Ciutats accessibles - Associació Esclat

La revista
de l’Associació ESCLAT
Declarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Estiu 2012
Esclat
63
Ciutats
accessibles
Conversa amb la regidora d’Horta-Guinardó, Francina Vila
Esclatec al Saló Internacional de la Logística (SIL)
Manifestació “Això sí que no” en contra de les retallades als CET
Ciutats sccessibles
Preu 4,5 €

ESCLAT
LA REVISTA
ESTIU
20 2
NÚMERO 63
Ciutats accessibles
Dipòsit Legal: B. 3.539 - 1997
Declarada d’Utilitat Pública. Membre de Dincat. Membre d’ECOM.
Edita: ESCLAT c/ Guitard, 80-92, interior plaça, 080 4 Barcelona.
T: 93 450 50. F: 93 456 02 46. e-mail: Associació Esclat: esclat@esclat.info. Centre Esclat:
T: 93 439 36 88. esclat @esclat.info. C.O. Esclat 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info.
ESCLATEC. T: 93 433 40 66. esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 50.
cades@esclat.info. www.esclatec.com. www.esclat.info. Consell de redacció: Marisol
Álvarez. Joan Bertran. Lola de la Fuente. Laura Iglesias. Gemma Comas Marisa Gascón.
Direcció: Gemma Comas. Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies:
Esclat i Pia Codina.
Disseny gràfic: Anna Vicén
Les col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió dels
seus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.
Amb la col·laboració de:
3
EDITORIAL
Accessibilitat, urbanisme i crisi
Accesibilidad, urbanismo y crisis
4
TEMA
Capitals adaptades
Capitales adaptadas
David Casals
8
TEMA
Reconeixement europeu a Barcelona
Reconocimiento europeo a Barcelona
Gemma Comas
12
TEMA
Ávila, ciudad europea más accesible
Àvila, ciutat europea més accessible
David Casals
14
ENTREVISTA
Francina Vila: “Des de l’Ajuntament hem de fer difusió
de la feina que fa el tercer sector”
Francina Vila: “Desde el Ayuntamiento hay que hacer
difusión del trabajo que realiza el tercer sector”
G. Comas / D. Casals
18
ASSOCIACIÓ
Un món multisensorial
Un mundo multisensorial
Claudia Zapata
22
INTEGRACIÓ
‘Això sí que no!’
Dincat
26
RECOMANACIÓ
‘El meu amor sikh’, d’Elisabet Pedrosa
David Casals
28
BREUS
EDITORIAL
Accessibilitat, urbanisme i crisi
Accesibilidad, urbanismo y crisis
Els serveis s’han d’adaptar a les persones, i no a l’inrevés. Així
ho dèiem en el darrer número de la revista, i en aquest en posem
un exemple: ciutats accessibles, adaptació dels entorns
urbans a les persones.
La majoria de ciutats van començar a pensar en
l’accessibilitat física, però de mica en mica han anat descobrint
que hi ha altres tipus de necessitats i que l’accessibilitat
no facilita la vida només a les persones amb discapacitat,
ja sigui física, intel·lectual, visual o auditiva, sinó també als
altres ciutadans i ciutadanes.
Accessibilitat s’hauria de considerar un sinònim de qualitat,
qualitat de vida per a tota la ciutadania, i això no només inclou
la millora de l’accés als espais públics, ni als transports,
sinó també l’accés als serveis públics, l’accés a la informació
i a la comunicació.
Des de les administracions s’ha fet un esforç per fer les ciutats
més accessibles, però d’altra banda, a causa de la crisi,
s’estan fent retallades pressupostàries, que poden suposar
un pas enrere en temes com la inserció laboral de les persones
amb discapacitat.
Un dels drets de les persones amb discapacitat, segons les
Nacions Unides, és l’accessibilitat, però també hi ha altres
drets d’aquestes persones que s’estan veient vulnerats en
nom d’una crisi financera i pressupostària, contra la qual
se’ns ha fet creure que no podem fer res i que cada dia que
passa és pitjor.
Però de segur que hi ha una llum al final del túnel i esperem
que actes com el del dia 20 de maig, organitzat per Dincat en
defensa del dret al treball de les persones amb discapacitat,
facin veure als dirigents del nostre país que no es poden retallar
els drets fonamentals de les persones. Tots els ciutadans i
ciutadanes han de viure en plena igualtat d’oportunitats i han
de veure respectades les diferents necessitats personals.
Los servicios se deben adaptar a las personas, y no al revés.
Así lo decíamos en el último número de la revista, y en este
ponemos un ejemplo: ciudades accesibles, adaptación de los
entornos urbanos a las personas.
La mayoría de ciudades empezaron a pensar en la accesibilidad
física, pero poco a poco han ido descubriendo que hay
otros tipos de necesidades y que la accesibilidad no facilita la
vida solo a las personas con discapacidad, ya sea física, intelectual,
visual o auditiva, sino también a los otros ciudadanos y
ciudadanas.
Accesibilidad se tendría que considerar un sinónimo de calidad,
calidad de vida para toda la ciudadanía, y esto no solo incluye la
mejora del acceso en los espacios públicos, ni en los transportes,
sino también el acceso a los servicios públicos, el acceso a
la información y a la comunicación.
Desde las Administraciones se ha hecho un esfuerzo para
hacer las ciudades más accesibles, pero además, debido a la
crisis, se están llevando a cabo recortes presupuestarios, que
pueden suponer un paso atrás en temas como la inserción
laboral de las personas con discapacidad.
Uno de los derechos de las personas con discapacidad, según
las Naciones Unidas, es la accesibilidad, pero también hay
otros derechos de estas personas que se están viendo vulnerados
en nombre de una crisis financiera y presupuestaria, contra
la que se nos ha hecho creer que no podemos nada y que
cada día que pasa es peor.
Pero seguro que hay una luz al final del túnel y esperamos que
actos como el del día 20 de mayo, organizado por Dincat en defensa
del derecho al trabajo de las personas con discapacidad,
hagan ver a los dirigentes de nuestro país que no se pueden
recortar los derechos fundamentales de las personas. Todos
los ciudadanos y ciudadanas tienen que vivir en plena igualdad
de oportunidades y tienen que ver respetadas sus diferentes
necesidades personales.
2 Esclat La Revista Ciutats Accessibles 3

TEMA T David Casals
Capitals adaptades
Capitales adaptadas
Barcelona és la ciutat espanyola que està més ben adaptada
per a les persones que utilitzen cadira de rodes. No obstant
això, presenta deficiències per a persones sordes i cegues.
Barcelona es la ciudad española que está mejor adaptada para
las personas que utilizan silla de ruedas. Sin embargo, presenta
deficiencias para personas sordas y ciegas.
D’esquerra a dreta: tramvia d’Alacant,
plaça Mayor de Madrid, panoràmica de la Corunya.
Així ho posa de manifest un informe que el 2010 va fer la
Fundació Eroski, en què comparava l’accessibilitat per a
persones amb discapacitat motriu, visual i auditiva a 18
ciutats espanyoles: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao,
Cadis, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo,
Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid,
Vitòria i Saragossa.
Per fer l’estudi, un grup de tècnics, amb la col·laboració
desinteressada de tres associacions, van visitar a cadascuna
de les ciutats tres equipaments: les oficines d’empadronament
de l’Ajuntament corresponent, la zona de
consultes externes d’un hospital públic i una estació de
tren. Els tècnics no anaven sols, sinó que els acompanyaven
una persona amb discapacitat física, una altra d’invident
i una altra amb problemes auditius, per comprovar
de primera mà i al costat dels usuaris les dificultats amb
què es troben cadascun dels col·lectius.
Barcelona se situa en la mitjana de la resta de capitals pel
que fa a l’accessibilitat, tot i que segons l’informe “la nota
final atorgada (‘acceptable’) ens fa adonar de la necessitat
d’incrementar els esforços en aquest sentit”.
“Per tipus de discapacitat, les persones en cadira de rodes
són les que tenen més facilitats (‘molt bé’, la millor nota
de tot l’estudi en aquest apartat), tot i que no es pot dir el
mateix de l’accessibilitat per a persones sordes (‘acceptable’)
i invidents (la ciutat suspèn l’examen de la revista
amb un ‘regular’)”, concretava la Fundació Eroski en un
comunicat.
A la capital catalana es va visitar una oficina de Sants-
Montjuïc, situada al carrer Creu Coberta, la zona de
consultes de l’Hospital de la Vall d’Hebron i l’estació de
tren de Sants.
Equipament municipal
La primera de les visites tenia com a destinació una
oficina municipal de Barcelona; així, el tècnic va acompanyar
una persona amb discapacitat perquè hi sol·licités
un certificat d’empadronament. D’aquesta manera, es
comprovaria com era l’atenció del personal cap a aquest
usuari amb discapacitat.
Com a valoracions generals, les notes es van repartir de la
manera següent: mesures per facilitar l’accessibilitat de
persones amb discapacitat física (“molt bé”), auditiva i
visual (“regular” en tots dos capítols).
En el trajecte de cinc minuts fins a l’edifici municipal, tant
el tècnic com les tres persones que el van acompanyar
durant la visita van trobar diverses deficiències, com per
exemple els semàfors, que no indicaven en cap pantalla
els segons que faltaven perquè es posés vermell, o les
obres, que suposaven un obstacle i no tenien senyalització
sonora.
Una vegada a l’entrada de l’edifici, el més significatiu i
positiu va ser que la porta d’accés era automàtica i que no
Así lo pone de manifiesto un informe que en 20 0 hizo la
Fundación Eroski, en el que comparaba la accesibilidad
para personas con discapacidad motriz, visual y auditiva
en 8 ciudades españolas: A Coruña, Alicante, Barcelona,
Bilbao, Cádiz, Córdoba, Granada, Madrid, Málaga, Murcia,
Oviedo, Pamplona, San Sebastián, Sevilla, Valencia,
Valladolid, Vitoria y Zaragoza.
Para hacer el estudio, un grupo de técnicos, con la colaboración
desinteresada de tres asociaciones, visitaron en
cada una de las ciudades tres equipamientos: las oficinas
de empadronamiento del Ayuntamiento correspondiente,
la zona de consultas externas de un hospital público y una
estación de tren. Los técnicos no iban solos, sino que les
acompañaban una persona con discapacidad física, otra
invidente y otra con problemas auditivos, para comprobar
de primera mano y junto a los usuarios las dificultades con
las que se encuentran cada uno de los colectivos.
Barcelona se sitúa en la media del resto de capitales en lo
que a la accesibilidad se refiere, aunque según el informe
“la nota final otorgada (‘aceptable’) da buena cuenta de la
necesidad de incrementar los esfuerzos en este sentido”.
“Por tipo de discapacidad, las personas en silla de ruedas
son las que disponen de más facilidades (‘muy bien’, la
mejor nota de todo el estudio en este apartado), aunque no
puede decirse lo mismo de la accesibilidad para personas
sordas (‘aceptable’) e invidentes (la ciudad suspende el
examen de la revista con un ‘regular’)”, concretaba la Fundación
Eroski en un comunicado.
En la capital catalana se visitó una oficina de Sants-Montjuïc,
situada en la calle Creu Coberta, la zona de consultas del
Hospital de la Vall d’Hebron y la estación de tren de Sants.
Equipamiento municipal
La primera de las visitas tenía como destino una oficina
municipal de Barcelona; así, el técnico acompañó a una
persona con discapacidad para que solicitase un certificado
de empadronamiento. De esta manera, se comprobaría
cómo era la atención del personal hacia ese usuario con
discapacidad.
Como valoraciones generales, las notas se repartieron de
la siguiente manera: medidas para facilitar la accesibilidad
de personas con discapacidad física (“muy bien”), auditiva
y visual (“regular” en ambos capítulos).
En el trayecto de cinco minutos hacia el edificio municipal,
tanto el técnico como las tres personas que le acompañaron
durante la visita encontraron alguna que otra deficiencia,
como por ejemplo los semáforos, que no indicaban en
una pantalla los segundos que faltaban para que cambiase
a rojo, o las obras, que suponían un obstáculo y no tenían
señalización sonora.
Una vez en la entrada del edificio, lo más significativo y
positivo fue que la puerta de acceso era automática y no
4 Esclat La Revista 5
Ciutats sccessibles

