El Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible del municipi de SENTMENAT

Pla d’Acció per a l’Energia
Sostenible del municipi de
SENTMENAT
Document I
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE
31 de maig de 2010

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del
municipi de SENTMENAT
El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix
la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.
El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius
comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions
relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.
Equip Redactor:
Empresa consultora
Ramon Corretger i Ruhí Llicenciat en Ciències Ambientals/Cap de Projecte
Ariadna Benet i Mònico Llicenciada en Ciències Químiques/Coordinació Tècnica
Daniel Valle
Cristina Arjona Ruiz
Enginyer Mecànic Administrador/ Visites energètiques
Llicenciada en Ciències Ambientals/ Tècnica
Ajuntament de Sentmenat: Responsable seguiment PAES
Núria Colomé i Rodriguez Alcaldessa
Josefina Olivé i Bonilla 1ª Tinenta d’alcalde i regidora de l’àrea de Territori
Josep Castellà Cabeza Cap d’àrea de Territori
Carmina Bruguera Casamada Secretaria d’alcaldia
Artur Almirall Gonzalo Enginyer municipal
Sara Anaya Sanchez Coordinadora de particpació
Vicenç Ferreres i Pastor Coordinador de Medi Ambient
Diputació de Barcelona: Direcció del treball
Carme Melcion i Fontbernat Oficina tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ...................................................................................... i

Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ......................................................................................ii

PAES Sentmenat
ÍNDEX
El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de SENTMENAT ....................................... i
ÍNDEX................................................................................................................................................... iii
ÍNDEX TAULES ................................................................................................................................. viii
ÍNDEX FIGURES ................................................................................................................................ xii
INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................... 1
1 El Marc conceptual del PAES................................................................................................... 1
1.1 Escenari actual................................................................................................................... 1
1.2 El PAES a l’Ajuntament de Sentmenat.............................................................................. 3
2 El Municipi de Sentmenat......................................................................................................... 5
2.1 Informació general i situació geogràfica ............................................................................ 5
2.2 Aspectes urbanístics.......................................................................................................... 5
2.2.1. Usos del sòl............................................................................................................... 5
2.2.2. Estructura del municipi.............................................................................................. 6
2.3 Creixement i desenvolupament ......................................................................................... 7
2.4 Mobilitat.............................................................................................................................. 8
2.5 Residus .............................................................................................................................. 9
2.6 Economia ........................................................................................................................... 9
2.6.1. Sector primari .......................................................................................................... 10
2.6.2. Sector INDÚSTRIA.................................................................................................. 10
2.6.3. Sector terciari .......................................................................................................... 11
3 L’Organigrama Municipal........................................................................................................ 12
3.1 Organigrama .................................................................................................................... 12
3.2 Descripció de les competències Municipals .................................................................... 12
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI......................................................................................... 15
1 Metodologia emprada per a l’Avaluació d’Emissions............................................................. 15
1.1 Abast ................................................................................................................................ 16
1.2 Obtenció de dades: fonts, assumpcions i estimacions.................................................... 16
1.2.1. fonts de SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC.......................................................... 17
1.2.2. SECTORS D’ACTIVITAT ........................................................................................ 18
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible .....................................................................................iii

PAES Sentmenat
1.2.3. tractament de RESIDUS municipals ....................................................................... 20
1.2.4. el cicle de l’aigua ..................................................................................................... 21
1.3 Dades de l’Ajuntament..................................................................................................... 22
1.3.1. EQUIPAMENTS ...................................................................................................... 22
1.3.2. ENLLUMENAT PÚBLIC .......................................................................................... 25
1.3.3. SEMÀFORS ............................................................................................................ 28
1.3.4. INFRASTRUCTURES (BOMBAMENT) .................................................................. 28
1.3.5. FLOTA MUNICIPAL ................................................................................................ 29
1.3.6. FLOTA DE SERVEIS EXTERNALITZATS.............................................................. 30
1.3.7. TRANSPORT PÚBLIC ............................................................................................ 31
1.4 Factors d’emissió ............................................................................................................. 31
2 Resum de les emissions de GEH........................................................................................... 33
2.1 Àmbit municipal................................................................................................................ 33
2.1.1. Emissions totals ...................................................................................................... 33
2.1.2. Emissions per càpita ............................................................................................... 35
2.2 Àmbit PAES ..................................................................................................................... 36
2.2.1. Emissions totals ...................................................................................................... 36
2.2.2. Emissions per càpita ............................................................................................... 38
2.3 Ajuntament....................................................................................................................... 39
2.4 Fonts energètiques. ......................................................................................................... 41
3 Avaluació de consums energètics i emissions de GEH en l’àmbit municipal ........................ 43
3.1 Consums energètics de tot el municipi ............................................................................ 43
3.1.1. consum final d’energia del municipi: per FONTS de subministrament ................... 44
3.1.2. comsum final d’energia del municipi: per SECTORS d’activitat ............................. 45
3.1.3. fonts energètiques del SECTOR PRIMARI............................................................. 48
3.1.4. fonts energètiques del SECTOR INDÚSTRIA ........................................................ 48
3.2 Emissions de GEH de tot el municipi............................................................................... 49
3.2.1. emissions totals....................................................................................................... 50
3.2.2. emissions totals de geh al municipi: PER FONT energètica .................................. 50
3.2.3. emissions totals de geh al municipi: PER SECTORS d’activitat............................. 52
3.2.4. INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL ...................................................................... 53
3.2.5. PRODUCCIÓ LOCAL d’energia AL municipi.......................................................... 54
4 Avaluació de consums energètics i emissions de GEH de l’àmbit PAES.............................. 56
4.1 Consums energètics de l’àmbit PAES ............................................................................. 56
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible .....................................................................................iv

PAES Sentmenat
4.1.1. consum final d’energia dE L’ÀMBIT PAES: per FONTS de subministrament ........ 56
4.1.2. comsum final d’energia de l’àmbit paes: per SECTORS d’activitat ........................ 58
4.1.3. SECTOR DOMÈSTIC ............................................................................................. 59
4.1.4. SECTOR SERVEIS................................................................................................. 60
4.1.5. SECTOR TRANSPORT .......................................................................................... 60
4.1.6. CICLE DE L’AIGUA................................................................................................. 61
4.1.7. TRACTAMENT DE RESIDUS................................................................................. 63
4.2 Consums energètics de l’Ajuntament .............................................................................. 65
4.2.1. enllumenat públic .................................................................................................... 66
4.2.2. SEMÀFORS ............................................................................................................ 74
4.2.3. EQUIPAMENTS MUNICIPALS ............................................................................... 75
4.2.4. INFRASTRUCTURES: BOMBAMENT.................................................................... 78
4.2.5. transport municipal .................................................................................................. 78
4.3 Emissions de GEH de l’àmbit PAES................................................................................ 81
4.3.1. EMISSIONS totals................................................................................................... 81
4.3.2. emissions totals de geh EN L’ÀMBIT PAES: PER FONT energètica..................... 81
4.3.3. emissions totals de geh A L’ÀMBIT PAES: PER SECTORS d’activitat.................. 82
4.3.4. emissions de geh del SECTOR DOMÈSTIC .......................................................... 83
4.3.5. emissions de geh del SECTOR SERVEIS.............................................................. 84
4.3.6. emissions de geh del SECTOR TRANSPORT ....................................................... 85
4.3.7. tractament de RESIDUS ......................................................................................... 86
4.3.8. el CICLE DE L’aigua ............................................................................................... 87
4.4 Emissions de GEH de l’Ajuntament................................................................................. 88
4.4.1. EMISSIONS TOTALS ............................................................................................. 88
4.4.2. EMISSIONS ASSOCIADES A ENLLUMENAT, SEMÀFORS i equipaments. ........ 89
4.4.3. INFRASTRUCTURES: BOMBAMENT.................................................................... 90
4.4.4. FLOTA DE VEHICLES............................................................................................ 90
4.4.5. EMISSIONS FINALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT: PER FONTS....................... 91
4.4.6. Emissions lligades a la Mobilitat: trànsit urbà i transport públic.............................. 91
DIAGNOSI........................................................................................................................................... 92
1 Taules Resum ........................................................................................................................ 93
1.1 Taula resum àmbit municipal ........................................................................................... 93
1.2 Taula resum àmbit PAES................................................................................................. 93
1.3 Taula resum àmbit Ajuntament........................................................................................ 95
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ..................................................................................... v

PAES Sentmenat
2 Punts forts i punts febles. ....................................................................................................... 98
2.1 Estructura i territori........................................................................................................... 98
2.2 Mobilitat i transport...........................................................................................................99
2.3 Cicle de l’aigua............................................................................................................... 100
2.4 Tractament de residus ................................................................................................... 101
2.5 Consum energètic dels sectors domèstic i serveis........................................................ 102
2.5.1. SECTOR DOMÈSTIC ........................................................................................... 102
2.5.2. SECTOR SERVEIS............................................................................................... 104
2.6 Àmbit d’Ajuntament........................................................................................................ 106
2.6.1. EQUIPAMENTS .................................................................................................... 106
2.6.2 enllumenat públic i semàfors................................................................................. 108
2.6.3 FLOTA vehicles municipals i de serveis externalitzats ......................................... 110
2.6.4 INFRASTRUCTURES MUNICIPALS (bOMBAMENT) ......................................... 111
3 Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020. ......................................................... 112
4 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables al municipi ................................. 113
PLA D’ACCIÓ ................................................................................................................................... 115
1 Àmbits de compromís i d’actuació del PAES. ...................................................................... 115
2 Àrees de l’Ajuntament involucrades en l’execució del Pla d’Acció. ..................................... 117
2.1 Àrees amb competència ................................................................................................ 117
2.2 Estructura de treball entre àrees.................................................................................... 118
3 Estructura del Pla d’Acció..................................................................................................... 119
4 Recull d’Accions ................................................................................................................... 120
4.1 Característiques generals de les accions ...................................................................... 120
4.2 Contingut de les fitxes del Pla d’Acció........................................................................... 120
4.3 Fitxes d’accions del pla d’acció...................................................................................... 124
4.4 Calendari d’execució de les accions.............................................................................. 212
4.5 Fonts de finançament .................................................................................................... 215
5 Resum operatiu del Pla d’Acció ........................................................................................... 221
PLA DE SEGUIMENT....................................................................................................................... 228
1 Contingut mínim dels informes de seguiment ...................................................................... 229
1.1 Primera part: Avaluació del grau de compliment adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al
pacte d’alcaldes/esses............................................................................................................. 229
1.1.1. Introducció............................................................................................................. 229
1.1.2. inDICADORS OBLIGATORIS ............................................................................... 230
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible .....................................................................................vi

PAES Sentmenat
1.1.3. inDICADORS OPCIONALS................................................................................... 231
1.2 Segona part: Avaluació de l’estat d’execució del PAES................................................ 232
1.3 Tercera Part: Identificació de problemes i oportunitats sorgits...................................... 232
1.4 Quarta part: Conclusions i propostes de millora............................................................ 233
1.5 Altres .............................................................................................................................. 233
2 Protocol per a la redacció dels informes .............................................................................. 234
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ....................................................................................vii

PAES Sentmenat
ÍNDEX TAULES
Taula 1. Dades d’informació genèrica del municipi............................................................................ 5
Taula 2: Distribució de la població de Sentmenat.............................................................................. 8
Taula 3: Distribució dels consums de Gasoil a la província de Barcelona (en %)........................... 19
Taula 4. Llista d’equipaments de Sentmenat i les seves fonts de subministrament energètic........ 24
Taula 5. Quadres d’enllumenat. (*) inclou enllumenat campanar romànic i semàfor. (**)
l’Ajuntament no té codi per aquest quadre i se li ha assignat les lletres AI. .................................... 26
Taula 6: Característiques dels quadres d’enllumenat. PTI= Potència Total Instal·lada. RA= rellotge
astronòmic........................................................................................................................................ 27
Taula 7. Dades de pòlisses d’enllumenat públic de 2005 a 2008 ................................................... 27
Taula 8. Llista i característiques dels semàfors. .............................................................................. 28
Taula 9. Llista de vehicles de la flota municipal...............................................................................29
Taula 10: Preus mitjos de la benzina i el gasoil (en cèntim €/litre).................................................. 30
Taula 11: Característiques del servei de recollida selectiva (Font: Ajuntament de Setnmenat) ..... 30
Taula 12. Factors d’emissió dels combustibles................................................................................ 31
Taula 13. Factors d’emissió de GEH del mix energètic espanyol. Cal tenir en compte que 1g=106
tones. * valor provisional. Font:UNESA ........................................................................................... 32
Taula 14. Emissions de CO2eq associades al tractament dels residus municipals (RM)............... 32
Taula 15. Estalvi de CO2eq per tona de residu reciclada................................................................ 32
Taula 16. Consums energètics de les ETAP (en kWh/m 3 ). ............................................................. 32
Taula 17: Resum de les emissions de GEH municipals (en tCO2eq). ............................................. 34
Taula 18: Evolució de les emissions de GEH totals en l’àmbit municipal........................................ 34
Taula 19. Comparació de les emissions de CO2eq per càpita (en tCO2eq/ càpita)......................... 35
Taula 20. Emissions de CO2eq per càpita (en tCO2eq). .................................................................. 36
Taula 21: Resum de les emissions de l’àmbit PAES. ...................................................................... 37
Taula 22: Resum de les emissions per càpita de l’àmbit PAES. ..................................................... 38
Taula 23: Evolució de les emissions per càpita de l’àmbit PAES .................................................... 39
Taula 24. Emissions de GEH de l’Ajuntament (en tCO2eq).(*) bombament .................................... 39
Taula 25: Emissions de GEH de l’Ajuntament durant el període 2005-2008. (NA: no hi ha dades).
.......................................................................................................................................................... 40
Taula 26: Població de Sentmenat (Font: modificat d’IDESCAT) ..................................................... 43
Taula 27. Consums energètics del municipi per fonts (en KWh). (*) s’ha descomptat la producció
local d'energia. ................................................................................................................................. 44
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ................................................................................... viii

PAES Sentmenat
Taula 28. Consums energètics per càpita (en KWh/càpita)............................................................. 45
Taula 29. Consums energètics del municipi per sectors d’activitat (en KWh). (*) s’ha descomptat la
producció local d'energia en el sector primari..................................................................................46
Taula 30. Consums energètics per càpita dels sectors d’activitat (en KWh /hab)........................... 47
Taula 31. Comparació entre Indicador XCPS i consums energètics per càpita (en KWh /hab)...... 47
Taula 32. Consums energètics del sector primari per fonts (en KWh). ........................................... 48
Taula 33. Consums energètics del sector indústria per fonts (en KWh).......................................... 49
Taula 34. Emissions totals de GEH del municipi segons les fonts (en tCO2eq).............................. 50
Taula 35. Emissions totals de GEH del municipi per càpita, segons fonts (tCO2eq per càpita)...... 51
Taula 36. Emissions de GEH del municipi de Sentmenat derivats de les seves activitats (en
tCO2eq). (*)no inclou bombament.(**)tractament de residus. .......................................................... 52
Taula 37. Emissions de GEH del municipi per càpita: segons sectors (en tCO2eq per càpita)....... 53
Taula 38. Càlcul de l’indicador d’eficiència energètica (KWh/milers €). .......................................... 54
Taula 39: Producció local d’energia.(*) estimacions. ....................................................................... 54
Taula 40: Grau d’autoabastament energètic en recursos locals (I-16.2)......................................... 55
Taula 41. Consums energètics de l’àmbit PAES per fonts (en KWh).(*) inclou gasoil A i C. .......... 57
Taula 42. Consums energètics per càpita (en KWh/càpita).(*) inclou gasoil A i C. ......................... 57
Taula 43. Consums energètics dels sectors de l’àmbit PAES (en KWh)......................................... 58
Taula 44. Consums energètics per càpita dels sectors d’activitat (en KWh /hab)........................... 59
Taula 45. Consums energètics del sector domèstic per fonts (en KWh)......................................... 59
Taula 46. Consums energètics del sector serveis per fonts (en KWh)............................................ 60
Taula 47. Consums energètics del sector transport per fonts (en KWh). ........................................ 61
Taula 48. Parc mòbil. ....................................................................................................................... 61
Taula 49: Captacions d’aigua de Sentmenat (en m3). Font: Ajuntament de Setnmenat................. 62
Taula 50. Cabals tractats a l'EDAR (en m3). Font: ACA.................................................................. 62
Taula 51. Consums energètics del cicle de l’aigua (en KWh).......................................................... 62
Taula 52. Residus generats a Sentmenat (en t). (*) inclou compostatge. ....................................... 63
Taula 53: Residus orgànics recollits a Sentmenat (en t). ................................................................ 64
Taula 54. Residus destinats a reciclatge (en t)................................................................................ 64
Taula 55. Consums energètics totals de l’Ajuntament (en KWh)..................................................... 65
Taula 56. Consum elèctric de l’enllumenat públic (en KWh). .......................................................... 66
Taula 57. Indicador Consum / PTI.................................................................................................... 68
Taula 58. Indicador Cost/ Consum................................................................................................... 70
Taula 59. Indicador PC/PTI.............................................................................................................. 72
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible .....................................................................................ix

PAES Sentmenat
Taula 60. Indicador Cost/PIL.(*) s’observa un augment del valor de l’indicador l’any 2008............ 73
Taula 61. Consums elèctrics dels semàfors (KWh). ........................................................................ 74
Taula 62. Resum de les característiques dels semàfors. ................................................................ 75
Taula 63: Consums energètics dels equipaments municipals (enKWh).......................................... 77
Taula 64: Bombament d’aigua (en KWh). ........................................................................................ 78
Taula 65. Consums energètics associats al transport municipal (en KWh)..................................... 78
Taula 66: Consum de combustible per part de la flota interna (en Litres). ...................................... 80
Taula 67: Consum de gasoil associat al transport de residus (en l/any). SD= sense dades........... 80
Taula 68. Emissions totals de GEH de l’àmbit PAES segons les fonts (en tCO2eq i tCO2eq/hab.). 82
Taula 69. Emissions de GEH de l’àmbit PAES derivats de les seves activitats (en tCO2eq).......... 82
Taula 70. Emissions de GEH del sector domèstic per fonts (en tCO2eq)........................................ 83
Taula 71. Emissions de GEH del sector serveis per fonts (en tCO2eq)........................................... 84
Taula 72. Emissions de GEH del sector transport per fonts en (en tCO2eq)................................... 85
Taula 73. Emissions de GEH derivades dels residus (en tCO2eq).................................................. 86
Taula 74. Emissions totals de GEH associades al cicle de l’aigua (en tCO2eq).............................. 87
Taula 75. Emissions de GEH de l’enllumenat públic i els semàfors (en tCO2eq). .......................... 89
Taula 76: Emissions de GEH derivades del bombament d’aigua (en tCO2eq)................................. 90
Taula 77. Emissions GEH de la flota de vehicles (en tCO2eq). ...................................................... 90
Taula 78. Emissions totals de GEH de l’Ajuntament: per fonts (en tCO2eq). .................................. 91
Taula 79. Factors d’emissió de les diferents fonts energètiques ..................................................... 92
Taula 80: Emissions totals i per habitant per l’àmbit municipal. ...................................................... 93
Taula 81: Emissions totals i per càpita de l’àmbit PAES.................................................................. 93
Taula 82: Emissions totals i per habitant de l’àmbit de l’ajuntament per el període 2005-08.......... 95
Taula 83: Producció d’energia local inferior a 20MW en kWh/hab i any i Intensitat energètica local
en kWh/€. (*)especifica el consum total d’energia en relació al producte interior brut (PIB) del
municipi. ........................................................................................................................................... 96
Taula 84: Resum de l’assoliment dels objectius del PROGREMIC a Sentmenat. Font: Informe de
gestió del Dep. de Medi Ambient de Sentmenat, 2008.................................................................. 102
Taula 85. Calendari de fi de distribució de les bombetes incandescents. ..................................... 104
Taula 86. Variació de les emissions de GEH dels equipaments (en t CO2eq). ............................ 106
Taula 87: Indicadors bàsics. (*) Font ICAEN 2004. ....................................................................... 108
Taula 88. Resum dels indicadors d’eficiència de l’enllumenat....................................................... 109
Taula 89. Potencialitat d’instal·lació d’energia renovable als equipaments................................... 113
Taula 90. Estimació del cost i la reducció d’emissions GEH amb les instal·lacions d’energia
renovable........................................................................................................................................ 113
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ..................................................................................... x

PAES Sentmenat
Taula 91: Codificació de les accions del PAES ............................................................................. 121
Taula 92: Prioritats del PAES......................................................................................................... 214
Taula 93. Possibles fonts de finançament per a l’execució de les accions del PAES................... 220
Taula 94. Tipologia, nombre d’accions del PAES i reducció d’emissions . ................................... 221
Taula 95: Resum d’accions principals sobre els equipaments municipals. ................................... 222
Taula 96: Resum d’accions per a la instal·lació d’energies renovables......................................... 223
Taula 97.Resum operatiu de les accions del PAES....................................................................... 227
Taula 98: Exemple d’indicador d’emissions de GEH globals de Sentmenat ................................. 230
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible .....................................................................................xi

PAES Sentmenat
ÍNDEX FIGURES
Figura 1: Situació del terme municipal a la comarca del Vallès Occidental ...................................... 5
Figura 2: Creixement de la població de Sentmenat entre 2000 i 2008. (Font: Elaboració pròpia amb
dades d’IDESCAT) ............................................................................................................................. 8
Figura 3: Distribució dels treballadors ocupats a Sentmenat per sectors.(Font: Elaboració pròpia
amb dades d’IDESCAT) ................................................................................................................... 10
Figura 4: Evolució de les activitats econòmiques. (Font: Elaboració pròpia a partir de dades
d’IDESCAT)...................................................................................................................................... 10
Figura 5: Evolució del sector terciari. (Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT) ...... 11
Figura 6: Organització de l’ajuntament de Sentmenat (Font: Ajuntament)...................................... 12
Figura 7: Estructura organitzativa del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sentmenat
(Font: Informe de gestió del Departament de Medi Ambient, 2008. pp5)........................................ 13
Figura 8: Àmbits d’actuació Municipal i PAES. Font: Metodologia DIBA......................................... 16
Figura 9: Distribució percentual de les emissions de GEH municipals l’any 2005. ......................... 34
Figura 10. Evolució de les emissions de GEH del municipi, desglossat per sectors d’activitat. ..... 35
Figura 11. Emissions totals i per càpita. .......................................................................................... 36
Figura 12: Distribució percentual de les emissions de GEH de l’àmbit PAES l’any 2005. .............. 37
Figura 13: Evolució de les emissions de l’àmbit PAES.................................................................... 38
Figura 14. Distribució percentual de les emissions de GEH de l’ajuntament per àmbits. ............... 40
Figura 15. Evolució de les emissions de GEH totals associats als consums energètics de
l’Ajuntament...................................................................................................................................... 40
Figura 16: Distribució percentual de les emissions de GEH derivades de les fonts energètiques.. 41
Figura 17: Evolució de l’emissió de GEH de les fonts de subministrament energètic..................... 41
Figura 18: Fonts de subministrament de l’Ajuntament..................................................................... 42
Figura 19. Evolució de l’ús de les fonts energètiques...................................................................... 44
Figura 20. Distribució percentual de l’ús de fonts energètiques durant els anys 2000 a 2007. ...... 45
Figura 21. Distribució percentual dels sectors d’activitat durant els anys 2000 a 2007. ................. 46
Figura 22. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector primari. .............................. 48
Figura 23: Distribució percentual de les fonts energètiques del sector indústria (en KWh). ........... 49
Figura 24. Distribució percentual de les emissions de GEH l’any 2005 (en tCO2eq) per fonts
energètiques..................................................................................................................................... 51
Figura 25. Evolució de les emissions de GEH del municipi: per fonts............................................. 51
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ....................................................................................xii

PAES Sentmenat
Figura 26: Distribució percentual de les emissions de GEH del municipi l’any 2005. (*)
EDAR+ETAP .................................................................................................................................... 52
Figura 27: Evolució de les emissions de GEH dels sectors d’activitat............................................. 53
Figura 28: Evolució de les fonts de subministrament energètic de l’àmbit PAES. .......................... 57
Figura 29. Distribució percentual dels sectors d’activitat durant els anys 2000 a 2007. ................. 58
Figura 30. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic (en KWh)............ 59
Figura 31. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis............................... 60
Figura 32: Distribució percentual de les font energètiques del sector transport (en KWh).............. 61
Figura 33: Consums energètics associats al cicle de l’aigua........................................................... 62
Figura 34: Evolució dels residus generats a Sentmenat.................................................................. 64
Figura 35. Evolució de les fraccions reciclades. .............................................................................. 65
Figura 36. Distribució percentual dels sectors de consum energètic de l’ajuntament l’any 2005. .. 66
Figura 37: Evolució del consum de l’enllumenat públic total i per càpita......................................... 67
Figura 38: Indicador Consum/PTI 2005-2008.................................................................................. 69
Figura 39: Indicador Cost/Consum 2005-2008. ............................................................................... 71
Figura 40: Indicador PC/PTI............................................................................................................. 72
Figura 41: Indicador Cost/PIL........................................................................................................... 74
Figura 42: Consums energètics dels equipaments municipals........................................................ 75
Figura 43: Consum energètic dels equipaments municipals per fonts de subministrament............ 76
Figura 44: Diagrama de flux i bombament de l’aigua de Sentmenat. (Font: adaptat de A21, p83). 79
Figura 45. Evolució de les emissions de GEH de l’àmbit PAES: per fonts...................................... 82
Figura 46: Distribució percentual de les emissions de GEH de l’àmbit PAES el 2005 i 2007......... 83
Figura 47. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament del
sector domèstic. ............................................................................................................................... 84
Figura 48. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament del
sector serveis. .................................................................................................................................. 85
Figura 49. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament del
sector transport................................................................................................................................. 86
Figura 50: Emissions de GEH derivades del cicle de l’aigua........................................................... 87
Figura 51. Distribució percentual de les emissions de GEH de l’Ajuntament l’any 2005. ............... 88
Figura 52. Distribució percentual de les emissions de GEH de les instal·lacions de l’ajuntament.. 89
Figura 53. Emissions GEH dels diferents grups d’equipaments...................................................... 90
Figura 54: Emissions totals de GEH de l’Ajuntament per fonts. ...................................................... 91
Figura 55. Emissions de GEH lligades a la mobilitat. ...................................................................... 91
Figura 56.Emissions totals dels sectors de l’àmbit PAES................................................................ 94
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ................................................................................... xiii

PAES Sentmenat
Figura 57. Emissions per càpita dels sectors de l’àmbit PAES ....................................................... 94
Figura 58: Emissions totals en l’àmbit de l’Ajuntament 2005-2007 .............................. 95
Figura 59: Emissions per càpita en l’àmbit de l’Ajuntament 2005-2007 .......................................... 95
Figura 60. Evolució de la població a Sentmenat 2000-2008. .......................................................... 98
Figura 61. Evolució de les emissions associades al sector transport, totals i per fonts .................. 99
Figura 62. Evolució dels cabals d’aigua tractats i la població........................................................ 100
Figura 63. Emissions associades al tractament de l’aigua, totals i per càpita............................... 100
Figura 64: Residus generats per persona i dia a Catalunya, en Vallès Occidental i Sentmenat. . 101
Figura 65. Emissions associades al tractament de residus, totals i per càpita.............................. 101
Figura 66. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic en KWh............ 103
Figura 67. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic en tCO2eq. ...... 103
Figura 68: Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis (en KWh)............. 105
Figura 69. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis en tCO2eq. .......... 105
Figura 70: Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament ..................................................... 106
Figura 71:Emissions de GEH dels equipaments municipals. ........................................................ 107
Figura 72: Emissions de GEH dels equipaments segons la font de subministrament energètic. . 107
Figura 73: Distribució percentual del tipus de làmpades de l’enllumenat públic. .......................... 108
Figura 74: Escenaris de futur ......................................................................................................... 112
Figura 75: Objectiu de reducció (tCO2eq) de Sentmenat.............................................................. 115
Figura 76: Emissions de GEH de tots els sectors de l’àmbit PAES............................................... 116
Figura 77: Línies de suport de la DIBA als ens locals en el marc del finançament del BEI. ......... 215
Figura 78: Evolució de les emissions totals i per càpita al municipi de Sentmenat i la tendència
desitjada. ........................................................................................................................................ 231
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ...................................................................................xiv

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
INTRODUCCIÓ
1 El Marc conceptual del PAES
1.1 Escenari actual
La lluita contra el canvi climàtic és un dels grans reptes del segle XXI, i esdevé així una prioritat
en l’agenda política internacional. En aquesta lluita els ajuntaments hi tenen un paper important
a jugar, ja que moltes de les seves polítiques tenen capacitat d’incidir en els processos que
alteren la composició de l’atmosfera.
La influència de l’activitat humana sobre el clima es posa de manifest a l’escena política a la 1a
Conferència Mundial del Medi Ambient Humà a Estocolm, el 1972. Des d’aleshores, la
comunitat internacional, encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica Mundial,
enceta un llarg procés d’anàlisi i recerca.
La Cimera de Rio de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el
Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d’abordar aquest problema global
que no admet solucions paliatives sinó únicament preventives. El 21 de març de 1994 entra en
vigor el Conveni Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, que es concretà amb el
Protocol de Kyoto 1 (1997), com a instrument per a establir compromisos per a la reducció
d’emissions en els països industrialitzats.
A escala internacional la necessitat d’afrontar l’escalfament global com un repte es fa palesa
principalment gràcies a dos esdeveniments: la redacció de l’infome Stern 2 i la presentació del
IV informe del IPCC 3 .
L’Informe Stern, publicat l’octubre del 2006 per encàrrec del govern britànic, diu que la inversió
necessària per frenar l’escalfament global suposa el 1% del PIB de tot el planeta i que pel
contrari, de no frenar-se, l’escalfament global pot produir una recessió econòmica d’entre el 5%
i 20% del PIB mundial.
L’any següent l’Organització de les Nacions Unides publica el IV informe sobre canvi climàtic,
redactat per un equip de climatòlegs experts de l’IPCC, aquest informe conclou, en la mateixa
1 1998. Protocolo de Kyoto de la Convencion Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático.
http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/kyoto_protocol/text_of_the_kyoto_protocol/items/3330.php
2 2007, Nicholas Stern. The Economics of Climate Change. Cambridge University Press, UK.
http://calentamientoglobal.files.wordpress.com/2007/02/stern_conclusiones_esp.pdf
http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/+/http://www.hmtreasury.gov.uk/independent_reviews/stern_review_economics_climate_change/stern_review_report.cfm
(en anglès)
3 Cimate Change 2007: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Fourth Assessment Report of the
Intergovernmental Panel on Climate Change.Core Writing Team, Pachauri, R.K. and Reisinger, A. (Eds.) IPCC, Geneva,
Switzerland.
http://www.ipcc.ch/publications_and_data/publications_ipcc_fourth_assessment_report_synthesis_report.htm
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 1

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
línea que l’informe Stern, la necessitat de mitigar l’escalfament global. A més el confirma com
una realitat i destaca l’acció de l’home com un agreujant i responsable en gran mesura.
A Europa, la Unió Europea, després de signar el Protocol de Kyoto, inicia un procés de
lideratge polític i legislatiu en aquest àmbit.
L’any 2007 es signa la carta de Leipzig 4 , un informe elaborat per molts estats membre, en què
es proposen un seguit d’estratègies que tenen com a finalitat un desenvolupament territorial
sostenible, i on es fa un especial èmfasi en el model de ciutat sostenible, ja que en el mateix
document es reconeix que:
- Les ciutats son directament i indirectament les responsables de la major part d’emissions
de GEH.
- Només es pot afrontar l’escalfament global si gran part d’estratègies i polítiques són a
nivell municipal.
El gener del 2008 la Comissió Europea emet una Comunicació 5 per la qual la Unió Europea es
compromet en un horitzó 2020 a:
- Reduir un 20% els Gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera;
- Incrementar un 20% l’eficiència energètica; i
- Assolir una contribució d’un 20% de les energies renovables.
La UE redacta també el “Pla d’acció sobre l’eficiència energètica: realitzar el potencial” que
destaca la necessitat de la creació d’un pacte d’alcaldes/alcaldesses per poder assolir els
objectius de la COM(2008). Per aquesta raó i moltes altres relacionades amb els documents ja
citats, molts dels municipis de la UE s’adhereixen al Pacte d’alcaldes/alcaldesses on es
comprometen a fer seus els objectius marcats per la Comissió Europea. Sentmenat s’adhereix
al Pacte el 26 de febrer del 2009.
A l’Estat Espanyol s’han elaborat al llarg dels anys estratègies vàries per afrontar el repte del
canvi climàtic. Per tal d’acomplir els objectius marcats a Kyoto, i donat l’increment de les
emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 52% des del 1990 fins al 2005, l’Estat Espanyol
considera urgent actuar al respecte, per això elabora la “Estrategia Española de Cambio
Climatico y Energía Limpia. Horizonte 2007-2012-2020”. En aquest document l’Estat Espanyol
assenta les bases polítiques i estratègies en energia i canvi climàtic.
Les polítiques a seguir per afrontar el canvi climàtic es veuen més definides amb la redacció del
“Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España” (E4).
Aquest document exposa una sèrie de retocs fets a l’anterior Pla (2004-2008) en funció de
l’evolució d’aquest els tres primers anys. A més es perfilen noves estratègies politiques i
s’incideix encara més en la necessitat d’un consum eficient de l’energia elèctrica a l’Estat
Espanyol.
A Catalunya, el govern redacta i crea estratègies pròpies. Catalunya ha dividit les estratègies i
ha redactat dos plans bàsics, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 i el Pla de
l’Energia de Catalunya 2008-2012.
4 2007, EU. Carta Leipzig sobre Ciudades Europeas Sostenibles. http://www.mviv.es/es/pdf/otros/carta%20de%20Leipzig.pdf
5 COM (2008) 30 final: Dos vegades 20 pel 2020. El canvi climàtic una oportunitat per a Europa.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 2

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
El primer pla respon a la necessitat de Catalunya de reduir les emissions de GEH i així assolir
la seva responsabilitat en el compliment del protocol de Kyoto. El Pla proposa reduir les
emissions l’any 2012 en 5,33 milions de tones de GEH per arribar al nivell del 37% d’emissions
per sobre les de l’any 1990 i poder complir el protocol de Kyoto pactat per l’Estat Espanyol amb
la UE (15% Kyoto original + 2% imbornals propis + 20% a compensació econòmica per
mecanismes previstos a Kyoto).
El segon es centra d’igual forma que l’espanyol en l’eficiència energètica, i en la reducció del
consum energètic.
Finalment la Diputació de Barcelona elaborà el “Catàleg de propostes per la Mitigació i
adaptació local al canvi climàtic” format per un seguit de propostes amb l’objectiu de complir els
objectius de tots els plans tan europeus, espanyols com catalans sobre la reducció de l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle. Aquestes propostes estan organitzades en vuit àmbits diferents
que van des d’un àmbit més general fins àmbits més específics com la mobilitat o l’energia.
1.2 El PAES a l’Ajuntament de Sentmenat
L’Ajuntament de Sentmenat ha demostrat en el passat interès per preservar el medi ambient.
L’any 2007 s’aprovà la redacció de l’Agenda 21 Local (A21), un document derivat de la Carta
d’Alborg, amb l’objectiu d’avaluar l’estat ambiental de la població i suggerir-ne accions per fer-la
més sostenible.
Al 2004 s’inicià a Sentmenat la recollida de la fracció orgànica dins del sistema de recollida
selectiva de la brossa per tal de millorar els resultats de reciclatge. Al 2005, l’Ajuntament va
impulsar una campanya comunicativa i sensibilitzadora de la recollida de la fracció orgànica
dels residus municipals, per tal de conscienciar a la ciutadana.
L’Ajuntament també celebra al juny tres dies pel Medi Ambient, durant els quals es tracten
temes ambientals. L’any 2009 es tractà el tema de l’energia.
El 26 de febrer del 2009 l’Ajuntament de Sentmenat s’adhereix al Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.
Concretament els municipis que s’adhereixen al pacte es comprometen a: “fer seus els
objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de
CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant la creació de plans d’acció
a favor de les fonts d’energies renovables”.
Per assolir aquest objectiu estratègic de reducció d’emissions els municipis adherits també es
comprometen a dur a terme les següents accions operatives:
- Elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) en un termini màxim d’un any des
de la data d’adhesió al Pacte; i
- Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius,
Així com a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de
Pla d’Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) a la Conferència d’Alcaldes per
l’Energia sostenible a Europa.
Amb l'objectiu de donar suport als Ajuntaments, la Diputació de Barcelona ha endegat un
programa a través del qual la Diputació presta suport tècnic i econòmic per a l’elaboració del
PAES. El suport de Diputació es concreta en el finançament i en l’aport del disseny general, i la
metodologia a seguir per redactar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible. També donarà suport als
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 3

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
tècnics municipals per fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció i l’organització de campanyes
de sensibilització en el context del Dia de l’Energia. L’Ajuntament de Sentmenat s’adhereix a
aquest conveni, i el mes de novembre de 2009 es comença el projecte.
El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible ha de tenir, a grans trets, les següents fases:
1.- Recollida d’informació. Aquesta es fa en base a una enquesta que es proporciona a
l’Ajuntament, i les dades que proporcionen les diferents fonts públiques entre les que incloem la
Diputació de Barcelona. Cal destacar que aquesta fase inclou la centralització en suport
informàtic de tota la informació energètica de l’ajuntament (equipaments, enllumenat públic,
flota de vehicles municipals, etc.) així com de l’avaluació energètica dels 10 equipaments que
tinguin un consum més elevat.
2.- Redacció dels documents del PAES. Inclou l’elaboració dels documents de treball, càlculs
necessaris, inclusió de les modificacions pertinents, elaboració dels documents de participació i
difusió del PAES (durant el transcurs del treball) i la presentació dels documents definitius.
3.- Procés de participació. Es dissenya i elabora el procés de participació per l’elaboració del
PAES adaptat a les característiques de cada municipi. Com a mínim hi ha d’haver participació
entre el personal de l’Ajuntament i per la ciutadania en general.
4.- Coordinació del treball. Atès que en aquest treball hi participen l’Ajuntament, l’Àrea de
Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i l’empresa adjudicatària, cada entitat designarà
una persona responsable i de contacte pel seguiment del treball.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 4

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
2 El Municipi de Sentmenat
2.1 Informació general i situació geogràfica
El terme municipal de Sentmenat té una extensió de 28,4 km 2 i està situat a 213m d’altitud al
nord-est de la comarca del Vallès Occidental, limita amb la comarca del Vallès Oriental (Figura
1). Aquesta posició fa que estigui situant al centre del triangle de tres ciutats importants com
són: Sabadell, Terrassa i Granollers.
Figura 1: Situació del terme municipal a la comarca del Vallès Occidental
El terme municipal delimita pel nord amb el terme de Sant Llorenç Savall, per l’est amb Caldes
de Montbui i Palau-Solità i Plegamans; pel sud amb Polinyà, i per l’oest amb Sabadell i
Castellar del Vallès. El municipi, amb 7.633 habitants, es situa en dues parts força
diferenciades, entre la depressió vallesana i els primers contraforts de la serralada prelitoral,
Puig de la Creu (664 m, alt)
Població 2008 (hab.) 7.633
Extensió (km 2 ) 28,4
Altitud (m) 207
Coordenades (UTM) 428,098 – 4606,753
Densitat poblacional (hab/km 2 ) 265,03
P.J. Administratiu Sabadell
Comarca Vallès Occidental
Taula 1. Dades d’informació genèrica del municipi
2.2 Aspectes urbanístics
2.2.1. USOS DEL SÒL
1. Sabadell 2. Terrassa 3. Granollers
Per comprendre l’urbanisme de Sentmenat, cal situar-lo en la depressió prelitoral, força
comunicat amb l’àrea metropolitana i tradicionalment agrícola. Aquesta bona connexió amb
l’àrea metropolitana de Barcelona ha afavorit el creixement urbà de Sentmenat en els darrers
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 5

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
anys, característica que ha comportat un creixement urbanístic tant del nucli urbà com de les
urbanitzacions, formades principalment per cases unifamiliars. Tot i així, Sentmenat té un
percentatge elevat d’espais agraris i forestals, els quals conformen el 94% del territori. A la
vegada conté un percentatge considerable de sòl industrial en relació a la seva mida.
El planejament urbanístic vigent a Sentmenat és el document de “Revisió del P.G.O del Terme
Municipal de Sentmenat” aprovat al 1998, a més, està regulat per diversos plans
supramunicipals com són el Pla General Metropolità i el Pla Territorial Metropolità.
Els usos del sòl resten repartits entre 293 ha de sòl urbà, 128 ha de sòl urbanitzable i de
2.408,5 ha de sòl no urbanitzable.
2.2.2. ESTRUCTURA DEL MUNICIPI
Actualment, al sòl urbà de Sentmenat s’hi troben clarament diferenciats quatre nuclis de
població:
- Nucli urbà: Es localitza sobre el vessant occidental del desnivell provocat per la riera de
Sentmenat, i ha adoptat la forma allargada d’aquest procés geogràfic. La seva extensió
és de 141,5 ha.
- Can Vinyals: Urbanització de mida reduïda amb una extensió de 41,5 ha que situada al
nord-oest del nucli urbà en direcció a Castellar del Vallès
- Can Canyameres i Pedrasanta : Són dues urbanitzacions que es situen a la carretera
de Sabadell, a tocar el límit amb el termes municipals de Sabadell i Polinyà. La seva
extensió de 105,9 ha és prou considerable si es compara amb la superfície del propi
nucli urbà.
- Can Fargues: És la urbanització més petita del terme municipal amb una extensió de 4,2
ha.
La presència d’aquestes urbanitzacions dins del municipi ocasiona que el teixit urbà sigui de
baixa densitat. El tipus de residència que hi predomina és la casa unifamiliar, tot i que a les
zones d’eixample i de creixement es combinen amb edificis plurifamiliars. A les urbanitzacions
hi ha un percentatge elevat de segones residències.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 6

