projecte balena blanca - Castellnou Edicions

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació..................................................................................................................................................................6
2. Principis educatius i didàctics..............................................................................................................................7
3. El Cicle Inicial .............................................................................................................................................................8
4. Materials per a l’àrea de Música. Cicle Inicial .......................................................................................10
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Música .......................................................................................11
6. Orientacions per a l’avaluació .......................................................................................................................15
7. Orientacions per atendre la diversitat .....................................................................................................16
8. Els eixos transversals ..........................................................................................................................................17
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)...............................................................18
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària.........................20
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Música.......................................................22
3. Continguts de l’àrea de Música per al Cicle Inicial ...........................................................................23
4. Objectius referencials de l’àrea de Música per al Cicle Inicial....................................................26
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Música de Segon d’Educació Primària.....................................................................30
2. Programacions........................................................................................................................................................31
SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS. PROPOSTES DE TREBALL
Solucionari de les activitats. Propostes de treball....................................................................................40
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS
Partitures i altres activitats musicals.................................................................................................................96
AVALUACIÓ
1. Avaluació contínua: primer trimestre.....................................................................................................112
2. Avaluació contínua: segon trimestre.......................................................................................................116
3. Avaluació contínua: tercer trimestre.......................................................................................................120
BIBLIOGRAFIA
Bibliografia....................................................................................................................................................................124
uia DDidààcttiiccaaÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Inicial
4. Materials per a l’àrea de Música. Cicle Inicial
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Música
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
Música

GG u i a D ii d à c t i cc a
6
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins del marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements
i experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, dels alumnes que hauran
d’exercir de ciutadans i ciutadanes al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres de Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
de Cicle Mitjà i Cicle Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre
(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat
de l’alumnat, i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació), mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari l’assoliment, per part de tots els alumnes escolaritzats
en cada un dels cicles d’aquesta etapa educativa, de les competències bàsiques
pròpies de cada àrea en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells
coneixements i totes aquelles habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels
seus aprenentatges. Dit d’una altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si
després no se saben aplicar en situacions concretes de la vida real i, a més, d’una forma responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumne o alumna un agent actiu en el procés d’ensenyamentaprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns
més llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats
que exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització, el gust pels treballs
ben fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que la persona s’impregna de valors i d’actituds
amb la pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els docents tinguessin les eines que els
permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats de l’alumnat
de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de
tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la
pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una
eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits
arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
7

GG u i a D ii d à c t i cc a
8
3. EL CICLE INICIAL
El Cicle Inicial, com bé diu el seu nom, és l’inici d’una etapa educativa, l’Educació Primària, i la
continuació d’una altra, l’Educació Infantil. Els materials que us presentem per a aquest cicle, els
hem elaborat d’acord amb aquesta doble perspectiva.
El punt de partida a l’inici del primer curs és el d’un grup classe amb diferents ritmes d’aprenentatge
i amb bagatges de coneixements i habilitats força diferents. El punt d’arribada
a final del segon curs és l’assoliment, per part de tots els alumnes i les alumnes del grup, de
les competències bàsiques generals, i de les específiques de cada àrea pròpies del Cicle Inicial.
Una altra consideració que hem tingut molt en compte és el fet de valorar què és educar
i què és ensenyar. Pensem que educar en aquest cicle ha de ser igual a fer créixer una mica
en coneixements, molt en habilitats, molt en capacitats socials i humanes i molt en autonomia
personal.
Castellnou Edicions, amb el projecte Balena blanca, us ofereix uns materials que pretenen
ajudar-vos una mica en aquesta feina tan àmplia i complexa com és educar, però ja ens
sentiríem satisfets si us ajudéssim a ensenyar, ensenyar a aprendre, ensenyar a saber, ensenyar
a pensar, ensenyar a comprendre, ensenyar a conviure, ensenyar a respectar, ensenyar
a ser persones.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
Els materials estan vertebrats a partir d’un eix, que es concreta en dotze unitats didàctiques
dins l’àrea de Coneixement del medi. Sobre aquest eix hem organitzat els currículums de
Català i de Matemàtiques; la Llengua castellana ha seguit també aquests eixos, tot respectant
els criteris de segona llengua: evitem repetició de continguts amb la primera llengua, evitem
l’anticipació d’aprenentatges i atenem els aspectes diferencials i específics d’aquesta llengua.
Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també la Religió, s’organitzen de forma autònoma,
amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
L’alumne o alumna ha de ser un element actiu en el seu procés d’aprenentatge, en el sentit
que ha d’observar, plantejar-se preguntes, elaborar hipòtesis i establir conclusions, i en
aquelles que diuen que s’ha de dominar l’entorn més concret per anar mica en mica cap
a entorns més llunyans. Dintre de cada entorn hem de treballar les diferents àrees de manera
que els coneixements que n’obtinguem siguin funcionals.
Com treballem els eixos transversals?
Els eixos transversals es treballen implícitament al llarg de tot el curs i en totes les àrees,
i explícitament en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi natural, social i cultural.
I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les imatges tracten aquests
mateixos valors.
La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem procurat
tenir molta cura de tot el que publiquem perquè finalment els valors que comuniquen
els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una forma cíclica i adequada a l’edat.
Com atenem la diversitat?
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques i,
alhora, diferents a les del llibre de l’alumne o alumna que hem recollit en un quadern d’activitats
complementàries (QUAC).
Com hem introduït les activitats TIC?
De manera expressa, hem volgut incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació
des del 1r curs de Primària, com a la resta de cursos, però el professor o professora
podrà triar quan i com les vol fer servir. Agrairem els vostres suggeriments i comentaris
sobre aquesta iniciativa (www.castellnouedicions.com).
PROJECTE BALENA BLANCA
9

GG u i a D ii d à c t i cc a
10
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE MÚSICA. CICLE INICIAL
Per a l’alumne/a:
M Ú S I C A
1
Per al professor/a:
QUAS
QUADERN D’AVALUACIÓ I I SEGUIMENT
M Ú S I C A
1
Educació Primària Cicle Inicia
AVALUACIÓ CONTINUA - SEGON TRIMESTRE
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne
Comprèn el tema.
Millora la tècnica de la pintura amb ceres.
Aplica la tècnica del dibuix amb model del natural.
És imaginatiu en la manipulació gestual.
Millora la tècnicade la pintura amb témperes.
Aplica la tècnica del natural amb llapis.
Observacions
Per a l’aula de música:
Educació Primària Cicle Inicial
M Ú S I C A
Educació Primària Cicle Inicial
1r curs 2n curs
AVALUACIÓ
21
M Ú S I C A
2
Educació Primària Cicle Inicia
1r curs 2n curs
2
✓ Una guia didàctica organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular
i Programació d’aula –que inclou la programació
de cada unitat, les propostes d’avaluació, el solucionari
de les activitats amb alguns suggeriments
i altres activitats per fotocopiar.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
dels alumnes, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.
✓ Un àudio per a cada curs que inclou, segons l’ordre
d’aparició en el llibre:
• les audicions i els sons que han d’escoltar en algunes
activitats;
• les danses i cançons que han de ballar o interpretar.
Per facilitar-los l’aprenentatge, primer
s’ha enregistrat la música i lletra i, després, l’acompanyament
instrumental d’aquestes cançons.
Tant en el llibre de l’alumnat com en el
solucionari estan indicades les peces que s’han
enregistrat.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE MÚSICA
La proposta didàctica d’aquest projecte d’educació musical és fruit de la pràctica docent.
Pensem que les classes de música han de ser actives, en les quals s’escolti, es balli, es canti
i s’aprengui el llenguatge musical, i, alhora, participatives, de manera que el nen o la nena
hi intervingui activament.
Aquest tipus de metodologia activa permet sensibilitzar el nen o la nena amb tot l’entorn
musical i el que això comporta: atenció, memòria, retenció, silenci, imaginació, articulació,
relaxació, valor del treball en equip...
La guia que teniu a les mans ha d’ajudar a sintetitzar els continguts que cada docent ha
fet viure a l’alumnat tot fent música i a reflexionar-hi. Es també un bon suport visual, atès
que s’hi poden veure les activitats que s’han fet a l’aula. Alhora, pretén potenciar la capacitat
expressiva dels nens i les nenes.
Les audicions, les danses i les cançons proposades per a cada tema s’han seleccionat d’acord
amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
La guia didàctica inclou una sèrie de suggeriments amb activitats que poden fer-se abans
o després d’explicar els continguts previstos per a cada una de les classes. En tot cas, prioritzem
la finalitat educativa de fer música a partir de l’educació de la sensibilitat auditiva. D’acord
amb l’afirmació del mestre Manuel de Falla, «crec que l’art s’aprèn, però no s’ensenya», el protagonista
principal de l’educació és l’alumne o alumna, de manera que han de ser els mateixos
nens i nenes el que han de prendre una actitud activa envers la seva formació.
El llibre de l’alumnat té com a objectiu ser una eina útil i flexible perquè cada docent la utilitzi
segons les seves necessitats i les de l’alumnat.
Hem dissenyat un llibre per a cada curs, però sense oblidar que formen part d’un mateix
cicle, de manera que l’aprenentatge dels continguts és coherent entre els dos cursos.
Els continguts del llibre de 2n de l’àrea de Música es distribueixen en vuit unitats. Cada
unitat s’organitza en quatre blocs (Escoltem, Ens movem, Reflexionem i Fem música), que
corresponen als apartats marcats pel currículum de Primària establert pel Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
PROJECTE BALENA BLANCA
11

GG u i a D ii d à c t i cc a
12
Blocs de l’àrea de Música Música Projecte Balena blanca
• Educació de l’oïda Escoltem
• Audició
• Música, moviment i dansa Ens movem
• Lectura i escriptura (solfeig) Reflexionem
• Cançó i veu Fem música
Les propostes per a l’apartat Escoltem tenen el seu paral . lelisme en les activitats corresponents
de l’apartat Ens movem. A continuació, en l’apartat Reflexionem es fa un treball
de reflexió sobre la traducció musical en els símbols del llenguatge musical, i en el darrer
apartat, Fem música, es proposen activitats d’expressió i d’interpretació que poden servir
d’ampliació, d’aprofundiment o de reforç, segons el criteri del docent.
A partir del Cicle Mitjà proposem que s’incideixi en el treball d’expressió musical amb la flauta
dolça de bec, preferentment de digitació barroca. No obstant això, presentem tant la digitació
barroca com l’alemanya. El treball de gradació de la digitació segueix un ordre progressiu
vàlid per a totes dues digitacions.
La nostra proposta didàctica parteix sempre de la distribució següent:
1
2
ESCOLTEM Sota aquest títol hem aplegat els objectius relacionats amb l’educació
de l’oïda i amb l’audició que ha proposat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya, perquè el treball conjunt de totes dues reforci l’interès per la música com
a fenomen sonor. Per mitjà de les audicions busquem sempre un centre d’interès que
ajudi a acostumar-se a escoltar a l’expectativa. El fet d’escoltar la música de manera
pacient però no passiva anirà conduint l’alumnat cap a una sensibilització musical.
ENS MOVEM La incorporació de danses i de jocs populars permet viure la cultura
i les tradicions catalanes i d’altres països. La falta de temps redueix aquest aspecte al
treball d’audició i de correcció de moviments. El nostre objectiu és potenciar l’habilitat
d’escoltar i d’aplicar el moviment en el temps. Per aquest motiu, hem seleccionat les
coreografies i els punts de dansa d’acord amb aquest objectiu.

3
4
REFLEXIONEM Per a aquest apartat ens hem inspirat en una metodologia heurística,
de manera que, per mitjà del descobriment, incorporem l’aprenentatge dins l’aula.
Per aquest motiu, la nostra proposta parteix d’una escolta i una vivència corporal
prèvies a la presentació dels conceptes musicals.
La idea que el so precedeixi el símbol no és original, sinó que es remunta, entre d’altres,
a les teories de J. H. Pestalozzi.
FEM MÚSICA El nostre objectiu és, d’una banda, educar l’oïda i, de l’altra, aconseguir
l’atenció i concentració que això implica. Es tracta d’afavorir que els nens i les
nenes facin música, és a dir, que participin com a subjectes actius en el seu aprenentatge
mitjançant la interpretació de cançons de diferents orígens i, alhora, amb l’acompanyament
amb instruments de so indeterminat en el Cicle Inicial i amb la flauta en el
Cicle Mitjà i Superior. No proposem el treball amb instruments de placa, perquè
creiem que, tot i l’interès de molts centres a disposar d’aquest tipus d’instruments, realment
tan sols els tenen una minoria de centres.
Com M. Martenot i Willems, creiem que és molt important educar l’audició interior, és a
dir, el pensament, la creació musical sonora. La música és un fenomen artístic sonor i, per
aquest motiu, dediquem més esforços al treball de percepció auditiva.
Pel que fa a la introducció del llenguatge musical, la nostra proposta combina diferents metodologies:
la de Martenot, pel que fa a l’ordre de presentació d’intervals i de ritme; la de
Z. Kodály, pel que fa a la tria d’un repertori folklòric –en el nostre cas, de Catalunya i en
català– i la utilització de la fonomímia; la d’E. J. Dalcroze, pel que fa a la vivència de la pulsació
i la mètrica amb el cos; la de Painter, pel que fa a les experiències amb el món sonor
contemporani; la de C. Orff, pel que fa a la repetició rítmica de paraules, ecos, pregunta
i resposta, etc.
El fet de combinar diferents metodologies dóna llibertat al docent per seguir el seu propi
mètode, que tingui en compte factors com ara la seva pròpia personalitat i la del seu alumnat,
l’àmbit sociocultural en què es mou, els mitjans de què disposa i el suport extern de la
família, entre altres aspectes.
Els llibres del Cicle Inicial per a l’àrea de Música es presenten amb fulls perforats que permeten
treballar els continguts del llibre per fitxes.Tot i que els apartats de cada unitat giren
PROJECTE BALENA BLANCA
13

GG u i a D ii d à c t i cc a
14
entorn d’un tema, s’ha pretès que cada full tingui sentit per si mateix i pugui ser tractat independentment,
com una fitxa. D’aquesta manera deixem lloc a la creativitat del docent i a les
necessitats del grup classe.
Els llibres del Cicle Inicial estan pensats per dedicar-hi dues sessions setmanals de tres quarts
d’hora cadascuna i per fer una fitxa, o de vegades dues, en cada sessió.
El material que us oferim no és tan sols un recull d’eines, sinó que, per mitjà de la reflexió
i l’anàlisi de la vivència del llenguatge, pretenem que els nens i les nenes el considerin una
eina d’expressió. No hem d’oblidar que vivim envoltats de sons i que l’àrea de Música permet
aprofundir-ne les qualitats i possibilitats.
Els llibres per al Cicle Mitjà tenen una estructura semblant als del Cicle Inicial, però amb algunes
diferències. Els llibres mantenen els quatre apartats i les mateixes icones, però l’estructura
de cada unitat és més lliure, perquè té uns apartats o uns altres segons el contingut. També
cal tenir en compte que els llibres per al Cicle Mitjà no estan plantejats en forma de fitxes, sinó
que el text va seguit i la numeració és correlativa per a cadascun dels apartats. Atès que en
aquest Cicle el nombre d’hores de Música és més reduït, també s’ha reduït el nombre de pàgines
per unitat.
Com que a partir del Cicle Mitjà els llibres no són fungibles, les activitats estan relacionades
amb l’audició, el ball o les cançons, mentre que aquelles activitats en què cal escriure s’han
reservat per al quadern d’activitats que acompanya els llibres.
Els llibres per al Cicle Superior de l’àrea de Música també s’organitzen en vuit unitats,
cadascuna de les quals s’estructura en els quatre apartats que ja coneixem: Escoltem, Ens
movem, Reflexionem i Fem música.
El més important no és que l’alumne o l’alumna adquireixi molts coneixements, sinó que
desenvolupi la capacitat d’aprendre ara i en el futur. Volem oferir uns llibres i una programació
prou senzilla i oberta, que no ofegui la possibilitat d’ampliar-la en funció de la vivència
i de l’aprofitament d’altres recursos que puguin oferir la participació en activitats proposades
en l’entorn educatiu.

6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent
comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els
objectius proposats i adequada a les necessitats i característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè l’avaluació compleixi
les seves funcions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.
Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos per avaluar el procés d’aprenentatge
de cada alumne o alumna del grup classe.
1. Guia didàctica
Al final de la guia trobem un apartat anomenat Avaluació, que inclou tres fulls de seguiment
trimestral per facilitar al docent la tasca d’avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Aquests fulls de seguiment us ajudaran a:
• Avaluar els coneixements previs de cada alumne o alumna.
• Planificar el procés educatiu.
• Detectar dificultats en el procés d’aprenentatge.
• Avaluar els progressos dels alumnes.
• Reorientar estratègies didàctiques aplicades fins aleshores.
• Valorar si les intencions educatives plantejades s’han assolit.
• Avaluar la competència curricular de cada alumne o alumna.
2. QUAS
El QUAS és un Quadern d’Avaluació i Seguiment que, d’una banda, permet portar el control
de tutoria (fitxa dels alumnes, horaris, entrevista...) i, de l’altra, permet registrar el resultat
dels controls trimestre a trimestre.
PROJECTE BALENA BLANCA
15

GG u i a D ii d à c t i cc a
16
7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar,
social i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns
continguts i no uns altres; en la dedicació, esforç o atenció que es posa en les tasques per
aprendre; en les expectatives i motivacions davant d’un nou tema, en la rapidesa per transferir
d’una àrea a una altra el que s’ha après o en la quantitat de repeticions necessàries
per consolidar o retenir un aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca d’ensenyar,
i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,
i a permetre ritmes diferents i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius
generals d’ensenyament.
En l’àrea de Música, l’atenció a la diversitat es basa, principalment, en el respecte pel ritme
de treball personal i l’assimilació que cada nen o nena del grup classe assoleix i pel diferent
grau de destresa amb què resol les activitats.
D’aquell alumnat que té alguna dificultat, és molt important potenciar-ne els aspectes sensorials,
ja que són un vehicle d’aprenentatge molt ric. Els nens i les nenes amb necessitats
educatives especials compensen les seves dificultats potenciant la resta de possibilitats dels
altres sentits a fi que la comunicació, expressió i desimboltura en el medi siguin eficaces.
A més, l’alumnat amb capacitats superiors també ha de ser atès perquè desenvolupi plenament
aquestes capacitats, orientant-lo, si cal, cap a una especialització: tocar un instrument,
aprofundir en una tècnica plàstica, organitzar una dramatització, etc.

8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi i doni resposta a un projecte vàlid de societat i d’educació.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com
per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la
informació i la comunicació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes
i dones, formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-los
en diferents àmbits de la vida i perquè en un futur pugui integrar-se com a membre
actiu, autònom i crític d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social, i caldrà tractar-los en l’educació,
per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius, però els trobarem d’una manera implícita en les
diverses àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.
PROJECTE BALENA BLANCA
17

GG u i a D ii d à c t i cc a
18
9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius tenen ja un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien, i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pensen
que els alumnes actuals han d’acabar la seva escolaritat obligatòria coneixent el maneig
del programari bàsic com a usuaris.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar «bàsiques i obligatòries», de cada
àrea i per a cada curs. Aquestes activitats proporcionen unes propostes concretes, fàcils
i atractives per treballar utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,
d’una forma concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua els alumnes faran servir un processador de
textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…;
en l’àrea de Matemàtiques comprovaran exercicis de càlcul, faran taules i gràfics; en l’àrea
de Coneixement del medi buscaran informació consultant webs, incorporaran imatges
als seus textos…; en l’àrea de Música faran servir el programa Músic per compondre música
amb l’ordinador.
Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu a l’apèndix del llibre de l’alumnat
i al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements apresos.
Podeu trobar més informació al nostre web www.castellnouedicions.com.

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals i objectius per cicle
de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea
de Música
3. Continguts de l’àrea de Música per al Cicle Inicial
4. Objectius referencials de l’àrea de Música
per al Cicle Inicial
Música

GG u i a D ii d à c t i cc a
20
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia
identitat, les seves possibilitats
afectives i de relació,
i progressar en l’autonomia
i la iniciativa personals.
2. Conèixer el propi cos
i les seves possibilitats
motrius i progressar
en l’adopció d’hàbits
de salut i higiene
personal.
3. Mostrar-se participatiu
i solidari de forma responsable,
i respectar els valors
morals, socials i ètics propis
d’altri, per exercitar-se
en els principis bàsics
de la convivència i d’estima
per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana
mitjançant processos d’identificació,
planificació, realització
i verificació d’activitats
al seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament
i apropiadament
la llengua catalana, i si escau
l’aranesa, tant oralment
com per escrit, emprant-la
normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana
oral i escrita
de manera que pugui utilitzar-se
apropiadament
com a font d’informació
i vehicle d’expressió.
7. Comprendre i expressar
en llengua estrangera
missatges senzills
dintre d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer
les similituds i diferències
respecte dels altres.
2. Conèixer les possibilitats
afectives i de relació
amb els grups socials
més propers.
3. Desenvolupar-se de manera
autònoma en situacions
properes i conegudes.
1. Conèixer el propi cos,
l’esquema corporal
i les seves possibilitats sensorials
i de moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar
hàbits per a la cura
i la higiene del propi cos.
3. Descobrir el gust
per les activitats físiques
col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu
i solidari en l’entorn social
més proper.
2. Descobrir la importància
dels principis bàsics
de la convivència i de la pau.
1. Resoldre situacions quotidianes
a partir de l’observació,
la identificació i l’experimentació
d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua
catalana per comunicar missatges
senzills, orals i escrits,
de fets i experiències
de la vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge
de la llengua castellana
per comunicar-se oralment
i per escrit amb missatges
senzills referits a aspectes
de l’entorn més proper.
1. Iniciar-se en la comprensió
i expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
referits a entorns propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat
i acceptar normes referides
a la pròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups
de convivència més amplis,
adaptar-se a noves situacions
i establir relacions
d’amistat i companyonia.
3. Desenvolupar estratègies
personals que afavoreixin
la pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal
i esforçar-se per millorar
la velocitat, el ritme, la flexibilitat
i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos
i adoptar hàbits d’higiene
i d’organització personal.
3. Gaudir de les activitats físiques
i esportives (individuals
i de grup).
1. Adoptar actituds participatives
i solidàries amb grups
socials coneguts i amb el suport
de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta
a les normes de convivència:
educació, respecte
i tolerància.
1. Resoldre situacions
de la vida quotidiana a partir
de la identificació, planificació
i realització d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge
de procediments per explorar
i investigar.
1. Expressar de manera
correcta en llengua catalana,
oralment i per escrit, missatges
de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar
la informació elaborant treballs
i informes senzills.
1. Conèixer la llengua castellana
oral i escrita per utilitzarla
com a vehicle d’expressió
i de relació personal i social.
1. Progressar en la comprensió
i expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
d’entorns més amplis.
1. Valorar la pròpia persona
a partir de la descoberta
i prova de les pròpies possibilitats,
amb el desig
de superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència
de manera respectuosa
i tolerant, acceptant la diversitat
d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament
global del cos humà i superar
les dificultats en el moviment.
2. Mantenir unes normes
de salut i higiene correctes
i també d’organització
personal.
3. Realitzar alguna activitat física
o esportiva de forma
regular.
1. Ser participatiu i solidari
en els diferents àmbits
de relació i participació
social.
2. Ser educat i respectuós
amb un mateix
i amb els altres, i tolerant
amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir
de la identificació, la planificació
i la verificació.
2. Adquirir estratègies per explorar,
representar, explicar
i preveure alguns problemes
o algunes situacions reals.
1. Comprendre i expressar
missatges orals i escrits
en llengua catalana en contextos
diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir
informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana
a nivell oral i escrit
com a vehicle d’expressió
i com a font d’informació.
1. Comprendre i expressar
en llengua estrangera
missatges senzills
dins d’un context.

Objectius generals
de l’etapa
8. Comprendre el medi físic
i natural i els principals mecanismes
que el regeixen a partir
de l’observació rigorosa
dels fets i fenòmens senzills,
i la importància que la seva
conservació i millora té
per a la humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals
de Catalunya en els seus
aspectes naturals, socials,
culturals i històrics, en tant
que medi definidor de la identitat
nacional i personal, i progressar
en el sentiment
de pertinença al país.
10. Mostrar actituds de respecte,
conservació i ús correcte
dels recursos materials, tècnics
i naturals.
11. Utilitzar els conceptes
i les relacions matemàtiques
elementals i dominar les operacions
bàsiques per tal
de representar i interpretar
l’espai, les situacions i les experiències,
mitjançant el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través
dels mitjans d’expressió verbal,
corporal, visual, plàstic i musical,
i desenvolupar la sensibilitat
estètica, la creativitat
i la capacitat per gaudir
de les manifestacions artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural
i gaudir-ne, participar
en la seva conservació i respectar
la diversitat lingüística
i cultural dels pobles
i les persones.
14. Aplicar els coneixements
adquirits per resoldre
de forma creativa problemes
diversos amb els recursos
apropiats coneguts.
15. Aplicar, individualment
i en equip, metodologies
de treball intel·lectual, inclosa
la utilització dels recursos
de la tecnologia de la informació,
que estimulin l’aprenentatge
i la creativitat i permetin
reduir tasques rutinàries.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Iniciar-se en la comprensió
del medi físic i natural
més proper i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i fenòmens
senzills que es manifesten
en l’entorn més proper.
3. Contribuir a la conservació
del medi natural físic
més proper.
1. Iniciar-se en el coneixement
dels trets fonamentals
de Catalunya i dels seus aspectes
naturals, socials i culturals
més propers.
2. Gaudir de les manifestacions
socials del barri i participar-hi,
i descobrir el sentiment
de pertinença a una comunitat.
1. Respectar el material comú
de l’escola, de la família
i de l’entorn més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes
i les relacions matemàtiques
elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques,
sumar i restar i iniciar-se
en la multiplicació.
3 Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques
senzilles.
2. Descobrir la importància
de desenvolupar la sensibilitat
estètica i creativa, i la capacitat
per gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques.
1. Descobrir i reconèixer el patrimoni
cultural del barri, la ciutat
i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural
més proper.
3. Demostrar interès per conèixer
cultures d’altres pobles.
1. Aplicar estratègies bàsiques
per resoldre dificultats
de la vida quotidiana i demanar
ajuda a un adult en cas
de necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual senzilles,
de manera molt pautada
i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC
i descobrir algunes
de les seves possibilitats.
1. Comprendre les relacions
entre el medi físic i natural
de la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa
i sistemàtica de la realitat
amb tècniques i instruments
més precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora
i deteriorament del medi
ambient i prendre posició a afavorir
actituds per conservar-lo.
1. Conèixer els elements
del medi natural, social i cultural
de la Comunitat Autònoma
de Catalunya.
2. Participar en les manifestacions
culturals de la Comunitat
i valorar la importància
de sentir-se membre
d’un territori.
1. Valorar i progressar en el respecte
i la conservació dels recursos
materials, tècnics
i naturals de Catalunya.
1. Dominar els conceptes
i les relacions matemàtiques
elementals.
2. Dominar totes les operacions
bàsiques.
3 Iniciar-se en la utilització
del llenguatge matemàtic
per representar i interpretar
l’espai, situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat
de fer produccions artístiques
i ampliar el repertori de recursos
d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica
i creativa i la capacitat de gaudir
de les pròpies manifestacions
artístiques i de les d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni
cultural de la localitat
i la comarca.
2. Ser conscient de la importància
que té conservar el patrimoni
cultural de Catalunya.
3. Respectar les persones del grup
social més proper amb una cultura
diferent a la pròpia.
1. Aplicar correctament estratègies
sistemàtiques per resoldre
problemes, utilitzant tècniques
i procediments coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual més complexes,
seguint pautes i orientacions
generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa
per cercar, arxivar, tractar i presentar
la informació.
PROJECTE CURRICULAR
1. Comprendre de forma global
les relacions entre el medi físic
i natural.
2. Observar i utilitzar instruments
de mesura per comprendre
i interpretar fenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets
i fenòmens observats del medi.
4. Participar de manera activa
en la conservació del medi físic
i natural.
1. Conèixer els elements
del medi natural, social i cultural
catalans com a medi definidor
de la identitat nacional
i personal.
2. Aprofundir en el sentiment
de pertinença i estimació
a Catalunya d’una forma activa
i participativa.
1. Participar de manera activa
en la conservació dels recursos
materials, tècnics i naturals
de Catalunya i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes i relacions
matemàtiques elementals.
2. Dominar i saber explicar
les operacions matemàtiques
elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge
matemàtic per representar
i interpretar l’espai, situacions
i experiències.
1. Comunicar-se mitjançant
produccions artístiques, utilitzant
recursos d’expressió verbal,
corporal, visual, plàstic
i musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i de les d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni
cultural de Catalunya del
patrimoni cultural de l’Estat
espanyol i d’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural
català.
3. Respectar les persones
amb cultures diferents
a la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies
personalitzades per resoldre
dificultats i problemes
que es plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals
de treball intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador de manera
responsable a casa i a l’aula
per cercar, arxivar, tractar, presentar
i explicar la informació
obtinguda.
21