hi havia graons per entrar-hi; no obstant això, no es van
localitzar a la rodalia places d’aparcament en superfície
reservades per a persones amb discapacitat.
Més aspectes negatius, aquesta vegada a l’interior de
l’edifici, on el tècnic i el seu col·laborador van demanar un
certificat d’empadronament. Faltaven barres de suport a
tall d’agafador al lavabo que van visitar, no hi havia servei
professional d’intèrpret de llengua de signes i no es van
veure bandes o guies de direcció al terra d’aquest espai.
Avaluació del centre sanitari
La visita següent es va fer a la zona de consultes externes
de l’hospital públic Vall d’Hebron, i les notes atorgades en
aquest sentit van ser més baixes que en el cas de l’oficina
d’empadronament.
Així, la millor valoració va recaure en l’accessibilitat per
a les persones en cadira de rodes (“bé”), tot i que no es
pot dir el mateix de les eines vistes per facilitar la vida de
persones sordes (“acceptable”) o amb problemes de visió
(“suspens”).
Fidel reflex d’aquestes dues últimes notes tan baixes és el
fet que no existís un servei d’intèrpret professional de llengua
de signes, no es veiés cap dispositiu visual per alertar
en cas d’emergència, el paviment no fos antilliscant a
l’interior i que l’ascensor que van fer servir en aquest edifici
no tingués els botons dels pisos en relleu ni hi hagués
avís acústic (arribada a cada pis i tancament i obertura de
portes).
No obstant això, no tot havien de ser males notícies per a
l’accessibilitat d’aquest espai, ja que el més satisfactori
de la visita es resumeix en el fet que hi ha places d’aparcament
en superfície reservades a persones amb algun
tipus de discapacitat, els mostradors d’atenció al públic
es troben a una altura correcta i tots els lavabos visitats
estan convenientment adaptats.
L’accessibilitat de l’estació de Sants
L’estació de tren de Sants es converteix en la més ben
adaptada de tot l’estudi per a les persones amb problemes
de mobilitat. I això és gràcies al fet que l’entrada és al
mateix nivell que el carrer, la porta d’accés és automàtica,
es pot accedir als diferents espais (cafeteria, zona d’oci,
lavabos, etc.) sense trobar obstacles i els lavabos visitats
estaven adaptats.
No obstant això, la nota no és tan destacable ni satisfactòria
en els altres dos casos de discapacitat (un “acceptable”
en tots dos apartats). I és que les manques són
més que evidents: no es van veure dispositius visuals per
avisar d’incidències o possibles retards dels trens, tampoc
fullets informatius en llengua de signes (tot i que s’ofereix
servei professional d’intèrpret a través de la videotrucada),
les portes dels lavabos vistos no tenien obertura
de seguretat, hi havia cartells que sobresortien i podien
suposar un perill per a persones invidents, o màquines
electròniques de venda de bitllets sense instruccions en
braille.
6 Esclat La Revista
había escalones para entrar al interior; sin embargo, no se
localizaron en las inmediaciones plazas de aparcamiento
en superficie reservadas para personas con discapacidad.
Más aspectos negativos, esta vez en el interior del edificio,
donde el técnico y su colaborador pidieron un certificado
de empadronamiento. Faltaban barras de apoyo a modo de
asidero en el aseo visitado, no existía servicio profesional
de intérprete de lengua de signos y no se vieron bandas o
guías de dirección en el suelo de este espacio.
Evaluación del centro sanitario
La siguiente visita se hizo a la zona de consultas externas
del hospital público Vall d’Hebron, y las notas otorgadas en
este sentido fueron más bajas que en el caso de la oficina
de empadronamiento.
Así, la mejor valoración recayó en la accesibilidad para personas
en silla de ruedas (“bien”), aunque no puede decirse
lo mismo de las herramientas vistas para facilitar la vida de
personas sordas (“aceptable”) o con problemas de visión
(“suspenso”).
Fiel reflejo de estas dos últimas notas tan bajas es el hecho
de que no existiese un servicio de intérprete profesional
de lengua de signos, no se viera un dispositivo visual para
alertar en caso de emergencia, el pavimento no fuera
antideslizante en el interior y que el ascensor usado en
este edificio no tuviera los botones de los pisos en relieve
ni contara con aviso acústico (llegada a cada piso y cierre y
apertura de puertas).
Sin embargo, no todo iban a ser malas noticias para la accesibilidad
de este espacio, ya que lo más satisfactorio de
la visita se resume en que hay plazas de aparcamiento en
superficie reservadas a personas con algún tipo de discapacidad,
los mostradores de atención al público se encuentran
a una altura correcta y todos los aseos visitados se
encuentran convenientemente adaptados.
La accesibilidad de la estación de Sants
La estación de tren de Sants se convierte en la mejor adaptada
de todo el estudio para las personas con problemas
de movilidad. Y esto es gracias a que la entrada está al mismo
nivel que la calle, la puerta de acceso es automática, se
puede acceder a los diferentes espacios (cafetería, zona
de ocio, aseos, etc.) sin encontrar obstáculos y los aseos
visitados estaban adaptados.
Sin embargo, la nota no es tan destacable ni satisfactoria
en los otros dos casos de discapacidad (un “aceptable”
en ambos apartados). Y es que las carencias localizadas
son más que evidentes: no se vieron dispositivos visuales
para avisar de incidencias o posibles retrasos de los trenes,
tampoco folletos informativos en lengua de signos (aunque
se ofrece servicio profesional de intérprete a través de
videollamada), las puertas de los aseos vistos no contaban
con apertura de seguridad, había carteles que sobresalían
y podían suponer un peligro para personas invidentes, o
máquinas electrónicas de venta de billetes sin instrucciones
en braille.
Vista de Segòvia, a l’esquerra, i del tram
final del riu Bidasoa a Sant Sebastià.
En aquest estudi, els tècnics no anaven sols, sinó que els
acompanyaven personas amb discapacitat física, visual i
auditiva per comprovar de primera mà les dificultats amb què
es troben cadascun dels col·lectius.
En este estudio, los técnicos no iban solos, sino que les
acompañaban personas con discapacidad física, visual y auditiva
para comprobar de primera mano las dificultades con las que se
encuentran cada uno de los colectivos.
(1) Accessibilitat a les ciutats per a persones amb
discapacitat motriu: s’han valorat prop de 70 aspectes
sobre accessibilitat a un edifici municipal on es pogués
demanar informació sobre el padró, a les consultes externes
d’un hospital i en una estació de tren. El tècnic de
la revista va fer les visites acompanyat d’una persona en
cadira de rodes.
(2) Accessibilitat a les ciutats per a persones amb discapacitat
visual: s’han valorat prop de 70 aspectes sobre
accessibilitat a un edifici municipal on es pogués demanar
informació sobre el padró, a les consultes externes d’un
hospital i en una estació de tren. El tècnic va fer les visites
acompanyat d’una persona invident.
(3) Accessibilitat a les ciutats per a persones amb
discapacitat auditiva: s’han valorat prop de 70 aspectes
sobre accessibilitat a un edifici municipal on es pogués
demanar informació sobre el padró, a les consultes externes
d’un hospital i en una estació de tren. El tècnic va fer
les visites acompanyat d’una persona sorda. (
4) Valoració global: nota mitjana final dels tres apartats
assenyalats anteriorment.
(1) Accesibilidad en las ciudades para personas con
discapacidad motriz: se han valorado en torno a 0 aspectos
sobre accesibilidad en un edificio municipal donde se
pudiese pedir información sobre el padrón, en las consultas
externas de un hospital y en una estación de tren. El
técnico de la revista realizó las visitas acompañado de una
persona en silla de ruedas.
(2) Accesibilidad en las ciudades para personas con discapacidad
visual: se han valorado en torno a 0 aspectos
sobre accesibilidad en un edificio municipal donde se pudiese
pedir información sobre el padrón, en las consultas externas
de un hospital y en una estación de tren. El técnico
realizó las visitas acompañado de una persona invidente.
(3) Accesibilidad en las ciudades para personas con
discapacidad auditiva: se han valorado en torno a 0
aspectos sobre accesibilidad en un edificio municipal
donde se pudiese pedir información sobre el padrón, en
las consultas externas de un hospital y en una estación
de tren. El técnico realizó las visitas acompañado de una
persona sorda.
(4) Valoración global: nota media final de los tres apartados
anteriormente señalados.
Ciutats sccessibles

TEMA T Gemma Comas
Reconeixement europeu
a Barcelona
Reconocimiento europeo a Barcelona
L’esforç que ha fet Barcelona a favor d’un municipi accessible
ha estat reconegut per les autoritats europees: la ciutat
ha estat finalista del premi Access City Award 2011, de la
Comissió Europea, que finalment ha reconegut Àvila com la
ciutat més accessible d’Europa.
El esfuerzo que ha hecho Barcelona a favor de un municipio accesible ha
sido reconocido por las autoridades europeas: la ciudad ha sido finalista del
premio Access City Award 2011, de la Comisión Europea, que finalmente ha
reconocido Ávila como la ciudad más accesible de Europa.
L’Access City Award és un premi que atorga la Comissió
Europea a les ciutats accessibles dels estats membres.
Els premis reconeixen les ciutats dels països membres de
la Unió amb més de 50.000 habitants que prenen iniciatives
exemplars per millorar l’accessibilitat en l’entorn urbà.
A Europa hi ha 80 milions de persones amb discapacitats
lleus o greus, i la majoria es concentren a les ciutats.
L’envelliment progressiu de la població europea fa que el
nombre de persones amb mobilitat reduïda hagi augmentat
en els darrers anys i ho continuï fent.
En aquest context d’una població cada cop més envellida
que viu a les ciutats i la seva correlació amb els problemes
de diversitat funcional hi ha un consens sobre la important
funció social per augmentar l’accessibilitat, així com
sobre els avantatges econòmics.
El Access City Award es un premio que otorga la Comisión
Europea a las ciudades accesibles de los Estados miembros.
Los premios reconocen a las ciudades de los países
miembros de la Unión con más de 50.000 habitantes que
toman iniciativas ejemplares para mejorar la accesibilidad
en el entorno urbano.
En Europa hay 80 millones de personas con discapacidades
leves o graves, y la mayoría se concentran en las ciudades.
El envejecimiento progresivo de la población europea
hace que el número de personas con movilidad reducida
haya aumentado en los últimos años y lo siga haciendo.
En este contexto de una población cada vez más envejecida
que vive en las ciudades y su correlación con los problemas
de diversidad funcional hay un consenso sobre la
importante función social para aumentar la accesibilidad,
así como sobre las ventajas económicas.
Les platges s’han fet accessibles, i fins i tot els usuaris i usuàries que ho vulguin es poden banyar amb una cadira de rodes especial adaptada.
L’accessibilitat als edificis públics, els transports, la
informació i la comunicació, fins i tot també l’accés a les
tecnologies, resulta essencial per garantir beneficis econòmics
i socials sostenibles a llarg termini. A més, en línia
amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets
de les Persones amb Discapacitat, l’accessibilitat és una
de les principals prioritats de la nova Estratègia de la Unió
Europea en matèria de discapacitat per al 2010-2020.
El premi es dóna a les ciutats que puguin demostrar que
han millorat l’accessibilitat en els aspectes de la vida
diària de la ciutat (accessibilitat en els espais públics,
el transport, en la informació i la comunicació, i serveis
públics), a les ciutats que es comprometen a continuar
treballant per millorar l’accessibilitat i a les ciutats que
puguin actuar com a model que cal seguir i encoratjar a
altres ciutats europees a millorar en aquest sentit.
La accesibilidad en los edificios públicos, los transportes,
la información y la comunicación, incluso también el
acceso a las tecnologías, resulta esencial para garantizar
beneficios económicos y sociales sostenibles a largo
plazo. Además, en línea con la Convención de las Naciones
Unidas sobre los Derechos de las Personas con
Discapacidad, la accesibilidad es una de las principales
prioridades de la nueva Estrategia de la Unión Europea
en materia de discapacidad para el 20 0-2020.
El premio se da a las ciudades que puedan demostrar
que han mejorado la accesibilidad en los aspectos de
la vida diaria de la ciudad (accesibilidad en los espacios
públicos, el transporte, en la información y la comunicación,
y servicios públicos), a las ciudades que se comprometen
a seguir trabajando para mejorar la accesibilidad
y a las ciudades que puedan actuar como modelo a
seguir y alentar a otras ciudades europeas a mejorar en
este sentido.
8 Esclat La Revista 9
Ciutats sccessibles