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
Figura 2. Mapa de Sentmenat. (Font:Diputació de Barcelona)
En l’àmbit industrial, el municipi disposa de 4 zones industrials diferenciades.
El Polígon de Can Clapers, queda situat a l’est del municipi, i delimita directament amb el nucli
urbà. Aquí es concentren aproximadament el 82% dels establiments industrials del municipi. Els
altres polígons industrials s’han instal·lat en zones més allunyades del nucli urbà, com el del
Mas d’en Cisa que disposa del 13% dels establiments industrials i es situa al nord del municipi;
Can Roure, situat a la carretera de Polinyà i que concentra el 2% dels establiments del
municipi; i el de la Carretera de Caldés, que està gairebé al límit del terme municipal de Caldes
de Montbui.
A més de les zones industrials esmentades, al límit amb Castellar del Vallès, hi ha una estació
transformadora d’electricitat, cosa que fa que la servitud de pas de les línies elèctriques sigui
molt acusada a la part nord i occidental del terme municipal.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, l’espai forestal és l’ús del sòl majoritari en el terme municipal
amb un 53% de boscos i un 4% de matollars. La zona forestal del municipi es concentra en dos
sectors: la part septentrional, la qual es situa per damunt de la urbanització de Can Vinyals; i la
franja centre-oest i sud-est del municipi. Pel que fa als espais agraris, són majoritàriament
terres de secà, en un 94%, mentre que el regadiu és molt minoritari i la producció es limita als
marges dels torrents del municipi.
2.3 Creixement i desenvolupament
La població de Sentmenat ha augmentat de forma constant al llarg dels darrers anys, tot i que
menys que la mitjana de poblacions del Vallès Occidental. Així la darrera dècada (període
2000-2008) la mida poblacional ha augmentat més d’un 30%, i ha passat de 5.820 habitants als
7.870 (Figura 2).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 7

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
Del gràfic que es mostra a continuació s’extreu la tendència de creixement al municipi de
Sentmenat durant el període de 2000–2008. La variació de la població d’aquest període fou de
279 habitants per any.
10.000
8.000
6.000
4.000
Figura 2: Creixement de la població de Sentmenat entre 2000 i 2008. (Font: Elaboració pròpia
amb dades d’IDESCAT)
Aquest creixement ha comportat un desenvolupament urbà i un canvi estructural del terme
municipal. Els i les nouvingudes, així com la demanda d’habitatge de la població natural ha fet
créixer de forma paral·lela la construcció d’habitatges familiars, que han passat de 2.089 l’any
1991 a gairebé 3.454 l’any 2009.
La distribució de la població entre els diferents nuclis es mostra a la taula següent:
Nucli urbà
Urb.Pedra santa i
Canyameres
Urb. Can Vinyals
Can Costa i Can
Fargues
2005 5.746,29 1.110,91 292,69 59,11
2006 5.879,41 1.136,64 299,47 60,48
2007 5.958,32 1.292,27 328,98 54,19
2008 6.139,39 1.334,75 339,98 55,88
2.4 Mobilitat
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Població 5.820 6.037 6.402 6.628 6.988 7.209 7.376 7.633 7.870
Taula 2: Distribució de la població de Sentmenat
La situació del municipi així com la proximitat amb la ciutat de Barcelona esdevenen elements
clau d’anàlisi i interpretació en l’àmbit de la mobilitat urbana i interurbana.
El municipi està envoltant de les vies de comunicació intercomarcals que enllacen les
carreteres C-1413, B-142, C-1415. La primera, el Passeig d’Anselm Clavé, és l’eix vertebrador
dins del nucli urbà. Conjuntament amb les altres dues carreteres, defineixen el traçat local de
les comunicacions del municipi.
Com altres municipis de l’entorn metropolità, al llarg dels 90 hi va haver una disminució en la
demanda de la mobilitat intramunicipal front un increment de la supramunicipal fent que al 2001
els desplaçaments interns fossin un 37,1%, front del 70,3% dels desplaçaments externs.
Dins la mobilitat interna municipal, el Passeig Anselm Clavé, que es comporta com una
travessia, aglutina les majors intensitats de circulació on es mouen 15.876 vehicles en un dia
laborable, mentre que els divendres arriba a un màxim de 17.880 vehicles en hora punta.
(Font.A21)
L’única manera per accedir directament al municipi amb transport públic és amb les tres línies
d’autobusos que el connecten amb els municipis de Caldes de Montbui, Sabadell, Castellar del
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 8

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
Vallès i Barcelona. Per accedir amb connexió ferroviària cal recórrer a les parades de Sabadell,
municipi veí, la línea del qual va de Sant Vicenç de Calders a Manresa o bé amb els
Ferrocarrils Catalans (línia Barcelona-Vallès).
2.5 Residus
Fins l’any 2003 la gestió de residus funcionava mitjançant el sistema de quatre fraccions, que
recull el rebuig, el paper, el vidre i els envasos lleugers en contenidors independents. L’any
2004 s’introdueix el sistema de cinc fraccions, on s’incorpora la recollida de fracció orgànica
(FORM) al municipi. Tanmateix, al 2005 es va iniciar una campanya comunicativa i
sensibilitzadora de “porta a porta” per implementar bé aquesta recollida de la fracció orgànica
dins del municipi.
La fracció resta o rebuig, és a dir, aquella que no es pot sotmetre a cap procés de valorització,
es recull en contenidors específics distribuïts al casc urbà i a les tres urbanitzacions principals.
Tant la recollida com el transport a l’abocador controlat de Coll-Cardús a Vacarisses els
gestiona l’Ajuntament. L’abocador està gestionat per l’empresa TRATESA.
La recollida selectiva (paper, vidre, envasos lleugers) és gestionada pel Consell Comarcal del
Vallès Occidental i les diferents fraccions les tracten empreses diferents. D’aquesta manera el
papers i envasos són recollits per Concessionària Barcelonesa i en fa el transport el gestor
autoritzat Reciclatges Rodilla. Els envasos es porten a la planta de tractament de CESPA GR.
La recollida i tractament del vidre els realitza Santos Jorge.
Pel que fa a la FORM, és recollida per Ecosenda i el seu destí és la planta de compostatge Can
Barba gestionada per CESPA.
Un altre punt de recollida d’escombraries és la deixalleria. Els residus que hi arriben es poden
agrupar en Residus Assimilables, Altres Valoritables i Residus Especials. Hi van a parar, entre
altres, els voluminosos, la resta de poda i jardineria i la roba. La deixalleria està gestionada en
col·laboració amb l’Ajuntament.
La política de gestió de residus adoptada per l’Ajuntament segueix l’establert al nou Programa
de Gestió de Residus de Catalunya (PROGREMIC) per al període 2007-2012. L’Ajuntament
anualment prepara un informe de gestió del departament de medi ambient on s’avalua
extensivament i detallada la recollida de residus.
2.6 Economia
La distribució econòmica de Sentmenat és similar als valors del Vallès Occidental, però el pes
del sector industrial és superior al comarcal,en detriment dels serveis.
La Figura 3 mostra la distribució en percentatges de l’ocupació dels treballadors, on es
visualitza que la major part de la població treballa en el sector serveis i indústria, , mentre que
l’agricultura representa un percentatge molt reduït, tot i ser superior al de la mitjana de la
comarca.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 9

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
Serveis
44%
Agricultura
1%
Construcció
12%
Indústria
43%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
Figura 3: Distribució dels treballadors ocupats a Sentmenat per sectors.(Font: Elaboració
pròpia amb dades d’IDESCAT)
2.6.1. SECTOR PRIMARI
La superfície agrària útil (SAU) del municipi es va veure incrementada un 25% en el període
1989–1999. Les terres llaurades es van incrementar lleugerament, en contra de la tendència
general de la comarca, però l’increment del SAU va ser deguda principalment a l’increment de
la superfície forestal.
Any
2.6.2. SECTOR INDÚSTRIA
Terres
llaurades
Pastures
Terreny
forestal
Altres
1999 587 0 777 92
1989 572 0 534 47
Taula 2. Evolució del sector primari (ha)
Aquest sector té un pes específic important tot i que en els darrers anys ha patit un declivi en
favor del sector serveis, tot i així esdevé el segon sector d’importància al municipi amb un 43%
d’ocupació. En una anàlisi més acurada d’aquest sector, els establiments més abundants són
els de transformació de metalls, amb un 40%, seguits pels d’edició i mobles (16.7%) i la
química i el metall (15,8%) (Figura 4).
Nombre d'establiments
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Anys
Energia i aigua
Quimica i metall
Transform.
metalls
Productes
alimentaris
Tèxtil i confecció
Edició i mobles
Industria NCAA
Figura 4: Evolució de les activitats econòmiques. (Font: Elaboració pròpia a partir de dades
d’IDESCAT)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 10

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
2.6.3. SECTOR TERCIARI
El sector serveis és el sector que més ha crescut en els darrers anys. Es concentra al nucli
urbà de Sentmenat i en ressalten els sectors del comerç al detall i a l’engròs. En els darrers
anys els serveis a la persona i els transports han augmentat quantitativament i es consoliden en
el tercer i quart àmbit de major pes municipal dins d’aquest sector (Figura 5).
Nombre d'establiments
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Anys
Comerç engròs
Hostaleria
Transport
Finances
Serveis empresa
Serveis personals
Immobiliaries
Comerç al detall
Figura 5: Evolució del sector terciari. (Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 11

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
3 L’Organigrama Municipal
3.1 Organigrama
L’organigrama municipal (Figura 6) mostra com l’Ajuntament s’estructura a través de la
distribució de competències i temàtiques al voltant de 7 persones: l’alcalde, 4 tinents d’alcalde i
dues regidores. Així doncs, l’Ajuntament no disposa d’una estructura específica en àrees, sinó
que sota el comandament polític existeixen els següents serveis tècnic-administratius
municipals.
Alcaldia
Núria Colomé
Figura 6: Organització de l’ajuntament de Sentmenat (Font: Ajuntament)
3.2 Descripció de les competències Municipals
Alcaldia
Alcaldia, Relacions Institucionals, Cooperació i Solidaritat,
Participació. Festes, Seguretat i Esports.
Alcaldessa Núria Colomé i Rodríguez
Urbanisme, Medi Ambient, Habitatge, Ensenyament i Infància
1 r Tinent d’Alcalde Josefina Olivé i Bonilla
Obres, Activitats i Via Pública
2 n Tinent d’Alcalde Antoni Pedrero i Solà
Salut, Acció Social, Cultura i Patrimoni
3 r Tinenta d’Alcalde Marta Garcia i Pastor
Hisenda, Comerç, Promoció econòmica, Indústria i Mitjans de
comunicació.
4ª Tinenta d’Alcalde Montserrat Cano i Cuenca
Recursos Humans, Serveis Municipals i Consum
Regidor Jaume Molner i Moreu
Nuclis Urbans i Joventut
Regidor Josep Diviu i Altayo
L’Alcaldia té una gran importància des del punt de vista institucional. Cal recordar que el PAES,
sorgeix a partir del Pacte d’Alcaldes i que, el fet que l’Ajuntament de Sentmenat l’hagi signat
demostra el compromís del municipi en la lluita contra el Canvi Climàtic.
Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient, Ensenyament i Infància
Aquest àrea té una gran incidència en la gestió energètica municipal al portar les regidories
d’Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient. La regidoria d’Urbanisme impulsa el desenvolupament
del Pla general d’ordenació urbanística municipal on la integració de la variable energètica és
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 12

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
fonamental, ja que incideix en àmbits com la mobilitat, la incorporació de criteris d’eficiència en
la construcció d’edificis, etc
Pel que fa a la regidoria de Medi Ambient té com a principals responsabilitats la preservació de
l’entorn natural del municipi i el desenvolupament sostenible de la vila, s’encarrega de la gestió
dels serveis de neteja viària, jardineria i deixalleria municipal, l’aplicació i desenvolupament de
l'Agenda 21, la difusió i potenciació de la recollida selectiva, entre d’altres. Per acomplir els
seus objectius, el 2007 aquesta regidoria es constituí com un departament tècnic propi amb 7
àrees.
L’estructura organitzativa es mostra a la figura següent.
Medi
NAtural
Figura 7: Estructura organitzativa del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de
Sentmenat (Font: Informe de gestió del Departament de Medi Ambient, 2008. pp5)
Obres, Activitats i Via Pública
REGIDOR
COORDINADOR ADMINISTRATIVA
Parcs
i Jardins
Neteja
Viària
Des d’aquestes regidories s’encarreguen de vetllar la correcta execució de les accions
relacionades amb la tramitació de llicències d’obra i d’activitats, via pública, instal·lacions etc.
En matèria de Via Pública han de corregir els dèficits existents en la via i crear nous espais o
modificar-ne els existents.
Hisenda, Promoció econòmica, Comerç, Indústria i Mitjans de comunicació
Aquest àrea assumeix la gestió pressupostària, el control financer, la proposta dels plans de
tresoreria, realitza propostes per la modificació de les ordenances fiscals entre d’altres.
Recursos Humans, Serveis Municipals i Consum
CAP EQUIP
RSU FORM Selectiva Deixalleria
Aquesta àrea té una gran incidència en la gestió energètica municipal. La regidoria de Serveis
Municipals i Consum controla el subministrament i abastament d'aigua potable al municipi, el
manteniment de la via pública, l'enllumenat i el clavegueram. Alhora gestiona el funcionament
del cementiri municipal, la relació amb les companyies de serveis i la supervisió de les brigades
d'obres.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 13

INTRODUCCIÓ
PAES Sentmenat
El regidor de serveis municipals també és responsable del manteniment dels edificis i
dependències municipals. S’ha de remarcar la importància que tenen els usos d’aquests
equipaments en els consums energètics. Tanmateix és necessari que els tècnics integrin en la
gestió dels centres criteris de minimització del consum energètic dels equipaments.
Nuclis Urbans i Joventut
La regidoria de Nuclis Urbans impulsa plans d’actuació pel manteniment, conservació i millora
dels nuclis urbans del municipi.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 14

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
1 Metodologia emprada per a l’Avaluació
d’Emissions
Qualsevol activitat que representi un consum energètic o una transformació de matèria porta
associades emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH). L’IPCC 6 del 2007 ha establert
que les emissions de GEH s’expressaran en emissions de diòxid de carboni equivalent (CO2eq)
i es calcularan segons l’equació següent:
GEH=CO2eq= CO2 + 21 CH4 + 310 N2O,
on les emissions de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O) s’obtindran
multiplicant el consum energètic final d’una activitat determinada, pels corresponents factors
d’emissió en funció de quina en sigui la font d’emissió energètica. El metà, el diòxid de carboni i
l’òxid de nitrogen s’originen de la combustió del gas natural, els combustibles líquids i els gasos
liquats del petroli. La producció d’energia elèctrica només genera emissions de diòxid de
carboni.
El càlcul d’emissions del municipi de Sentmenat té com a objectiu fer un còmput de les
emissions de GEH generades tant pel terme municipal com per l’activitat pròpia de l’Ajuntament
durant els darrers anys, i en particular, durant els anys 2005, 2007 i 2008. L’any 2005 s’ha
establert com l’any de referència, i les reduccions que es comprometi a fer l’Ajuntament es
faran en comparació amb als valors d’emissions obtinguts per aquest any base.
En aquest estudi, les emissions de GEH es classificaran de la manera següent:
- segons les fonts energètiques que les generen: energia elèctrica (EE), gas natural
(GN), gasos liquats del petroli (GLP) –inclou butà i propà-, combustibles líquids (CL), o
altres combustibles;
- segons els sectors d’activitat que les produeixen: sectors primari, industrial, serveis,
domèstic i transport, tractament de residus, i sanejament i potabilització d’aigua; I
- segons l’abast: municipal, PAES o Ajuntament (veure apartat 1.1).
La recopilació, introducció i anàlisi de dades ha durat un total de quatre mesos, donat l’abast i
quantitat de dades a recollir i analitzar. A continuació es fa un resum de la metodologia,
estimacions i dades de partida de cadascun dels àmbits avaluats. Els detalls es poden trobar a
l’Annex 01 i l’Annex 02, estimacions i càlculs de l’inventari, respectivament.
6 Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de les Nacions Unides. Fundat l’any 1998, representa el major grup de científics
independents que treballa par assessorar a polítics i informar als ciutadans sobre l’evolució del canvi climàtic.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 15

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
1.1 Abast
El Pla d’acció d’energia sostenible avalua les emissions generades en el següents àmbits
d’actuació:
- Àmbit municipal: recull tots els sectors que es desenvolupen al municipi.
- Àmbit PAES: inclou els sectors d’activitat transport, domèstic i serveis, la depuració i
potabilització de l’aigua i el tractament de residus.
- Àmbit Ajuntament: inclouen les emissions generades per l’enllumenat públic, els
semàfors, els equipaments municipals, les infrastructures municipals (bombament), el
transport públic, la flota de vehicles municipal i la dels serveis externs.
Els sectors d’activitat de l’àmbit municipal que queden exclosos de l’àmbit PAES són el primari i
l’industrial. Les activitats pròpies de l’Ajuntament són part de l’àmbit PAES (Figura 8).
Per poder calcular les emissions de GEH produïdes a Sentmenat cal obtenir les dades de
consums energètics de tots els sectors esmentats tant del municipi com de l’Ajuntament.
Figura 8: Àmbits d’actuació Municipal i PAES. Font: Metodologia DIBA
El Pacte d’Alcaldes té com a objectiu la reducció d’un 20% de les emissions de l’àmbit PAES,
és a dir, de les emissions generades al municipi excepte les derivades dels sectors d’activitat
primari i indústria.
1.2 Obtenció de dades: fonts, assumpcions i estimacions.
A continuació s’explica la metodologia emprada per calcular les emissions derivades de
cadascun dels àmbits esmentats en l’apartat anterior. No obstant, els consums energètics
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 16

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
globals del municipi s’han calculat tant a partir de les dades de consum energètic dels diferents
sectors d’activitat, com les dades de subministrament energètic de cada font.
1.2.1. FONTS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC
Les fonts de subministrament energètic a Catalunya són el gas natural, l’electricitat (que es
produeix a partir de diferents sistemes: nuclear, hidràulica,...), els gasos liquats del petroli i els
carburants líquids, que corresponen a la benzina, el gas-oil i el fuel.
Dades de partida
La Diputació de Barcelona (en endavant DIBA) ha facilitat les dades de l’Institut Català
d’Energia (en endavant ICAEN 7 ) sobre consums energètics anuals totals de les fonts de
subministrament energètic Carburants Líquids (CL), Gas natural (GN) i Gasos Liquats del
petroli (GLP) de la sèrie 2000 a 2007, excepte els GLP que van del 2000 al 2006.
Els consums elèctrics (EE) totals els han facilitat les empreses subministradores:
Electracaldense (2002-07), Gas Natural (2004-07) i Fecsa-Endesa (2000-07), i també la DIBA,
a partir de les dades de l’ICAEN. Per tal de seguir amb la metodologia estipulada per la DIBA
s’han emprat les dades de l’ICAEN.
La resta de dades, que no eren completes, s’han completat amb dades obtingudes d’altres
fonts d’informació i en alguns casos s’han estimat.
Estimacions
Les dades de GLP proporcionades per la DIBA corresponen al consum per habitant (KWh/hab)
de la província de Barcelona i per tant cal multiplicar-les per la població del municipi per obtenirne
el consum total i anual. A més, els consums de GLP del 2007 s’han estimat a partir del Pla
de l’Energia de la Generalitat de Catalunya 8 on es preveu una disminució del consum a tot
Catalunya d’un 1,5% durant el període 2003-2010. S’ha aplicat la part proporcional a un any de
la disminució esmentada (0,2%) a les dades de consum del 2006.
Les dades dels CL proporcionades per la DIBA corresponen al consum per vehicle (KWh/veh)
de gasoil, benzina i fuel a la província de Barcelona. Per tant, per obtenir el consum total i
anual de CL a nivell de municipi s'han multiplicat les dades anuals ponderades de cada
carburant pel parc de vehicles del municipi de Sentmenat en els anys corresponents i després
s’han sumat tots els carburants.
Als consums d’EE anuals totals proporcionats per l’ICAEN s’hi ha restat l’electricitat generada
mitjançant plaques fotovoltaiques durant els anys 2005 a 2007. Cal comentar que les dades de
l’ICAEN eren considerablement diferents a la suma de les dades proporcionades per
cadascuna de les empreses subministradores.
No ha estat necessari fer cap estimació per a calcular els consums anuals totals de GN.
7 Institut Català d’Energia (ICAEN). http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen
8 2005, Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya. Pp. 93-96.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 17

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Càlcul d’emissions
Les emissions de GEH associades als consums energètics s’han obtingut de multiplicar cada
font d’energia pel seu corresponent factor d’emissió (detallat a 1.4). Els combustibles líquids
s’han diferenciat segons l’aproximació esmentada a la metodologia proporcionada (veure
Annex01).
1.2.2. SECTORS D’ACTIVITAT
Els sectors d’activitat del municipi són: primari, industrial, serveis, domèstic i transport, els quals
empren de manera desigual les fonts esmentades a l’apartat anterior per a cobrir les seves
necessitats energètiques.
Dades de partida
En la majoria dels casos, les dades de consums energètics anuals obtingudes eren dades
totals i no estaven diferenciades per sectors d’activitat. És per això que s’han fet un seguit
d’assumpcions i estimacions per calcular els consums associats a cadascun dels sectors
d’activitat.
Les fonts energètiques associades a cadascun dels sectors són:
- sector primari: EE, GLP i CL, els quals segons la metodologia DIBA proporcionada
correspon a gasoil B. A l’EE s’hi ha restat la proporcionada per plaques fotovoltaiques,
ja que provenen d’una granja.
- sector industrial: EE, GLP i CL, els quals segons la metodologia DIBA proporcionada
corresponen a fuel i gasoil C.
- sector serveis: EE, GN, GLP i CL, els quals segons la metodologia DIBA proporcionada
corresponen a fuel i gasoil C.
- sector transport: GLP i CL, els quals segons la metodologia DIBA proporcionada
corresponen a benzina i gasoil A (diesel).
- sector domèstic: EE, GN, GLP i CL, els quals segons la metodologia DIBA
proporcionada corresponen a gasoil C.
Assumpcions
Les dades de consums energètics de l’ICAEN estan classificades en cinc categories: indústria,
construcció, domèstic, terciari i transport, i primari. Per als càlculs d’aquest estudi, el sector
indústria inclou també els consums de la construcció o obres públiques.
Segons l’Ajuntament, el gas natural s’empra principalment als sectors domèstic i serveis, per
això s’ha assumit 0 en el sector indústria, primari i transport. Les dades que ha proporcionat
la DIBA estan classificades en sector comercial i domèstic. S’ha equiparat l’àmbit comercial a
sector serveis.
En el sector transport els consums elèctrics s’han assumit zero.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 18

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Estimacions
Per calcular l’electricitat produïda per plaques fotovoltaiques, s’ha seguit la metodologia de la
DIBA, on 1 KWh de potència nominal de fotovoltaica connectada a la xarxa genera 1.095
KWh/any.
El consum de GLP associats a cadascun dels sector d’activitat s’ha obtingut tal i com s’indica a
la metodologia proporcionada, és a dir, aplicant els percentatges de distribució dels consums
d’aquests gasos publicats al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 9 i corresponents a la
província de Barcelona per a l’any 2003.
Per distribuir els consums del CL totals entre els diferents sectors d’activitat s’ha seguit la
metodologia indicada per la DIBA, la qual es resumeix breument a continuació:
- S'han calculat el percentatge de gasoil A, B i C consumits a la província de Barcelona.
S’assumeix que aquesta distribució es manté a Sentmenat.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Gasoil A 74,70 75,61 76,25 76,08 77,40 76,93 79,45 78,76
Gasoil B 10,69 11,51 13,47 15,25 15,75 16,80 15,97 15,76
Gasoil C 14,61 12,89 10,28 8,66 6,85 6,27 4,58 5,48
Total gasoil 100 100 100 100 100 100 100 100
Taula 3: Distribució dels consums de Gasoil a la província de Barcelona (en %).
- Per calcular el consum de gasoil B pel sector primari s'ha multiplicat el consum de
gasoil ponderat de cada vehicle, pel parc de vehicles de Sentmenat i el percentatge
que el gasoil B representa en el total de gasoil consumit.
- En els sectors industrial, domèstic i serveis de les dades de consum de gasoil i fuel
de cada vehicle s’obtenen els consums d’aquests carburants per habitant (KWh/hab i
any) de Sentmenat. Es multiplica el consum per la població de Sentmenat i es pondera
pel percentatge de gasoil C (Taula 3) i el de fuel corresponent. El sector industrial
consumeix el 97% del fuel i el sector serveis el 3%.
- El càlcul del consum de gasoil A i benzines consumides pel sector transport s’estima a
partir del parc mòbil de Sentmenat. S'ha multiplicat el consum de gasoil i benzina
ponderat de cada vehicle pel parc de vehicles de Sentmenat i el percentatge que
cadascun dels carburants representen en el total de CL consumits.
Càlcul d’emissions
Les emissions de GEH associades als consums energètics s’han obtingut de multiplicar cada
font d’energia pel seu corresponent factor d’emissió.
Les emissions totals de GEH derivades del transport són la suma de les emissions
associades a cada combustible (GLP i CL), que s’obtenen multiplicant el consum total de cada
combustible (en TJ o GJ) pel seu factor d’emissió.
Els factors d’emissió emprats es resumeixen a l’apartat 1.4.
9 Íbid.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 19

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
1.2.3. TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS
Dades de partida
Les dades sobre tractament de residus han estat proporcionades per l’Ajuntament de
Sentmenat per als anys 2003-2007 i complementades amb les dades disponibles al web de
l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per a l’any 2008. En concret, s’empren les dades
publicades a l'Informe de Gestió del Departament de Medi Ambient de Sentmenat. Les dades
de medicaments i voluminosos de 2004 a 2008 són les publicades a l’ARC, ja que a l'informe
de l’Ajuntament aquestes dades no hi consten.
Els residus del municipi de Sentmenat provenen de dos punts diferents: contenidors de
recollida selectiva i deixalleria. En el còmput d’emissions de GEH s’han tingut en compte les
fraccions obtingudes a ambdós orígens.
L’Ajuntament de Sentmenat introduí la recollida de cinc fraccions l’any 2004. Es recull la fracció
orgànica (FORM), el paper, el vidre, el plàstic i la fracció inorgànica (o rebuig) en contenidors
independents distribuïts pel nucli urbà i les tres urbanitzcions circumdants.
L’Ajuntament ha facilitat informació respecte al destí d’algunes fraccions de residus i la seva
gestió. Pel que fa a la disposició final de la fracció resta, l’Ajuntament recull i transporta aquesta
fracció al dipòsit controlat de Coll Cardús de Vacarisses, que presenta recuperació de biogàs
d'acord amb l’Associació Catalana d’Instal·lacions de Tractament de Residus Especials
(ACITRE).
A la deixalleria, gestionada per l’Ajuntament, hi van a parar, entre altres, els voluminosos,
l’esporga del nucli urbà i la roba. L’esporga de jardineria es recull, des del 2006 en saques de
1m 3 , que es recullen als domicilis i es porten al gestor autoritzat (Punt verd serveis), situat al
mateix poble. El 100% del material de les saques es destina al compostatge que fa el mateix
gestor. També s’ha introduït l’autocompostatge casolà. Aquest programa es comença el 2006
en una prova pilot que dura tot el 2007. L’any 2008 s’augmenta el nombre de saques.
Assumpcions i estimacions
La recollida selectiva de la fracció envasos proporcionada tant per l’Ajuntament com per l’ARC
no especifica les quantitats relatives de cada tipologia d’envàs (PET, HDPE, tetrabric, etc.).
Així doncs, s’ha sol·licitat a ECOEMBES la composició tipus del contenidor groc al municipi de
Sentmenat. S’ha pogut obtenir la composició tipus del contenidor groc del municipi de
Sentmenat corresponent als anys 2006, 2007 i 2008.
Tanmateix, aquests percentatges proporcionats no estaven referenciats sobre el 100% del
envasos lleugers, sinó sobre el total del contenidor groc i per tant, inclouen impropis. Així, s’han
recalculat els percentatges corresponents a cada tipologia d’envàs suposant que la totalitat del
contenidor groc correspon a envasos. S’ha assumit que la composició d’envasos reciclats els
anys 2004 i 2005 és la mateixa que l’any 2006.
D’altra banda, a efectes del càlcul d’emissions estalviades s’ha assumit que:
- La fracció de plàstic mixt correspon a HDPE;
- Acer i alumini corresponen a llaunes d’acer i alumini.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 20

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Càlcul emissions
Les emissions associades al tractament de residus (ETTR) de residus s’han calculat seguint la
metodologia DIBA proporcionada. L’equació emprada és la que es mostra a continuació, on les
quantitats destinades a cada tipus de tractament s’han multiplicat pel corresponent factor
energètic.
ETTR = emissions del tractament del rebuig + emissions tractament FORM
- emissions del reciclatge de paper/vidre/envasos
Per calcular les emissions associades al tractament del rebuig s’han considerat els residus
destinats a disposició final, que provenen de la fracció rebuig recollida en contenidors. El dipòsit
controlat considerat presenta recuperació de biogàs i per tant emet menys emissions que els
abocadors sense recuperació energètica.
Les emissions associades al tractament de la FORM s’han calculat a partir de la fracció
orgànica i la poda i jardineria domiciliàries recollides a la deixalleria, multiplicant les quantitats
recollides pel factor d’emissió associat a les plantes de compostatge.
Per al càlcul de les emissions estalviades mitjançant el reciclatge s’han identificat les fraccions
de paper i cartró, de vidre i d’envasos i s’han multiplicat pels respectius factors d’emissió. Tal i
com s’ha comentat anteriorment, ha estat necessari estimar el percentatge de cada tipologia
d’envàs recollit per tal d’obtenir les tones reciclades de cada tipologia d’envàs (PET, HDPE,
etc.).
Els factors d’emissió utilitzats es mostren a la Taula 14 i a la Taula 15 de l’apartat 1.4 del
present document.
1.2.4. EL CICLE DE L’AIGUA
Les emissions de GEH associades a l’aigua provenen dels processos de potabilització, i
depuració.
Dades de partida
Es disposa de dades dels anys 2005 a 2008.
Potabilització
Aigües de Ter-Llobregat subministra una part de l’aigua al municipi de Sentmenat. Aquesta
aigua prové de l’interconectador de les xarxes Ter i Llobregat i per tant pot provenir tant de
l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) d’Abrera com de la de Cardadeu. Les dades de
potabilització (ETAP) amb les quals s’ha treballat s’han extret de l’Entitat Metropolitana de
Medi Ambient 10 .
10 Entitat Metropolitana de Medi Ambient: http://www.amb.es/
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 21

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Depuració
Les dades de depuració de les estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR) amb les
quals s’ha treballat s’han extret de l’Agència Catalana de l’Aigua 11 (ACA).
La planta depuradora és l’EDAR de La Llagosta, amb tractament biològic. Les dades de partida
provenen dels volums d’aigua consumits o facturats per l’ACA.
Estimacions
Potabilització
Per al càlcul d’emissions s’assumeix que el volum d’aigua potabilitzat (m 3 ) és el mateix que el
subministrat en alta a tot el municipi. No s’inclouen els volums captats dels pous. També
s’assumeix que l’aigua subministrada per ATLL prové, a parts iguals, de cadascuna de les
ETAPs.
Depuració
Per al càlcul d’emissions s’assumeix que el volum d’aigua depurat (m 3 ) correspon al volum
consumit pels sectors domèstic i industrial.
A Sentmenat les urbanitacions, llevat de la de Can Vinyals, aboquen a la llera pública.
Càlcul de les emissions
Per fer el càlcul, cal estimar el consum elèctric associat a la depuració i potabilització dels
volums d’aigua de partida i sumar-los.
Els consums energètics per a l’ETAP d’Abrera i de Cardadeu es mostren a la taula Taula 16, i
per a l’EDAR amb tractament biològic és de 0,54KWh/m 3 . Aquestes dades les ha proporcionat
la mateixa metodologia DIBA.
Les emissions s’obtindran multiplicant l’electricitat total consumida pel corresponent factor
d’emissió (apartat 1.4), que en aquest cas correspon al mix energètic de l’estat espanyol per als
anys 2005 a 2008.
1.3 Dades de l’Ajuntament.
Les emissions derivades de l’activitat pròpia de l’Ajuntament inclouen consums energètics
d’equipaments, enllumenat i semàfors; bombament d’aigua i consums energètics de transport,
o sigui, consums de combustible de la flota municipal, el transport públic i els vehicles de tots
els serveis externs de l’Ajuntament (recollida residus).
1.3.1. EQUIPAMENTS
Dades de partida
L’Ajuntament de Sentmenat té 18 equipaments, dels quals en paga el manteniment i consums
energètics d’electricitat i gas. L’ús de gas-oil ha estat totalment substituït per gas natural.
11 Agència Catalana de l’Aigua: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 22

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La Taula 4 descriu les característiques principals (adreça, codi, pòlissa i font energètica) de tots
els equipaments de l’Ajuntament de gestió directa, els quals s’han classificat en categories tal i
com es detalla a la metodologia DIBA proporcionada.
Totes les dades dels consums energètics dels diferents equipaments han estat proporcionades
per l’Ajuntament.
- Per a EE: dades de Fecsa-Endesa dels anys 2005 a 2008, i dades Electracaldense dels
anys 2007 i 2008.
- Per a GN: dades de Gas Natural dels anys 2005 a 2008.
A continuació es comenten algunes particularitats dels equipaments municipals.
Algunes de les pòlisses d’equipaments facturen més d’un equipament, tal i com es descriu a la
llista següent:
- Policia Local: inclou la policia, el jutjat de pau i l’assistent social.
- Espai ECUS: inclou l’oficina de treball.
- Deixalleria: inclou protecció civil i nou magatzem de brigada.
- Casal de joves inclou Cal milionari.
A més, estan prevists els següents canvis:
- Trasllat del CAP a un nou edifici més gran a partir del 2010 que serà de titularitat
autonòmica.
- Amplicació de l’escola Bressol a partir del 2010.
- El castell de Sentmenat s’està rehabilitant i no s’ha inclòs com a equipament.
- Millora de la coberta del pvelló 1r de maig.
Assumpcions i estimacions
L’Ajuntament estima els consums elèctrics a partir dels costos. Val a dir, que les facturacions
no respecten els calendaris anuals, i n’hi ha que tenen més de 12 mesos. No obstant no s’ha
ajustat ni estimat cap valor.
Les dades de gas natural són les de la facturació corresponent. No s’ha fet cap estimació.
Hi ha una única caldera per subministrar aigua calenta i calefacció al pavelló i l’escola Bressol.
Per fer els càlculs s’ha assignat el 50% del consum total a cadascun dels equipaments.
Totes les estimacions estan detallades a l’Annex 01.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 23

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Categoria Codi Equipament Adreça Pòlissa GN Pòlissa EE 2005 2006 2007 2008
EE GN EE GN EE GN EE GN
I. Administració
ADM01
ADM02
Ajuntament
Policia Local
Plaça de la Vila, 1
Plaça de la vila, 17
10.144.695
10.144.681
√
√
---
---
√
√
---
---
√
√
---
---
√
√
---
---
II. Educació EDU01
Escola Bressol "El
Gafarró"
Plaça de la Vila, 8
12.957.010
√ --- √ --- √ √
EDU02 CEIP Can Sorts Joanot Martorell, 1 01-23319085-5 13.583.889 √ √ √ √ √ √ √ √
III. Esportius
IV. C.
Socioculturals i
cívics
V. Altres
ESP01
Zona esportiva Can
Sorts
Camí de Can Sorts 01-23992957-7
11706102
12622632
13016762
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 24
√ √
ESP02 Pavelló 1er de Maig Passatge de les Escoles s/n 01-2354829-9 11706110 √ √
ESP03
Centre Esportiu Tèxtil
Besós
Poca Farina, s/n 01-28768546-6
1073
1074
√ √ √ √ √ √
√ √ √ √ √ √
--- --- --- --- √ √ √ √
SCB01 Biblioteca Passeig de l'Església, 6 13.575.271 √ --- √ --- √ --- √ ---
SCB02 Espai ECUS Anselm clavé, 86-88 11.800.843 --- --- √ --- √ --- √ ---
SCB03 AAVV Pedra santa Ernest lluch, 2 405.205.153 √ --- √ --- √ --- √ ---
SCB04
AAVV Can
Canyameres
Avda. can canyameres, s/n 5.061.317
√ --- √ --- √ --- √ ---
SCB05 AAVV Can Vinyals Mas olivelles, s/n 13.855.488 √ --- √ --- √ --- √ ---
SCB06 Casal de Joves Gaudí, 5 402.488.802 √ --- √ --- √ --- √ ---
SCB07 Espai Joan Font Plaça Joan Font 01-24721823-3 415.283.191 √ √ √ √ √ √ √ √
SCB08 Centre d'entitats Plaça de la vila, 10 10.144.694 √ --- √ --- √ --- √ ---
ALT01
Cementiri
Josep Tura (Pol. Ind. Mas d'en
Cisa)
404.957.847
√ --- √ --- √ --- √ ---
ALT02 CAP Sentmenat Anselm Clavé, 24 01-23548918-8 12.652.062 √ √ √ √ √ √ √ √
ALT03 Deixalleria Jaume Roca, s/n 5.033.107 √ --- √ --- √ --- √ ---
Taula 4. Llista d’equipaments de Sentmenat i les seves fonts de subministrament energètic.

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Càlcul de les emissions
Les emissions de GEH derivades dels equipaments s’obtenen sumant els KWh consumits
anualment per tots els equipaments i multiplicant pel corresponent factor d’emissió segons
quina sigui la font energètica.
Per a l’electricitat s’ha agafat el mix energètic de l’estat espanyol dels anys 2005 a 2007. Per
l’any 2008 12 , en el moment de fer l’anàlisi d’emissions, aquest mix encara no ha estat publicat i
per tant s’ha aplicat el mateix valor que l’any 2007.
1.3.2. ENLLUMENAT PÚBLIC
Dades de partida
Les emissions de GEH provinents de l’enllumenat públic s’han obtingut a partir de les dades de
consums elèctrics dels diferents quadres de llum dels anys 2005 a 2008. L’Ajuntament ha
facilitat l’inventari de tots els punts de llum del municipi, i el seu corresponent quadre. En total
l’any 2008 hi ha 2.444 lluminàries agrupades en 33 quadres de llum. L’any 2005 n’hi havia 25
d’actius (2.090 luminàries), l’any 2007 n’hi havia 29 (2.200 lluminàries), i al 2008 augmentaren
fins a 33, numerats tal com mostra la Taula 5.
Codi Adreça Pòlissa Any
G
Nucli urbà
Can Baixeres 3050177 2005-08
L Notari Jesús Led 3050187 2005-08
A Salut 11706103 2005-08
F* Poca Farina 11706101 2005-08
C Anselm Clavé 11706111 2005-08
H Can Baixeres 11706115 2005-08
J Sant Antoni 11706116 2005-08
D Salvador Espriu 11706117 2005-08
B Anselm Clavé 13569090 2005-08
W Can palau 13846722 2005-08
E Francesc Macia 13215932 2005-08
EE Eugeni d'ors 404486105 2005-08
Z El padró 13884755 2005-08
PP enllumenat plaça 11 de setembre 413776249 2006-08
HH ctra. Castellar (salesians) 434026605 2008
JJ Can Peric 854 2007-08
FF John lennon 1328 2007-08
LL can vilar filadores rodateres 438.550.400 2008
MM can vilar contramestre ordidores 438.550.611 2008
NN can vilar contramestre filadores
Urbanització Pedra Santa
438.550.639 2008
R Pedrasanta Isidre Margenat 2796664 2005-08
U Pedrasanta Santiago Rusiñol 3006289 2005-08
ST Pedrasanta Pau Casals
Urbanització Can Vinyals
3178253 2005-08
12 UNESA té un valor provisional pel 2008 de 381 g/kWh http://www.unesa.es/documentos/impacto_ma.pdf
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 25

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Codi Adreça Pòlissa Any
N Senyoretes 12979179 2005-08
M Can Vinyals monte lauro
Urbanització Can Canyameres
12979185 2005-08
P enllumenat Can Canyameres 1 2819325 2005-08
Q enllumenat Can Canyameres 3 2822691 2005-08
O enllumenat Can Canyameres 2
Polígon Mas d’en Cisa
2822692 2005-08
I Enllumenat Mas d'En Cisa (Galí)
Polígon Industrial Can Clapers
2859810 2005-08
K Can Clapers 3050192 2005-08
AA Can Clapers 3217597 2005-08
X Can Clapers Av. Principal 3220921 2005-08
AI* Pla de la falguera 640 2007-08
Taula 5. Quadres d’enllumenat. (*) inclou enllumenat campanar romànic i semàfor. (**)
l’Ajuntament no té codi per aquest quadre i se li ha assignat les lletres AI.
Les característiques de cadascun i tots els quadres de llum fins l’any 2008 es resumeixen a la
taula següent. Es pot trobar informació més detallada a l’Annex 03.
CODI
nº punts de
llum
Sistema
d’encesa
Regulador
de flux
PTI (kW)
Tipus de
làmpada
A 100 RA Sí 13,40 VSAP, PL
B 42 RA No 7,14 VSAP
C 89 RA No 15,13 VSAP
D 105 RA No 17,85 VSAP
E 83 RA No 14,11 VSAP
F 108 RA Sí 18,36 VSAP
G 58 RA No 10,39 VSAP
H 97 RA No 16,49 VSAP
I 18 RA No 3,06 VSAP
J 86 RA No 14,62 VSAP
K 104 RA No 28,60 VSAP
L 76 RA No 19,85 VSAP
M 93 RA Sí 15,81 VSAP
N 64 RA Sí 10,88 VSAP
O 163 RA No 24,58 VSAP, VM
P 84 RA No 11,51 VM
Q 80 RA No 23,49 VSAP, VM
R 39 RA No 4,65 VSAP
U 132 RA No 22,44 VSAP
W 85 RA Sí 16,66 VSAP
X 40 RA No 11,00 VSAP
Z 116 RA No 19,02 VSAP
AA 49 RA No 13,47 VSAP
EE 41 RA Sí 6,97 S.A.P.
FF 15 RA No 2,55 S.A.P.
HH 27 RA Sí 4,59 S.A.P.
JJ 95 RA Sí 16,15 S.A.P.
LL 89 RA Sí 4,09 FLUORESCENT
MM 59 RA Sí 11,40 S.A.P.
NN 69 RA Sí 12,36 S.A.P.
PP 21 RA No 2,18 HALOGENURS,
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 26

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
ST 117 RA No 19,15
PL
HALOGENURS,
S.A.P.
VM
AI No està inventariat
Taula 6: Característiques dels quadres d’enllumenat. PTI= Potència Total Instal·lada. RA=
rellotge astronòmic
A continuació es presenta una taula resum amb totes les tarifes i Potència Contractada (PC)
per cada quadre d’enllumenat, les quals, tal i com queda reflexat, canvien amb els anys.
Codi Núm. Pòlissa
Potència
contractada
2005-07 (kW)
Potència
contractada
2008 (kW)
Tarifa
2005
Tarifa
2007
Tarifa
2008
A 11.706.103 20,00 20,00 3.0 4.0.T.4 302T4
B 13.569.090 6,00 6,00 2.0 2.0.N 203DH
C 11.706.111 20,00 20,00 4.0 4.0.T.3 302T3
D 11.706.117 31,50 25,00 4.0 4.0.T.3 302T3
E 13.215.932 12,00 12,00 2.0 2.0.N 301DH
F 11.706.101 20,00 20,00 B.0 2.0.N 302T4
G 3.050.177 4,40 4,40 2.0 2.0.N 202DH
H 11.706.115 20,00 20,00 4.0 4.0.T.3 302T3
I 2.859.810 10,00 10,00 B.0 2.0.N 203DH
J 11.706.116 15,00 15,00 2.0 2.0.N 301DH
K 3.050.192 15,00 15,00 2.0 2.0.N 301DH
L 3.050.187 15,00 15,00 2.0 2.0.N 301DH
M 12.979.185 29,00 29,00 B.0 4.0.T.4 302T4
N 12.979.179 26,00 26,00 B.O 4.0.T.4 302T4
O 2.822.692 14,00 14,00 B.0 2.0.N 301DH
P 2.819.325 13,00 13,00 B.0 2.0.N 301DH
Q 2.822.691 12,00 12,00 B.0 2.0.N 301DH
R 2.796.664 6,60 6,60 2.0 2.0.N 203DH
U 3.006.289 23,00 23,00 B.0 4.0.T.4 302T4
W 13.846.722 20,00 20,00 3.0 4.0.T.4 302T4
X 3.220.921 10,00 10,00 2.0 2.0.N 203DH
Z 13.884.755 20,00 20,00 4.0 4.0.T.3 302T3
AA 3.217.597 12,50 12,50 2.0 2.0.N 301DH
AI 640 6,93 6,93 * 2.0.3 2.0.3
EE 404.486.105 15,00 15,00 2.0 2.0.N 301DH
FF 1328 6,93 6,93 * 2.0.3N 2.0.3N
HH 434.026.605 * 5,20 * * 203DH
JJ 854 27,71 27,71 * 4.0.T.4 3.0.2 T4
LL 438.550.400 * 17,32 * * 3.0.2
MM 438.550.611 * 17,32 * * 3.0.2
NN 438.550.639 * 17,32 * * 3.0.2
PP 413.776.249 5,00 5,00 2.0.N 2.0.N 202DH
ST 3.178.253 15,00 15,00 2.0 2.0.N 301DH
Taula 7. Dades de pòlisses d’enllumenat públic de 2005 a 2008 .
Estimacions
Les estimacions les ha fet l’Ajuntament i per tant no se’n tenen els detalls.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 27

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Càlcul de les emissions
Les emissions les obtindrem sumant els KWh consumits anualment per tot l’enllumenat i
multiplicant pel corresponent factor d’emissió, el mix energètic de l’Estat Espanyol.
1.3.3. SEMÀFORS
Dades de partida
Sentmenat compta amb tres quadres de semàfors que abasteixen un total de cinc grups de
semàfors (Taula 8) i un altre grup que està connectat al quadre d’enllumenat Poca Farina (F).
Codi Adreça Pòlissa
Potència
contractada (kW)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 28
Any
Tarifa
2005-07
Tarifa
2008
SMA01 Anselm Clavé - Montserrat 403.023.594 2,20 2005-08 2.0 2.0.1
SMA02
Anselm Clavé - Francesc
Layret
403.024.091 2,20 2005-08 2.0 2.0.1
SMA03 Can Ramoneda 428.973.858 2,30 2007-08 2.0 2.0.1
Taula 8. Llista i característiques dels semàfors.
Les emissions associades als semàfors s’han obtingut a partir de les dades de consums
elèctrics dels anys 2005 a 2008 dels quadres de llum corresponents.
A partir del 2009 es substitueixen algunes làmpades per LEDS de 12W.
Estimacions
Les estimacions les ha fet l’Ajuntament i per tant no es disposa dels detalls.
Càlcul de les emissions
Les emissions les obtindrem sumant els KWh consumits anualment per tots semàfors i
multiplicant pel corresponent factor d’emissió, que en aquest cas correspon al mix energètic de
l’estat espanyol.
1.3.4. INFRASTRUCTURES (BOMBAMENT)
Dades de partida
Segons dades de l’Ajuntament hi ha onze punts de bombament. Deu punts són gestionats per
SOREA, i distribueixen l’aigua dels diferents pous i de l’Ajuntament de Palau de Plegamans a
través del nucli urbà i les urbanitzacions. L’altre punt de bombament és de l’ATLL.
ATLL subministra aigua potable al municipi de Sentmenat des del mes de juny del 2006 que va
entrar en funcionament l’estació de bombament de Caldes. Anteriorment el municipi s’abastia
de recursos propis.
S’ha calculat el consum elèctric anual en KWh de cadascuna de les bombes a partir de les
dades proporcionades per les empreses esmentades.

