència a tots els nivells atmosfèrics
han provocat una temperatura molt alta
durant gran part del mes.
D’aquesta manera, al llarg de l’agost
d’enguany s’han registrat dos episodis
de calor, el primer entre els dies 9 i 11,
mentre que el segon va afectar-nos del
dia 17 al 23; aquesta va ser l’onada de
calor més potent d’enguany i on vam
assolir la temperatura màxima més
elevada amb 38 ºC.
SETEMBRE SEC (69 mm) i
TEMPERATURES CÀLIDES (+0,54 ºC)
L’arribada de la tardor va coincidir amb
la formació d’una gran pertorbació
ubicada a la latitud de les illes
Britàniques, que va anar enviant
sistemes frontals sobre el Principat entre
els dies 23 i 30. Les precipitacions van
ser molt abundants al llarg del dia 29 (68
mm) i cal recordar que des del 2 d’abril
del 2007, a Canovelles no plovia tant en
un sol jorn.

meteorologia
Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon
27

“La gent que pren molta llet té la possibilitat
de viure més temps”
La llet actua, entre altres, contra les malalties
cardiovasculars i alguns càncers.
Amb la conferència “La llet és molt sana...
des de sempre”, Sergi Calsamiglia,
catedràtic en Producció Animal i professor
a la Facultat de Veterinària de la Universitat
Autònoma de Barcelona, ha recorregut el
país per explicar els beneficis nutricionals i
saludables de la llet.
Per què s’ha deixat de prendre llet en
la societat occidental? Quins són els
motius?
Crec que en són dos. El primer és una
tendència a pensar que la llet és menys
sana, començant proba blement pel greix, i el
fet que ens ho repeteixin moltes vegades, fa
que ens ho haguem cregut. És un error. Hi ha
també un altre factor colateral i és l’impacte
que té el màrqueting en altres aliments. La
llet mai tin drà un gran màrqueting perquè és
un producte de primera necessitat, barat,
que no té un marge econòmic per fer grans
campanyes de màrque ting. És difícil que
algú faci una gran campanya publicitària
d’una llet normal. En canvi, sí que en veurem
de llets especials (llet amb extra de calci,
amb omega 3), un producte més car, amb
més marge comercial i les empreses poden
destinar uns cèn tims de cada ampolla al
màrqueting. Però no veurem màrqueting
de llet que digui “Beu llet”, perquè és un
producte molt senzill, com tampoc hi ha
publicitat sobre el pa, els ous, que també
són productes de primera necessitat. Això
vol dir que els altres aliments que tenen
màrqueting ens els creiem.
Sempre hem parlat de llet sen cera, i les
altres?
La major part dels estudis s’han fet amb llet
sencera. El que podem concloure és que la
Coses del CamP
LA LLET
llet sencera té aquest efecte protector contra
les malalties cardiovasculars. Quan es treu
el greix, el calci continua sent, tant en la
llet desnatada com en la semidesnatada.
Però hi ha alguns factors importants per a
la salut que són en el greix –que suposem
que és dolent per a la salut, tot i que en tinc
els meus dubtes– i és que quan deixem
de prendre el greix, deixem de prendre
les vitamines A, D i E que sempre estan
adherides al greix.
Deixes de prendre alguna cosa que potser
no és gaire saludable, però dei xes de
prendre altres components que són molt
saludables. Hi ha alguns ti pus de greix
de la llet que són molt saludables, amb
un impacte molt positiu sobre la salut. El
problema és que et diuen que el greix de la
llet és dolent, però és que té moltes altres
propietats beneficioses.
Què s’hauria de fer per aug mentar-ne
consum?
El més important –i és molt di fícil– és
conscienciejar la gent sobre les qualitats de
la llet. Sembla que s’hagi tornat un producte
dolent, bàsicament pel greix, ja que la gent
associa la poca salut al contingut de greix,
però té el calci, la qualitat de la proteïna,
les molècules bioactives... La dificultat en
la llet, com en el pa, els ous, és que són
productes que no tenen màrqueting i dubto
que mai se’n faci. Les autoritats sanitàries
i l’administració haurien d’informar de
manera sensata i valorar els pos sibles
efectes negatius però sobretot els molts
efectes positius que té. És complicat perquè
les bones notícies són molt difícils de
transmetre.
Xavier Pujadas
Font: revista butlletí de la Cooperativa
Plana de Vic
31