0 Esclat La Revista
Des de fa més de trenta anys, Barcelona està compromesa
a ser una ciutat més accessible per a tothom, i el 1978 es va
crear el primer pla de mobilitat autònoma.
Desde hace más de treinta años, Barcelona está comprometida a ser una
ciudad más accesible para todo el mundo y en 1978 se creó el primer plan de
movilidad autónoma.
CAPITAL PIONERA
L’any 2011 Barcelona va ser finalista al premi Access City
Award, fet que reconeix la trajectòria que està fent la
capital catalana per ser un municipi sense barreres. Des
de fa més de trenta anys, Barcelona està compromesa a
ser una ciutat més accessible per a tothom. El 1978 es va
crear el primer pla de mobilitat autònoma, en què es van
posar les bases de la Barcelona que coneixem avui.
L’objectiu era implementar a la ciutat el disseny per a
tothom per aconseguir millorar l’accessibilitat, posant
èmfasi especial a la via pública, als transports públics i als
espais municipals i involucrant en tot aquest procés les
entitats socials i les persones amb discapacitat.
Els Jocs Olímpics i els Jocs Paralímpics van ser una gran
oportunitat per a la ciutat. Es va fer un esforç per millorar
l’accessibilitat física, amb l’objectiu de tenir una ciutat
sense barreres, però encara quedava molta feina per fer.
L’accessibilitat no és només una qüestió física, inclou més
aspectes: la comunicació i la informació, la inclusió educativa
i social, entre d’altres.
Des de l’Institut Municipal de la Discapacitat de Barcelona
es treballa perquè les persones amb qualsevol tipus de
discapacitat (visual, auditiva, física, intel·lectual o per
trastorn mental) puguin desenvolupar-se en tots els àmbits
de la vida ciutadana, en plena igualtat d’oportunitats.
Tant des de la Generalitat com des de l’Ajuntament de
Barcelona s’entén l’accessibilitat com a concepte de
responsabilitat social, però també es veu com una oportunitat
econòmica. Així doncs, han apostat promoure el
turisme accessible no només a Barcelona, sinó també a
altres indrets del territori català. D’aquesta manera, tot i
que encara queda molta feina per fer pel que fa a l’accessibilitat,
el fet que el turisme sigui un reclam econòmic
permetrà que es continuï treballant en aquest àmbit. De
fet, el turisme serà més accessible a mesura que la ciutat
sigui més accessible. T
Antoni, Mireia, Félix, Dimas, Marta i Dídac d’esclat Marina a la platja de la Nova Icària.
Víctor, Francesc i Loli a la plaça d’Espanya.
CAPITAL PIONERA
En el año 20 Barcelona fue finalista en el premio Access
City Award, lo que reconoce la trayectoria que está haciendo
la capital catalana para ser un municipio sin barreras.
Desde hace más de treinta años, Barcelona está comprometida
a ser una ciudad más accesible para todo el mundo.
En 9 8 se creó el primer plan de movilidad autónoma,
en el que se pusieron las bases de la Barcelona que hoy
conocemos.
El objetivo era implementar en la ciudad el diseño para
todos para conseguir mejorar la accesibilidad, poniendo
énfasis especial en la vía pública, los transportes públicos
y los espacios municipales e involucrando en todo este
proceso a las entidades sociales y las personas con discapacidad.
Los Juegos Olímpicos y los Juegos Paralímpicos fueron una
gran oportunidad para la ciudad. Se hizo un esfuerzo para
mejorar la accesibilidad física, con el objetivo de tener una
ciudad sin barreras, pero todavía quedaba mucho trabajo
por hacer. La accesibilidad no es solo una cuestión física,
incluye más aspectos: la comunicación y la información, la
inclusión educativa y social, entre otros.
Desde el Instituto Municipal de la Discapacidad de
Barcelona se trabaja para que las personas con cualquier
tipo de discapacidad (visual, auditiva, física, intelectual o
por trastorno mental) puedan desarrollarse en todos los
ámbitos de la vida ciudadana, en plena igualdad de oportunidades.
Tanto desde la Generalitat como desde el Ayuntamiento de
Barcelona se entiende la accesibilidad como concepto de
responsabilidad social, pero también se ve como una oportunidad
económica. Así pues, han apostado por promover
el turismo accesible no solo en Barcelona, sino también
en otros lugares del territorio catalán. De este modo, a
pesar de que todavía queda mucho trabajo por hacer con
respecto a la accesibilidad, el hecho de que el turismo sea
un reclamo económico permitirá que se siga trabajando
en este ámbito. De hecho, el turismo será más accesible a
medida que la ciudad sea más accesible.T
Ciutats sccessibles

TEMA T David Casals
Àvila, ciutat europea
més accessible
Ávila, ciudad europea más accesible
Àvila és la ciutat més accessible d’Europa. Així ho diu la
Comissió Europea, que el desembre de 2011 va reconèixer
aquest municipi de 60.000 habitants, situat a Castella i
Lleó, amb l’Access City Award.
L’organització del certamen destaca que la ciutat ha desenvolupat
des del 2002 un pla per impulsar l’accessibilitat
als edificis públics i també per donar incentius al sector
privat. Sobretot, destaca l’esforç que ha fet la ciutat
perquè un dels seus principals atractius turístics, les muralles,
estiguin plenament adaptades per a les persones
amb discapacitat.
Els esforços per ser una ciutat accessible no s’acaben
aquí. El municipi disposa d’una guia turística que ofereix
informació detallada sobre allotjaments, restaurants i
indrets turístics que estan adaptats.
La voluntat que hi ha hagut perquè la ciutat sigui accessible
és tal que en aquesta guia fins i tot es detallen els percentatges
d’inclinació de les rampes, el tipus de paviment
–si és antilliscant o no– i les mides de les habitacions
adaptades als hotels i dels banys perquè l’usuari en cadira
de rodes sàpiga de primera mà les característiques de
l’oferta que hi ha. També s’indiquen serveis com el taxi accessible,
quins restaurants tenen menú en braille i quines
característiques tenen els locals i les taules.
Ávila es la ciudad más accesible de Europa. Así lo dice la
Comisión Europea, que en diciembre de 20 reconoció a
este municipio de 60.000 habitantes, situado en Castilla y
León, con el Access City Award.
La organización del certamen destaca que la ciudad ha
desarrollado, desde 2002, un plan para impulsar la accesibilidad
en los edificios públicos y también para dar incentivos
al sector privado. Sobre todo, destaca el esfuerzo que
ha hecho la ciudad para que uno de sus principales atractivos
turísticos, las murallas, estén plenamente adaptadas
para las personas con discapacidad.
Los esfuerzos para ser una ciudad accesible no acaban
aquí. El municipio cuenta con una guía turística que ofrece
información detallada sobre alojamientos, restaurantes y
lugares turísticos que están adaptados.
La voluntad que ha habido para que la ciudad sea accesible
es tal que en esta guía incluso se detallan los porcentajes
de inclinación de las rampas, el tipo de pavimento –si es
o no antideslizante– y las medidas de las habitaciones
adaptadas en los hoteles y de los baños para que el usuario
en silla de ruedas conozca de primera mano las características
de la oferta que existe. También se indican servicios
como el taxi accesible, qué restaurantes tienen menú en
braille y qué características tienen los locales y las mesas.
Tots aquests esforços han convertit aquest municipi en
un “exemple de ciutat per a tothom i de destinació de
turisme accessible”, segons la Comissió Europea. De fet,
no és el primer reconeixement que rep aquesta ciutat per
la feina feta en aquest sentit.
La Comissió Europea també valora de la ciutat el fet que
l’equip de govern municipal tingui una regidoria específica
per a accessibilitat. Entre els darrers treballs, destaca
l’edició d’un parell de materials turístics de lectura fàcil
sobre la ciutat: les muralles i la història d’una de les filles illustres
de la localitat, santa Teresa de Jesús. L’Ajuntament
convoca també uns premis per a mitjans de comunicació
destinats a continguts publicats en premsa escrita o
emesos per televisió i ràdio d’afers vinculats a la diversitat
i la inclusió.
“A la ciutat s’estan fent coses, però tampoc podria dir si
està més avançada que altres ciutats”, assegura en declaracions
a aquesta publicació Ángel de Propios, delegat de
l’Associació de Lesionats Medul·lars i Grans Discapacitats
Físics (ASPAYM) a Àvila.
De Propios ha explicat que la ciutat té un consell municipal
en què són presents les entitats del sector de la
discapacitat. “Hi anem cada tres mesos. Estem satisfets,
creiem que se’ns escolta, però voldríem que es fessin
més coses”, ha indicat, i reclama que el consistori continuï
treballant en aquests àmbits malgrat el context econòmic
de crisi i retallades en el sector públic.
“L’accessibilitat no és només eliminar barreres arquitectòniques”,
va assegurar l’alcalde d’Àvila, Miguel Ángel Nieto,
aquest desembre en l’acte oficial que es va fer a Brusselles
(Bèlgica) d’entrega del premi. En aquest sentit, va destacar
que els últims avenços de la ciutat en aquest àmbit
són la creació d’un sistema de videoguia i audioguia per a
turistes i també facilitar l’accés de grups de visitants amb
discapacitat, un tipus de turisme que s’hi vol potenciar.
“S’estan fent grans esforços per promocionar aquest
tipus de turisme, com l’accés a les muralles per a les
persones amb discapacitat o maquetes per a les persones
invidents”, afegeix De Propios.
L’Access City Award és un premi impulsat per la Comissió
Europea l’any 2010 per reconèixer la feina que fan
les ciutats de més de 50.000 habitants en el camp de la
discapacitat. T
Todos estos esfuerzos han convertido este municipio en
un “ejemplo de ciudad para todos y de destino de turismo
accesible”, según la Comisión Europea. De hecho, no es el
primer reconocimiento que recibe esta ciudad por el trabajo
hecho en este sentido.
La Comisión Europea también valora de la ciudad el hecho
de que el equipo de gobierno municipal tenga una concejalía
específica para accesibilidad. Entre los últimos trabajos,
destaca la edición de un par de materiales turísticos de lectura
fácil sobre la ciudad: las murallas y la historia de una
de las hijas ilustras de la localidad, santa Teresa de Jesús. El
Ayuntamiento convoca también unos premios para medios
de comunicación destinados a contenidos publicados en
prensa escrita o emitidos por televisión y radio de asuntos
vinculados a la diversidad y la inclusión.
“En la ciudad se están haciendo cosas, pero tampoco
podría decir si está más avanzada que otras ciudades”,
asegura en declaraciones a esta publicación Ángel de Propios,
delegado de la Asociación de Lesionados Medulares y
Grandes Discapacitados Físicos (ASPAYM) en Ávila.
De Propios ha explicado que la ciudad tiene un consejo
municipal en el que están presentes las entidades del sector
de la discapacidad. “Vamos cada tres meses. Estamos
satisfechos, creemos que se nos escucha, pero quisiéramos
que se hicieran más cosas”, ha indicado, y reclama
que el consistorio siga trabajando en estos ámbitos a pesar
del contexto económico de crisis y recortes en el sector
público.
“La accesibilidad no es solo eliminar barreras arquitectónicas”,
aseguró el alcalde de Ávila, Miguel Ángel Nieto, este
diciembre en el acto oficial que se hizo en Bruselas (Bélgica)
de entrega del premio. En este sentido, destacó que los
últimos avances de la ciudad en este ámbito son la creación
de un sistema de videoguía y audioguía para turistas
y también facilitar el acceso de grupos de visitantes con
discapacidad, un tipo de turismo que se quiere potenciar.
“Se están haciendo grandes esfuerzos para promocionar
este tipo de turismo, como el acceso a las murallas para las
personas con discapacidad o maquetas para las persones
invidentes”, añade De Propios.
El Access City Award es un premio impulsado por la Comisión
Europea en el año 20 0 para reconocer el trabajo
que hacen las ciudades de más de 50.000 habitantes en el
campo de la discapacidad. T
2 Esclat La Revista 3
Ciutats sccessibles