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
1.3.5. FLOTA MUNICIPAL
La flota municipal de Sentmenat és extensa, ja que la majoria dels serveis municipals no estan
externalitzats. La taula següent inclou tots els vehicles i màquines emprats per l’Ajuntament,
classificats en tres categories: serveis generals i brigada, neteja viària i deixalleria, i policia.
Matrícula Departament Combustible Observacions
Serveis Generals i Brigada
H-009008 Altres Benzina Motocultor
8074-GHB Altres Gasoil Renting- medi ambient
8782-GLG Altres Gasoil Renting- agent notificador
B-6762-SX Brigada Gasoil
B-3249-SB Brigada Gasoil
B-3725 - SX Parcs i jardins Gasoil Jardineria
B-4691-SX Parcs i jardins Gasoil
B-6520-OV Serveis tècnics Gasoil
B-0995-NV Serveis tècnics Gasoil Pintor
B-4245-SX Serveis tècnics Gasoil
0902-BXJ Serveis tècnics Gasoil Enllumenat
E-8430-BBP Serveis tècnics Benzina Màquina miniretro
Neteja viària i deixalleria
E-4772-BBN
Contracta-Neteja
viària
Benzina Màquina escombra
E- 4958 - BDV
Contracta-Neteja
viària
Gasoil Renting
B- 61.696-VE
Contracta-Recollida
de residus
Benzina Dumper
0568-BPS
Contracta-Recollida
de residus
Gasoil escombraries
1662 - DWP
Contracta-Recollida
de residus
Gasoil deixalleria
Policia
B-45492-VE Policia Gasoil protecció civil
1138 DLN Policia Gasoil
7853 - FDP Policia Gasoil Renting
2543 - FKC Policia Benzina Moto
0948 - FND Policia Gasoil Renting
Taula 9. Llista de vehicles de la flota municipal.
Dades de partida
L’Ajuntament ha facilitat els costos (en €) associats als consums de combustible de la flota
municipal.
L’Ajuntament ha elaborat una llista de les matrícules de tots els vehicles que tenen, així com
tipus de combustible emprat per cadascun d’ells durant els anys 2005, 2007 i 2008. Com es pot
observar a la taula, tots els vehicles són de gasoil. Només les màquines especials i la moto
empren benzina com a combustible.
Estimacions
El càlcul dels consums anuals en litres s’estima a partir de les dades de despeses anuals (en
Euros) proporcionades per l'Ajuntament. Com que no es sap quines despeses corresponen a
gasoil i quines a benzina, es fa una aproximació de 3% benzina i 97% gasoil.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 29

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La conversió a litres es calcula a partir dels preus mitjans de cadascun dels combustibles
durant els anys 2005, 2007 i 2008, publicats pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio 13 .
Aquests preus són:
Càlcul de les emissions
2005 2007 2008
Benzina 97,9 106 113,5
Gasoil 91,9 98,3 115,5
Taula 10: Preus mitjos de la benzina i el gasoil (en cèntim €/litre).
Les emissions les obtindrem sumant els litres de cada combustible (benzina o gasoil A)
consumits anualment per la flota de vehicles i multiplicant pel corresponent factor d’emissió.
1.3.6. FLOTA DE SERVEIS EXTERNALITZATS
Els serveis externs corresponen a la recollida de matèria orgànica, paper, envasos i vidre. Les
característiques d’aquesta recollida s’indiquen a la Taula 11.
Tipus de
residu
Volum (l) nombre
Freqüènica
recollida
Empresa de
recollida
Rebuig 1.100
106 n.u.
92 urb.
De dilluns a
dissabte.
Ajuntament
Matèria
orgànica
120
57 n.u.
51 urb.
Dilluns, dimecres
i divendres
ECOSENDA
Vidre 1.500
27 n.u.
17 urb.
Setmanal Santos Jorge
Paper-cartró 3.000
29 n.u.
15 urb.
Setmanal
Concessionària
Envasos 3.000
27 n.u.
13 urb.
Setmanal
Barcelonesa
Taula 11: Característiques del servei de recollida selectiva (Font: Ajuntament de Setnmenat)
Dades de partida
A través de l’Ajuntament s’han obtingut les dades corresponents als consums de combustible
de la flota de vehicles encarregada de la recollida de residus, excepte la que recull el vidre.
Concessionària Barcelonesa, empresa concessionària de la recollida de residus, ha
proporcionat informació del consum mitjà de gasoil dels quatre camions de recollida de paper i
envasos l’any 2008 i 2009.
Ecosenda ha proporcionat informació aproximada dels consums de gasoil del camió de
recollida de la fracció orgànica al municipi de Sentmenat. El vehicle que realitza la recollida
d`orgànica a Sentmenat 3 dies a la setmana és el DAF 75.240 ATI matrícula 6743 BNM.
Santos Jorge no ha proporcionat informació respecte la recollida del vidre.
Les dades de partida són els litres de combustible líquid, que resulta ser gasoil A en tots els
casos.
13 http://www.mityc.es/energia/petroleo/Precios/Informes/InformesAnuales/Paginas/InformesAnuales.aspx
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 30

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Estimacions
L’empresa Ecosenda estima que els consums de combustible són els mateixos per a tots els
anys entre el 2005, i el 2009, ja que no hi ha hagut canvis ni en els recorreguts ni en les
freqüències.
Concessionària Barcelonesa fa una estimació del gasoil consumit pels camions de servei a
Sentmenat els anys 2009 i 2008 (només des del juny). S’estima el gasoil consumit l’any 2005 i
2007 a partir d’aquestes dades. Per a l’any 2005 es fa proporcional al volum de residus
recollits. Per a l’any 2007, com que la quantitat de contenidors és la mateixa i en els mateixos
punts que l’any 2008, s’estima que el consum ha de ser el mateix.
Càlcul de les emissions
Les emissions derivades del transport de residus es calculen multiplicant el consum anual de
combustible de la flota de vehicles destinats a la recollida d’escombraries, pel factor d’emissió
corresponent, que en aquest cas és el de gasoil A. El factor de conversió es pot trobar a 1.4.
1.3.7. TRANSPORT PÚBLIC
Sentmenat no disposa de transport públic municipal. Tot el transport públic és interurbà.
1.4 Factors d’emissió
Per estimar les emissions de GEH que genera cada activitat, ha estat necessari multiplicar
cadascun dels consums energètics pel seu factor d’emissió. Els factors emprats provenen de la
metodologia facilitada per la DIBA. Aquests factors es mostren a continuació:
Combustibles
Els factors d’emissió emprats es resumeixen a la Taula 12:
Energia elèctrica
tCO2 tCH4 tN2O
GN (TJ) 56 0,0025 0,0009
GLP (GJ) 0,065 1,5*10 -6
2,5*10 -6
Gasoil A (TJ) 73,7 0,0039 0,0039
Gasoil B (TJ) 73,7 0,0039 0,0039
Gasoil C (GJ) 0,073 3,5*10 -6 0,7*10 -6
Fueloil (GJ) 0,065 1,5*10 -6 2,5*10 -6
Benzina (TJ) 69 0,033 0,0032
Taula 12. Factors d’emissió dels combustibles.
El factor d’emissió de l’energia elèctrica prové del mix energètic espanyol, el qual varia
anualment, tal com es mostra a la Taula 13:
Emissions en gCO2 per
kWh d'energia produïda
2000 465
2001 408
2002 468
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 31

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
2003 403
2004 417
2005 481
2006 434
2007 443
2008* 381
Taula 13. Factors d’emissió de GEH del mix energètic espanyol. Cal tenir en compte que
1g=106 tones. * valor provisional. Font:UNESA
Tractament de residus
Tractament (g CO2eq)/t RM
Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 744.668,14
Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1.241.113,56
Incineració 1.069.000,00
Metanització 440.000,00
Compostatge (tones FORM) 320.000,00
Taula 14. Emissions de CO2eq associades al tractament dels residus municipals (RM).
Cicle de l’aigua
Material reciclat Kg CO2eq estalviats/t residu reciclada
Paper -418,18
Cartró -111,22
Vidre -667,69
HDPE (tots els colors) -2,102,66
PET -1,236,22
LDPE film -1,201,38
Tetrabric 7,82
Llaunes (acer i alumini) -615,72
Taula 15. Estalvi de CO2eq per tona de residu reciclada.
Any Ter
(Abrera)
Llobregat
(Cardadeu)
2005 0,09 0,49
2006 0,1 0,53
2007 0,1 0,54
2008 0,13 0,55
Taula 16. Consums energètics de les ETAP (en kWh/m 3 ).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 32

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
2 Resum de les emissions de GEH
En aquest apartat es sintetitzen els resultats obtinguts de les emissions de GEH tant a escala
municipal com d’Ajuntament. Les emissions totals es comparen amb la mitjana de les
emissions per càpita produïdes a l’Estat Espanyol i a Catalunya.
2.1 Àmbit municipal.
2.1.1. EMISSIONS TOTALS
Emissions durant els anys 2005 i 2007
Les emissions TOTALS de GEH del municipi corresponen a la suma dels següents àmbits:
Emissions del consum energètic de tots els sectors d’activitat + emissions del
tractament de residus + emissions de cicle de l’aigua - emissions estalviades en la
producció d’energia
S’entén que:
- Els sectors d’activitat inclouen primari, industrial, serveis, domèstic i transport.
- A residus únicament s’inclou el tractament dels residus perquè la recollida dels mateixos
ja s’incorpora dins del transport.
- En el cicle de l’aigua únicament es comptabilitzen les emissions associades a l’ETAP i
l’EDAR perquè el bombament està inclòs dins dels serveis.
- La producció d’energia es refereix a les emissions estalviades per la producció d’energia
solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica existents al municipi. No s’imputen les emissions
estalviades en solar tèrmica o biomassa, ja que aquestes queden imputades mitjançant
una reducció del combustible de suport.
A partir d’aquesta fórmula, i tenint en compte que al municipi de Sentmenat hi ha
autoabastament energètic, les emissions de CO2eq TOTALS per als anys 2005 i 2007 són:
CO2eq (2005)= 47.208,45 t i CO2eq (2007)= 47.105,53 t
102,92 t CO2eq de menys
0,22% de reducció respecte 2005
A continuació es mostren els detalls dels consums totals per cadascun dels sumands de
l’equació.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 33

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
2005 2007
Primari 2.546,64 2.633,59
Indústria 13.066,84 12.455,21
Serveis 6.340,12 6.298,87
Domèstic 9.051,54 8.630,96
Transport 14.178,92 15.242,89
Sectors 45.184,06 45.261,51
Tractament residus 1.902,18 1.682,46
ETAP+EDAR 135,39 173,87
Autoabastament -13,18 -12,33
TOTAL 47.208,45 47.105,53
Taula 17: Resum de les emissions de GEH municipals (en tCO2eq).
31%
Figura 9: Distribució percentual de les emissions de GEH municipals l’any 2005.
Evolució de les emissions totals
0%
19%
4%
La Taula 18 mostra l’evolució de les emissions de CO2eq de cadascun dels àmbits
comptabilitzats en calcular les emissions de GEH del municipi, durant els anys 2000 a 2007.
Sectors
(total)
5%
Tractament
Residus
EDAR ETAP
2000 32.143,94
2001 33.979,00
2002 37.903,39 No es disposa de dades
2003 37.494,42
2004 40.158,57
2005 45.170,88 1.902,18 96,05 39,34
2006 43.433,97 1.804,00 106,63 49,64
2007 45.249,19 1.682,46 121,23 52,64
Taula 18: Evolució de les emissions de GEH totals en l’àmbit municipal
La representació de les dades d’emissions de GEH totals per cadascun dels sectors que
afecten l’àmbit municipals (Figura 10) mostra un creixement sostingut des de l’any 2000 fins al
2005 i una certa estabilització a partir d’aleshores, la qual es tradueix en la petita disminució
esmentada al principi d’aquest apartat.
S’observa que l’augment de les emissions totals en els sectors d’activitats es deuen,
principalment, a un creixement sostingut dels sectors domèstic i transport.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 34
13%
28%
Primari
Indústria
Serveis
Domèstic
Transport
Aigua
Residus

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
En valors absoluts el creixement total de tots els sectors entre els anys 2000 i 2005 és de
15.064 tCO2eq, és a dir, un 47%.
t CO2eq
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
Figura 10. Evolució de les emissions de GEH del municipi, desglossat per sectors d’activitat.
2.1.2. EMISSIONS PER CÀPITA
Emissions durant els anys 2005 i 2007
Les emissions TOTALS de CO2eq per càpita s’han calculat segons la fórmula indicada al
principi d’aquest apartat i dividint per la població dels anys corresponents. Els valors resultants
són:
CO2eq per càpita (2005)= 6,55 t i CO2eq per càpita (2007)= 6,17 t
0,38 t CO2eq menys per càpita
5,76% de reducció respecte 2005
Les emissions TOTALS de CO2eq per càpita s’han comparat amb les emissions de GEH per
càpita a Catalunya i a l’Estat Espanyol per als anys 2005 i 2007. Aquests valors són
lleugerament inferiors als de Catalunya i l’Estat Espanyol, tal i com es mostra a la Taula 19.
2005 2007
Estat Espanyol 7,7 7,5
Catalunya 6,7 6,5
Sentmenat 6,55 6,17
Taula 19. Comparació de les emissions de CO2eq per càpita (en tCO2eq/ càpita).
Evolució de les emissions per càpita
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Primari
Indústria
Serveis
Domèstic
Transport
Aigua
T.Residus
Els detalls de les emissions de GEH per càpita del municipi es mostren a la Taula 20.
A diferència de la tendència de creixement de les emissions totals mostrades a l’apartat
anterior, l’evolució de les emissions per càpita dels sectors d’activitat és decreixent, amb una
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 35

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
variació entre els anys 2000 i 2005 de -0,44 tCO2eq per habitant, és a dir, una disminució del
5,76%.
Sectors Tractament
Residus
Aigua
2000 5,52
2001 5,63
2002 5,92 No es disposa de dades
2003 5,66
2004 5,75
2005 6,27 0,26 0,02
2006 5,89 0,24 0,02
2007 5,93 0,22 0,02
Taula 20. Emissions de CO2eq per càpita (en tCO2eq).
Per entendre aquesta inversió en les tendències observades, cal analitzar l’evolució de la
població al municipi de Sentmenat. En concret, la població de Sentmenat ha augmentat en
1.813 habitants en el període 2000-07, és a dir, un 31%.( veure Figura 2 a la Introducció).
Així doncs, tenim que durant el període estudiat el creixement de la població és més ràpid que
el de les emissions totals, per això quan ponderem les emissions totals per la població
observem una disminució.
La Figura 11 representa simultàniament les emissions totals i les emissions per càpita. L’any
2005 s’observa un pic d’emissions que es podria relacionar amb la climatologia, especialment
freda d’aquell any.
2.2 Àmbit PAES
2.2.1. EMISSIONS TOTALS
Emissions durant els anys 2005 i 2007
tCO2eq
48.000
46.000
44.000
42.000
40.000
38.000
36.000
34.000
2003 2004 2005 2006 2007
Figura 11. Emissions totals i per càpita.
Les emissions TOTALS de GEH de l’àmbit PAES corresponen a:
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 36
6,60
6,50
6,40
6,30
6,20
6,10
6,00
5,90
5,80
5,70
5,60
tCO2eq/hab.
Sectors
Sectors per càpita

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Emissions del consum energètic de tots els sectors d’activitat transport, domèstic i
serveis + emissions del tractament de residus + emissions de cicle de l’aigua -
emissions estalviades en la producció d’energia
Sumant totes les emissions calculades per als anys 2005 i 2007 tal com indica la fórmula
descrita, les emissions de CO2eq TOTALS de l’àmbit PAES són:
CO2eq (2005)= 31.608,15 t i CO2eq (2007)= 32.029,05 t
Evolució de les emissions totals
420,9 t CO2eq de més
1,33% d’augment respecte 2005
La Taula 21 mostra l’evolució de les emissions de CO2eq de cadascun dels àmbits
comptabilitzats en calcular les emissions de GEH de l’àmbit PAES, durant els anys 2000 a
2007.
2005 2007
Serveis 6.340,12 6.298,87
Transport 14.178,92 15.242,89
Domèstic 9.051,54 8.630,96
Residus 1.902,18 1.682,46
Aigua 135,39 173,87
TOTAL 31.608,15 32.029,05
Taula 21: Resum de les emissions de l’àmbit PAES.
S’observa una disminució generalitzada de les emissions excepte en el sector transport, i el
cicle de l’aigua, que augmenten un 7,5% i 28% respectivament.
45%
0%
6%
Figura 12: Distribució percentual de les emissions de GEH de l’àmbit PAES l’any 2005.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 37
20%
29%
Serveis
Domèstic
Transport
Aigua
Residus

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Les emissions de GEH derivades dels sectors de l’àmbit PAES presenten un creixement
sostingut fins l’any 2005, quan s’observa certa estabilització en l’emissió de GEH dels sectors
domèstic, serveis i tractament de residus.
t CO2eq
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
2.2.2. EMISSIONS PER CÀPITA
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Emissions durant els anys 2005 i 2007
Figura 13: Evolució de les emissions de l’àmbit PAES.
Les emissions TOTALS de CO2eq per càpita de l’àmbit PAES s’han calculat segons la fórmula
indicada al principi d’aquest apartat i dividint per la població dels anys corresponents. Els valors
resultants són:
CO2eq per càpita (2005)= 4,38 t i CO2eq per càpita (2007)= 4,2 t
0,18 t CO2eq menys per càpita
4,3% de reducció respecte 2005
A diferència de la tendència de creixement de les emissions totals de l’àmbit PAES, l’evolució
de les emissions per càpita és decreixent, amb una variació entre els anys 2000 i 2005 de -0,18
tCO2eq per habitant, és a dir, una disminució del 4,3%.
La Taula 22 mostra les emissions per càpita de cadascun dels components PAES.
2005 2007
Serveis
Domèstic
Transport
Serveis 0,88 0,83
Transport 1,97 2
Domèstic 1,26 1,13
Residus 0,26 0,22
Aigua 0,02 0,02
TOTAL 4,38 4,2
Taula 22: Resum de les emissions per càpita de l’àmbit PAES.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 38
Aigua
T.Residus

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Evolució de les emissions per càpita
Els detalls de la progressió de les emissions de GEH per càpita de l’àmbit PAES es mostren a
la Taula 23.
2.3 Ajuntament.
Sectors Tractament
Residus
Aigua
2000 3,43
2001 3,37
2002 3,50 No es disposa de dades
2003 3,64
2004 3,77
2005 4,10 0,26 0,02
2006 3,94 0,24 0,02
2007 3,95 0,22 0,02
Taula 23: Evolució de les emissions per càpita de l’àmbit PAES
Emissions durant els anys 2005 i 2007
Les emissions TOTALS de GEH de l’Ajuntament corresponen a:
Emissions del consum energètic de (l’enllumenat+semàfors+ equipaments)+
emissions derivades del transport (públic+municipal+extern)+ emissions derivades
de les infraestructures (bombament)
Sumant totes les emissions calculades per als anys 2005 i 2007 tal com indica la fórmula
descrita, les emissions de CO2eq TOTALS de l’Ajuntament per als anys 2005 i 2007 són:
CO2eq (2005)= 1.378,52 t CO2eq i CO2eq (2007)= 1.384,84 t CO2eq
6,32 t CO2eq més
0,46% d’augment respecte el 2005.
A continuació es mostren les emissions per cadascun dels sumands de l’equació.
2005 2007
Enllumenat 513,3 583,17
Semàfors 6,94 10,61
Equipaments 380,81 399,58
Flota interna 107,68 117,84
Flota externa 34,34 41,56
Infraestructures* 335,45 232,08
TOTAL 1.378,52 1.384,84
Taula 24. Emissions de GEH de l’Ajuntament (en tCO2eq).(*) bombament
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 39

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El diagrama següent mostra el pes de cada àmbit en les emissions totals de l’Ajuntament per a
l’any 2005. És evident que les emissions de GEH derivades de l’enllumenat públic, els
equipaments i el bombament, majoritàriament provinents de consum elèctric, són molt superiors
a les derivades del transport municipal, és a dir, de combustibles líquids com la benzina i el
gasoil.
Figura 14. Distribució percentual de les emissions de GEH de l’ajuntament per àmbits.
Evolució de les emissions
La variació de les emissions de GEH de l’Ajuntament durant el període 2005-2008 es mostra a
la Taula 25.
Enllumenat Semàfors Equipaments
F.
Externa
F.
Municipal
Infrastructures
(bombament)
2005 513,30 6,94 380,81 34,34 107,68 335,45
2006 523,02 8,31 341,52 NA NA 242,07
2007 583,17 10,61 399,58 41,56 117,84 232,08
2008 651,19 12,69 458,01 41,56 150,81 152,95
Taula 25: Emissions de GEH de l’Ajuntament durant el període 2005-2008. (NA: no hi ha
dades).
Tal i com s’observa al gràfic de la Figura 15, l’enllumenat i el bombament tenen un pes
específic important sobre les emissions de GEH derivades del consum energètic de
l’Ajuntament.
tCO2eq
1.600
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
8%
24%
2%
28%
1%
Figura 15. Evolució de les emissions de GEH totals associats als consums energètics de
l’Ajuntament.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 40
37%
2005 2007 2008
Enllumenat
Semàfors
Equipaments
F. Externa
F. Municipal
Bombament
Enllumenat
Semàfors
Equipaments
F. Externa
F. Municipal
Bombament
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Cal destacar que cap de les activitats pròpies de l’Ajuntament excepte el bombament mostren
una disminució de les seves emissions, fet que voldria indicar que l’Ajuntament de Sentmenat
experimenta una tendència a l’alça en quant a l’emissió de GEH.
2.4 Fonts energètiques.
L’anàlisi de les emissions de GEH segons la font de subministrament ens permet identificar la
dependència energètica del municipi. En el cas de Sentmenat, les fonts energètiques més
emprades són l’energia elèctrica i els carburants líquids.
L’any 2005 els CL produeixen el 40% de totes les emissions del municipi, i l’energia elèctrica el
53% (Figura 16).
Figura 16: Distribució percentual de les emissions de GEH derivades de les fonts energètiques.
L’anàlisi de l’evolució en el temps de les emissons de GEH derivades de l’ús de les diferents
fonts energètiques mostra un creixement continuat dels CL i l’EE, possiblement associats al
creixement de la població i per tant a la del transport privat i el sector domèstic (Figura 16).
El gas natural també augmenta en el temps, ja que des de que arriba l’aprovisionament a
Sentmenat, cada cop són més els habitatges que s’acullen a aquest subministrament.
L’any 2005 fou especialment fred, i per això s’observa un pic en l’ús d’energia elèctrica
tCO2eq
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
40%
1%
6%
Figura 17: Evolució de l’emissió de GEH de les fonts de subministrament energètic.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 41
53%
EE
GN
GLP
CL
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
EE
GN
GLP
CL
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
A l’Ajuntament, la font energètica més emprada és l’electricitat, seguida, de lluny, pel gas
natural i els carburants líquids, especialment el gasoil A.
tCO2eq
1.200
1.000
800
600
400
200
0
EE GN Gasoil-A Benzina
Figura 18: Fonts de subministrament de l’Ajuntament
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 42
2005
2007
2008

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
3 Avaluació de consums energètics i emissions de
GEH en l’àmbit municipal
En aquest apartat es presenten les dades dels consums energètics i les emissions de GEH a
nivell de tot el municipi, de manera desglossada i detallada. Es fa especial esment als anys
2005 (any base) i 2007.
Es presenten els consums TOTALS i PER CÀPITA del terme municipal de Sentmenat durant
els anys 2000 a 2008, tenint en compte l’evolució de la població publicada per IDESCAT, la
qual ha anat augmentant progressivament (Taula 26). És important constatar la metodologia
emprada per a calcular el padró continu a IDESCAT. El padró és un registre actualitzat de
manera permanent, del qual s'obtenen xifres de població a 1 de gener de cada any. Per tant,
les dades publicades per cada any corresponen al padró de l'any anterior, fet que s’ha tingut en
compte per elaborar la taula següent. Aquest fet es corrobora amb les dades del padró que ens
ha proporcionat l’Ajuntament.
En concret, la població de Sentmenat ha augmentat un 35,2% durant aquest període, és a dir,
en 2.050 habitants.
Any Habitants
2000 5.820
2001 6.037
2002 6.402
2003 6.628
2004 6.988
2005 7.209
2006 7.376
2007 7.633
2008 7.870
Taula 26: Població de Sentmenat (Font: modificat d’IDESCAT)
3.1 Consums energètics de tot el municipi
En aquest apartat es presenten, en primer lloc, les dades relacionades amb els consums
energètics TOTALS I PER CÀPITA del terme municipal de Sentmenat durant els anys 2000
a 2007, classificats segons fonts energètiques i sectors d’activitat. Els consums totals
corresponen a:
ΣConsums energètics totals per sectors – Σconsums energètics estalviats per la
producció d’energies renovables
En el càlcul, els sectors inclouen els sectors domèstic, transports, serveis, primari i industrial, el
tractament de residus i el cicle de l’aigua.
Les fonts d’energia renovable que es consideren són fotovoltaica, eòlica i minihidràulica, que
són les que venen l’energia directament a xarxa. Les emissions que es podrien estalviar per
solar tèrmica o per biomassa ja estan comptabilitzades en la reducció del combustible de
suport, i per tant si es tornessin a incloure s’estarien comptant dues vegades.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 43

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Seguidament es desglossen els consums dels sectors d’activitat primari i indústria, els quals
s’han classificat només dins l’àmbit municipal. Els sectors domèstic, transport, serveis,
tractament de residus i cicle de l’aigua es desglossen a l’apartat 3.2, l’àmbit PAES, ja que s’han
classificat dins aquest sub-nivell estructural (vegeu Figura 8).
3.1.1. CONSUM FINAL D’ENERGIA DEL MUNICIPI: PER FONTS DE
SUBMINISTRAMENT
Consums Totals
La Taula 27 resumeix les dades de consum energètic (KWh) del període 2000 a 2007 de tot el
municipi de Sentmenat classificades segons la font de subministrament energètic (EE= energia
elèctrica, GN= gas natural, GLP= gasos liquats del petroli, CL= carburants líquids), les quals
estan representades a la Figura 19 .
Any EE GN GLP CL TOTAL
2000 34.331.125 5.133.088 2.479.975 56.184.910 98.129.099
2001 41.742.296 5.949.299 2.435.088 57.866.931 107.993.614
2002 42.276.951 7.421.458 2.341.752 61.868.326 113.908.487
2003 44.242.953 9.884.355 2.311.762 65.772.594 122.211.663
2004 47.260.223 12.552.430 2.315.160 66.320.656 128.448.470
2005* 49.014.072 15.156.587 2.292.064 68.623.975 135.086.698
2006* 50.691.919 14.564.723 1.978.150 68.343.162 135.577.953
2007* 51.674.355 14.831.289 1.974.787 70.233.579 138.714.010
Taula 27. Consums energètics del municipi per fonts (en KWh). (*) s’ha descomptat la
producció local d'energia.
El consum total de combustibles creix sostingudament durant tot el període d’estudi. En concret
augmenta un 41% entre els anys 2000 i 2007.
Tal i com s’observa a la Figura 19, el CL, és a dir, el combustible per al transport (benzina,
gasoil) és, amb diferència, el màxim consumidor energètic seguit de l’electricitat i el gas natural
durant tot el període d’estudi. El seu augment, juntament amb el d’electricitat, és progressiu.
Aquest creixement es pot associar a un augment de la població, i per tant, un increment de
vehicles, ja siguin privats, de transport o agrícoles, i de vivendes.
KWh*1000
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 19. Evolució de l’ús de les fonts energètiques.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 44
EE
GN
GLP
CL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El consum de gas natural augmenta progressivament fins l’any 2005, moment en què s’observa
certa inflexió de tendència associada una disminució del consum en els sectors domèstic i
serveis. La disminució dels GLP es pot associar a un augment en l’ús del gas natural (del 189%
total), i per tant l’abandó del butà per a usos domèstics, com la cuina i la calefacció.
Figura 20. Distribució percentual de l’ús de fonts energètiques durant els anys 2000 a 2007.
Tal i com s’ha comentat, el consum de combustibles augmenta. En concret, entre el 2005 i el
2007 augmenta un 3% de mitjana, que es tradueix en les següents variacions específiques: un
5% d’EE, un -2% de GN, un -14% de GLP, i un 2% de CL. La Figura 20 il.lustra aquests
canvis i també que els CL representen fins un 50% de tot l’aport energètic del municipi i l’EE
vora un 40%.
Consums per càpita
A partit de l’any 2005 s’observa que el consum per càpita de totes les fonts de subministrament
energètic de Sentmenat disminueix, la qual cosa indica un estalvi generalitzat en el consum
energètic per càpita (Taula 28).
EE GN GLP CL
2000 5.898,82 881,97 426,11 9.653,76
2001 6.914,41 985,47 403,36 9.585,38
2002 6.603,71 1.159,24 365,78 9.663,91
2003 6.675,16 1.491,30 348,79 9.923,45
2004 6.763,05 1.796,28 331,31 9.490,65
2005 6.799,01 2.102,45 317,94 9.519,21
2006 6.872,55 1.974,61 268,19 9.265,61
2007 6.769,86 1.943,05 258,72 9.201,31
Taula 28. Consums energètics per càpita (en KWh/càpita).
3.1.2. COMSUM FINAL D’ENERGIA DEL MUNICIPI: PER SECTORS D’ACTIVITAT
Consums totals
%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
La Taula 29 resumeix els KWh totals consumits pels diferents sectors d’activitat del municipi
(primari, indústria, transport, domèstic i secundari) durant els anys 2000 a 2007 al municipi de
Sentmenat. Els sectors transport i indústria són els màxims consumidors energètics, tot i que a
partir del 2005 el sector domèstic té un consum gairebé igual al de la indústria.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 45
CL
GLP
GN
EE

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La diferència observada en els consums totals calculats a partir de les fonts (apartat anterior) o
a partir dels sectors d’activitat es deu, principalment, a la metodologia emprada en el càlcul dels
GLP, ja que les aproximacions per calcular els consums associats als diferents sectors són
diferents. No obstant, les tendències globals són les mateixes. Així doncs, hi ha un increment
en el consum energètic total del 42,5% entre els anys 2000 i 2007 i del 3% entre el 2005 i 2007,
molt similar a l’observat en els càlculs anteriors.
Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Cicle
de
l’aigua
2000 4.211.554 26.288.835 9.158.465 15.231.588 41.924.992
2001 4.816.824 32.229.566 10.025.278 16.427.364 43.737.626
2002 5.950.766 32.358.808 10.637.882 17.760.813 45.702.504
2003 7.449.092 29.845.421 12.554.794 20.942.974 49.968.391
2004 8.196.586 28.635.622 13.484.631 23.998.124 53.070.766
2005* 8.947.743 28.986.785 14.689.075 27.899.859 53.422.538 281.477
2006* 8.955.882 28.069.774 14.932.120 26.858.464 56.024.466 360.078
2007* 9.290.761 28.530.516 15.799.633 27.028.175 57.305.126 386.383
Taula 29. Consums energètics del municipi per sectors d’activitat (en KWh). (*) s’ha
descomptat la producció local d'energia en el sector primari.
En general tots els sectors augmenten el seu consum energètic. En concret durant el període
d’estudi, el sector primari ho fa en un 121%, la indústria en un 8,5%, els serveis en un 72,5%, el
serctor domèstic en un 77% i el transport en un 37%. El consum energètic derivat del cicle de
l’aigua és menyspreable respecte el total.
Cal comentar que a partir del 2005 s’observa una certa tendència de decreixement en el
consum energètic per part de tots els sectors excepte el primari i el transport, que també es
reflecteix en el total.
%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Transport
Domèstic
Figura 21. Distribució percentual dels sectors d’activitat durant els anys 2000 a 2007.
Tant l’any 2005 com l’any 2007 els consums majoritaris corresponen als sectors transport i
indústria, seguits en ordre decreixent pels sectors domèstic, serveis i primari. Els sectors
transport i indústria conjuntament representen al voltant d’un 80% del consum total (Figura 21).
Tal i com ja s’ha comentat, a partir del 2005 el sector indústria equipara el seu consum
energètic al del sector domèstic, possiblement per un augment de la població i pèrdua de sector
industrial.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 46
Serveis
Indústria
Primari

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
L’augment constant dels sectors transport va associat a l’augment de la població de Sentmenat
i, per tant, a un major consum de vehicle privat.
Consums per càpita
Els mateixos consums per càpita es detallen a la Taula 30.
És interessant constatar que els consums per càpita totals augmenten sostingudament des de
l’any 2000 fins al 2005. A partir del 2005 tots els consums per càpita disminueixen excepte el
transport. En total s’ha disminuit el consum energètic total en 507 KWh per habitant, que
representa un 2,7% menys. Això ens indica que el consum energètic per persona disminueix en
el temps, fet que és favorable per al projecte PAES i per al futur, ja que constata una millora en
l’eficiència energètica global i en els hàbits individuals.
Primari Indústria Serveis Domèstic Transport C.Aigua TOTAL
2000 724 4.517 1.574 2.617 7.204 16.635
2001 798 5.339 1.661 2.721 7.245 17.763
2002 930 5.054 1.662 2.774 7.139 17.559
2003 1.124 4.503 1.894 3.160 7.539 18.220
2004 1.173 4.098 1.930 3.434 7.595 18.229
2005 1.241 4.021 2.038 3.870 7.411 39 18.580
2006 1.214 3.806 2.024 3.641 7.596 49 18.281
2007 1.217 3.738 2.070 3.541 7.508 51 18.073
Taula 30. Consums energètics per càpita dels sectors d’activitat (en KWh /hab).
A la taula, el valor TOTAl correspon a la suma dels sectors d’activitat llevat del cicle de l’aigua,
ja que no es tenen els valors per als anys 2000 a 2004.
Les dades de consum final d’energia corresponents als sectors d’activitat del municipi es poden
comparar amb la mitjana del consum final d’energia dels 68 municipis a partir dels quals s’ha
calculat l’indicador de consum final d’energia de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat (XCPS).
Aquesta comparació es fa a partir de les dades de consum d’energia per càpita total dels
sectors d’activitat. Sentmenat presenta un consum energètic superior a la mitjana de la XCPS
(Taula 31).
Any Mitjana XCPS Sentmenat
2000 16.398 16.635
2001 17.212 17.763
2002 16.747 17.559
2003 16.864 18.220
2004 16.980 18.229
2005 17.561 18.580
2006 16.282 18.281
2007 N/D 18.073
Taula 31. Comparació entre Indicador XCPS i consums energètics per càpita (en KWh /hab).
A continuació s’analitzen les fonts de subministrament energètic dels sectors primari i indústria,
els únics que no s’inclouen en l’àmbit PAES ja que responen a activitats totalment alienes a la
capacitat d’influència de l’Ajuntment.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 47

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
3.1.3. FONTS ENERGÈTIQUES DEL SECTOR PRIMARI
El sector primari comprèn bàsicament l’agricultura. Els combustibles emprats són GLP, EE i
gasoil B. S’observa un ús clarament predominant de gasoil B (Taula 32, Figura 22).
EE GLP CL-gasoil B
2000 358.861 123.999 3.548.694
2001 571.553 121.754 4.123.517
2002 655.700 117.088 5.177.979
2003 655.820 115.588 6.677.684
2004 638.706 115.758 7.442.122
2005 576.451 114.603 8.256.689
2006 652.492 98.907 8.204.483
2007 646.151 98.739 8.545.871
Taula 32. Consums energètics del sector primari per fonts (en KWh).
A partir de l’any 2005 hi ha un aport energètic a la xarxa que prové de la instal.lació de plaques
solars fotovoltaiques en una granja. L’energia produïda s’ha restat del sector primari que és qui
la genera.
L’ús de CL creix de manera especialment marcada entre els anys 2000 i 2005, moment en què
s’aprecia un cert estancament que es podria explicar per una disminució d’activitat agrícola al
municipi. El consum d’EE creix sostingudament i el de GLP disminueix gradualment.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 22. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector primari.
Així doncs, l’ús d’EE al sector primari creix en un 20% i el de gasoil B un 141%, mentre que l’ús
de GLP disminueix un 20% entre els anys 2000 i 2007. El gasoil B representa fins un 91% del
total de les fonts de subministrament energètic del sector primari.
3.1.4. FONTS ENERGÈTIQUES DEL SECTOR INDÚSTRIA
El sector indústria empra com a fonts energètiques EE, GLP, gasoil C i fuel.
La indústria empra principalment electricitat, el consum de la qual creix sostingudament des del
2000 fins arribar a un 34% més l’any 2007. El fuel representa la segona font important de
subministrament energètic, el consum del qual presenta una forta davallada a partir del 2004.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 48
CL
GLP
EE

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
EE GLP CL-fuel CL-gasoil C CL total
2000 19.736.575 281.725 4.992.685 1.277.850 6.270.535
2001 25.687.932 276.626 5.049.504 1.215.503 6.265.008
2002 25.170.481 266.023 5.897.389 1.024.915 6.922.304
2003 24.268.152 262.616 4.357.040 957.613 5.314.653
2004 25.532.693 263.002 2.045.497 794.429 2.839.926
2005 24.813.087 260.378 3.140.442 772.877 3.913.319
2006 25.855.029 224.718 1.409.846 580.181 1.990.028
2007 26.429.603 224.336 1.138.456 738.121 1.876.577
Taula 33. Consums energètics del sector indústria per fonts (en KWh).
El subministrament d’altres fonts energètiques per al sector indústria va de baixa durant el
període d’estudi: el GLP disminueix un 20%, el fuel un 77% i el gasoil C un 42% respecte l’any
2000 (Taula 33).
La font més emprada ha estat sempre l’electricitat, que representa fins el 92% del total del
subministrament energètic d’aquest sector (Figura 23).
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 23: Distribució percentual de les fonts energètiques del sector indústria (en KWh).
3.2 Emissions de GEH de tot el municipi
CL-gasoilC
A partir de les dades de consums energètics totals i per càpita presentades a l’apartat 3.1 s’han
calculat les emissions de GEH del municipi.
Σ Emissions totals per sectors – Σ Emissions estalviades per la producció d’energies
renovables
En aquest apartat es presenten, en primer lloc, les emissions totals i per càpita de GEH del
terme municipal de Sentmenat durant el període 2005 a 2007, i la variació observada.
Seguidament es presenten les emissions totals i per càpita de GEH associades al municipi de
Sentmenat de manera concisa, i classificades segons la font emissora (sectors d’activitat) o la
font subministradora (font energètica de subministrament).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 49
CL-fuel
GLP
EE