Què han dit de nosaltres
A continuació, el recull de notícies sobre Canovelles o que mencionen el municipi en
els principals mitjans de comunicació de la comarca:
El 9 nou
“Detinguts dos veïns de Vic per robar a taxistes a la Garriga, Mollet i Canovelles”
“Canovelles limita la durada del temps d’aparcament als carrers comercials amb la
zona vermella”
A partir de setembre, el temps màxim d’aparcament als carrers comercials de
Canovelles és de 90 minuts. L’estacionament és gratuït, però hi ha vigilats que
vetllen per què els vehicles no superin el temps d’estada.
“L’Ajuntament de Canovelles no acomiadarà cap treballadora de les escoles bressol
municipals tot i el descens d’alumnes”
VOTV
“Ja es poden fer les inscripcions al complex esportiu de Canovelles Thalassa”
“L’UE Canovelles no passa de l’empat a 0 al camp del Lliçà d’Amunt”
AraVallès.cat
“L’alcalde i l’equip de govern de Canovelles s’aplicaran les mateixes retallades que
pateixen els funcionaris”
L’alcalde i els regidors de Canovelles es redueixen el sou un 7% i deixen de
percebre la paga extra de Nadal, de la mateixa manera que s’aplicarà als
treballadors municipals.
Nació Digital
notíCies de CanoVelles
“Una dona de Canovelles, acusada de robar en deu masies d’Osona”
35
Gemma Duran

L’estiu s’ha
acabat, i ara
és hora de
pensar en les
plantes, que
l’hivern ens
poden servir
per alegrar
els jardins i
balcons, de
les nostres
llars. Plantes sofertes, ja que el clima
del nostre Vallès, no és que sigui molt
rigorós, però té dies puntuals, que la
temperatura és molt baixa, és per això
que necessitem plantes que suportin
temperatures baixes d’entre 0º i 5º.
Jo crec que el que es necessiten són
plantes com són les violes d’hivern,
Plantes
RECORDATORI
els pensaments, les prímules, les
hortènsies d’hivern, també el ciclamen
és una bona planta, ja que té unes flors
molt vistoses, també aguanta un hivern
fred, però ha d’estar arrecerada dels
vents del nord.
Són plantes d’exterior per poder fer
parterres i també plantar amb testos
per guarnir les terrasses, no demanen
massa atencions, com gairebé totes les
plantes d’aquest tipus, mantenir la terra
humida, adobar un cop al mes, i amb
això en tenen prou.
També recordar que a partir de
novembre, ja es podem començar a
plantar, els bulbs com sn els jacints,
tulipes dàlies etc.
37
Rosa Gratacòs

Ingredients per a 4 persones:
4 albergínies
200 gr. de carn picada de porc.
100 gr. de xampinyons
Per a la beixamel:
· 50 gr de mantega
· 40 gr. de farina
· ½ litre de llet
1 ceba petita
25 gr. de formatge ratllat
Elaboració:
Es renten les albergínies, es parteixen per la
meitat de dalt a baix i es buiden 2/3 parts del
seu interior i ho reservarem. Seguidament es
passen per farina i es posen a fregir en una
paella amb oli fins que siguin toves.
- farcit:
la Cuina de l’àVia
ALBERGÍNIES FARCIDES
39
Fem un sofregit amb una mica d’oli i la ceba
ben picada, a continuació i afegirem la carn
picada de porc, els xampinyons tallats i tot
junt es barreja amb els trossets d’albergínia
fins que estigui ben cuit.
A part fem una beixamel amb la mantega,
farina i llet. Un cop feta n’agafarem una
cullerada i la posarem en el farcit de les
albergínies perquè ens quedi ben lligat.
Farcim les albergínies amb el sofregit i
ho cobrirem amb la beixamel sobrant,
escamparem formatge ratllat i uns trossets
de mantega per sobre.
Posarem les albergínies unes al costat de
les altres en una plata d’ anar al forn i les
posarem a coure al forn (gratinador) fins que
estiguin daurades. Es serveixen calentes.
Esperem que us agradin!
Teresa Gomà