GG u i a D ii d à c t i cc a
22
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE
DE L’ÀREA DE MÚSICA
Objectius generals
de l’etapa
1. Demostrar sensibilitat,
comprensió i creativitat
amb un bon gust estètic
i artístic en la pràctica
musical.
2. Interpretar individualment
i col . lectivament cançons
tradicionals catalanes
i d’arreu del món, a l’uníson,
a cànon o a veus, fent
del cant el centre
de l’activitat musical.
3. Assolir una emissió de veu
correcta, tant parlant
com cantant, tot mostrant
coneixements de la higiene
i el funcionament de l’aparell
fonador.
4. Demostrar un desenvolupament
de l’oïda que permeti
la distinció i el reconeixement
dels elements bàsics
que constitueixen el discurs
musical.
5. Assolir justesa i precisió rítmica,
a partir del moviment
del propi cos, de la pràctica
de jocs i d’exercicis rítmics,
de danses i de cançons.
6. Adonar-se dels elements
fonamentals del llenguatge
musical: ritme, melodia,
mètrica i expressió.
7. Assolir l’hàbit d’escoltar,
i també els coneixements
bàsics sobre instruments,
conjunts instrumentals, obres,
formes i autors que li permetin
gaudir de l’audició musical.
8. Participar en la vida musical
de l’escola i de l’entorn.
9. Conèixer i utilitzar, si escau,
recursos informàtics i electrònics
d’edició, creació
i interpretació musicals.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Ser conscients de l’existència
del món sonor, del so
i del silenci, i iniciar-se
en la comprensió del llenguatge
musical, tot fent música
amb els elements
que coneixen.
1. Aprendre cançons catalanes
de joc i de repertori, i saber
extreure’n les qualitats musicals
que més endavant serviran
per entendre aspectes
del llenguatge musical.
1. Despertar l’interès
per la veu com a instrument
i per cuidar-la.
2. Iniciar el treball de ressonància
i control de la sortida
d’aire.
1. Separar, discriminar, classificar
i descriure les qualitats
del so.
1. Assolir la regularitat de pulsació.
2. Practicar jocs i danses populars
catalanes.
1. Iniciar-se en el reconeixement
dels elements del llenguatge
musical: ritme, melodia,
mètrica i expressió.
1. Exercitar una escolta
de la música en el temps.
Despertar l’interès per descobrir
alguna cosa en l’audició.
Exercitar l’oïda interna.
1. Participar en les festes tradicionals
organitzades per l’escola.
1. Introduir la utilització d’edició
de partitures anb el programa
Músic.
1. Demostrar sensibilitat
i comprensió a l’hora d’escoltar
o interpretar el repertori
d’audicions i cançons
i desenvolupar la capacitat
creativa per mitjà dels sons.
1. Interpretar individualment
i col·lectivament cançons catalanes
i d’altres països a l’uníson
i a cànon. Fer atenció
a la fraseologia de les cançons,
a l’expressivitat, al tempo
i al caràcter.
1. Descobrir la importància
de la posició corporal
i el control de l’aire.
Destacar el paper de l’articulació.
1. Interioritzar la pulsació i l’organització
de la mètrica.
1. Diferenciar ritme i pulsació
i assolir justesa i precisió rítmica
en exercicis rítmics,
danses i cançons.
1. Reconèixer els elements
fonamentals del llenguatge
musical: ritme, melodia,
mètrica i expressió.
1. Exercitar el reconeixement
tímbric d’nstruments i iniciar-se
en la distinció de formes
musicals.
1. Participar activament
en les festes tradicionals
de l’escola i en la festa
de Santa Cecília.
1. Utilitzar el programa Músic
com a eina d’edició i creació
de partitures.
1. Mostrar interès per la contaminació
sonora, demostrar
sensibilitat per l’audició
i l’anàlisi de la música
en el temps i desenvolupar
la capacitat creativa i estètica
en el llenguatge musical
i la interpretació.
1. Aprendre cançons, interpretar-les
a l’uníson o a veus.
2. Exercitar més volum i contrastos
d’intensitat,
frases més amples i ritmes
que exigeixen agilitat
i precisió.
1. Fer que l’alumnat sigui
conscient del valor
dels petits detalls i de l’aportació
individual al resultat
sonor del grup.
1. Experimentar la polirítmia
i la interpretació a dues
o més veus com a punt
de referència per al control
rítmic i melòdic.
1. Assolir justesa i precisió rítmica
a partir del moviment
del propi cos, de la pràctica
de jocs i d’exercicis rítmics,
de danses i de cançons.
1. Usar els elements fonamentals
del llenguatge musical:
ritme, melodia, mètrica
i expressió.
1. Assolir l’hàbit d’escolta
expectant que permeti
a l’alumnat fruir de l’audició
d’instruments, conjunts instrumentals,
obres, formes
i autors.
1. Participar en la vida musical
de l’escola i de l’entorn.
1. Conèixer i utilitzar, si escau,
recursos informàtics i electrònics
d’edició, creació
i interpretació musical.

3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE MÚSICA
PER AL CICLE INICIAL
Procediments
1. Reconeixement, reproducció i classificació
de sons en funció de les seves
qualitats.
2. Reconeixement i classificació dels diferents
instruments: guitarra clàssica
i elèctrica, piano, trompeta i flauta travessera.
3. Reconeixement de cançons
pel seu ritme i la seva melodia.
4. Audició de cançons infantils i fragments
curts d’obres de diferents compositors.
5. Audicions en directe i enregistrades.
6. Reconeixement de melodies, instruments
i qualitats del so en les obres
escoltades, amb resposta gestual, oral
i plàstica.
EDUCACIÓ DE L’OÏDA.AUDICIÓ
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. So determinat i indeterminat.
2. Qualitats del so:
2.1 Altura
2.1.1 Intervals de tercera, quarta,
quinta i octava de l’escala
de DoM
2.2 Durada
2.2.1 L’accent binari i ternari
2.3 Timbre
2.3.1 Veus humanes: soprano, contralt,
tenor i baix
2.3.2 Instruments:
Guitarra clàssica i elèctrica
Piano
Trompeta
Flauta travessera
2.4 Intensitat: piano, mezzoforte, forte.
3. Forma musical:
3.1 Reconeixement temàtic i repeticions,
ordenació de frases i sentit
de pregunta resposta.
4. Compositors i obres:
• A.Vivaldi, La tardor, 1r moviment.
• A. Segovia, El noi de la mare.
• L.V. Beethoven, Cinquena Simfonia,
1r moviment.
• W. A. Mozart, La flauta màgica (ària
de Sarastro i de la Reina de la nit).
• S. Joplin, Stoptime Rag.
• R. Schumann, Carnaval, «L’arlequí».
• J. Strauss, «Tritsch Tratsh Polka»,
«El Danubi blau».
• H. Purcell, The Fairy Queen, «Eccho».
• L.V. Beethoven, Simfonia núm. 6,
Pastoral, «La tempesta».
• A. Banchieri, Il Festino del Giovedi
Grasso.
• B. Britten, Cerimònia de nadales,
«Balulalow».
• J. Offenbach, obertura d’Orfeu.
• C. Saint-Saëns, Carnaval dels animals,
«La tortuga».
• J. Haydn, Simfonia del rellotge.
• A.Vivaldi, Concert per a flauta
i orquestra.
Actituds, valors
i normes
1. Atenció i interès per descobrir
l’entorn sonor.
2. Respecte d’una obra artística
com a espectador-oient.
3. Curiositat i interès pel coneixement
d’obres senzilles i pels seus autors
i autores.
PROJECTE CURRICULAR
23

GG u i a D ii d à c t i cc a
24
Procediments
1. El moviment adaptat al tempo i a l’estructura
musical de la dansa.
2. Jocs dansats populars i danses tradicionals.
3. Moviment lliure i organitzat a l’espai
amb un suport musical.
4. Expressió corporal de les qualitats
del so.
5. El moviment aplicat a les qualitats
expressives dels temes musicals escoltats
o interpretats.
6. Palmeig de la pulsació en diferents
tempos.
7. Expressió de pulsació i accent en diferents
tempos.
8. Galop lateral amb estímuls sonors.
Procediments
1. Lectura i entonació de cinc sons
(fa-sol-la a primer i, a segon, a més,
do-do’).
2. Interpretació i reconeixement
de: negra, salt, corxeres, blanca
i silencis de negra i blanca.
Mètrica binària i ternària.
3. Audició interior.
4. Escolta, pràctica per imitació, reconeixement
i memorització de combinacions
rítmiques i melòdiques.
MÚSICA, MOVIMENT I DANSA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Pulsació i ritme.
2. Jocs rítmics.
3. Danses i balls populars de mètrica
binària: punteig i galop.
LECTURA I ESCRIPTURA (SOLFEIG)
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. So i silenci.
2. Qualitats del so:
2.1 Altura: grafia musical convencional
(pentagrama, diapasó, ones
Martenot), fonomímia (notes fa-solla-do-do’).
2.2 Durada: negra, salt, corxeres, blanca
i silencis de negra i blanca.
Mètrica binària i ternària.
2.3 Timbre:
2.3.1 Veus humanes: veu de baix
(greu), blanca (nens), cor
(mixt).
2.3.2 Instruments de corda, de vent,
de metall. Com funcionen.
2.4 Intensitat: forte, mezzoforte i piano.
3. Forma: frase musical (pregunta-resposta).
4. Caràcter de les melodies i cançons.
Actituds, valors
i normes
1. Interès per una execució corporal
com més acurada millor.
2. Atenció a la relació música-moviment.
3. Consideració per la dansa com a relació
humana i respecte pels altres.
Actituds, valors
i normes
1. Interès en l’afinació i el ritme.
2. Interès vers una utilització correcta
de la grafia musical.
3. Interès per conèixer les característiques
sonores de la veu humana.
4. Gust per una interpretació acurada
del llenguatge musical.

Procediments
1. Investigació de les qualitats sonores
de diferents objectes i instruments
diversos.
2. Percussió de la pulsació amb instruments
adequats.
3. Obstinats rítmics amb diferents instruments.
4. Comprensió i expressió del significat
del repertori.
5. Iniciació en el control del buf respiratori.
6. Respiració, articulació i col·locació
correcta de la veu.
7. Memorització de cançons.
CANÇÓ I VEU
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Cançó a l’uníson, amb acompanyament
rítmic o melòdic o sense.
2. La veu, mitjà d’expressió musical
i manera de cuidar-la.
3. Els instruments de percussió.
Actituds, valors
i normes
1. Atenció, interès, participació i respecte
pel cant.
2. Col·laboració en la justesa i precisió
en les interpretacions rítmiques.
3. Esforç per mantenir una bona postura
corporal en el moment d’interpretar
cançons.
4. Interès en l’emissió correcta de la veu
per cantar cançons.
PROJECTE CURRICULAR
25

GG u i a D ii d à c t i cc a
26
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE MÚSICA
PER AL CICLE INICIAL
ESCOLTEM:AUDICIÓ
1. Escoltar música en directe i enregistrada.
2. Reconèixer una melodia, un instrument determinat o una qualitat del so en l’obra escoltada, amb resposta gestual
i oral.
3. Identificar una obra d’entre les obres treballades.
4. Identificar obres curtes o fragments musicals i els seus autors i autores d’entre les obres treballades.
5. Distingir el timbre i algunes característiques pròpies d’instruments i veus.
6. Esforçar-se per escoltar amb atenció i silenci.
7. Gaudir de l’audició musical.
8. Mostrar curiositat i interès pel coneixement d’obres, d’autors i autores i d’instruments.
ESCOLTEM: EDUCACIÓ DE L’OÏDA
1. Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir i classificar sons en funció de les seves qualitats:
• Timbre: combinar (seqüenciacions, simultaneïtat, etc.) dos o tres timbres produïts amb el cos, objectes, instruments
de percussió o en l’audició d’un fragment musical.
• Intensitat: aplicar els matisos dinàmics en les interpretacions musicals.
• Altura: discriminar auditivament amb resposta gestual, oral i escrita:
– agut-greu
– seqüències de cinc sons de quatre altures diferents
• Direccionalitat: discriminar i interpretar dibuixos melòdics en sentit ascendent i descendent i sons que es mantenen.
• Durada.
2. Interpretar i crear petites composicions (amb grafia o sense) combinant dues o més qualitats del so i silencis:
– amb les possibilitats sonores del propi cos
– amb objectes
– amb instruments de percussió
3. Identificar el fet sonor com a element d’expressió.
4. Observar el valor del silenci en la música.
5. Distingir com es produeix el so: picant, fregant, bufant i pinçant.
6. Apreciar l’ambient sonor de la classe i prendre consciència de la importància del silenci.
7. Valorar el propi silenci i el dels companys i les companyes en els exercicis sensorials proposats.
ENS MOVEM: MÚSICA, MOVIMENT I DANSA
1. Adequar el moviment a la pulsació produïda per instruments de so indeterminat (ritmes) o de so determinat
(melodies o cançons).
2. Moure’s lliurement, expressant amb el cos el que suggereix la música.
3. Coordinar el moviment (per parelles o en petit grup) seguint una determinada pulsació.
4. Reaccionar amb moviment a les sèries i combinacions de: h, q, q q, q .
q tant en mètrica binària com en ternària.
5. Sincronitzar la pulsació amb sèries de les figures rítmiques citades.
6. Mantenir interiorment un ritme, una melodia o un fragment d’una cançó de quatre pulsacions.
7. Executar, preferentment, danses tradicionals catalanes adequades a l’edat.
8. Distingir entre la pulsació i el ritme.
9. Moure’s seguint diverses combinacions rítmiques i marcant les diverses formes de la pulsació: lenta, intermèdia, ràpida.
10. Interpretar algunes danses.
11. Controlar i respectar les estones de moviment i les de repòs.
12. Mostrar interès per aconseguir justesa, precisió i harmonia en el moviment.
13. Gaudir de la interpretació i la pràctica de la dansa.
14. Acceptar de bon grat la relació amb qualsevol company o companya a l’hora de dansar.

REFLEXIONEM: LECTURA I ESCRIPTURA (SOLFEIG)
1. Escoltar combinacions rítmiques i melòdiques per tal de descobrir-hi els elements bàsics del llenguatge musical.
2. Practicar, per imitació, combinacions rítmiques i melòdiques (ecos, cadenes, obstinats, polirítmies, etc.).
3. Reconèixer els elements apresos auditivament i gràficament.
4. Reconèixer cèl . lules rítmiques i melòdiques.
5. Memoritzar i interioritzar cèl . lules i melodies llegides o escoltades.
6. Combinar, de manera creativa, els elements apresos.
7. Distingir les figures rítmiques: h, q, q q, .
q q i els silencis: g, .
8. Identificar cinc sons de l’escala musical fa-sol-la. do-do’.
9. Reconèixer el compàs binari simple 2/4 i el ternari simple 3/4.
10. Interpretar la doble barra final i els punts de repetició.
11. Identificar tres modificacions de dinàmica: piano, mezzoforte i forte.
12. Interessar-se per l’ús de la grafia musical.
13. Aconseguir afinar i mantenir el ritme.
FEM MÚSICA: CANÇÓ I VEU
1. Cantar cançons del repertori infantil tradicional català i d’altres països, tenint en compte la precisió rítmica,
melòdica i el text.
2. Cantar individualment les cançons més senzilles del repertori treballat.
3. Aprendre les cançons de memòria, escoltant i imitant el docent.
4. Reconèixer cançons pel seu ritme i la seva melodia, senceres o en fragments.
5. Acompanyar cançons amb un suport rítmic basat en la pulsació i amb fórmules rítmiques senzilles.
6. Descobrir en les cançons els elements bàsics de llenguatge musical (combinacions rítmiques per fer música).
7. Cantar amb una bona postura corporal (drets i asseguts).
8. Posar atenció a les indicacions del director: agafar el to, gest d’entrada, tempo, pulsació i final.
9. Respectar i participar en el treball col . lectiu.
10. Utilitzar la veu d’una manera natural, ni massa fort ni massa fluix.
PROJECTE CURRICULAR
27

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Música de Segon d’Educació Primària
2. Programacions
Música

GG u i a D ii d à c t i cc a
30
1. CONTINGUTS DE MÚSICA DE SEGON D’EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
Unitats Escoltem Ens movem Reflexionem Fem música
1. Cel rogent, pluja o vent Qualitats dels sons: piano,
forte, crescendo,
diminuendo
2. Quan la fulla cau, la terra
crida llavor
Audició: A.Vivaldi. La tardor
La rapidesa de la pulsació:
allegro, adagio molto,
allegro
El ritme
Sons forts i fluixos
3. Quina nit! Audició: Adriano Banchieri.
Il Festino del Giovedi Grasso
Veu de baix
4. Ara ve Nadal! Audició: Benjamin Britten.
de la Cerimònia de nadales:
«Balulalow»
L’arpa
Discriminació de sons forts
i fluixos: forte i piano
5. Quin ritme!
Salta i no tindràs fred!
6. De Nadal a Carnestoltes,
set setmanes
desimboltes
7. Em passo
la vida fent voltes
8. Caminar, córrer i saltar,
tot és començar!
Audició: J. Offenbach.
Obertura de l’òpera
Orfeu
Discriminació de ritmes
Identificació de cançons
amb el seu ritme
Silenci de blanca
Audició: C. Saint-Saëns.
Carnaval dels animals:
«La tortuga»
Audició: J. Haydn.
El rellotge
Instruments de corda:
violí, viola, violoncel
i contrabaix
Audició: A.Vivaldi.
Concert per a flauta
i orquestra
Identificació de la melodia
de la flauta travessera
El ritme
La flauta de Pan i la flauta
travessera
Dansa:
La Malamanya
La pulsació
El cor de la música:
la pulsació
Tempo ràpid i lent
El gest de la fonomímia
Cançó: Ja plou i plourà
La durada de les notes
Dansa: Ball del vedriol El salt
Escoltar, imitar i llegir ritmes
diferents
Cançó: El tren del compàs
El compàs binari
Cançó: Xiula, maula
Dansa: Els esquelets
Lectura de les notes
la, sol, fa
Acompanyament
instrumental d’un poema
Símbol per repetir
una melodia .
Cançó: El noi de la mare Ritmes: blanques, negres,
corxeres, salt
Preguntes i respostes
Pliques amunt i avall
Discriminació de sons
i escriptura
en un pentagrama
Metodologia
per aprendre una cançó
Cançó: Els Reis arriben
Danses: El ball de la maniera;
El petit vailet
Danses: La mosca;
Peu polidor
Distància de quinta
La nota do l
.
Els instruments
i la seva intensitat
El silenci de negra
i el silenci de blanca
La polirítmia
El cos
com a instrument
La polirítmia
Identificació de refranys
Dansa: El ball de Sant Ferriol Cançons com a pregunta
i resposta: Pedra, pedreta;
Peix, peixet
El ritme: El gegant del pi;
Zim, zam
La nota do
Dansa: El ball de la civada El ritme i les dites
Cançó: Salta miralta
Escriptura de notes
en el pentagrama
Œ
Cançons: Holdrià holdrió;
Si n’hi havia un petit home
Instruments de metall, fusta
i membrana
Cançó: El cervató
Cançó: Marrameu
torra castanyes
Acompanyament
instrumental
de la cançó
Cançó: El rabadà
Cura de la veu: exercicis
de respiració
Acompanyament
instrumental d’un poema
Cançó: Les joguines
d’en Martí
Cançó: Eram, sam sam
Cura de la veu
Cançó: La masovera
se’n va al mercat
Acompanyament
instrumental de la cançó
Cançó: El rellotge
Acompanyament
instrumental de la cançó
Cançó: L’orquestra
Acompanyament
instrumental de la cançó

2. PROGRAMACIONS
UNITAT 1. CEL ROGENT, PLUJA O VENT!
1 Llegir notes afinadament.
2 Crear combinacions sonores amb les notes
apreses.
Procediments
• Lectura de notes
afinadament.
• Creació de combinacions
sonores amb les notes
apreses.
• Creació de combinacions
sonores amb onomatopeies
i sons corporals.
• Moviment amb la pulsació
en diferent tempo.
• Control de la respiració
per cantar.
• Escoltem: pàgines 7 a 10
• Ens movem: pàgines 11 i 12
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Producció de so:
– picat
– fregat
• Instruments musicals:
– el violí
– les timbales
• Qualitats del so
– intensitat
• Reconeixement
de diferents tempos:
– adagio, allegro i presto
– coneixement i utilitat
del metrònom
3 Moure’s amb la pulsació en diferent tempo.
4 Escalfar l’aparell fonador.
Actituds, valors
i normes
• Atenció en les audicions.
• Cura en la relació
melodia/moviment
d’una dansa.
• Interès vers les possibilitats
de la veu humana
i el seu color.
Transversal
Educació per al consum: descoberta de la natura i la seva bellesa com a alternativa d’oci a la ciutat.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 1r trimestre (guia didàctica, pàgines 112 a 115)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen set hores.
• Reflexionem: pàgines 13 a 18
• Fem música: pàgines 19 a 22
PROGRAMACIÓ D’AULA
31

GG u i a D ii d à c t i cc a
32
UNITAT 2. QUAN LA FULLA CAU, LA TERRA CRIDA LLAVOR
1 Diferenciar i reproduir el ritme de salt.
2 Adaptar el moviment a una pulsació binària.
3 Fer l’acompanyament instrumental
de cançons.
Procediments
• Reproducció de fragments
rítmics on apareix el ritme
de salt, picant de mans.
• Reconeixement de l’accent
ternari.
• Representació gràfica
de l’accent.
• Grafia de compàs i ús
de la barra de compàs.
• Escoltem: pàgines 23 a 28
• Ens movem: pàgines 29 i 30
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Distinció de so i soroll.
• El ritme de salt:
– reconeixement auditiu
– reconeixement gràfic
• Reconeixement
de mètriques:
– grafia de l’accent
– mètrica binaria/ternària
– grafia de compàs i ús
de la barra de compàs
• Discriminació d’un tema
musical.
4 Completar compassos binaris i ternaris
amb les figures conegudes.
Actituds, valors
i normes
• Cura en l’ús i maneig
dels instruments
de la classe.
Transversal
No discriminació per raons de sexe: potenciació del respecte i de la igualtat entre tot l’alumnat.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 1r trimestre (guia didàctica, pàgines 112 a 115)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen cinc hores.
• Reflexionem: pàgines 31 a 34
• Fem música: pàgines 35 a 38

1 Discriminar timbres humans
(cor mixt/baix).
2 Reconèixer l’accent ternari.
3 Representar gràficament l’accent.
Procediments
• Interpretació d’efectes
rítmics per acompanyar
un poema.
• Adaptació del moviment
a la pulsació ternària.
• Interpretació d’obstinats
rítmics per acompanyar
una cançó.
• Ús de figures conegudes
en compassos binaris
i ternaris.
• Escoltem: pàgines 39 i 40
• Ens movem: pàgines 41 a 44
UNITAT 3. QUINA NIT!
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Timbres humans:
– cor mixt
– baix
• Qualitats dels sons,
la durada:
– llarga: blanca
– intermèdia: negra
– curta: corxera
• Grafia de compàs:
– barra de compàs
– doble barra
amb dos punts
4 Discriminar i utilitzar el compàs i la barra
de compàs.
5 Reconèixer els instruments de percussió
escolar i el material de què estan fets.
Actituds, valors
i normes
• Respecte com a espectadoroient
d’una obra artística.
• Atenció a la relació músicamoviment.
• Interès en l’emissió correcta
de la veu en cantar
cançons.
Transversal
Educació per al consum: conèixer els fruits de la tardor: els que s’utilitzen i consumeixen
en aquesta estació.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 1r trimestre (guia didàctica, pàgines 112 a 115)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen cinc hores.
• Reflexionem: pàgines 45 a 48
• Fem música: pàgines 49 i 50
PROGRAMACIÓ D’AULA
33

GG u i a D ii d à c t i cc a
34
1 Imitar, reconèixer i reproduir dos sons
afinats: les notes la, sol i fa i situar-les
en el pentagrama en clau de sol.
2 Adaptar el moviment a l’accent del compàs.
Procediments
• Imitació, reconeixement
i reproducció de fórmules
melòdiques que utilitzin
les notes la, sol i fa
en clau de sol.
• Moviment adaptat
a l’accent del compàs.
• Distinció entre les nocions:
suspensiu i conclusiu.
• Execució de polirítmies
amb independència
de cada mà.
• Lectura de partitures
de cançons.
• Escoltem: pàgines 51 a 54
• Ens movem: pàgines 55 i 56
UNITAT 4. ARA VE NADAL!
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Discriminació de timbres
humans:
– veus blanques
– cor
– solista
• Instruments musicals:
– l’arpa
• Ritmes:
– blanca
– negra
– corxera
–salt
3 Distingir les fórmules ritmicomelòdiques
suspensives de les conclusives.
4 Executar polirítmies independents
per a cada mà.
Actituds, valors
i normes
• Interès en el procés
d’aprenentatge d’una cançó
amb partitura.
• Cura en la interpretació
amb veu parlada
acompanyada d’efectes
rítmics.
Transversal
Educació de la diversitat intercultural: coneixement i valoració de les festes populars i del seu significat,
i també dels actes i menjars típics d’aquests dies.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 1r trimestre (guia didàctica, pàgines 112 a 115)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen cinc hores.
• Reflexionem: pàgines 57 i 58
• Fem música: pàgines 59 a 64

UNITAT 5. QUIN RITME! SALTA I NO TINDRÀS FRED!
1 Reconèixer el ritme binari.
2 Saltar seguint el ritme binari, alternant
els peus.
Procediments
• Distinció auditiva
de la repetició
d’un tema musical.
• Interpretació dels silencis
de negra i de blanca.
• Coneixement
de les normes d’higiene
i cura de la veu.
• Distinció de timbre
i intensitat.
• Escoltem: pàgines 65 a 68
• Ens movem: pàgines 69 i 70
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Identificació rítmica:
– d’un tema musical
en el context
d’un fragment
– de cançons conegudes
– de la pulsació binària
i el moviment corporal
quan saltem alternant
els peus
– diferents coreografies
en pulsació binària
• Identificació melòdica
de diferents temes
en un fragment musical.
• Durada i grafia dels silencis
de negra i blanca.
• Distinció auditiva de la direcció
del so (àmbit de 5a).
• Grafia de la nota do l
(clau
de sol).
Transversal
Educació per a la salut: valoració de la importància de cuidar-se a l’hivern.
3 Distingir la direcció del so (àmbit de quinta).
4 Conèixer la grafia de la nota do l
(clau de sol).
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 2n trimestre (guia didàctica, pàgines 116 a 119)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen sis hores.
Actituds, valors
i normes
• Interès pels bons hàbits
referents a la cura
de la veu.
• Gust per l’expressió
comprensiva de la cançó.
• Reflexionem: pàgines 71 a 74
• Fem música: pàgines 75 i 76
PROGRAMACIÓ D’AULA
35

GG u i a D ii d à c t i cc a
36
UNITAT 6. DE NADAL A CARNESTOLTES, SET SETMANES DESIMBOLTES
1 Reconèixer una melodia caricaturitzada.
2 Explorar les possibilitats sonores del cos
com a instrument.
Procediments
• Lectura afinada de paraules
ritmicomelòdiques.
• Composició de melodies
amb els sons coneguts.
• Pràctica de polirítmies.
• Reconeixement auditiu
de fragments melòdics.
• Escoltem: pàgines 77 i 78
• Ens movem: pàgines 79 a 82
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Reconeixement
d’una melodia
caricaturitzada.
• Possibilitats sonores:
– del cos com a instrument
– de diferents objectes
• Ritme del llenguatge.
3 Reconèixer el ritme del llenguatge.
4 Explorar les qualitats sonores de diferents
objectes.
Actituds, valors
i normes
• Interès per una emissió
acurada de la veu.
• Interès per les possibilitats
de la veu humana
i el seu color.
Transversal
Educació per al consum: descoberta del mercat com a font de productes frescos i naturals.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 2r trimestre (guia didàctica, pàgines 116 a 119)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen vuit hores.
• Reflexionem: pàgines 83 a 86
• Fem música: pàgines 87 a 90

1 Reconèixer el ritme curt-curt:
dues corxeres.
2 Accentuar el compàs binari.
Procediments
• Reproducció de partitures.
• Lectura de fragments
melòdics de cinc sons: fa,
sol, la, do l
, do.
• Aplicació de la percussió
corporal.
• Grafia de durades musicals
convencionals. Corxeres.
• Aplicació d’una postura
corporal correcta
per cantar.
• Escoltem: pàgines 91 a 94
• Ens movem: pàgines 95 i 96
UNITAT 7. EM PASSO LA VIDA FENT VOLTES
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Ritme curt-curt:
dues corxeres.
• Estructura d’expressions
orals. Pregunta i resposta.
• Melodies suspensives
i conclusives.
• Do greu.
3 Conèixer la doble barra de compàs
amb dos punts.
4 Conèixer el do greu.
Actituds, valors
i normes
• Interès en l’afinació
i l’execució rítmica
correctes.
• Respecte com a espectador-oient
d’una obra
artística.
Transversal
Educació per a la salut: ser conscient del pas del temps i de les diferents etapes de la vida.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 3r trimestre (guia didàctica, pàgines 120 a 123)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen set hores.
• Reflexionem: pàgines 97 a 102
• Fem música: pàgines 103 i 104
PROGRAMACIÓ D’AULA
37