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
3.2.1. EMISSIONS TOTALS
Les emissions de GEH TOTALS del municipi de Sentmenat són:
Any 2005: 47.208,45 TnCO2eq i Any 2007: 47.105,53 TnCO2eq
102,92 TnCO2eq menys
0,22% de reducció
Les emissions de GEH TOTALS PER CÀPITA del municipi de Sentmenat són:
Any 2005: 6,55 TnCO2eq/habitant i Any 2007: 6,17 TnCO2eq/habitant
0,38 TnCO2eq/habitant menys
5,76% de reducció
3.2.2. EMISSIONS TOTALS DE GEH AL MUNICIPI: PER FONT ENERGÈTICA
Les emissions de GEH del municipi de Sentmenat provenen de l’ús de diferents fonts de
subministrament energètic, és a dir, de l’electricitat (EE), el gas natural (GN), els gasos liquats
del petroli (GLP) i els combustibles líquids (CL), que inclouen diferents tipus de benzina i
gasoils.
Evolució de les emissions de GEH totals
Tal i com mostra la Taula 34 l’electricitat i dels combustibles líquids són les principals fonts
emissores de GEH, ja que són les més emprades.
EE GN GLP CL TOTAL
2000 15.963,97 954,21 587,51 14.990,69 32.496,39
2001 17.030,86 1.105,94 576,88 15.439,47 34.153,15
2002 19.785,61 1.379,60 554,77 16.507,08 38.227,07
2003 17.829,91 1.837,44 547,66 17.548,78 37.763,79
2004 19.707,51 2.333,42 548,47 17.695,01 40.284,41
2005 23.575,77 2.817,52 543,00 18.309,56 45.245,84
2006 22.000,29 2.707,49 468,63 18.234,63 43.411,05
2007 23.253,46 2.757,05 467,83 18.739,01 45.217,35
Taula 34. Emissions totals de GEH del municipi segons les fonts (en tCO2eq).
No obstant, cal remarcar, que si bé la font energètica més emprada a nivell municipal és la dels
CL (veure Taula 19), el principal emissor de GEH és l’EE (Figura 25). Aquesta inversió es deu a
que el factor d’emissió de GEH de l’electricitat és superior al dels CL i ho seguirà essent mentre
no augmenti la proporció d’energies renovables i no emissores de GEH en la producció
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 50

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
elèctrica. L’any 2005 l’EE emet el 53% de totes les emissions, seguida dels CL amb un 40%
(Figura 24).
Figura 24. Distribució percentual de les emissions de GEH l’any 2005 (en tCO2eq) per fonts
energètiques.
A partir del 2005 les emissions derivades del consum elèctric tendeixen a la baixa, ja sigui per
una disminució en el consum d’aquesta font energètica com per un augment en el nombre
d’energies netes (no emissores de GEH) que produeixen electricitat. Les emissions de GEH
derivades dels CL i el GN augmenten sostingudament durant tot el període d’estudi.
tCO2eq
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
Figura 25. Evolució de les emissions de GEH del municipi: per fonts.
Les emissions de GEH han augmentat un 40% en total entre els anys 2000 i 2007, tot i
mantenir-se entre el 2005 i el 2007. L’augment d’emissions de GEH derivades dels CL i l’EE
entre els anys 2000 i 2007 és del 25% i el 47%, respectivament. Les emissions derivades del
GN augmenten un 189%, i per tant contribueixen decissivament a l’augment total observat
Evolució de les emissions de GEH per càpita
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Les mateixes emissions per càpita es detallen a la Taula 35.
40%
1%
6%
EE GN GLP CL TOTAL
2000 2,74 0,16 0,10 2,58 5,58
2001 2,82 0,18 0,10 2,56 5,66
2002 3,09 0,22 0,09 2,58 5,97
2003 2,69 0,28 0,08 2,65 5,70
2004 2,82 0,33 0,08 2,53 5,76
2005 3,27 0,39 0,08 2,54 6,28
2006 2,98 0,37 0,06 2,47 5,89
2007 3,05 0,36 0,06 2,45 5,92
Taula 35. Emissions totals de GEH del municipi per càpita, segons fonts (tCO2eq per càpita).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 51
53%
EE
GN
GLP
CL
EE
GN
GLP
CL
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
3.2.3. EMISSIONS TOTALS DE GEH AL MUNICIPI: PER SECTORS D’ACTIVITAT
Tal i com s’ha comentat a l’apartat 2, les emissions totals de GEH del municipi inclouen, a més
de les emissions derivades dels sectors d’activitat, les derivades del tractament de residus
municipals, i de la potabilització i depuració de l’aigua municipal.
Evolució de les emissions de GEH totals
A la Taula 36 es mostren les tones de CO2eq derivades de totes les activitats que es
desenvolupen al municipi de Sentmenat, calculades per als anys 2005 a 2007, ja que és l’únic
període per al qual es tenen totes les dades. S’observa una disminució molt petita, del 0,22%.
Els principals emissors de GEH a Sentmenat són la indústria i el transport.
Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Aigua* Residus** TOTAL
2000 1.237,98 10.958,40 3.787,13 5.108,50 11.051,93 --- --- ---
2001 1.375,25 12.259,58 3.717,10 5.078,48 11.548,58 --- --- ---
2002 1.732,49 13.739,75 4.428,98 5.919,19 12.083,00 --- --- ---
2003 2.094,43 11.296,63 4.590,23 6.282,83 13.230,30 --- 1.892,69 ---
2004 2.302,89 11.483,20 5.045,03 7.257,10 14.070,34 --- 2.113,15 ---
2005 2.533,46 13.066,84 6.340,12 9.051,54 14.178,92 135,39 1.902,18 47.208,45
2006 2.521,55 11.816,24 5.927,44 8.280,97 14.887,76 156,27 1.804,00 45.394,24
2007 2.621,26 12.455,21 6.298,87 8.630,96 15.242,89 173,87 1.682,46 47.105,53
2008 165,52 1.653,57 ---
Taula 36. Emissions de GEH del municipi de Sentmenat derivats de les seves activitats (en
tCO2eq). (*)no inclou bombament.(**)tractament de residus.
La Figura 26 mostra la distribució percentual de totes les activitats generadores de GEH a nivell
de municipi. S’hi observa el patró ja esmentat, on els sectors transport i domèstic són els
principals emissors.
L’any 2005, el sector transport emet el 30% del total de GEH, i el sector indústria el 28%. Les
emissions de GEH derivades del cicle de l’aigua són gairebé molt poc significatives.
28%
18%
0%
4%
5%
14%
Figura 26: Distribució percentual de les emissions de GEH del municipi l’any 2005. (*)
EDAR+ETAP
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 52
31%
Primari
Indústria
Serveis
Domèstic
Transport
Aigua*
Residus

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Si es comparen les emissions de GEH amb el consum energètic (apartat 3.1.2), s’observa que
el sector domèstic té un creixement en el consum energètic molt important que gairebé iguala,
l’any 2005, al del sector indústria (en KWh). En canvi les emissions de GEH associades a
aquest primer sector són molt més baixes. Això és degut al gran consum de Gas Natural
associat al sector domèstic, que té un factor d’emissió molt inferior al de l’electricitat.
t CO2eq
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
Figura 27: Evolució de les emissions de GEH dels sectors d’activitat.
La Figura 27 mostra l’evolució de les emissions de GEH associades a tots els sectors d’activitat
del municipi. En la majoria dels casos les tendències són a l’alça, amb un punt d’inflexió que es
produeix l’any 2005 a partir del qual s’observa una certa tendència a l’estabilització i fins i tot a
la baixa.
Evolució de les emissions de GEH per càpita
Les mateixes emissions per càpita es detallen a la Taula 37. A nivell total, s’observa una
disminució de les emissions per càpita del 6% entre el 2005 i el 2007.
Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Aigua Residus TOTAL
2000 0,21 1,88 0,65 0,88 1,90 --- --- ---
2001 0,23 2,03 0,62 0,84 1,91 --- --- ---
2002 0,27 2,15 0,69 0,92 1,89 --- --- ---
2003 0,32 1,70 0,69 0,95 2,00 --- 0,29 ---
2004 0,33 1,64 0,72 1,04 2,01 --- 0,30 ---
2005 0,35 1,81 0,88 1,26 1,97 0,02 0,26 6,55
2006 0,34 1,60 0,80 1,12 2,02 0,02 0,24 6,15
2007 0,34 1,63 0,83 1,13 2,00 0,02 0,22 6,17
Taula 37. Emissions de GEH del municipi per càpita: segons sectors (en tCO2eq per càpita).
3.2.4. INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Primari
Indústria
Serveis
Domèstic
Transport
Aigua
T.Residus
Una aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local és la determinació del consum
total d’energia en relació al producte interior brut (PIB) del municipi. Aquesta aproximació
correspon a l’indicador 15 del sistema municipal d’indicadors de la sostenibilitat i es calcula de
la següent manera:
Indicador-15 = Consum total d’energia / PIB municipal
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 53

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
S’ha calculat l’indicador d’intensitat energètica local a partir de les dades de consums
energètics totals calculats com la suma dels consums de les diferents fonts de subministrament
energètic.
S’ha trobat el PIB del municipi de Sentmenat de l’any 2001. Tal i com explica la metodologia de
la DIBA, la variació interanual del PIB municipal es calcula a partir de la variació interanual del
PIB comarcal, en aquest cas del Vallès Occidental, durant el període 2001 a 2007. La variació
interanual del PIB comarcal s’ha extret de l’anuari de la Caixa de Catalunya dels anys 2007 i
2008 14 .
Consum
total (KWh)
PIB Sentmenat
(milers €)
INDICADOR
15
2001 107.993.614 166.660 647,99
2002 113.908.487 173.368 655,50
2003 122.211.663 181.570 670,44
2004 128.448.470 190.657 669,34
2005 135.086.698 199.783 670,81
2006 135.577.953 215.060 624,39
2007 138.714.010 228.435 600,21
Taula 38. Càlcul de l’indicador d’eficiència energètica (KWh/milers €).
La tendència desitjada és la disminució d’aquest indicador. El càlcul d’aquest indicador pel cas
de Sentmenat es mostra a la Taula 38. Tal i com s’observa, el municipi de Sentmenat és, des
de l’any 2005, cada cop més eficient des del punt de vista energètic.
3.2.5. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA AL MUNICIPI
El municipi de Sentmenat no té producció d’energia local provinent d’instal.lacions en règim
ordinari (cicles combinats, tèrmiques, hidroelèctriques) ni dels residus. Tanmateix sí que
disposa d’una instal·lació d’energia fotovoltaica d’uns 2.000m 2 i 25 kW de potència, funcional
des del 2005. Per calcular els KWh produïts anualment per la instal.lació s’ha seguit la
metodologia de la DIBA, que estima que 1KWh de potència nominal de fotovoltaica connectat a
la xarxa genera 1.095 KWh/any.
Any Potència (kW) KWh/any* KWh/hab i any
2005 25 27.400 3,80
2006 25 27.400 3,71
2007 25 27.400 3,59
Taula 39: Producció local d’energia.(*) estimacions.
A partir de la producció local energètica, és possible calcular el grau d’autoabastament
energètic en recursos locals, que correspon al:
14
Consum local amb energies renovables i altres fonts d’energia locals respecte al
consum total d’energia al municipi, expressat en %.
http://www.caixacatalunya.com/CDA/caixacat/redirect.html?link=http://www.caixacatalunya.com/caixacat/es/ccpublic/particulars/p
ublica/pb_aec.htm
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 54

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El consum total és el consum energètic de les diferents fonts de subministrament sense restarhi
la producció energètica local (produïda per plaques solars fotovoltaiques).
L’evolució d’aquest indicador es mostra a la Taula 40.
Any Grau d’autoabastament (%)
2005 0,0203
2006 0,0202
2007 0,0197
Taula 40: Grau d’autoabastament energètic en recursos locals (I-16.2).
S’observa certa tendència negativa en el percentatge d’autoabastament local, degut, no a què
hi hagi menys instal.lacions d’energies renovables sinó a què el consum energètic total ha
augmentat durant els darrers dos anys d’estudi.
El Pla d’Acció preveurà la implantació de més sistemes de producció d’energia. A partir del
moment en què es materialitzin, els informes de seguiment posteriors hauran d’incorporar les
dades de producció local i el càlcul dels indicadors corresponents.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 55

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4 Avaluació de consums energètics i emissions de
GEH de l’àmbit PAES
En aquest apartat es presenten, en primer lloc, les dades relacionades amb els consums
energètics de l’àmbit PAES del terme municipal de Sentmenat durant els anys 2000 a
2007, classificats segons fonts energètiques i sectors d’activitat.
A continuació es presenten les dades de l’àmbit Ajuntament, el qual està inclòs dins l’àmbit
PAES però en un grau de detall i anàlisi superiors.
Per acabar es presenten les dades d’emissions de GEH de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament per
als anys 2000 a 2007.
4.1 Consums energètics de l’àmbit PAES
En primer lloc es presenten els consums energètics totals de l’àmbit PAES, que corresponen a:
ΣConsums energètics totals per sectors – Σconsums energètics estalviats per la
producció d’energies renovables
Seguidament es desglossen els consums dels sectors d’activitat inclosos en aquest àmbit:
domèstic, transport i serveis, així com del tractament de residus i del cicle de l’aigua.
En l’àmbit PAES el consum energètic (en realitat només és elèctric) derivat de les grans
infrastructures de transport no s’ha d’incloure. Les dades obtingudes de l’ICAEN no detallen el
percentatge associat a aquestes infrastructures. No obstant, les dades desglossades que han
proporcionat les empreses subministradores d’electricitat, Electracaldense i Fecsa-Endesa,
indiquen que el consum elèctric associat al transport de grans infrastructures és gairebé nul, i
per tant negligible. Podem, per tant, assumir que les dades de l’ICAEN per al sector serveis
corresponen en gairebé la seva totalitat a aquest sector.
4.1.1. CONSUM FINAL D’ENERGIA DE L’ÀMBIT PAES: PER FONTS DE
SUBMINISTRAMENT
Consums totals
La Taula 41 resumeix les dades de consum energètic (KWh) del període 2000 a 2007 de l’àmbit
PAES del municipi de Sentmenat classificades segons la font de subministrament energètic,
que són les mateixes que les de l’àmbit Municipal tractat a l’apartat anterior.
S’observa un creixement en els consums totals durant el període d’estudi, concretament un
51% entre els anys 2000 i 2007, mentre que entre els anys 2005 i 2007 és només del 4,29%.
Aquest augment ve marcat sobretot pel gran consum, i alhora creixent de gasoil, un 60% més
l’any 2007 que el 2000. Durant el període d’estudi, l’ús de benzina i fuel disminueix
considerablement, un 15% en el cas de la benzina i un 77% en el cas del fuel.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 56

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Any EE GN GLP CL_gasoil* CL_benzina CL_fuel TOTAL
2000 14.055.689 5.133.088 2.074.995 27.788.631 17.099.724,00 162.917 66.315.044
2001 15.482.811 5.949.299 2.037.438 29.928.761 16.627.187,20 164.771 70.190.268
2002 16.450.770 7.421.458 1.959.344 31.707.447 16.369.740,80 192.439 74.101.199
2003 19.318.981 9.884.355 1.934.251 35.541.774 16.644.622,40 142.175 83.466.159
2004 21.088.824 12.552.430 1.937.095 38.429.817 16.478.608,00 66.747 90.553.521
2005 23.624.534 15.156.587 1.917.770 39.609.550 15.600.554,80 102.476 96.011.472
2006 24.184.398 14.564.723 1.655.118 42.177.315 15.187.491,20 46.005 97.815.050
2007 24.598.601 14.831.289 1.652.304 44.433.512 14.580.079,20 37.149 100.132.934
Taula 41. Consums energètics de l’àmbit PAES per fonts (en KWh).(*) inclou gasoil A i C.
Tal i com s’observa a la Figura 28, el gasoil és la principal font energètica de l’àmbit PAES
durant tot el preíode d’estudi. El gasoil, l’electricitat i el gas natural presenten un creixement
continu, que es pot associar a un increment de vehicles, ja siguin privats, de transport o
agrícoles i un augment de la població i els habitatges.
Figura 28: Evolució de les fonts de subministrament energètic de l’àmbit PAES.
Consums per càpita
KWh*1000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
A excepció del gasoil, a partit de l’any 2005 s’observa que el consum per càpita de totes les
fonts de subministrament energètic de l’àmbit PAES de Sentmenat disminueix, la qual cosa
indica un estalvi generalitzat en el consum energètic (Taula 42).
Any EE GN GLP CL_gasoil* CL_benzina CL_fuel TOTAL
2000 2.415 882 357 4.775 2.938 28 11.394
2001 2.565 985 337 4.958 2.754 27 11.627
2002 2.570 1.159 306 4.953 2.557 30 11.575
2003 2.915 1.491 292 5.362 2.511 21 12.593
2004 3.018 1.796 277 5.499 2.358 10 12.958
2005 3.277 2.102 266 5.494 2.164 14 13.318
2006 3.279 1.975 224 5.718 2.059 6 13.261
2007 3.223 1.943 216 5.821 1.910 5 13.118
Taula 42. Consums energètics per càpita (en KWh/càpita).(*) inclou gasoil A i C.
El consum total per càpita augmenta sostingudament des del 2000 fins al 2005, moment en què
s’inverteix la tendència. En concret, entre el 2000 i el 2005 augmenta un 17% i entre el 2005 i el
2007 disminueix un 1,5%.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 57
EE
GN
GLP
CL_gasoil
CL_benzina
CL_fuel
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4.1.2. COMSUM FINAL D’ENERGIA DE L’ÀMBIT PAES: PER SECTORS D’ACTIVITAT
Consums totals
La Taula 43 resumeix els KWh totals consumits pels diferents sectors d’activitat durant els anys
2000 a 2007 de l’àmbit PAES de Sentmenat, que són el domèstic, el serveis i el transport, i el
cicle de l’aigua. Malgrat el tractament de residus és de l’àmbit PAES, no s’ha inclòs perquè no
té, de manera explícita, un consum energètic associat. S’observa un creixement continuat
durant tot el període d’estudi, que resulta amb un increment total del 51%.
Serveis Domèstic Transport Cicle de
l’aigua
2000 9.158.465 15.231.588 41.924.992
2001 10.025.278 16.427.364 43.737.626
2002 10.637.882 17.760.813 45.702.504
2003 12.554.794 20.942.974 49.968.391
2004 13.484.631 23.998.124 53.070.766
2005 14.689.075 27.899.859 53.422.538 281.477
2006 14.932.120 26.858.464 56.024.466 360.078
2007 15.799.633 27.028.175 57.305.126 386.383
Taula 43. Consums energètics dels sectors de l’àmbit PAES (en KWh).
El creixement del consum energètic entre els anys 2005 i 2007 és el següent: un 7,3% en el
transport, un 7,6% en els serveis i un -3% en el domèstic. L’augment constant del sector
transport va associat a l’augment de la població de Sentmenat, i possiblement a l’estructura
dispersa del mateix municipi, que depèn del vehicle com a mitjà de transport i per tant a un
major ús de vehicles privats. Aquest fet també es reflecteix en el pes específic del transport
respecte el total, ja que el transport sempre representa més del 55% del consum total d’energia
de l’àmbit PAES a Sentmenat (Figura 29).
Figura 29. Distribució percentual dels sectors d’activitat durant els anys 2000 a 2007.
Consums per càpita
%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Transport
Domèstic
Serveis
Els mateixos consums per càpita es detallen a la Taula 44. En el sector domèstic s’observa
certa disminució en el consum energètic total per càpita a partir del 2005. En concret un 1,5%,
que pot mostrar una tendència que si continua serà favorable per al projecte en qüestió.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 58

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Serveis Domèstic Transport C. aigua TOTAL
2000 1.574 2.617 7.204 11.394
2001 1.661 2.721 7.245 11.627
2002 1.662 2.774 7.139 11.575
2003 1.894 3.160 7.539 12.593
2004 1.930 3.434 7.595 12.958
2005 2.038 3.870 7.411 39 13.318
2006 2.024 3.641 7.596 49 13.261
2007 2.070 3.541 7.508 51 13.118
Taula 44. Consums energètics per càpita dels sectors d’activitat (en KWh /hab).
A continuació s’analitzen les fonts de subministrament energètic dels sectors domèstic, serveis i
transport, cicle de l’aigua i tractament de residus, que conformen l’àmbit PAES ja que responen
a activitats directa o indirectament influenciables per l’Ajuntment.
4.1.3. SECTOR DOMÈSTIC
La Taula 45 resumeix les dades de consum d’energia, en KWh, del període 2000 a 2007 del
sector domèstic del municipi de Sentmenat classificades segons la font de subministrament
energètic. En aquest sector les fonts energètiques més emprades són l’electricitat i el gas
natural, fonts que segueixen una tendència a l’alça durant gairebé tot el període d’estudi.
El consum energètic total del sector domèstic creix un 77% durant el període d’estudi, tot i
disminuir un 3% a partir del 2005.
EE GN GLP CL-gasoil C TOTAL
2000 7.083.656 4.833.085 1.489.225 1.825.622 15.231.588
2001 7.754.240 5.474.305 1.462.270 1.736.549 16.427.364
2002 8.220.187 6.670.142 1.406.222 1.464.262 17.760.813
2003 9.514.426 8.672.226 1.388.213 1.368.110 20.942.974
2004 10.614.637 10.858.258 1.390.254 1.134.975 23.998.124
2005 11.787.178 13.632.113 1.376.384 1.104.184 27.899.859
2006 11.864.414 12.977.285 1.187.879 828.886 26.858.464
2007 12.317.607 12.470.180 1.185.859 1.054.529 27.028.175
Taula 45. Consums energètics del sector domèstic per fonts (en KWh).
L’ús de GLP i gasoil C disminueix progressivament durant tot el període 2000-2007. El gasoil C
arriba al seu punt mínim l’any 2006, fet que es podria explicar perquè aquell any el consum de
gasoil i en concret de gasoil C a la província de Barcelona també és molt baix.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
CL_gasoilC
Figura 30. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic (en KWh).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 59
GLP
GN
EE

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Tant l’any 2005 com el 2007 el GN és la font energètica més emprada al sector domèstic,
malgrat la disminució observada l’any 2007. El seu increment progressiu des de l’any 2000,
concretament d’un 158%, es podria entendre tant per l’augment de població al municipi durant
aquest període, com per la substitució o instal.lació de calderes domèstiques de GN. Aquest fet
s’observa clarament a la Figura 30, on el pes relatiu del GN augmenta en detriment del gasoil C
i els GLP, que disminueixen un 42% i 20%, respectivament.
4.1.4. SECTOR SERVEIS
La Taula 46 resumeix les dades de consum energètic (KWh) del període 2000 a 2007 del
sector serveis classificades segons la font de subministrament energètic. Tal i com mostra la
taula, la font energètica majoritària és l’energia elèctrica i el consum energètic total
augmenta sostingudament fins un 72% l’any 2007 respecte el 2000.
EE GN GLP CL-fuel CL-gasoil C TOTAL
2000 6.972.033 300.003 570.890 162.917 1.152.621 9.158.465
2001 7.728.571 474.994 560.557 164.771 1.096.384 10.025.278
2002 8.230.583 751.316 539.071 192.439 924.473 10.637.882
2003 9.804.555 1.212.129 532.168 142.175 863.767 12.554.794
2004 10.474.187 1.694.172 532.950 66.747 716.575 13.484.631
2005 11.837.356 1.524.474 527.633 102.476 697.135 14.689.075
2006 12.319.984 1.587.438 455.370 46.005 523.324 14.932.120
2007 12.280.994 2.361.109 454.596 37.149 665.785 15.799.633
Taula 46. Consums energètics del sector serveis per fonts (en KWh).
En el sector serveis, l’electricitat és el màxim consumidor energètic durant tots els anys
estudiats i ha experimentat un augment molt considerable (76%). Per contra, la resta de fonts
energètiques, excepte el gas natural, han tendit a la baixa: -20% els GLP, -77% el fuel i -42% el
gasoil C.
L’ús de gas natural, en canvi, té un creixement elevadíssim, del 687%, tal i com s’observa a la
Figura 31, on el GN substitueix progressivament tant els GLP com els CL. L’ús del fuel
disminueix fins a valors gairebé mensypreables.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Figura 31. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis.
4.1.5. SECTOR TRANSPORT
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
CL_gasoilC
CL_fuel
La Taula 47 resumeix les dades de consum energètic (KWh) del període 2000 a 2007 del
sector transport classificades segons la font de subministrament energètic. La font majoritària
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 60
GLP
GN
EE

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
és el diesel (gasoil A), seguit de la benzina. El consum energètic total d’aquest sector
augmenta un 37% durant tot el període d’estudi, i un 7,3% entre el 2005 i 2007.
CL_Diesel CL_Benzina GLP TOTAL
2000 24.810.388,06 17.099.724,00 14.879,85 41.924.991,91
2001 27.095.828,43 16.627.187,20 14.610,53 43.737.626,16
2002 29.318.712,36 16.369.740,80 14.050,51 45.702.503,67
2003 33.309.897,71 16.644.622,40 13.870,57 49.968.390,68
2004 36.578.267,01 16.478.608,00 13.890,96 53.070.765,98
2005 37.808.230,32 15.600.554,80 13.752,38 53.422.537,50
2006 40.825.105,88 15.187.491,20 11.868,90 56.024.465,97
2007 42.713.197,93 14.580.079,20 11.848,72 57.305.125,85
Taula 47. Consums energètics del sector transport per fonts (en KWh).
El consum de diesel augmenta sostingudament. Ho fa un 72% entre els anys 2000 i 2007, i un
13% entre el 2005 i el 2007, fet que es podria atribuir un augment en l’ús del transport privat, ja
sigui cotxe, camió o qualsevol altre (Taula 48).
Unitats 2005 2007
Turismes 3.375 3.670
Motocicletes 374 487
Camions i furgonetes 1.269 1.373
Tractors industrials 19 32
Autobusos i altres 209 285
TOTAL 5.246 5.847
Taula 48. Parc mòbil.
L’ànàlisi de l’ús relatiu de les fonts energètiques evidencia una substitució de la benzina per
diesel (Figura 32) que es podria relacionar amb la renovació de la flota de vehicles i la
tendència creixent de comprar cotxes i vehicles de transport amb motor diesel, ja que aquest
combustible és més econòmic que la benzina, i els motors més duradors i de menor consum. El
consum de benzina disminueix un 15% i el de GLP, un 20%. El consum de GLP respecte el
total és menyspreable.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Figura 32: Distribució percentual de les font energètiques del sector transport (en KWh).
4.1.6. CICLE DE L’AIGUA
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
El cicle de l’aigua consumeix electricitat durant la depuració i la potabilització.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 61
GLP
CL_benzina
CL_gasoil

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
A continuació es presenten els cabals d’aigua consumits pel municipi, classificats segons les
fonts de subministrament.
Presa
Guanta
Pous Palau ATLL TOTAL
2005 6.480 301.326 4.312 281.997 594.115
2006 65.355 189.987 3.364 363.125 621.831
2007 65.385 191.366 3.375 365.556 625.682
2008 88.381 166.190 4.665 330.246 589.482
Taula 49: Captacions d’aigua de Sentmenat (en m3). Font: Ajuntament de Setnmenat
Els cabals d’aigua a partir dels quals s’han estimat els consums energètics associats a la
potabilització són els subministrats a través de l’ATLL. L’aigua dels pous es potabilitza
mitjançant cloració i no passa per cap estació de potabilització, per tant no hi ha consums
energètics associats. L’aigua de Palau subministra cabals baixos perquè abasteix una
urbanització petita.
Els cabals de depuració es calculen a partir de volum d’aigua facturat per l’Agència Catalana de
l’Aigua tant al sector domèstic com industrial. Creixen sostingudament des de l’any 2000, tot i
que el 2005 és l’any de mínim consum, fet per al qual no es té una explicació plausible.
Any Cabal depuració
2005 369.812
2006 454.989
2007 498.899
2008 473.212
Taula 50. Cabals tractats a l'EDAR (en m3). Font: ACA.
A continuació es mostren els consums elèctrics associats a la potabilització i la depuració dels
cabals d’aigua emprats al municipi.
ETAP EDAR
2005 81.779,13 199.698,48
2006 114.384,38 245.694,06
2007 116.977,92 269.405,46
2008 112.283,64 255.534,48
Taula 51. Consums energètics del cicle de l’aigua (en KWh).
Els consums energètics associats al tractament d’aigua augmenten considerablement durant el
període d’estudi.
KWh
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
ETAP
EDAR
2005 2006 2007 2008
Figura 33: Consums energètics associats al cicle de l’aigua.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 62

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Cal destacar el consum energètic de l’ETAP, que augmenta un 130% entre l’any 2005 i el 2008.
El consum energètic de l’EDAR augmenta un 32% entre 2000 i 2005 i un 28% entre 2005 i
2008 (Taula 51).
4.1.7. TRACTAMENT DE RESIDUS
Les emissions de GEH del tractament de residus no es calculen a partir de la font energètica
sinó a partir del volum de residus tractats. Per tant, a continuació, es presenta de forma breu el
tractament que reben els residus generats al municipi de Sentmenat.
- Els residus valoritzats o reciclats comprenen el paper i cartró, els envasos, les piles i el
vidre.
- El total de residus reciclats es calcula com a total recuperat menys orgànica.
- La fracció d’abocador és el rebuig total recollit als contenedors.
- La recollida selectiva inclou la FORM i totes les fraccions valoritzables i no valoritzables
recollides a través de la deixalleria o punts específics de piles i medicaments, així com
la poda i la jardineria.
- El compostatge inclou la FORM i l’esporga o residu vegetal.
L’any 2005, al municipi es generaven 3.294 tones totals de residus i l’any 2008 se’n generen
4.259 tones, un 30% més. La Taula 52 mostra els residus totals generats i la quantitat i el
percentatge de residus destinats a les diferents vies de tractament (reciclatge, compostatge,
abocador).
Total
Recollida
Selectiva*
Total
abocador
Total
residus
generats
%
Recollida
Selectiva
%
Abocador Kg/hab/dia
2003 541,72 2.753,00 3.294,72 16,44 83,56 1,36
2004 862,92 3.068,20 3.931,12 21,95 78,05 1,54
2005 1.270,28 2.672,91 3.943,19 32,21 67,79 1,50
2006 1.513,86 2.654,73 4.168,59 36,32 63,68 1,55
2007 1.616,93 2.557,32 4.174,25 38,74 61,26 1,50
2008 1.780,24 2.479,28 4.259,52 41,79 58,21 1,48
Taula 52. Residus generats a Sentmenat (en t). (*) inclou compostatge.
En ponderar la quantitat de residus per la població de Sentmenat s’observa una disminució
lenta en la generació de residus que comença l’any 2004 (Taula 52).
El compostatge també augmenta progressivament amb el temps (Taula 53), bàsicament degut
a l’augment important de la recollida de l’esporga i la fracció vegetal, ja que la recol·lecció de la
fracció orgànica decau progressiva i lleugerament des de que s’instaura. Abans del 2005 no hi
ha dades de matèria orgànica perquè el registre informàtic no estava instaurat. La variació en la
recollida de restes vegetals es pot explicar per la posada en marxa d’una prova pilot de
recollida d’herba i poda no voluminosa en saques l’any 2007. L’èxit d’aquesta prova fa que
s’augmenti el nombre de saques l’any 2008.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 63

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Matèria
Orgànica
Restes
vegetals
TOTAL
(Compostatge)
2003 - 8,50 8,50
2004 - 36,75 36,75
2005 383,31 73,44 456,75
2006 351,90 51,50 403,40
2007 311,62 67,90 379,52
2008 348,22 172,67 520,89
Taula 53: Residus orgànics recollits a Sentmenat (en t).
La recollida selectiva creix significativa i sostingudament des del 2003 fins al 2008 (Figura 34).
L’any 2003 es recullen selectivament 541 Tn, i el 2008 se’n recullen 1.780, que representa un
augment del 229%. El creixement de la recollida selectiva es deu principalment a la separació
en origen de les fraccions no orgàniques. Paral.lelament, aquest augment comporta una
disminució gradual i progressiva de la quantitat de residus que es llancen a l’abocador. De la
recollida selectiva, una part són residus reciclables, que l’any 2008 tenen una recuperació
superior al 2005, fet que influirà positivament al càlcul d’emissions de GEH del 2008. La resta
són residus per a compostatge o residus especials.
tones
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
0,00
2003 2004 2005 2006 2007 2008
Figura 34: Evolució dels residus generats a Sentmenat.
La Taula 54 especifica els residus reciclats en les tres categories que suposen un estalvi
d’emissions segons la metodologia emprada: paper i cartró, vidre i envasos lleugers. S’observa
un augment continuat de les quantitats recollides d’aquestes fraccions. L’augment del reciclatge
observat durant el període 2003 a 2008 es deu a una creixent recuperació de totes les
fraccions valoritzables, especialment els envasos, la recollida dels quals augmenta un 247%.
Aquest fet influirà positivament en el càlcul d’emissions de GEH.
Paper i cartró Vidre Envasos lleugers
HDPE PET
LDPE
film
Tetrabric
Llaunes (acer
i alumini)
2003 185,70 114,61 9,08 7,49 2,53 2,49 4,04
2004 252,87 117,17 10,05 8,29 2,80 2,76 4,47
2005 220,46 150,66 20,07 16,54 5,58 5,50 8,93
2006 403,70 172,75 21,08 17,37 5,87 5,78 9,38
2007 433,22 189,11 25,81 21,12 9,68 9,04 14,88
2008 365,42 226,55 26,41 24,88 12,59 10,48 14,53
Taula 54. Residus destinats a reciclatge (en t).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 64
2,00
1,80
1,60
1,40
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
Kg/hab/dia
Compostatge
Recollida Selectiva
Abocador
Total residus
Volum per càpita

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La fracció paper i cartró és la més reciclada al municipi (Figura 35). Cal destacar l’increment
significatiu en la recollida de totes les fraccions durant el període 2003-2008.
Tones
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008
Figura 35. Evolució de les fraccions reciclades.
4.2 Consums energètics de l’Ajuntament
Ja s’ha comentat que l’àmbit de l’Ajuntament està inclòs en l’àmbit PAES.
Paper i cartró
El consum energètic total de l’Ajuntament és la suma dels consums energètics derivats de
l’enllumenat públic, els semàfors, els equipaments municipals, les infrastructures municipals
(bombament) i del consum associat al transport, que inclou la flota de vehicles municipals, els
serveis externs i el transport públic. En el còmput de l’àmbit PAES tots aquests consums estan
inclosos –sense detallar- dins els sectors serveis i transport.
En el cas de Sentmenat el transport públic no ha estat d’aplicació, ja que no existeix cap servei
d’autobús interurbà i els que hi ha de caràcter intermunicipal no computen dins l’inventari
d’emissions.
La Taula 55 recull els consums energètics TOTALS de l’Ajuntament de Sentmenat els anys
2005, 2007 i 2008. L’increment en el consum energètic total de l’ajuntament és de 474.341
KWh, que representa un 14% més l’any 2008 respecte el 2005. No s’ha pogut calcular el valor
total pels anys 2006, ja que no es compta amb les dades de partida del transport per aquests
anys.
TOTAL
2005 3.386.193
2007 3.577.307
2008 3.860.533
Taula 55. Consums energètics totals de l’Ajuntament (en KWh).
El gràfic següent mostra el pes de cada sector en el consum energètic total de l’Ajuntament
l’any 2005. El consum energètic derivat dels equipaments i l’enllumenat públic és equiparable, i
significativament superior al de la flota municipal. Seran per tant àmbits a incidir.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 65
Vidre
Envasos

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Figura 36. Distribució percentual dels sectors de consum energètic de l’ajuntament l’any 2005.
A continuació es descriuen els consums associats a cadascun dels sectors esmentats.
4.2.1. ENLLUMENAT PÚBLIC
L’enllumenat públic inclou únicament l’enllumenat de titularitat pública, és a dir, el corresponent
al centre urbà de Sentmenat, les urbanitacions de Can Vinyals, Pedrasanta i Can Canyameres,
i el Polígon industrial de Can Clapers. Les urbanitacions de Can Fargues i Can Costa, tot i ser
molt petites, no estan recepcionades i per tant els seus consums en enllumenat no s’han inclòs.
Els consums d’electricitat anuals i per càpita de l’enllumenat públic es mostren a la Taula 56.
Nucli
urbà
Urb.Pedra
santa
12%
4%
Urb. Can
Vinyals
21%
32%
Urb. Can
Canyameres
Pol. Industrial
Mas d'en Cisa
Pol. Industrial
Can Clapers
TOTAL
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 66
PER
CÀPITA
2005 602.384 144.262 64.121 107.678 0 148.707 1.067.153 149,25
2006 700.647 156.006 73.477 118.870 0 156.116 1.205.116 164,73
2007 796.674 140.764 68.522 124.948 0 165.015 1.295.923 170,98
2008 867.282 159.981 80.771 139.499 0 199.562 1.447.096 185,19
Taula 56. Consum elèctric de l’enllumenat públic (en KWh).
A l’hora de calcular les emissions per càpita s’ha considerat la població abastida en cadascun
dels nuclis del municipi, tal i com s’ha comentat a la metodologia emprada per a l’avaluació
d’emissions del municipi.
Tal com s’observa a la Figura 37, el consum elèctric augmenta sostingudament des de l’any
2005, malgrat la substitució de làmpades VM per làmpades VSAP. L’augment entre els anys
2005 i 2007 és d’un 21% i entre el 2005 i el 2008 és d’un 35%. La variació es pot atribuir a
diferències en la quantitat de punts de llum entre els diferents anys, ja que els canvis han estat
significatius. En concret l’any 2008 s’incorporen quatre punts de llum nous al nucli urbà.
31%
0%
Enllumenat
Semàfors
Equipaments
F. Externa
F. Municipal
Bombament

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Figura 37: Evolució del consum de l’enllumenat públic total i per càpita.
El consum per càpita (línia discontínua del gràfic) també augmenta des de l’any 2005
Indicadors d’eficiència energètica
Els indicadors d’eficiència energètica que ha elaborat l’ICAEN són una referència per avaluar
l’estat energètic dels quadres d’enllumenat. Els indicadors que es mostren a continuació s’han
calculat per als anys 2005, 2007 i 2008. S’ha assumit que el nombre i tipologia de les làmpades
no ha variat.
Els indicadors avaluats són:
- Consum/PTI
- Cost/Consum
- PTI/PIL
- Cost/PIL
1.450.000
1.250.000
1.050.000
850.000
650.000
450.000
250.000
50.000
0
2005 2006 2007 2008
Consum/PTI
La relació entre el consum anual (KWh) i la Potència Total Instal·lada (KW) indica les hores
teòriques de funcionament de la instal·lació durant un any.
Els límits acceptables d’aquest indicador oscil·len entre 4.000- 4.300 hores en una instal·lació a
règim total (unes 12h diàries), i entre 2.900 – 3.200 en una instal·lació que tingui incorporat un
sistema per disminuir la intensitat de llum entre el 50 i el 60% a partir de mitjanit 15 .
Les possibles causes d’un consum elevat respecte la potència total instal·lada del quadre són:
- La cèl·lula fotoelèctrica d’encesa d’aquests quadres no funciona correctament,
- Els equips tenen pèrdues a causa del seu envelliment, o
- El regulador de flux no funciona correctament.
15 2008. Pla d’adaptació a la normativa de contaminació lluminosa del municipi de Pallejà. CIMNE i RSM Gassó Auditores.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 67
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
Nucli Urbà
Pedrasanta
Can Vinyals
Can Canyameres
Can Clapers
TOTAL
Per càpita

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La taula següent descriu els sistemes d’encesa i de regulació incorporats a cadascun dels
quadres d’enllumenat, així com el valor de l’indicador Consum/PTI per als anys 2005 i 2007 i
una valoració d’aquest.
CODI
Sistema
d’encesa
Regulador
de flux
Consum /
PTI '05
(kWh/kW)
Consum /
PTI '07
(kWh/kW)
Valoració
Consum/PTI
'05/'07
A RA Sí 2.527,64 3.631,76 Baix / Alt
B RA No 3.004,05 3.570,08 Baix / Baix
C RA No 4.063,01 6.471,32 Bo / Molt Alt
D RA No 3.858,25 3.904,26 Baix /Baix
E RA No 2.978,38 3.260,48 Baix / Baix
F RA Sí 2.381,05 3.878,77 Baix / Alt
G RA No 3.853,82 4.105,56 Baix / Bo*
H RA No 3.039,31 4.309,80 Baix / Alt
I RA No - - -
J RA No 3.249,88 3.658,51 Baix / Baix
K RA No 2.365,14 2.667,65 Baix / Baix
L RA No 3.890,32 3.954,87 Baix / Baix*
M RA Sí 2.606,68 2.652,12 Baix / Baix
N RA Sí 2.105,65 2.444,12 Baix / Baix
O RA No 1.507,47 1.708,04 Baix / Baix
P RA No 3.931,44 4.747,38 Baix / Alt
Q RA No 1.080,17 1.205,68 Baix / Baix
R RA No 4.078,07 2.545,79 Bo / Baix*
U RA No 3.408,64 3.345,35 Baix / Baix
W RA Sí 2.721,14 3.199,42 Baix / Bo*
X RA No 2.862,18 3.030,04 Baix / Baix
Z RA No 2.354,22 2.725,44 Baix / Baix
AA RA No 3.679,42 3.871,61 Baix / Baix*
EE RA Sí 2.835,51 4.071,49 Baix / Alt*
FF RA No - 611,93 / Baix
HH RA Sí No hi ha consum
JJ RA Sí - 2.847,40 / Baix
LL RA Sí
MM RA Sí
No hi ha consum
NN RA Sí
PP RA No 2.863,60 5.025,37 Baix / Alt
ST RA No 2.548,77 2.812,36 Baix / Baix
AI RA No No està inventariat-
Taula 57. Indicador Consum / PTI.
Molt Alt si KWh/PTI > 6000 sense regulador de flux;
o si KWh/PTI > 4300 amb regulador de flux.
(*) s’observa un augment del valor de l’indicador l’any 2008.
Tots els quadres de llum porten associats un Regulador Astronòmic (RA) com a sistema
d’encesa. No hi ha sistemes d’encesa amb Cèl·lula Fotoelèctrica. Hi ha alguns quadres,
indicats a la taula, que tenen regulador de flux.
La Figura 38 mostra visualment els quadres d’enllumenat amb un consum més elevat respecte
la seva potència instal.lada, i per tant els que teòricament han estat encesos durant més temps.
Caldrà millorar els sistemes d’encesa i apagada i els sistemes de regulació de flux dels quadres
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 68