ENTREVISTA T G. Comas / D. Casals Esclat: Vivim en uns temps de crisi econòmica i d’incertesa.
Què es pot fer des del sector públic?
F.V.: Un exemple és el que estem fent des de l’Ajuntament
de Barcelona amb Esclatec. Entre Mercats de Barcelona i
el districte estem treballant per donar a conèixer el projecte
del carret monitoritzat i perquè es comercialitzi. Donant
suport a aquest projecte treballem a moltes bandes: donem
suport a un projecte innovador i també a una entitat
que treballa amb un col·lectiu vulnerable.
Entrevista d’Esclat amb Francina Vila, regidora d’Horta-Guinardó
i de Dona i Drets Civils
Entrevista de Esclat con Francina Vila, concejala de Horta-Guinardó
y de Mujer y Derechos Civiles del Ayuntamiento de Barcelona
“Des de l’Ajuntament hem
de fer difusió de la feina
que fa el tercer sector”
“Desde el Ayuntamiento hay que hacer difusión
del trabajo que realiza el tercer sector”
E: Un dels reptes del districte és l’accessibilitat. És
una zona amb una orografia pronunciada.
F. V.: Sí, això a mi també em va impactar! L’accessibilitat
és complicada, l’orografia és curiosa i part del districte
ha crescut en una època en què no hi havia planificació i
s’han construït habitatges on segurament amb una planificació
no s’hi haguessin posat, i a això hi hem de donar
resposta. Estem treballant en plans de mobilitat en cada
un dels barris, i de moment hem començat amb el Guinardó,
on hi havia una de les demandes més importants, i és
una feina que volem fer conjuntament amb veïns i entitats.
E: I en l’àmbit de la discapacitat, quins reptes us plantegeu
des del districte per als propers anys?
F. V.: En termes generals, en el districte ens proposem dos
grans objectius: acompanyar les entitats socials i també
els agents que creen riquesa, especialment els comerciants.
Tenim també al districte un consell de persones
amb discapacitat, i amb els seus representants hem tirat
endavant un pla de reserves de places d’aparcament per
a persones amb discapacitat, amb una previsió perquè
puguin aparcar davant de casa.
E: Durant aquest primer any com a regidora de govern
deveu haver tingut tota mena d’experiències i contactes.
Què és el que us ha impactat més?
F. V.: En general, i sense entrar en cap tipus d’anècdota, el
que m’impacta més és veure la immediatesa de la feina
que fas! En el moment que governes, veus com les decisions
que prens en un despatx s’implanten i veus el resultat
amb immediatesa, i com les decisions repercuteixen en el
dia a dia de les persones. És molt satisfactori, perquè veus
que pot ser útil a la societat. L’impacte humà és brutal.
E: Quins canvis heu apreciat al districte des del canvi
de govern?
F. V.: Observem una valoració positiva. Una prova d’això
és el darrer baròmetre municipal, que diu que la població
d’Horta-Guinardó opina que el districte ha millorat.
Hi ha també moltes expectatives, que les coses poden
millorar més, i s’ha notat sobretot en la transparència a
l’hora d’actuar. Rebem a tothom que ens ho demana, som
transparents a l’hora de fer els plantejaments i estem
aconseguint una participació real. Tot no ho podrem fer,
això ho hem dit d’entrada, i volem fer un pla d’inversions
al districte, consensuat, que la ciutadania es faci seves
les decisions, i no hem fet cap actuació sense parlar amb
els veïns. Aquest tarannà es veu, i una prova d’això és que
responem per escrit a tothom que intervé en els consells
de barri i als plenaris de districte.
Esclat: Vivimos en unos tiempos de crisis económica
e incertidumbre. ¿Qué se puede hacer desde el sector
público?
F.V.: Un ejemplo es lo que estamos haciendo desde el
Ayuntamiento de Barcelona con Esclatec. Entre Mercats
de Barcelona y el distrito estamos trabajando para dar a
conocer el proyecto del carrito monitorizado y para que se
comercialice. Dando apoyo a este proyecto trabajamos en
muchos frentes: apoyamos un proyecto innovador y también
a una entidad que trabaja con un colectivo vulnerable.
E: Uno de los retos del distrito es la accesibilidad. Es una
zona con una orografía pronunciada.
F. V.: Sí, ¡a mí también me impactó! La accesibilidad es
complicada, la orografía es curiosa y parte del distrito ha
crecido en una época en la que no había planificación, y
se han construido viviendas donde seguramente con una
planificación no se hubieran construido, y esto es a lo que
hay que dar respuesta. Estamos trabajando en planes
de movilidad en cada uno de los barrios, y de momento
hemos empeza do con el Guinardó, donde había una de las
demandas más importantes, y es un trabajo que queremos
hacer conjuntamente con vecinos y entidades.
E: Y en el ámbito de la discapacidad, ¿qué retos se plantean
desde el distrito para los próximos años?
F. V.: En términos generales, en el distrito nos proponemos
dos grandes objetivos: acompañar a las entidades sociales
y también a los agentes que crean riqueza, especialmente
los comerciantes. Tenemos también en el distrito un consejo
de personas con discapacidad, y con sus representantes
hemos sacado adelante un plan de reservas de plazas
de aparcamiento para personas con discapacidad, con una
previsión para que puedan aparcar delante de su casa.
E: Durante este primer año como concejala de gobierno
habrá tenido todo tipo de experiencias y contactos.
¿Qué es lo que le ha impactado más?
F. V.: En general, y sin entrar en ningún tipo de anécdota,
¡lo que me impacta más es ver la inmediatez del trabajo
que haces! En el momento en que gobiernas, ves cómo las
decisiones que tomas en un despacho se implantan y ves
el resultado con inmediatez, y cómo las decisiones repercuten
en el día a día de las personas. Es muy satisfactorio,
porque ves que puede ser útil a la sociedad. El impacto
humano es brutal.
E: ¿Qué cambios ha apreciado en el distrito desde el
cambio de gobierno?
F. V.: Observamos una valoración positiva. Prueba de ello
es el último barómetro municipal, en el que la población
de Horta-Guinardó opina que el distrito ha mejorado. Hay
también muchas expectativas, que las cosas pueden
mejorar más, y se ha notado sobre todo en la transparencia
a la hora de actuar. Recibimos a todo el mundo que nos lo
pide, somos transparentes a la hora de hacer los planteamientos
y estamos consiguiendo una participación real. No
lo podremos hacer todo, esto lo hemos dicho de entrada, y
queremos hacer un plan de inversiones en el distrito, consensuado,
que la ciudadanía se haga suyas las decisiones,
y no hemos hecho ninguna actuación sin hablar con los
vecinos. Este talante se ve, y prueba de ello es que respon-
4 Esclat La Revista 5
Ciutats sccessibles