GG u i a D ii d à c t i cc a
38
UNITAT 8. CAMINAR, CÓRRER I SALTAR,TOT ÉS COMENÇAR!
1 Reconèixer i diferenciar el ritme de negres
(caminar), de salt (saltar) i el ritme
de corxeres (córrer).
2 Saber reproduir i distingir els cinc sons
afinats: la, sol, fa, do l
, do.
Procediments
• Reproducció de cinc sons
afinats: la, sol, fa, do l
, do.
• Reproducció rítmica
de llenguatge musical.
• Lectura i entonació
d’una cançó.
• Escoltem: pàgines 105 a 108
• Ens movem: pàgines 109 i 110
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Reconeixement
i diferenciació dels ritmes:
– negres (caminar)
– de salt (saltar)
– corxeres (córrer)
• Instruments musicals:
– timbre de la flauta
travessera
– timbre de l’orquestra
de corda
• Ritme i llenguatge.
3 Reconèixer el timbre de la flauta travessera.
4 Relacionar ritme i llenguatge.
Actituds, valors
i normes
• Interès en l’aplicació
dels coneixements
de llenguatge musical
adquirits en aquest cicle.
• Interès a conèixer
les tradicions relacionades
amb una dansa
o una cançó.
• Interès per crear música
a partir dels instruments
que coneixen.
Transversal
Educació mediambiental: presa de consciència de la possibilitat de fer servir materials reciclats
per construir instruments musicals.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Full de seguiment 3r trimestre (guia didàctica, pàgines 120 a 123)
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta activitat es proposen cinc hores.
• Reflexionem: pàgines 111 a 114
• Fem música: pàgines 115 i 116

SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS.
PROPOSTES DE TREBALL
Música

GG u i a D ii dd à c t i c a
40
Nom: Data:
1. Imita el so del vent i de la pluja amb:
7
UNITAT
CEL ROGENT, PLUJA O VENT!
foto d’un paisatge
on bufa el vent
Acabat l’estiu, tots
els animalets de la platja hem fet una
festa i hem imitat sons. Vine a jugar
amb nosaltres!
Foto mans
foto d’un paisatge
amb pluja
Per imitar el so del vent, comenteu-los que poden fregar-se les mans, o bé fregar els peus a terra.
Per imitar el so de la pluja, han de percudir un dit sobre el palmell de la mà o picar amb els peus
a terra. També poden imitar el so de caminar sobre fulles seques fent onomatopeies amb la veu.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’escoltar i discriminar
el so del vent i del mar.
2 Els nens i nenes hauran d’investigar quines
possibilitats sonores té el cos per imitar els
sons del vent i la pluja.
CD: pista 1
suggeriments
2 Feu-los observar les fotografies i que pensin
de quina manera creuen que poden imitar
els sons de la natura. Fregueu-vos les mans
i que diguin quin so els recorda. Després,
l’hauran d’imitar.
Procediu de la mateixa manera per explorar
les diverses possibilitats que us hem suggerit
en el requadre del llibre de l’alumnat.
1
UNITAT 1
Fotografia de la fageda d’en Jordà on es vegi el terra
ple de fulles i que fa un temps núvol de pluja…
2. Imagina els sons que pots sentir en aquest lloc.
3. Ara, intenta imitar aquests sons.
He imitat el so de
Per fer l’activitat 3, els podeu recordar la manera com han imitat el vent o la pluja en l’activitat 1.
Comenteu-los que amb el so també podem «dibuixar» un paisatge.
8
realització de les activitats
3 A partir de l’observació d’una fotografia en
què es veu un bosc a la tardor, els nens
i nenes hauran d’imaginar els possibles sons
que s’hi poden sentir.
4 Els nens i nenes hauran d’imitar aquests sons
utilitzant el cos com a instrument.
suggeriments
3 Proposeu als nens i nenes que pensin en
altres sons que poden escoltar-se al carrer
durant la tardor. Aleshores, cadascú reproduirà
un so, a l’uníson, com si representessin
una funció. Podeu enregistrar-ho i comprovar,
entre tots, si s’ha aconseguit aquesta
«recreació ambiental sonora».
Cal que sigueu crítics i no us atureu fins que
aconseguiu l’efecte buscat.

Nom: Data:
9
UNITAT
1. Assenyala quina imatge s’identifica amb cada
fragment de música.
Foto en què es
veu un cel fosc
que amenaça
tormenta
1 2
2. Hi ha canvis d’intensitat? sí ✗ no
Com són? sobtats
1
2 ✗
3. Completa:
a poc a poc
1
2 ✗
Representem un so fluix amb el símbol ....... p .
Aquest sos’an3ena piano
Representem un so fort amb el símbol ....... F .
Aquest sos’an3ena forte
Representem un so que creix amb el símbol ....... < .
Aquest sos’an3ena crescendo
Representem un so que decreix amb el símbol ....... > .
Aquest sos’an3ena decrescendo
Abans de fer les activitats, caldrà recordar-los el joc de la Corretgeta per treballar el crescendo i el
diminuendo. Comenteu-los, també, que el so creix () lentament, de forma gradual.
En l’activitat 1, els nens i nenes han de numerar les imatges segons l’ordre en què han sentit la
música. En la 2, han d’escoltar de nou la música per treballar els canvis d’intensitat i, en la 3, han de
completar les frases amb el nom italià i el símbol.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’escoltar un fragment
del moviment «La tempesta», de la
Simfonia Pastoral de Beethoven, i identificar
cada fragment musical amb una de les dues
fotografies proposades.
2 Els nens i les nenes hauran de reconèixer en
quin fragment de música hi ha canvis d’intensitat
sobtats i en quin fragment el canvi
d’intensitat és gradual.
3 Aquesta activitat serveix per recordar el
nom i el símbol dels sons forts, fluixos, creixents
i decreixents.
CD: pista 2
suggeriments
1 Feu-los escoltar el tall d’1 minut 15 segons
i que aixequin la mà quan comenci la tempesta.
3 Si els nens i les nenes no van jugar al joc de
La corretgeta a primer, convideu-los a fer-ho
ara, perquè aquest joc ajuda a entendre el
crescendo i el diminuendo). En trobareu la
fitxa a la pàgina 104 de la guia didàctica de
primer.
1
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
La música que has sentit és de
Beethoven.
4. Encercla les intensitats de cada fragment musical:
1. 1 p F < > 2. 2 p F < >
5. Uneix amb fletxes:
Quin instrument anuncia la tempesta?
Quin instrument descriu els llamps?
Quin instrument descriu els trons?
6. De quin material estan fets?
el violí fusta
metall
la timbala membrana
El violí sona quan el músic frega les cordes amb l’arquet.
Les timbales sonen quan el músic les percudeix.
En l’activitat 4, els nens i nenes han de marcar les intensitats que senten en cada un dels fragments
de l’activitat 1. En la 5, han de respondre unint amb fletxes cada pregunta amb la foto de l’instrument
corresponent.
10
realització de les activitats
4 Després d’identificar les dues parts del moviment,
els nens i nenes hauran d’encerclar les
intensitats de cada fragment.
5 Cal que els nens i les nenes es fixin en el timbre
de l’instrument que descriu els llamps
i el que descriu la tempesta i que diguin quin
és en cada cas.
6 Feu-los relacionar els instruments anteriors
amb el seu nom i el material de què estan
fets.
suggeriments
Presenteu-los Beethoven breument i recordeu-los
l’obra que havien treballat a primer
curs (Simfonia núm. 5, op. 67).
Feu-los dibuixar com s’imaginen el cel de tempesta
que reflecteix la música de Beethoven.
A la pel . lícula Fantasia, de Walt Disney, es fa
una interpretació visual d’aquesta tempesta.
Seria interessant veure a classe el fragment de
la pel . lícula que es correspon amb el fragment
escoltat.
41

GG u i a D ii dd à c t i c a
42
Nom: Data:
Malamanya
Mala mala manya rei d’Es panya,
I I I I
Mala mala manya Portu gal.
I I I I
Pim pam cara gols amb ceba;
I I I I
pim pam cara gols amb sal.
I I I I
11
UNITAT 61
œ œ œ . œ œ œ œ . œœ œ ˙ Œ
Pop. catalana
Per introduir la dansa Malamanya, els podeu explicar que la tardor és l’època de recollir el raïm per
fer vi, i que aquesta dansa la ballaven les colles quan anaven a veremar.
realització de les activitats
L’alumnat ha d’aprendre la cançó de la dansa
Malamanya i ha de picar amb les mans la pulsació.
1 Cal que els nens i les nenes assenyalin els
caragols seguint la pulsació de la dansa i que
observin que cada caragol es correspon
amb la ratlleta de pulsació que feien servir el
curs passat.
CD: pista 3
suggeriments
1 Feu-los adonar que en una pulsació pot
cabre una síl . laba (gal), una paraula (ceba)
o més d’una paraula (caragols amb). A partir
d’això, feu-los reflexionar sobre si totes les
paraules es diuen igual de ràpid. Feu-los
experimentar amb sons llargs i curts perquè
comprovin si caben o no en una pulsació.
Feu-los fer dos grups: uns picaran el ritme
i els altres la pulsació (amb sons corporals
o amb instruments de percussió).
Feu-los caminar seguint la pulsació mentre
canten i marquen el ritme picant de mans.
1. Assenyala els cargols seguint la pulsació de la dansa.
2. Ballem la Malamanya!
Mala mala
Mala mala
manya
manya
Pim pam
caragols amb ceba;
12
rei d’Es
Portu
panya,
gal.
pim pam caragols amb sal
El punteig es balla igual que el del Ballano, que van fer a primer curs. En acabar la dansa, les noies
canvien de parella col·locant-se davant el noi del costat i tornen a començar la dansa.
realització de les activitats
Els nens i les nenes han d’aprendre el ball de la
Malamanya. El punteig és el mateix que el de
la dansa el Ballano, que van aprendre a primer:
desplaçament lateral, punteig a la dreta, desplaçament
lateral, punteig a l’esquerra…
suggeriments
Primer haurien d’assajar el tros que correspon
al fragment pim pam caragols amb sal, perquè
això no es feia a la dansa del Ballano: el nen
i la nena es donen la mà dreta aixecada en l’aire,
i la nena passa per sota el braç del nen
i gira sobre si mateixa, per canviar de parella.
Perquè això surti bé, no han d’abaixar el braç
i han de tenir clar que han de passar per sota
el pont.

Nom: Data:
A la cançó Malamanya
has marcat la pulsació.
La pulsació és com el batec del cor de la música.
1. Prent-te el pols quan estiguis quiet i tranquil a
l’aula. Marca amb una creu la frase que sigui més
correcta:
El pols va ràpid. El pols va lent. ✗
2. Prent-te el pols després de jugar i córrer al pati.
Marca amb una creu:
El pols va ràpid. ✗ El pols va lent.
3. El cor batega sempre igual de ràpid?
sí no
13
UNITAT 1
La pulsació musical també pot ser més ràpida o més lenta;
és a dir, pot tenir un tempo ràpid o lent.
Expliqueu-los que el cor no para mai de bategar, però que cal estar en silenci i molt atents per sentir-se
el pols.
realització de les activitats
1 i 2 En aquestes activitats, els nens i nenes
hauran de comparar la pulsació musical i el
batec del cor, per entendre millor què és la
pulsació.
3 A partir del que han observat en les activitats
anteriors, hauran de constatar si el cor
batega sempre al mateix ritme o no.
suggeriments
De la mateixa manera que el pols hi és, encara
que no se senti, quan hi ha silenci en música,
també tenim pulsacions.
Procureu que els quedi clara la diferenciació
entre pulsació (batec) i tempo (velocitat del
batec).
✗
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
■ Observa aquest objecte:
És un metrònom. Serveix per marcar el
temps d’una composició musical.
4. Camina seguint aquests ritmes:
14
adagio
presto
allegro
Porteu un metrònom a classe i feu-los observar el pèndol i la tira graduada. Comenteu-los els diversos
ritmes que pot seguir el metrònom segons la posició del pèndol, i després, feu-los caminar
seguint els ritmes que marca el metrònom: adagio (molt lentament), allegro (ritme de caminar) i presto
(ràpidament).
realització de les activitats
Feu-los observar el metrònom i expliqueu-los
la seva funció:
És l’instrument que fan servir els músics per
posar-se d’acord en la velocitat de la pulsació
d’una composició. Al començament de
les partitures s’indica amb les paraules adagio,
allegro, presto,etc.
4 Feu caminar els nens i les nenes seguint tres
ritmes diferents: adagio, allegro i presto.
CD: pista 4
suggeriments
4 Feu-los escoltar els exemples de cada un
dels ritmes que han vist en l’activitat 4.
CD: pistes 5, 6 i 7
Podeu fer-los cantar tres cançons conegudes
i que diguin quin tempo els sembla més adequat.
Per exemple, podeu proposar-los alguns
d’aquests cànons:
Ara plou, ara neva; Vora el foc hi ha la mainada;
Dalt del diri diri diri diri; Dalt del cotxe hi ha una
nina; El gegant del pi.
43

GG u i a D ii dd à c t i c a
44
Nom: Data:
■ Recorda:
1. Escolta les ones següents i ordena-les. Després,
canta-les.
1 3
2 4
Ordre: 1 3 4
2. Relaciona cada ona amb el seu pentagrama:
& œ œ œ œ œ œ
_________________ 4 _________________ 3
& œ œ œ œ œ
_________________ 1 _________________ 2
15
UNITAT 1
& œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ
Acompanyeu les ones amb els gestos de la fononímia que van començar a veure a primer.
Canteu les ones de l’activitat 1 de manera desordenada, perquè els nens i nenes les ordenin.
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran de recordar els símbols
de fonomímia corresponents a les notes
la, sol, fa.
1 Feu-los escoltar les sirenes, perquè després
els nens i nenes les identifiquin i diguin en
quin ordre s’han reproduït.
2 L’alumnat haurà de relacionar cada sirena
amb el pentagrama corresponent.
CD: pista 8
suggeriments
1 Abans d’escoltar les sireres de la pista 8,
canteu-les ordenadament perquè els nens
i nenes sàpiguen identificar cadascun dels
sons. Després podeu proposar-los que,
a més, facin el símbol de fonomímia.
Podeu fer-los improvisar ordres de sirenes
diferents, utilitzar la síl·laba la amb sons llargs
i sons curts-curts.
2
3. Llegeix el nom de les notes mentre assenyales la
pulsació amb el llapis.
& œ œ œ œ œ œ œ
4. Canta aquests fragments melòdics:
& œ œ œ œ œ œœœ œ œ œœœœ œ
5. Inventa’t i canta altres combinacions:
&
fa ¯a sol fa sol fa ¯a
¯a sol fa ¯a sol sol sol ¯a sol fa ¯a sol sol ¯a sol
Proposeu-los de picar la melodia de l’activitat 3 seguint un tempo adagio, després allegro i finalment
presto.
16
realització de les activitats
3 Feu-los practicar la lectura musical dels sons
tenint com a referència el so de la clau de
sol, en la segona línia.
4 Els nens i nenes hauran d’entonar la melodia
que tenen en aquest pentagrama.
5 Els nens i nenes hauran de combinar les
notes que coneixen per crear una nova
melodia que, després, hauran d’interpretar.
suggeriments
3 Podeu fer-los llegir la partitura amb diferents
tempos.
5 Feu-los imitar, reconèixer i reproduir amb
fonomímia les fórmules de cinc sons amb les
tres notes que coneixen i fer que les escriguin
en el pentagrama. Això facilitarà que
improvisin o que creïn noves fórmules.

Nom: Data:
Ja plou i plourà
& 3 4 œ
œ œ œ
œ Œ œ
1. Pica la pulsació de la cançó mentre llegeixes les
durades amb la síl·laba la.
2. Llegeix el ritme dient el nom de les notes i
acompanya-les amb els gestos que fa Neptú.
la sol fa
17
œ œ œ
œ Œ œ
UNITAT 1
œ œ œ
Ja plou i plou - rà, fa - rem un re - plà de pi - ca mor -
& œ Œ œ
œ œ œ
ter, fa - rem u - na
œ œ œ
xi - ca, com
visera mà davant la
boca
œ œ œ
œ Œ
un gar - ro - fer.
Pop. catalana
pulgar cap avall
L’activitat 1 es refereix a les durades de les notes. Feu-los adonar que el ritme de la cançó és ternari;
el primer compàs no és sencer i, per tant, comença amb anacrusi i no el piquem.
realització de les activitats
L’objectiu d’aquesta activitat és que els nens
i nenes aprenguin una cançó desxifrant el llenguatge
musical.
1 Primer feu-los llegir les durades, el ritme,
amb la síl . laba la.
2 Després, hauran de recitar les notes amb el
ritme marcat. Finalment, proposeu-los d’acompanyar
la recitació amb els gestos de la
fonomímia.
CD: pista 9
suggeriments
Feu-los escoltar i aprendre la cançó: Ja plou
i plourà.
Feu que els nens i nenes es fixin en cada quantes
pulsacions se n’accentua una, perquè s’adonin
que el primer compàs és incomplet.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
3. Canta la cançó amb la síl·laba la.
4. Canta la cançó amb el text.
5. Torna a cantar la cançó i marca la pulsació imitant
aquests gestos:
pica als genolls pica de mans
F
Ja plou i
fa espetegar
els dits
p
18
pica de
genolls
Per marcar la pulsació, els nens i nenes hauran de repetir diverses vegades els gestos, de tres en
tres, marcant el ritme ternari de la cançó.
mf
plou rà
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran de cantar la melodia
amb la síl . laba la mentre fan els gestos
–corresponents a cada nota– per mitjà de la
fonomímia.
4 Ara és el moment de cantar la cançó amb el
text que tenen a la pàgina 17.
5 Finalment, feu-los cantar la cançó acompanyada
de la percussió corporal que es veu
en les fotografies i que serveix per marcar la
mètrica ternària.
suggeriments
3 Podeu fer que el nens i nenes aprenguin
a cantar la cançó amb el nom de les notes.
5 Podeu preguntar als nens i nenes amb quina
percussió hauríem d’acompanyar la primera
síl . laba: Ja. Com que es tracta de l’últim
temps d’un compàs, s’hauria de fer fent petar
els dits.
F
45

GG u i a D ii dd à c t i c a
46
Nom: Data:
Holdrià holdrió
Si vols aigua ben fresca,
a la font has d’anar.
Si el que vols és fer gresca
un bon vi et cal buscar!
Holdrià holdrió
Holdrià holdrió cu-cu, cu-cu (tres)
Holdrià holdrió, oh.
& # 4 3 œ œ
& #
& #
œ
Si vols
œ œ
vols és fer
œ. œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
ai - gua, ai - gua ben
œ œ œ œ. œ
œ. œ œ œ œ
1. Marca la pulsació de la cançó imitant els gestos
dels dibuixos. Després, canta-la.
19
UNITAT 1
,
fres - ca, a la font has d a - nar. Si el que
Feu-los cantar la cançó tots junts, i després amagant-ne algunes paraules sense deixar de marcar la
pulsació.
œ
œ
œ œ œ
œ œ
œ
œ.
œ
J
œ ‰ j
œ œ œ
gres - ca un bon vi et cal bus - car! Hol - dri - à
œ œ
œ. œ œ
œ œ
œ. œ œ œ
œ. œ
œ œ œ
hol - dri- ó, hol - dri - à hol - dri- ó, cu - cu! hol - dri- ó, hol - dri - à hol - dri- ó, cu - cu!
& #
œ . œ œ
œ œ œ
œ
œ . œ œ
œ
œ
œ. œ œ
œ
œ
Hol - dri- ó, hol - dri - à hol - dri- ó cu - cu! Hol - dri- ó hol - dri - à - oh!
Pop. de l’Estíria
Adap. M. Martorell
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’escoltar la cançó
mentre segueixen el ritme fent la percussió
corporal que han après en la fitxa anterior.
Quan ja sàpiguen portar el ritme, proposeulos
de cantar-la, alhora.
CD: pistes 10 i 11
suggeriments
1 Podeu fer que els nens i nenes cantin la
cançó i facin silenci durant alguns fragments
sense deixar de marcar-ne la pulsació. En els
moments de silenci, hauran de pensar en
l’entonació. És un exercici d’atenció i d’entrenament
de l’oïda interna.
œ
2. Ara canta la cançó en italià:
Un austriaco felice
sulla cima di un monte,
quando vede un cuculo,
l’imitava cosí. Oh la ri
Olarà liria,
Olarà cu-cu cu-cu (tres vegades)
Olarà liria, oh
3. Repeteix la cançó canviant cada vegada la paraula
austriaco per una d’aquestes: orso, serpe,
ragazza.
4. Imita com cantarien la cançó l’ós, la serp i la noia.
Comenteu-los que en italià un orso és un ós (i que han de fer veu greu); una serpe, una serp (i que
han de fer una veu molt aguda), i una ragazza, una noia.
20
realització de les activitats
2 Podeu fer-los cantar la mateixa cançó però
ara en italià.
3 En aquesta activitat, han de cantar la cançó
però canviant d’animal o persona cada vegada
i n’hauran d’imitar el crit.
4 Ara es tracta d’imaginar quin timbre de veu
tindrien aquests nous personatges que han
aparegut a la cançó en l’activitat 3, i cantar la
cançó amb la seva veu.
suggeriments
4 Abans de cantar la cançó, feu-los fer un treball
d’expressió corporal imitant l’ós, la serp,
la noia, l’austríac, etc., i feu una pluja d’idees
sobre quin tipus de veu deuen tenir: aguda,
greu...

Nom: Data:
Si n’hi havia un petit home
Si n’hi havia un petit home,
a cavall del seu bastó;
que marxava de cacera,
de cacera de cargols.
Virondeta, virondaina, virondeta, virondó.
Quan és dalt de la muntanya
va sentir tronar molt fort;
amb les presses d’escapar-se,
es va fer mal als genolls.
Virondeta…
Les senyores de la vila
li portaren molts bombons.
–Gràcies, gràcies missenyores,
gràcies, gràcies pel bombons.
Virondeta….
& 4
œ œ
œ œ œ œ
,
Si n hi ha - vi a un pe - tit
& œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ
œ œ
21
œ œ œ œ
UNITAT 1
˙ œ œ
ho - me, a ca - vall del seu bas - tó, que mar -
œ œ œ œ
œ
Œ
œ œ
xa - va de ca - ce - ra, de ca - ce - ra de car gols. Vi - ron -
& œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ
de - ta, vi - ron - dai - na, vi - ron - de - ta, vi - ron - dó.
Pop. francesa
Adap. M. Teresa Giménez
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’aprendre la cançó
Si n’hi havia un petit home.
CD: pistes 12 i 13
suggeriments
Per aprendre aquesta cançó, convé treballar
primer el revers de la fitxa, és a dir, la pàgina
22.
Abans d’aprendre qualsevol cançó de repertori,
és important que els nens s’acostumin a jugar
amb la veu, és a dir, a preparar-la per cantar,
com fem amb els instruments musicals.
Cal que els nens i les nenes es fixin que hi ha
una part de la cançó que sempre es repeteix
(virondeta, virondaina, virondeta, virondó): la tornada.
La història de l’home s’explica en tres
estrofes.
˙
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
Juga amb la veu!
1. Imita com el teu mestre o mestra bufa i agafa aire:
2. Canta la melodia de la tornada fent ning com una
campana petita, i després fent duru.
3. Escolta la cançó i canta el text de la tornada.
Per fer l’activitat 1, feu els gestos següents: dempeus, tireu el cos endavant i bufeu per treure tot l’aire
dels pulmons. Inspireu pel nas i infleu-vos, retenint l’aire. Expulseu l’aire a poc a poc, com un globus
foradat. La cançó de les activitats 2 i 3 és Si n’hi havia un petit home. L ‘activitat 2 serveix per
escalfar la veu.
22
realització de les activitats
1 El primer exercici que cal fer per escalfar la
veu és de respiració. Això és el que es pretén
amb aquest exercici: conscienciar els
nens i nenes de la importància de la respiració.
2 Aquesta activitat serveix per fer un exercici
de ressonància.
3 Finalment, proposeu-los de cantar la tornada
de la cançó.
suggeriments
1 Seria interessant demanar als nens i nenes
que facin memòria d’exercicis fets l’any anterior
per escalfar la veu.
2 Preparar la veu ha de ser una cosa lúdica, no
una obligació avorrida i sense sentit.
3 En acabat, ja estaran preparats per treballar
la fitxa anterior, l’anvers, i per aprendre tota
la cançó.
47

GG u i a D ii dd à c t i c a
48
Nom: Data:
1. Escolta uns fragments del
concert La tardor d’Antonio
Vivaldi.
23
UNITAT
QUAN LA FULLA CAU, LA
TERRA CRIDA LLAVOR
Avui m’he divertit amb les fulles
seques que el vent ha fet caure a
terra. Ha arribat la tardor!
Aquest concert té tres parts: Allegro, Adagio molto
i Allegro. Aquests noms indiquen la rapidesa de la
pulsació de cada part.
Recordeu-los que a primer ja havien escoltat un fragment d’aquesta peça musical. Feu-los escoltar
els primers compassos de cada part perquè notin la diferent velocitat de la pulsació en cadascuna i
identifiquin el nom de cada part.
realització de les activitats
1 Feu-los escoltar un petit fragment de cadascuna
de les tres parts del concert La tardor
d’A. Vivaldi; i que esbrinin quin és el temps
més lent.
CD: pista 14
suggeriments
Després de sentir la pista, comenteu-los si els
sona aquesta música (n’havien treballat un
fragment el curs anterior). A continuació pregunteu-los
si en recorden alguna dada, i comenteu-los
la biografia de l’autor.
2
UNITAT 2
2. Marca amb una creu què volen dir les paraules en
blau:
Allegro
Lent
Adagio molto
Lent ✗
Ràpid ✗
Ràpid
3. Escolta el tercer moviment, La caça.
Il·lustració sobre l’argument: caçadors que van a
caçar la llebre amb gossos, trompes i escopetes
4. Relaciona amb fletxes:
salta q
lla.arg –––––––– qk ∑∑- q
lla.rg –––– h
Expliqueu-los el que Vivaldi volia descriure amb la música de La caça: en clarejar, uns caçadors surten
a caçar amb les trompes, les escopetes i els gossos. Troben una llebre, la persegueixen i aquesta
mor de cansament.
24
realització de les activitats
2 A partir de l’audició de la pista 14, els nens
i nenes hauran d’esbrinar el significat de les paraules
allegro i adagio molto, dues de les parts
que han escoltat.
3 Feu-los escoltar tot el tercer moviment, La
caça, amb el qual Vivaldi volia descriure una
cacera: els caçadors, les escopetes, els gossos
i la persecució d’una llebre.
4 Els nens i nenes hauran de relacionar cada
durada amb la seva representació gràfica i el
signe musical corresponent.
CD: pista 15
suggeriments
Proposeu-los de picar la pulsació mentre
escolten la música. Uns hauran de fer de caçadors
i els altres, de llebre. Quan soni el seu
tema, els caçadors hauran de caminar mentre
piquen la pulsació. Quan soni el tema de la llebre,
seran els altres nens i nenes els qui caminaran.
Feu-los representar l’escena, mentre marquen
la pulsació.