Hores equivalents d'ús
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
-
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
amb una valoració Consum/PTI Alt i Molt Alt (marcats en negreta a la Taula 57), així com els
que estan marcats amb un asterisc, ja que indica que l’any 2008 l’indicador té una tendència
marcada a l’alça.
Cal també revisar la potència instal·lada dels quadres marcats amb Baix, o Molt Baix, ja que pot
haver-hi un error en el seu càlcul, o pot ser que el sistema d’encesa no funcioni i per tant els
llums del quadre tinguin un temps d’encesa molt inferior al què els correspondria.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
U
W
X
Z
Consum/PTI-05 Consumm/PTI-07
Consum/PTI-08 Sense regulació: Límit òptim superior (4300)
Amb regulació: Límit òptim superior (3200) Sense regulació: Límit òptim inferior (4000)
Amb regulació: Límit òptim inferior (2900)
Figura 38: Indicador Consum/PTI 2005-2008.
A la gràfica observem la variació de l’indicador en els anys 2005 a 2008.
- Amb regulador de flux: A, F i W estan per sobre les 3.200h d’encesa i per tant tenen
una valoració alta. El quadre EE i el JJ per l’any 2008 presenten més de 4.300 hores
equivalents d’encesa i per tant tenen un asterisc en la valoració de l’indicador. Presenten
valoracions alta i molt alta un 45% dels quadres amb regulador de flux.
- Sense regulador de flux: Només el quadre C presenta una valoració molt alta, ja que té
més de 6.000 hores equivalents d’encesa. Els quadres G, P, i PP estan encesos més de
4.300 hores. Malgrat alguns d’aquests quadres superen lleugerament el límit superior
tolerat, la tendència observada és d’augment de consum i per això s’ha considerat
necessari mencionar-los. Els quadres G, L, R i AA estan marcats amb un asterisc perquè
l’any 2008 tenen un marcat augment de l’indicador. En total presenten valoracions alta i
molt alta un 38% dels quadres sense regulador de flux.
Aquests resultats semblen indicar que potser hi ha algun problema amb els reguladors de flux,
o que la Potència Total Instal·lada per aquest quadres és massa alta. En resum, que malgrat
tenir regulador de flux presenten un temps d’encesa molt superior al que seria d’esperar. Caldrà
revisar-ho.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 69
AA
AI
EE
FF
HH
JJ
LL
MM
NN
PP
ST

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Cost/Consum
El rati entre el cost (cèntims d’€) i el Consum anual (KWh) ens proporciona el preu mitjà del
KWh durant els períodes 2005 i 2007. Per l’any 2006 el valor recomanat és de 6,6 a 7,3
cèntims d’€/KWh 16 .
CODI
Cost/consum
'05
(kWh/kW)
Cost/Consum
'07
(kWh/kW)
Valoració
Cost/consum '05/'07
A 14,70 11,88 Molt Alt / Molt Alt
B 11,04 9,01 Alt / Alt
C 14,70 10,71 Molt Alt / Molt Alt
D 9,43 10,74 Alt / Molt Alt
E 12,98 10,56 Molt Alt / Molt Alt
F 13,95 11,61 Molt Alt / Molt Alt
G 8,72 9,10 Alt / Alt
H 10,27 11,69 Alt / Molt Alt
I - - Molt Alt / Alt
J 11,21 9,83 Alt / Alt
K 8,67 9,05 Alt / Alt
L 8,73 9,11 Alt / Alt
M 12,35 12,30 Molt Alt / Molt Alt
N 13,56 12,89 Molt Alt / Molt Alt
O 9,11 9,51 Alt / Alt
P 8,93 9,32 Alt/Alt
Q 12,69 13,24 Molt Alt / Molt Alt
R 8,16 8,52 Alt / Alt
U 10,86 11,33 Alt / Molt Alt
W 12,52 11,64 Molt Alt / Molt Alt
X 8,83 9,22 Alt / Alt
Z 11,15 11,52 Alt / Molt Alt
AA 9,15 9,55 Alt / Alt
EE 12,75 9,81 Molt Alt / Alt
FF - 11,15 / Molt Alt
HH No hi ha consum
JJ
LL
- 11,76 / Molt Alt
MM
NN
No hi ha consum
PP 15,64 9,77 Molt Alt / Alt
ST 8,99 9,38 Alt / Alt
AI - 10,63 / Molt Alt
Taula 58. Indicador Cost/ Consum.
El preu mitjà del consum elèctric del municipi de Sentmenat és de 11,16 cèntims d’€/KWh l’any
2005 i 16,3 cèntims d’€/KWh l’any 2007 (Taula 58). Aquests valors són superiors als límits
superior i inferior recomanats per l’any 2006, que són de 7,3 i 6,6 respectivament.
Aquest indicador és més indicat per a l’obtenció d’un estalvi econòmic que no pas energètic, ja
que indica si la tarifa contractada en el quadre en qüestió és correcta o no.
16 2008. Pla d’adaptació a la normativa de contaminació lluminosa del municipi de Pallejà. CIMNE i RSM Gassó Auditores.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 70

Cèntims d'€/kWh
18
16
14
12
10
8
6
4
2
-
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Tots els quadres presenten una valoració Alta o Molt Alta. Caldria revisar-los, ja que s’està
pagant un preu elevat de cost per cada KWh.
Eradicant els problemes produïts per la contractació d’una tarifació massa elevada o disminuint
la tarifa contractada (PC/PTI), es pot obtenir grans beneficis econòmics que poden ser emprats
per la instal·lació de nous sistemes d’eficiència energètica en enllumenat públic.
A
B
C
D
E
F
G
H
Figura 39: Indicador Cost/Consum 2005-2008.
PC/PTI
Com en el cas anterior, aquest indicador serveix més per disminuir el cost de les factures que
no pas per disminuir el consum energètic. Actualment totes les pòlisses incorporen el terme de
potència i això encareix les factures en cas que es contracti una potència superior a la
requerida. L’estalvi generat podria ser invertit en millores tecnològiques d’eficiència energètica
de l’enllumenat del municipi.
CODI
I
J
K
L
M
N
PC/PTI '05
(kWh/kW)
O
Cost/Consum 2005 Cost/Consum 2007 Cost/Consum-08
Límit òptim superior (7,3) Límit òptim inferior (6,6) Mitjana municipal '08 (11,16)
Mitjana municipal '05 (11,16) Mitjana municipal '07 (10,53)
P
PC/PTI '07
(kWh/kW)
Valoració PC/PTI
'05/'07
A 1,49 1,49 Bo / Bo
B 0,84 0,84 Baix / Baix
C 1,32 1,32 Bo / Bo
D 1,76 1,76 Bo / Bo
E 0,85 0,85 Baix / Baix
F 1,09 1,09 Baix / Baix
G 0,42 0,42 Baix / Baix
H 1,21 1,21 Bo / Bo
I 3,27 3,27 Molt Alt / Molt Alt
J 1,03 1,03 Baix / Baix
K 0,52 0,52 Baix / Baix
L 0,76 0,76 Baix / Baix
M 1,83 1,83 Alt / Alt
N 2,39 2,39 Alt / Alt
O 0,57 0,57 Baix / Baix
P 1,13 1,13 Baix / Baix
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 71
Q
R
U
W
X
Z
AA
AI
EE
FF
HH
JJ
LL
MM
NN
PP
ST

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
CODI
PC/PTI '05
(kWh/kW)
PC/PTI '07
(kWh/kW)
Valoració PC/PTI
'05/'07
Q 0,51 0,51 Baix / Baix
R 1,42 1,42 Bo / Bo
U 1,02 1,02 Baix / Baix
W 1,20 1,20 Bo / Bo
X 0,91 0,91 Baix / Baix
Z 1,05 1,05 Baix / Baix
AA 0,93 0,93 Baix / Baix
EE 2,15 2,15 Alt / Alt
FF - 2,72 / Molt Alt
HH No hi ha consum
JJ
LL
* 1,72 / Bo
MM
NN
No hi ha consum
PP 2,30 2,30 Alt / Alt
ST 0,78 0,78 Baix / Baix
AI No està inventariat
Taula 59. Indicador PC/PTI
El valor de l’indicador PC/PTI per cadascun dels quadres d’enllumenat es manté constant per a
tots els anys calculats (2005 a 2008). No obstant, el promig d’aquest indicador varia perquè
cada any es contracten algunes tarifes noves i s’incorporen quadres nous. El promig de
l’indicador PC/PTI del municipi de Sentmenat és de 1,26 l’any 2005 i 1,3 l’any 2007, que es
troba dins els límits establerts per ambdós anys 17 .
A cadascun dels quadres el valor d’aquesta ràtio és el mateix pels anys 2005, 2007 i 2008, ja
que la PC no ha variat, i en fer els càlculs s’ha assumit que no hi ha hagut canvis en la PI, és a
dir, que els punts de llum i el nombre i tipus de bombetes per cada làmpada són els mateixos.
PC/PTI
4,50
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
Figura 40: Indicador PC/PTI.
17 2008. Pla d’adaptació a la normativa de contaminació lluminosa del municipi de Pallejà. CIMNE i RSM Gassó Auditores.
O
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 72
P
PC/PTI Mitjana municipal (1,31)
Límit òptim superior (1,8) Límit òptim inferior (1,2)
Q
R
U
W
X
Z
AA
AI
EE
FF
HH
JJ
LL
MM
NN
PP
ST

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Caldria revisar la potència contractada de tots els quadres per sobre del valor òptim màxim
(1,8) i disminuir-la. Hi ha sis quadres, I, N, EE, FF, LL i PP, que són els que sobrepassen el
límit òptim màxim.
Els quadres amb valors inferiors a 1,2 tenen una potència contractada massa baixa o una
Potència Instal·lada massa alta, i per tant caldria revisar-los. En cas que sigui possible, el millor
és redistribuir la seva càrrega elèctrica cap a altres línies menys carregades, en comptes de
contractar una tarifa més alta.
COST/PIL
La relació entre el Cost anual (€) i la Potència Instal·lada en làmpades ens permet tenir una
visió de l’estat del subministrament. Es consideren acceptables els valors per sota de 360€/KW.
La mitjana del municipi és de 361,61 €/KW l’any 2005 i 381.92 €/KW l’any 2007, ambdós
superiors al valor recomanat. L’any 2008 és de 449,03 €/KW, encara més elevat.
CODI
Cost/PIL '05
(kWh/kW)
Cost/PIL '07
(kWh/kW)
Valoració Cost/PIL
'05/'07
A 418,32 485,73 Alt / Alt
B 375,97 364,50 Alt / Alt
C 676,77 785,64 Molt Alt / Molt Alt
D 412,13 475,29 Alt / Alt
E 438,06 390,33 Alt / Alt
F 376,37 510,28 Alt / Alt
G 379,50 421,87 Alt / Alt
H 353,61 571,17 Baix / Alt
I 250,72 88,98 Baix / Baix
J 412,75 407,78 Alt / Alt
K 225,56 265,47 Baix / Baix
L 374,50 397,27 Alt / Alt*
M 364,95 369,63 Alt / Alt*
N 323,63 357,07 Baix / Baix*
O 116,55 137,80 Baix / Baix
P 384,85 484,92 Alt / Alt*
Q 298,87 348,10 Baix / Baix*
R 382,16 248,94 Alt / Baix*
U 419,42 429,53 Alt / Alt
W 382,21 417,56 Alt / Alt
X 278,05 307,16 Baix / Baix*
Z 287,04 343,24 Baix / Baix*
AA 370,33 406,62 Alt / Alt
EE 409,89 452,79 Alt / Alt
FF - 77,32 / Baix*
HH No hi ha consum
JJ
LL
- 379,57 / Alt
MM
NN
No hi ha consum
PP 447,86 490,87 Alt / Alt
ST 241,67 278,26 Baix / Baix
AI No està inventariat
Taula 60. Indicador Cost/PIL.(*) s’observa un augment del valor de l’indicador l’any 2008.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 73

€/KW
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El valor acceptable Cost/PIL de 360 €/KW es supera abastament per la majoria dels quadres
d’enllumenat (marcats en negreta a la taula anterior). En concret un 51% de tots els quadres
presenten una valoració elevada.
800
700
600
500
400
300
200
100
-
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
U
W
X
Z
AA
AI
EE
FF
HH
JJ
LL
MM
NN
PP
ST
4.2.2. SEMÀFORS
2005 2007 2008
Mitjana municipal '05 (361,61) Mitjana municipal '07 (381,92) Mitjana municipal '08 (449,03
Valor acceptable (360)
Figura 41: Indicador Cost/PIL.
A Sentmenat hi ha tres punts amb semàfors. Els anys 2005 i 2006 només n’hi havia dos. En
total es tracta de 6 semàfors. A continuació es detalla el consum elèctric d’aquests semàfors
per al període 2005 a 2008.
2005
Consum anual
14.428
2006 19.155
2007 23.587
2008 28.201
Taula 61. Consums elèctrics dels semàfors (KWh).
L’augment en els consums observats l’any 2007 i 2008 es deu a l’entrada en funcionament de
semàfors nous. El consum elèctric associat als semàfors augmenta un 95% entre els anys 2005
i 2008.
La taula resum següent mostra les característiques generals de tots els semàfors de
Sentmenat.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 74

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Número d’unitats
semafòriques
Nombre de làmpades
incandescents
Potència
majoritària (W)
Any 2005 6 126 40
Any 2007 6 126 40
Taula 62. Resum de les característiques dels semàfors.
A partir del 2009 es substitueixen gran part de les làmpades incandescents per LEDS de 12W.
4.2.3. EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Els edificis públics s’han classificat en Administratius, Educatius, Esportius, Socio-culturals i
Altres. Els equipaments de màxim consum energètic són sempre els centres educatius i els
esportius.
KWh*1000
700
600
500
400
300
200
100
0
2005 2006 2007 2008
Administratiu
Educatiu
Figura 42: Consums energètics dels equipaments municipals.
La Taula 63 mostra els consums associats a cadascun dels edificis públics de l’Ajuntament,
classificats per any, tipus i combustible. Les variacions internes observades s’atribueixen a
canvis en els horaris de funcionament, el nombre d’usuaris i fins i tot, en el cas dels casals o
centres esportius, de la presència o absència de bars.
L’augment del 13% del consum energètic dels centres educatius es deu principalment a
l’ampliació de l’escola Bressol l’any 2008.
En els centres esportius aquest augment és molt pronunciat a partir de l’any 2007, quan entra
en funcionament el Centre Esportiu Tèxtil Besòs. L’augment en el consum energètic dels
centres esportius és del 50% en electricitat i 156% en gas natural. L’augment elevadíssim de
gas natural es pot atribuir a l’entrada en funcionament del Centre Esportiu Tèxtil Besòs, el qual
empren els alumnes de l’IES.
Els centres socio-culturals són els únics que tendeixen a la baixa, possiblement perquè s’han
tancat els bars qui hi havia. La disminució en el consum energètic dels centres socio-culturals
es deu en concret a una disminucio de l’ús d’electricitat en un 8% i un augment relativament
petit de l’ús de gas natural de l’1%.
Els centres administratius augmenten el consum elèctric un 24% entre el 2005 i el 2008.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 75
Esportiu
Socio-cultural
Altres

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El CAP de Sentmenat és responsable de l’augment en el consum de gas natural del grup
‘Altres’. Cal comentar que la ubicació d’aquest centre es traslladarà i la seva gestió passarà a
mans de la Generalitat de Catalunya, fet que repercutirà favorablement en el consum energètic
total de l’Ajuntament.
Aquests edificis empren com a font energètica EE i GN. No hi ha cap equipament que empri
gasoil.
KWh *1000
800
700
600
500
400
300
200
100
0
2005 2006 2007 2008
EE 581.175 575.202 601.612 688.784
GN 499.350 453.090 635.377 730.071
Figura 43: Consum energètic dels equipaments municipals per fonts de subministrament.
A la Figura 43 s’observa que ambdues fonts energètiques estan àmpliament emprades. Durant
el 2005 i el 2006, l’electricitat supera el Gas natural, fet que s’inverteix a partir del 2007. No es
té cap explicació clara per aquest canvi, tot i que es podria pensar que es deu a l’entrada en
funcionament, l’any 2007 del centre esportiu Tèxtil Besòs, el qual incopora enllumenat i una
caldera de gas natural.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 76

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
EE
2005 2006 2007 2008
Gas
Natural
TOTAL EE
Gas
Natural
TOTAL EE
Gas
Natural
TOTAL EE
Gas
Natural
I. Administració 120.177 0 120.177 133.611 0 133.611 135.492 0 135.492 148.781 0 148.781
Ajuntament 90.350 * 90.350 103.067 * 103.067 105.526 * 105.526 116.927 * 116.927
Policia Local 29.827 * 29.827 30.545 * 30.545 29.966 * 29.966 31.854 * 31.854
II. Educació 111.623 280.066 391.689 130.658 224.422 355.079 114.064 256.668 370.732 130.042 269.049 399.092
Escola Bressol "El
Gafarró"
7.027 50.065 57.092 8.114 51.523 59.637 8.522 53.069 61.591 12.977 42.883 55.861
CEIP Can Sorts 104.596 230.001 334.597 122.544 172.899 295.442 105.541 203.599 309.141 117.065 226.166 343.231
III. Esportius 143.964 151.334 295.298 119.830 170.045 289.874 171.109 324.323 495.432 216.189 387.971 604.161
Can Sorts 97.563 101.269 198.832 80.888 118.522 199.410 73.337 131.322 204.659 102.287 156.122 258.409
Pavelló 1er de Maig 46.401 50.065 96.466 38.942 51.523 90.465 35.888 53.069 88.957 35.940 42.883 78.823
Tèxtil Besós * * 0 * * 0 61.884 139.932 201.816 77.962 188.967 266.929
IV. Centres socioculturals
164.018 23.559 187.577 140.243 18.452 158.696 131.277 21.866 153.143 150.768 23.695 174.463
Biblioteca 82.896 * 82.896 46.064 * 46.064 46.346 * 46.346 53.185 * 53.185
Espai ECUS * * 0 15.292 * 15.292 22.229 * 22.229 32.262 * 32.262
AAVV Pedra santa 6.942 * 6.942 19.602 * 19.602 5.884 * 5.884 4.165 * 4.165
AAVV Can
Canyameres
18.300 * 18.300 10.574 * 10.574 11.168 * 11.168 13.327 * 13.327
AAVV Can Vinyals 9.636 * 9.636 8.672 * 8.672 8.235 * 8.235 9.359 * 9.359
Casal de Joves 6.072 * 6.072 8.788 * 8.788 7.497 * 7.497 9.281 * 9.281
Espai Joan Font 10.691 23.559 34.250 6.846 18.452 25.299 10.844 21.866 32.711 12.867 23.695 36.562
Centre d'entitats 29.482 * 29.482 24.405 * 24.405 19.074 * 19.074 16.322 * 16.322
VI. Altres 41.393 44.391 85.784 50.860 40.171 91.031 49.671 32.520 82.191 43.003 49.356 92.359
Cementiri 3.092 * 3.092 1.510 * 1.510 1.464 * 1.464 1.346 * 1.346
CAP Sentmenat 18.619 44.391 63.010 21.010 40.171 61.181 20.789 32.520 53.309 21.187 49.356 70.543
Deixalleria 19.681 * 19.681 28.340 * 28.340 27.418 * 27.418 20.470 * 20.470
TOTAL 581.175 499.350 1.080.525 575.202 453.090 1.028.292 601.612 635.377 1.236.989 688.784 730.071 1.418.855
Taula 63: Consums energètics dels equipaments municipals (enKWh)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 77
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4.2.4. INFRASTRUCTURES: BOMBAMENT
A Sentmenat l’abastament d’aigua és molt dispers i prové tant de captacions superficials com
subterrànies (pous), i d’aigües Ter Llobregat, tal com mostra la Figura 44. L’any 2006 entra en
funcionament la bomba de subministrament d’aigua d’ATLL.
Les emissions derivades del bombament es mostren a la taula següent.
BOMBAMENT
2005 697.392,00
2006 557.758,00
2007 515.738,00
2008 339.881,00
Taula 64: Bombament d’aigua (en KWh).
El consum total disminueix un 57% entre el 2005 i el 2008 degut a l’augment d’aigua de xarxa
subministrada al municipi en detriment de l’aigua de pous, a la disminució del consum d’aigua
global entre els anys 2005 i 2008, i potsre també a una major eficiència de la bomba d’ATLL.
El consum energètic associat al bombament és sorprenentment elevat l’any 2005, any en què
el subministrament d’aigua és més baix. Aquest consum tan elevat es pot atribuir a un major ús
de les bombes municipals de distribució i extracció d’aigua, ja que durant el 2005 la quantitat
d’aigua provinent de pous és molt superior a la dels altres anys.
4.2.5. TRANSPORT MUNICIPAL
Total
El transport depenent de l’Ajuntament és aquell associat als vehicles del propi Ajuntament (flota
interna) i als vehicles que fan tasques pel municipi, ja sigui de serveis (flota externa) o transport
de persones.
A Sentmenat la flota interna és molt extensa, ja que aquest Ajuntament té pocs serveis
externalitzats. En total disposa de 22 vehicles i màquines (Taula 9) per a cobrir els serveis de
brigada municipal, de neteja viària i deixalleria, i de policia local.
La flota externa inclou els serveis recollida de residus.
No hi ha transport públic.
Els consums energètics anuals derivats de l’ús de gas-oil i benzina de les diferents flotes de
vehicles es detallen a la Taula 65.
Flota
municipal
Flota externa TOTAL
2005 399.491 127.204 526.694,73
2007 437.180 153.958 591.138,79
2008 559.591 153.959 713.549,73
Taula 65. Consums energètics associats al transport municipal (en KWh).
Tal i com es mostra a la Figura 36, l’any 2005 el transport representa el 20% del consum
energètic total de l’ajuntament.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 78

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Figura 44: Diagrama de flux i bombament de l’aigua de Sentmenat. (Font: adaptat de A21, p83)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 79

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Flota Interna
La flota interna és molt extensa. Es divideix en tres categories: serveis generals i brigada,
neteja viària i deixalleria, i policia local. Cadascuna de les àrees té associades uns vehicles i
maquinària determinats.
A continuació es mostra el consum de gasoil i benzina associat a cadascuna de les categories.
Serveis generals i
brigada
Neteja viària i
deixalleria
Policia local TOTAL
benzina gasoil benzina gasoil benzina gasoil benzina gasoil
2005 309,13 10.647,94 553,04 19.049,26 273,6 9.424,04 1.136 39.121
2007 422,95 14.746,69 624,17 21.762,44 181,16 6.316,46 1.228 42.826
2008 412,48 13.105,77 989,49 31.439,67 318,94 10.133,8 1.721 54.679
Taula 66: Consum de combustible per part de la flota interna (en Litres).
Flota externa
La flota externa inclou els camions per a la recollida del nucli urbà i les urbanitzacions de
residus orgànics, paper i envasos i vidre. No hi ha cap altre servei externalitzat, ja que la
recollida del rebuig l’assumeix l’Ajuntament a través de la brigada i mitjançant un camió
Mercedes Benz amb caixa compactadora Ros-Roca.
La fracció orgànica es recull amb el camió DAF 75.240 ATI, de matrícula 6743 BNM, que
consumeix uns 55l de combustible per servei i fa tres serveis setmanals (dilluns, dimecres i
divendres). Per a la recollida dels envasos i el paper s’empren quatre camions de gasoil de tres
anys d’antiguitat.
A continuació (Taula 67) es presenten les dades de consum de gasoil associades als serveis
externs.
Envasos i
paper
Orgànica Vidre
TOTAL
(Compostatge)
2005 4.211,29 8.500 SD 12.791
2007 6.901,71 8.500 SD 15.482
2008 6.901,71 8.500 SD 15.482
Taula 67: Consum de gasoil associat al transport de residus (en l/any). SD= sense dades.
La flota externa representa el 5% del consum energètic total de l’Ajuntament (Figura 36). De
tots els serveis externalitzats, la recollida de la fracció orgànica és la que té un consum
energètic superior, tot i que no s’han pogut obtenir els consums associats a la recollida del
vidre. Possiblement és perquè el recorregut dels vehicles és superior.
Tanmateix, les dades de la recollida d’envasos i paper són totes estimades. L’empresa ha
proporcionat les dades del 2008 a partir del juny, de manera que el total del 2008 s’ha calculat
considerant que la recollida, i per tant el consum de combustible, és el mateix per a tots els
mesos. Els consums de l’any 2005 s’estimen a partir de les dades del 2008 i de manera
proporcional al volum total recollit. L’any 2007 no hi ha variacions ni en el recorregut ni el
nombre de contenidors respecte el 2008 i per tant es considera que els consums són els
mateixos.
Cal remarcar que el consum de gasoil associat a la recollida d’envasos i paper del 2009 és de
9.738l, molt superior al de l’any 2008 tot i tenir el mateix nombre de contenidors per recollir.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 80

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4.3 Emissions de GEH de l’àmbit PAES
En aquest apartat es presenten, en primer lloc, les emissions totals i per càpita de GEH de
l’àmbit PAES del terme municipal de Sentmenat durant els anys 2005 i 2007, i la variació
observada.
Σ Emissions totals per sectors PAES – Σ Emissions estalviades per la producció
d’energies renovables
Seguidament es desglossen les emissions dels sectors d’activitat inclosis en aquest àmbit:
domèstic, transport i serveis, així com cicle de l’aigua i tractament de residus.
4.3.1. EMISSIONS TOTALS
A nivell PAES, és a dir, a nivell municipal però sense comptar les emissions derivades de la
indústria i el sector primari, les emissions de GEH totals són:
Any 2005: 31.608,15 TnCO2eq i Any 2007: 32.029,05 TnCO2eq
Les emissions PAES per càpita de GEH són:
420,91 TnCO2eq més
1,33% d’augment
Any 2005: 4,38 TnCO2eq/habitant i Any 2007: 4,20 TnCO2eq/habitant
0,19 TnCO2eq/habitant menys
4,3% de reducció
La tendència observada a nivell municipal es manté en l’àmbit PAES. L’augment de les
emissions absolutes de GEH es converteix en una reducció quan es podera per la població del
municipi. Així doncs, hi ha una reducció del 4,3% de les emissions per càpita en l’àmbit PAES.
4.3.2. EMISSIONS TOTALS DE GEH EN L’ÀMBIT PAES: PER FONT ENERGÈTICA
Les emissions de GEH de l’àmbit PAES deriven, principalment, dels combustibles líquids i
l’electricitat (Taula 68). Les emissions de GEH han augmentat un 48,5% en total entre els anys
2000 i 2007.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 81

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
EE GN GLP CL TOTAL TOTAL per
càpita
2000 6.535,90 954,21 491,40 12.318,51 20.300,01 3,49
2001 6.316,99 1.105,94 482,50 12.612,88 20.518,31 3,40
2002 7.698,96 1.379,60 464,01 13.212,26 22.754,83 3,55
2003 7.785,55 1.837,44 458,07 14.291,68 24.372,73 3,68
2004 8.794,04 2.333,42 458,74 14.912,12 26.498,32 3,79
2005 11.363,40 2.817,52 454,16 15.010,46 29.645,54 4,11
2006 10.496,03 2.707,49 391,96 15.477,77 29.073,26 3,94
2007 11.069,37 2.757,05 391,30 15.923,17 30.140,88 3,95
Taula 68. Emissions totals de GEH de l’àmbit PAES segons les fonts (en tCO2eq i
tCO2eq/hab.).
L’augment d’emissions de GEH derivades de l’EE entre els anys 2000 i 2007 és del 69%. Les
emissions derivades del GN augmenten un 189%, i per tant contribueixen decissivament a
l’augment total observat.
tCO2eq
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 45. Evolució de les emissions de GEH de l’àmbit PAES: per fonts.
4.3.3. EMISSIONS TOTALS DE GEH A L’ÀMBIT PAES: PER SECTORS D’ACTIVITAT
A la Taula 69 es mostren les tones de CO2eq derivades de totes les activitats que es
desenvolupen al municipi de Sentmenat en l’àmbit PAES. S’observa un augment del 1,3%.
Serveis Domèstic Transport
Cicle
de
l’Aigua
Tractament
de Residus
TOTAL
TOTAL
per
càpita
2000 3.787,13 5.108,50 11.051,93 --- --- --- ---
2001 3.717,10 5.078,48 11.548,58 --- --- --- ---
2002 4.428,98 5.919,19 12.083,00 --- --- --- ---
2003 4.590,23 6.282,83 13.230,30 --- 1.892,69 --- ---
2004 5.045,03 7.257,10 14.070,34 --- 2.113,15 --- ---
2005 6.340,12 9.051,54 14.178,92 135,39 1.902,18 31.608,15 4,38
2006 5.927,44 8.280,97 14.887,76 156,27 1.804,00 31.056,44 4,21
2007 6.298,87 8.630,96 15.242,89 173,87 1.682,46 32.029,05 4,20
Taula 69. Emissions de GEH de l’àmbit PAES derivats de les seves activitats (en tCO2eq).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 82
EE
GLP
CL
GN
TOTAL

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
El sector que més emet és el transport. L’any 2005, el sector transport emet el 45% del total de
GEH de l’àmbit PAES, i el sector domèstic el 28%. Les emissions de GEH derivades del cicle
de l’aigua són gairebé menyspreables.
Les emissions emeses per cada habitant disminueixen un 4,3% entre el 2005 i 2007, fet que
indica una disminució generalitzada del consum energètic i per tant de les emissions que se’n
deriven.
Transport
45%
Aigua
0%
Serveis
20%
Domèstic
29%
Any 2005
Residus
6%
Transport
47%
Figura 46: Distribució percentual de les emissions de GEH de l’àmbit PAES el 2005 i 2007.
4.3.4. EMISSIONS DE GEH DEL SECTOR DOMÈSTIC
Domèstic
27%
Les emissions de GEH del sector domèstic provenen bàsicament del consum de llum (EE) i de
calefacció (GN) tal com demostra la Taula 70. L’ús d’ambdues fonts, i per tant els GEH emesos
han augmentat progressivament fins l’any 2005.
Les emissions derivades del GN i l’EE han variat un 158% i un 68%, respectivament. Les
emissions entre els anys 2005 i 2007 van a la baixa, en concret s’observa una disminuació en
les emissions de GEH del 2% en EE, 8% en GN, 14% en GLP i 4,5% en gasoil C.
GN EE GLP CL-gasoil C
2000 980,12 3.293,90 352,80 481,68
2001 1.110,15 3.163,73 346,42 458,18
2002 1.352,66 3.847,05 333,14 386,34
2003 1.758,67 3.834,31 328,87 360,97
2004 2.201,98 4.426,30 329,36 299,46
Any 2007
2005 2.764,50 5.669,63 326,07 291,33
2006 2.631,71 5.149,16 281,41 218,70
2007 2.528,87 5.542,92 280,93 278,23
Taula 70. Emissions de GEH del sector domèstic per fonts (en tCO2eq).
L’augment en les emissions derivades de l’electricitat i el gas natural es poden explicar per
l’augment de la població de Pallejà durant tot el període estudiat. També es pot parlar d’una
substitució de la calefacció de gasoil, butà i d’electricitat per la de Gas Natural, i de l’ús de butà
o electricitat a la cuina per GN, fet que faria augmentar el consum de GN encara molt més i per
tant les emissions derivades de la seva combustió.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 83
Aigua
1%
Serveis
20%
Residus
5%

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 47. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament
del sector domèstic.
Entre els anys 2000 i 2003 s’observa una substitució de les emissions derivades del GLP i CL
per les de GN. Les emissions derivades del GN augmenten d’un 20% a un 30%. Les emissions
derivades de l’EE són aproximadament el 65% del total, i la resta provenen del GLP i CL
(Figura 47).
4.3.5. EMISSIONS DE GEH DEL SECTOR SERVEIS
CL-gasoilC
Les emissions de GEH del sector serveis provenen bàsicament del consum d’electricitat (un
89% l’any 2005), ja sigui de l’enllumenat públic, l’ús de maquinària diversa, o altres, tal i com
mostra la Taula 71.
GN EE GLP CL-fuel CL-gasoil C
2000 60,84 3.242,00 135,25 44,93 304,11
2001 96,33 3.153,26 132,80 45,44 289,28
2002 152,36 3.851,91 127,71 53,08 243,92
2003 245,81 3.951,24 126,07 39,21 227,90
2004 343,57 4.367,74 126,26 18,41 189,07
2005 309,15 5.693,77 125,00 28,26 183,94
2006 321,92 5.346,87 107,88 12,69 138,08
2007 478,82 5.526,45 107,70 10,25 175,66
Taula 71. Emissions de GEH del sector serveis per fonts (en tCO2eq).
Malgrat l’electricitat és la font de subministrament principal, les emissions derivades de l’ús de
gas natural creixen sostingudament durant tot el període d’estudi. En termes percentuals això
es tradueix en un creixement del 687% entre l’any 2000 i 2007, i un 55% entre el 2005 i el
2007. Per contra, les emissions associades a l’ús de GLP i CL cauen un 140% durant el
període d’estudi.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 84
GLP
EE
GN

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Les emissions derivades del consum elèctric creixen un 70,5% en total, però al igual que en el
sector domèstic, a partir de l’any 2005 disminueixen, en concret un 3%. Aquestes variacions es
plasmen a la (Figura 48).
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Figura 48. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament
del sector serveis.
L’any 2005 les emissions derivades de l’electricitat representen el 90% del total. Les altres fonts
energètiques emeten la resta de GEH de la següent manera: 4,88% GN, 1,97% GLP, 0,4%
Fuel i 2,9% Gasoil.
4.3.6. EMISSIONS DE GEH DEL SECTOR TRANSPORT
La principal font emissora de GEH del sector transport és el gasoil A, que emet gairebé el doble
que la benzina (Taula 72). L’ús de GLP és menyspreable.
CL_GasoilA CL_Benzina GLP
2000 6.697,46 4.350,95 3,52
2001 7.314,40 4.230,72 3,46
2002 7.914,46 4.165,21 3,33
2003 8.991,86 4.235,15 3,29
2004 9.874,14 4.192,91 3,29
CL-gasoilC
2005 10.206,17 3.969,49 3,26
2006 11.020,56 3.864,39 2,81
2007 11.530,24 3.709,84 2,81
Taula 72. Emissions de GEH del sector transport per fonts en (en tCO2eq).
Així com l’ús de la benzina baixa de manera sostinguda des de l’any 2000, el gasoil puja de
manera pronunciada. Això es tradueix en una disminució de les emissions derivades de la
benzina d’un 15% entre els anys 2000 i 2007, i un augment de les emissions derivades del
gasoil A d’un 72% durant el mateix període.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 85
CL-fuel
GLP
EE
GN

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Tal i com s’ha observat en l’anàlisi energètic de l’apartat anterior, el diesel ha anat agafant més
predominància respecte la benzina, de manera que al 2005 les seves emissions de GEH ja
representen el 72% de totes les emissions derivades del sector transport. Cal esmentar que per
la mateixa quantitat d’energia produïda, el Gasoil (o diesel) emet més GEH que la benzina, per
tant, si el seu consum augmenta, les seves emissions ho faran encara més.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Figura 49. Distribució percentual de les emissions derivades de les fonts de subministrament
del sector transport.
L’any 2005 el diesel emet el 72% de totes les emissions de GEH derivades del sector transport
i la benzina el 28%.
4.3.7. TRACTAMENT DE RESIDUS
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
La quantitat d’emissions de GEH estan fortament condicionades pel tipus de tractament rebut
pels residus recollits. Així doncs, el compostatge i el reciclatge de paper, vidre i plàstic tenen
efectes tamponadors i ajuden a disminuir les emissions de GEH.
Les emissions associades al tractament de residus (ETTR) es calculen com:
Emissions de tractament del rebuig+ emissions del tractament de la FORM –
emissions del reciclatge de paper/vidre/envasos.
Les emissions finals derivades del tractament dels residus es mostren a la Taula 73.
TOTAL Per càpita
2003 1.892,69 0,29
2004 2.113,15 0,30
2005 1.902,18 0,26
2006 1.804,00 0,24
2007 1.682,46 0,22
2008 1.653,57 0,21
Taula 73. Emissions de GEH derivades dels residus (en tCO2eq).
L’any 2008 la quantitat total de residus generada és un 8% superior a la del 2005 (de 3.943
tones es passa a 4.259 tones), per tant seria d’esperar un augment en les emissions derivades
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 86
GLP
Benzina
Gasoil-A

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
del tractament de residus. En canvi és evident que aquestes disminueixen considerablement,
en concret un 13% total i un 20% per càpita.
Aquest fet s’explica únicament per un augment important de la recollida selectiva l’any 2008.
Inclosa la FORM, l’any 2005 la recollida selectiva fou de 1.270Tn, i l’any 2008 de 1.780Tn, que
representa un augment del 40%. De tots els residus recollits selectivament, la recollida del
paper/cartró, envasos i metalls resta emissions. Si l’any 2005 en són 234,41 tCO2eq, l’any 2008
en són 359,36 tCO2eq.
En el còmput d’emissions total PAES, les emissions del transport de residus ja estan
comptades dins el sector Transport.
4.3.8. EL CICLE DE L’AIGUA
Les emissions del cicle de l’aigua provenen del tractament de l’aigua a nivell de potabilització i
depuració.
En el còmput total de les emissions de l’àmbit PAES, les derivades del bombament ja estan
comptabilitzades dins del sector serveis. No obstant, a la Taula 74 es mostren de manera
diferenciada, sobretot perquè a Sentmenat són particularment rellevants.
ETAP EDAR TOTAL
total per càpita
2005 39,34 96,05 135,39 0,019
2006 49,64 106,63 156,27 0,021
2007 52,64 121,23 173,87 0,023
2008 50,53 114,99 165,52 0,021
Taula 74. Emissions totals de GEH associades al cicle de l’aigua (en tCO2eq).
Les emissions provenen principalment del consum energètic derivat del tractament de l’aigua a
nivell de depuració. Com que majoritàriament l’aigua prové de captacions locals, hi ha poca
aigua que passi per potabilització i per això la seva contribució en les emissions totals és baixa
(Figura 50).
tCO2eq
140
120
100
80
60
40
20
0
ETAP
EDAR
2005 2006 2007 2008
Figura 50: Emissions de GEH derivades del cicle de l’aigua.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 87

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4.4 Emissions de GEH de l’Ajuntament
A partir de les dades de consums energètics presentades a l’apartat 4.1 s’han calculat les
emissions de GEH de l’Ajuntament, les quals es presenten, de manera concisa a continuació.
4.4.1. EMISSIONS TOTALS
Les emissions de GEH de l’Ajuntament provenen del consum energètic de l’enllumenat públic,
els semàfors, els equipaments, les infrastructures (bombament) i el transport. S’analitza
l’evolució entre els anys 2005 i 2007, i 2005 i 2008, ja que s’observa una tendència de
creixement significativa i constant.
Les emissions de GEH totals de l’Ajuntament de Sentmenat són:
Any 2005: i
1.378,52 tCO2eq
Any 2007 6,32 tCO2eq més
1.384,84 tCO2eq 0,46% d’augment
Any 2008 88,69 tCO2eq més
1.467,21 tCO2eq 6,43% d’augment
Aquests mateixos valors ponderats per la població existent cadascun dels anys en qüestió
s’obtenen unes emissions per càpita de 0,19 tCO2eq el 2005 i de 0,18 tCO2eq el 2008.
En corcordança amb els consums energètics, els àmbits que tenen unes emissions de GEH
més levades són l’enllumenat públic, els equipaments i les infrastructures (bombament) (Figura
51).
8%
24%
2%
28%
Figura 51. Distribució percentual de les emissions de GEH de l’Ajuntament l’any 2005.
1%
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 88
37%
Enllumenat
Semàfors
Equipaments
F. Externa
F. Municipal
Bombament

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
4.4.2. EMISSIONS ASSOCIADES A ENLLUMENAT, SEMÀFORS I EQUIPAMENTS.
L’evolució de les emissions de GEH associades als semàfors, els equipaments i l’enllumenat
públic es mostren a la Taula 75.
Les emissions derivades de l’enllumenat disminueixen un 10% entre els anys 2005 i 2007
(94,31Tn en valor absolut), les derivades dels equipaments augmenten un 7,4% (29,24 tCO2eq
en valor absolut) i les dels semàfors un 14,75% (3,26 tCO2eq en valor absolut).
Enllumenat Semàfors Equipaments
2005 513,30 6,94 380,81
2006 523,02 8,31 341,52
2007 583,17 10,61 399,58
2008 651,19 12,69 458,01
Taula 75. Emissions de GEH de l’enllumenat públic i els semàfors (en tCO2eq).
L’enllumenat té un pes específic superior al dels semàfors i els equipaments. En concret, el pes
de l’enllumenat varia entre el 55% i el 60%. El dels equipaments varia entre el 40% i el 44%. La
incidència de les emissions derivades del consum elèctric dels semàfors és gairebé negligible, i
no supera el 2% en cap dels anys.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2005 2006 2007 2008
Equipaments 380,81 341,52 399,58 458,01
Semàfors 6,94 8,31 10,61 12,69
Enllumenat 513,30 523,02 583,17 651,19
Figura 52. Distribució percentual de les emissions de GEH de les instal·lacions de
l’ajuntament.
Els equipaments han estat classificats en Administratius, Esportius, Centres Cívics, Educatius,
Socio-culturals i altres (Taula 4). Les emissions de GEH associades a cada grup es mostren a
la Figura 53.
Els centres educatius i els esportius són els màxims emissors de GEH, seguits dels
equipaments administratius i els centres cívics i biblioteques. Els centres esportius presenten
un augment important d’emissions degut a l’entrada en funcionament d’un nou poliesportiu l’any
2007.
L’augment observat en les emissions dels equipaments es pot atribuir a l’entrada en
funcionament de l’espai ECUS l’any 2006 i sobretot del Centre esportiu Tèxtil Besòs l’any 2007.
L’any 2009 està previst el tancament del CAP, fet que contribuirà positivament a reduir les
emissions de GEH.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 89