E: L’àrea de drets civils està relacionada també amb
els drets de les persones amb discapacitat.
F. V.: Tenim un institut municipal i una regidoria específica
sobre el tema. Ara bé, si una persona amb discapacitat
veu vulnerats els seus drets, hi ha un servei pioner a tot
l’Estat, l’Oficina per la No-discriminació, que no és gaire
coneguda però la volem donar a conèixer. És un ens al qual
qualsevol ciutadà pot dirigir-se si creu que els seus drets
són vulnerats, i faig una crida a tothom per dirigir-s’hi.
Es dóna servei jurídic, assessorament i mediació. D’altra
banda, amb el Consorci d’Educació de Barcelona estem
treballant amb un programa per potenciar els drets civils
des de l’etapa primerenca de l’educació: orientació sexual,
gènere i les realitats de tots els ciutadans, i que ningú no
pugui ser discriminat per cap condició ni característica.
E: Compagineu un districte amb una cartera, la de
drets civils. Com podeu compatibilitzar dues àrees
amb tanta feina?
F. V.: Tenim un pla de ruta, uns bons equips tècnics i polítics,
i pencar molt! I ens n’estem sortint.
E: Com a regidora us deveu trobar amb situacions
dures. El tercer sector s’ha mobilitzat en contra de les
retallades. Què es pot fer en aquest context de crisi
econòmica?
F. V.: Un exemple és el que estem fent des de l’Ajuntament
amb Esclatec. Des d’un districte, tenim els pressupostos i
el marge decisori que tenim, i l’important és ajudar i estar
al costat de les persones. Això és el que intentem fer des
del districte, marcar-nos unes prioritats. En un moment
com aquest, hem de fer èmfasi en els temes socials, i tampoc
podem oblidar els agents que generen riquesa, com
els comerciants.
E: I aquesta voluntat d’acompanyar les entitats socials
i els col·lectius més vulnerables què implica, en l’àmbit
del districte?
F. V.: També hi ha el programa “Temps per a tu”, que promou
actuacions de respir, acompanyament a les famílies,
Desè aniversari del Consell de les
Persones amb Discapacitat
El dia 9 de juny es va celebrar el desè aniversari del
Consell de les Persones amb Discapacitat del districte
d’Horta-Guinardó. Es van fer tot un seguit d’actes, entre
els quals hi ha el lliurament de premis del concurs
de dibuix i fotografia “Som accessibles”. El primer
premi va ser per a Anna Garcia i Eva Martínez, usuàries
del Centre Ocupacional Esclat-2. T
peu foto
6 Esclat La Revista
demos por escrito a todo el mundo que interviene en los
consejos de barrio y los plenarios de distrito.
E: El área de derechos civiles está relacionada también
con los derechos de las personas con discapacidad.
F. V.: Tenemos un instituto municipal y una concejalía
específica sobre el tema. Ahora bien, si una persona con
discapacidad ve vulnerados sus derechos, hay un servicio
pionero en todo el Estado, la Oficina por la No-discriminación,
que no es muy conocida pero la queremos dar
a conocer. Es un ente al que cualquier ciudadano puede
dirigirse si cree que sus derechos son vulnerados, y hago
un llamamiento a todo el mundo para dirigirse a ella. Se da
servicio jurídico, asesoramiento y mediación. Por otro lado,
con el Consorcio de Educación de Barcelona estamos trabajando
con un programa para potenciar los derechos civiles
desde la etapa temprana de la educación: orientación
sexual, género y las realidades de todos los ciudadanos, y
que nadie pueda ser discriminado por ninguna condición ni
característica.
E: Compagina un distrito con una cartera, la de derechos
civiles. ¿Cómo puede compatibilizar dos áreas con tanto
trabajo?
F. V.: Tenemos un plan de ruta, unos buenos equipos
técnicos y políticos, ¡y trabajar duro! Y estamos saliendo
adelante.
E: Como concejala se debe de encontrar con situaciones
duras. El tercer sector se ha movilizado en contra
de los recortes. ¿Qué se puede hacer en este contexto
de crisis económica?
F. V.: Un ejemplo es lo que estamos haciendo desde el
Ayuntamiento con Esclatec. Desde un distrito, tenemos
los presupuestos y el margen decisorio que tenemos, y lo
importante es ayudar y estar junto a las personas. Esto es
lo que intentamos hacer desde el distrito, marcarnos unas
prioridades. En un momento como este, debemos poner
énfasis en los temas sociales, y tampoco podemos olvidar
a los agentes que generan riqueza, como los comerciantes.
amb dos punts d’atenció al districte i un casal aquest
estiu. Una altra aposta és potenciar en l’àmbit del districte
el voluntariat, cosa que s’havia anat perdent des dels
darrers anys. El voluntariat, sumat a la professionalització
de les entitats, pot ser una bomba positiva.
E: Parlem de drets, però també de deures. En el context
actual, com podem avançar i millorar, des de les
entitats?
F. V.: Hem de remar tots a l’una i no podem doblar serveis.
Per això hem de canviar el xip. Les entitats ens demanen
que estiguem al seu costat, que en fem difusió, que
expliquem les tasques, i això des del districte ho farem.
Una prova d’això és que col·laborarem amb Esclatec per
fer difusió del projecte del carretó monitoritzat en un saló
internacional sobre logística, a Fira de Barcelona, cedint
un espai des de l’Ajuntament de manera gratuïta.
E: Quan dieu que no s’han de duplicar serveis, això
implica que el sector públic ha de canviar, transformar
i adaptar-se a aquest nou context.
F. V.: L’Administració antiga és com un telèfon antic, amb
el qual estàs limitat a les opcions que t’ofereix l’aparell. En
canvi, hem de ser com una tauleta, una plataforma on tothom
que tingui idees i projectes els pugui desenvolupar, i
que desenvolupin la comunitat. No hem de ser dirigistes
i en un districte és més que evident. I marcar-nos unes
prioritats, entre les quals hi ha donar més suport a les
entitats socials. I passar de les subvencions als convenis.
D’altra banda, tot el que rebem a través de les xarxes socials
i correus electrònics ho canalitzem.T
Professionals del sector de la discapacitat del districte
d’Horta-Guinardó.
Décimo aniversario del Consejo de
las Personas con Discapacidad de
Horta-Guinardó
El pasado día 9 de junio se celebró el décimo aniversario
del Consejo de las Personas con Discapacidad del
distrito de Horta-Guinardó. Se celebraron una serie de
actos, entre ellos la entrega de premios del concurso
de dibujo y fotografía “Somos accesibles”. El primer
premio fue para Anna Garcia y Eva Martínez, usuarias
del Centro Ocupacional Esclat-2. T
E: ¿Y esta voluntad de acompañar a las entidades sociales
y los colectivos más vulnerables qué implica, en el
ámbito del distrito?
F. V.: También está el programa “Temps per a tu”, que
promueve actuaciones de respiro, acompañamiento a las
familias, con dos puntos de atención en el distrito y un centro
este verano. Otra apuesta es potenciar en el ámbito del
distrito el voluntariado, que se había ido perdiendo desde
los últimos años. El voluntariado, sumado a la profesionalización
de las entidades, puede ser una bomba positiva.
E: Hablamos de derechos, pero también de deberes. En
el contexto actual, ¿cómo podemos avanzar y mejorar,
desde las entidades?
F. V.: Tenemos que remar todos a una y no podemos doblar
servicios. Es por ello que tenemos que cambiar el chip. Las
entidades nos piden que estemos a su lado, que hagamos
difusión, que expliquemos las tareas, y esto desde el
distrito lo haremos. Prueba de ello es que colaboramos con
Esclatec para hacer difusión del proyecto del carrito monitorizado
en un salón internacional sobre logística, en Feria
de Barcelona, cediéndoles un espacio desde el Ayuntamiento
de forma gratuita.
E: Cuando dice que no se tienen que duplicar servicios,
esto implica que el sector público tiene que cambiar,
transformar y adaptarse a este nuevo contexto.
F. V.: La Administración antigua es como un teléfono antiguo,
con el que estás limitado a las opciones que te ofrece
el aparato. En cambio, tenemos que ser como una tableta,
una plataforma donde todo el mundo que tenga ideas y
proyectos los pueda desarrollar, y que desarrollen a la
comunidad. No tenemos que ser dirigistas y en un distrito
es más que evidente. Y marcarnos unas prioridades, entre
ellas dar más apoyo a las entidades sociales. Y pasar de las
subvenciones a los convenios. Por otro lado, todo lo que
recibimos a través de las redes sociales y correos electrónicos
lo canalizamos. T
Ciutats sccessibles

ASSOCIACIÓ T Claudia Zapata
Psicòloga
Un món multisensorial
Un mundo multisensorial
Gràcies a la col·laboració de l’Associació Catalana de la
Síndrome Rett, el Pla de Prioritats ONCE 2011, Ibercaja
i la nostra Associació Esclat, la residència i CAE Esclat
Marina avui tenen el privilegi de disposar d’una gran sala
d’estimulació multisensorial, que pretén donar suport a
les teràpies multidisciplinàries que es duen a terme amb
els nostres usuaris i usuàries.
Així, la sala d’estimulació sensorial té com a objectiu ser
un ambient que estimuli de manera visual, auditiva, olfactòria,
vestibular i propioceptiva l’individu, que produeix
un efecte positiu alhora en l’estat d’ànim, predisposa davant
el món que ens envolta i promou l’atenció, l’emoció,
la relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.
La sala multisensorial de la residència i CAE Esclat Marina
conté dues columnes de bombolles de colors, una de
superactiva, que produeix el canvi de color mitjançant
un polsador sense fil amb nou botons i que canvia a vuit
colors. I l’altra, en què s’utilitza un dau de colors que
canvia el color de les bombolles. Aquestes columnes són
generadores d’estímuls visuals i tàctils. Resulten molt
útils per treballar la mobilitat voluntària del raquis cervical
en persones amb afectació cognitiva. També animen a
estirar, girar i inclinar la zona cervical.
Carla, del CADES, a la Sala Multisensorial d’Esclat Marina. Arantxa, Carla, Marçal del CADES a la Sala Multisensiorial d’Esclat Marina.
Gracias a la colaboración de la Asociación Catalana del
Síndrome Rett, al Plan de Prioridades ONCE 20 , a Ibercaja
y a nuestra propia Asociación Esclat, la residencia y
CAE Esclat Marina hoy tienen el privilegio de contar con
una gran sala de estimulación multisensorial, que pretende
dar apoyo a las terapias multidisciplinares que se llevan
a cabo con nuestros usuarios y usuarias.
Así, la sala de estimulación sensorial tiene como objetivo
ser un ambiente que estimule de forma visual, auditiva, olfativa,
vestibular y propioceptiva al individuo, que produce
un efecto positivo a la vez en el estado de ánimo, predispone
ante el mundo que nos rodea y promueve la atención, la
emoción, la relación con los otros y con nosotros mismos.
La sala multisensorial de la residencia y CAE Esclat Marina
cuenta con dos columnas de burbujas de colores, una
superactiva, que produce el cambio de color mediante un
pulsador inalámbrico con nueve botones y que cambia a
ocho colores. Y la otra, en la que se utiliza un dado de colores
que cambia el color de las burbujas. Estas columnas
son generadoras de estímulos visuales y táctiles. Resultan
muy útiles para trabajar la movilidad voluntaria del raquis
cervical en personas con afectación cognitiva. También
animan a la extensión, rotación e inclinación de la zona
cervical.
8 Esclat La Revista 9
Ciutats sccessibles

Hi ha un llit d’aigua que consta d’un matalàs amb termòstat
regulable. Aquest llit permet disminuir el to muscular
de l’usuari gràcies a l’àmplia base de sustentació que té,
a la calor suau que desprèn i als moviments ondulants
que provoca el professional o el mateix usuari. És molt
aconsellable per a persones amb patró flexor o que han
desenvolupat deformitats com ara l’escoliosi, la cifosi
dorsal, la rectificació cervical, dorsal o lumbar, entre d’altres,
ja que el moviment ondulant permet una adaptació
total a les zones del cos.
El puf posicionador permet ajustar la postura de l’usuari i
aconseguir postures que serien impossibles sobre altres
suports, i elimina l’augment de pressió a les zones del
cos més prominents. Aquest element, juntament amb la
cascada de fibra òptica, que consisteix en cables transparents
i lluminosos que van canviant de color, aporten un
gran estímul visomotor.
La sala d’estimulació multisensorial també conté un
panell de sons (sound wall), que és una eina excel·lent per
treballar la motricitat, la causa i l’efecte, els processos
memorístics i atencionals de manera lúdica.
També hi ha un rocking boat, que és un balancí divertit
que permet treballar la sensació de moviment i la sensació
del mateix cos.
Tots aquests elements, juntament amb el projector
de formes i colors que il·lumina l’habitació i la música
utilitzada en cada sessió, promouen la relaxació, l’estimulació,
el coneixement del nostre cos i de les emocions i les
sensacions que s’hi generen.
Forma part de la sensibilitat del professional el fet de poder
canalitzar i empatitzar amb els gustos de cada usuari,
per crear un ambient de confiança i serenitat, de manera
que aquest pugui desenvolupar una consciència emocional
i una confiança en si mateix quan coneix els seus propis
estats interns. Al final, això li pot donar una sensació
de control per aprendre a gestionar l’estat emocional en
què se senti més a gust.
Entre els beneficis terapèutics de la sala multisensorial
també hi ha el que estimula l’exploració i la creació, ja que
en si mateixes conviden a manipular i gaudir de l’ambient,
i permeten a l’usuari triar entre les múltiples opcions
que ofereix. Per aquest motiu la figura del professional
és activa, ja que acompanya i dóna suport a l’usuari en
l’aventura de descobrir-se a si mateix.
Tot aquest procés reforça la relació existent entre la
persona i el seu món, tant interior com exterior, enriquint
la seva visió i la seva manera de percebre tots els estímuls
que rep.
Des de la residència Esclat Marina valorem la utilitat de la
sala multisensorial més que positivament per als nostres
usuaris i usuàries, ja que és una eina que ens permet
consolidar la tasca diària centrada en la persona i enriquir
de manera incalculable la seva vida emocional. T
Cuenta con una cama de agua que consta de un colchón
con termostato regulable. Esta cama permite disminuir
el tono muscular del usuario gracias a su amplia base de
sustentación, al calor suave que desprende y a los movimientos
ondulantes provocados por el profesional o por
el propio usuario. Es muy aconsejable para personas con
patrón flexor o que han desarrollado deformidades tales
como escoliosis, cifosis dorsal, rectificación cervical, dorsal
o lumbar, entre otras, ya que el movimiento ondulante
permite una adaptación total a las zonas del cuerpo.
El puf posicionador permite ajustar la postura del usuario
y lograr posturas que sobre otros soportes serían imposibles,
eliminando el aumento de presión en las zonas del
cuerpo más prominentes. Este elemento, unido a la cascada
de fibra óptica, que consiste en cables transparentes y
luminosos que van cambiando de color, aportan un gran
estímulo visomotor.
La sala de estimulación multisensorial cuenta también con
un panel de sonidos (sound wall), que es una excelente herramienta
para trabajar la motricidad, la causa y el efecto, los
procesos memorísticos y atencionales de manera lúdica.
Cuenta también con un rocking boat, que es un divertido
balancín que permite trabajar la sensación de movimiento
y la sensación del propio cuerpo.
Todos estos elementos, junto con el proyector de formas
y colores que ilumina la habitación y la música empleada
en cada sesión, promueven la relajación, la estimulación,
el conocimiento de nuestro cuerpo y de las emociones y
sensaciones que en él se generan.
Forma parte de la sensibilidad del profesional poder
canalizar y empatizar con los gustos de cada usuario, para
crear un ambiente de confianza y serenidad, de modo que
este puede desarrollar una conciencia emocional y una
confianza en sí mismo al conocer sus propios estados internos.
Al final, esto le puede dar una sensación de control
para aprender a gestionar el estado emocional en el que
más a gusto se sienta.
Entre los beneficios terapéuticos de la sala multisensorial
también se encuentra el que estimula la exploración y la
creación, ya que en sí mismas invitan a la manipulación y
al disfrute del ambiente, permitiendo al usuario elegir entre
las múltiples opciones que ofrece. De ahí que la figura
del profesional sea activa acompañando y apoyando al
usuario en su aventura de descubrimiento de sí mismo.
Todo este proceso refuerza la relación existente entre la
persona y su mundo, tanto interior como exterior, enriqueciendo
su visión y su manera de percibir todos los estímulos
que recibe.
Desde la residencia Esclat Marina valoramos la utilidad
de la sala multisensorial como algo más que positivo para
nuestros usuarios y usuarias, ya que es una herramienta
que nos permite consolidar el trabajo diario centrado en
la persona enriqueciendo de manera incalculable su vida
emocional. T
La sala d’estimulació
multisensorial és un ambient
que disposa d’unes eines que
permeten, amb els estímuls,
treballar àmbits com la
mobilitat i la comunicació.
La sala de estimulación multisensorial
es un ambiente que tiene
herramientas que permiten, a través
de los estímulos, trabajar ámbitos
como la movilidad y la comunicación.
María Luisa, d’Esclat Marina. Autor: Lluís Echevarría Estrelles.
Laura, del CADES, a la Sala Multisensorial.
Víctor, d’Esclat Marina. Autor: Lluís Echevarría Estrelles.
20 Esclat La Revista 2
Ciutats sccessibles