Nom: Data:
1. Pica aquest ritme amb les mans:
>
25
UNITAT
œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ œ œ
> > > >
œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ . œœ œ ˙ Œ
2. Ara pica el ritme mentre escoltes la música de
Vivaldi.
3. Torna a escoltar el fragment i repassa amb llapis el
dibuix de les pulsacions més fortes. Marca-les
amb >.
Cada quantes pulsacions n’has pintat una de més
forta?
✗
> > >
dues, per tant té un ritme binari
tres, per tant té un ritme ternari
Per fer les activitats d’aprenentatge 2 i 3, feu-los escoltar un altre cop l’últim fragment de l’activitat 1
de la pàgina 23. En la 3, han de dibuixar l’accent damunt la pulsació forta (>) de l’activitat 1.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de picar de mans el
ritme proposat.
2 Feu-los picar de nou el ritme mentre escolten
la música de Vivaldi.
3 Aquesta activitat serveix perquè els nens
i nenes esbrinin quin tipus de ritme té
aquest fragment: binari o ternari.
CD: pista 16
suggeriments
2 Feu-los adonar que el ritme que piquen
correspon al motiu del tema A del tercer
moviment, La caça.
3 Feu-los caminar mentre marxen marcant el
compàs ternari amb els braços.
2
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
4. Escolta tot el moviment de La caça. Quan sentis la
melodia que has escoltat en l’activitat 2, pica de
mans.
5. Quantes vegades has sentit aquesta melodia?
dues tres sis ✗ set
26
realització de les activitats
4 Els nens i nenes hauran de tornar a escoltar
tot el moviment i identificar-ne el motiu que
acaben de treballar en l’anvers de la fitxa.
5 Feu-los comptar les vegades que senten
aquesta melodia.
Aprox.: (0 l
01 ll
-0 l
18 ll
;0 l
28 ll
-0 l
38 ll
;0 l
55 ll
-1 l
05 ll
;
1 l
29 ll
-1 l
39 ll
;2 l
05 ll
-2 l
15 ll
;2 l
30 ll
-2 l
40 ll
).
CD: pista 15
suggeriments
4 Una altra manera d’identificar el tema A és
aixecant la mà cada vegada que el sentin.
49

GG u i a D ii dd à c t i c a
50
Nom: Data:
■ Observa aquesta classe de música:
27
UNITAT
1. Encercla dos nens o nenes que toquen objectes
que només poden sonar fluix.
2. Pinta dos nens o nenes que toquen objectes que
sempre sonen fort.
3. Dibuixa objectes que puguin fer sons fluixos i forts
per al nen i la nena que no tenen instrument.
realització de les activitats
Les activitats d’aquesta pàgina pretenen que
l’alumnat faci una exploració sonora a partir
dels objectes més comuns que poden trobar
en una classe.
1 Feu-los identificar i encerclar dos nens o nenes
que toquin objectes que sempre sonin
fluix.
2 Feu-los identificar i encerclar dos nens o nenes
que toquin objectes que sempre sonin
fort.
3 Feu-los dibuixar objectes que puguin fer
sons forts i fluixos per als nens que no en
tenen cap.
suggeriments
1 Primer, feu-los observar tots els dibuixos
i que identifiquin quins objectes fan sonar.
Després, alguns voluntaris hauran d’imitar els
nens i nenes del dibuix per comprovar com
sonen aquests objectes.
3 Que cada alumne busqui dos objectes quotidians
que encara no hagin sortit i que
puguin sonar fort i fluix. Després de comprovar-ho,
hauran de dibuixar aquests objectes
amb els nens corresponents.
2
4. Percudeix objectes de la classe amb les intensitats
indicades en aquestes targetes.
1. p F F
2. p p F
3. p mf F
5. Dictat. Esbrina l’ordre en què has sentit les intensitats
de les targetes.
Nom del company/a Ordre de les targetes:
Per a l’activitat 5, proposeu que tres nens i nenes escullin un objecte i que interpretin les targetes de
l’activitat 4 en l’ordre que vulguin.
28
realització de les activitats
4 L’alumnat haurà de percudir algun objecte
de la classe seguint les indicacions d’intensitat
(piano, forte, mezzoforte) proposades. Són
exercicis pràctics d’interpretació dinàmica.
5 És un exercici de reconeixement tímbric
i dinàmic: cadascú haurà d’apuntar l’ordre
que han seguit altres nens per percudir el
seu objecte.
suggeriments
Podeu improvisar una composició sonora
combinant ritmes de negres, salts i blanques.
Inventeu-vos entre tots un codi per escriure
a la pissarra els sons que voleu emprar en la
vostra composició i en quin ordre.
Quan els sons s’ordenen en el temps amb una
intenció estètica que ens agrada, aquests sons
esdevenen agradables. Quan són desagradables
i molesten en diem soroll.

Nom: Data:
Ball del vedriol
Obriu que volem passar
de la prim verderola;
obriu que volem passar
pel camp del vedriol;
caragol, caragol,
repica el sol
caragol, caragol,
repica el sol.
Els panys se n’han trencat No en tenim diners
de la prim verderola; de la prim verderola;
que el facin adobar que els facin els ferrers
pel camp del vedriol; pel camp del vedriol;
caragol... caragol...
& # 4 2 j
œ
& #
& #
œ œ œ œ œ
29
œ œ œ
UNITAT 2
œ œ œ
œ œ œ
O - briu que vo lem pas - sar de la prim ver - de - ro - la; o -
œ œ œ œ œ
œ. œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
briu que vo lem pas - sar pel camp del ve - dri - ol; ca - ra - gol, ca - ra -
œ œ œ œ
gol, re - pi - ca el
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
sol, ca - ra - gol, ca - ra - gol, re - pi - ca el
Pop. catalana
œ Œ
Expliqueu-los que aquesta dansa és molt antiga i que es ballava picant amb els peus, recordant la
llaurada.
realització de les activitats
Feu-los aprendre la cançó que acompanya
aquesta dansa i els passos corresponents.
CD: pista 17
suggeriments
Expliqueu-los que aquesta dansa és molt antiga
i que es ballava en l’època de llaurar: en
aquesta època de l’any, la terra es remou, es
llaura, per preparar-la abans de sembrar. En
picar de peus a terra, el que es pretén és despertar-la
perquè la terra sigui fèrtil.
Recordeu-los els conceptes d’estrofa i tornada
i que s’adonin que les estrofes varien de lletra,
mentre que la tornada sempre és igual.
Fragment del Ball del vedriol que falta a la fitxa:
Diu que no en volen fer
de la prim verderola;
que els facin fer als marxants
pel camp del vedriol,
caragol...
Ja ens n’han fet uns quants.
A on teniu les claus?
Les tenen els gripaus.
Passem i no ens toquen.
sol.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
&
Joc dels quatre llauradors
1. En grups de quatre, seguiu el moviment dels
dibuixos mentre canteu.
Els quatre llauradors
com treballen,
com treballen,
2 j
& 4 œ
Els
œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ
œ œ œ
qua - tre llau - ra - dors com tre - ba - llen dos a
30
els quatre llauradors
com treballen
dos a dos.
œ œ œ œ
qua - tre llau - ra - dors com tre - ba - llen, com tre - ba - llen, els
œ œ œ œ
œ ‰
Feu-los fer grups de quatre en rotllana i agafats de les mans. Han de saltar al ritme de la música i,
de dos en dos, han d’entrar al cercle i donar-se un cop de panxa, sense deixar anar les mans en
cap moment.
dos.
Pop. catalana
œ œ œ
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de fer un joc dansat,
seguint les indicacions de la il·lustració.
Feu-los adonar que han de fer coincidir el
salt amb el primer temps del compàs binari.
suggeriments
Feu-los plegar un paper de forma quadrada de
la manera que el fem servir en el joc de les
preguntes. (Vegeu arxiu «Joc de les preguntes»:
Papiroflexia. Barcelona: Edicomunicación
SA, 1989. [pàg. 66-69]).
Feu-los adonar que el moviment que fan els
quatre nens saltant és el mateix que fem quan
usem quatre dits en el joc de les preguntes
que acabem de veure. Feu-los cantar mentre
segueixen el joc de paper.
51

GG u i a D ii dd à c t i c a
52
Nom: Data:
1. Fes un salt per demostrar alegria.
El salt s’escriu així:
2. Escolta i imita aquests ritmes dient la:
1
2
3. Fes el mateix amb aquests ritmes:
3
4 œ œ œ .
>
4. Ordena els ritmes anteriors segons l’ordre en què
els has sentit.
œ œ
31
œ .
>
UNITAT 2
En l’activitat 4, interpreteu els ritmes de les activitats 2 i 3 en l’ordre que vulgueu perquè els nens i
nenes els ordenin.
œ
la la
œ .
> œ œ œ œ
œ œ .
> œ œ œ
œ .
> œ œ . œ
> œ œ
realització de les activitats
En aquesta fitxa desenvolupem el procediment
que seguim sempre quan presentem un contingut
de llenguatge musical: imitar, reconèixer
i reproduir:
1 Els nens i nenes s’hauran de fixar en el símbol
que utilitzem per representar el salt.
2 i 3 Els nens i nenes hauran d’imitar uns ritmes
en els quals hi ha alguns salts.
4 El docent haurà de picar els ritmes de les
activitats 2 i 3 de manera desordenada i els
nens i nenes hauran d’esbrinar en quin ordre
els ha picats.
suggeriments
Pot ser interessant incentivar els nens i nenes
perquè improvisin diverses fórmules utilitzant
el ritme treballat.
Podeu fer-los fer jocs de pregunta i resposta
i fer-los modular la veu mentre percudeixen el
ritme.
5. Llegeix rítmicament el nom d’aquestes notes:
& œ. œ œ Œ Œ œ. œ œ Œ Œ œ . œ œ Œ œ . œ œ Œ
sol sol sol fa fa fa ¯a ¯a ¯a sol sol sol
& œ. œ œ Œ Œ œ. œ œ Œ Œ œ . œ œ Œ œ . œ œ Œ
¯a ¯a ¯a fa fa fa ¯a ¯a ¯a sol sol sol
6. Llegeix entonant amb la síl·laba la.
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
7. Llegeix les notes amb ritme:
& œ . œ œ œ ˙ & œ . œ œ œ ˙
& œ œ œ . œ ˙ & œ . œ ˙ œ œ Œ
32
realització de les activitats
5 Els nens i nenes hauran d’identificar les notes
d’un pentagrama en clau de sol i llegir-les rítmicament,
tenint en compte que hi ha una
nova figura: el salt.
6 En aquest cas, els nens i nenes hauran d’entonar
unes notes a partir de l’afinació del
diapasó.
7 Finalment, els nens i nenes hauran de llegir
rítmicament notes de durada diversa.
suggeriments
6 Podeu fer-los cantar les fórmules melòdiques
en un altre ordre, seguint el procediment
habitual: imitar, reconèixer i reproduir.
7 Animeu-los a inventar combinacions diferents
a partir de les mateixes notes, però
alternant ritmes diferents: de blanca, de salt,
de negra, de silenci de negra, etc., i feu que
juguin a combinar i a escriure les fórmules
melòdiques.

Nom: Data:
El tren del compàs
& œ . œ œ
Xu
fa un
cu xuxiu-
let
& œ œ . œ
œ . œ œ
xu
di -
cu xufe-
rent
œ œ. œ
1. Segueix el ritme amb la síl·laba la.
2. Segueix el ritme amb el nom de les notes.
3. Canta la cançó amb el nom de les notes i després
amb el text.
La barra de compàs I separa els compassos.
La doble barra II indica el final.
■ Observa la durada de cada figura:
h q œ œ œ . œ
33
UNITAT 2
En l’activitat 2 han de seguir el ritme mentre fan els gestos de la fononímia que ja han vist en la
pàgina 17 de la unitat 1.
œ
ja
no és
œ
ve el
cor -
œ . œ œ. œ
˙
tren
rent
té dos va - gons di - fe - rents que van molt plens.
realització de les activitats
Com ja hem vist en altres casos, les activitats
d’aquesta pàgina serveixen per aprendre una
cançó a partir d’una partitura.
1 Primer hauran de seguir el ritme de la cançó
amb la síl·laba la.
2 A continuació, hauran de llegir les notes,
mentre en segueixen el ritme.
3 Feu-los cantar la cançó amb el nom de les
notes i, després, amb la lletra corresponent.
suggeriments
1 Feu-los observar les barres que tenen destacades
i, després, proposeu-los que les
identifiquin en el pentagrama.
2 Mentre canten el ritme, feu-los marcar la
pulsació picant damunt la taula amb el llapis.
3 Proposeu-los un joc: els nens i nenes, agafats
per la cintura, formen trens de tres vagons.
Cada so representarà un vagó, i tots plegats
cantaran la cançó, però un tren caminarà
a ritme de negres, l’altre, a ritme de blanques,
etc. Els nens i nenes caminaran quan
sentin que el docent o la docent marca el
seu ritme amb el pandero.
˙
M. A.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2
El compàs binari ( 4)
té dos temps, dues pulsacions.
La primera sempre és més forta que la segona.
4. Completa aquests vagons binaris: Per exemple
3
El compàs ternari (
4
) té tres temps, tres pulsacions.
La primera sempre és més forta que les altres dues.
5. Completa aquests vagons ternaris: Per exemple
Aquest símbol Œ vol dir que el seient està reservat
i no s’hi pot col·locar cap altra figura.
Els nens i nenes han de col·locar en els vagons els adhesius que tenen al final del llibre. Recordeulos
que en cada vagó binari caben dues pulsacions i en els ternaris, tres.
34
realització de les activitats
En aquesta pàgina presentem els dos tipus de
compàs que veuran aquest curs (compàs binari
i ternari) i les seves característiques.
4 A partir del que han vist sobre el compàs
binari, els nens i nenes hauran de completar
els vagons amb els adhesius de notes de
durades diverses que tenen al final del llibre.
5 Feu-los completar els vagons per obtenir
vagons de compàs ternari, tenint en compte
que hi ha algun cas que ja està ocupat per un
signe: un silenci de negra, la durada de la qual
equival a una negra.
suggeriments
Fem un joc: si el docent o la docent marca l’accentuació
binària, l’alumnat haurà de caminar;
si marca la ternària, haurà de picar de mans.
Dibuixeu un vagó a la pissarra i piqueu el ritme
d’un compàs. Aleshores, els nens i nenes hauran
d’esbrinar, mitjançant el compàs, quina figura
viatja en cada compartiment.
Expliqueu-los que en l’escriptura musical, en lloc
de trens, fem servir barres de compàs i, també,
doble barra al final. Poden practicar el compàs
binari i ternari amb la pàgina 99 de la guia.
Œ
Œ
53

GG u i a D ii dd à c t i c a
54
Nom: Data:
35
UNITAT 2
1. Amb una fletxa relaciona cada instrument amb el
seu símbol:
2. Fixa’t en els símbols anteriors i pinta les caselles
de la dreta del color indicat:
gris si l’instrument és de metall
marró si és de fusta
groc si és de membrana
triangle
sonalls
cascavells
caixa xinesa
güiro
cròtals
pandero
claves
Comenteu-los que els símbols representen els instruments i que, en una cançó, indiquen l’acompanyament
que s’ha de tocar.
realització de les activitats
1 Aquesta activitat serveix per recordar els
símbols amb què identifiquem cada instrument
de percussió de la classe.
2 Els nens i nenes hauran de relacionar cada
instrument de l’activitat 1 amb el material de
què està fet.
suggeriments
Feu-los fer algun dictat tímbric perquè es vagin
familiaritzant amb aquests símbols. Podeu fer
dictats tímbrics fent servir el símbol adequat.
3. Encercla els nens i nenes que agafen bé els instruments.
36
realització de les activitats
3 Aquesta activitat serveix perquè els nens
i nenes s’adonin que hi ha diverses maneres
d’agafar i de percudir els instruments musicals
i que no totes són les correctes perquè
el so surti bé.
suggeriments
Proposeu-los d’experimentar la manera correcta
i incorrecta de percudir un instrument
i que raonin per què és millor una o l’altra. Feulos
intercanviar els instruments perquè tots tinguin
l’oportunitat d’experimentar amb tots.
Proposeu-los una fórmula rítmica i que els
nens i nenes la imitin amb els instruments.
Podeu fer que cada nen o nena improvisi una
tira rítmica de quatre pulsacions i que els altres
la imitin.

Nom: Data:
El cervató
Des de casa un cervató
mirava pel finestró,
va veure venir un conill
fugint del perill.
Cérvol, cérvol, cervató,
obre’m que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.
Varen fer festa major,
menjant tot el bo i millor,
el caçador enfadat
ja havia marxat.
Cérvol, cérvol, cervató,
adéu que ja no tinc por;
Conillet queda’t aquí
I viuràs amb mi.
& b 2
4
œ œ œ.
& b
œ
œ œ œ
Des de ca - sa un cer - va - tó
œ œ œ.
œ
œ œ œ
va veu - re ve - nir un co - nill
& b œ œ œ œ
Cér - vol, cér - vol,
& b œ œ œ œ
El ca - ça - dor
œ œ œ
cer - va - tó,
œ œ œ
va pas - sar
37
œ
œ œ.
œ
mi - ra - va pel
œ œ œ œ
fu - gint del pe -
œ œ œ œ
UNITAT 2
œ œ œ
fi - nes - tró,
œ
rill.
Œ
œ œ œ
,
o - bre m que ve un ca - ça - dor!
œ œ œ œ
i ho van ce - le -
œ
brar.
Popularitzada
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó perquè després l’aprenguin.
CD: pistes 18 i 19
suggeriments
Per tal que els nens i nenes aprenguin la cançó,
podeu seguir les indicacions que heu vist en fitxes
anteriors (com per exemple, a la pàgina
33): imitar, reconèixer i reproduir.
Podeu triar dos solistes per cantar les frases
del cervató i del conill. Les cançons que poden
cantar nens i nenes sols ens serveixen per sentir-los
individualment.Tots els nens i nenes haurien
de cantar sols algun dia perquè puguem
observar-los individualment.
Œ
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Escriu el nom dels instruments que representen
aquests símbols.
2. Escull un dels instruments anteriors per
acompanyar la cançó.
Des de ca sa un cer va tó mi ra va pel fi nes tró,
I I I I I I I I
)
sonalls
caixa
xinesa
cròtals
pandero
claves
va veu re ve nir_un co nill fu gint del pe rill. (xut)
I I I I I I I I
Cér vol, cér vol, cer va tó, obre’m que ve un caça dor!
I I I I I I I I
El ca çador va pas sar i ho van cele brar. (xut)
I I I I I I I I
)
Feu-los fer grups segons l’instrument musical que hagin escollit. Hauran de tocar-lo quan ho indiquin
els símbols de la partitura.
38
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’identificar els instruments
musicals representats pels símbols
proposats.
2 Els nens i nenes hauran d’escollir un dels instruments
de percussió de l’activitat 1 i acompanyar
la cançó, seguint els símbols de la partitura.
)
suggeriments
Feu que l’alumnat s’adoni que, de vegades, percudim
la pulsació i altres, fem ritme de blanques
o corxeres.
Doneu-los l’oportunitat d’intercanviar-se els
instruments perquè puguin experimentar ritmes
diferents.
55

GG u i a D ii dd à c t i c a
56
Nom: Data:
QUINA NIT!
L’autor d’aquesta música
és Adriano Banchieri. Aquest
fragment es pot dividir en
tres parts.
39
UNITAT
La platja fa olor de castanyes,
de moniatos torrats i de panellets.
És la Castanyada!
1. Escolta la música i esbrina quins animalets canten
les notes fa, la, la amb Neptú. (mussol, cucut, gat i gos)
Comenteu-los que Banchieri va ser un compositor italià del segle XVII. Feu-los observar les diferències
entre el seu vestit i els actuals.
realització de les activitats
1 Feu-los escoltar la música de Banchieri per
poder respondre la pregunta 1, en què els
nens i nenes hauran d’identificar els diversos
animals que s’imiten en aquesta peça musical.
CD: pista 20
suggeriments
1 Expliqueu-los que, en aquesta audició, un
compositor, Banchieri, ha utilitzat onomatopeies
de sons d’animals per escriure una
composició: una comèdia madrigal (comèdia
perquè vol divertir, madrigal perquè està pensada
per ser interpretada només amb la veu).
Els cantants imiten el so d’instruments o el
crit d’animals. Així, sentirem la veu d’un baix
i com cada una de les altres veus interpreta
un animal i canten alhora. Hi ha un mussol, un
cucut, un gat i un gos.(Cal estar molt atents
per no confondre el cucut i el mussol.)
En l’exemple Mascherata de villanelle, una noia
canta acompanyada per una guimbarda i una
lira. Però tant la guimbarda com la lira no són
de veritat, són uns cantants que n’imiten el so.
3
UNITAT 3
■ Fixa-t’hi:
● Els animals canten tots junts les notes: fa, la, la.
● Cada animal canta el que vol mentre de fons se
sent la veu d’un baix.
2. Dibuixa en què et fa pensar la música de cada
part.
Comenteu-los que han sentit un cor, és a dir, un grup de gent que canta alhora. Aquest cor és mixt
perquè hi ha veus d’homes i de dones.
40
realització de les activitats
Els nens i nenes s’hauran de fixar en les diverses
veus quan canten totes alhora, fent fa-la-la,
i identificar-les quan la veu de baix se sent per
sota i cada veu canta sola.
2 Els nens i nenes hauran de dibuixar com s’imaginen
l’escena en cadascuna de les tres
parts de l’obra.
suggeriments
2 Proposeu als nens i nenes que facin un
madrigal similar, però utilitzant les onomatopeies
dels objectes més característics de
l’aula. El baix serà tot el grup classe que
haurà de cantar o taral·lejar una melodia
coneguda.
Els nens i nenes que representin un personatge
serviran de contrapunt. Primer cantaran
tots de manera improvisada i, després, de
manera ordenada.

Nom: Data:
Xiula, maula
Xiula, maula, xiula, triu triau,
xiula, maula, xiula, triu triau,
xiula, maula, xiula, triu triau,
xiula, maula, maula, xiula,
maula, maula, xiula, triu triau.
Xirriquirreula, xirriquirreula,
xirriquirreula, triu triau
xirriquirreula, xirriquirreula,
xirriquirreula, triu triau.
Xirriquirreula, xirriquirreula,
xirriquirreula, triu triau,
xiula, maula, maula, xiula,
maula, maula, xiula, triu triau.
& b 4 3 œ ˙
Xiu - la,
& b œ œ œ
œ ˙
mau - la,
˙.
xiu - la, triu triau,
œ œ œ
xiu - la, triu triau,
œ ˙
xiu - la,
41
˙.
œ ˙
mau - la,
& b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ ˙
xiu - la,
œ œ œ
UNITAT 3
œ ˙
mau - la,
˙.
xiu - la, triu triau,
j
œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ
xiu - la, mau- la, mau- la, xiu - la, mau- la, mau- la, xiu - la, triu triau. Xir - ri - quir -reu - la, xir-ri - quir-
& b œ œ œ œ œ œ œ œ
j
œ ‰ ‰ j
œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
reu - la, xir- ri - quir- reu - la, triu triau. Xir- ri - quir - reu - la, xir- ri - quir - reu - la, xir -ri - quir -
& b œ œ œ
j j
œ ‰ ‰ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
reu - la, triu triau. Xir- ri - quir- reu - la, xir - ri - quir- reu - la, xir- ri - quir- reu - la, triu
& b . ˙
triau.
œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Xiu- la, mau- la, mau- la, xiu - la, mau- la mau- la, xiu - la triu triau.
Pop. valenciana
realització de les activitats
Ensenyeu-los la cançó Xiula, maula, perquè l’aprenguin
mitjançant la imitació. Primer hauran
de vocalitzar bé la lletra i, després, ja la cantaran.
La fitxa serveix perquè la vegin escrita
quan ja la sàpiguen.
CD: pista 21
suggeriments
Aquesta cançó està pensada per ser treballada
pels vols de la castanyada. Expliqueu-los que la
nit de difunts era tradició anar a dormir molt
tard, o fins i tot no dormir, s’explicaven històries
de por a la vora del foc i es menjaven
panellets, moniatos i castanyes.
Una antiga tradició celta deia que els esperits
prenien vida en gats negres. Aquest Xiula
maula no té res de tenebrós però, per la dificultat
d’articulació, sí que us podeu inventar
que les paraules d’aquesta cançó semblen
màgiques: fetes per espantar fantasmes el dia
de la castanyada.
˙
Œ
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Observa aquesta pulsació:
œ œ œ œ œ œ œ œ œ
> > >
2. Pica la pulsació mentre cantes el Xiula, maula.
3. Marca la pulsació passant el barret al cap del
company o companya de la dreta.
4. Passa el barret com abans, però quan cantis triu
triau, alça el barret i torna-te’l a posar.
Per a l’activitat 2, feu-los fer dos grups. L’un ha de picar la pulsació percudint dos dits sobre el palmell
de la mà; l’altre haurà de picar-la amb les mans cada tres pulsacions. Per a l’activitat 3, primer
hauran de fer-se un barret de paper.
42
realització de les activitats
En aquesta pàgina treballarem la pulsació de la
cançó Xiula, maula mentre juguem.
1 Feu-los observar la pulsació d’aquests compassos
i que diguin de quin tipus de compàs
es tracta: si és binari o ternari.
2 Els nens i nenes hauran de picar la pulsació
de la cançó mentre la canten.
3 Ara hauran de marcar la pulsació passant el
barret al company o companya de la dreta,
mentre canten la cançó. Feu-los adonar que
passen el barret en el temps fort de cada
compàs.
4 En aquesta activitat s’afegeix una dificultat:
ara, a més de passar el barret, en el fragment
del triu, triau, hauran de saludar: treure’s el
barret i tornar-se’l a posar.
suggeriments
1 Feu-los fer dos grups: un que piqui l’accent,
i l’altre, totes les pulsacions.
2 Podeu ajudar-los marcant el compàs amb el
timbal: els temps forts corresponen al
moment en què tenen la mà sobre el seu
cap, i els dos temps fluixos, a quan posen la
mà al cap del company o companya.
57

GG u i a D ii dd à c t i c a
58
Nom: Data:
Els esquelets
43
UNITAT 3
Quan el rellotge marca la una, els esquelets surten de la runa.
Tomba, catatomba, catatomba, tomba, tomba.
Quan el rellotge marca les dues, els esquelets tiren les fulles.
Quan el rellotge marca les tres, els esquelets treballen de pagès.
Quan el rellotge marca les quatre, els esquelets van un rere l’altre.
Quan el rellotge marca les cinc, els esquelets diuen jo no en tinc.
Quan el rellotge marca les sis, els esquelets mengen un pastís.
Quan el rellotge marca les set, els esquelets van fer un saltet.
Quan el rellotge marca les vuit, els esquelets porten un sac buit.
Quan el rellotge marca les nou, els esquelets es mengen un ou.
Quan el rellotge marca les deu, els esquelets aixequen el peu.
1. Canta la tornada marcant el primer temps del
compàs:
>
& œ œ œ œ
>
œ œ œ œ
> >
œ œ œ œ
>
œ œ Œ .
Tom-ba, ca-ta tom-ba, ca-ta tom-ba, tom-ba, tom-ba.
Els esquelets és una adaptació de la dansa Los esqueletos. Per fer l’activitat 1, hauran de picar de
mans, picant més fort el primer temps de cada compàs.
realització de les activitats
Els esquelets és una cançó per jugar que se sol
cantar en castellà, però n’hem fet una adaptació
al català, tot i que hem mantingut la coreografia
original.
1 Els nens i nenes hauran d’aprendre la cançó
mentre marquen el primer temps del compàs
picant de mans.
CD: pista 22
suggeriments
1 Feu-los cantar la melodia de la cançó amb la
síl·laba nu mentre resseguiu les ratlletes horitzontals
que haureu dibuixat prèviament a la
pissarra.
Proposeu-los que continuïn la lletra de la
cançó per quan el rellotge marca les onze
i les dotze.
2. Camina en rotllana seguint el ritme de les blanques h.
Com camines? De pressa A poc a poc ✗
3. Camina amb el ritme de les blanques i pica’l
amb ritme de negres .
mar
4. Balla la dansa:
Zoom en què es vegi els
braços oberts amb el
palmell de les mans
dretes cara avall i els
palmells de les mans
esquerres mirant amunt
ca la
Quan
Nens que fan mímica i imiten
els esquelets que surten
de sota unes runes.
q
Zoom en què es
vegi com giren les
mans i tornen a
picar de mans
Els nens i nenes han de fer una rotllana mirant tots cap al centre. Aleshores han de picar de mans,
tal com mostren les il·lustracions. La seqüència de tres picades l’han de fer dos cops. A la resta d’estrofa
es fa mímica de la lletra. La tornada es canta mentre caminen movent el cap.
44
una
el rellot
h
Zoom en què
es vegi com
cadascú fa un
aplaudiment.
els esquelets surten
de la runa
ge
Popularitzada
realització de les activitats
2 Feu-los repetir l’activitat mentre caminen
i diuen «curt-curt» o «llarg». Feu-los observar
que una petjada pot correspondre a un
so llarg o a dos de curts.
3 Feu-los cantar la cançó mentre caminen a ritme
de blanques i piquen amb ritme de negres.
4 Ensenyeu-los la dansa: En el fragment de l’estrofa
«Quan el rellotge marca la una [les dues,
etc.]» els nens i nenes posats en rotllana i
mirant cap a l’interior hauran de picar a ritme
de negres amb els companys de dreta i esquerra
alternant els palmells de les mans amunt o
avall.
En el fragment de l’estrofa que explica què fan
els esquelets, ho han d’expressar amb mímica
mentre canten.
Durant la tornada (tomba, catatomba, catatomba
tomba, tomba), els nens i nenes han d’agafar-se
per la cintura un darrere l’altre i evolucionar en
rotllana, mentre marquen el ritme de blanques
picant amb força al terra, tot alternant els dos
peus i fent un petit balanceig lateral.
suggeriments
És preferible treballar els tres blocs de moviment
per separat abans de jugar i cantar la
cançó. Insistiu en la part de mímica.