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
La fluctuació en les emissions derivades dels consums energètics dels centres educatius són
atribuïbles a les moltes reformes que s’han fet, com l’ampliació de l’escola bressol i la millora
del CEIP.
tCO2eq
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
Figura 53. Emissions GEH dels diferents grups d’equipaments.
És interessant constatar que, llevat dels centres esportius i educatius, la resta tenen unes
emissions força constants en el temps.
4.4.3. INFRASTRUCTURES: BOMBAMENT
Les emissions derivades de les infrastructures de Sentmenat corresponen únicament a les del
bombament de l’aigua que es detallen a continuació (i que ja han estat descrites a l’apartat de
cicle de l’aigua).
BOMBAMENT
2005 335,45
2006 242,07
2007 232,08
2008 152,95
Taula 76: Emissions de GEH derivades del bombament d’aigua (en tCO2eq).
El consum total disminueix un 54% entre el 2005 i el 2008 degut a l’augment d’aigua de xarxa
subministrada al municipi en detriment de l’aigua de pous.
4.4.4. FLOTA DE VEHICLES
0
Administració
Educació
Esportiu
C. Sociocultural
Altres
2005 2006 2007 2008
Les emissions derivades de la flota de vehicles interna i externa es detallen a la Taula 77. El
pes específic de cada àmbit en el total de l’Ajuntament es pot observar a la Figura 51.
Flota interna Flota externa
2005 107,68 34,34
2007 117,84 41,56
2008 150,81 41,56
Taula 77. Emissions GEH de la flota de vehicles (en tCO2eq).
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 90

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI
PAES Sentmenat
Cal tenir present, que malgrat es presentin les dades de flota externa en aquest apartat, ja que
representen les emissions derivades dels serveis externalitzats, totes elles corresponen a
transport dels residus urbans valoritzables fins a la seva planta de tractament.
Les emissions associades al transport es deuen bàsicament al consum de combustible que
presenten els vehicles de recollida de residus.
4.4.5. EMISSIONS FINALS DE GEH DE L’AJUNTAMENT: PER FONTS
Les fonts de subministrament energètic de l’Ajuntament són: electricitat, gas natural, gasoil C i
benzina. El seu ús és el que mostra la taula següent, la qual es representa a la Figura 54.
EE GN Gasoil A Benzina
2005 1.135,23 101,26 139,36 2,66
2007 1.096,59 128,85 156,53 2,88
2008 1.126,78 148,05 188,35 4,03
Taula 78. Emissions totals de GEH de l’Ajuntament: per fonts (en tCO2eq).
Les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sentmenat provenen, en més d’un 75% del total, de
l’electricitat. Les emissions derivades de la benzina són negligibles. Aquesta font està gairebé
en desús
tCO2eq
1.200
1.000
800
600
400
200
0
EE GN Gasoil-A Benzina
Figura 54: Emissions totals de GEH de l’Ajuntament per fonts.
4.4.6. EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRÀNSIT URBÀ I TRANSPORT
PÚBLIC
Les emissions lligades a la mobilitat inclouen tant el trànsit urbà, com el transport públic i el de
l’Ajuntament. La gràfica següent mostra que les emissions lligades al transport de les activitats
de l’Ajuntament o al transport públic són menyspreables al costat de la mobilitat urbana.
99%
1%
Flota municipal
Trànsit urbà
Figura 55. Emissions de GEH lligades a la mobilitat.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 91
2005
2007
2008

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
DIAGNOSI
Les emissions totals del municipi són la suma de les emissions de tots els sectors, el
tractament de residus i el tractament de l’aigua a l’ETAP i l’EDAR.
Les emissions de l’àmbit PAES són les emissions TOTALS del municipi sense comptar els
sectors primari i industrial. Aquest àmbit, per tant, inclou també les emissions derivades de
l’activitat pròpia de l’Ajuntament, les quals s’han tractat independentment i engloben enllumenat
públic, infraestructures (bombament d’aigua), transport intern i extern, i consum energètic dels
equipaments.
En aquest apartat, la tendència d’emissions de l’àmbit PAES es calcula com les emissions de
GEH corresponents a l’any 2007 menys les del 2005. El percentatge de tendència és el
percentatge de canvi respecte l’any 2005. Les dades de l’Ajuntament també s’analitzen per a
l’any 2008.
Les principals fonts energètiques són: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), combustibles
líquids (CL), gasos liquats del petroli (GLP). Els factors d’emissió per a la producció d’un KWh
d’energia es mostren a la Taula 79
Font energètica
tCO2eq per
KWh (X10 -4 )
EE 4,43
GN 2,02
CL 2,70
GLP 2,37
Taula 79. Factors d’emissió de les diferents fonts energètiques
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 92

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
1 Taules Resum
A continuació es presenten tres taules resum de les emissions de GEH de l’àmbit municipi,
PAES i Ajuntament i es calcula la tendència de canvi observada durant el període 2005-2007 o
2008. Una tendència positiva indica que hi ha un creixement d’emissions, i una tendència
negativa indica que hi ha un decreixement d’emissions.
1.1 Taula resum àmbit municipal
Resumeix les emissions de GEH totals i per càpita per als anys 2005 i 2007 de l’àmbit
municipal, i se’n calcula la tendència observada.
A nivell municipal s’observa una reducció molt lleu de les emissions de GEH en valor absolut, i
una disminució més significativa (del 5,76%) en valor relatiu a la població.
GEH t CO2eq
2.005 2.007
Tendència
GEH t
CO2eq./hab
2.005 2.007
Tendència
Població 7.209 7.633 5,88% 7.209 7.633 5,88%
Emissions àmbit municipi
Total emissions municipi 47.208,45 47.105,53 -0,22% 6,55 6,17 -5,76%
Taula 80: Emissions totals i per habitant per l’àmbit municipal.
1.2 Taula resum àmbit PAES
Resumeix les emissions de GEH totals i per càpita per als anys 2005 i 2007 de l’àmbit PAES, i
se’n calcula la tendència observada. Les dades es presenten desglossades per sectors i fonts
de subministrament energètic.
GEH t CO2eq
2.005 2.007
Tendència
GEH t
CO2eq./hab
2.005 2.007
Tendència
Població 7.209 7.633 5,88% 7.209 7.633 5,88%
Emissions àmbit PAES
Energia elèctrica 11.363,40 11.069,37 -2,59% 1,58 1,45 -8,00%
Gas Natural 2.817,52 2.757,05 -2,15% 0,39 0,36 -7,58%
Combustibles Líquids 15.010,46 15.923,17 6,08% 2,08 2,09 0,19%
Serveis 6.340,12 6.298,87 -0,65% 0,88 0,83 -6,17%
Transport 14.178,92 15.242,89 7,50% 1,97 2,00 1,53%
Domèstic 9.051,54 8.630,96 -4,65% 1,26 1,13 -9,94%
Tractament de Residus 1.902,18 1.682,46 -11,55% 0,26 0,22 -16,46%
Cicle de l’Aigua 135,39 173,87 28,42% 0,02 0,02 21,29%
Total emissions PAES 31.608,15 32.029,05 1,33% 4,38 4,20 -4,30%
Taula 81: Emissions totals i per càpita de l’àmbit PAES.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 93

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
A les Figura 56 i Figura 57 es mostra l’evolució de les emissions totals i les emissions per
habitant que s’han produït en els sector de l’àmbit PAES durant el període 2005-2007.
GEH tCO2eq
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
Figura 56.Emissions totals dels sectors de l’àmbit PAES
GEH tCO2eq/hab
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Serveis Transport Domèstic Residus Aigua
Serveis Transport Domèstic Residus Aigua
Figura 57. Emissions per càpita dels sectors de l’àmbit PAES
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 94
2005
2007
2005
2007

GEH tCO2eq
DIAGNOSI
PAES Sentmenat
1.3 Taula resum àmbit Ajuntament
Resumeix les emissions de GEH totals i per càpita derivades de les activitats pròpies de l’Ajuntament per als anys 2005 a 2008.
GEH t CO2eq Tendència GEH t CO2eq./hab Tendència
2.005 2.007 2.008 05-07 05-08 2005 2007 2008 05-07 05-08
Equipaments 380,81 399,58 458,01 4,93% 20,27% 0,05 0,05 0,06 -0,90% 10,17%
Enllumenat i Semàfors 520,24 593,78 663,88 14,14% 27,61% 0,07 0,08 0,08 7,80% 16,89%
Flota de vehicles pròpia i externalitzada 142,02 159,40 192,37 12,24% 35,45% 0,02 0,02 0,02 6,00% 24,08%
Infraestructures municipals (bombament…) 335,45 232,08 152,95 -30,82% -54,40% 0,05 0,03 0,02 -34,66% -58,23%
Total emissions Ajuntament 1.378,52 1.384,84 1.467,21 0,46% 6,43% 0,19 0,18 0,19 -5,12% -2,51%
% emissions de l’ajuntament respecte l'àmbit de PAES 4,36 4,2 --- -3,67% --- 4,37 4,32 --- -1,06% ---
Taula 82: Emissions totals i per habitant de l’àmbit de l’ajuntament per el període 2005-08.
700
600
500
400
300
200
100
0
Equipaments Enllumenat i
Semàfors
Flota interna i
externa
2005
2007
2008
Infraestructures
municipals
Figura 58: Emissions totals en l’àmbit de l’Ajuntament 2005-2007 Figura 59: Emissions per càpita en l’àmbit de l’Ajuntament 2005-2007
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 95
GEH tCO2eq/hab
0,09
0,08
0,07
0,06
0,05
0,04
0,03
0,02
0,01
0,00
Equipaments Enllumenat i
Semàfors
2005
2007
2008
Flota interna i
externa
Infraestructures
municipals

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
L’anàlisi d’aquestes dades reflecteix les següents tendències:
Àmbit municipi:
En el càlcul de les emissions TOTALS del municipi s’observa una lleugera tendència a la baixa
(un 0,22%) en el període 2005-2007. Aquesta disminució s’accentua en dividir per la població
corresponent, ja que l’augment de població ha estat important en aquests dos anys. Així doncs,
el percentatge de reducció total de les emissions de GEH totals per càpita és de 5,76%
respecte un 0,22% quan no es pondera la població del municipi.
Àmbit PAES
Si s’analitza l’àmbit total PAES, resulta que l’any 2007 hi ha un increment del 1,33% respecte el
2005 (420,9 tCO2eq), contrari a l’objectiu, en valors absoluts, del projecte. Ara bé, la tendència
per càpita en aquest període és de reducció de les emissions en un 4,3%, la qual cosa segueix
la tendència desitjada. En aquest sentit, es detecta una disminució de les emissions per càpita
de tots els sectors, excepte les del transport i aigua, que augmenten un 1,53% i un 21,29%
respectivament. No obstant, les emissions associades a l’aigua són poc significatives respecte
la resta de sectors.
El sector transport i domèstic tenen un pes específic molt elevat en el TOTAL PAES, fet que
determinarà l’estratègia de treball per l’assoliment de l’objectiu marcat. Conjuntament els dos
sectors sumen el 73,5% de les emissions de l’àmbit PAES l’any 2005.
Àmbit Ajuntament
Les emissions de GEH derivades de l’Ajuntament augmenten un 0,46% entre el 2005 i el 2007 i
un 6,43% entre el 2005 i el 2008. S’observa un increment de les emissions associades a tots
els sectors excepte el bombament d’aigua. Aquests augments són especialment importants en
l’enllumenat públic i la flota de vehicles interna, amb valors de creixement del 28% i 35%,
respectivament.
La Taula 83 resumeix l’aport d’energies renovables al Municipi tant en l’àmbit privat com
municipal.
Producció d’energia local
kW/any
2.005 2.007
Tendència
kW./hab i any
2.005 2.007
Tendència
Sector privat
Fonts
renovables
27.400 27.400 0,00% 3,92 3,71 -5,26%
Altres 0 0- 0 - - 0
Sector públic
municipal
Fonts
renovables
Altres
0
0
0-
0
0
0
-
-
-
-
0
0
Total 27.400 27.400 0,00% 3,92 3,71 -5,26%
Intensitat energètica local kWh/€ Kwh/€
(sobre el PIB)
2005 2007
Intensitat
energètica local
Fonts
renovables
Altres*
0,0001
0,67
0,0001
0,60
Taula 83: Producció d’energia local inferior a 20MW en kWh/hab i any i Intensitat energètica
local en kWh/€. (*)especifica el consum total d’energia en relació al producte interior brut (PIB)
del municipi.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 96

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
Si s’analitza la producció local d’energia i l’eficiència energètica de l’economia local s’observa
que el municipi produeix anualment els mateixos kWh des del 2005. Aquest fet ocasiona que la
producció d’energia local per càpita hagi disminuït un 5,26% en el període 2005-2007. La
intensitat energètica local de fonts renovables es manté constant, i la de les altres energies s’ha
reduït, la qual cosa indica que el municipi és, des de l’any 2005, cada cop més eficient
energèticament.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 97

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
2 Punts forts i punts febles.
En aquest apartat s’analitza, punt per punt, cadascun dels sectors objecte de les accions del
PAES. Se’n fa un resum dels principals aspectes a tenir en compte, així com un anàlisi dels
punts forts i els febles.
2.1 Estructura i territori
El planejament urbanístic vigent es troba regit pel document “Revisió del P.G.O del terme
municipal de Sentmenat” aprovat l’any 1998. En aquest es va voler limitar el creixement
urbanístic en favor de la fixació del sòl no urbanitzable amb l’objectiu d’assolir un equilibri entre
el creixement urbà i la preservació dels espais agrícoles i forestals.
Pel que fa a la superfície destinada a sòl urbanitzable suposa el 4,5% del municipi i es va
concentrar al voltant del nucli històric i a banda a banda de la carretera de Caldes. Segons
l’A21 del municipi un 41,1% d’aquest sòl ja s’havia consumit l’any 2006 la qual cosa indica que
el municipi es troba al límit del seu creixement urbà segons el planejament urbà.
Per altra banda, aquesta ocupació alta del sòl està relacionada amb una estructura urbana
dispersa caracteritzada per una densitat baixa de 6,75 htges/ha dins del sòl urbà. Aquesta
estructura dispersa del municipi és a conseqüència d’un model d’habitatges unifamiliars a les
urbanitzacions, en alguna zona del nucli urbà i per l’elevat percentatge de sòl industrial que té
el municipi.
Aquest increment del sòl urbanitzat ha provocat un increment de la població en els últims
darrers anys. A la Figura 60 s’observa com la població va augmentar en 2.050 habitants en el
període 2000-2008, fet que representa un augment del 35,22% que incrementarà les emissions
de GEH en valor absolut.
habitants
8.500
8.000
7.500
7.000
6.500
6.000
5.500
5.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Població
Figura 60. Evolució de la població a Sentmenat 2000-2008.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- El pla vigent contempla criteris de
contenció del creixement urbà.
- El 41,1% del sòl urbanitzable ja
estava consumit l’any 2006.
- Estructura dispersa del municipi.
- La població augmenta un 35,2% en 8 anys. Es fixa
la 2a residència com a primera malgrat el lloc de
treball i costums es mantenen fora del municipi.
- Possibilitat de requalificació de sòl urbanitzable en
properes revisions del P.G.O.
- Possibilitat de revisar PGOU a POUM.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 98

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
2.2 Mobilitat i transport
El sector transport representa fins el 30% de totes les emissions del municipi (any 2005), i fins
el 44,8% de les emissions TOTALS PAES, i segueix una tendència a l’alça.
Aquest sector inclou el transport de vehicles particulars, així com el transport de mercaderies i
de persones.
El sector transport (inclou flota municipal) té una tendència a l’augment de les emissions de
GEH en el període 2005-2007, concretament un 7,5%, passant de 14.178,92 tCO2eq, el 2005 a
15.242,89 tCO2eq, el 2007 (Figura 61).
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Benzina
Gasoil-A
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 99
GLP
total
Figura 61. Evolució de les emissions associades al sector transport, totals i per fonts
Els darrers anys s’observa un augment del consum de dièsel al municipi en detriment de la
benzina. Aquesta diferència es deu a un major nombre de vehicles dièsel que es podria
relacionar amb la renovació de la flota de vehicles amb motor dièsel.
La diagnosi de mobilitat de l’Agenda 21 (2007) del municipi de Sentmenat identificà un ús
creixent del vehicle privat per a moviments pendulars, és a dir, anada i tornada de la feina o
centre d’estudi. Aquesta situació és conseqüència d’un augment dels desplaçaments al
municipi i des del municipi, que fa que els desplaçaments interns tinguin menor importància
percentual.
L’enquesta de Mobilitat Obligada de l‘any 2001 indicava que més del 50% de les destinacions
laborals dels vehicles de Sentmenat es concentraven en només quatre municipis, tres dels
quals són municipis veïns situats a menys de 10 Km de radi, Sabadell, Castellar del Vallès i
Caldes de Montbui, i el quart que és Barcelona ciutat.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat de millora dels accessos als
polígons industrials.
- Existència del tren al municipi de Sabadell
- Millora previsible de l’eficiència dels vehicles
- Major oferta de vehicles elèctrics/híbrids,
més assequibles i amb característiques
equivalents als vehicles convencionals.
- Dificultat per canviar els hàbits quotidians.
- Manca de sistema de monitoreig del trànsit
municipal.
- Tendència a augmentar les emissions GEH
en nombres absoluts.
- Manca de transport intermunicipal que
comuniqui les diferents urbanitzacions.
- Alta dependència del vehicle privat
- Augment dels vehicles de gasoil respecte
els de benzina

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
2.3 Cicle de l’aigua
Les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua deriven del consum energètic de les
plantes de potabilització d’aigua, la depuració d’aigües residuals.
La Figura 62 mostra que el cabal d’aigua potabilitzada a través de l’ATLL per subministrar aigua
al municipi ha augmentat de 281.997m 3 a 365.556m 3 en el període 2005-2007, és a dir, un
29,63%. Alhora també ha augmentat el volum d’aigua destinada a EDAR, que ha passat de
369.812m 3 a 498.899m 3 , és a dir, 34,9% més. Aquest augment està associat amb la disminució
de les captacions locals i l’augment de la població (Figura 63).
m 3
600.000
500.000
400.000
300.000
200.000
100.000
0
2005 2007
7.700 hab
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 100
7.600
7.500
7.400
7.300
7.200
7.100
7.000
6.900
etap
edar
població
Figura 62. Evolució dels cabals d’aigua tractats i la població
En conseqüència, les emissions associades al cicle de l’aigua en aquest període s’han
incrementat un 28,42%, han passat de 135,39 tCO2eq l’any 2005 a 173,87 tCO2eq.
tCO2eq
190,00
180,00
170,00
160,00
150,00
140,00
130,00
120,00
110,00
100,00
2.005 2.007
0,04 tCO2eq/hab
0,03
0,03
0,02
0,02
0,01
GEH totals
GEH càoita
Figura 63. Emissions associades al tractament de l’aigua, totals i per càpita
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat de recanvi dels electrodomèstics
vells per altres de menor consum d’aigua.
- Possibilitat d’instal·lar reductors de cabal o
airejadors.
- Interès de l’Entitat Metropolitana per a reduir
el consum d’aigua al municipi.
- Manca d’un estudi detallat d’hàbits de
consum
- Existència d’urbanitzacions amb jardins i
piscines particulars.
- Dificultat per canviar els hàbits quotidians.
- Dificultat per a l’aprofitament dels pluvials.

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
2.4 Tractament de residus
Els residus del municipi de Sentmenat es recullen i tracten selectivament des de l’any 2004. Al
municipi hi ha implantada la recollida selectiva del vidre, paper, envasos, fracció orgànica i
rebuig en contenidors independents.
El volum de residus generat per habitant i dia a Sentmenat està per sota de la mitjana catalana
però per damunt de la mitjana comarcal (Figura 64). La mitjana catalana és de 1,64Kg/hab/dia,
valor que s’ha mantingut estable del 2005 al 2008. La mitjana del Vallès Occidental per l’any
2005 és de 1,47kg/hab/dia i de 1,44kg/hab/dia l’any 2007. Sentmenat produïa 1,50 kg/hab/dia
al 2005 i 2007.
Kg/hab/dia
1,7
1,65
1,6
1,55
1,5
1,45
1,4
1,35
1,3
2005 2007
Catalunya
Valles Occidental
Sentmenat
Figura 64: Residus generats per persona i dia a Catalunya, en Vallès Occidental i Sentmenat.
En nombres absoluts els residus generats l’any 2007 superen en 231 tones els generats l’any
2005. Per tant seria d’esperar un augment en les emissions derivades del tractament de
residus.
No obstant, l’any 2007 les emissions de GEH disminueixen un 11,55% respecte les de l’any
2005. Aquest fet s’explica únicament per un augment important de la recollida selectiva. L’any
2005 la recollida selectiva fou de 1.270,28t i l’any 2007, de 1.616,93t, fet que representa un
augment del 27,29%. La recollida selectiva l’any 2005 representava el 32,21% dels residus
generats; l’any 2007 la xifra era de 38,73%, valor superior al promig català (33,7%).
tCO2eq 1.950,00
1.900,00
1.850,00
1.800,00
1.750,00
1.700,00
1.650,00
1.600,00
1.550,00
2.005 2.007
0,27 tCO2eq/hab
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 101
0,26
0,25
0,24
0,23
0,22
0,21
0,20
0,19
GEH totals
GEH càpita
Figura 65. Emissions associades al tractament de residus, totals i per càpita

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
El paper i cartró, la FORM i el vidre són les fraccions que més tones es recuperen a la recollida
selectiva. Concretament es van recollir 754,43t, l’any 2005 i 933,95t, el 2007. La fracció més
reciclada va ser el paper, seguida del vidre i per últim els envasos lleugers.
L’ajuntament edita un document anual on s’analitza la gestió de la recollida i producció dels
residus. En aquest document tenen present els objectius de PROGREMIC.
A la Taula 84 es presenta el grau d’assoliment dels objectius PROGREMIC a Sentmenat per
cadascuna de les fraccions reciclades de residus. S’observa com les fraccions de F.O.R.M i
paper no assoleixen aquests objectius i caldrà incidir més en el reciclatge d’aquestes fraccions.
Sentmenat
(2005) (2007)
PROGREMIC
(2007)
ESTAT
Fracció resta 368,58 331,75 335,2 Assolit
F.O.R.M 52,86 40,42 64,53 No assolit
Vidre 20,90 21,51 20,6 Assolit
Paper 30,58 37,58 39,9 No assolit
Envasos 7,89 10,13 77,6 Assolit
Taula 84: Resum de l’assoliment dels objectius del PROGREMIC a Sentmenat. Font: Informe
de gestió del Dep. de Medi Ambient de Sentmenat, 2008.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Tendència clara a la baixa.
- L’augment de la recollida selectiva té una forta
incidència sobre les emissions finals de GEH.
- Increment de la capacitat total de recollida
selectiva en origen.
- L’ajuntament edita anualment un informe
sobre els residus generats al municipi.
- Generació de residus per damunt de la
mitjana comarcal.
- Objectius PROGREMIC no assolits
totalment.
2.5 Consum energètic dels sectors domèstic i serveis
2.5.1. SECTOR DOMÈSTIC
Tal i com s’ha exposat a l’avaluació d’emissions, el sector domèstic experimenta una
disminució de les emissions de GEH del 4,65% entre el 2005 i el 2007, passant de 9.051,54
tCO2eq a 8.630,96 tCO2eq. Tanmateix, les emissions per càpita es redueixen un 9,94%.
A Sentmenat el sector domèstic és el segon emissor de GEH del TOTAL PAES, amb un
recompte de fins a un 28,6% de les emissions. Igual que el sector transport, és indispensable
una reducció del consum energètic a les llars per tal d’assolir els objectius que estableix el
Pacte d’Alcaldes (Figura 66).
Pel que fa a les fonts energètiques més emprades en aquest sector (Figura 66 i Figura 67) cal
destacar l’ús de l’energia elèctrica (EE) com a font principal, amb percentatges que oscil·len
entre el 42% l’any 2005 i el 46%, el 2007. L’EE s’empra en els electrodomèstics, il·luminació de
la llar, i fins i tot cuines. És de preveure que l’ús relatiu de l’EE es mantingui constant o que
tendeixi a la baixa si s’introdueixen criteris d’estalvi energètic.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 102

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
El Gas Natural tot i ser la segona font energètica del municipi, només abasteix el nucli urbà. Si
en el futur es realitzés la instal·lació d’aquesta font a la resta de les urbanitzacions seria
d’esperar un increment del consum de Gas Natural en detriment de les altres fonts, en concret
del gasoil i l’electricitat.
Les noves calderes domèstiques i cuines del nucli urbà incorporen gas natural i algunes de les
antigues estan substituint el gasoil i el gas butà. Així doncs, també els CL i GLP han reduït el
pes relatiu en els darrers anys.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Fonts energètiques sector domèstic (kWh)
Figura 66. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic en KWh.
100%
80%
60%
40%
20%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Fonts energètiques sector domèstic (tCO2eq)
2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007
GLP 6,91 6,82 5,63 5,23 4,54 3,60 3,40 3,25
CL-gasoil C 9,43 9,02 6,53 5,75 4,13 3,22 2,64 3,22
GN 19,19 21,86 22,85 27,99 30,34 30,54 31,78 29,30
EE 64,48 62,30 64,99 61,03 60,99 62,64 62,18 64,22
Figura 67. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector domèstic en tCO2eq.
En relació a les emissions, és interessant observar que l’EE genera més emissions que els
combustibles d’origen fòssil (CL, GLP i GN). Així, si l’ús de l’EE l’any 2005 en el sector
domèstic era de 42,25%, la contribució a les emissions d’aquesta font ascendia al 62,64%.
Aquest fet es deu al factor de conversió emprat per a l’energia elèctrica, que, per cada kWh
produït emet més GEH que la resta de fonts energètiques. Per exemple, les emissions de GEH
derivades de la producció de la mateixa quantitat energètica mitjançant EE són el doble que
mitjançant GN (Taula 79).
Tanmateix, no només cal tenir en compte el factor de conversió, sinó també el consum
energètic real dels electrodomèstics segons la font energètica emprada. Així, podria ser que un
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 103
CL
GLP
GLP
GN
EE
CL-gasoil C
GN
EE

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
electrodomèstic consumís menys energia sent elèctric que si no ho fos i, en aquest cas, seria
preferent l’EE. A més, si el mix energètic espanyol es tendeix a abastir de més fonts
renovables, el factor de conversió disminuirà i l’EE emetrà menys GEH per cada kWh consumit.
Les previsions del mix energètic per l’any 2008 són molt inferiors a les dels anys 2005 i 2007,
fet que influirà positivament en el volum de GEH derivats del consum d’EE.
La il·luminació de la llar és un dels punts clau en l’anàlisi dels consums energètics associats al
sector domèstic i en conseqüència de les emissions que se’n deriven. Els darrers anys s’ha
incentivat l’ús de bombetes de baix consum en detriment de les bombetes d’incandescència.
Actualment, però, ja se n’ha començat a suprimir progressivament la distribució. Aquesta
decisió es basa en l’aprovació que el Parlament Europeu va fer de la iniciativa de la Comissió
Europea el passat mes de febrer del 2009 i en els acords de la Comissió de Medi Ambient del
Congrés dels Diputats del mes de juny del 2008.
L’1 de setembre de 2009 els fabricants van deixar de distribuir les bombetes incandescents de
100 W de potència. Els procés seguirà segons el calendari indicat a la Taula 85.
Tipus bombeta incandescent Data fi distribució
100 W 1 setembre 2009
75 W 1 setembre 2010
60 W 1 setembre 2011
< 60 W 1 setembre 2012
Taula 85. Calendari de fi de distribució de les bombetes incandescents.
En aquest sentit, les bombetes de baix consum que poden substituir directament les bombetes
d’incandescència són les anomenades làmpades fluorescents compactes (CFL) o bé les
bombetes halògenes de rosca, que consumeixen un 80% menys d’energia que una bombeta
incandescent, i duren vuit vegades més. Les bombetes halògenes proporcionen la mateixa llum
que les incandescents, redueixen el consum en un 30% i duren dues vegades més.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Tendència a la baixa de les emissions de
GEH per kWh consumit d’EE
- Possibilitat de recanvi dels electrodomèstics
vells.
- Desaparició progressiva de les bombetes
incandescents
- Proposta europea d’edifics zero emissions
pel 2019
- Normatives de construcció més eficient en
nous edificis (CTE, Decret d’ecoeficiència,
etc.)
- Ajuts i subvencions per millorar l’eficiència
energètica i la rehabilitació dels edificis.
2.5.2. SECTOR SERVEIS
- Dificultat per canviar els hàbits quotidians.
- Manca d’un estudi d’hàbits de consum
energètic detallat.
- Previsió de creixement de la població.
- Manca ordenança amb criteris de
bioconstrucció i energies renovables.
- La nova normativa afecta sobretot a nova
construcció i difícilment afecta al parc
immobiliari antic.
- Tendència a tenir un major nombre de béns
que requereixen EE per al seu
funcionament
El sector serveis inclou les botigues, bars, mercats, i tots els negocis del nucli urbà. Les
emissions associades al sector serveis s’han mantingut estables amb una mínima disminució
del 0,65% entre els anys 2005 i 2007. En valors absoluts s’està parlant de 6.340,12 tCO2eq
l’any 2005 i 6.298,87 tCO2eq l’any 2007.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 104

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
Les emissions derivades del sector serveis també inclouen les de l’Ajuntament (excepte
transport), i tots els equipaments d’aquest. En concret, les emissions de GEH de l’Ajuntament
representen un 4,36% del total de les emissions derivades d’aquest sector l’any 2005.
La principal font energètica és l’electricitat, que també es tradueix en el principal emissor de
GEH (Figura 68 i Figura 69).
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Figura 68: Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis (en KWh)
100%
80%
60%
40%
20%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
CL 9,22 9,00 6,71 5,82 4,11 3,35 2,54 2,95
GLP 3,57 3,57 2,88 2,75 2,50 1,97 1,82 1,71
EE 85,61 84,83 86,97 86,08 86,57 89,81 90,21 87,74
GN 1,61 2,59 3,44 5,36 6,81 4,88 5,43 7,60
Figura 69. Distribució percentual de les fonts energètiques del sector serveis en tCO2eq.
El seu consum energètic deriva, igual que en el sector domèstic, de l’ús d’electrodomèstics,
llum i calefacció.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat de recanvi dels electrodomèstics vells per
altres de menor consum d’aigua.
- Possibilitat de disminuir les emissions de l’Ajuntament.
- Possibilitat d’ús d’energies renovables.
- Tendència a la baixa.
- Ajuts i subvencions per millorar l’eficiència energètica i
la rehabilitació dels edificis.
- Dificultat per canviar els hàbits
quotidians.
- Manca d’un estudi d’hàbits de
consum energètic detallat.
- Elevada dependència de
l’electricitat
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 105
CL
GLP
GN
EE
CL
GLP
EE
GN

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
2.6 Àmbit d’Ajuntament.
L’Ajuntament té unes emissions de GEH associades de 1.378,52 tCO2eq. Les emissions de
GEH han augmentat un 6,43% entre els anys 2005 i 2008.
A continuació s’analitzen cadascun dels sectors estudiats dins l’àmbit de l’Ajuntament,
l’evolució dels quals queda resumida a la figura de sota.
2.6.1. EQUIPAMENTS
tCO2eq
800
600
400
200
0
2005 2006 2007 2008
Enllumenat 520,24 531,33 593,78 663,88
Equipaments 380,81 341,52 399,58 458,01
F. Externa 142,02 159,40 192,37
Bombament 335,45 242,07 232,08 152,95
Figura 70: Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament
Els equipaments representen el 27,62% i el 28,8% de les emissions de l’Ajuntament els anys
2005 i 2007, respectivament, amb valors absoluts de 380,81 tCO2eq i 399,58tCO2eq.
S’observa una tendència de creixement durant el període en 18,77 t CO2eq, és a dir, un 4,93%
més (Taula 86). Aquest augment és encara més gran l’any 2008, en concret un 20,28%.
EQUIPAMENTS 2005 2007 VARIACIÓ
%
TENDÈNCIA
Administració 57,81 60,97 3,16 5,47
Educació 110,49 103,38 -7,11 -6,43
Esportius 99,94 142,77 42,83 42,86
Centres socioculturals 83,67 63,51 -20,16 -24,09
Altres 28,91 28,95 0,04 0,14
TOTAL 380,81 399,58 18,77 4,93
Taula 86. Variació de les emissions de GEH dels equipaments (en t CO2eq).
Si es comparen les emissions del 2005 i del 2007 dels diferents grups d’equipaments s’observa
que els equipaments esportius són els que més han augmentat les seves emissions (42,86%).
Aquest fet és degut per l’entrada en funcionament del nou centre esportiu Tèxtil Besòs a
mitjans de l’any 2007, el qual empren els alumnes de l’IES.
La reducció que s’observa en els equipaments escolars pot ser conseqüència de l’enderroc
dels barracons del CEIP de Sentmenat.
L’alta disminució de les emissions causades pels equipaments socioculturals ve donada per
una disminució de les activitats i la donada de baixa de la cessió de bars d’alguns centres l’any
2007.
El nou CAP de Sentmenat, inaugurat l’any 2009, ha passat a titularitat de la Generalitat.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 106

KWh
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
DIAGNOSI
PAES Sentmenat
A la Figura 71 s’observa gràficament la variació en els consums energètics totals de cadascun
dels equipaments.
Ajuntament
Policia Local
Escola Bressol "El Gafarró"
CEIP Can Sorts
Figura 71:Emissions de GEH dels equipaments municipals.
L’Ajuntament està construint el nou centre poliesportiu prop de Can Sorts el qual incorporarà
una piscina climatitzada. Les darreres obres podrien augmentar de manera significativa les
emissions derivades dels equipaments. Així s’hauran de prendre mesures per tal que aquest
equipament no augmenti les emissions.
La font energètica més emprada en els equipaments de l’Ajuntament és l’electricitat, que
representa el 73,40% de les fonts de subministrament energètic emprades l’any 2005 (Figura
72). L’Ajuntament de Sentmenat no empra fonts energètiques renovables, com la solar
fotovoltaica, incineradora, eòlica, etc. en cap dels seus equipaments.
tCO2eq
300,00
250,00
200,00
150,00
100,00
50,00
0,00
Zona esportiva Can Sorts
Pavelló 1er de Maig
Centre Esportiu Tèxtil Besós
Biblioteca Frederic Alfons i Orfila
2005 2007
EE 279,55 270,73
GN 101,26 128,85
Figura 72: Emissions de GEH dels equipaments segons la font de subministrament energètic.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 107
Espai ECUS
AAVV Pedra santa
AAVV Can Canyameres
AAVV Can Vinyals
Casal de Joves
Espai Joan Font
Centre d'entitats
2005
2007
2008
Cementiri
CAP Sentmenat
Deixalleria

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat d’instal·lació de plaques solars
- Possibilitat d’instal·lació d’energia
fotovoltaica.
- Possibilitats de millora de l’ús energètic
mitjançant campanyes de sensibilització.
- Possibilitat de millora de tancaments.
- Possibilitat d’incorporar criteris d’edificació
“sostenible” en els nous equipaments i/o en
els equipaments a rehabilitar
2.6.2 ENLLUMENAT PÚBLIC I SEMÀFORS
Enllumenat Públic
- Previsió de construcció de nous
equipaments.
- Tendència observada d’augment
d’emissions en nombres absoluts.
- Alguns equipaments són molt nous i la
remodelació serà difícil.
- Manca d’aplicació de criteris d’estalvi
energètic en edificis nous o recentment
modificats.
Les emissions derivades de l’enllumenat representen fins el 37% del total de les emissions
TOTALS de l’Ajuntament al 2005 i, amb un augment del 10,52% entre el 2005 i el 2007.
En valors absoluts això es tradueix en 513,3 tCO2eq el 2005 i 583,17 tCO2eq el 2007, és a dir,
una augment de 69,87 tCO2eq. Aquesta tendència es manté l’any 2008, amb un increment de
les emissions respecte el 2005 del 27%.
La taula d’indicadors bàsics d’enllumenat mostra que l’any 2005 el consum de Sentmenat per
habitant està per sota de la mitjana catalana, i la incidència respecte el consum total també. Tot
i l’augment observat, l’any 2007 Sentmenat segueix mantenint-se per sota la mitjana catalana.
Mitjana
Sentmenat
Catalunya* 2005 2007
Consum enllumenat NA 1.067.153 1.295.923
Consum enllumenat per
habitant
180-200 kWh/hab 148,03 169,78
% enllumenat respecte
consum global
50-60% 39,69% 41,17%
Taula 87: Indicadors bàsics. (*) Font ICAEN 2004.
A Sentmenat hi ha 2.444 punts de llum agrupats en 33 quadres d’enllumenat l’any 2008. L’any
2005 hi havia 25 quadres de llum actius i durant el 2006 i 2007 es va ampliar a 29 quadres de
llum. Les emissions de l’enllumenat estan calculades a partir dels quadres de llum municipals, i
poden incloure enllumenat, escomeses per instal·lacions d’equipaments en espais públics i, en
un únic cas, semàfors.
11%
2005 i 2007
1%
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 108
88%
VSAP
VM
Baix Consum
Figura 73: Distribució percentual del tipus de làmpades de l’enllumenat públic.