Enguany, l’onze de setembre, Diada Nacional
de Catalu-nya i “El camí de paraules”de
l’Oficina de Català, Català per Adults , amb
la Cristina Puig, l’ha dedicat al poeta i pintor
gironí, Narcís Comadira. Va nèixer el 1942,
és dramaturg, traductor, periodista i crític
literari.
Els seus poemes estan plens de força,
emoció, compromís, humor i un toc
d’ironia. Els temes que abasta són l’amor,
la memòria, la mort i compromís vers
Catalunya. Entre moltes obres té “La llibertat
i el terror”(1981), “Formes de l’ombra” amb
Poesies del 1966-2002.
Va rebre el Premi de Poesia de la Generalitat.
I el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1985).
En Narcís Comadira es defineix a si mateix
així:
“QUI SÓC I PER QUÉ ESCRIC
De les arts en practico algunes: la poesia,
La pintura, la cuina- i estic en contacte,
una mica de trascantó, amb l’arquitectura.
M’agradaria ser músic, però el meu
temperament sempre he cregut
que era més visual que altra cosa.
D’haver nascut pell-roja-hauria
estat magnífic!- segurament tallaria
tòtems i faria senyals de fum. Ben pensat,
però ja és el que faig. La pintura encara
té per a mi alguna cosa de ritual i la poesia
què és sinó senyals de fum?”
SUMA CARMEN
Poesia de ma terra
POEMES D’EN NARCÍS COMADIRA
L’Institut de les Lletres, aquest 2012, li va
demanar un poema per commemorar el
Dia Internacional de la Poesia (21 de març,
segons l’UNESCO). Aquesta jornada té com
a objectiu mantenir i difondre la llengua a
través de l’expressió poètica. En Narcís
Comadira va escriure aquest preciós poema:
41
QUATRE PARAULES
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Anna Aguayo , voluntària per a la Llengua.

LA MÀGIA DELS NÚMEROS
ESTUDI DEL 50è ANIVERSARI DE L’ENTITAT
Tenint en compte que a cada lletra li correspon un número:
NÚMERO 1
L’1 ha estat resultat de la suma del 2+8
El 2 és com ens veuen els demés i
vol dir: que som COLABORADORS
sempre al PEU DEL CANÓ.
El 8 és com és l’entitat per dintre:
és molt AMBICIOSA per assolir
els seus objectius. Té grans DOTS
d’ORGANITZACIÓ, TENACITAT i
INDEPENDENCIA que fa possible
conduir, dirigir i governar plans a llarg
termini fins arribar a l’èxit .
El número 1 ens revela que sempre hi
ha hagut moltes ganes de tirar endavant,
encara que les coses a vegades no
sortien com esperàvem. L’1 és la llavor,
és REINVENTAR-SE contínuament , i la
nostra història ha estat i serà no llençar
la tovallola MAI.
Curiosament quan vaig fer l’estudi de
la revista també va sortir el número 1 i
no és casualitat perquè si recuperen el
significat d’aquest número es diu:
Un número 1 és actiu, amb inquietuds,
molt creatiu, és el líder precursor
d’idees originals, exigent per si mateix
com pels demés, és un líder valent i
arriscat que sempre pren la iniciativa
amb un equip de col·laboradors fidels
que el segueixen..
Igualment que l’energia d’aquesta
entitat: activa, amb moltes inquietuds,
ganes de treballar, molt creativa i amb
una gent molt FIDEL a l’entitat que
representa.
Segurament que la comissió SEMPRE
HI SERÀ, perquè sempre hi haurà
persones amb il·lusió, amb ganes
de treballar on són escoltats i poden
treballar lliurament .
PER MOLTS ANYS!
Què en sabem de ... ?
43
Isabel Martos