Nom: Data:
1. Llegeix aquests ritmes amb la síl·laba la:
1
œœœœ œ
2
œœœœœœœ
2. Ara llegeix els ritmes anteriors amb el nom de les
notes.
3. Entona les notes dels pentagrames anteriors
seguint-ne el ritme.
4. Esbrina l’ordre en què has sentit les melodies.
45
3
œ œœœ œ œ
& œ . œ œ œ œ œ. œ œ. œ œ. œœ œ. œ œ . œœœ
4
œœœœ œ
5
œœœœ œ
6
œ œ œ œ œ
& œ . œ ˙ œ . œ œ . œ œ . œ ˙ œ . œ œ . œ ˙
UNITAT 3
Un dels nens o nenes haurà de cantar els fragments de l’activitat 1 en l’ordre que vulgui, fent alhora
la fonomímia, i els companys i companyes hauran d’esbrinar-ne l’ordre.
realització de les activitats
1 En aquesta activitat, els nens i nenes hauran
de llegir diversos ritmes amb la síl·laba la.Es
tracta de practicar la lectura en clau de sol
dels tres sons que coneixen, combinant el
ritme de salt, el de negra i el de blanca.
2 Feu-los llegir el nom de les notes, sense
entonar.
3 Ara, hauran de tornar a llegir les notes però
entonant-les i seguint el ritme.
4 Alguns voluntaris entonaran les melodies en
l’ordre que vulguin i, la resta, haurà d’esbrinar
en quin ordre les han entonades.
suggeriments
2 Feu-los fer l’activitat mentre fan els símbols
de fonomímia corresponents.
3 Feu-los cantar les fórmules melòdiques seguint
el procediment habitual: imitar, reconèixer
i reproduir.
4 Proposeu-los que s’inventin diverses combinacions
amb les mateixes notes però alternant
ritmes diferents: de blanca, de negra, de
salt, de silenci de negra…
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2
4
3
4
2
4
3
4
2
4
3
4
5. Completa aquests compassos amb les barres
divisòries que hi falten:
œ œ Œ œ œ ŒŒ œ œ œ ˙
œ œ ŒŒŒœ ˙ œ œ œ Œ
6. Completa aquests compassos amb les durades
que hi falten:
œ œ œ œ œ œ
œ œ ˙ œ Œ œ œ œ ˙
7. Inventa’t compassos amb les figures :
Per exemple:
46
œ Œ ˙
realització de les activitats
5 Feu-los completar els compassos amb les
línies divisòries que hi falten. Feu-los adonar
primer si el compàs és binari o ternari.
6 En aquest cas, hauran de completar els compassos
amb les durades que facin falta, atès
que ja hi ha les línies divisòries.
7 Els nens i nenes hauran d’inventar-se compassos
amb les figures donades i tenint en
compte el tipus de compàs que tenen en cada
cas.
suggeriments
5 Recordeu a la pissarra la durada de cada
figura.
7 Proposeu-los d’afegir el ritme de salt, que val
una pulsació.
59

GG u i a D ii dd à c t i c a
60
Nom: Data:
2
4
2
4
Quantes vegades has repetit «Tomba catatomba,
catatomba, tomba, tomba» en la cançó Els esquelets?
cap dues ✗ tres set
Quan volem repetir una melodia, posem dos punts
davant la barra final: .
1. Pica de mans el ritme del teu grup:
grup 1:
grup 2:
Feu-los fer dos grups. Cadascun haurà de picar un dels dos ritmes.
47
UNITAT 3
œŒ ŒŒœ. œœ
œŒœ. œ œ œŒ.
œœ. œ œ. œŒ
œŒ ŒŒ Œœ œŒ.
realització de les activitats
La pregunta amb què comença la fitxa es refereix
a la tornada de la cançó Els esquelets, que
està formada per la repetició de «tomba, catatomba,
catatomba, tomba, tomba».
Feu-los adonar que, a la partitura de la pàgina
43, hi ha una doble barra amb dos punts situada
al final de la tornada.Això indica que s’ha de
repetir el fragment.
1 Els nens i nenes hauran de formar dos grups
i picar alhora un dels dos ritmes proposats.
És una manera de practicar la polirítmia.
suggeriments
1 Proposeu que cada grup toqui el seu ritme
per separat i, després, que el toquin tots
junts.
També els podeu proposar que marquin el
ritme amb instruments de percussió indeterminada.
La tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port,
quan surtis de casa
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop
F. Bofill, A. Puig, F. Serrat
2. Acompanya la poesia de dalt amb un dels
instruments musicals indicats i segueix-ne el ritme.
48
˙ ˙
œ . œ œ . œ œ . œ œ
˙ ˙
œ œ œ œ
˙ ˙
œ Œ œ Œ
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran d’aprendre el poema
sobre la tardor i recitar-lo de manera adequada,
seguint-ne el ritme.
2 En aquest cas proposem diversos ritmes per
acompanyar la recitació del poema, utilitzant
instruments que coneixen i que tenen a l’aula.
suggeriments
Llegiu-los el poema exagerant-ne el ritme,
perquè els nens i nenes en copsin la musicalitat.
2 Pregunteu-los quins instruments representen
els símbols i quin nom tenen les figures.
Feu-los picar els diversos ritmes, mentre reciten
el poema.
Feu-los practicar cada ritme amb l’instrument
indicat i, si podeu, procureu que s’intercanviïn
els instruments perquè experimentin diversos
ritmes.
Podeu llegir-los el poema mentre un grup
fa els efectes rítmics i un altre grup expressa
corporalment el que explica el poema (arbres,
fulles, vent, nens, mosques i flors).

Nom: Data:
Marrameu torra castanyes
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n’hi peta una als morros,
ja en queda el marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu i marrameua
s’embolica amb un llençol;
feia veure que era un home,
i era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.
Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons;
que té una gateta a casa,
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta pica ben fort.
& 4 2
œ œ
œ œ œ œ
j
œ œ œ œ
49
œ œ œ œ
UNITAT 3
,
Mar - ra - meu tor - ra cas - ta - nyes a la vo - re - ta del foc; ja n hi
& œ œ œ œ
&
j
œ œ œ œ
œ œ œ œ
pe - ta - u - na als mor - ros, ja en que - da el mar - ra - meu - mort. Pi - ca ben fort,
3
œ œ œ œ œ
pi - ca ben fort, que
œ œ
œ œ
3
œ œ œ
pi - ques fus - ta, pi - ca ben fort.
˙
œ
œ.
3
œ œ œ
Pop. catalana
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran d’escoltar la cançó
Marrameu torra castanyes i aprendre-la.
Per tal que els sigui més fàcil, podeu recórrer
al sistema que ja hem utilitzat altres cops: imitar,
reconèixer i reproduir.
CD: pista 23
suggeriments
Feu-los veure que les estrofes expliquen una
història, sempre en la mateixa música, i que la
tornada repeteix lletra i música sempre igual.
Proposeu-los que facin un dibuix per il·lustrar
el que conta la història.
˙
œ œ
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Acompanya la cançó amb un d’aquests
instruments:
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n’hi peta una als morros
ja en queda el marrameu mort.
Pica ben fort...
Marrameu i marrameua
s’embolica amb un llençol;
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort...
Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons;
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort...
2. Pensa un instrument
per acompanyar la
tornada. Dibuixa’l i
escriu-ne el ritme.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.
Feu-los fer grups. Cadascun haurà de tocar un d’aquests ritmes d’acord amb l’instrument escollit.
50
œ œ œ œ
œ œ œ œ .
˙ ˙
˙ ˙
œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ.
realització de les activitats
1 La primera activitat proposa un acompanyament
instrumental per a les estrofes.
2 Els nens i nenes hauran de pensar un instrument
i un ritme per poder acompanyar la
tornada. Després hauran de dibuixar l’instrument
en el requadre i escriure el ritme en el
lloc indicat.
suggeriments
1 Pregunteu-los quins instruments representen
els símbols.
2 Pel caràcter de la tornada feu-los pensar
quin és el timbre més adequat.
Pregunteu-los quina figura rítmica identifiquem
amb l’alegria (salt) i feu-los pensar una
fórmula rítmica en la qual s’utilitzi, entre altres
figures, el salt.
.
61

GG u i a D ii dd à c t i c a
62
Nom: Data:
realització de les activitats
1 Abans d’explicar-los res, feu-los escoltar
la peça de Benjamin Britten («Balulalow»
de Ceremony of carrolls) i pregunteu-los si
creuen que fa adormir o és una cançó animada.
Finalment, expliqueu-los que és cançó
de bressol i feu-los una breu ressenya de
l’autor.
CD: pista 24
ARA VE NADAL!
Ja és Nadal! I pertot arreu se
senten nadales. Fins i tot a la
platja!
51
suggeriments
UNITAT
1. Escolta aquesta cançó de l’obra Cerimònia de
nadales.
El músic Benjamin Britten va
escriure aquesta cançó de
bressol.
Comenteu-los que, com en aquest cas, un cor infantil s’anomena cor de veus blanques.
1 Feu-los aixecar la mà quan sentin més d’una
veu i comenteu-los que primer canta un nen
solista i després un cor de veus blanques.
Entre tots, recordeu altres cançons de bressol,
les que els cantaven els seus pares o avis quan
eren nadons.
4
UNITAT 4
2. Escolta i segueix la pulsació amb el dit:
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
| |
| |
|
>
|
3. Com és la veu que canta aquesta cançó?
aguda (semblant a la de dona) ✗
greu (semblant a la d’home)
4. Quin instrument acompanya la
veu?
¯’arpa
L’arpa és un instrument de corda.
Es toca polsant les cordes amb
els dits.
5. Relaciona amb fletxes:
És una cançó de jugar. Té la pulsació lenta.
És una cançó de dormir. Té la pulsació ràpida.
52
realització de les activitats
Les activitats d’aquesta fitxa tenen com a objectiu
destacar el ritme ternari de l’audició i fer
que es fixin en l’acompanyament de l’arpa.
2 Feu-los escoltar fins al 0’29” i que segueixin
la pulsació amb el dit. Feu-los adonar del
moment en què comença la veu solista.
3 Els nens i nenes hauran de relacionar la veu
solista segons el timbre: agut o greu.
4 Els nens i nenes hauran de fixar-se en la foto
i, després de llegir les característiques de l’arpa,
escoltar com sona.
5 Hauran de relacionar el tipus de cançó amb
la pulsació adequada.
CD: pista 24 (fins al 0’29’’)
suggeriments
2 Mentre sona el fragment, feu-los picar la pulsació
amb dos dits.
4 Parleu entre tots sobre els instruments de
corda pulsada que coneixen (recordeu-los la
guitarra) i compareu-la amb els de corda fregada
amb arquet i amb el piano, en què un
martellet pica les cordes.
Es por visitar el Museu de la Música de Barcelona
per veure els instruments de corda.

Nom: Data:
1. Observa aquest dibuix:
53
UNITAT
• Encercla de blau el jersei dels nens i nenes que
escolten la música.
• Encercla de groc el jersei dels nens i nenes que
només la senten.
L’objectiu d’aquesta activitat és que els nens entenguin la necessitat d’escoltar –de posar-hi interès i
voluntat–, no només de sentir la música com qui sent ploure.També els podeu posar l’exemple de la
diferència entre mirar (un dibuix, un paisatge) i veure (alguna cosa, sense fer-hi atenció).
realització de les activitats
1 Feu-los observar el dibuix i que descriguin el
que fan els diversos alumnes mentre el mestre
toca la flauta. Aleshores, pregunteu-los
quins creuen que escolten i quins no i quina
actitud cal tenir a classe de música.
suggeriments
Podeu aprofitar per generalitzar i comentar la
importància de posar interès i voluntat en les
coses que fem a classe, en la vida quotidiana,
etc.
4
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
Amb els instruments es poden combinar sons forts i
fluixos:
F
P
2. Dibuixa quatre instruments musicals en aquesta
graella. Després, toca’ls.
F
P
3. Escolta la interpretació d’alguns companys o
companyes i dibuixa el símbol d’aquests
instruments en el seu lloc.
F
P
Per fer les activitats 2 i 3, hauran de tenir en compte si l’instrument sona fort o fluix, per col·locar-lo
en el seu lloc.
54
realització de les activitats
La fitxa proposa diverses activitats de distinció
tímbrica i d’intensitat.
2 A partir d’una graella model en què hi ha
diversos instruments classificats segons que
sonin fort o piano, els nens i nenes hauran
d’escollir dos instruments de cada que hi
hagi a l’aula, tocar-los i dibuixar-ne el símbol.
3 Els nens i nenes hauran de fer un dictat tímbric:
hauran de dibuixar els símbols dels instruments
que toquin alguns companys i classificar-los
segons que sonin fort o piano.
suggeriments
3 Proposeu-los que toquin una mateixa tira
rítmica de quatre pulsacions amb tots els instruments
i combinant les figures treballades.
63

GG u i a D ii dd à c t i c a
64
Nom: Data:
El noi de la mare
& 8 6
&
&
œ . œ œ
Què li da -
œ . œ œ œ . œ œ
rem que li sà - pi- ga
œ j
œ œ. œ œ
li - ves, pan - ses i
œ . œ œ œ. œ œ
rem en el noi de la
.
œ
bo.
Aquesta cançó es ballava al voltant del pessebre o
de l’arbre de Nadal.
55
UNITAT 4
Recordeu-los que el curs anterior ja havien sentit aquesta nadala en una versió per a guitarra
d’Andrés Segovia.
.
œ . œ œ
Pan- ses i
œ. œ œ œ . œ œ
fi - gues i mel i ma -
œ
j
œ œ. œ œ
Ma - re, què li da -
œ . œ œ œ . œ œ
fi - gues i nous i o -
1a 2a
.
œ
tó.
.
Pop. catalana
realització de les activitats
Feu-los memòria que el curs anterior van
aprendre la cançó El noi de la mare i recordeula
entre tots.
CD: pista 25
suggeriments
Feu-los escoltar la versió per a guitarra
d’Andrés Segovia, del CD de primer curs.
.
œ
1. Balla la cançó seguint aquests passos:
Què li darem en el noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo.
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Si no maduren
el dia de Pasqua
Don doron don
que les figues són verdes...
don doron don
que ja maduraran…
56
maduraran
en el dia dels Rams.
realització de les activitats
Aquesta cara de la fitxa serveix per ensenyar
a ballar la dansa.
Primer feu que l’alumnat s’agafi de la mà i formi
una rotllana. En els dos primers versos hauran
de caminar arrossegant els peus i seguint la pulsació.
En els dos següents, seguiran la pulsació
puntejant.
Quan arribi «don dorondon» les nenes es giraran
cap al seu company de l’esquerra, s’agafaran
les mans i seguiran la pulsació fent un pas endavant
i un endarrere mentre pugen i baixen els
braços.
En el vers «Si no maduren» s’agafaran de la mà
dreta i faran una passa endavant mentre aixequen
el braç dret, d’aquesta manera en el vers
següent, la nena podrà passar per sota del braç
del nen col . locant-se a la seva esquerra i canviant
de parella per a la propera estrofa.
suggeriments
Seria bo d’assajar cada pas independentment
de la resta i, quan els sàpiguen tots, ballar-los
tots junts, «muntar» la coreografia.

Nom: Data:
1. Pregunta... o respon!
Pregunta Resposta
En l’activitat 1, els nens i nenes hauran de fer parelles i reproduir el diàleg seguint el ritme indicat.
57
UNITAT 4
2
4 œ œ œ œ Œ 2
4 œ œ œ œ Œ
On és el sol?
Per-què_no
el veig
I com ho saps?
I si no plou? Si bu-fa_el vent
Per-què plou-rà.
A dalt del cel.
El cel és gris.
Bu-fa-rà_el vent Veurem_el sol
realització de les activitats
En aquesta fitxa desenvolupem el procediment
que seguim sempre a l’hora de presentar un
contingut de llenguatge musical: imitar, reconèixer
i reproduir.
1 Per parelles, els nens i nenes hauran de seguir
el diàleg de l’activitat modulant la veu
perquè soni com a pregunta o com a resposta
mentre en percudeixen el ritme.
suggeriments
Incentiveu els nens i nenes perquè s’inventin
altres jocs de pregunta i resposta modulant la
veu mentre percudeixen el ritme.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2. Recorda els ritmes que coneixes del curs passat:
lla.arg llarg curt-curt sal-ta
h q q ∑∑ q qk ∑∑- q
| | | | | >
3. Canta aquests fragments. Escriu una P si el que
cantes fa la sensació de pregunta, i R si sembla
una resposta.
&
&
&
œ œ . œ œ œ ˙
œ . œ œ œ œ œ œ
œ .
œ œ œ œ œ ˙
■ Observa les parts d’una nota:
4. Dibuixa les pliques:
• amunt, com una d:
• avall, com una p:
58
cap
h plica
Comenteu-los que, quan la plica va cap amunt, sembla una d. Quan va cap avall, sembla una p.
Això serveix per distingir la mà amb què s’han de tocar les notes.
œ
q œ œ œ
Q œ œ œ
realització de les activitats
2 Aquesta activitat només és un recordatori
de les figures que coneixen i de la seva durada.
3 Feu-los imitar, reconèixer, reproduir i cantar
amb expressivitat aquests fragments perquè
dedueixin quins fan sensació de final
i quins de pregunta.
4 Després de veure les parts d’una nota, els
nens i nenes hauran de dibuixar les pliques:
amunt o avall. Aleshores els comentarem
que, en aquest cas, aquesta distinció serveix
per saber quin ritme s’ha de tocar amb la mà
dreta i quin amb l’esquerra.
suggeriments
3 Feu-los un dictat amb les tires rítmiques
però desordenades.
65

GG u i a D ii dd à c t i c a
66
Nom: Data:
1. Pica un d’aquests dos ritmes amb les mans:
grup 1
grup 2
59
UNITAT 4
œ œ ˙ œ .
œ œ œ œ œ .
œ œ ˙
œ œ . œ œ œ ˙ œ . œ œ . œ œœ ˙
2. Escolta aquests fragments i escriu les notes que hi
falten:
œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’escollir un dels dos
ritmes i formar dos grups. Aleshores, hauran
de pica els dos ritmes al mateix temps, fent
una polirítmia.
2 Feu-los fer el dictat de notes que trobareu
en la pista 26, a partir del qual els nens i nenes
hauran de completar els compassos
amb les notes que hi falten.
CD: pista 26
suggeriments
1 Proposeu-los que facin propostes tímbriques
corporals, per incentivar la seva creativitat.
Una altra possibilitat és que cadascú percudeixi
un ritme amb cada mà. És un exercici
de coordinació i de concentració molt interessant.
2 Feu-los treballar –primer per imitació–, diferents
possibilitats combinatòries dels tres
sons que coneixen cantats amb fonomímia.
I després feu el dictat de les quatre fórmules
proposades.
Els Reis arriben
& 4 2
œ œ . œ
Els Reis ar -
& œ œ. œ
œ œ
ri - ben,
œ œ
,
d a - llà Ma - llor - ca,
■ Aprèn a cantar la cançó:
1. Llegeix el ritme de la cançó amb la síl·laba la.
2. Ara llegeix-la amb el nom
de les notes.
3. Canta la melodia entonant
el nom de les notes.
4. Canta-la amb la lletra del text.
Comenteu-los que per, aprendre una cançó, convé seguir sempre aquests passos. En el segon pas,
els nens i nenes hauran de llegir les notes fent la fononímia adequada.
60
œ œ . œ
por - ten tor - rons
œ . œ œ. œ
de la cu - a
Pop. catalana
œ œ
œ œ
tor - ta.
realització de les activitats
En aquesta cara de la fitxa pretenem que els
nens i nenes aprenguin una cançó a partir del
desxiframent del llenguatge musical.
1 Primer, els nens i nenes hauran de cantar el
ritme amb la síl . laba la.
2 A continuació, feu que recitin rítmicament
les notes del pentagrama.
3 Després recordeu-los l’afinació i la fonomímia
dels tres sons de la cançó perquè l’aprenguin
amb el nom de les notes. Això els
ajudarà a interioritzar l’afinació.
4 Finalment, hauran de cantar la cançó amb la
lletra.
suggeriments
Feu-los observar cada quantes pulsacions n’hi
ha una d’accentuada.

Nom: Data:
El Rabadà
A Betlem me’n vull anar,
a Betlem me’n vull anar;
vols venir tu, rabadà?,
vols venir tu, rabadà?
61
UNITAT 4
–A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem. –Hi ha massa neu!
–La neu que pel camí hi ha,
la calor ja la fondrà. –Oh, i la que fa!
–Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs. –No, no ho faré pas!
–El Joan a la samarra
portarà una botifarra. –Ai, el panarra!
–Que no saps que aquesta nit,
ha nascut Déu infinit. –Qui t’ho ha dit?
–Doncs un àngel que volant
ho anava anunciant. –No serà tant!
–Apa doncs, i no badem,
que ja és hora que marxem. –Cap a Betlem!
& 4 2 œ.
j
œ
œ.
j
œ
œ œ œ œ
œ .
A - Bet - lem me’n vull a - nar,
& œ œ œ
œ œ œ œ
nar; vols ve - nir tu, ra - ba -
œ œ œ œ
‰
œ.
j
œ
dà? Vols ve - nir tu,
œ.
j
œ
œ œ œ œ
a - Bet - lem me’n vull a -
œ.
j
œ
Vull esmorzar!
# œ.
j
œ
Pop. catalana
œ
ra - ba - dà?
realització de les activitats
Feu-los escoltar la nadala El Rabadà per tal que
després la puguin aprendre per imitació.
CD: pistes 27 i 28
suggeriments
A l’hora de fer cantar la cançó trieu nens i nenes
amb la veu clara i expressiva per fer el
paper de Rabadà.
Seria interessant que abans de començar
a cantar, els féssiu fer els exercicis de preparació
del revers de la fitxa.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
Juga amb la veu!
Abans de cantar, has de preparar la respiració:
1. Treu tot l’aire a poc a poc.
3. Pronuncia el so b mentre
bufes lentament.
5. Amb la lletra m imita el
crit de les vaques.
2. Agafa aire fins que tinguis
la panxa plena.
4. Agafa aire de pressa i treulo
d’una sola bufada fent
el so f.
62
realització de les activitats
En aquesta cara de la fitxa es presenten alguns
exercicis de respiració, que serveixen perquè
els nens i nenes s’adonin de la importància de
controlar l’aire a l’hora de cantar.
suggeriments
Si voleu, podeu completar els exercicis d’aquesta
pàgina amb altres dels que han vist en
aquesta mateixa secció en unitats anteriors
o del curs passat.
És important que l’alumnat s’acostumi a preparar
el seu aparell fonador per poder cantar
bé sense risc per a les cordes vocals.
67

GG u i a D ii dd à c t i c a
68
Nom: Data:
1. Acompanya aquest poema amb aquests ritmes i
instruments:
Les joguines, molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades,
s’han posat a rondinar.
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
«Ho faré –diu el rei negre–,
i com més a prop millor.»
Si el rei ros no ens ho complica,
si el rei blanc dóna permís;
ara us pujo de seguida,
al balcó d’un cinquè pis.
Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort!, quantes joguines
m’han deixat aquesta nit!
F. Bofill, A. Puig, F. Serrat
63
UNITAT 4
.
œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
˙ ˙
œ œ œ œ
˙ ˙
.
œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’aprendre un poema
sobre els Reis Mags i, després, acompanyar-la
amb instruments de percussió.
Caldrà que primer memoritzin el poema,
i quan ja tinguin fet aquest treball, picaran els
ritmes proposats amb els instruments que
l’alumnat coneix.
suggeriments
1 Cada nen o nena escollirà un dels instruments
proposats i en practicarà el ritme.
Després, feu-los practicar els ritmes amb l’instrument
indicat, però sempre procurant que
tots provin més d’un ritme o instrument.
Una altra opció és que el docent o un voluntari
o voluntària llegeixi el text i els altres
facin els efectes rítmics.
2. Ara pensa tu amb quins instruments pots
acompanyar aquesta cançó:
Les joguines d’en Martí
Les joguines d’en Martí,
se’n van totes a dormir,
bona nit, non non, bona nit.
El cotxe ja s’ha adormit.
La bicicleta...
La nina...
& # # 4 2
œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ
Les jo - gui - nes d’en Mar - tí, se’n van to - tes a dor - mir, bo - na
& # # œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ
&
nit, non non, bo - na nit.
El cot - xe ja s’ha a -dor-
# #
˙ œ œ œ œ œ œ œ
U
œ œ œ œ Œ
mit.
Xut, xut...
3. Dibuixa els instruments que has pensat:
64
œ œ œ œ
E. Antonés
œ œ œ
Des de Xut... fins al final, els nens i nenes només segueixen el ritme mentre fan el gest de silenci
amb l’índex davant els llavis.
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó Les joguines d’en Martí
perquè l’aprenguin per imitació i comenteu-los
quin criteri podríem seguir a l’hora de triar els
instruments més adequats per acompanyar-la.
2 A continuació, els nens i nenes hauran de
pensar amb quin instrument la podrien
acompanyar.
3 Finalment, hauran de dibuixar els instruments
que han escollit en l’activitat 2.
CD: pista 29 i 30
suggeriments
Proposeu-los d’experimentar com es bellugarien
ells si fossin una de les joguines del poema.
Animeu-los a cantar la cançó, però suprimiune
algun fragment perquè en facin la mímica.

Nom: Data:
QUIN RITME! SALTA I NO
TINDRÀS FRED
Aquesta música és
l’obertura de l’òpera Orfeu,
d’Offenbach. És un tipus de
ball que es diu cancan.
65
UNITAT
Aquesta nit unes ballarines han
assajat vora el mar. Ha estat molt
divertit!
realització de les activitats
Feu-los escoltar el fragment del cancan de l’opereta
Orfeu d’Offenbach.
Expliqueu-los que Orfeu era un personatge de
la mitologia grega que podia encantar els animals,
les plantes i les pedres amb el so de la seva
lira i que Offenbach s’hi va inspirar per escriure
aquesta opereta (una obra còmica amb
cançons i danses en la qual la història s’explica
parlant).
En la versió d’Offenbach, Orfeu toca el violí
i Eurídice, la seva dona, es queixa del soroll que
fa quan toca. Un dia el déu Plutó, que viu sota
terra, la rapta i Orfeu la va a buscar. I la troba
ballant un cancan amb Plutó. Aleshores Orfeu
agafa el violí i fa ballar tothom amb la seva
música.
Plutó deixa que Eurídice torni amb el seu
marit amb la condició que quan marxin, Orfeu
camini davant d’ella i no es giri fins que siguin
a dalt, però el déu Júpiter llança un llamp que
espanta Orfeu i es gira, de manera que trenca
la promesa. Per això Eurídice haurà de quedar-se,
per sempre més, amb Plutó.
CD: pista 31
5
UNITAT 5
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Pica la pulsació d’aquesta música i digues com
és:
Lenta Adagio
Normal Allegro
Ràpida Presto
2. Llegeix aquest ritme picant de mans.
>
œ ˙
> >
œ œ œ œ œ
> >
œ œ œ œ œ œ
3. Observa el dibuix dels quatre moments d’aquest
fragment musical. Encercla el que has picat i
escriu la lletra del que es repeteix:
l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l
introducció A B C .............. A
4. Escolta la música i aixeca la mà quan sentis el
ritme que has picat. (C)
5. Quan sentis el ritme que es repeteix, salta aixecant
els peus endavant seguint la pulsació.
Feu-los picar el ritme de l’activitat 2 primer adagio i després presto. Per a l’activitat 3, comenteu-los
que el fragment que han escoltat té tres temes diferents. En la 5 han de ballar com els cosacs.
66
>
œ œ
✗
>
œ œ œ œ
> >
œ œ œ œ œ œ œ ˙
realització de les activitats
1 Feu-los picar la pulsació de la música amb
el llapis damunt la taula perquè n’esbrinin el
tempo.
2 Els nens i nenes hauran de picar aquest
ritme, que correspon al tema C, tenint en
compte l’accent de cada compàs.
3 El dibuix mostra els instruments dominants
en cada tema. Després d’escoltar el fragment,
hauran d’esbrinar quin d’aquests temes
es repeteix.
4 Els nens i nenes hauran d’identificar el tema
C que han picat en l’activitat 2, i aixecar la
mà quan soni.
5 Quan sentin el tema A, hauran de saltar
i aixecar els peus com si fossin cosacs.
CD: pistes 32, 33, 34 i 35
suggeriments
Feu-los escoltar el crescendo de la introducció
i el tema A interpretat pels violins (pista 33).
?
69

GG u i a D ii dd à c t i c a
70
Nom: Data:
1. Canta o escolta aquestes cançons.
1
2
3
67
UNITAT
Ara plou, ara neva Ara plou, ara neva
Ara ve Nadal, Ara ve Nadal,
matarem el gall matarem el gall
Plim, plim, salta Plim, plim, salta
l’esquirol l’esquirol
2. Relaciona cada cançó amb les seves durades:
________________ 3 ________________ 1
œ œ œ œ Œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ œ Œ
__________________ 2
Per fer l’activitat 1, feu-los fer dos grups: un ha d’interpretar les cançons i l’altre, escoltar-les. En la 2,
han de relacionar els principis de les cançons amb les durades que se’ls proposen.
realització de les activitats
1 Feu-los fer dos grups: un haurà de cantar una
cançó mentre l’altre grup l’escolta i en pica
el ritme amb les mans. Després s’hauran
d’intercanviar els papers.
2 Feu-los picar els ritmes proposats perquè
després els puguin relacionar amb la cançó
corresponent de l’activitat 1.
suggeriments
1 Proposeu-los de cantar les cançons diferenciant
el ritme de la pulsació. Per exemple,
caminar la pulsació i picar de mans el ritme.
5
3. Observa les durades. Què tenen igual les tres
cançons?
■ Fixa-t’hi:
● El silenci de negra es representa amb Œ .
● El silenci de blanca es representa amb _Ó_ .
4. Escolta i observa:
q → Œ h → _Ó_
œÓ œ œŒœÓ œŒœ
___________________________________________
5. Llegeix rítmicament aquests fragments. Digues la
quan hi hagi una negra.
œŒœ œ œŒœ Ó œ Ó œ Œœ
œÓ œ Œœ œ œ Œœ Œœ œÓ
œ œ Œ œÓ œÓ œ œŒœ œ œ
Per a l’activitat 4 heu d’interpretar la tira rítmica dient la. Comenteu-los que els silencis poden durar
una o més pulsacions.
68
realització de les activitats
En el revers de la fitxa treballem el silenci de
negra i presentem el silenci de blanca.
3 Feu-los observar les durades de les tres
cançons anteriors perquè s’adonin que en
totes hi ha moments de silenci.
Feu-los observar els símbols dels dos silencis
(de negra i de blanca).
4 Interpreteu la tira rítmica amb la síl·laba la
perquè els nens i nenes identifiquin el silenci
de blanca i de negra. Comenteu-los que el
silenci de blanca val tant com una blanca, per
tant, dura dues pulsacions.
5 En aquest cas, els nens i nenes hauran de llegir
rítmicament els fragments proposats
dient la quan hi hagi una negra i respectant
les pulsacions de silenci.
suggeriments
Per recordar la grafia del silenci de blanca feulos
pensar que és una ratlleta gruixuda que
sempre seu damunt la tercera línia del pentagrama.