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
El sistema d’encesa i apagada de l’enllumenat públic es fa mitjançant el rellotge astronòmic. La
majoria de làmpades (88%) són de Vapor de Sodi (Figura 73). Hi ha alguns quadres que
presenten regulador de flux.
S’han analitzat quatre indicadors d’eficiència energètica:
PC(KWh)/ PTI(KWh) – indica si la potència contractada és adequada o no per la quantitat de
lluminària connectada al quadre.
Consum (KWh/ any)/ PTI (KWh) - indica les hores teòriques de funcionament de la instal·lació.
Cost (cèntims d’€)/ Consum (KWh/any) – informa de si la tarifa contractada és adient o no.
Cost(€)/PIL(KWh) – permet conèixer l’estat de subministrament elèctric.
La Taula 88 resumeix els resultats obtinguts sobre aquests indicadors en cada quadre
d’enllumenat.
Valoració PC/
PTI
Consum / PTI
(kWh/kW)
Cost/ Consum
(€/kWh)
Cost / PIL
(€/kW)
Actuacions
A Bo / Bo Baix / Alt Molt Alt / Molt Alt Alt / Alt √
B Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Alt / Alt --
C Bo / Bo Bo / Molt Alt Molt Alt / Molt Alt Molt Alt / Molt Alt √
D Bo / Bo Baix /Baix Alt / Molt Alt Alt / Alt --
E Baix / Baix Baix / Baix Molt Alt / Molt Alt Alt / Alt --
F Baix / Baix Baix / Alt Molt Alt / Molt Alt Alt / Alt √
G Baix / Baix Baix / Bo Alt / Alt Alt / Alt --
H Bo / Bo Baix / Alt Alt / Molt Alt Baix / Alt √
I Molt Alt / Molt Alt -- Molt Alt / Alt Baix / Baix --
J Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Alt / Alt --
K Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Baix / Baix √
L Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Alt / Alt √
M Alt / Alt Baix / Baix Molt Alt / Molt Alt Alt / Alt --
N Alt / Alt Baix / Baix Molt Alt / Molt Alt Baix / Baix --
O Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Baix / Baix --
P Baix / Baix Baix / Alt Alt/Alt Alt / Alt √
Q Baix / Baix Baix / Baix Molt Alt / Molt Alt Baix / Baix --
R Bo / Bo Bo / Baix Alt / Alt Alt / Baix --
U Baix / Baix Baix / Baix Alt / Molt Alt Alt / Alt --
W Bo / Bo Baix / Bo Molt Alt / Molt Alt Alt / Alt --
X Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Baix / Baix --
Z Baix / Baix Baix / Baix Alt / Molt Alt Baix / Baix --
AA Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Alt / Alt --
AI -- -- -- / Molt Alt -- --
EE Alt / Alt Baix / Alt Molt Alt / Alt Alt / Alt √
FF -- / Molt Alt --/ Baix -- / Molt Alt -- / Baix --
HH -- -- -- -- --
JJ -- / Bo --/ Baix -- / Molt Alt -- / Alt --
LL -- -- -- -- --
MM -- -- -- -- --
NN -- -- -- -- --
PP Alt / Alt Baix / Molt Alt Molt Alt / Alt Alt / Alt √
ST Baix / Baix Baix / Baix Alt / Alt Baix / Baix --
Taula 88. Resum dels indicadors d’eficiència de l’enllumenat
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 109

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
A partir de l’anàlisi dels quadres de llum amb aquests quatre criteris es recomana que
l’Ajuntament realitzi una revisió de tos els quadres de llum ja que tots tenen un cost elevat o
molt elevat en relació al seu consum. Aquest fet té una incidència econòmica en el cost de
l’enllumenat que es podria veure disminuïda amb un canvi de tarifes.
Pel que fa a actuacions més específiques (canvi de làmpada, incorporació de reguladors de
flux, etc), aquestes es realitzaran als quadres A, C, F, H, P, EE i PP, ja que tenen l’indicador de
Consum /PTI elevat o molt elevat. Aquest indicador reflexa les hores d’encesa teòriques. A més
hores, més emissions de CO2eq.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Majoria de làmpades tipus VSAP, més
eficients que VM.
- Possibilitat d’introduir reguladors de flux.
- Possibilitat d’introduir LEDS
Semàfors
- Tendència observada d’increment
d’emissions.
- Hi ha alguns quadres que no s’han
inventariat.
Les emissions derivades dels semàfors del nucli urbà de Sentmenat l’any 2007 han augmentat
un 13,65% respecte l’any 2005. En valors absoluts l’augment esmentat es tradueix en un
augment de 69,87 tCO2eq entre el 2005 i el 2007, que s’explica per l’ampliació de quadres de
semàfors dins del municipi.
A partir del 2009 s’han canviat les làmpades d’incandescència per LEDS de 12W de manera
que s’espera una reducció d’aquestes emissions.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- L’any 2009 es substitueixen algunes
bombetes per LEDS.
- Tendència observada d’augment
d’emissions.
2.6.3 FLOTA VEHICLES MUNICIPALS I DE SERVEIS EXTERNALITZATS
Flota vehicles municipals
Les emissions de GEH derivades de la Flota Municipal representen el 10% del total de les
emissions de l’Ajuntament. S’observa un increment del 9,44% (10,16 tCO2eq) entre els anys
2005 i 2007. Aquesta tendència a l’alça es manté l’any 2008.
Les emissions de GEH derivades de la Flota municipal provenen de l’ús de vehicles dels
serveis generals, la brigada municipal, la policia local, la neteja viària i la Deixalleria per als
anys 2005 i 2007. Gran part dels vehicles consumeixen gasoil com a combustible tot i que hi ha
un 2,8% de consum de benzina.
Per al mateix volum de combustible consumit, la benzina té un factor d’emissió de GEH inferior
al gasoil-A. En concret estem parlant de 0,35 tCO2eq menys per m 3 de combustible.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat de canvi de la flota de vehicles. - Tendència observada d’augment
d’emissions.
- Dificultat per gestionar l’ús de manera més
coordinada.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 110

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
Flota de serveis externalitzats
Les emissions de GEH derivades de la Flota externa representen el 10,22% del total al 2005
amb un increment de 7,22 tCO2eq (21,03%) al 2007.
Aquestes emissions de GEH provenen dels vehicles de recollida de residus. Tots empren
gasoil-A com a combustible. Per a la flota de vehicles corresponents a la recollida de paper i
envasos s’ha realitzat una estimació dels seu consum a partir de les dades del 2009 i les tones
recollides cada any. Alhora manquen les dades de la flota de vehicles del vidre. En tots els
casos es parteix del supòsit que les modificacions de recorregut i de freqüència dels serveis
han estat nul·les o gairebé.
De les dades facilitades s’ha trobat que realitzant el mateix recorregut i freqüència durant el
període 2008 -2009 es va incrementar el consum en un 41,1%.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Possibilitat de canvi de la flota de vehicles.
- Possibilitat d’imposar criteris d’estalvi
energètic a través dels contractes.
- Possibilitat d’optimitzar les rutes dels serveis
2.6.4 INFRASTRUCTURES MUNICIPALS (BOMBAMENT)
- Tendència observada d’augment
d’emissions.
- Dificultat per gestionar l’ús de manera més
coordinada.
- Manca d’un sistema de seguiment del servei
per part de l’Ajuntament.
Les emissions de les infraestructures municipals en concret del bombament s’han reduït en
103,36 tCO2eq (30,81%) en el període 2005 - 2007. Aquesta disminució es deu a la davallada
en el consum d’aigua de pou i l’augment del consum d’aigua provinent d’ATLL.
Cal tenir present que malgrat la infraestructura del bombament depengui de l’Ajuntament
aquest no pot controlar de manera directa ni el seu consum ni les seves emissions, ja que
depenen estretament del consum d’aigua dins el municipi dels sectors domèstic, serveis o
industrial.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
- Disminució de consum energètic.
- Augment del consum d’aigua d’ATLL amb
un bombament més eficient.
- Possibilitat de canvi de les bombes dels
dipòsits i pous per altres de més eficients.
- Dificultat d’incidència de l’Ajuntament en el
consum d’aigua municipal.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 111

tCO2eq
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
DIAGNOSI
PAES Sentmenat
3 Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al
2020.
A continuació es presenten gràficament un seguit d’escenaris de futur. S’han estimat dos
supòsits que es presenten a continuació:
- Alternativa zero o (BaU 2 ) (en taronja): s’estimen la tendència que seguiran les
emissions de CO2eq si no es pren cap mesura correctora per tal de reduir les emissions
del municipi.
- Alternativa PAES (en blau cel): s’estima la tendència que han de seguit les emissions
de CO2eq amb els objectius establerts al PAES de reducció de més del 20% al 2020
La reducció del 20% de les emissions de l’àmbit PAES, en números absoluts, es situa
clarament per sota de la tendència de creixement, encara que lleu, observada al municipi
de Sentmenat. Els objectius marcats al Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic són
lleugerament inferiors al del PAES, ja que la reducció d’emissions finals l’any 2020 és
inferior a l’objectiu PAES.
Sense tenir en compte el creixement de la població
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
PAES 31.608,15 31.186,71 30.765,27 30.343,82 29.922,38 29.500,94 29.079,50 28.658,06 28.236,61 27.815,17 27.393,73 26.972,29 26.550,85 26.129,40 25.707,96 25.286,52
BaU 31.608,15 31.818,60 32.029,05 32.239,50 32.449,95 32.660,40 32.870,85 33.081,30 33.291,75 33.502,20 33.712,65 33.923,10 34.133,55 34.344,00 34.554,45 34.764,90
Figura 74: Escenaris de futur
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 112

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
4 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies
renovables al municipi
S’han visitat 6 instal·lacions municipals per valorar el seu estat energèticament parlant i també
la possibilitat d’instal·lar sitemes de producció d’energia renovable en cas que no en tinguin.
A continuació es mostra la implantació potencial d’energies renovables en els equipaments
visitats i també a la piscina que s’està construint.
EQUIPAMENT Grup
Equipaments visitats
Ajuntament Administratiu
CEIP Can Sorts Educatiu
Centre Esportiu Can
Sorts
Esportiu
Espai Joan Font C. Sociocultural
Poliesportiu Tèxtil
Besòs
Esportiu
Biblioteca
Altres equipaments
C. Sociocultural
Plaques solars per
ACS
Plaques
fotovoltaiques
Biomassa
No Si No
Sí Sí No
No Si No
No Si No
No Si No
No Sí No
Complex esportiu amb
piscina coberta
En construcció No No Sí
Taula 89. Potencialitat d’instal·lació d’energia renovable als equipaments.
Actualment cap equipament municipal té cap instal·lació de producció d’energia renovable. El
complex poliesportiu que s’ha d’inagurar l’octubre del 2010 comptarà amb una caldera de
biomassa que servirà per escalfar l’aigua i calefactar totes les instal·lacions de l’equipament.
A continuació es presenten els equipaments on hi ha possibilitats d’instal·lar plaques
fotovoltàiques per generar electricitat. Es preveu que amb aquestes noves instal·lacions
s’arribin a reduir 410 tCO2eq.
Equipament Cost (€)
Potència pic
(kWp)
Producció
estimada
(kwh/any)
Emissions GEH
estalviades
(tn/any)
CEIP Can Sorts 180.000 30 76.650 85,6
Centre Esportiu Can Sorts 180.000 30 76.650 85,6
Espai Joan Font 55.200 9 20.000 26,2
Poliesportiu Tèxtil Besòs 300.000 50 127.750 168,7
Ajuntament 25.000 4 10.220 11,2
Biblioteca 69.000 12 28.000 32,7
Totals 809.200 134,7 339.270 410
Taula 90. Estimació del cost i la reducció d’emissions GEH amb les instal·lacions d’energia
renovable.
No s’ha considerat la possibilitat d’instal·lar energia eòlica ni geotèrmica al municipi. Tot i així
no es descarta la possibilitat que es pugui aprofitar en algun moment l’energia geotèrmica ja
que s’estan realitzant prospeccions al subsòl d’alguns municipis del Vallès Occidental, entre els
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 113

DIAGNOSI
PAES Sentmenat
quals hi ha Sentmenat, amb l’objectiu d’estudiar si en algun d’ells es podria instal·lar una planta
que aprofiti aquesta energia.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 114

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ
En aquest capítol es presenten les accions plantejades per assolir el compromís del pacte
d’alcaldres. Abans però es defineixen les línies estratègiques d’actuació sobre les quals es
basarà tot el pla.
1 Àmbits de compromís i d’actuació del PAES.
En els capítols anteriors ja s’ha comentat que l’àmbit PAES és una part de l’àmbit Municipal i
inclou els sectors d’activitat transport, domèstic i serveis, la depuració i potabilització de l’aigua i
el tractament de residus. Les activitats pròpies de l’Ajuntament, és a dir, de les seves
instal.lacions i del transport intern i dels serveis externs, són part de l’àmbit PAES.
El Pacte d’Alcaldes té com a objectiu la reducció d’un 20% de les emissions de l’àmbit PAES,
és a dir, de les emissions generades al Municipi exceptuant les derivades dels sectors
d’activitat primari i indústria.
A Sentmenat l’objectiu del Pacte d’Alcaldes en valors absoluts es tradueix en la reducció total
de 6.321,63 tCO2eq per assolir unes emissions de 25.268,52 tCO2eq l’any 2020. El mateix
objectiu ponderat per la població es tradueix en una reducció de 0,876 tCO2eq/habitant, per
assolir unes emissions per càpita de 3,51 tCO2eq/hab.
Del total d’aquestes emissions, una part, en concret 1.378,52 tCO2eq són fruit de les activitats
pròpies de l’Ajuntament. La resta, 30.229,63 tCO2eq deriven de les activitats que es realitzen
al municipi tant dels ciutadans com dels serveis i activitats que s’hi desenvolupen, diferents a
les activitats de l’Ajuntament.
1.378,52 tCO2eq
AJUNTAMENT
275,7
tCO2eq
Reducció 20%
Emissions PAES 2005
31.608,15 tCO2eq
Objectiu TOTAL
PAES (- 20%)
6.321,63
tCO2eq
30.229,63 tCO2eq
PAES No-Ajuntament
6.045,93
tCO2eq
Figura 75: Objectiu de reducció (tCO2eq) de Sentmenat
Reducció 20%
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 115

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Si es desglossen les emissions de GEH dels anys 2005 i 2007 per tots els sectors analitzats a
l’inventari i la diagnosi, obtenim els resultats que es mostren al gràfic següent:
tCO2eq
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
Domèstic Transport
privat
Serveis* Equip.
Enllum.
públic
Flota
municipal
Flota
externa
Bombame
nt
2005 9.051,54 14.036,90 5.103,62 380,81 520,24 107,68 34,34 335,45 135,39 1.902,18
2007 8.630,96 15.083,49 5.073,44 399,58 593,78 117,84 41,56 232,08 173,87 1.682,46
Figura 76: Emissions de GEH de tots els sectors de l’àmbit PAES.
Edar-Etap Residus
L’estratègia plantejada en aquest Pla anirà encaminada a reduir les emissions dels sectors
analitzats que tenen una pes específic important en el recompte d’emissions totals de l’àmbit
PAES, i que a la Figura 76 es marquen amb una fletxa vermella o rosa segons el grau.
Els àmbits de major consum energètic i per tant màxims emissors de GEH són el sector
transport i el sector domèstic, sobre els quals s’intentarà incidir de forma decisiva. Cal, però,
tenir present que també s’actuarà sobre el sector serveis, a través d’accions dirigides a
comerços i serveis del municipi, i sobre el tractament de reidus, mitjançant polítiques i
campanyes per a la millora de la recollida selectiva i la disminució de la generació de residus
en origen.
L’Ajuntament també treballarà per disminuir les emissions derivades de les seves activitats, és
a dir, a través de la millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, els equipaments
municipals i el bombament d’aigua. En menor grau actuarà sobre el consum de gasoil de la
seva flota interna i externa.
Les accions sobre la flota municipal i el cicle de l’aigua tindran una incidència molt baixa sobre
la reducció d’emissions, ja que representen un percentatge molt baix del total d’emissions.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 116

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
2 Àrees de l’Ajuntament involucrades en l’execució
del Pla d’Acció.
2.1 Àrees amb competència
El PAES proposa accions en àmbits diversos que no sempre són de caràcter estrictament
energètic i el nivell d’intervenció de l’Ajuntament s’esté a diverses àrees.
A continuació s’especifiquen les àrees inplicades en la gestió i implantació del PAES, que són
bàsicament les que tenen alguna implicació en el control i la gestió energètica municipal.
L’Alcaldia, Relacions Institucionals, Cooperació i solidaritat, Participació, festes,
Seguretat, i Esports
Des del punt de vista institucional aquesta àrea té una gran importància en la integració
energètica. Les principals competències energètiques d’aquesta àrea es centren en la
facturació dels subministraments energètics que es gestionen des del Servei d’Administració
General, així com responsabilitats en els processos de participació ciutadana.
També, sota aquesta àrea, hi ha previst que s’obrin les oficines d’atenció al ciutadà (OAC), i de
servei d’informació al consumidor (SIC), les quals tindran un paper molt important en el PAES,
ja que centralitzaran tota la informació referent a subvencions, ajuts i accions relacionades amb
l’estalvi energètic, d’aigua i de residus.
Urbanisme, Medi Ambient, habitatge, Ensenyament i Infància.
En aquesta àrea recauen les tasques de coordinació del PAES. El tècnic de medi ambient és
un dels representants de l’Ajuntament en la Comissió de Seguiment, realitzant tasques de
recerca, recopilació i entrega de la informació/documentació sol·licitada per a la realització dels
treballs, així com la comunicació amb representants polítics, personal de l’Ajuntament i altres
agents involucrats en el Pla. Des d’aquesta àrea s’incorporen criteris generals ambientals (i, per
extensió, també d’estalvi i eficiència energètica) per a la resta de departaments, compres,
contractacions, etc.
L’àrea d’urbanisme té una gran incidència en la gestió energètica municipal. Disposa de
competències en planificació urbanística i projectes. En aquests àmbits la integració de la
variable energètica és fonamental, ja que incideix en àmbits com la mobilitat, la incorporació de
criteris d’eficiència en la construcció d’edificis i instal·lacions, l’enllumenat públic i els
equipaments.
Pel que fa a Ensenyament, és necessari que els tècnics i personal integrin en la gestió del
centre criteris de minimització del consum energètic dels equipaments, i que transmetin als
usuaris bones pràctiques energètiques.
Obres , Activitats i Via Pública.
Aquesta àrea pot facilitar totes aquelles accions destinades a reduir emissions incorporant
criteris d’eficiència en la construcció d’edificis.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 117

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Hisenda, Promoció econòmica, Comerç, Indústria, Mitjans de comunicació.
Des d’aquesta àrea el Servei de Promoció Econòmica pot facilitar totes aquelles accions
destinades a reduir emissions en les activitats econòmiques del municipi. Així mateix, també es
gestionen les relacions amb els sectors de la indústria i els comerços que tenen un important
paper en la disminució dels consums energètics municipals.
Per altra banda, els mitjans de comunicació redacten, editen i realitzen la difusió del butlletí
municipal que, a banda de penjar-se a la web municipal, es distribueix en format paper. El
butlletí hauria de convertir-se en un dels mitjans de difusió més rellevants en la implantació del
PAES.
Recursos humans, Serveis Generals i Consum,
S’encarreguen del subministrament de l’aigua potable, el manteniment i funcionament d’alguns
equipaments, manteniment de la via pública, el manteniment dels edificis municipals, entre
d’altres. Així els treballadors d’aquests departament són els que tenen un coneixement més
directe de l’estat de les instal·lacions i de les seves necessitats, des del punt de vista energètic i
els que s’hauran d’encarregar de fer complir el codi de bones pràctiques.
Gestió energètica municipal
Sentmenat no disposa d’un programa informàtic de control i gestió energètica integral. Aquesta
eina podria permetre fer un monitoratge continu de consums i costos generals dels
equipaments i instal·lacions municipals, detectar possibles incidències i fer un seguiment
d’indicadors que permetessin reduir els consums i, per extensió, costos econòmics.
D’altra banda, l’Ajuntament no disposa de la figura del gestor energètic per poder realitzar una
gestió coordinada eficaç de tots aquells aspectes relacionats amb l’energia al municipi. Es
considera que aquesta és una figura essencial si es vol que el PAES assoleixi els seus
objectius.
2.2 Estructura de treball entre àrees
A l’hora de gestionar aquelles accions amb incidència en diferents àmbits de l’Ajuntament, és
interessant conèixer si existeix comunicació entre les àrees que s’han descrit anteriorment.
Segons les informacions aportades per l’Ajuntament de Sentmenat, durant l’any es realitzen
vàries reunions de coordinació interdepartamentals.
Aquests punts es tindran en compte a l’hora de proposar accions dirigides a la gestió
energètica municipal. En aquest sentit, és de preveure que l’execució del PAES fomenti encara
més la interacció i col·laboració entre àrees com a conseqüència de la transversalitat de les
polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 118

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
3 Estructura del Pla d’Acció
Les accions proposades al pla d’acció estan emmarcades en 7 àmbits diferents, cadascun dels
quals inclou un conjunt de dues o més temàtiques:
- Equipaments i serveis: inclou edificis i equipaments municipals, bombament,
enllumenat públic i semàfors, i sectors domèstic i serveis.
- Transport: inclou tot el transport de l’àmbit PAES, o sigui, privat i municipal.
- Producció local d’energia: s’hi inclouen les accions en què l’energia produïda es
connecta a la xarxa.
- Planificació: inclou accions de planejament urbà, mobilitat i renovació urbana.
L’Ajuntament com a ens gestor farà la planificació o prepararà ordenances que ajudin
al compliment de l’objectiu PAES.
- Compra de béns i serveis: a través de la compra d’energia verda l’Ajuntament podria
reduir significativament les seves emissions. La contractació d’empreses externes es
pot fer amb criteris ambientals.
- Participació ciutadana: inclou assessorament, sensibilització i comunicació, formació, i
finançament. Es preveu que l’Ajuntament impulsi campanyes de sensibilització
ciutadanes adreçades a col·lectius específics o generals. Aquestes campanyes es
faran o bé individualment o bé en col·laboració amb altres entitats socials. També
preveu la realització d’actes i jornades que facin interactuar la població de Sentmenat,
la difusió de la temàtica del canvi climàtic a través dels mitjans de comunicació local
(ràdio, butlletí municipal, web municipal). Finalment, l’Ajuntament es constituirà com la
institució encarregada d’informar i vehicular el finançament i ajut per a l’acompliment
dels objectius PAES.
- Altres: inclou els residus, l’aigua i altres.
Cal tenir present, que no totes les accions plantejades són computables en la reducció
d’emissions. Així doncs, els àmbits de compromís no computables en la reducció d’emissions
representen aquells àmbits en què no es pot establir una relació directa amb les emissions de
GEH reduides com a conseqüència de l’acció proposada, però on l’Ajuntament pot plantejar,
regular, incentivar, promocionar i/o afavorir mesures per a la reducció d’emissions.
Generalment, aquestes accions tenen un efecte a mig o llarg termini i poden incloure la
participació ciutadana, l’adquisició de béns i serveis.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 119

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
4 Recull d’Accions
En aquest apartat es descriuen i s’adjunten les accions que formen part del Pla d’Acció.
4.1 Característiques generals de les accions
De manera general, les accions que conformen el PAES han seguit una sèrie de premisses:
- Proposta d’accions concretes, amb informació rellevant i encarades a l’acció.
- Preferència en menor nombre d’accions però factibles i realitzables que no pas un gran
nombre d’accions poc realistes.
- Priorització de les accions que actuen sobre els punts més significatius i que suposen
una reducció de GEH major.
- Consideració de les accions incloses en altres plans d’àmbit municipal (Agenda 21, Pla
d’Adaptació a la Contaminació Lluminosa, etc.) i adaptació, quan s’esqueia, als
objectius del PAES.
- Quantificació en el major nombre possible d’accions de la disminució de GEH
associada a la seva execució.
- Inclusió d’accions que, malgrat no ser quantificables, per la seva transcendència ha
estat necessari incloure ja que participen en l’acompliment d’objectius. Per exemple:
actuacions en planejament, participació de la població, etc.
A més, el compromís de reducció d’emissions sempre s’ha associat a la disminució del consum
d’energia i a la millora de la gestió ambiental en qüestió. És a dir, les tones de CO2eq
estalviades s’associen a kWh o litres de combustible o d’aigua estalviats o tones reciclades.
Això s’ha fet per evitar que factors externs puguin incidir en una disminució d’emissions
independentment de l’actuació de l’Ajuntament. Per exemple, a causa d’alguna variació dels
factors d’emissió associats a la metodologia o a un canvi del mix energètic estatal.
4.2 Contingut de les fitxes del Pla d’Acció
Les diverses accions del Pla d'Acció es presenten en un format de fitxa que sintetitza i facilita la
comprensió de les accions. Cada acció duu associada la seva fitxa. A continuació es descriu
l’estructura d’aquestes fitxes.
Codi:
La fitxa s’encapçala pel codi de l’acció, el qual es basa en el quadre resum per àmbits i
temàtiques de les accions. A cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure la taula
següent:
Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció
Equipaments i serveis
Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció
Infrastructures municipals (bombament i
altres...)
1.2/núm acció
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 120

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció
Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm acció
Sector domèstic 1.4/núm acció
Sector serveis 1.5/núm acció
Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.1/núm. acció
Transport
Transport públic municipal 2.2/núm acció
Transport privat i comercial 2.3/núm acció
Producció local d'energia
Producció d’energies renovables
Cogeneració
3.1/núm acció
3.2/núm acció
Planejament urbà 4.1/núm acció
Planificació
Mobilitat o transport
Criteris de renovació urbana i nous
desenvolupaments urbans
4.2/núm acció
4.3/núm acció
Adquisició pública de béns i
Requisits d'eficiència energètica 5.1/núm acció
serveis Requisits d'energia renovable 5.2/núm acció
Serveis d'assessorament 6.1/núm acció
Participació ciutadana
Incentius fiscals i ajuts
Sensibilització i treball amb xarxes locals
6.2/núm acció
6.3/núm acció
Formació i educació ambiental 6.4/núm acció
Residus 7.1/núm acció
Altres
Aigua (consum energètic de la
potabilització i depuració)
7.2/núm acció
Altres 7.3/núm acció
Taula 91: Codificació de les accions del PAES
El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2/5 serà:
Títol:
Nom que identifiqui l’acció proposada.
Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any):
Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb
l’execució de l’acció.
Àmbit:
D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la
metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.
Temàtica:
Caldrà especificar a cada acció, quina és la temàtica que li correspon, així al quadre resum dins
a cada àmbit es detallen diverses temàtiques.
Tipologia:
Àmbit “Edificis...”
Infraestructures...
1.2 /5
Acció nº 5 d’aquest tipus
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 121

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Es recomana classificar cada acció amb cada una de les tipologies que es presenten a
continuació:
CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei
d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació
d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les
energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran
també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals
per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotermia...
ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui
directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica,
hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.
PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció
d’ordenances, mesures fiscals, etc.
AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació
i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions
d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament
Descripció:
Descripció detallada de la mesura proposada. S’inclouen els objectius de l’acció. A la
descripció s’incorporen les assumpcions que s’han fet per estimar la reducció de les emissions i
en què es basen. També s’especifica què inclouen els costos d’inversió.
Interrelació amb altres accions del PAES:
S’identifiquen les altres accions del Pla que estan relacionades amb l’acció en qüestió.
Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...:
S’esmenten les accions incloses en d’altres plans que hi estan relacionades.
Prioritat:
La prioritat 18 de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la
prioritat pot ser:
- Alta
- Mitjana
- Baixa
Calendari:
L’execució de les accions preveu tres períodes:
- Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012
- Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015
18 Que la prioritat sigui alta no té perquè implicar un termini d’execució (calendari) curt, la prioritat i el calendari no
tenen perquè anar relacionats.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 122

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
- Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020
Període d’ execució:
El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot
ser:
- Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal·lació de plaques solars).
- Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de programes de
manteniment d’equipaments).
- Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat anual).
Cost d’inversió (euros), IVA inclòs:
Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a
terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció.
Termini d’amortització (anys):
Període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més
neta i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost.
Responsable:
Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció.
Agents implicats:
Àrees o departaments de l’Ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats
en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes.
Indicadors de seguiment:
En determinades accions s’ha proposat algun indicador específic, fàcil de calcular, que permet
avaluar el grau de consecució de l’acció.
- Emissions de GEH totals i per càpita
- Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats:
S’identifiquen quin/s seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es dóna la possibilitat
que una acció pugui influir fins a 3 indicadors. Es proposa una llista tancada amb els indicadors
següents:
- Consum final d'energia total (X14)
- Producció local d'energies renovables (X16)
- Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15)
- Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20)
- Consum final d'energia de l’ajuntament
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 123

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
- Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
elèctrica
- Percentatge de recollida selectiva
- Disminució de la generació de FORM
Indicadors específics del PAES:
- Generació de residus
- Emissions derivades del consum comercial i oficines
- Difusió de les accions PAES
- Emissions associades als equipaments municipals
Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any):
Es calcula l’estalvi energètic associat a les accions proposades quan s’escau. Pot donar-se el
cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus.
Expectativa de producció energètica local (kWh/any):
En les mesures de producció d’energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció
esperada.
4.3 Fitxes d’accions del pla d’acció
A continuació es presenten les fitxes descriptives de les accions plantejades.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 124

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.1 1
PLA PER A L'ÚS EFICIENT DE L'ENERGIA
I LES BONES PRÀCTIQUES A TOTS ELS
EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Temàtica
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
38,08
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és implementar bones pràctiques en usos i hàbits energètics entre usuaris i treballadors dels
equipaments. S'elaborarà un Pla de bones pràctiques energètiques a cadascun dels equipaments que inclogui
mesures que comportin disminucions dels consums energètics en relació als usos i hàbits relatius al funcionament de
l'equipament, com per exemple:
- Programar les activitats dels equipaments en funció de les condicions climàtiques i de disponibilitat
de llum, sempre que sigui possible,
- Mantenir la temperatura a 25ºC en l'interior de l'edifici,
- No encendre més lluminària de la necessària,
- Assegurar que els aparells electrònics estiguin apagats mentre no estiguin en ús,
- Comunicació als responsables de manteniment dels edificis les incidències en temes energètics dels
equipaments.
Es nomenarà un responsable per a cada equipament, encarregat de vetllar pel bon compliment d'aquestes pràctiques
entre els treballadors i usuaris. Aquesta persona estarà en contacte directe i constant amb el gestor energètic, el qual
s'encarregarà de coordinar les tasques de millora i ajustament que calguin fer.
Aquesta mesura no té costos associats, ja que els responsables d’equipaments ja existeixen.
S'ha considerat que mitjançant aquestes mesures es pot estalviar, com a mínim, un 10% del consum total de
l'equipament (inclou electricitat i gas natural).
Pel que respecta a les escoles, s'impulsaran les següents iniciatives:
- L'adhesió al Programa Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya.
http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/
- Incorporació eficiència energètica a les escoles seguint el model "Projecte Euronet 50/50"
http://www.diba.cat/mediambient/euronet.asp
Subvencions
L’ICAEN té una línia de subvencions per a la formació, assessorament i difusió de pràctiques per a l’estalvi energètic,
que es pot trobar a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/msidgac/menuitem.cfb4d0ec869dcac3934fec60b0c0e1a0/?vgnextoid=c5550f7abc831210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
&vgnextchannel=c5550f7abc831210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b988547104a94210
VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Relació amb d’altres accions PAES
7.3.1- Implantació de la figura del gestor energètic;
7.3.2 - Establir un programa de gestió energètica municipal;
7.3.3- Elaboració d'un organigrama de gestió energètica de l'Ajuntament; i
6.1.1- Constitució de l'Ajuntament com a figura informativa.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 125

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-50301- Auditoria energètica de les dependències municipals.
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Responsable d’esports.
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Responsables equipaments
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Usuaris Equipaments
NA Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys) __
NA
ICAEN
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
108.052,48
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 126

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.1 2
INSTAL·LACIÓ DE PERSIANES
EXTERIORS REGULABLES A LES
FINESTRES DEL CEIP ‘CAN SORTS’
Temàtica
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 127
6,67
Tipologia
Més de la meitat de les aules al CEIP de Can Sorts no disposen de persianes regulables a les finestres. Algunes de les
aules compten amb cortines, però això no dóna protecció contra la radiació solar. Per això les temperatures pugen molt
a l'interior quan el sol incideix directament sobre les finestres.
Amb la instal•lació de persianes o llamel•les orientables es pot regular l'entrada de llum i de radiació solar a l'aula.
Aquestes persianes, col·locades a l’exterior de l’edifici creen una cambra d’aire entre la finestra i l’exterior que
augmenta l’aïllament tèrmic de l’edifici.
A l’hivern la seva regulació facilita l’entrada de la màxima radiació solar, escalfant l’interior i estalviant així calefacció. A
l’estiu impedeixen l’entrada de rajos infrarojos, mantenint així una temperatura baixa a l’interior.
S’instalaran persianes regulables a les finestres que no disposen d’aquest element. Amb la seva instal·lació es
pot estalviar fins a un 30% del consum energètic destinat a la climatització.
Per als càlculs s’ha suposat un estalvi del 10% sobre el consum energètic de l’any 2005 degut a la climatització de
l’edifici, el qual oscil·la al voltant del 40% de tot el consum energètic.
El cost s’ha calculat per una superfície 480m 2 a 140€/m 2 .
Subvencions
L’ICAEN impulsa un Pla Renove de Finestres per habitatges domèstics 2008-2012. La informació d'aquestes
subvencions es poden trobar a la pàgina de l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad
110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
detall&contentid=7a8334ba2ab05210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
www.plarenovat2010.cat
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Responsable dels equipaments
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses de col·locació d’estors i persianes.
67.200 Gestor energètic
Termini d’amortització (anys)
39
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Emissions associades als equipaments municipals. 27.183,94
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Consum final d'energia total
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 128

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.1 3
MILLORA DELS TANCAMENTS I PORTES
D'ACCÉS PRINCIPALS AL POLIESPORTIU
TÈXTIL BESÒS, A L'ESPAI ECUS I AL
CENTRE ESPORTIU CAN SORTS.
Temàtica
Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 129
2,7
Tipologia
Els tancaments del Poliesportiu Tèxtil Besòs són força bons, ja que l'equipament va ser construït al 2007, excepte
les portes principals d'accés a l'edifici. Aquestes portes són de vidre senzill i no són portes hermètiques, permeten
infiltracions d'aire i tenen pèrdues de calor importants. Actualment la temperatura a dins de l'edifici i a prop de les portes
és molt diferent, és molt més baixa a les portes. Es proposa la substitució de les portes d'accés a l'edifici per unes més
eficients, incorporant cambres d'aire o algun altre sistema més eficient que l’actual.
Els tancaments de l'Espai Ecus són força bons, excepte el de la porta principal de l'edifici. Aquesta porta és de vidre
senzill amb un mecanisme d'obertura i tancament automàtic, però no és una porta hermètica i, per tant, permet
infiltracions d'aire i té pèrdues de calor importants. Es proposa la substitució de les portes d'accés a l'edifici per unes
més eficients, ja sigui incorporant cambres d'aire o algun altre sistema més eficient que l’actual.
Els tancaments del Centre Esportiu Can Sorts són heterogenis en funció del que tractem. El rebedor d’entrada (o
hall) té un accés principal amb unes portes que permeten infiltracions. Pel que fa els vestidors annexes a la pista
polivalent estan aïllats de la pista, però malgrat ser nous no estan gens ben aïllats de l’exterior. Compten amb finestres
de vidre senzill i marcs d'alumini sense ruptura de pont tèrmic. La resta dels tancaments són força bons. Per resoldre
aquesta situació es proposa la substitució de les portes d'entrada per unes que no permetin infiltracions i amb una
conductivitat tèrmica baixa. Les finestres es poden substituir per unes de doble vidre, tipus "Climalit".
Aquestes mesures ens permeten estalviar entre el 4 i el 10% de l’energia que es requereix per climatitzar els espais
interiors dels equipaments.
Els projectes de millora i substitució dels tancaments actuals es regirà segons les especificacions del Codi Tècnic de
l'Edificació (CTE), especialment del Document Bàsic HE: Estalvi d'energia.
Subvencions
L’ICAEN impulsa un Pla Renove de Finestres per habitatges domèstics 2008-2012. La informació d'aquestes
subvencions es poden trobar a la pàgina de l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad
110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
detall&contentid=7a8334ba2ab05210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
www.plarenovat2010.cat
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica.
Aquesta s’articularà a través de l'instrument ELENA (European Local Energy Assistance), llençat per la Comissió
Europea, amb la col·laboració del Banc Europeu d'Inversions (BEI), per accelerar la implementació de les inversions en
energia sostenible en l'àmbit municipal i regional.
La DIBA facilita els tràmits per a la sol·licitud d’ajudes de finançament provinents del BEI.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm. 15: Cens d’edificis i instal·lacions públiques municipals susceptibles d’acollir inversions en eficiència energètica.

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Regiduria de Serveis Generals
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable d’equipaments
14.400 Empreses d’instal·lació de tancaments
Termini d’amortització (anys) Gestor energètic
19
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 12.028,09
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Consum final d'energia total
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 130

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.1 4
SUBSTITUCIÓ DE LES FINESTRES
VELLES DE LA BIBLIOTECA PER UNES
AMB DOBLE VIDRE
Temàtica
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 131
1
Tipologia
Actualment, la biblioteca disposa de tancaments mixtos. Disposa de finestres noves i portes per fer separació d’espais
i per a la climatització més eficient, però també té finestres velles amb marcs de fusta i de vidre senzill.
Aquesta mesura vol renovar les finstres antigues i instal·lar-ne unes de noves amb vidre doble, del tipus “Climalit”.
Amb l’instal·lació d’aquest tipus de tancaments es calcula que s’estalviarà fins a un 10% de l’energia que es requereix
per climatitzar els espais interiors (el 45% del total).
El projecte de millora i substitució dels tancaments actuals es regirà segons les especificacions del Codi Tècnic de
l'Edificació (CTE), especialment del Document Bàsic HE: Estalvi d'energia.
Subvencions
L’ICAEN impulsa un Pla Renove de Finestres per habitatges domèstics 2008-2012. La informació d'aquestes
subvencions es poden trobar a la pàgina de l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad
110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
detall&contentid=7a8334ba2ab05210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
,o al
www.plarenovat2010.cat
Finançament
Igual que l’acció anterior, aquesta també es pot acollir al finançament del BEI, en concret a les propostes núm 12 i 15
del document de l’Annex 07 Segons com seria convenient presentar un únic projecte que inclogués totes les millores de
tancaments projectades.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Serveis Generals
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable d’equipaments
1.280 Empreses d’instal·lació de tancaments
Termini d’amortització (anys) Gestor energètic
4
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Emissions associades als equipaments municipals 2.086
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Consum final d'energia total
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 132

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.1 5
MILLORA DELS TANCAMENTS, PORTES
D'ACCÉS PRINCIPALS I CISTERNES DE
WC A L'AJUNTAMENT
Temàtica
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 133
2,28
Tipologia
Actualment la porta d’entrada a l’Ajuntament es caracteritza per unes portes de vidre senzill que faciliten la filtració
d’aire i provoquen deficiències de climatització a la zona més propera de l’entrada, malgrat la protecció del porxo
exterior.
A la primera planta hi ha unes finestres antigues, amb marc de fusta, vidre senzill i tancament menys eficient.
Es proposa el canvi de la porta d’accés principal per una més eficient, ja sigui incorporant cambres d'aire o algun altre
sistema més eficient que l’actual, i el canvi de les finestres de fusta amb vidre senzill per doble vidre.
També es proposa el canvi de les cisternes del WC, actualment d’una sola càrrega, per cisternes amb doble pulsador
que permeten un estalvi d’aigua molt superior.
Aquestes mesures ens permeten estalviar entre el 4 i el 10% de l’energia que es requereix per climatitzar els espais
interiors dels equipament.
Els projectes de millora i substitució del tancaments actuals es regirà segons les especificacions del Codi Tècnic de
l'Edificació (CTE), especialment del Document Bàsic HE: Estalvi d'energia.
Subvencions
L’ICAEN impulsa un Pla Renove de Finestres per habitatges domèstics 2008-2012. La informació d'aquestes
subvencions es poden trobar a la pàgina de l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad
110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
detall&contentid=7a8334ba2ab05210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
O a www.plarenovat2010.cat
Finançament
Igual que les dues accions anteriors, aquesta també es pot acollir al finançament del BEI, en concret a les propostes
núm 12 i 15 del document de l’Annex 07. Segons com seria convenient presentar un únic projecte que inclogués totes
les millores de tancaments projectades.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Medi Ambient

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
4.000 Empreses de subministrament de tancaments
Termini d’amortització (anys)
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 4.748,68
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 134

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.2 1
MILLORA EN EL SUBMINISTRAMENT
D'AIGÜES TER-LLOBREGAT I EFICIÈNCIA
DEL BOMBAMENT D'AIGUA
Temàtica
Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
182,5
Tipologia
Al 2005 l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) va millorar la xarxa d'abastament d'aigua al municipi. L'ATLL ha
construït un ramal de 5.386 metres de longitud per subministrar aigua del riu Ter i Llobregat al dipòsit municipal d'aigua
de la muntanya de Can Sorts que té capacitat per emmagatzemar 3.000 metres cúbics.
L'objectiu d'aquesta acció és assegurar l'abastament d'aigua a tot el municipi durant els propers 25 anys i alhora
aconseguir major eficiència en el bombament del dipòsit d'aigua i pous. Una major eficiència el bombament d'aigua pot
reduir aproximadament fins un 50% el consum energètic.
Els càlculs de la reducció de consum s'han realitzat sobre la diferència del consum elèctric del bombament d'aigua entre
l'any 2005 i 2008, ja que en aquests darrers anys es va incrementar el bombament d'aigua ATLL contrarestant el
bombament dels pous locals. Aquesta tendència és possible que canviï a partir del 2009, amb la recuperació del pou de
Can Sorts i alguns altres.
Per fomentar l’estalvi calculat, s’aconsella fer un estudi de l’estat de les bombes de distribució d’aigua dels pous i
dipòsits municipals, per identificar-ne l’estat i la necessitat, si s’escau, de canviar-les.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Executat Territori i Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
SOREA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ATLL
NQ
Termini d’amortització (anys)
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades al cicle de l'aigua 357.511
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Abastament d'aigua municipal 0
Consum final d'energia de l’ajuntament
Consum final d'energia total
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 135

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.3 1
CANVI DE LÀMPADES DE VM PER
LÀMPADES DE VSAP
Temàtica
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
28,81
Tipologia
Les làmpades de vapor de mercuri (VM) són més ineficients que les làmpades de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP).
Es substituiran 165 làmpades existents de VM situades a la urbanització de Can Vinyals i Pedresanta per làmpades
de VSAP.
L'Ajuntament canviarà totes les làmpades de VM de 150 W per làmpades de VSAP de 100W perquè estan a més de
4m d'alçada. Aquest canvi implica un estalvi de 50W per làmpada.
Els quadres d'enllumenat afectats per aquesta substitució cón: ST, M, N.
Subvencions
L’ICAEN disposa d'una línea de finançament pels projectes i actuacions en matèria d'estalvi i d'eficiència ergètica:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d
efault
Relació amb d’altres accions PAES
1.3.4: Canvi de Làmpades per LEDS
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
50101: Completar la substitucióde les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi a l'enllumenat públic.
50102: Fer una auditoria energètica de l'enllumenat públic
Prioritat Calendari Responsable
Alta
Període d’execució
Curt termini Urbanisme i Territori
Puntual
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
Agents implicats
9.900 ICAEN
Termini d’amortització (anys)
0,5
Gestor Energètic
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 59.904,07
Expectativa de producció energètica local
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
(kWh/any)
Consum final d'energia de l’Ajuntament
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
0
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 136

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.3 2
INCORPORACIÓ DE REGULADORS DE
FLUX i RELLOTGES ASTRONÒMICS
Temàtica
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
64,51
Tipologia
S’incorporaran mètodes per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic als quadres d'enllumenat que no
compleixen el Reial Decret 1890/2008, que decreta la incorporació de regulació de Flux pels quadres amb una PTI
(Potència Total Instal·lada) superior a 5 kWh.
Els quadres prioritaris als quals s'hi incorporara reguladors de flux són: C, D, G, H, K, L, P, R, U i PP.
S’han identificat segons els criteris següents:
- Consum elevat > a 60.000 kWh, i
- Consum/PTI alt o molt elevat i sense regulador de flux,
Els reguladors de flux poden ser en capçalera, com els que es proposen, o bé del tipus reactàncies electròniques
amb programació de control de flux. Caldria fer una anàlisi més exhaustiva per decidir quin dels dos
sistemes és el més adequat per a cada punt recomanat.
Alhora es proposa incorporar rellotges astronòmics com sistemes d'encesa economitzadors en els quadres M i N de
la urbanització Can Vinyals, la resta de quadres d'enllumenat ja tenen aquest sistema.
Es calcula que els reguladors de flux estalvien un 20% del consum energètic de cada quadre per làmpades VSAP i un
50% dels quadres amb làmpades HM; i els rellotges astronòmics un 7%.
Per calcular el cost de la inversió, el preu de cada regulador de flux es fixa en 7.600€ i els rellotges astronòmics 200€.
Subvencions
L'ICAEN disposa d'una pàgina web en la qual indica si l'escomesa elèctrica de l'enllumenat públic és sufucient o
insuficient: http://www.icaen.net/ctr_con/form.html
Per realitzar els canvis també disposa de línies d’ajut per a la realització d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència
energètica:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
El dia 3 de març de 2010 el el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica la convocatòria de subvencions per a
la realització d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior durant l’any 2010, adreçades als
ajuntaments, amb una dotació de 626.800 €. Aquestes subvencions incentiven els ajuntaments a millorar l’enllumenat
realitzant les accions següents:
la substitució de les làmpades d’incandescència, de mercuri i halogenurs per làmpades de vapor de sodi, amb
menys impacte ambiental sobre el medi,
la substitució dels pàmpols dels llums que emetin un flux lluminós a l’hemisferi superior més gran del permès a
la zona on s’ubiquen, i
la instal·lació de reguladors horaris i reductors de flux lluminós.
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica i
d’eficiència energètica. La DIBA facilita els tràmits per a la sol·licitud d’ajudes de finançament provinents del BEI.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 137

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica.
Relació amb d’altres accions PAES
1.3.1 - Canvi de làmpades de VM per VSAP
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
50102- Fer una auditoria energètica de l'enllumenat públic.
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Urbanisme i Territori
Període d’execució
Puntual Agents implicats
ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses d'nstal.lació
76.400
Termini d’amortització (anys)
5,6
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 134.116,73
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’Ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 138