INTEGRACIÓ T Dincat
‘Això sí que no!’
Més de 14.000 persones clamen a Barcelona per defensar
els llocs de treball de les persones amb discapacitat.
Más de 14.000 personas claman en Barcelona para defender los puestos
de trabajo de las personas con discapacidad.
Treballadors, famílies afectades, entitats, representants
polítics, sindicals i institucionals han intervingut durant
el matí del dia 20 de maig a l’Arc de Triomf de Barcelona
en contra de la retallada dels pressupostos del Govern
espanyol.
El passeig Lluís Companys de Barcelona ha estat l’escenari
de l’acte unitari més gran celebrat a Catalunya per
les entitats de discapacitat i trastorn mental. Més de
14.000 persones han respost a la crida del col·lectiu Dincat
(Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) amb l’objectiu
de generar consens social i aglutinar suports polítics
per tal de canviar els pressupostos del Govern espanyol,
que preveuen una retallada del 56% de la partida per a les
polítiques actives d’ocupació.
Trabajadores, familias afectadas, entidades, representantes
políticos, sindicales e institucionales han intervenido
durante la mañana del día 20 de mayo en el Arc de Triomf
de Barcelona en contra del recorte de los presupuestos del
Gobierno español.
El paseo Lluís Companys de Barcelona ha sido el escenario
del mayor acto unitario celebrado en Cataluña por las
entidades de discapacidad y trastorno mental. Más de
4.000 personas han respondido al llamamiento del colectivo
Dincat (Discapacidad Intelectual de Cataluña) con
el objetivo de generar consenso social y aglutinar apoyo
político para cambiar los presupuestos del Gobierno español,
que prevén un recorte del 56% de la partida para las
políticas activas de empleo.
El passeig Lluís Companys, ple de manifestants.
Esclat, present a la manifestació en contra de les retallades als CET.
22 Esclat La Revista 23
Ciutats sccessibles

A l’acte, que tenia com a eslògan “Si ens retalleu ens
abandoneu. Això sí que no”, hi han intervingut treballadors,
portaveus d’entitats que tracten la discapacitat i el
trastorn mental i també representants de tots els partits
polítics, com els diputats Carles Campuzano, de CiU; Eva
Granados, del PSC; Dolors Camats, d’ICV; Anna Simó,
d’ERC, i Marisa Xandri, del PPC. També hi han intervingut
representants sindicals com Josep Maria Álvarez,
d’UGT, i Joan Carles Gallego, de CC. OO. En el capítol dels
parlaments institucionals, han clos l’acte el president de
la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; l’alcalde de
Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Benestar Social i
Família, Josep Lluís Cleries. Tots s’han compromès amb
els col·lectius de discapacitat a engegar les negociacions
necessàries per evitar la retallada prevista en el projecte
de pressupostos del Govern espanyol.
La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, ha qualificat l’acte
“d’èxit rotund, no només per l’assistència massiva, sinó
també perquè s’han aconseguit compromisos per part
dels representants de les institucions”. Cadenas ha volgut
remarcar també “la importància que les entitats s’hagin
pogut expressar per fer sentir la seva veu i reclamar uns
En el acto, que tenía como eslogan “Si ens retalleu ens
abandoneu. Això sí que no” (Si nos recortáis nos abandonáis.
Esto sí que no), han intervenido trabajadores,
portavoces de entidades que tratan la discapacidad y el
trastorno mental y también representantes de todos los
partidos políticos, como los diputados Carles Campuzano,
de CiU; Eva Granados, del PSC; Dolors Camats, de ICV;
Anna Simó, de ERC, y Marisa Xandri, del PPC. También han
intervenido representantes sindicales como Josep Maria
Álvarez, de UGT, y Joan Carles Gallego, de CC. OO. En el
capítulo de los parlamentos institucionales, han cerrado el
acto el presidente de la Diputación de Barcelona, Salvador
Esteve; el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, y el consejero
de Bienestar Social y Familia, Josep Lluís Cleries. Todos se
han comprometido con los colectivos de discapacidad a
poner en marcha las negociaciones necesarias para evitar
el recorte previsto en el proyecto de presupuestos del
Gobierno español.
La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, ha calificado el
acto “de éxito rotundo, no solo por la asistencia masiva,
sino también porque se han conseguido compromisos por
parte de los representantes de las instituciones”. Cadenas
Si la retallada es fa efectiva, les entitats de treball amb
suport han anunciat que tancaran el seu servei, amb la qual
cosa deixaran sense atendre més de 3.500 persones.
Si el recorte se hace efectivo, las entidades de empleo con apoyo han
anunciado que cerrarán su servicio, con lo que dejarán sin atender a más
de 3.500 personas.
drets laborals que han costat molt d’aconseguir i que ara
es veuen amenaçats”.
La periodista Mònica Terribas ha fet la lectura del manifest
en nom de les entitats convocants: Dincat i les
entitats de Cocarmi (Cocemfe, Confederació Ecom
Catalunya, Dincat, Fesoca, Acapps, Fecafamm, Fepccat,
Down Catalunya i Once Catalunya), Actas i Ammfeina.
Al llarg de tot el matí, l’Arc de Triomf s’ha omplert amb activitats
lúdiques, una batucada, l’actuació castellera dels
Moixiganguers d’Igualada, els timbalers de Sant Andreu,
un flashmob i les actuacions de Cracks d’Andi, Protagonistes
Nosaltres, Quique Malabars, Mònica Green, Txell
Sust i Mone. Com a acte simbòlic s’ha enderrocat un mur,
que simbolitzava totes les barreres amb què es troben
les persones amb dificultat a l’hora d’aconseguir la plena
inserció laboral.
Diversos representants de la societat civil catalana com
Raquel Sans, Lluís Canut, Sergi Bruguera, Marta Bosch,
Montse Guallar, Isabel Bosch, Marta Bayarri i Dafnis Balduz
han intervingut durant l’acte, que ha estat presentat
per Pep Callau.
Durant tots els dies previs a l’acte, la convocatòria ha tingut
el suport de nombrosos representants de la societat
civil com Sandro Rosell, Judit Mascó, Tortell Poltrona,
Xavier Graset, Jaume Sobrequés, Montserrat Carulla,
Isona Passola, Quim Masferrer, Vicenç Villatoro, Màrius
Serra, Espartac Peran, Isabel Bosch, Sergi Grimau,
Eduard Pujol, Xavi Crespo, Perfecto Alonso i Claret-Serrahima,
que ha dissenyat el cartell de l’acte.
A Catalunya hi ha 7.300 llocs de treball protegits, repartits
en 109 entitats sense ànim de lucre. Si no es resol
aquesta situació, aquestes més de 7.000 persones amb
discapacitat poden perdre el seu lloc de treball, cosa que
posaria en risc la cohesió social i suposaria un retrocés en
el camí de la inserció social i laboral de les persones amb
discapacitat, que encara no s’havia assolit plenament.
Davant de la dificultat de trobar un lloc de treball ordinari,
si aquestes persones perden el lloc de treball protegit es
poden veure abocades a l’exclusió laboral i social.
Si la retallada es fa efectiva, les entitats de treball amb
suport han anunciat que tancaran el seu servei, amb la
qual cosa deixaran sense atendre més de 3.500 persones
amb discapacitat o trastorn mental, i més de 150 professionals
perdran el lloc de feina. El resultat serà que milers
de persones amb discapacitat i amb dificultats especials
s’hauran de quedar a casa, sense poder treballar.
Això impedeix la inserció social, afecta la salut (per la
pèrdua d’hàbits quotidians i de relacions socials) i farà, a
llarg termini, que l’Administració hi hagi de dedicar més
diners. Deixarien de ser contribuents per passar a dependre
dels serveis assistencials. T
Protesta de famílies a l’Arc de Triomf a Barcelona. Font: Dincat
ha querido remarcar también “la importancia de que las
entidades se hayan podido expresar para hacer oír su voz
y reclamar unos derechos laborales que ha costado mucho
conseguir y que ahora se ven amenazados”.
La periodista Mònica Terribas ha leído el manifiesto en
nombre de las entidades convocantes: Dincat y las entidades
de Cocarmi (Cocemfe, Confederación Ecom Cataluña,
Dincat, Fesoca, Acapps, Fecafamm, Fepccat, Down
Catalunya y Once Catalunya), Actas y Ammfeina.
A lo largo de toda la mañana, el Arc de Triomf se ha llenado
con actividades lúdicas, una batucada, la actuación
castellera de Els Moixiganguers de Igualada, los timbalers
de Sant Andreu, un flashmob y las actuaciones de Cracks
d’Andi, Protagonistes Nosaltres, Quique Malabars, Mònica
Green, Txell Sust y Mone. Como acto simbólico se ha derribado
un muro, que simbolizaba todas las barreras con las
que se encuentran las personas con dificultad a la hora de
conseguir la plena inserción laboral.
Varios representantes de la sociedad civil catalana como
Raquel Sans, Lluís Canut, Sergi Bruguera, Marta Bosch,
Montse Gualla, Isabel Bosch, Marta Bayarri y Dafnis Balduz
han intervenido durante el acto, que ha sido presentado
por Pep Callau.
Durante todos los días previos al acto, la convocatoria ha
tenido el apoyo de numerosos representantes de la sociedad
civil como Sandro Rosell, Judit Mascó, Tortell Poltrona,
Xavier Graset, Jaume Sobrequés, Montserrat Carulla,
Isona Passola, Quim Masferrer, Vicenç Villatoro, Màrius
Serra, Espartac Peran, Isabel Bosch, Sergi Grimau, Eduard
Pujol, Xavi Crespo, Perfecto Alonso y Claret-Serrahima,
que ha diseñado el cartel del acto.
En Cataluña hay .300 puestos de trabajo protegidos,
repartidos en 09 entidades sin ánimo de lucro. Si no se
resuelve esta situación, estas más de .000 personas con
discapacidad pueden perder su trabajo, lo que pondría en
riesgo la cohesión social y supondría un retroceso en el
camino de la inserción social y laboral de las personas con
discapacidad, que todavía no se había logrado plenamente.
Ante la dificultad de encontrar un puesto de trabajo
ordinario, si estas personas pierden su puesto de trabajo
protegido se pueden ver abocadas a la exclusión laboral y
social.
Si el recorte se hace efectivo, las entidades de empleo con
apoyo han anunciado que cerrarán su servicio, con lo que
dejarán sin atender a más de 3.500 personas con discapacidad
o trastorno mental, y más de 50 profesionales perderán
su trabajo. El resultado será que miles de personas
con discapacidad y con dificultades especiales se tendrán
que quedar en casa, sin poder trabajar.
Esto impide la inserción social, afecta a la salud (por la
pérdida de hábitos cotidianos y de relaciones sociales) y
hará, a largo plazo, que la Administración tenga que dedicarles
más dinero. Dejarían de ser contribuyentes para
pasar a depender de los servicios asistenciales. T
24 Esclat La Revista 25
Ciutats sccessibles