Nom: Data:
El ball de la maniera
És el ball de la maniera,
pel davant i pel darrere;
és el ball de la maniera,
pel darrere i pel davant.
arronsa, arronsa,
arronsa el peu.
& b 4 2
œ œ
És el
& b œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
ball de la ma - ni -
ball de la ma - ni -
œ œ
œ œ
69
Estira, estira,
estira la cama,
œ œ
e - ra, pel da -
œ œ
e - ra, pel - dar -
œ œ œ œ
UNITAT 5
œ œ œ œ
vant i pel dar - re - re; és el
œ œ œ œ
œ œ œ
re - re i pel da - vant. Es ti - ra es -
1a 2a
Pop. catalana
& b . œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ . œu
ti - ra es - ti - ra la ca - ma ar - ron - sa ar - ron- sa ar -ron- ra el peu. Es ti - ra peu
Comenteu-los que és una dansa popular catalana. Per ballar-la, han de seguir les il·lustracions: agafats
fent una rotllana, han de saltar lateralment, creuant una cama davant l’altra. Després han d’arronsar
o estirar la cama segons la lletra de la dansa, mentre salten amb l’altre peu.
realització de les activitats
Expliqueu-los que El ball de la maniera és una
dansa popular catalana molt senzilla que es
ballava per fer gresca.
Després d’escoltar-la i d’aprendre’n la lletra, els
nens i nenes l’hauran de ballar cantant-la cada
cop més de pressa.
CD: pista 36
suggeriments
Feu-los picar la pulsació perquè s’adonin que
és de compàs binari.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
El petit vailet
El petit vailet,
de matí es lleva,
agafa l’arada
i a llaurar se’n va.
–Laralà, laralà,
ralalà, lalà.
La mestressa és jove,
li duu l’esmorzar;
un tupí de sopes,
i un crostó de pa.
–Laralà...
I una arengadeta
per poder passar,
i una carbasseta,
per xerricar.
–Laralà...
Allí baix a l’era una font n’hi ha,
que qui hi vulgui beure
s’ha d’agenollar.
–Laralà...
& 4 2 œ œ
œ.
J œ
œ œ œ œ
El pe - tit vai - let de ma - tí es lle - va, a - ga - fa l’a-
& œ œ œ œ
œ œ
œ
œ œ
Els nens i nenes han d’agafar-se les mans i saltar fent galop. En la tornada, han de deixar-se anar de
mans i ballar com vulguin. En l’estrofa final, han d’agenollar-se i simular que beuen aigua d’una font.
70
œ .
œ.
J
œ
œ
J
œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ
Pop. catalana
ra - da i a llau - rar se’n va, La - ra - là la - ra - là ra - la - là la - là.
realització de les activitats
Primer feu-los aprendre la lletra, que els quedi
ben clar què són les estrofes i què és la tornada.
Aleshores, hauran d’aprendre la dansa. Les
fotografies els poden servir d’orientació:
Durant les estrofes, han de fer una rotllana,
agafats de les mans i saltar fent galop.
En la tornada, hauran d’improvisar moviments
i, en l’estrofa final, fer amb mímica el que diu la
lletra.
CD: pista 37
suggeriments
Procureu que els moviments que improvisin
respectin la mètrica binària. Si cal, primer feulos
picar el ritme amb el llapis damunt la taula.
œ.
œ
J œ
71

GG u i a D ii dd à c t i c a
72
Nom: Data:
■ Observa:
1. Canta aquestes ones dient nu.
1
4
2. Escolta i dibuixa, segons com sentis el segon so:
• si puja:
• si baixa:
1
4
2
5
do’
2
5
71
UNITAT 5
Comenteu-los que aquesta ona és més alta que les que han vist fins ara. Afegim un so nou, el do’.
En l’activitat 2, entoneu intervals de quinta i d’octava pujant i baixant.
realització de les activitats
El docent prepara el que Martenot anomena
paraules musicals utilitzant quatre sons: fa, sol,
la, do l
. Aquest darrer so és nou i representa
un salt més gran de la veu (fa-do l
). El que
nosaltres anomenem fórmules melòdiques.
1 Prenent com a referència el la indicat pel
diapasó, el docent haurà d’interpretar les
sirenes perquè els nens i nenes les identifiquin
i, després, les reprodueixin mentre en
fan la fonomímia.
2 El docent haurà d’interpretar parelles de dos
sons (intervals de quinta o d’octava), perquè
els nens i nenes dibuixin el símbol corresponent
segons que el segon so pugi o baixi respecte
del primer.
suggeriments
1 Abans de fer la fonomímia de les sirenes,
feu-los observar el dibuix de Neptú del
revers de la fitxa, ja que fa el símbol corresponent
al do l
.
Podeu aprofitar per utilitzar aquestes fórmules
per fer dictats amb la síl . laba nu.
3
6
3
6
Aquest so nou, l’escriurem en el tercer espai:
3. Aprèn a fer la nota do’. Observa com Neptú
ensenya el gest als habitants del mar i imita’l.
4. Dibuixa la nota do’ en l’espai que toca:
5. Copia:
w
&
œ
Aquesta nota s’anomena do’.
&
do ’ do ’
w
do ’
w
do ’
w
do ’
w
& œ œ œ œ œ œ œ œ
&
la la fa la do’ do’ la fa
do ’
¯a ¯a fa ¯a do ¯a fa
’
72
do ’
w
do ’
w
realització de les activitats
Ara que ja sabem com s’afina aquest nou so,
podem explicar on es col·loca en el pentagrama:
en el tercer espai.
3 En aquesta activitat, s’insisteix en la fonomímia
de la nota do l
, que els nens i nenes hauran
d’imitar mentre afinen aquest so.
4 Els nens i nenes hauran de col·locar en el
pentagrama la nota do l
i escriure’n el nom
a sota de cada nota.
5 En aquest cas, l’alumnat haurà de traslladar
les notes d’un pentagrama a un altre, tenint
cura de les notes diferents que hi ha: la, fa
i do l
.
suggeriments
Si els fa falta practicar més, podeu aprofitar per
fer-los fer la fitxa que trobareu en la pàgina
100 d’aquesta guia, dins l’apartat «Altres activitats
musicals».

Nom: Data:
1. Escolta aquests instruments musicals i omple la
graella segons la intensitat del seu so.
F
P
■ Observa:
● El silenci de negra Œ «reserva un lloc».
● El silenci de blanca _Ó_ «reserva dos llocs».
2. Completa aquests compassos amb q, q ∑∑ q, h, qk ∑∑- q:
3 4 q
3 4
Œ
✗
73
UNITAT 5
Œ Œ
_Ó_ _Ó_
Œ Ó ˙
Ó
✗ ✗
La polirítmia és tocar ritmes diferents al mateix temps.
Comenteu-los que en l’activitat 2 es reprodueixen dues tires rítmiques diferents. Si es toquen alhora,
tindrem una polirítmia.
realització de les activitats
1 A partir d’un dictat tímbric, els nens i nenes
hauran de distingir la intensitat de diferents
instruments de percussió.
Feu-los observar el tren i que diguin quants
compartiments ocupa cada silenci. Aleshores,
compararem els compartiments amb les
pulsacions per arribar a la conclusió (que ja
han vist més amunt) que el silenci de negra
ocupa una pulsació i, el de blanca, dues.
2 A partir del que acabem d’observar, els nens
i nenes hauran de completar els compassos
amb diverses durades.
suggeriments
1 Abans de fer l’activitat, feu-los dir quins instruments
representen aquests símbols i percudiu-los
perquè els relacionin amb el so.
2 Feu-los observar que, en els dos casos, els
fragments són de ritme ternari.
Feu-los dictats senzills de quatre compassos en
què hi surtin silencis de negra i de blanca.
Podeu proposar-los de fer les pàgines 101 i 102
d’aquesta guia, dins l’apartat «Altres activitats
musicals».
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
3. Escriu el nom d’aquests instruments.
1
2
pandero
4. Ordena els instruments segons l’ordre en què
sonin.
D’esquena als nens i nenes, toqueu un instrument rere l’altre perquè l’identifiquin per mitjà del so.
74
pandereta
¥ imAl ∫Ng∂
realització de les activitats
En aquesta cara de la fitxa se’ls presenten els
instruments de membrana.
1 Feu-los observar les fotos i el símbol que
correspon a cadascun d’aquests instruments
i percudiu-los perquè n’identifiquin el so.
2 Feu un dictat tímbric fent sonar en l’ordre
que vulgueu aquests quatre instruments:
pandero, pandereta, timbala i bongos. Aleshores,
els nens i nenes hauran d’identificarlos
i dir en quin ordre els heu percudit.
suggeriments
1 Dibuixeu a la pissarra diverses combinacions
de tots els símbols que identifiquin els diferents
instruments de percussió que hem treballat
fins ara. Aleshores, un nen o nena
haurà d’identificar a quins instruments fa
referència i percudir-los en l’ordre proposat.
Feu-los practicar polirítmies escrites a la pissarra
amb diferents instruments.
3
4
73

GG u i a D ii dd à c t i c a
74
Nom: Data:
Eram Sam Sam
& # 4
Eram, sam, sam
Culi, culi, culi, culi
Arabit, arabit
œ
E -
& # œ œ œ œ
œ œ œ œ
75
UNITAT 5
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ram sam sam, e - ram sam sam, cu - li cu - li cu - li cu - li cu - li e -
œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ram sam sà. E - ram sam sam, e - ram sam sam, cu - li cu - li cu - li cu - li cu - li e-
& # œ œ œ U œ
˙ œ œ
˙ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
ram sam sà. A - ra - bit, a - ra - bit, cu - li cu - li cu - li cu - li cu - li e -
& # œ œ œ œ
˙ œ œ
˙ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
ram sam sà! A - ra - bit, a - ra - bit, cu - li cu - li cu - li cu - li cu - li e -
& # U
œ œ œ
1
ram sam sà!
2
.
Comenteu-los que han de fer els gestos de les fotos quan cantin cada fragment.
Pop. Àfrica occidental
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó perquè l’aprenguin.
Caldrà que en memoritzin la lletra –que és
molt senzilla– i, després, els moviments que
acompanyen cada frase.
CD: pistes 38 i 39
suggeriments
Quan tots la sàpiguen bé, podeu proposar-los
de fer-la a cànon, cadascú seguint la seva coreografia.
Juga amb la veu!
1. Marca amb una creu el que fas.
Quan fa fred, porto ✗ No bec begudes
una bufanda perquè l’aire
no m’entri a la gola.
massa calentes.
Quan tinc raspera, ✗ Agafo aire pel
m’empasso saliva nas, no per la boca.
en comptes d’estossegar.
En aquestes quatre situacions els protagonistes es cuiden la veu. Els nens i nenes hauran de comparar-les
amb el seu comportament habitual i esbrinar si també se la cuiden o, en canvi, tenen actituds
de deixadesa.
76
realització de les activitats
1 Comenteu les il·lustracions i expliqueu què
és el que haurien de fer en cada cas per tenir
cura de la gola.
suggeriments
1 Abans de fer l’activitat, caldrà que cada nen
i nena digui quines d’aquestes actituds els
semblen adequades per tenir cura de la veu
i per què.
Insistiu-los que cal respectar l’ordre d’intervenció
i parlar sense cridar.
✗

Nom: Data:
Has escoltat El Carnaval
dels animals, una peça
musical de Camille Saint-Saëns.
77
UNITAT
DE NADAL
A CARNESTOLTES, SET
SETMANES DESIMBOLTES
Avui la platja està de festa:
és Carnaval i tots ens hem
disfressat.
1. En quin animal creus que pensava Saint-Saëns
quan va compondre aquesta peça?
gallina cavall tortuga ✗ lleó
realització de les activitats
Proposeu-los d’escoltar el fragment «La tortuga»,
del Carnaval dels animals de Camille Saint-
Saëns.
Expliqueu-los que el que han sentit és un fragment
de l’obra El Carnaval dels animals, en la
qual el músic va «disfressar» melodies conegudes
imaginant que cada una la ballava un animal
diferent, d’acord amb els trets més característics
de cada un d’aquests animals.
1 Després de l’audició, els nens i nenes hauran
de dir en quin dels quatre animals proposats
pensava el compositor de l’obra en aquesta
peça.
CD: pista 40
suggeriments
Perquè vegin altres exemples de melodia i la
puguin contrastar amb la que acaben d’escoltar,
podeu fer-los escoltar també La marxa del
lleó Hemions.
CD: pista 41
6
UNITAT 6
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2. Pica de mans la pulsació d’aquesta música
i digues com és:
Lenta Adagio
Normal Allegro
Ràpida Presto
3. Dibuixa com t’imagines el protagonista de la
música disfressat i ballant El Carnaval dels animals.
4. Saint-Saëns ha utilitzat un ball que va inventar un
altre compositor. Quin ball és? El cancan
El ball que ha utilitzat Saint-Saëns és el cancan d’Offenbach que han escoltat en la unitat 5.
78
realització de les activitats
2 Els nens i nenes hauran de marcar la pulsació
mentre escolten la pista 40 «La tortuga»
i hauran de dir com és.
3 Feu-los dibuixar una tortuga disfressada
ballant el cancan.
4 Els nens i nenes hauran d’esbrinar quin ball
ha utilitzat Saint-Saëns i que han vist en una
altra unitat.
suggeriments
2 Feu-los marcar també la pulsació de la
marxa del lleó Hemions i que s’adonin de les
diferències de tempo.
4 Per refrescar-los la memòria, podeu tornar
a posar el cancan de l’obertura d’Orfeu
d’Offenbach i contrastar-la amb la versió de
Saint-Saëns.
CD: pista 31
✗
75

GG u i a D ii dd à c t i c a
76
Nom: Data:
La mosca
Qui matarà la mosca
bé en serà l’aranya.
Aranya de mosca,
mosca de móra,
ai traïdora,
ai quan estaves sola
dins de la portadora.
Qui matarà l’aranya Qui matarà el gall
bé en serà el gall. bé en serà el gos.
Gall d’aranya,
aranya de mosca, Qui matarà el gos
mosca de móra, bé en serà la guilla.
ai traïdora,
ai quan estaves sola Qui matarà la guilla
dins de la portadora. bé en serà el llop.
& 4 2
œ œ œ œ œ
Qui ma- ta - rà la
& 4 3
J
œ œ œ œ œ.
œ
œ œ œ œ
œ.
mos - ca, bé en se - rà l’a - ra - nya,
79
UNITAT 6
Comenteu-los que aquesta cançó la ballava la mainada gironina, sobretot per Carnestoltes. A cada
repetició s’afegia un nou ballarí que representava un altre animal.
J
œ
œ 2
œ. œ œ œ œ 4
œ œ
œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
qui ma- ta - rà la
3
4
œ œ œ œ
mos- ca bé en se - rà l’a - ra - nya. A- ra - nya de mos- ca, mos- ca de mó - ra, ai traï -
& 4 2 œ œ
do - ra,
œ œ œ œ œ
œ œ
œ œ œ œ œ
œ œ
ai quan es - ta - ves so - la dins de la por - ta - do - ra.
Pop. gironina
realització de les activitats
Feu-los aprendre per imitació aquesta dansajoc
carnavalesca acumulativa.
CD: pista 42
suggeriments
Teniu en compte que la tornada sempre es va
allargant, perquè s’hi van afegint els animals de
cada estrofa. Per això, al CD només trobareu
la primera estrofa.
Demaneu als nens i nenes que imitin amb mímica
els animals de la cançó.
Seria interessant que, quan la sàpiguen bé,
substitueixin el text per la mímica de cada animal.
œ
Œ
Qui matarà la mosca
bé en serà l’aranya.
ai quan estaves sola
dins de la portadora.
Gall d’aranya,
aranya de mosca,
mosca de móra,
ai traïdora,
Cançó acumulativa. Els nens i nenes l’hauran de ballar seguint les fotos.
80
Aranya de mosca,
mosca de móra,
ai traïdora,
Qui matarà l’aranya
bé en serà el gall.
ai quan estaves sola
dins de la portadora.
realització de les activitats
En aquesta dansa-joc els balladors fan un passadís
i mentre piquen de mans la pulsació. Pel
corredor desfila un primer dansaire, que imita
la mosca, i s’atura davant d’un company o companya.
Aleshores, aquest haurà de ballar com
una aranya... I així, successivament, s’hi aniran
afegint balladors que hauran d’imitar els animals
de la cançó.
suggeriments
Demaneu-los que facin petits passadissos de
sis persones perquè tots ballin i els toqui imitar
algun dels animals.
Podeu aprofitar per fomentar la llibertat i la
creativitat de moviments tot seguint el ritme.

Nom: Data:
Peu polidor
Peu polidor Li tocarem la cama llargueta,
de la Margarideta, a la Margarideta;
peu polidor li tocarem la cama llargueta,
de la Margaridó. a la Margaridó.
Què li tocarem
a la Margarideta? Li tocarem el genoll rodonet,
Què li tocarem, a la Margarideta;
a la Margaridó? li tocarem el genoll rodonet,
a la Margaridó.
Li tocarem el peu,
a la Margarideta; Li tocarem la cuixa maduixa,
li tocarem el peu, a la Margarideta;
a la Margaridó. li tocarem la cuixa maduixa,
a la Margaridó.
81
UNITAT 6
Altres parts del cos per fer noves estrofes: panxa blanqueta, melic gracioset, coll ben fetet, cap d’estornell,
boca mofeta, nas de bruixeta, ulls parladors, orella estreta, front bonicoi.
realització de les activitats
Feu-los aprendre la cançó Peu polidor, per imitació.
CD: pista 43
suggeriments
La lletra segueix un ordre lògic, de baix a dalt:
peu, cama, genoll, cuixa... Podeu allargar la cançó
amb altres parts del cos, però intentant que
segueixi el mateix ordre lògic.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Balla-la!
Peu polidor
de la Margarideta,
peu polidor
de la Margaridó.
Què li tocarem
a la Margarideta?
Què li tocarem,
a la Margaridó?
Li tocarem el genoll rodonet,
a la Margarideta;
Li tocarem el genoll rodonet,
a la Margaridó.
& 4 2
œ œ œ œ
œ.
j
œ
œ œ œ œ
Li tocarem el peu,
a la Margarideta;
li tocarem el peu,
a la Margaridó.
Què li to - ca - rem a la Mar- ga - ri - de - ta?
& œ œ œ œ
œ.
j
œ
œ œ œ œ
œ.
82
œ œ
j
œ
œ œ œ œ
œ.
j
œ
Què li to - ca - rem a
œ œ œ œ
œ œ œ
la Mar- ga - ri - dó? Li to - ca- rem el peu, a la Mar- ga - ri - de - ta; li
& œ œ œ œ
.
œ
j
œ
œ œ œ œ
to - ca- rem el peu, a la Mar- ga - ri - dó.
& œ œ œ œ œ œ
œ œ œ
˙
œ.
j
œ
œ œ œ
.
œ
j
œ
Peu po - li - dor de
œ œ œ œ
la Mar- ga - ri - de - ta, peu po - li - dor de la Mar- ga - ri - dó.
Mentre canten la tornada, han de saltar fent rotllana, i quan canten les estrofes, s’han de parar i
assenyalar la part del cos corresponent.
realització de les activitats
En el revers de la fitxa es presenta la manera
de ballar aquesta dansa.
Mentre canten la tornada, hauran de col·locarse
en rotllana i saltar fent galop.
Quan la cançó parla d’una part del cos, hauran
d’aturar-se i assenyalar aquesta part.
suggeriments
Una variant d’aquesta dansa consisteix a tocar
el terra amb la part del cos anomenada, en
comptes d’assenyalar-la. Després s’hauran de
posar en peus ràpidament per seguir ballant.
œ
Œ
.
77

GG u i a D ii dd à c t i c a
78
Nom: Data:
1. Utilitza el cos com a instrument. Fes tots els sons
diferents que t’imaginis amb:
• la llengua
• el paladar
• les mans
2. Segueix aquests ritmes fent soroll amb una part
del cos.
1. _______________________________________
2. _______________________________________
3. _______________________________________
83
UNITAT 6
œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ
˙ œ œ ˙ œ œœ
œ œœ œ œœ œ œ ˙
Tots els grups heu d’interpretar el vostre ritme alhora.
Això és una polirítmia.
Per fer l’activitat 2, organitzeu-los en grups. Cada grup haurà d’escollir una filera de ritmes i posar-se
d’acord amb la part del cos amb què l’interpretarà.
realització de les activitats
1 Feu-los experimentar diferents sons i onomatopeies
que poden fer amb la boca i el
cos.
2 Els nens i nenes hauran d’utilitzar una part
del cos per interpretar les tres tires rítmiques
proposades.
suggeriments
2 Proposeu-los de practicar cada un dels ritmes
per separat i, quan ja el sàpiguen fer, que
en practiquin un altre. Aleshores, quan els
sàpiguen tots tres, per grups, cadascun interpretarà
una de les tires, per practicar la polirítmia.
3. Recita aquests refranys marcant-ne la pulsació.
El febrer, mes gelader.
Pel dijous llarder,
botifarra menjaré.
Per Carnaval,
tot s’hi val.
4. Relaciona amb fletxes cada refrany amb el seu
ritme i pica’l de mans.
El febrer,
mes gelader.
Pel dijous llarder,
botifarra menjaré.
Per Carnaval,
tot s’hi val.
En l’activitat 3, els nens i nenes han de marcar la pulsació picant de mans. Feu-los adonar que quan
parlen també segueixen un ritme.
84
œ
œ œ
œ œ
œ
Œ
œ Œ
œ œ ˙ œ œ œ œ Œ
œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran de recitar els refranys
proposats mentre en marquen la pulsació
picant de mans.
4 Piqueu els ritmes i demaneu a l’alumnat que
els relacionin amb el text corresponent.
suggeriments
3 Feu que un grup marqui la pulsació i un altre
marqui el ritme mentre reciten els refranys.
Mentre els nens i nenes piquen de mans línia
per línia han d’esbrinar entre tots si han fet
sons llargs o curts. Aleshores, un nen o nena
o el docent haurà d’escriure a la pissarra la
figura musical que li correspon.
4 Una altra manera és llegir-los primer les fórmules
rítmiques i picar-les de mans una per
una perquè els nens i nenes juguin a endevinar-les.
L’objectiu final és que l’alumnat pugui
relacionar les fórmules rítmiques amb les
expressions escrites.

Nom: Data:
1
2
3
4
5
1. Amb fletxes, relaciona cada ona amb el
pentagrama corresponent i canta-les totes.
85
UNITAT 6
w w w w & w
&
&
&
&
w w w w w
w w w w w
w w w w w
w w w w w
realització de les activitats
Prepareu-vos el que Martenot anomena paraules
musicals utilitzant quatre sons: fa, sol, la,
do l
, és a dir, el que nosaltres anomenem fórmules
melòdiques.
1 Mentre interpreteu les sirenes, els nens i nenes
hauran d’escoltar-les, imitar-les amb el so
i el gest, i reconèixer què han d’entonar segons
la fonomímia que fa el docent.
Finalment, els nens i nenes les hauran d’entonar
dient el nom de les notes mentre fan la
fonomímia.
Per acabar, hauran de relacionar cada sirena
amb el seu pentagrama.
suggeriments
Podeu utilitzar aquestes fórmules per fer dictats
de reconeixement amb la síl . laba nu.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2. Escolta les ones i assenyala en quin ordre les has
sentides.
1 2 3 4 5
3. Escolta i completa el pentagrama amb els sons
que hi falten.
& w w w w
w w w w
Per fer l’activitat 2, heu de cantar les ones de l’activitat 1 desordenadament. Aleshores, els nens i
nenes hauran d’identificar l’ordre en què les canteu. En l’activitat 3, heu d’interpretar les notes del
pentagrama següent: w w w w w w w &
w
86
realització de les activitats
2 Interpreteu-los les sirenes de l’activitat anterior
seguint un ordre aleatori. Aleshores els
nens i nenes hauran de dir en quin ordre les
han sentides.
3 Interpreteu la melodia del pentagrama (el
teniu complet a la nota de la pàgina 86 del llibre
de l’alumne) perquè els nens i nenes el
completin amb els sons que hi falten.
suggeriments
Feu-los dictats: reconèixer una sola ona;
enllaçar dues ones diferents; enllaçar tres ones
diferents, etc.
Escriviu les fórmules melòdiques de la pàgina
anterior a la pissarra. Aleshores feu-los-les
cantar amb fonomímia mentre els assenyaleu
els diversos sons. Quan en lloc d’assenyalar
una nota la tapeu, els nens i nenes hauran de
fer el gest però cantaran el so, només l’hauran
de pensar.
79

GG u i a D ii dd à c t i c a
80
Nom: Data:
La masovera se’n va al mercat
La masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dilluns.
El dilluns en compra llums.
Llums!
Oidà, la masovera, la masovera;
oidà, la masovera se’n va al mercat.
El dimarts en compra naps.
Llums!, naps!
El dimecres compra nespres.
Llums!, naps!, nespres!
El dijous en compra nous.
Llums!, naps!, nespres!, nous!
El divendres faves tendres.
Llums!, naps!, nespres!, nous!,
faves tendres!
El dissabte tot s’ho gasta.
Llums!, naps!, nespres!, nous!,
faves tendres!, tot s’ho gasta!
El diumenge tot s’ho menja.
Llums!, naps!, nespres!, nous!,
faves tendres!, tot s’ho gasta!,
tot s’ho menja!
87
UNITAT 6
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó La masovera se’n va al
mercat perquè l’aprenguin per imitació.
CD: pista 44
suggeriments
Aquesta cançó també es pot ballar: els nens
i nenes s’han d’agafar de les mans per fer una
rotllana i comencen a cantar. Mentre ho fan,
han de marcar la pulsació saltironejant cap a la
dreta fıns que diguin allò que la masovera ha
comprat. Aleshores s’han de quedar quiets,
dir-ho i saltar tantes vegades com coses hagi
comprat la masovera. Després tornen a saltironejar
però cap a l’esquerra, fıns que s’acabi
l’estrofa. I així successivament, fins a completar
la cançó.
1. Amb fletxes, uneix cada dia de la setmana amb el
que compra la masovera aquell dia.
dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte
diumenge
88
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran de relacionar amb fletxes
els dies de la setmana amb els productes
que compra la masovera, segons el que diu la
lletra de la cançó.
suggeriments
Per acabar de reforçar l’aprenentatge de la
cançó, proposeu-los l’activitat següent: dividiu-los
en dos grups. El primer haurà de cantar
el primer tros de l'estrofa (fins on es diu què
ha comprat la masovera). E1 segon grup haurà
de contestar amb allò que ha comprat la
masovera i amb la tornada. Després s’hauran
d’intercanviar els papers.