En la ciutat de Cracòvia, hi havia un vell
que es deia Izy. Durant varies nits, Izy
va somiar que viatjava a Praga i arribava
fins a un pont sota un riu.
Va somiar, que a un costat del riu, i sota
el pont, s’hi trobava un arbre amb un
fullatge molt espès.
Va somiar, que cavava un pou al
costat de l’arbre i treia un tresor que li
reportava benestar i tranquilitat per a
tota la vida.
Quan el somni es va repetir durant varies
setmanes, l’Izy el va interpretar com un
missatge que no podia deixar escapar.
Així que, fidel a la seva intuició,
10 minuts Per Pensar
UN TRESOR ENTERRAT
45
va carregar la seva mula i va partir cap
a Praga.
El vell va arribar a Praga i va buscar
el pont sobre el riu. No hi havia
masses rius ni masses ponts, així
que ràpidament va trobar el lloc que
buscava. Tot era igual que en el seu
somni, però el pont estava custodiat per
un soldat de la guàrdia imperial.
L’ Izy no s’atrevia a cavar mentres el
soldat estigués allà, així que va acampar
prop del pont i va esperar. La segona
nit, el soldat va començar a sospitar
d’aquell home que acampava prop del
seu pont, així que es va aproximar per
interrogar-lo.
El vell no va trobar cap raó per a mentir.
Li va explicar que havia arribat desde
una ciutat molt llunyana perquè havia
somiat que a Praga, sota un pont com
aquell, hi havia un tresor enterrat.
El guàrdia va començar a riure sense
parar.
Has viatjat per una estupidesa- li va dirdesde
fa tres anys, jo somio cada nit
que en la ciutat de Cracòvia, a la cuina
d’un vell estúpid que es diu Izy, hi ha un
tresor. Ja, ja, ja! I penses que jo hauria
d’anar a Cracòvia a buscar-lo? Ja, ja, ja!
L’Izy va donar les gràcies amablement al
guàrdia i va tornar cap a casa seva.
En arribar, va cavar un pou sota la cuina
i va trobar el tresor que sempre havia
estat allà enterrat.
Mireia Plans
De Déjame que te cuente, de Jorge Bucay

Segur que molts de vosaltres heu
sentit a parlar alguna vegada de la
Fisioteràpia. I estic segura que, la
gran majoria, ho heu associat als
massatges...
No aneu errats/des, doncs una
de les tècniques que utilitzem els
Fisioterapeutes són els massatges; però
també us podem oferir un gran ventall
de tècniques manuals, d’electroteràpia
i una colla d’exercicis actius i passius
per poder complimentar la teràpia i que
us permetran assolir un estat òptim de
salut.
La nostra professió permet tractar
una gran varietat de transtorns que
poden afectar concretament a l’aparell
locomotor (contractures i dolor articular),
al sistema cardiorespiratori (malalties
pulmonars i cardíaques), al sistema
nerviós (transtorns sensitius, de
l’equilibri i la marxa), a l’aparell digestiu
(transtorns de la parla i la deglució), a
l’aparell urogenital (incontinència, pre i
postpart)... i també podem estabilitzar
els símptomes que es poden manifestar
en certes malalties cròniques (l’artrosi,
les hèrnies discals, etc.) i millorar la
qualitat de vida de les persones que
les pateixen i, fins i tot, evitar o paliar
el patiment físic i psicològic a aquelles
persones que han iniciat un procés
terminal.
Si, si, heu llegit bé: els Fisioterapeutes
també estem formats per a oferir un
suport psicològic, tan al Pacient com a
les persones que trobem al seu entorn
més proper.
Com podeu comprovar, no ens
dediquem només a fer massatges, hi ha
moltes més actuacions possibles i en
una gran varietat d’àmbits: els centres
terapèutics, els hospitals, els balnearis
i/o spas urbans, els gimnassos
fisioteràPia a l’abast
L’ESCENARI DE LA FISIOTERÀPIA
47
i els domicilis. Fins i tot, podem
exercir en clíniques veterinàries, on es
practica la fisioteràpia en animals: més
freqüentment en cavalls i gossos.
Ara ja us podeu fer a la idea de la
importància que té la Fisioteràpia dins
del l’àmbit sanitari i, el més important
de tot, és que el nostre objectiu com
a Fisioterapeutes és ajudar a les
Persones:
La nostra aportació dins del tractament
és important per orientar al Pacient
a utilitzar el seu cos d’una manera
funcional i aplicar les tècniques que
més li convinguin per tal d’assolir
els objectius terapèutics; però és
imprescindible que el Pacient col.
labori activament, ja sigui realitzant
els exercicis pertinents i/o seguint
les recomanacions aplicables en les
activitats de la vida diària que se li
aconssellin.
I és que la Fisioteràpia és tot un art
teatral, en el que tots els elements que
hi intervenen són essencials: l’escenari
seria l’entorn i el problema que presenta
el Pacient; aquest tindria el paper
principal. I el fisioterapeuta seria el
director que aniria escribint el guió
per arribar a el final de l’obra amb un
desenllaç el més feliç possible.
Així, doncs, us convido a participar
en aquesta gran obra on vosaltres
sereu els protagonistes del guió que
us aniré avançant amb cada número
de la Revista, per tal de que pogueu
assolir uns coneixements bàsics però
essencials per poder millorar petits
aspectes del vostre “dia a dia” i, així,
arribar a sentir-vos millor i ser un xic
més feliços al final de la vostra jornada.
Maria Sánchez Riera
Fisioterapeuta acupuntora
Núm. Col. 6690