RECOMANACIÓ
‘El meu amor sikh’,
d’Elisabet Pedrosa
T David Casals
Fa pocs anys, en el llibre ‘Criatures d’un altre planeta’
vam poder conèixer la història de la petita Gina,
afectada amb la síndrome de Rett i filla de la periodista
Elisabet Pedrosa. Ara, la mateixa autora ens torna a
obrir les portes de la seva vida amb un llibre en què
novel·la la seva pròpia història d’amor amb un immigrant
indi de religió sikh: ‘El meu amor sikh’, que ha publicat
aquest hivern l’editorial Ara Llibres.
Hace pocos años, en el libro ‘Criatures d’un altre planeta’ pudimos
conocer la historia de la pequeña Gina, afectada del síndrome de
Rett e hija de la periodista Elisabet Pedrosa. Ahora la misma autora
nos vuelve a abrir las puertas de su vida con un libro en el que novela
su propia historia de amor con un inmigrante indio de religión sikh:
‘El meu amor sikh’,
A la novel·la, la protagonista és una dona catalana, Elsa,
que també és mare d’una nena amb una malaltia invalidant
i que un dia s’enamora del fruiter, Rubi, un indi més
jove que ella que va haver de deixar la seva terra després
de la tràgica mort de la seva parella.
En una entrevista amb l’Agència Efe, Pedrosa va explicar
que el llibre sorgeix perquè tenia ganes d’explicar la història
d’un immigrant, i li va semblar que la millor manera
d’explicar-ho era recórrer a la novel·la. “Tot el que m’havia
ocorregut semblava de pel·lícula”, diu Pedrosa, que va decidir
novel·lar els fets que a ella mateixa li havien passat:
com va conèixer la seva actual parella, Keval, i com es van
casar fa dos anys, unes noces que van representar la primera
cerimònia de religió sikh que va tenir lloc a Espanya.
“Novel·lar la realitat permet recrear molt millor el que
va passar per poder fer sentir-ho als lectors. La voluntat
d’aquesta història és arribar al cor dels lectors i que a
partir d’ara mirin els immigrants amb uns altres ulls, empesos
per la curiositat”, afegeix.
El llibre és un cant a l’amor, malgrat les diferències culturals
i socials que puguin existir. Per això, l’autora defensa
la importància que hi hagi vertaders ponts de comunicació
entre autòctons i immigrants.
“Aquesta història és un compendi de veritat i ficció, que
es pot posar a la pell de tants i tants immigrants que són
avui a casa nostra. Però és també una història d’amor
cent per cent que va més enllà de les barreres culturals
o dels prejudicis. Em venia molt de gust explicar una
història d’amor. És l’amor Eros, l’amor passió i admiratiu,
i l’amor madur que creix amb la convivència”, afegeix
l’autora.
La periodista va néixer a Barcelona, és llicenciada en
Periodisme i ha cursat estudis de Relacions Internacionals,
i en l’actualitat treballa en el programa L’ofici de viure
de Catalunya Ràdio. És autora del dietari Fills de la pluja,
sobre una estada com a cooperant al Brasil, i del llibre
Criatures d’un altre planeta, en què relata la vivència amb
una filla malalta, la Gina, que ha contribuït a la investigació
i divulgació de la síndrome de Rett i que li ha valgut el
premi ONCE Catalunya a la Solidaritat i la Superació.
Crida l’atenció en les primeres pàgines del llibre que
l’autora convidi a llegir-lo escoltant música. Tanmateix,
acompanya la narració d’un signe, per indicar al lector
que faci una respiració: “Amb cada signe que trobeu, feu
una inspiració profunda. Respirar és viure!”.
L’última de les recomanacions que fa abans de llegir el llibre
passa per convidar al lector a conèixer la realitat dels
immigrants. “Intenteu mirar amb uns altres ulls l’immigrant
de la vostra escala, del barri o de la feina. Imagineu
com us sentiríeu en cas d’haver d’emigrar a un altre país
per obligació, sense diners a les butxaques i sense conèixer
ni la llengua ni la cultura que hi trobareu”. T
En la novela, la protagonista es una mujer catalana, Elsa,
que también es madre de una niña con una enfermedad
invalidante y que un día se enamora de su frutero, Rubi,
un indio más joven que ella que tuvo que dejar su tierra
después de la trágica muerte de su pareja.
En una entrevista con la Agencia Efe, Pedrosa explicó que
el libro surge porque tenía ganas de explicar la historia
de un inmigrante, y le pareció que la mejor forma de
explicarlo era recurrir a la novela. “Todo lo que me había
ocurrido parecía de película”, dice Pedrosa, que decidió
novelar los hechos que a ella misma le habían ocurrido:
cómo conoció a su actual pareja, Keval, y cómo se casaron
hace dos años, una boda que representó la primera
ceremonia de religión sikh que tuvo lugar en España.
“Novelar la realidad permite recrear mucho mejor lo que
pasó para poderlo hacer sentir a los lectores. La voluntad
de esta historia es llegar al corazón de los lectores y que
a partir de ahora miren a los inmigrantes con otros ojos,
empujados por la curiosidad”, añade.
El libro es un canto al amor, a pesar de las diferencias
culturales y sociales que puedan existir. Por ello, la autora
defiende la importancia de que haya verdaderos puentes
de comunicación entre autóctonos e inmigrantes.
“Esta historia es un compendio de verdad y ficción, que
se puede poner en la piel de tantos y tantos inmigrantes
que están hoy aquí. Pero es también una historia de amor
cien por cien que va más allá de las barreras culturales o
de los prejuicios. Me apetecía mucho explicar una historia
de amor. Es el amor Eros, el amor pasión y admirativo,
y el amor maduro que crece con la convivencia”, añade la
autora.
La periodista nació en Barcelona, es licenciada en Periodismo
y ha cursado estudios de Relaciones Internacionales,
y en la actualidad trabaja en el programa L’ofici de
viure de Catalunya Ràdio. Es autora del dietario Fills de
la pluja, sobre una estancia como cooperante en Brasil,
y del libro Criatures d’un altre planeta, en el que relata la
vivencia con una hija enferma, Gina, que ha contribuido a
la investigación y divulgación del síndrome de Rett y que
le ha valido el premio ONCE Catalunya a la Solidaridad y
la Superación.
Llama la atención en las primeras páginas del libro que la
autora invite a leerlo escuchando música. Aun así, acompaña
la narración de un signo, para indicar al lector que
haga una respiración: “Con cada signo que encuentre,
haga una inspiración profunda. ¡Respirar es vivir!”.
La última de las recomendaciones que hace antes de leer
el libro pasa por invitar al lector a conocer la realidad de
los inmigrantes. “Intente mirar con otros ojos al inmigrante
de su escalera, barrio o trabajo. Imagine cómo se
sentiría usted en caso de tener que emigrar a otro país
por obligación, sin dinero en los bolsillos y sin conocer ni
la lengua ni la cultura que encontrará”. T
26 Esclat La Revista 2
Ciutats sccessibles