Nom: Data:
La masovera se’n va al mercat
3
& 4 2 3
œ œ œ œ œ œ œ œ œ . . œ œ œ œ œ œ
&
&
Quan la masovera arriba a casa, aprofita els estris de
la cuina per acompanyar rítmicament la cançó.
89
UNITAT 6
œ . .
œ œ
La ma - so - ve - ra se’n va al mer - cat. El mer- cat és el di - lluns. El di -
œ œ œ œ
lluns en com - pra
œ œ
3
œ œ œ
j
œ . . œ ‰
llums. Llums!
œ œ
œ œ
j
œ ‰ œ œ ‰
(Naps! Nes- pres!...)
œ
3
œ œ œ
œ œ
Oi -
œ
3
œ œ œ œ œ
Pop. catalana
3
œ œ œ
dà, la ma-so-
ve - ra, la ma- so - ve - ra; oi - dà, la ma- so - ve - ra se’n va al mer - cat.
realització de les activitats
Feu-los anomenar els diversos estris de cuina
que té la masovera i que els classifiquin segons
el tipus de timbre (metàl·lic, de fusta, de vidre,
etc.). Aleshores hauran d’imitar els sons que es
poden fer amb aquests estris.
suggeriments
També podeu aprofitar per demanar-los altres
onomatopeies com, per exemple, d’alguns
electrodomèstics.
œ
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Fes com la masovera: escull dos estris de cuina i
busca tots els sons que pots fer amb aquests.
2. Dibuixa els instruments que has escollit, inventa’t
un símbol per a cadascun i escriu-ne el nom.
N∏: N∏:
3. Escull un d’aquests ritmes i segueix-lo amb els
estris que has escollit.
Œ œ œ œ Œ œ œ œ
œ Œ Œ œ œ Œ Œ œ
œ œ œ Œ œ œ œ Œ
˙ Ó ˙ ˙
4. Ajunteu-vos en grups de quatre i toqueu, alhora,
un ritme cadascun.
Heu tocat una polirítmia.
90
realització de les activitats
1 Demaneu als nens i nenes que portin de
casa un parell d’estris de cuina (que no siguin
ni ganivets ni forquilles) i que expliquin a la
resta de la classe quants sons diferents poden
fer. Després i entre tots classifiqueu els
sons segons si es poden fer canvis de durada,
d’intensitat o d’altura.
2 Feu-los dibuixar els seus estris i que se n’inventin
un símbol, com els que han vist per
a la resta d’instruments.
3 Els nens i nenes hauran d’interpretar les tires
rítmiques proposades amb un dels instruments
que han portat.
4 Per grups de quatre, cadascú tocarà una de
les tires rítmiques per interpretar una polirítmia.
suggeriments
Feu-los tocar quatre vegades aquests compassos
intercalant-hi interpretacions solistes improvisades
individualment o per parelles.
Amb aquesta activitat donareu «forma» a una
composició. Ells encara no ho saben però
aquesta forma és un rondó.
81

GG u i a D ii dd à c t i c a
82
Nom: Data:
EM PASSO LA VIDA
FENT VOLTES
91
UNITAT
Per divertir-nos, entre totes
les bestioles de la platja hem organitzat
un concurs d’endevinalles. Jo he proposat
aquesta: «Em passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc, però per més que
camino, sempre estic al mateix lloc».
Què és?
Si escoltes la música de Joseph Haydn, en tindràs
una pista.
realització de les activitats
Feu-los llegir l’endevinalla que proposa el cargol
de mar i, tot seguit, feu-los escoltar el primer
fragment de la Simfonia del rellotge.
Feu-los adonar que hi ha un so obstinat que es
repeteix tota l’estona, i que és el que dóna la
pista per solucionar l’endevinalla.
Demaneu-los que es fixin en com va vestit
Haydn i que ho comparin amb la vestimenta
actual.També podeu fer una ressenya breu de
la seva vida i obra.
CD: pista 45
suggeriments
Feu-los comparar aquesta música amb un teixit,
on hi ha un obstinat, un fil que sempre puja
i baixa (com si fos una trama), en el qual el violí
hi comença a fer un dibuix.
7
UNITAT 7
1. Ressegueix el nom d’aquests instruments:
‚6í ‚6a ‚61cel c1traAix
2. Segueix la pulsació amb el dit i senyala en quina
comencen a sonar els violins:
| | | | | | | | | |
Els violoncels i contrabaixos toquen els sons curts que
sentim en cada pulsació. Fixa-t’hi:
| | | | | | | | | |
———— —— ———— —— —— ———— ——
Aquest ritme curt-curt sembla el tic-tac d’un rellotge;
per això, aquesta simfonia s’anomena Simfonia del
rellotge.
Els sons curt-curt (——) s’escriuen amb corxeres: q ∑∑ q
92
realització de les activitats
Aquests exercicis estan destinats a treballar el
reconeixement dels instruments de la família
de corda fregada. Comenteu-los les seves
característiques i feu-los observar la relació
que hi ha entre la mida de l’instrument i l’altura
del so.
1 Els nens i nenes hauran d’observar les fotos
dels diversos instruments de corda fregada
i resseguir-ne els noms per aprendre’ls.
2 Mentre escolten la pista 46, un altre fragment
de la Simfonia del rellotge, proposeu-los
de seguir la pulsació i que senyalin en quina
comença a sonar el violí.
Feu-los adonar, també, del ritme que marquen
els violoncels i els contrabaixos, l’obstinat de
corxeres que hem comentat en l’anvers de la
fitxa.
CD: pista 46
suggeriments
Feu-los observar que per cada pulsació de
negra sentim dues durades curtes, que s’escriuen
amb la figura de les dues corxeres ( ),
és a dir, en cada pulsació hi van dues corxeres.

Nom: Data:
1. Escolta i observa:
Puc jugar?
Sí, pots jugar.
93
UNITAT
2. Digues aquestes frases. Fixa’t que la veu puja
i baixa.
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes
desimboltes.
Cada dia al dematí, canta el gall quiquiriquí.
3. Relaciona:
De Nadal a Carnestoltes, 1
set semanes desimboltes. 2
Cada dia al dematí, 1
canta el gall quiquiriquí. 2
Entoneu la pregunta i la resposta de l’activitat 1. Comenteu-los que, quan parlem, el so fa ondulacions
que indiquen si hem acabat o no de dir una cosa. En l’activitat 2, feu-los subratllar amb vermell
la part de la frase en què la veu puja, i amb blau, la part en què baixa.
realització de les activitats
1 Feu-los observar que, quan parlem, la veu no
és monòtona sinó que fa ondulacions que
serveixen per indicar a l’interlocutor si hem
acabat de parlar o no. Per comprovar-ho,
hauran de llegir la pregunta i la resposta i seguir
les fletxes.
2 Feu-los recitar els refranys perquè s’adonin si
la veu puja o baixa.
3 En aquest cas, han de relacionar cada part
del refrany segons si la veu puja o baixa.
suggeriments
3 Busqueu altres refranys o frases inacabades
que ells hauran d’acabar. Treballeu la noció
de suspensiu (pregunta) i final (resposta).
1
2
7
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1
2
4. Escolta aquestes melodies i digues si semblen
preguntes o respostes.
& œ œ œ œ œ œ
& œ . œ œ œ
&
■ Semblen preguntes: ■ Semblen respostes:
5. Copia en aquest pentagrama la pregunta i la
resposta que t’hagin agradat més.
6. Ara escriu a sota
de cada nota el
seu nom i canta
la melodia.
œ
3
4
Heu d’interpretar les melodies de l’activitat 4 perquè els nens i nenes la puguin resoldre. L’activitat 6
fa referència a la melodia de l’activitat 5. S’ha d’utilitzar el pentagrama que ells han completat en la 5
per escriure-hi el nom de les notes a sota.
94
&
œ œ œ . œ œ
& œ œ œ œ ˙
1 3 2 4
realització de les activitats
4 Interpreteu-los els quatre fragments perquè
dedueixin quines fórmules fan sensació de
pregunta i quines, de resposta.
5 Els nens i nenes hauran d’escollir un dels
pentagrames de l’activitat 4 que fan sensació
de pregunta i un del que fan sensació de
resposta, i copiar-los.
6 Els nens i nenes hauran d’escriure el nom de
les notes de la combinació que han fet i entonar
la melodia resultant dient el nom de
les notes.
suggeriments
4 Abans de fer l’activitat, proposeu-los de jugar
a improvisar fórmules inacabades de quatre
pulsacions, utilitzant el ritme de salt.
Proposeu-los que hi hagi alguns voluntaris
que llegeixin i entonin les melodies que la
resta haurà d’escoltar i classificar en preguntes
i respostes.
83

GG u i a D ii dd à c t i c a
84
Nom: Data:
Ball de Sant Ferriol
& b 2
4 œ œ œ œ . œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Jo i el pas - tor, que vi - ví -emd’a- mo - re - tes,
1. Escolta la primera part de la dansa i pica de mans
la pulsació.
Jo i el pastor,
que vivíem d’amoretes,
jo i el pastor,
que vivíem de l’amor.
2. Escolta la segona melodia
i pica de mans la pulsació
seguint les indicacions.
Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino
ha perdut el flabiol.
amb ritme de blanques (h ) amb ritme de negres (q )
95
UNITAT 7
Pop. catalana
œ œ œ
jo i el pas -
& b œ. œ œ œ œ œ œ
œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
tor, que vi - ví -emde l’a- mor. A- ra ve Sant Fer - ri - ol, ba- lla -
& b œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ Œ
rem si Déu ho vol; el qui to - ca el tam - bo - ri - no ha per - dut el fla - bi - ol.
Expliqueu-los la llegenda de Sant Ferriol: en una taverna hi havia una bóta de la qual sempre rajava
vi i mai no s’acabava. Estranyat, el taverner va mirar a sota i hi va descobrir el cos de Sant Ferriol
que, amb el dit índex, tocava la bóta.
realització de les activitats
Feu-los escoltar el Ball de Sant Ferriol perquè
en distingeixin els dos temes que hi ha.
1 Els nens i nenes hauran de picar de mans la
pulsació de l’estrofa, que és a ritme de blanques
(tema A).
2 En aquest cas, han de picar de mans la tornada,
la primera part de la qual és a ritme de
blanques i, la segona, a ritme de negres
(tema B).
CD: pista 47
suggeriments
1 També podeu fer que aprenguin la cançó
per imitació i fer-los adonar de les frases suspensives
i conclusives.
Feu-los marcar la pulsació de tota la cançó.
2 Incentiveu els nens i nenes perquè pensin
moviments per poder fer lentament a ritme
de blanques i, més ràpidament, a ritme de
negres.
3. Ara balla-la.
Jo i el pastor,
que vivíem d’amoretes,
jo i el pastor,
que vivíem de l’amor.
˙ ˙
| | | |
Ara ve Sant Fer riol,
˙ ˙
| | | |
ballarem si Déu ho vol;
œ œ œ œ
| | | |
El qui toca el tambo rino
)
œ œ œ œ
| | | |
ha per dut el flabi ol.
En la primera part de la tornada, els nens han de fer moviments contraris als de les nenes (obrir/tancar,
pujar/baixar) a ritme de blanques i, en la segona part, a ritme de negres.
96
realització de les activitats
En el revers d’aquesta fitxa s’explica com es
balla aquesta dansa.
Per ballar el tema A, els nens i nenes hauran de
fer els moviments que mostren les fotos: mentre
fan galop girant sobre si mateixos, han de
tenir el braç dret enlaire amb el dit índex estirat
i l’altra mà a la cintura.
Feu-los adonar que en el tema B, un mateix
moviment es fa primer lent (a ritme de blanques)
i després ràpid (a ritme de negres). En
aquesta part de la dansa, els nens han de fer el
moviment contrari al de la nena.Així si ella s’agenolla,
ell queda dret; si aixeca el braç esquerre,
ell aixeca el braç dret, etc.
suggeriments
Abans de començar els moviments contraris,
feu que practiquin en diferents tempos.

Nom: Data:
1. Canta les melodies de sota dient la.
2. Senyala quins fragments de cançó fan la sensació
de pregunta i quins, de resposta.
Pedra, pedreta
& 2 4 œ œ œ
Pe - dra, pe -
& œ œ œ œ
ti - ro - li - ro -
Peix, peixet
2
& 4 œ œ
& œ
œ œ
dre - ta,
˙
là,
Peix, pei - xet de la
œ
peix, pei -
œ œ œ
œ œ œ
xet de la
97
œ œ œ
ben ro - do -
œ œ œ œ
ti - ro - li - ro -
œ œ œ œ
ca - nya, de la
œ œ œ œ
UNITAT 7
œ œ
ne - ta,
œ œ
le - ta.
œ œ
ca - nya,
canya al sar - ro - net.
Comenteu-los que la música està formada per sons ordenats que s’agrupen en frases, com en la
llengua. Les activitats 1 i 2 es refereixen a les cançons que tenen a sota. En la 2, han d’encerclar
amb vermell les preguntes i amb blau, les respostes.
realització de les activitats
Podeu fer que els nens i nenes aprenguin les
cançons per imitació o desxifrant les partitures
tal com intentem fer habitualment.
1 Feu-los cantar el ritme de les dues cançons
amb la síl·laba la. Després feu que recitin les
notes amb el ritme corresponent, i recordeulos
la fonomímia dels tres sons que apareixen
en la cançó. A continuació han d’aprendre la
cançó ben afinada amb el nom de notes per
ajudar-los a interioritzar l’afinació. Finalment,
feu-los cantar les cançons amb la lletra corresponent.
2 Els nens i nenes hauran d’identificar els fragments
de cançó que fan sensació de preguntes
i els que fan sensació de resposta.
Feu-los adonar que el color de cada fragment
no és casualitat: els pentagrames grocs
fan sensació de pregunta i, els blaus, sensació
de resposta.
suggeriments
1 En les dues cançons apareix el so mi, que
encara no han vist, per això convé que l’afineu
i que els en mostreu la fonomímia, encara
que no el treballarem fins al curs següent.
œ
Œ
P
R
P
R
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
3. Copia els fragments que semblen preguntes:
1
2
4. Copia els fragments que semblen respostes:
3
& œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ
4
5. Fes una nova cançó aprofitant els inicis i finals
anteriors:
1
4
& 2 4 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
2
& 4 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
===========
&
===========
&
Les activitats 3 i 4 es refereixen a les cançons de l’activitat 2. En l’activitat 5, han de copiar el pentagrama
1 de l’activitat 3 i el 4 de l’activitat 4.
98
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran de copiar el fragment
de les partitures de la pàgina 97 que
semblin preguntes.
4 En aquest cas, hauran de copiar el fragment
de les partitures de la pàgina 97 que semblin
respostes.
5 A continuació demaneu-los que copiïn els
fragments que se’ls demana (els dos primers
pentagrames de Pedra, pedreta i els
dos últims de Peix, peixet i que els taral·legin).
suggeriments
5 Abans de començar l’activitat, podeu proposar-los
un joc de lligar melodies: dividiu la
classe en grups i adjudiqueu a cadascun una
de les quatre melodies. Després, cada grup
haurà d’interpretar la seva en l’ordre que els
indiqueu. D’aquesta manera haureu fet
experimentar el lligam entre preguntes i respostes
de diferents cançons. Quan els nens
i nenes reconeguin clarament cada una de
les preguntes i respostes i les seves diferències,
podran fer l’exercici amb criteri o no
per atzar.
Œ
85

GG u i a D ii dd à c t i c a
86
Nom: Data:
1. Llegeix aquests fragments:
1
2
3
4
● mà esquerra: 3
4
3 4
99
UNITAT 7
2. Escriu-los en ordre. El primer de cada fragment ha
de semblar una pregunta i l’últim, una resposta.
■ Fixa-t-hi:
œ œ œ œ œ
œ>
. œ œ>
. œ œ>
. œ œ
œ œ œ œ œ
œ œ ˙
● mà dreta:
1. 2.
œ œ œ œ Œ Œ .
œ œ œ œ
.
œ œ œ œ .
œ œ œ œ œ .
œ œ œ
En l’activitat 1, cada alumne haurà de llegir els ritmes de manera que dos siguin preguntes i els altres
dos, respostes. L’ordre de l’activitat 2 dependrà de l’entonació que cada alumne hagi donat als
ritmes de la 1.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de llegir els fragments
proposats i pensar si fan sensació de
pregunta o de resposta.
2 A partir dels ritmes anteriors, els nens i nenes
hauran de fer combinacions de pregunta-resposta,
és a dir, seqüències d’un fragment
suspensiu seguit d’un de conclusiu.
Feu-los picar una polirítmia, un ritme amb la
mà dreta i l’altre, amb l’esquerra.
suggeriments
2 Aprofiteu per fer-los improvisar preguntes
i respostes rítmiques de quatre pulsacions.
Recordeu-los que la resposta sempre ha de
començar com acaba la pregunta.
El gegant del pi
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
2
4
El ge - gant del pi a-ra ba lla, a ra ba-lla
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
el ge - gant del pi a-ra ba-lla pel ca-mí.
3. Marca el ritme d’El gegant del pi picant de mans.
4. Feu dos grups: uns haureu de cantar El gegant del
pi i els altres, marcar-ne el ritme.
5. Feu dos grups i piqueu de mans aquest ritmes:
| | | | | | | | | | | |
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
zim, zam, zim, zam un i dos i tres i quatre zim zam zim zam
| | | | | | | | | | | |
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
cinc i sis i set i vuit ara tu ara jo pujo i baixo pujo i baixo
| | | | | | | |
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ara tu ara jo pujo i baixo al gronxador.
En l’activitat 3, podeu proposar-los altres maneres de marcar el ritme: dient la durada de les notes
(curt-curt, llarg) o picant les mans a les cuixes per a les corxeres, i, per a les negres, picant de
mans. En la 5, feu-los fer dos grups (grup 1 i grup 2). Cada grup haurà de picar un dels dos ritmes,
que es van intercalant. La part verda l’han de fer tots els nens junts. També es pot cantar la cançó.
100
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó El gegant del pi perquè
l’aprenguin, per imitació.
3 L’alumnat haurà de practicar la lectura rítmica
de la cançó El gegant del pi picant de
mans el ritme.
4 Feu-los fer dos grups i, mentre un canta la
cançó, l’altre en pica el ritme.
5 Feu-los fer dos grups, cadascun dels quals
haurà de picar, en el seu moment, un dels ritmes
de la cançó Zim, zam.
CD: pista 48
suggeriments
4 Proposeu-los d’utilitzar qualsevol objecte de
la classe per marcar el ritme, que siguin creatius
i descobreixin noves possibilitats sonores.
Podeu practicar la lectura rítmica marcant la
pulsació i picant el ritme de tota la cançó.
5 Teniu en compte que, en aquest cas, no
piquem una polirítmia, sinó dos ritmes que
es van alternant.

Nom: Data:
Avui farem un salt més gran amb la veu:
És un salt tan gran que no cap en el pentagrama.
Per això hem afegit una ratlla a sota per escriure’l.
■ Fixa’t en el gest que fa Neptú:
1. Escolta i canta aquestes ones:
&
do
101
&
œ œ
UNITAT 7
œ
la do' do
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Aquests so nou també s’anomena do, però sona més greu.
Interpreteu les ones de l’activitat 1 perquè els nens i nenes les reprodueixin. Comenteu-los que cada
ona es correspon amb el pentagrama que té a sota.
realització de les activitats
Prepareu el que Martenot anomena paraules
musicals, el que nosaltres anomenem fórmules
melòdiques, utilitzant cinc sons: fa, sol, la, do l
,
do. Aquest darrer so és nou i representa un
salt més gran de la veu (do l
-do).
Feu-los observar que aquest so és tan greu
que no cap en el pentagrama i utilitzem una
línia addicional per sota del pentagrama per
escriure’l.
Feu-los observar, també, el gest de fonomímia
que fa Neptú.
1 Interpreteu aquests sons perquè els nens i nenes
els escoltin, imitin amb el so i el gest i reconeguin
què han d’entonar segons la fonomímia.
suggeriments
Podeu utilitzar aquestes fórmules per fer dictats,
de reconeixement amb la síl·laba nu.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
2. Llegeix aquestes notes:
&
œ
3. Canta aquests fragments melòdics:
1 2 3
& œ œ œ œ
& œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
˙
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
4 5 6
œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙
4. Ara, copia’ls en aquests pentagrames:
5. Combina dos dels fragments anteriors i fes la teva
melodia:
&
6. Per parelles, cadascú interpretarà la melodia de
l’altre, mentre fa la fononímia.
102
œ œ œ œ
1 2 3
& œ œ œ œ
4 5 6
& œ œ œ œ
˙
œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙
realització de les activitats
2 El nens i nenes han de fer una lectura recitada
de notes. Es tracta de practicar la lectura
de notes.
3 Els nens i nenes hauran d’interpretar els
fragments melòdics proposats.
4 Feu-los copiar els fragments melòdics de
l’activitat 3 en els pentagrames indicats.
5 Els nens i nenes hauran de crear una nova
melodia a partir de la combinació de dos
dels fragments melòdics anteriors.
6 Ara és el moment d’interpretar les melodies:
per parelles, cadascú interpretarà la melodia
que ha creat l’altre en l’activitat 5 mentre
en fa la fonomímia.
suggeriments
3 Interpreteu aquests fragments melòdics
abans que els nens i nenes els cantin, de
manera que així l’escolten i es fixen en el so
i en els gestos que després hauran de reproduir.
87

GG u i a D ii dd à c t i c a
88
Nom: Data:
El rellotge
El rellotge vell
fa tic-tac tic-tac.
El rellotge nou
fa tica-taca tica-taca.
I el petit despertador
fa tica-taca tica-taca
tica-taca tica-taca.
& 4 2
œ œ œ œ œ œ
El re - llot- ge vell fa
& œ œ œ œ
œ œ œ œ
1. Pica de mans:
œ œ
tic tac
2. Pica a les cuixes:
3. Pica amb els peus,
un i després l’altre:
œ œ
tic tac.
4. Feu grups, un per cada ritme, i piqueu-los tots
alhora.
103
œ œ
œ œ œ œ
UNITAT 7
œ œ œ œ
El re - llot- ge nou fa ti - ca ta- ca
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ti - ca ta- ca i el pe - tit des - per-ta-dor fa ti- ca ta-ca ti- ca ta-ca ti - ca ta- ca ti - ca ta- ca.
œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
˙ ˙
Què heu tocat? Una p6irítmia
Z. Kodaly
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó tota sencera perquè
els nens i nenes n’aprenguin la melodia i el
text.
També podeu practicar el procediment que cal
seguir per desxifrar una partitura: picar el ritme,
dir el nom de les notes rítmicament i afinar
els sons amb l’ajut de la fonomímia.
1 Els nens i nenes hauran de picar de mans
a ritme de corxeres.
2 Els nens i nenes hauran de picar les cuixes
a ritme de negres.
3 Els nens i nenes hauran de picar alternativament
amb cada peu a ritme de blanques.
4 Les activitats anteriors són per preparar la
polirítmia que hauran de tocar ara, per imitar
un rellotge.
CD: pistes 49 i 50
suggeriments
Els podeu demanar que llegeixin la partitura
del rellotge vell i del rellotge nou, però, en
canvi, el fragment del petit despertador és
millor que l’aprenguin per imitació ja que encara
no coneixen el ritme del «tica-taca».
5. Ara piqueu els ritmes anteriors amb instruments:
picar de mans caixa xinesa
picar a les cuixes claves
picar amb els peus platerets
6. Mira aquest dibuix i encercla els nens i nenes que
no canten bé:
Per fer l’activitat 5, han de mantenir els mateixos grups que en la 4, però ara hauran de tocar els ritmes
anteriors amb els instruments, d’acord amb les correspondències proposades. En l’activitat 6,
han d’encerclar els cinc nens i nenes següents el que no està ben assegut, la que no obre prou la
boca, la que menja xiclet, el que no mira el director de cant i el que estira el coll per cantar.
104
realització de les activitats
5 En aquesta activitat es proposa de picar la
polirítmia anterior amb instruments de percussió,
en substitució de les parts del cos.
6 L’exercici 6 és un recull d’actituds positives
que s’han treballat durant tot el primer cicle
i que s’han de tenir en compte a l’hora de
cantar.
suggeriments
6 Aprofiteu per recordar-los els exercicis de
control de l’aire i els exercicis de ressonància
que han treballat.
Recordeu-los que s’ha d’evitar fer sons guturals
o forçats. Això ho veiem si fan força amb
el coll o pressionen les dents i els llavis.
Aprofiteu per insistir en el fet que una actitud
atenta i col·locar bé el cos facilita una
emissió acurada de la veu. L’observació de les
il·lustracions poden servir per encetar una
conversa ordenada i reflexiva sobre quines
són les actituds desitjables per cantar.

Nom: Data:
1. Pica un d’aquests dos ritmes:
105
UNITAT
CAMINAR, CÓRRER I SALTAR,
TOT ÉS COMENÇAR!
1
{ 2
1
{ 2
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
Amb el bon temps, els ocellets
canten i ens fan companyia, mentre els
crancs i les estrelles i els cargols de mar
fem fúting per la platja.
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œ Œ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œŒ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
œ . œ œ . œŒ Œ
Œ Œ œ œ œ œ
2. Escolta el Concert per a flauta i orquestra de
Vivaldi.
Per fer la l’activitat 1, distribuïu els nens i nenes en dos grups. L’un haurà de picar amb les mans el
ritme 1; alhora, l’altre haurà de picar amb les mans als genolls el ritme 2.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de picar els dos ritmes
proposats.
2 Feu-los escoltar un fragment del Concert per
a flauta i orquestra de Vivaldi i feu-los adonar
que aquest ritme és el que toquen els violoncels.
CD: pista 51
suggeriments
Podeu fer-los percudir individualment alternant
el picament dels ritmes de la tira 1 amb les
mans i els ritmes de la 2 percudint sobre els
genolls.
8
UNITAT 8
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
El primer ritme és
el que toquen els
violoncels de
l’orquestra.
La flauta travessera
imita la cadernera.
3. Escolta la música i posa els adhesius de la flauta
travessera sota les notes corresponents.
1
2
œ . œ œ . œ
Œ
Œ
Œ Œ œ . œ œ . œ Œ Œ œ . œ œ . œ Œ Œ œ . œ œ . œ Œ Œ
œ œ œ œ
Œ Œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ Œ
En l’activitat 3, els nens i nenes han de col·locar els adhesius de la flauta que tenen al final del llibre
sota les notes que toca aquest instrument.
106
realització de les activitats
Feu-los sentir el so de la cadernera, que és el
so que imita la flauta travessera en aquest concert.
3 Els nens i nenes hauran de tornar a sentir la
pista 51 i col·locar els adhesius de la flauta
travessera (que tenen al final del llibre) allà
on sona.
CD: pista 51 i 52
suggeriments
Demaneu-los que portin la fotografia d’una
cadernera.
3 Aprofiteu per fer-los distingir els instruments
de corda i fer atenció al so de la flauta travessera.
89

GG u i a D ii dd à c t i c a
90
Nom: Data:
107
UNITAT
La flauta és un
dels primers instruments musicals que
va fabricar l’ésser humà. Quan va sentir el so
que feia el vent quan bufava entre les canyes,
va voler imitar-lo i va construir la flauta de Pan.
Les primeres flautes
eren d’ossos.
1. Escolta aquests sons:
■ Has fet sonar mai
una ampolla?
■ I un tap de retolador?
Per fer sonar la flauta de Pan, cal recolzar la boca sobre
l’obertura del tub i bufar amb els llavis tibants, tallant l’aire
com fas en una ampolla buida.
Expliqueu-los la llegenda de la flauta de Pan: Pan era un déu antic –d’aquells que vivien en un lloc
entre el cel i la terra– que un dia va trobar un cargol de mar i el va bufar durant una batalla. Va fer un
so tan fort que els enemics van fugir espantats. Un dia es va enamorar d’una noia i va bufar el cargol
de mar perquè ella es fixés en ell, però la noia també es va espantar i va demanar al seu pare que la
convertís en canya per fugir de Pan. Ell, molt enfadat, va trencar la canya en trossos. Quan es va calmar,
va recollir els trossos, els va ordenar un vora l’altre i els va ajuntar. Havia construït un instrument
de sons molt dolços: la flauta de Pan.
realització de les activitats
1 Amb el suport de les fotografies i el so enregistrat
en el CD, expliqueu-los com es fa sonar
una flauta travessera.
CD: pista 53
suggeriments
Podeu aprofitar per explicar la llegenda de la
flauta de Pan.
Feu-los portar alguna ampolla de plàstic i, si
podeu, alguna flauta de Pan, perquè experimentin
aquests sons per si mateixos.
8
claus
La flauta travessera, com la flauta de Pan, és un
instrument de vent. El músic ha de bufar de manera
que el bisell talli l’aire.
2. Construeix instruments de reciclatge:
1. Recull ampolles de refresc de mides diverses.
2. Omple-les amb diferents quantitats d’aigua.
3. Bufa-les una rere l’altra i, després,
desordenadament.
4. Fixa’t que cada
ampolla fa un so
diferent segons la
quantitat d’aigua
que conté.
bisell
tub
Feu-los la comparació entre la funció del coll de l’ampolla i del bisell de la flauta travessera.
108
realització de les activitats
Expliqueu-los les diverses parts de la flauta travessera
amb el suport de la foto.
2 Per dur a terme aquesta activitat, porteu
a classe algunes ampolles de vidre de la mateixa
mida. Aleshores ompliu-les amb quantitats
d’aigua diferents i feu-los bufar, perquè
comprovin que cada ampolla sona diferent
quan s’hi bufa.
suggeriments
Aniria bé portar a classe una flauta travessera
perquè en vegin bé les parts i, si pot ser, que la
intentin fer sonar.
2 També podeu portar tubs primets de cartó,
d’uns dos centímetres de diàmetre i tallar-los
de mides diferents, per fer els quatre sons que
l’alumnat coneix. Repartiu-los entre els nens
i nenes perquè els facin sonar. Podeu jugar
a trobar els que sonen igual i fer petites melodies
guiats pel docent o que un nen o nena
faci de director.