50
CanoVellins
LAURA GODÓ CANTAUTORA CANOVELLINA
Laura Godó (1989) és una cantautora
canovellina amb set anys d’experiència a dalt
dels escenaris a les seves esquenes i una
maqueta que inclou algun dels seus temes
propis. És un clar exemple del talent local i
de la força que pot arribar a tenir el nostre
poble en la música. Ella ens explica com va
començar amb la seva afició i com creu que
està el panorama musical actual.
- Com vas començar a cantar?
Des de ben petita, ja em sentia molt atreta
per la música. És per això que vaig entrar
a formar part de la coral de l’escola per
intentar sentir-la més d’aprop i saber si
únicament es tractava d’un simple hobbie, o
d’un art que volia introduir en la meva vida.
- Quan vas decidir que la teva gran afició
era la musica?
Quan vaig descobrir que podia emocionar al
públic que em venia a veure. Observar que
la gent sent allò que intentes explicar no es
pot descriure amb paraules.
- A part de cantar, toques algun
instrument?
Canto, toco la guitarra i l’harmònica.
-Quin és el teu estil musical?
El meu estil és bastant ampli però,
principalment, oscil·la entre la música Pop
Rock. De totes maneres, intento introduir
matisos de Blues, Funky, etc. per tal de
variar i no ser monòtona.
- Amb quin cantant t’identifiques?
En tinc molts. Com a base, els meus
grans referents es troben a la dècada dels
seixanta. En concret els Beatles han estat
l’arrel de Laura Godó. Dins del panorama
espanyol, per això, tenim grans artistes
d’entre els quals destacaria a Rosana com a
principal focus d’inspiració. Pel que respecta
a Catalunya, veus com la de la Beth o la de
la Ivette Nadal m’atrauen molt.
-La cançó de la teva vida?
En general, totes les cançons d’amor poden
fer-te sentir identificada depèn del moment
en què et trobis. Reconec, per això, que
cançons com “Paraules d’amor”, de Serrat;
“Sin embargo”, de Sabina i “In my life” dels
Beatles m’han fet emocionar.
- També composes cançons, com va
sorgir el primer tema?
El primer tema que vaig acabar tractava
sobre una historia d’amor que havia patit en
primera persona. En certa manera, em va
ajudar a aclarir els meus sentiments i vaig
pensar que era un bon recurs per manifestar
tot allò que sento.
- D’on et prové tota aquesta inspiració?
Dels fets del dia a dia, dels meus sentiments,
de tot allò que m’envolta…
- Què sents quant composes una cançó?
Por, perquè de vegades me n’adono de
coses que no se m’havien passat mai pel
cap i que de debò les sento. Por de no
agradar, por d’estancar-me. Tot i així, cada
cançó té el seu què i hi haurà persones que
et donaran suport per tirar-la endavant i
altres que no. En aquest moment has de ser