BREUS
Esclatec, present al Saló Internacional de
la Logística
Esclatec, el centre especial de treball (CET) per a persones
amb discapacitat d’Esclat, va ser present en el Saló Internacional
de la Logística (SIL) de Fira de Barcelona, on va
exposar els seus productes. Això ha estat possible gràcies
a la col·laboració de Fira de Barcelona i també del districte
d’Horta-Guinardó.
L’objectiu era poder presentar als professionals de la
logística els productes que desenvolupa, amb la finalitat
de donar-los a conèixer, obrir-se al mercat i buscar nous
clients. El saló es va celebrar a principis de juny.
Concretament, es van presentar els nous models de vehicles
autoguiats (AGV): cranc i logístic, que estan adreçats
a la indústria logística, amb grans prestacions d’autonomia
i capacitat de maniobra.
Esclatec, presente en el Salón Internacional
de la Logística
Esclatec, el centro especial de empleo (CEE) para personas
con discapacidad de Esclat, estuvo presente en el Salón
Internacional de la Logística (SIL) de Fira de Barcelona,
donde expuso sus productos. Esto ha sido posible gracias
a la colaboración de Fira de Barcelona y también del distrito
de Horta-Guinardó.
El objetivo era poder presentar a los profesionales de la
logística los productos que desarrolla, con la finalidad
de darlos a conocer, abrirse al mercado y buscar nuevos
clientes. El salón se celebró a principios de junio.
Concretamente, se presentaron los nuevos modelos de vehículos
autoguiados (AGV): cangrejo y logístico, que están
dirigidos a la industria logística, con grandes prestaciones
de autonomía y capacidad de maniobra.
Equip d’Esclatec i la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, Francina Vila, acompanyada de la consellera tècnica del districte,
Susanna Porcar.
Esclatec ha tingut l’oportunitat
de presentar als professionals
del sector nous models de
vehicles autoguiats, el sistema
de control de bugaderies
per a centres residencials
amb sistema d’identificació
de peces de roba per
radiofreqüència i el carretó
d’anar a comprar motoritzat.
Esclatec ha tenido la oportunidad
de presentar a los profesionales
del sector nuevos modelos de
vehículos autoguiados, el sistema
de control de lavanderías para
centros residenciales con sistema
de identificación de prendas de ropa
por radiofrecuencia y el carrito de la
compra motorizado.
També s’han mostrat el sistema de control de bugaderies
per a centres residencials amb sistema d’identificació de
peces de roba per radiofreqüència i el carretó d’anar a
comprar motoritzat Mercar.
Amb aquesta presència al SIL, s’ha volgut donar a conèixer
el treball d’Esclatec, un centre especial de treball
pioner, ja que disposa d’un departament propi de recerca,
desenvolupament i innovació, R+D+i, i col·labora amb
diverses institucions i empreses, entre les quals destaca la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L’aposta d’Esclatec per R+D+i ha permès dissenyar i
fabricar productes innovadors, amb tecnologia i patents
pròpies, en els sectors logístic, industrial i energètic; així
com també en el sector de les tecnologies de suport a les
persones amb discapacitat.
Actualment a Esclatec treballen persones amb paràlisi
cerebral i altres pluridiscapacitats, la meitat de les
quals podrien perdre el lloc de treball en cas que es tirés
endavant la reducció pressupostària del 56% en matèria
d’inserció laboral.
Esclat ha valorat molt positivament la presència al certamen,
ja que la promoció dels productes que es dissenyen i
es fabriquen al mateix centre pot ser fonamental per compensar
les retallades pressupostàries del Govern espanyol
als centres especials de treball.
Segons el projecte de pressupostos del Govern espanyol,
presentat fa poques setmanes pel ministre d’Hisenda,
Cristóbal Montoro, la partida destinada a la inserció laboral
de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn
mental a Catalunya es redueix un 56% respecte de l’any
passat. Aquesta retallada afecta greument els CET que hi
ha arreu del país i que, sense l’ajuda de l’Administració, no
podran fer front al pagament de les nòmines, i encara més
els que donen feina als col·lectius amb dificultats especials,
com és el cas d’Esclatec.
La ministra de Foment, Ana Pastor, que va visitar el dia
d’inauguració del SIL el punt d’atenció d’Esclatec, es va
mostrar molt interessada en els productes presentats.
Hores més tard, va visitar l’estand la regidora del districte
d’Horta-Guinardó –on s’ubica Esclatec–, Francina Vila,
que va manifestar que “en aquests moments de màxima
dificultat per a les entitats que treballen en favor de les
persones amb discapacitat, és quan l’Administració ha
de fer un esforç més intens i imaginatiu per ajudar-les,
tal com ha estat aquest cas. Des del Districte s’han fet un
conjunt de gestions que han facilitat la presència de l’Associació
en aquesta important plataforma relacionada amb
la logística. Aquesta és una línia per continuar treballant, la
de fer possible que aflorin i siguin conegudes les potencialitats
de les entitats d’aquest tipus”. T
También se han mostrado el sistema de control de lavanderías
para centros residenciales con sistema de
identificación de prendas de ropa por radiofrecuencia y el
carrito de la compra motorizado Mercar.
Con esta presencia en el SIL, se ha querido dar a conocer
el trabajo de Esclatec, un centro especial de empleo
pionero, puesto que cuenta con un departamento propio
de investigación, desarrollo e innovación, I+D+i, y colabora
con varias instituciones y empresas, entre ellas la Universidad
Politécnica de Cataluña (UPC).
La apuesta de Esclatec por la I+D+i ha permitido diseñar y
fabricar productos innovadores, con tecnología y patentes
propias, en los sectores logístico, industrial y energético;
así como también en el sector de las tecnologías de apoyo
a las personas con discapacidad.
Actualmente en Esclatec trabajan personas con parálisis
cerebral y otras pluridiscapacidades, y la mitad de ellas
podrían perder su puesto de trabajo en caso de que saliera
adelante la reducción presupuestaria del 56% en materia
de inserción laboral.
Esclat ha valorado muy positivamente su presencia en el
certamen, puesto que la promoción de los productos que
se diseñan y se fabrican en el propio centro puede ser fundamental
para compensar los recortes presupuestarios
del Gobierno español a los centros especiales de empleo.
Según el proyecto de presupuestos del Gobierno español,
presentado hace pocas semanas por el ministro de Hacienda,
Cristóbal Montoro, la partida destinada a la inserción
laboral de las personas con discapacidad intelectual
y trastorno mental en Cataluña se reduce un 56% con
respecto al año pasado. Este recorte afecta gravemente
a los CEE que hay en todo el país y que, sin la ayuda de
la Administración, no podrán hacer frente al pago de las
nóminas, y más a los que dan trabajo a los colectivos con
dificultades especiales, como es el caso de Esclatec.
La ministra de Fomento, Ana Pastor, que visitó el día de
la inauguración del SIL el punto de atención de Esclatec,
se mostró muy interesada en los productos presentados.
Horas más tarde, visitó el estand la regidora del distrito
de Horta-Guinardó –donde se ubica Esclatec–, Francina
Vila, que manifestó que “en estos momentos de máxima
dificultad para las entidades que trabajan en favor de las
personas con discapacidad es cuando la Administración
debe hacer un esfuerzo más intenso e imaginativo para
ayudarlas, tal como ha sido este caso. Desde el Distrito se
han hecho un conjunto de gestiones que han facilitado la
presencia de la Asociación en esta importante plataforma
relacionada con la logística. Esta es una línea para seguir
trabajando, la de hacer posible que afloren y sean conocidas
las potencialidades de las entidades de este tipo”. T
28 Esclat La Revista 29
Ciutats sccessibles

Subministrament, instal∙lació
instal·lació Subministrament,
i restauració i restauració instal∙lació
de tot tipus de
Suministro, Instalación y Restauración de todo
de i restauració tot
tipo
tipus
de
de
parquets
PARQUET de tot tipus de
PARQUET
Més de 35 anys PARQUET d’experiència
Més Exposició: de 35 anys d’experiència
Més de 35 anys d’experiència
Avda. Generalitat 61
Exposici ó :
08840 Exposici Viladecans ó :
Avda
Barcelona
. Generalitat 61
Avda . Generalitat 61
EXPOSICIÓN Y VENTA: 08840 Tel: Viladecans
08840 93-6581083
Viladecans
Barcelona Fax: Barcelona 93-6584189
C/ ARIZALA, 21 Tel: E-mail: Avda. 93-6581083
GENERALITAT, 61
Tel: 93-6581083
jordig2001@yahoo.es
Teléfono: 93 333 32 15 Fax: Teléfono: 93-6584189 93 658 10 83
BARCELONA
Fax:
E-mail VILADECANS 93-6584189
: jordig2001@ (Barcelona) yahoo.es
E-mail : jordig2001@ yahoo.es
SERVIM A:
Tolrà, 9 i 11 - 08032 BARCELONA - Tel. 93 358 56 01
ASOCIACIÓN SAN GUILLERMO
CENTRES FASIA
ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
ESCOLA BARCANOVA
ESCOLA GUIMBARDA
ASSOCIACIÓ REL
ESCOLA CARRILET
LA CUINA CASOLANA
Servei exclusiu a grans col·lectivitats
CENTRES ESCLAT I ESCLAT 2
ESPECIALITZATS EN
CENTRES ESCOLARS
AMPLIA GAMA EN EXPOSICIÓN (400 M2 APROX.) DE:
- SILLAS DE RUEDAS AUTOPROPULSABLES. TRANS
PORTE. PASEO. CONVENCIONALES Y LIGERAS.
- SILLAS ELÉCTRICAS DIFERENTES MARCAS Y MODELOS.
- SILLAS PARÁLISIS CEREBRAL.
- SISTEMAS Y AYUDAS PARA BAÑO Y ASE-PERSONAL.
- AYUDAS PARA ACTIVIDADES DIARIAS (LECTURA, ESCRITURA,
MANUALIDADES, ALIMENTACIÓN, ASEO, ETC.).
- SOMOS ESPECIALISTAS EN SISTEMAS DE SEDESTACIÓN
(BUENA POSTURA CORPORAL).
¡TODA PERSONA PERTENECIENTE A LA ASOCIACIÓN TENDRÁ DERECHO A UN DESCUENTO!
¡PARA UN BUEN SERVICIO DE ATENCIÓN LE RECOMENDAMOS ACUERDE CITA PREVIA!
30 Esclat La Revista
Spain, S.L.U.
Variadores
y servomotores
Control de movimientos
con rapidez y precisión
C/ Alfonso Occitània, XII, 345 24 08912
08911 Badalona Badalona (Barcelona) (Barcelona)
Tel: 93 460 16 31
Fax: 93 399 96 08
e-mail: infranor@infranor.es
web: www.infranor.es
Ciutats sccessibles
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 info@lacapsa.net
GIRONA
SOLUCIONS www.lacapsa.net
S.L.U.
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
EQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZAT
Passeig d’Olot 28 GIRONA
Tel.Fax. EQUIPAMENT 972 240932 INTEGRAL Mòbil: 610256565 info@lacapsa.net
DE COL·LECTIVITATS
e-mail: rok.solucions@gmail.com www.lacapsa.net
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia EQUIPAMENTS - Centres ocupacionals DE MOBILIARI - Escoles d’adults ESPECIALITZAT - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
EQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATS
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
3

Subministrament, instal∙lació
instal·lació Subministrament,
i restauració i restauració instal∙lació
de tot tipus de
Suministro, Instalación y Restauración de todo
de i restauració tot
tipo
tipus
de
de
parquets
PARQUET de tot tipus de
PARQUET
Més de 35 anys PARQUET d’experiència
Més Exposició: de 35 anys d’experiència
Més de 35 anys d’experiència
Avda. Generalitat 61
Exposici ó :
08840 Exposici Viladecans ó :
Avda
Barcelona
. Generalitat 61
Avda . Generalitat 61
EXPOSICIÓN Y VENTA: 08840 Tel: Viladecans
08840 93-6581083
Viladecans
Barcelona Fax: Barcelona 93-6584189
C/ ARIZALA, 21 Tel: E-mail: Avda. 93-6581083
GENERALITAT, 61
Tel: 93-6581083
jordig2001@yahoo.es
Teléfono: 93 333 32 15 Fax: Teléfono: 93-6584189 93 658 10 83
BARCELONA
Fax:
E-mail VILADECANS 93-6584189
: jordig2001@ (Barcelona) yahoo.es
E-mail : jordig2001@ yahoo.es
SERVIM A:
Tolrà, 9 i 11 - 08032 BARCELONA - Tel. 93 358 56 01
ASOCIACIÓN SAN GUILLERMO
CENTRES FASIA
ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
ESCOLA BARCANOVA
ESCOLA GUIMBARDA
ASSOCIACIÓ REL
ESCOLA CARRILET
LA CUINA CASOLANA
Servei exclusiu a grans col·lectivitats
CENTRES ESCLAT I ESCLAT 2
ESPECIALITZATS EN
CENTRES ESCOLARS
AMPLIA GAMA EN EXPOSICIÓN (400 M2 APROX.) DE:
- SILLAS DE RUEDAS AUTOPROPULSABLES. TRANS
PORTE. PASEO. CONVENCIONALES Y LIGERAS.
- SILLAS ELÉCTRICAS DIFERENTES MARCAS Y MODELOS.
- SILLAS PARÁLISIS CEREBRAL.
- SISTEMAS Y AYUDAS PARA BAÑO Y ASE-PERSONAL.
- AYUDAS PARA ACTIVIDADES DIARIAS (LECTURA, ESCRITURA,
MANUALIDADES, ALIMENTACIÓN, ASEO, ETC.).
- SOMOS ESPECIALISTAS EN SISTEMAS DE SEDESTACIÓN
(BUENA POSTURA CORPORAL).
¡TODA PERSONA PERTENECIENTE A LA ASOCIACIÓN TENDRÁ DERECHO A UN DESCUENTO!
¡PARA UN BUEN SERVICIO DE ATENCIÓN LE RECOMENDAMOS ACUERDE CITA PREVIA!
30 Esclat La Revista
Spain, S.L.U.
Variadores
y servomotores
Control de movimientos
con rapidez y precisión
C/ Alfonso Occitània, XII, 345 24 08912
08911 Badalona Badalona (Barcelona) (Barcelona)
Tel: 93 460 16 31
Fax: 93 399 96 08
e-mail: infranor@infranor.es
web: www.infranor.es
Ciutats sccessibles
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 info@lacapsa.net
GIRONA
SOLUCIONS www.lacapsa.net
S.L.U.
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
EQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZAT
Passeig d’Olot 28 GIRONA
Tel.Fax. EQUIPAMENT 972 240932 INTEGRAL Mòbil: 610256565 info@lacapsa.net
DE COL·LECTIVITATS
e-mail: rok.solucions@gmail.com www.lacapsa.net
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia EQUIPAMENTS - Centres ocupacionals DE MOBILIARI - Escoles d’adults ESPECIALITZAT - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
EQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATS
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
3