Nom: Data:
El ball de la civada
El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.
El pare quan la sembrava
feia així, feia així;
se’n dava un truc al pit
i se’n girava així.
Treballem, treballem,
que la civada, que la civada.
Treballem, treballem,
que la civada, guanyarem.
109
UNITAT 8
& # 4 2 j
œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
. œ œ œ
El ball de la ci - va - da jo us el can - ta - ré. ré. El pa -
& # œ œ œ œ œ œ œ œ
j
œ ‰ œ œ
j
œ Œ j
œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
re quan la sem - bra-va fe-ia ai - xí, fe- ia ai -xí;
se’n da -va un truc al pit i se’n gi -
& # œ œ
œ œ œ
J
œ ‰ œ œ
œ. œ œ œ
œ œ œ œ œ
ra - va ai - xí. Tre - ba - llem, tre - ba - llem que la ci - va - daque la ci -
& # œ œ œ œ
J
œ ‰ œ œ
œ . œ œ œ
œ œ œ œ
1a 2a
va - da, tre - ba - llem tre- ba - llem que la ci - va - da gua-nya - rem.
˙
Pop. catalana
j
œ ‰‰
Aquesta dansa es balla en rotllana i imitant els gestos de les feines que fa el pagès des que prepara
la terra per sembrar fins que pasta el pa, seguint la lletra de la cançó. Possibles accions: sembrar,
cavar, regar, segar, pastar, etc.
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran d’escoltar la cançó El
ball de la civada i aprendre-la per imitació.
CD: pista 54
suggeriments
Per preparar la cançó, recordeu entre tots les
possibles feines del camp.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
1. Balla-la!
El pare quan la sembrava
se’n dava un truc al pit
i se’n girava així.
El ball de la civada
jo us el cantaré.
feia així, feia així;
Treballem treballem,
que la civada guanyarem.
Quan torna a començar la dansa, comencen el ball mirant cap a fora de la rotllana i en sentit horari.
110
realització de les activitats
Quan ja sàpiguen bé la cançó, ensenyeu-los
com es balla.
1 Primer, feu-los observar les fotografies de la
pàgina, i que n’aprenguin a fer els passos.
Després, poseu-los el CD mentre la ballen i,
finalment, feu-los cantar la cançó i ballar-la
alhora.
suggeriments
1 Aniria bé fer-los assajar primer la mímica de
les feines del camp.
Si cal, assageu el puntejat caminant de perfil
i agafats de les mans.
Teniu en compte que la dansa es balla alternativament
fent rotllana, mirant cap a dins
i girant en sentit contrari a les agulles del
rellotge i, després, mirant cap a fora i girant
en sentit horari.
91

GG u i a D ii dd à c t i c a
92
Nom: Data:
1. Relaciona cada dita amb el seu ritme:
1 Cel rogent, pluja o vent.
2 Quan la fulla cau, la terra crida llavor.
3 De Nadal a Carnestoltes, set setmanes
desimboltes.
4 Cantant cantant, les penes se’n van.
2
4 4
œ œ œ œ œ œ œ œ œ .
3
2 4
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ .
1
2
4
œ œ œ Œ œ œ ˙ .
2
3 4
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ .
Els nens han d’escriure el número de les dites en el requadre del ritme que els correspon.
111
UNITAT 8
realització de les activitats
1 Primer reciteu-los els refranys. Després l’alumnat
haurà d’imitar el recitat picant la
pulsació i, finalment, haurà de picar els ritmes
que té al llibre i relacionar-los amb el
refrany que els correspon.
suggeriments
1 Podeu fer que un grup marqui la pulsació
i un altre que marqui el ritme mentre reciten
els refranys.
Demaneu-los que recitin interiorment els
refranys mentre piquen de mans el ritme.
Després de picar el ritme de cada refrany,
pregunteu-los si han fet sons llargs, curts...
Aleshores, algun voluntari o voluntària
haurà d’escriure a la pissarra la figura musical
corresponent.
També podeu llegir primer les fórmules rítmiques
i picar-les de mans una per una i jugar
a endevinar-les.
2. Escull la dita que t’agradi més i posa-hi melodia.
Utilitza les notes que coneixes: do’, la, sol, fa, do.
&
&
____________________________________
Per fer l’activitat 2, primer hauran de copiar el ritme que han triat, i després col·locar les notes en els
pentagrames.
112
realització de les activitats
2 Els nens i nenes hauran d’escollir un dels
refranys de l’anvers de la fitxa i inventar-se
una melodia amb les notes proposades. Per
fer-ho, hauran de copiar en un pentagrama
en clau de sol el ritme associat al refrany
escollit.
Per fer aquesta activitat cal recordar que les
melodies han d’acabar amb la nota do, és
a dir, han de ser conclusives.
suggeriments
Treballeu prèviament l’esquema pregunta-resposta
de cada refrany i recordeu-los que, sempre
comença en suspensiu i acaba en conclusiu.
.

Nom: Data:
Salta miralta
& 4 2
& œ Œ
Pau,
œ œ œ
Sal - ta mi -
œ œ
ral - ta
œ . œ œ œ
feu - me fer un bon
œ œ œ
tren - ca u - na
˙
salt.
1. Copia el ritme
i llegeix-lo amb
la síl·laba la:
___________________________________________
___________________________________________
2. Copia les notes i escriu a sota de cadascuna el
seu nom:
&
&
113
œ œ œ
gal - ta Sant
UNITAT 8
Pop. catalana
œ œ œ
Pe - re i Sant
fa fa sΩ fa do fa fa sΩ fa do do fa fa sΩ
fa silenci sΩ fa sΩ do’ fa
de negre
Aquests passos, com els que els nens i les nenes han vist en la unitat 4, serveixen per aprendre la
cançó. Totes aquestes activitats fan referència a la cançó Salta miralta, i serveix per jugar a saltar.
realització de les activitats
Feu-los escoltar la cançó Salta miralta per després
fer les activitats proposades, amb la intenció
que l’alumnat n’aprengui la cançó.
1 En aquesta activitat, els nens i nenes hauran
de copiar el ritme de la cançó –a partir de la
partitura que tenen més amunt– i llegir-lo
amb la síl·laba la.
2 En aquest cas, han de copiar la partitura, és
a dir, traslladar les notes al pentagrama i escriure
el nom de cadascuna.
CD: pista 55
suggeriments
2 Reciteu les notes rítmicament i amb fonomímia
perquè després els nens i nenes ho imitin,
per ajudar-los a interioritzar l’afinació.
Podeu proposar-los que copiïn el text de la
cançó i, finalment, canteu-la tots junts amb
la lletra.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
3. Canta aquests començaments de cançó:
1
2
3
4. Tria un dels començaments anteriors i copia’l:
5. Inventa’t un final de quatre compassos. Utilitza les
notes i durades que coneixes:
&
2
& 4
œ œ . œ œ œ ˙ œ Œ
3
& œ . œ œ œ œ Œ œ œ .
4
œ œ œ ˙ œ œ
2
& 4
&
œ œ œ œ œ œ ˙
Recordeu-los les notes (do’, la, sol, fa, do) i les durades (blanca, negra, corxera i salt, silenci de
blanca i silenci de negra) que coneixen.
114
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran d’aprendre el començament
de tres cançons desxifrant les
partitures, tal com fem habitualment.
4 Els nens i nenes hauran d’escollir un dels
començaments anteriors i copiar-lo en el
pentagrama.
5 Els nens i nenes s’hauran d’inventar un final
per al començament que han escollit.
suggeriments
3 Abans de fer l’activitat, pot anar bé que els
feu picar el ritme, a continuació, que el recitin
amb la síl·laba la. Després, que llegeixin les
notes rítmicament i, finalment, que lliguin
les notes, és a dir, que les entonin rítmicament.
5 Quan sàpiguen recitar els tres inicis feu-los
improvisar respostes rítmiques (pluja d’idees)
i escriviu-les a la pissarra.
Després, cada nen o nena haurà de triar una
resposta amb l’entonació que més li agradi.
No cal utilitzar totes les notes però sí que la
darrera sigui el do, és a dir, que sigui conclusiva.
93

GG u i a D ii dd à c t i c a
94
Nom: Data:
L’orquestra
El meu poble té una orquestra.
Trum-lai-la, trum-lai-là (bis).
Que toca el violí nyigunyí, nyigunyí,
que toca el violí nyigunyí.
El meu poble té una orquestra.
Trum-lai-la, trum-lai-là. (bis)
Que toca la trompeta tararà...
Que toca el flabiol tirurí...
Que toca el tambor bom bom...
Que toca el pianet do re mi...
I té un gran director oh, oh, oh...
115
UNITAT 8
& b 2
4
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ
El meu po - ble té u-na or - ques- tra. Trum- lai - la, trum - lai - là. El meu
& b œ œ œ œ œ œ œ œ
U
œ ‰
j
œ œ œ œ œ œ
po - ble té u -na or - ques- tra trum - lai - là. Que to- ca el vi - o - lí
& b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
U
œ.
.
nyi- gu- nyí
nyi- gu- nyí,
que to- ca el vi - o - lí
nyi - gu - nyí.
Pop. catalana
realització de les activitats
Els nens i nenes hauran d’escoltar la cançó
L’orquestra i aprendre-la per imitació (escoltar,
imitar, reconèixer i reproduir).
CD: pistes 56 i 57
suggeriments
Dividiu la classe en grups de sis. Cada membre
del grup serà un personatge de la cançó
(músics i director d’orquestra) i haurà de tocar
l’instrument fent mímica (violí, trompeta, flabiol,
tambor, pianet) o dirigir l’orquestra mentre
canten la cançó.
Classifiqueu entre tots els instruments de l’orquestra:
timbre i material de què estan fets,
i afegiu-hi altres instruments de cada, per ferne
una llista.
Decidiu quina onomatopeia pot representar
els instruments que hi afegiu i inventeu-vos
noves estrofes amb aquests mots.
1. Pensa un instrument per acompanyar la cançó
L’orquestra.
2. Acompanya la cançó amb aquesta polirítmia:
grup 1
2
4
Œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ
grup 2
2
4
Œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
{
{
grup 1
grup 2
2
4
2
4
Œ œ
œ œ œ
Œ œ
œ Œ
Després que cada nen o nena hagi pensat quin instrument de percussió vol tocar, feu-los fer dos
grups. Per fer la polirítmia, cada grup haurà de tocar alhora un dels dos ritmes proposats.
116
œ œ œ
œ œ œ
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’escollir un instrument
de percussió indeterminada, com els
que veuen a la foto, per picar el ritme de la
cançó.
2 Feu-los fer dos grups, cadascun dels quals
haurà de picar una de les polirítmies amb
l’instrument que ha escollit.
suggeriments
Œ œ
œ Œ
œ .
œ œ .
2 Abans de tocar la polirítmia amb l’instrument
escollit, feu-los-la practicar primer
picant de mans.
Podeu proposar-los d’interpretar una polirítmia
individualment, és a dir, percudint un
ritme amb una mà i l’altre, amb l’altra mà.
.
.

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS
Partitures
Altres activitats musicals

96
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 5
Obertura Orfeu (J. Offenbach)
& # # 4
2 œ
œ œ œ 2 j
œ œœœ œ 3œ œ œ j
œ 4 œ œ œ œ 5œ œ œ œ 6 œ
œ œ œ 7 j
# œ œœœœ 8 Tema A
1
j
n
Tema B
& # # 4
2
œ>
> œ
ff
Tema C
1
& # 1 v
# 2
4 œ
ff
2
œ> œ >
v 2
˙ œ œ
3
œ œ œ œ
4
œ œ œ
n œ œ œ œ œ œ œn œ
5
œ
> œ >
6
œ> œ >
œ œ œœœ
7
# œ œ œ œ 8
œ œ œ
œ œ 6
œ nœ œ œ 7
œ œ œ œ œn œ œ œ
3 4 5
8

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 2
El tren del compàs
1. Completa aquests vagons amb les durades que coneixes.
Tingues en compte que són de dos compartiments.
2. Completa aquests vagons amb les durades que coneixes.
Tingues en compte que són de tres compartiments.
97

98
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 5
La nota do l
1. Dibuixa la nota do l
. Segueix el model.
do l
do l
do l
do l
blanca
negra
corxera
salt
El do l
&
&
&
&
s’escriu en el espai
del pentagrama.

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 5
La durada de les figures
1. Relaciona amb fletxes:
figura nom durada
2. Ara completa la graella:
silenci de blanca llarg
corxeres salta
negra lla.arg
salt lla.arg
blanca curt-curt
silenci de negra llarg
figura nom durada
99

100
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 5
Practiquem durades
1. Completa els pentagrames amb les barres divisòries
que hi falten:
œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ Œ .
œ œ œ œ
˙ ∑ œ œ .
œ œ .
œ œ œ Œ ˙
œ œ œ œ Œ œ .
œ œ œ ˙ .
œ œ .
œ œ œ œ
˙ Œ œ œ œ œ œ œ . œ œ. œ Œ œ œ œ ∑ œ
Œ œ . œ œ. œ ∑ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ
Œ ˙
2. Completa els pentagrames amb les durades que calgui:
& 4 2 Œ œ. œ œ
& 4 3 œ œ œ ˙ Œ
3
œ. œ
œ œ
& ˙ ∑ œ œ
4
œ œ ˙
3
& œ. œ œ . œ œ œ œ ˙
4
Œ œ . œ œ

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 5
Fes de compositor o compositora
1. Inventa’t compassos amb les figures que coneixes:
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
3
4
3
4
3
4
3
4
3
4
Comenteu-los que per fer els compassos han de tenir en compte si tenen ritme binari (2/4) o ternari
(3/4).
101

102
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 7
La nota do
1. Dibuixa la nota do. Segueix el model.
do blanca
do negra
do corxera
do salt
&
&
&
&
El do s’escriu en una §ínia apart
a del pentagrama.

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 7
Sons d’altures diferents
1. Imagina una casa de dos pisos. En el segon pis hi viu
el diapasó.
2. Escolta com el teu mestre o mestra imita l’ascensor
amb la veu.
puja al quart pis:
baixa al tercer soterrani:
—4 do l
—3
—2 la
— 1 sol
—0 fa
— 0 fa
—–1
—–2
— –3 do
puja un pis:
baixa un pis:
s’està quiet:
— 1 sol
— 0 fa
— 1 sol
— 0 fa
0 fa
103

104
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 7
1. Imita:
El so fa ones
2. Relaciona el dibuix dels sons, que imiten el moviment
de pujada i baixada de l’ascensor, amb el pentagrama
corresponent:
1
2
3
1 2 3
En les activitats 1 i 2 entoneu amb la síl·laba nu les altures que corresponguin als intervals que indiquen
les fletxes.
a
∫
c
&
&
&

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 7
3. Ara relaciona aquests altres:
1
2
3
a
∫
c
També en aquesta activitat entoneu amb la síl·laba nu les altures que corresponguin als intervals
que indiquen les fletxes.
&
&
&
105

106
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 7
Identificació de notes
1. Escolta com el teu mestre o la teva mestra entona
les notes i copia-les en l’ordre en què les has sentides.
1
2
3
2. Fes el mateix:
1
2
3
& ˙
œ œ
& œ œ œ ˙ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ ˙
& œ. œ œ œ
& ˙ œ
.
œ œ œ œ
œ
Entoneu les notes de les activitats 1 i 2 de manera desordenada perquè els nens i nenes les identifiquin
i les dibuixin ordenadament.
&
&
&
&
&
&

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 8
Coneixes aquests instruments?
1. Relaciona aquests músics amb el nom de l’instrument
que toquen.
arpa
guitarra
violí
trompeta
flauta travessera
107

108
PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 8
Famílies d’instruments
1. Classifica els instruments següents segons que siguin
de vent, corda o percussió:
piano
trompeta violí
flauta travessera guitarra timbala
Instruments de ¤nt: ˙r3peta,
Instruments de c5da:
Instruments de percussió:

PARTITURES I ALTRES ACTIVITATS MUSICALS UNITAT 8
2. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de tres instruments
de corda.
E V P J S T K U
G U I T A R P A
S O A O R I T I
R A N M L A T O
P U O R U I S E
109

AVALUACIÓ
Avaluació contínua
primer trimestre
segon trimestre
tercer trimestre
Música

GG u ii a DD ii dd àà cc tt ii cc aa
112
AVALUACIÓ CONTÍNUA - PRIMER TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
1. Identifica sons en funció de les seves qualitats.
Els escolta.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
Oïda
2. Identifica intervals melòdics/harmònics
per comparació.
1. Els tres primers sons de l’escala de do.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
Els identifica.
1. Justesa rítmica
Imita:
Percudint.
Amb moviment.
Ritme
Solfejant.
Reprodueix:
Percudint.
Amb moviment.

Solfejant.
2. Diferencia mètrica binària/ternària.
Sap accentuar.
Sap omplir compassos.
Sap posar línies divisòries.
3. Coordinació individual de ritme i pulsació.
1. Distingeix quan una cançó té un començament
tètic o anacrúsic.
2. Coneix els conceptes de llenguatge musical:
Funció de la clau de sol.
Melodia Moviment Vocal
Funció de les barres i caselles de repetició.
Signes de prolongació.
3. Distingeix la pregunta i la resposta
en una frase musical.
4. Distingeix les frases musicals d’una melodia.
5. En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Ajusta el moviment al tempo.
Punteja.
Fa galop.
Té interès en els exercicis d’educar la veu.
Té veu afinada.
Té veu crispada.
Té veu afònica.
Té veu monòtona.
Observacions
AVALUACIÓ
113

GG u ii a DD ii dd àà cc tt ii cc aa
114
AVALUACIÓ CONTÍNUA - PRIMER TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
Expressió segons el caràcter de la cançó.
Memòria.
Sap graduar la intensitat mentre canta.
En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Instrumental Actitud
Instruments de percussió:
En té cura.
Els utilitza buscant un bon so.
Respecta els companys.
Respecta el silenci.
Demostra interès.
Valora la presentació correcta de les activitats.
Té interès a recordar conceptes teòrics o culturals.
Instruments de corda fregada.
Instruments de vent metall (trombó de vares)
Té cura de l’escriptura dels símbols musicals.

Observacions
AVALUACIÓ
115

GG u i a DD i dd à cc t i c a
116
AVALUACIÓ CONTÍNUA - SEGON TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
1. Identifica sons en funció de les seves qualitats.
Els escolta.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
2. Identifica intervals melòdics/harmònics
per comparació.
3. Reconeix cançons.
Oïda
Pel ritme.
Per la melodia.
4. Fórmules melòdiques de sis sons utilitzant
cinc notes de l’escala de do.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
Els identifica.
5. Identifica el so de la cobla.
1. Ritme de quatre semicorxeres.
Ritme
L’imita.
El reconeix.

El reprodueix.
L’identifica.
2. Ritme de treset.
L’imita.
El reconeix.
El reprodueix.
L’identifica.
3. Justesa rítmica.
La imita:
Percudint.
Amb moviment.
Solfejant.
El reprodueix:
Percudint.
Amb moviment.
Solfejant.
Observacions
AVALUACIÓ
117

GG u ii a DD ii dd àà cc tt ii cc aa
118
AVALUACIÓ CONTÍNUA - SEGON TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
4. Diferencia la mètrica binària/ternària/
quaternària.
Sap accentuar-les.
Sap omplir compassos.
Sap posar línies divisòries.
5. Coordinació individual de ritme i pulsació.
1. Distingeix quan una cançó té un
començament tètic o anacrúsic.
2. Coneix els conceptes de llenguatge musical.
Funció de la clau de sol.
Funció de les barres i caselles de repetició.
Melodia
Signes de prolongació.
Acord de do l
.
3. Distingeix la pregunta i la resposta
en una frase musical.
4. Distingeix les frases musicals d’una melodia.
5. En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Ajusta el moviment al tempo.
Moviment
Balla la polca.
Balla la polca piqué.

Demostra interès pels exercicis d’educar la veu.
Té veu afinada.
Té veu crispada.
Té veu afònica.
Vocal
Té veu monòtona.
Sap variar l’expressió segons el caràcter de la cançó.
Sap graduar la intensitat mentre canta.
En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Instrumental Actitud
Instruments de percussió:
En té cura.
Els utilitza buscant un bon so.
Respecta els companys i companyes.
Respecta el silenci.
Participa activament.
Observacions
AVALUACIÓ
119

GG u ii a DD ii dd àà cc tt ii cc aa
120
AVALUACIÓ CONTÍNUA - TERCER TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
1. Identifica sons en funció de les seves qualitats.
Els escolta.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
2. Identifica intervals melòdics/harmònics
per comparació.
3. Reconeix cançons.
Oïda
Pel ritme.
Per la melodia.
4. Fórmules melòdiques de sis sons utilitzant
cinc notes de l’escala de do.
Els imita.
Els reconeix.
Els reprodueix.
Els identifica.
5. Identifica el so de la cobla.
1. Ritme de quatre semicorxeres.
Ritme
L’imita.
El reconeix.

El reprodueix.
L’identifica.
2. Ritme de treset.
L’imita.
El reconeix.
El reprodueix.
L’identifica.
3. Ritme de negra amb punt corxera.
L’imita.
El reconeix.
El reprodueix.
L’identifica.
4. Justesa rítmica.
La imita:
Percudint.
Amb moviment.
Solfejant.
La reprodueix:
Percudint.
Amb moviment.
Solfejant.
Observacions
AVALUACIÓ
121

GG u ii a DD ii dd àà cc tt ii cc aa
122
AVALUACIÓ CONTÍNUA - TERCER TRIMESTRE
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
Aspectes que
s’han d’observar
Nom de l’alumne/a
5. Diferencia la mètrica binària/ternàri/
quaternària.
Sap accentuar-les.
Sap omplir compassos.
Sap posar línies divisòries.
5. Coordinació individual de ritme i pulsació.
1. Distingeix quan una cançó té un
començament tètic o anacrúsic.
2. Coneix els conceptes de llenguatge musical:
Funció de la clau de sol.
Funció de les barres i caselles de repetició.
Melodia
Funció de les línies addicionals.
Signes de prolongació.
Acord de do’.
3. Distingeix la pregunta i la resposta
en una frase musical.
4. Distingeix les frases musicals d’una melodia.
5. En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Moviment
Ajusta el moviment al tempo.
Punteig saltat.

Té interès pels exercicis d’educar la veu.
Té veu afinada.
Té veu crispada.
Té veu afònica.
Vocal
Té veu monòtona.
Sap variar l’expressió segons el caràcter de la cançó.
Sap graduar la intensitat mentre canta.
En les cançons identifica i analitza els elements
coneguts del llenguatge musical.
Instrumental Actitud
Instruments de percussió:
En té cura:
Els utilitza buscant un bon so.
Respecta els companys i companyes.
Respecta el silenci.
Participa activament.
Observacions
AVALUACIÓ
123

GG u i a DD i dd à cc t i c a
124
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
CANÇONERS
Alsina, P.
Cançons i dances per celebrar festes. Barcelona: Graó, 1990 [col·l. Olla de grills. Cinc cassets i guies
didàctiques]
Auladell, J. [et. al.]
Reculls de folklore. Alella: Pleniluni, 1987
Bonal, M. D. [et al.]
Esquitx 1: Cançons per a infants. Barcelona: MF
Esquitx 2: Cançons per a infants. Barcelona: MF
Esquitx 3: Cançons de Nadal per a infants. Barcelona: MF
Esquitx 4: Jocs i danses per als més petits. Barcelona: MF
Busqué, M. i Malagarriga, M.T.
Virolet de Sant Pere. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Virolet de Sant Pau. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Crivillé, J.
Música tradicional catalana I: Infants. Barcelona: Publicacions Clivis
Música tradicional catalana 2: Infants. Barcelona: Publicacions Clivis
Entitats organitzadores de la campanya El país a l’escola
Toca timbal. Cançons tradicionals catalanes. Barcelona: Eufònic, 1984 [5 vol.]
Gairín [et al.]
Festes i tradicions a l’escola. Barcelona: CEAC, 1985
Grup el sac de cançons
El sac de cançons. Barcelona: Hogar del libro. [col·l. Esplai, núm. 36]
Maideu, J.
Llibre de cançons: crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: Eumo editorial, 1990
Monfort, M. [et al.]
Cançoner del Secretariat de Corals Infantils. Barcelona: SCIC, 1989 [4 vol.]
Rövenstrunck, B.
Singularitats de la cançó popular catalana. Barcelona: Publicacions Clivis
Sabaté, M. [et al.]
Trenta-dues cançons per a l’escola [inèdit]
Soler, J. i Oltra, M.
Cançons per al poble 1: de Nadal. Barcelona: Editorial Claret
Cançons per al poble 2: d’infants. Barcelona: Editorial Claret

DANSES
Bastardes, G. i Cortés, V.
Danses per a infants 1 i 3. Barcelona: Centre-escola de la dansa popular
Centre de recursos i documentació del folklore de la vila de Gràcia
Danses d’animació. Barcelona [inèdit]
El sac de danses
El galop: danses catalanes i jocs dansats. Barcelona: Editorial Altafulla
Punta i taló. Barcelona: Editorial Altafulla
El risto. Barcelona: Editorial Altafulla
Pérez Planet, C.
La dansa: ballem amb les músiques ètniques i populars. Barcelona:Viena SL, 1999
Zamora, A.
Danzas del mundo, 2a ed. Madrid: CCS, 1996
ANÀLISI D’AUDICIONS
Bonal, M. D. [et al.]
51 Audicions. Barcelona:Teide, 1983
Giménez, M.T. i Sensat,V.
La música a l’escola [inèdit]
Riera C.
Sons en el temps. Barcelona: Fundació ”la Caixa”, 1992
PEDAGOGIA I DIDÀCTICA DE LA MÚSICA
Alegret Pàmpols, M.
«La dimensió europea a l’àrea de Música», dins el monogràfic La visió educativa d’Europa. Revista Guix,
1996 [núm. 229, novembre]
Alegret Pàmpols, M.
El joc popular català com a activitat d’ensenyament i aprenentatge en l’educació musical. Barcelona:
Divisió de Ciències de l’Educació. Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal, UB,
1996 [inèdit.Treball d’investigació dirigit per la Dra. M.A. Subirats dins el programa de doctorat Música
i la seva didàctica.]
Alegret, M. i Cardoner, M.
Cançons-jocs infantils amb picaments de mans. Barcelona: Divisió de Ciències de l’Educació. Departament
de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal, UB, 1997 [inèdit.Treball de camp dirigit per
la Dra. M. A. Subirats dins el programa de doctorat Música i la seva didàctica.]
125

GG u i a D ii d à c t i cc a
126
Alio, M.
Reflexiones sobre la voz. Barcelona: Publicacions Clivis, 1979
Arnaus, A. i Antonés, E.
Llenguatge musical. Barcelona: Diaula, distribucions Dinsic, 1993
Barceló, J. B.
Psicologia de la conducta musical en el niño. Palma de Mallorca: ICE - Universitat de les Illes Balears,
1998
Bonal, M. D.
Cantar i escoltar. Barcelona: Editorial Casals, 1985
Claria Miró, M.A.
Mètode pràctic de cant. Barcelona: MF, 1990
Cuart, F.
L’instrument de cant: la veu. Paraula i cant. Palma de Mallorca: Impremta politècnica, 1979
Lluna, C.
Tratado de técnica vocal. València: Piles, 1983
Diversos autors
Música a l’escola. Barcelona: ICE - Universitat Politècnica de Catalunya. Generalitat de Catalunya
Frega, A. L.
Música para maestros. Barcelona: Graó, 1996
Gorini, V.
El coro de los niños. Buenos Aires: Guadalupe, 1966
Hernández Moreno, A.
Música para niños. Aplicación del «Método intuitivo de audición musical» a la educación infantil y primaria.
Siglo XXI de España Editores SA
Hewitt, G.
Cómo cantar. Madrid: Edaf, 1990
Lips, H.
Iniciació a la tècnica vocal. Barcelona: Orfeó lleidatà, Montserrat, 1977
INTERNET
www.castellnouedicions.com