tu qui decideix què fer i com fer-ho, sense
prejudicis ni pors.
- És la música una forma de vida?
És una disciplina que mai avorreix, perquè
sempre hi ha coses de les que parlar i
escoltar. Per mi, la música és molt més que
una melodia enganxifosa, la música és la
millor manera de transmetre i d’entendre allò
que les persones volen expressar.
- Què creus que es necessita per a ser un
músic?
Interès, ganes i força per no caure a la
primera de canvi.
- Què va pensar la teva família quan els hi
vas dir “vull ser cantant”?
La meva família sempre ha estat al meu
costat. De totes maneres, preferien que
estudiés una carrera per tal de no tancar
oportunitats. És per això que vaig començar
a estudiar Periodisme perquè, en certa
manera, podia optar per especialitzar-me en
la música
- Quins són els teus objectius a curt
termini?
M’agradaria poder gravar un disc en
condicions i intentar col·locar-lo al mercat.
És molt difícil perquè requereix molt
esforç, tant monetari com de temps, però
l’esperança és l’últim que es perd. De
moment estic composant. Quan consideri
que tinc bastants temes interessants
per donar-me a conèixer, ja miraré avia’m si
puc fer alguna cosa.
- “Quatre d’infinit” és el nom que rep el
teu primer treball d’estudi. Com són les
cançons que podem trobar en ell?
Són cançons que vaig escriure a la meva
adol·lescència, la majoria tracten d’amor. Hi
ha un tema en concret que vaig escriure per
la meva mare com a mostra d’agraïment del
seu suport i de tot el que ha fet per mi.
CanoVellins
- Al llarg d’aquests anys, has dut a terme
un gran nombre de concerts per la
comarca. On va ser el teu primer concert
en directe?
La primera vegada que vaig tocar en públic
va ser al Tennis Belulla de Canovelles. Per
sort, cada any em contracten i puc tornar a
reviure aquella emoció del principi. Reconec
que tocar “en família” és el que més
m’agrada però, de totes maneres, és on més
m’exigeixo mostrar que hi ha una evolució
respecte a anys passats.
- Què és el més difícil a l’hora de pujar a
un escenari?
Controlar els nervis i fer que aquests no
puguin amb la teva veu.
- Què creus que hauria de fer Canovelles
per potenciar els seus artistes?
Principalment, creure en ells, creure en tot
allò que fa el poble i, sobretot, donar-los la
oportunitat de manifestar-ho en públic i que,
d’aquesta manera la gent pugui jutjar-los.
Canovelles és un municipi amb un gran
nombre d’artistes i molts d’ells probablement
no han estat reconeguts fins al moment. Jo
no em considero coneguda, però sí que crec
que algunes persones del poble em tenen en
compte perquè en alguna ocasió han pensat
en mi per a fer alguna actuació.
- Creus que Canovelles té un estil
musical característic?
Canovelles és multicultural, hi ha una
gran varietat d’estils. Crec que s’hauria de
saber com combinar-los i, a partir d’aquí,
promocionar el producte propi.
Després d’aquesta entrevista, ens queda
clar que, si volem, Canovelles pot ser un bon
referent dins del futur panorama musical,
gràcies a artistes com la Laura que, de ben
segur, donarà molt de què parlar.
51
Pau García

BAll dE gITANEs
La dansa del Vallès, també és la de Canovelles
“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar
Info: Judit 629 37 48 70
balldegitanes.lacomi@gmail.com
RElAcIONs cIuTAdANEs
ET NECESSITEM per TREBALLAR
amb el moviment associatiu de Canovelles,
perquè també és el nostre objectiu
VINE AMB NOSALTRES...
Info: Sunsion 93 849 47 39
rc.lacomi@gmail.com
TEATRE
El teatre amateur, amb direcció professional
Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”
Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”
Info: Marta 649 70 44 80
teatre.lacomi@gmail.com
aCtiVitats de la Comissió
sEccIó ExcuRsIONIsTA
Vine i tots junts obrirem camí
Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65
centreexcursionista.lacomi@gmail.com
sEccIó d’EsTudIs
Si t’agrada la nostra història, el nostre patrimoni i
tens vocació d’historiador, tens un lloc amb nosaltres
Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65
seccioestudis.lacomi@gmail.com
BARRETINA JOVE
Si ets jove, aquesta és la teva secció
Info: Laura 646 398 068
barretinajove.lacomi@gmail.com
www.lacomi.org
comissiosantantoniabat@gmail.com
53

54
agenda
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
GENER 2013
DURANT
LA TARDOR
Diumenge 21 5.45 h Centre Excursionista: Travessa per l’Alta Garrotxa
Diumenge 28 Tot el dia Carnada de Germanor
Dimecres 31 21.00 h La nostra Castanyada
Dissabte 10 18.00 h Teatre a Can Palots. “Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”
Diumenge 11 10.00 h Ballada de Gitanes a Cerdanyola del Vallès
Diumenge 11 18.00 h Teatre a Can Palots. “Auca de la Comissió Sant Antoni Abat”
Dimecres 26 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES
Dissabte 29 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES
Diumenge 30 18.30 h Can Palots. Els PASTORETS de CANOVELLES
Dissabte 19 Tot el dia Diada en honor de Sant Antoni Abat
Dilluns 19.00 h Assaig BALL DE GITANES
Dijous 21.00 h Assaig grup de teatre L’Aplec
Dissabtes 16.00 h Assaig PASTORETS
Diumenges 16.00 h Assaig grup de teatre Cumulonimbus
Tota la informació a: www.lacomi.org
Us hi esperem !
D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.