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.3 3 CANVI DE LÀMPADES PER LEDS 13,87
Temàtica
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Tipologia
La tecnologia LED aplicada a l'enllumenat públic permet una reducció de fins el 80% del consum d’energia i una
important reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Altres beneficis són els següents:
- Alt període de vida útil
- No contenen mercuri
- Presenten immunitat a les oscil•lacions de tensió
- Es fonen de manera gradual (ja que estan formats per diferents LEDs i així no es deixa de cop tota
una zona a les fosques)
- Proporcionen un major confort visual
Actualment hi ha definit un projecte per a la substitucio de les làmpades de VM de la urbanització de Can Canyameres
per VSAP, com a continuació de les accions iniciades des de l’Ajuntament per a la substitució progressiva de
l'enllumenat de làmpades de VM per làmpades de VSAP a la major part de l'enllumenat de Sentmenat.
En el marc del projecte esmentat, es proposa realitzar una prova pilot per substituir les làmpades de VM de la
urbanització de Can Canyameres per LEDS, en comptes de VSAP. En concret els quadres O, P i Q.
Es substituiran 200 bombetes de VM (196 de 125W i 4 de 250W) per LEDS de 67W. La il·luminació estimada amb
LEDS és de 15 lux per alçades inferiors a 8 m. Aquest canvi comportarà un estalvi de 58W o 183W per làmpada.
Les làmpades LEDS tenen una vida estimada de 50.000 hores, el doble que les VM, fet que repercuteix positivament
sobre el cost de manteniment.
Subvencions
L’ICAEN treu regularment subvencions per al canvi d’enllumenat i l’eficiència energètica. Cal mirar-ho a la web:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen a la pestanya d’Ajuts i subvencions. Aquesta mateixa pàgina també ofereix
informació de préstecs per a la millora de l’eficiència energètica.
A nivell específic, l’any 2010 el Departament de Medi Ambient i Habitatge publicà al DOG num. 5578 – 2.3.2010, ‘la
resolució MAH/493/2010, de 10 de febrer, per la qual es convoquen les subvencions per a la realització d’actuacions
d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior durant l’any 2010 (codi de la convocatòria 03.01.10)’.El pdf de la
subvenció es pot trobar al link: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5578/10040013.pdf
També apliquen les subvencions esmentades a l’acció anterior.
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica i
d’eficiència energètica. La DIBA facilita els tràmits per a la sol·licitud d’ajudes de finançament provinents del BEI.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica.
Relació amb d’altres accions PAES
1.3.1:Canvi de làmpades de VM per làmpades de VSAP
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 139

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
50102- Fer una auditoria energètica de l'enllumenat públic.
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Urbanisme i Territori
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
117.400 Empreses d'nstal.lació
Termini d’amortització (anys) DIBA_ ELENA_BEI
44
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 28.835,55
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’Ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 140

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.3 4
CANVI DE LÀMPADES INCANDESCENTS
PER LEDS ALS SEMÀFORS
Temàtica
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 141
2,34
Tipologia
La tecnologia LED aplicada a l'enllumenat públic permet una reducció de fins el 80% del consum d’energia i una
important reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Altres beneficis són els següents:
- Alt període de vida útil
- Presenten immunitat a les oscil•lacions de tensió
- Es fonen de manera gradual (ja que estan formats per diferents LEDs i així no es deixa de cop tota
una zona a les fosques)
- Proporcionen un major confort visual
L'Ajuntament de Sentmenat substituirà 64 bombetes incandescents de 40W i 100W per LEDS de 12W als semàfors
dels quadres SMA01 i SMA02. Aquesta substitució permet una reducció de potència instal.lada de 2.632W, que es
tradueix en un estalvi de 4.871kWh anuals.
Subvencions
l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro Energético) va llençar una línia de subvencions l’any 2007 dirigida als
ajuntaments. Aquest és per tant un portal a revisar regularment per si s’obren noves convocatòries. La web és:
http://www.idae.es/
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Executat Urbanisme i Territori
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
1.500
Termini d’amortització (anys)
0,0
IDAE (Instituto para la Diversificación y ahorro
energético)
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 4.871
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’Ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.4 1
PLANS RENOVE
D'ELECTRODOMÈSTICS, CALDERES I
AIRES CONDICIONATS
Temàtica
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.273,43
Tipologia
La intenció d’aquesta acció és que es faci difusió dels Plans renove d’electrodomèstics, calderes i aires
condicionats que s’impulsin des de l'Administració i s'augmenti així l’eficiència energètica dels habitatges. També es
proposa informar d’aquests Plans a través dels comerços de venda d’electrodomèstics.
També es proposa informar d’aquests Plans a través dels comerços de venda d’electrodomèstics. Seguint la tendència
dels darrers anys, s’estima que en el període 2007-2020 es realitzaran 2 Plans renove i els càlculs d’estalvi d’emissions
s’han basat en aquesta suposició. Així, el darrer Pla renove disponible (2007-2012) estima una previsió d’estalvi a
Espanya de 8.106.000 tones de CO2eq mitjançant la seva execució.
Aquest estalvi s’ha ponderat respecte el total d’emissions espanyol i s’ha extrapolat al cas de Sentmenat per al primer
pla renove. Per al segon pla (encara no ha sortit) es fa el suposit seguent: les emissions estalviades a nivell estatal
seran com a minim la meitat de les del primer pla. A partir d’aquesta dada s’extrapola a Sentmenat.
Informacio
Es pot consultar les condicions de l'actual Pla Renove d'electrodomèstics, calderes i aparells d'aire condicionat al
següent link: http://www.plarenove2009.cat/ on també hi ha un telèfon d’informació.
Relació amb d’altres accions PAES
6.1.1 – Constitució de l’Ajuntament com a figura informativa en matèria energètica.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicacio (OIC i OIAC)
Període d’execució Medi Ambient
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
NA Ciutadania
Termini d’amortització (anys) Sector comercial
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 2.647.453
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 142

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.4 2
POTENCIAR L'EXECUCIÓ D'OBRES
D’AÏLLAMENT TÈRMIC i TANCAMENTS
Temàtica
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
145,85
Tipologia
L'objectiu d’aquesta acció és el d'assolir el màxim estalvi possible mitjançant la millora dels aïllaments tèrmics i els
tancaments als habitatges del municipi. En aquest sentit, l'Ajuntament ha de mantenir informats els ciutadans de les
subvencions econòmiques que promou l'Administració per efectuar reformes d’aïllament tèrmic i de renovació de
finestres i tancaments. Ho hauria de fer a través dels canals que habitualment utilitza per dirigir-se a la població (web
municipal, butlletí, ràdio, etc) i en campanyes puntuals com per exemple durant la Setmana Europea de l'Energia
Sostenible.
Per a la renovació de finestres, el Plan Renove de Finestres impulsat pel Ministerior de Indústria de l'Estat Espanyol és
una de les fonts de subministrament principals. L'Ajuntament també involucrarà els professionals que realitzen les
reformes (instal·ladors, electricistes, etc) perquè a través dels comerços donin a conèixer els ajuts que proporciona
regularment l'Administració per dur a terme millores de l'aïllament tèrmic. S’estima que l’estalvi energètic d’un habitatge
ben aïllat respecte a un que no ho està pot arribar al 50%, segons dades de l’Agència d’Energia de Barcelona.
Per al càlcul d’emissions s’ha suposat un estalvi derivat de l'aïllament dels edificis (sense tenir en compte les finestres i
tancaments) del 30%, i que el 10% dels habitatges de Sentmenat milloren l’aïllament tèrmic. També s’ha suposat un
estalvi del 20% en la millora de tancaments i finestres i que el 6% dels habitatges principals (no segones residències)
de Sentmenat fan reformes.
Subvencions
Es poden consultar els ajuts al següent link:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=735
68a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c
1e0aRCRD&vgnextfmt=default
i als DOC: 5536-30-12-2009 i 5528-8-3-2010
L’ICAEN impulsa un Pla Renove de Finestres per habitatges domèstics 2008-2012. La informació d'aquestes
subvencions es poden trobar a la pàgina de l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad
110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
detall&contentid=7a8334ba2ab05210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD ,o al
www.plarenovat2010.cat
Relació amb d’altres accions PAES
6.1.1 – Constitució de l’Ajuntament com a figura informativa en matèria energètica.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicacio (OIAC, OIC), Medi Ambient
Període d’execució Agents implicats
Contínua ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 143

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
NA Sector comercial
Termini d’amortització (anys)
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 461.270,22
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 144

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.4 3
SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DE LES
CALDERES DE GASOIL PER CALDERES
DE GAS NATURAL
Temàtica
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
11,18
Tipologia
A Sentmenat el gas natural arriba principalment al nucli urbà. A les urbanitzacions s'empra majoritàriament calderes de
gasoil.
Aquesta acció proposa incentivar el canvi de calderes de gasoil per calderes de gas natural, més eficients, quan
el gas natural arribi a les urbanitzacions. Malgrat no hi ha previsió de què arribi en un futur immediat, sí que sembla
ser que algunes de les urbanitzacions ja ho han demanat i per tant es creu que aquest canvi serà factible tenint en
compte que el Pla d'Acció dura fins l'any 2020. El paper de l'Ajuntament consistirà en ajudar les urbanitzacions per tal
de fer-hi arribar el gas natural.
Per realitzar els càlculs s'ha suposat que el 65% dels habitatges de les urbanitzacions que presentaven calderes de
gasoil l'any 2005 hauran passat a calderes de gas natural l'any 2020.
Subvencions
L’ICAEN disposa de línies d’ajut per a la realització d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=735
68a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c
1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Comunicacio (OIC, OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN;
NA Ciutadania
Termini d’amortització (anys) Gas Natural
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 143.543,91
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 145

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.4 4
CANVI DE BOMBETES INCANDESCENTS
PER BOMBETES DE BAIX CONSUM
Temàtica
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
237,21
Tipologia
En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les
bombetes de baix consum. Aquesta decisió es basa en l’aprovació que el Parlament Europeu va fer de la iniciativa de la
Comissió Europea el passat mes de febrer del 2009 i en els acords de la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels
Diputats del mes de juny del 2008.
Les bombetes de baix consum que poden substituir directament les bombetes d’incandescència són les
anomenades làmpades fluorescents compactes (CFL) o bé les bombetes halògenes de rosca.
Les làmpades fluorescents compactes consumeixen un 80% menys d’energia que una bombeta incandescent, ja que
aquesta dissipa entorn del 75% de l’energia que consumeix en forma de calor. A més, duren vuit vegades més que les
d’incandescència.
D'altra banda, les bombetes halògenes poporcionen la mateixa llum que les incandescents, redueixen el consum en un
30% i duren dues vegades més.
Per això, malgrat que les bombetes d’incandescència costin menys inicialment, el fet de substituir-les per unes altres de
baix consum produeix un estalvi econòmic d’uns cent euros al llarg de la vida útil de la nova bombeta.
El paper de l'Ajuntament és el d'informar els ciutadans sobre aquesta llei, així com també sobre les alternatives
existents a les bombetes incandescents. Aquesta tasca es realitzarà a través de la pàgina web i del butlletí municipal,
amb la qual cosa no hi ha una despesa de l'Ajuntament associada a aquesta acció.
La UE estima que, gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals. Aquesta
reducció estimada per la UE s'ha extrapolat a la població de Sentmenat.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Curt termini Comunicacio (OIC, OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
NA Ciutadania
Termini d’amortització (anys) Empreses de distribució de bombetes
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 527.133,85
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 146

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.4 5
INSTAL•LACIÓ DE PLAQUES SOLARS
TÈRMIQUES ALS HABITATGES
PARTICULARS
Temàtica
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
22,17
Tipologia
El que proposa aquesta acció és que l'Ajuntament incentivi la instal•lació de plaques solars tèrmiques per
escalfament d'ACS als habitatges particulars. La promoció de l'energia solar tèrmica es durà a terme des de la
pàgina web, el butlletí, l'assessorament que es doni des de l'Ajuntament i altres mecanismes. L'Ajuntament mantindrà
actualitzada la informació referent a les possibles subvencions i l'estalvi econòmic que suposa l'energia solar a mig
termini.
Es pretén que l'Ajuntament asseguri el compliment de les especificacions tècniques del Codi Tècnic de l'Edificació
(CTE) en matèria d’escalfament de l’aigua calenta sanitària (ACS). Segons aquest i la zona climàtica del municipi de
Sentmenat, les llicències de construcció que s’aprovin hauran de preveure que el 60% de l'ACS d’un habitatge s’escalfi
mitjançant panells solars, així com les edificacions que siguin rehabilitades.
En aquest context, s’ha estimat que fins l’any 2020 el 2% dels habitatges principals de Sentmenat (un total de 44
habitatges) seran rehabilitats i per tant sotmesos a les especificacions del CTE. Per tal de garantir el compliment es
proposa la contractació d'un inspector (podria ser el gestor energètic) que realitzi inspeccions o bé la solicitud d'aquest
servei al Consell Comarcal. Així mateix s’informarà a qui sol•liciti llicències d’obres que l'Ajuntament prestarà especial
atenció en el rigurós compliment de la normativa vigent.
Subvencions
L’ICAEN disposa de línies d’ajut per a la realització d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=735
68a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c
1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
50201- Estudiar possibles bonificacions destinades a incentivar l'ús d'energies renovables en edificacions existents.
50202 - Campanya anual de promoció de l'energia solar tèrmica en edificis existents.
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Comunicació (OIC, OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
NA Ciutadania
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 70.133
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 147

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 148

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.5 1
MILLORA DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
EN LOCALS COMERCIALS I OFICINES
Temàtica
Equipaments i serveis Sector serveis AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
765,54
Tipologia
El sector serveis és responsable aproximadament del 17% de les emissions de GEH dins el conjunt del municipi.
Aquesta acció proposa que l'Ajuntament estimuli l’eficiència en el consum energètic de l’activitat privada
estenent les bones pràctiques en matèria energètica. Així, l'Ajuntament haurà de:
- Fomentar la bona regulació dels sistemes de climatització dels centres comercials i dels edificis
d’oficines (25ºC/20ºC).
- Instal.lar portes d'entrada automàtica .
- Sensibilitzar el sector comercial.
- Fomentar la renovació d’electrodomèstics, calderes, aparells d'aire acondicionat, etc.
- Millora de la il•luminació dels aparadors mitjançant bombetes de baix consum i LED, etc.
S'estima que aquesta acció pot suposar una reducció de fins el 20% de les emissions associades al sector serveis
(sense comptar les emissions causades per l'Ajuntament), segons els resultats d'unes auditories fetes a Osona. Per als
càlculs d'estalvi d'emissions d'aquesta acció s'estima una reducció del 15% de les emissions totals de l'àmbit serveis.
Subvencions
L'ICAEN disposa de diversos programes d'ajut per l'estalvi, l'eficiència energètica i la implantació d'energies renovables
en comerços i oficines:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73298f0ebe9ad1
10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d
efault
També hi ha el ‘Pla Renova't d'enllumenat interior de comerços a Catalunya 2010’ impulsat per l’ICAEN. Aquest pla
atorga ajuts per a la compra de bombetes, làmpades, sistemes de control d'encesa i regulació de nivell d'il·luminació
energèticament eficient.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.bb27aba3b1d94b8ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=732
98f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73298f0ebe9ad110VgnVCM1000008d0c1
e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=23001516ffed5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
o altrament a la pàgina de subvencions de l’ICAEN a,
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
6.1.1- Constitució de l'Ajuntament com a figura informativa.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 149

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Alta Llarg termini Comunicació (OIC, OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Sector de serveis comercials
NA ICAEN
Termini d’amortització (anys) Empreses vàries
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum energètic de locals comercials i oficines 2.098.752,39
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 150

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
1.5 2
CONTRACTACIÓ D'ENERGIA VERDA DE
LA XARXA EN ESTABLIMENTS
COMERCIALS I DE SERVEIS
Temàtica
Equipaments i serveis Sector serveis AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
227,93
Tipologia
La liberalització del mercat de subministrament elèctric permet la contractació d'energia elèctrica a diverses empreses.
En el BOE nº 131 d'1 de juny de 2007 es publica l'Ordre ITC/1522/2007, de 24 de maig, per la que s'estableix la
regulació de la garantia de l'origen de l'electricitat procedent de fonts d'energia renovables i de cogenreació d'alta
eficiència.
La garantia d'origen consisteix en una acreditació que assegura que un nombre de KWh d'energia elèctrica han estat
generats amb fonts d'energia renovable per una central elèctrica.
Aquesta acció consisteix en contractar els anomentats 'Kilowats verds'. Seguint la tendència impulsada en altres
municipis com Alcoi, Benissa o Finestrat, l'Ajuntament impulsarà la contractació gradual d'energia verda en
establiments comercials i de serveis, fins assolir l'any 2020 que un 5% del total del consum elèctric dels establiments
provingui d'energia verda.
L'Ajuntament actuarà, novament, com a impulsor i difusor d'aquesta iniciativa a través del propi exemple i també dels
mitjans de comunicació que tingui a l'abast, com la web o el butlletí.
Relació amb d’altres accions PAES
6.1.1- Constitució de l'Ajuntament com a figura informativa.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicació (OIC, OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Sector de serveis comercials
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses de venda d'energia verda
NA
Termini d’amortització (anys)
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum energètic de locals comercials i oficines 473.860,41
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia total 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 151

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
Transport
Descripció
2.1 1
SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DELS
VEHICLES DE LA FLOTA MUNICIPAL
(BRIGADA I POLICIA) PER COTXES
HÍBRIDS I ELÈCTRICS
Temàtica
Flota de vehicles municipal (pròpia i
externalitzada)
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 152
4,20
Tipologia
L’any 2005 l'Ajuntament de Sentmenat disposava de: 4 vehicles per a la policia local; 2 assignats a la brigada municipal;
6 a serveis tècnics i parcs i jardins; 5 per als serveis de neteja i residus i 3 per a altres serveis.
La present acció proposa canviar progressivament alguns dels vehicles de la flota municipal per d’altres més
eficients.
Es proposen 2 fases de canvi fins el 2020:
- 1ª fase: Substitució de dos vehicles normals per 2 d’híbrids de la brigada municipal la policia.
- 2ª fase: Substitució de dos vehicles més per un d’híbrid i un d’elèctric, dels serveis tècnics i la policia
local respectivament.
Cal tenir present que la flota municipal té molts camions i cotxes tot terreny, els quals de moment no s’ha previst de
canviar a híbrid o elèctric per qüestions de potència i d’orografia del municipi. No obstant és important que l’Ajuntament
tingui present la millora tecnològica en aquest sector i la possibilitat que en els propers anys apateguin models vàlids
per a servir el municipi de Sentmenat.
La mesura, a més de reduir les emissions de CO2 dóna exemple de la consciència de l'Ajuntament envers el canvi
climàtic.
El càlcul de l’estalvi d’emissions s’ha estimat considerant que un cotxe híbrid o elèctric emet un 25% menys
d’emissions que els vehicles de motor de combustió, segons dades de l'IDAE. El càlcul econòmic s’ha estimat
considerant l’adquisició d’aquests vehicles per un preu mig de 25.000 euros.
Subvencions
Actualment el vehicles elèctrics estan dotats de subvencions i ajudes atorgades per les administracions, fet que els fa
més competitius. En aquest cas, el preu considerat contempla la subvenció rebuda per la Generalitat de Catalunya.
Respecte a les emissions de GEH, segons la DIBA, un vehicle elèctric emet de mitjana 0,10 kg CO2/km, mentre que els
vehicles dièsel ho fan en 0,12 kg CO2/km i els de benzina 0,14 kg CO2/km. Tanmateix, els beneficis ambientals dels
vehicles elèctrics en relació a altres contaminants (partícules, compostos de sofre, etc), i la minimització del soroll i el
manteniment els fan adequats per la flota municipal.
En el catàleg del Pla Movele es mostren les fitxes tècnics de cotxes híbrids: http://movele.ayesa.es/movele2/
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha publicat al DOGC núm. 5589 - 17/03/2010 unes subvencions
específiques per al canvi dels vehicles de la flota municipal, sota la resolució MAH/686/2010, de 26 de febrer, per la
qual es convoquen subvencions per promoure accions de sostenibilitat local per a l'any 2010 (codi de convocatòria
02.02.10). El link a consultar és: https://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm
PDR
o a la pàgina d’ajuts del DMAH a
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/ajuts/inici.jsp
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona
A21-70102. Estudi tècnic per a la promoció en l´ús de combustibles alternatius per a reduir les emissions atmosfèriques
als vehicles municipals.
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Serveis Generals i Consum
Període d’execució Policia
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
100.000, Gestor energètic
Termini d’amortització (anys)
2,69
IDAE (Instituto para la Diversificación y ahorro
energético)
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 15.832,97
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 153

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
Transport
Descripció
2.1 2
ADQUISICIÓ DE BICICLETES PER A LA
POLICIA LOCAL
Temàtica
Flota de vehicles municipal (pròpia i
externalitzada)
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 154
1,93
Tipologia
El 10 de desembre de 2009 el cos de Policia de Sentmenat va adquirir 2 bicicletes per ser emprades durant les rondes
de vigilància al nucli urbà. Mitjançant aquesta acció, una de les patrulles de policia local que circula pel nucli urbà ho
farà en bicicleta. En aquest sentit, Sentmenat és un dels municipis beneficiaris del programa de l'Àrea de Medi Ambient
de la Diputació de Barcelona on previament es va engegar una prova pilot en diversos municipis de la província amb
bons resultats. L’objectiu que pretén la Diputació és doble: per un costat s'augmenten les tasques de vigilància
ambiental i social al municipi i per l’altra, l’Administració local dóna exemple de sostenibilitat i s'acosta més a la
ciutadania.
En aquest cas els tres policies que patrullen, van anar a les jornades de cessió de bicicletes que organitza la Diputació,
on fins i tot se’ls va impartir un curset de manteniment.
Amb aquesta acció es preten reduir les emissions de dos cotxes de policia al dia en patrullar per el nucli urbà.
Informació
Es pot consultar més informació a la página web de la Diputació de Barcelona:
http://www.diba.cat/mediambient/policies.asp
Subvencions
Així mateix, l'ICAEN disposa d'una línia d'ajuts:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=5d04da1bbf9ad1
10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d04da1bbf9ad110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d
efault
Relació amb d’altres accions PAES
2.1.2.Flota de bicicletes per a treballadors de les dependències municipals.
4.2.3.Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes en diversos punts del municipi.
4.2.4.Creació d’una xarxa d’itineraris bàsics per a la circulació de bicicletes que permetin con
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-20202.Campanya anual de promoció de l´ús de la bicicleta
Prioritat Calendari Responsable
Alta Executat Policia
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
NQ Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys)
NQ
CP

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 18.742
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 155

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
2.3 1
SUBSTITUCIÓ DE VEHICLES AMB
MOTOR DE COMBUSTIÓ PER D'ALTRES
DE MOTOR HÍBRID
Temàtica
Transport Transport privat i comercial AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
777,36
Tipologia
Aquesta acció pretén impulsar la substitució dels vehicles amb motor de combustió per d'altres més eficients, de
motor elèctric o híbrid. Actualment el mercat automobilístic ja ofereix vehicles elèctrics i híbrids a preus assequibles i
és de suposar que en els propers anys aquest avenç sigui encara més notable.
El Pla Integral d'Automoció (2009) impulsat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç estableix com a objectiu que l'any
2014 hi hagi un milió de vehicles híbrids-elèctrics dins el parc automobilístic espanyol. Dins d'aquest Pla s'integra el
Projecte Movele, un pilot gestionat i coordinat per l’IDAE que consisteix en la introducció en un termini de dos anys
(2009 i 2010), dins dels entorns urbans, de 2.000 vehicles elèctrics de diverses categories. A més dels ajuts econòmics,
s'instal•laran punts de recàrrega a les ciutats de Madrid, Barcelona i Sevilla.
Donat que Sentmenat no s'inclou dins els municipis on es potenciarà la xarxa de recàrrega de cotxes elèctrics, a
efectes del càlcul d'estalvi d'emissions s'estima que a Sentmenat la substitució impulsada pel Pla Integral d'Automoció
serà bàsicament de vehicles híbrids. D'acord amb la base de dades de vehicles que proporciona l'IDAE s'ha estimat
que els vehicles híbrids emeten un 25% menys d'emissions que el vehicles amb motor de combustió.
L'objectiu espanyol d'1 milió de vehicles híbrids l'any 2014 representa el 3,62% respecte el conjunt del parc mòbil. Així
s'ha suposat també en el cas de Sentmant. Tanmateix, la present acció considera que el 2020 el nombre de vehicles
híbrids a Sentmenat conformarà el 11,62% del total de la flota privada donat el creixement exponencial que s'espera
d'aquesta tecnologia.
L'objectiu espanyol de vehicles elèctrics l'any 2014 representa el 0,14% respecte el conjunt del parc mòbil. Així s'ha
suposat també en el cas de Sentmant. Tanmateix, la present acció considera que el 2020 el nombre de vehicles
elèctrics a Sentmenat conformarà el 1,14% del total de la flota privada donat el creixement exponencial que s'espera
d'aquesta tecnologia.
Per assolir una bona implantació de cotxes eficients a Sentmenat, l’Ajuntament, a traves de l’ordenança nº2 dóna
incentius fiscals a aquells que comprin aquests tipus de vehicles. A més, l’Ajuntament facilitarà la instal•lació de punts
de recàrrega de vehicles elèctrics dins el municipi, preferiblement amb energies renovables. El que ha de fer doncs
l'Ajuntament és publicitat de tots els plans de renovació automobilístics quan aquests surtin, i incentivar la població
perquè comprin cotxes més eficients, tot informant-los de les ajudes disponibles. Això s'hauria de realitzar a través del
web municipal o en totes aquelles campanyes de difusió del PAES previstes.
Informació
A la web del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, es detalla la informació sobre el Plan Integral de Automoción:
http://www.mityc.es/industria/es-ES/Servicios/planintegralautomocion/Paginas/planintegralautomocion.aspx
A la web de l'IDAE es detalla la informació sobre el Proyecto Movele:
http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/id.407
Relació amb d’altres accions PAES
6.2.2 – Renovació de la flota de vehicles privats
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-70102.Estudi tècnic per a la promoció en l´ús de combustibles alternatius per a reduir les emissions atmosfèriques
als vahicles municipals
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 156

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicació i Serveis Jurídics
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ciutadania
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ministrerio de Indústria, Turismo y Comercio
NA
Termini d’amortització (anys)
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
2.929.890,04
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 157

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 1
ESTUDI DE PROSPECCIÓ PER A LA
INCORPORACIÓ DE PLAQUES SOLARS
FOTOVOLTAIQUES EN INDÚSTRIES I
COMERÇOS
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 158
NQ
Tipologia
L'Ajuntament potenciarà l'elaboració d'un estudi de viabilitat per la instal•lació de plaques solars fotovoltaiques en
comerços i indústries.
Des de l'Ajuntament es farà un inventari de possibles sostres on instal•lar les plaques fotovoltaiques i facilitarà possibles
acords entre empreses instal•ladores i els propietaris de les edificacions per endegar els estudis de viabilitat.
La Diputació de Barcelona ofereix assessorament per a l'elaboració d'estudis d'implantació d'energies renovables.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica.
Aquesta s’articularà a través de l'instrument ELENA (European Local Energy Assistance), llançat per la Comissió
Europea, amb la col·laboració del Banc Europeu d'Inversions (BEI), per accelerar la implementació de les inversions en
energia sostenible en l'àmbit municipal i regional.
ELENA proporcionarà més del 90% del cofinançament dels costos associats a la preparació de grans inversions
d'aquest tipus. Els projectes cofinançats per aquest instrument tindran un millor accés a finançament per part del BEI,
d'altres inversors públics i privats, i dels bancs.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 5: Suport i assessorament en el procés de contractació de cessió de domini públic de terrats municipals per a la
instal·lació de plantes fotovoltaiques de producció d’energia a canvi d’un cànon.
núm 6: Suport i assessorament en el procés de contractació mitjançant renting d’una planta de producció fotovoltaica.
núm 12: Cens d’ubicacions potencials per a la instal·lació de plantes de producció d’energia renovable.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-50402- Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques amb connexió a la xarxa elèctrica general
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Urbanisme i Territori
Període d’execució Agents implicats
Puntual DIBA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
NQ
Termini d’amortització (anys)
NQ
APPA (Asociación Productores energías
Renovables)
ASIF (Asociación Española de la Indústria
Fotovoltaica)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ NQ
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables NA
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 159

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 2
INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES SOLARS
TÈRMIQUES PER PRODUCCIÓ D'ACS AL
CEIP CAN SORTS I REORIENTACIÓ DE
LES PLAQUES SOLARS TÈRMIQUES
EXISTENTS AL SOSTRE DEL
POLIESPORTIU TÈXTIL BESÒS
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 160
2,20
Tipologia
Actualment al CEIP Can Sorts la producció d’ACS a l’edifici principal es fa mitjançant una caldera amb cremador de gas
natural de P=31,8 kW i rendiment del 84%. Les conduccions estan aïllades solsament a la sala de calderes. La
temperatura de servei es controla mitjançant una vàlvula mescladora de 3 vies amb un control temporalitzat. Aquesta
acció consisteix en fer la instal·lació d'un sistema de pre-escalfament de l'aigua d'alimentació a la caldera per
reduir el consum de gas natural de la caldera. Per fer-ho es proposa un sistema amb plaques solars tèrmiques i un
acumulador per emmagatzemar l'aigua. D'aquesta manera estalviem un 4,5% d’energía produïda amb fonts emmisores
de gasos d'efecte hivernacle.
Al Centre Poliesportiu Tèxtil Besòs existeix una instal•lació solar per produir ACS amb plaques planes. Aquest sistema
està orientat cap a l'est, quan l'orientació òptima es cap al sud. Aquesta actuació consisteix en re-orientar aquestes
plaques per tal d'augmentar la seva eficiència.
Subvencions
L’ICAEN disposa de línies d’ajut per a la realització d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Esports i Urbanisme
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona
10.400 Empreses d'instal·lació de plaques fotovoltàiques
Termini d’amortització (anys) Gestor energètic
20
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 9.000
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 9.000
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Consum final d’energia a l’Ajuntament
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 3
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 30 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT AL CEIP
CAN SORTS
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
85,60
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
Aquest edifici disposa d'una gran superfície i una bona orientació. Es proposa una instal·lació solar fotovoltaica amb
connexió a xarxa amb una potència nominal de 30 kW, un angle d'inclinació de plaques de 36º i orientades cap al sud.
Amb la instal·lació d’aquest sistema es pot produir el 72% de l’energia que es consumeix en aquest equipament.
Per l'estalvi econòmic s'ha considerat un preu de venta a companyia de 0,21 €/kWh. Actualment aquest equipament no
disposa de cap font d'energia renovable. S'instalaran les plaques a la coberta de l'edifici principal (sobre les aules).
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Urbanisme i Esports
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'inversions
180.000 Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
11,9
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 76.650
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 161

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 76.650
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 162

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 4
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 30 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT AL
CENTRE ESPORTIU CAN SORTS
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
85,60
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
La coberta del centre poliesportiu disposa d'una gran superfície i una bona orientació. Es proposa una instal·lació solar
fotovoltaica amb connexió a xarxa amb una potència nominal de 30 kW, un angle d'inclinació de plaques de 36º i
orientades cap al sud.
Amb aquesta instal·lació es pot produir més energia de la que consumeix l’edifici, deixant un benefici economic derivat
de la venda d’energia.
Per l'estalvi econòmic s'ha considerat un preu de venta a companyia de 0,21 €/kWh.
Actualment aquest equipament disposa d'altres fonts d'energia renovable. Es fan servir plaques solars tèrmiques per
produir ACS. S'instal·laran les plaques a la coberta de la pista polivalent.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Urbanisme i Esports
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'inversions
180.000 Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 163

11,2
PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 76.650
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 76.650
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 164

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 5
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 9,2 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT A L'ESPAI
JOAN FONT
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
26,20
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
Les cobertes de l'Espai Joan Font disposen d'una bona superfície i una orientació adequada. Es proposa una
instal·lació solar fotovoltaica amb connexió a xarxa amb una potència nominal de 9,2 kW, un angle d'inclinació de
plaques de 36º i orientades cap al sud. Actualment aquest equipament no disposa d'altres fonts d'energia renovable.
S'instal·laran les plaques a les dues cobertes dels edificis
Amb aquesta instal•lació es produeix més del 180% de l’energía que actualment es consumeix l’equipament. Per
l'estalvi econòmic s'ha considerat un preu de venta a companyia de 0,21 €/kWh, que es el preu de venda para
intsl·lacions de més de 5 kW.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica. Els
projectes cofinançats per aquest instrument tindran un millor accés a finançament per part del BEI, d'altres inversors
públics i privats, i dels bancs. Per presentar projectes al BEI pot ser convenient que totes les propostes de
fotovoltaiques figurin en un mateix paquet.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Esports i Urbanisme
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Banc Europeu d'inversions
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona
55.200 Empreses d'instal·lació de plaques solars
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 165

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Termini d’amortització (anys)
8,7
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 10.691
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 20.000
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 166

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 6
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 50 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT AL
POLIESPORTIU TÈXTIL BESÒS
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
168,70
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
La coberta del centre poliesportiu disposa d'una gran superfície. L'orientació de l'edifici no és òptima, però les plaques
es poder orientar amb una estructura de base. Es proposa una instal·lació solar fotovoltaica amb connexió a xarxa amb
una potència nominal de 50 kW, un angle d'inclinació de plaques de 36º i orientades cap al sud. S'instalaran les plaques
a la cobera de la pista polivalent.
En el cas d’aquesta instal·lació. Tindrà la capacitat de generar més de 200% de l’energia que es consumeix
actualment. Això permet un benefici econòmic per la venda d’aquesta energia. Per l'estalvi econòmic s'ha considerat un
preu de venta a companyia de 0,21 €/kWh. Actualment, en aquest equipament es fan servir plaques solars térmiques
per produir ACS.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica.
Els projectes cofinançats per aquest instrument tindran un millor accés a finançament per part del BEI, d'altres inversors
públics i privats, i dels bancs.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Esports i Urbanisme
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'inversions
300.000 Diputació de Barcelona
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 167

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
12,6
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 61.884
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 127.750
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 168

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 7
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 4 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT A
L'AJUNTAMENT
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
11,20
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
La coberta de l’Ajuntament és una teulada ceràmica. No disposa d'una gran superfície, però té una orientació
adequada. Es proposa una instal·lació solar fotovoltaica amb connexió a xarxa amb una potència nominal de 4 kW, un
angle d'inclinació de plaques de 36º . S'instal·laran les plaques a la part de la teulada orientada cap al sud.
Aquesta instal·lació té la capacitat de producció del 9,7% de l’energia que es consumeix actualment en aquest
equipament. Per l'estalvi econòmic s'ha considerat un preu de venta a companyia de 0,396 €/kWh, ja que és una
instal·lació de menys de 5 kW.
Actualment aquest equipament no disposa d'altres fonts d'energia renovable.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica. Els
projectes cofinançats per aquest instrument tindran un millor accés a finançament per part del BEI, d'altres inversors
públics i privats, i dels bancs.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Esports i Urbanisme
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'inversions
25.000 Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 169

6,2
PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 10.220
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 10.220
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 170

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
3.1 8
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA
DE 11,5 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER
PRODUCCIÓ D'ELECTRICITAT A LA
BIBLIOTECA
Temàtica
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
32,70
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és produir i subministrar energia a partir d'energia fotovoltaica, disminuint la
dependència energètica de fonts generadores de gasos d'efecte hivernacle.
La coberta de la biblioteca és una teulada ceràmica i disposa d'una bona superfície i una orientació adequada. Es
proposa una instal•lació solar fotovoltaica amb connexió a xarxa amb una potència nominal de 11,5 kW, un angle
d'inclinació de plaques de 36º i orientades cap al sud. S'instal·laran les plaques a la meitat de la coberta orientada cap
al sud.
Aquesta instal·lació té la capacitat de producció del 60% de l’energia que es consumeix actualment en aquest
equipament. Per l'estalvi econòmic s'ha considerat un preu de venta a companyia de 0,21 €/kWh. Actualment aquest
equipament no disposa d'altres fonts d'energia renovable.
Finançament
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) obrirà una línia de crèdits tous per finançar els projectes d'energia fotovoltaica. Els
projectes cofinançats per aquest instrument tindran un millor accés a finançament per part del BEI, d'altres inversors
públics i privats, i dels bancs.
De les propostes presentades al document ‘Recursos d’implantació’ (Annex 07), aquesta acció es podria acollir, com a
mínim a:
núm 2: Facilitar als municipis l’accés a subvencions d’altres administracions per a inversions en eficiència energètica i
producció d’energies renovables.
núm 4: Assessorament en les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal·lacions productores d’energies
renovables.
núm 13: Suport a la redacció del projecte bàsic d’instal·lacions de producció d’energies renovables.
núm 14: Suport tècnic en la tramitació administrativa per a la posada en marxa d’instal·lacions de producció d’energies
renovables.
núm 17: Realització de proves pilot d’implantació d’energies renovables i inversions en eficiència energètica
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Esports i Urbanisme
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'inversions
69.000 Diputació de Barcelona
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 171

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Termini d’amortització (anys) Empreses d'instal·lació de plaques solars
11,7
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades als equipaments municipals 28.000
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Producció local d'energies renovables 28.000
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte
consum total d'energia
Emissions de GEH de l’àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 172

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
4.1 1
INCLUSIÓ DE CRITERIS SOSTENIBLES
MÍNIMS EN LA PLANIFICACIÓ URBANA
MUNICIPAL
Temàtica
Planificació Planejament urbà PDR
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 173
NQ
Tipologia
Aquesta acció té com a objectius principals:
- Fomentar un desenvolupament urbà compacte on es redueixi la mobilitat en vehicle privat.
- Conservar i augmentar les zones naturals arbrades dels municipis
- Disminuir el grau d'ocupació del sòl i augmentar la densitat de sòl ocupat.
En el moment de revisar el planejament municipal s'incorporaran els següents criteris:
- Limitació de l'ocupaicó del sòl.
- Augment de la densitat del sòl ocupat per tenir una ciutat compacta que permeti l'accés als serveis per mitjans
no motoritzats.
- Diversificar els usos del sòl en un mateix sector, especialment pel que fa als usos comercials i residencials.
- Augment de les zones arbrades del municipi per millorar la capacitat de retenció de CO2.
- Programació d'infrastructures de transport sostenible (carrils bici, etc) en els nous desenvolupaments urbans.
- Fer un ordenança municipal per tal que les indústries noves tinguin una coberta que suporti la instal.lació de
plaques solars fotovoltaiques.
Relació amb d’altres accions PAES
4.1.2 - Potenciar la diversificació d'usos al es urbanitzacions.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-10401- Desenvolupament d'un pla director de les zones verdes municipals.
A21-20201- Incrementar la creació de zones de prioritat invertida al nucli urbà.
A21-20205- Increment dels autobusos que conecten el municipi amb els dels voltants.
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Urbanisme i Serveis Juridics.
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
NQ
Termini d’amortització (anys) NQ
Consells de les urbanitzacions o representants de
les mateixes
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
4.2 1
CREACIÓ D'UNA XARXA D'TINERARIS I
APARCAMENTS DE BICICLETES EN EL
MUNICIPI.
Temàtica
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
29,56
Planificació Plans de mobilitat o transport PDR
Descripció
Tipologia
La present acció pretén promoure els desplaçaments a peu i l'ús de la bicicleta entre els ciutadans del nucli urbà,
especialment en aquells desplaçaments de mobiblitat obligada per anar a estudiar, treballs o bé per anar agafar el
transport públic. La promoció es realitzarà amb diferents actuacions:
- Per una banda es realitzaran campanyes de difusió dels desplaçaments a peu i bicicleta com a mode de
transport dins la Setmana Europea de l'Energia Sostenible. La difusió es farà a través de la web municipal i mitjançant
l'ús de materials de difusió facilitats per l'Administració (Diputació de Barcelona, Generalitat, etc) o entitats ecologistes i
promoció de la bicicleta.
- Per altra banda es crearà una xarxa d'itineraris bàsics per a la circulació de bicicletes que permetin
connectar internament el nucli urbà. A més es potenciaran els 35 aparcaments existents per a bicicletes que es troben
situats en diferents indrets estratègics del municipi, que són els següents:
l'IES de Sentmenat
El pavelló Primer de maig
El pavelló Tèxtil Besòs
El complex esportiu de Can Sorts
La plaça de l'Ajuntament
La plaça de l’església
CEIP Can Sorts
Així mateix, es proposa la instal•lació de 16 aparcaments més en les parades de les diferents línies d’autobús i el
Centre de Can Vilar.
Per al càlcul de l’estalvi d’emissions s'ha estimat que l'any 2020 aquests aparcaments es trobaran sempre al 30% de la
seva ocupació com a mínim per usuaris que es desplacen per aquests itineraris per a bicicletes.
Així s'ha estimat la reducció de 15 vehicles circulant pel municipi en dies feiners i l’estalvi d’emissions que això suposa.
El cost econòmic inclou la campanya de la mobilitat en bicicleta, la creació dels itineraris i la instal·lació dels nous
aparcaments.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-20206- Estudi tècnic per a la implantació d'una xarxa de recorreguts bici al municipi.
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
2.200
Termini d’amortització (anys)
NQ
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 174

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 111.425,46
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Mobilitat de la població 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 175

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
4.2 2
ELABORACIÓ D'UN ESTUDI DE
MOBILITAT INTERMUNICIPAL I EN
POLÍGONS INDUSTRIALS
Temàtica
Planificació Plans de mobilitat o transport PDR
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 176
NQ
Tipologia
Segons l'Enquesta de Mobilitat Obligada del 2001 que és l'última disponible, dels 4.822 desplaçaments residènciatreball
que es generen diàriament, només 1.396 eren internes. Aquests representen un 28,9% del total dels
desplaçaments que equivaldria al grau d'autocontenció municipal. Les principals destinacions són a Sabadell, Caldes
de Montbui, Barcelona, Palau de Plegamans, Castelalr del Vallès, Polinyà, Cerdanyola del Vallès i Terrassa.
Així mateix, cal destacar que un 73% de la mobilitat obligada es realitza amb vehicles motoritzats.
Per aquest motiu, l'Ajuntament de Sentmenat impulsarà l’elaboració d’un Estudi de Mobilitat intermunicipal i,
conjuntament amb els municipis de l’entorn que contempli alternatives de connexió intermunicipals, o potenciar el
transport comunitari de treballadors de les empreses situades als polígons industrials propers, etc.
Informació
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha elaborat una Guia bàsica per a l'elaboració de plans de
mobilitat urbana:
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/publicacions/monografies/transports/guia_plans_mobilitat.jsp
El Projecte GESMOPOLI de la Diputació ha finalitzat, però ofereix una sèrie d’informació i manuals útils per a
l’elaboració d’estudis de mobilitat:
http://www.gesmopoli.net/
Subvencions
L'ICAEN disposa d'una línia d'ajuts per l'elaboració Plans de mobilitat urbana energèticament eficient:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-20207.Fer un estudi per a l´implantació d´un servei discrecional de transport intermunicipal.
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Urbanisme i Territori
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Municipis veïns
NQ Sector industrial del poligon industrial
Termini d’amortització (anys) Treballadors del sector industrial
NQ

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 177
0

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
4.2 3
CREACIÓ D'UNA BORSA PER
COMPARTIR COTXE AL WEB DE
L'AJUNTAMENT (CARPOOLING)
Temàtica
Planificació Plans de mobilitat o transport AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
52,17
Tipologia
El viatge compartit en cotxe (també conegut com a carpooling) consisteix en coordinar i incentivar persones que
realitzen desplaçaments semblants (habitualment al lloc de treball) i que visquin relativament a prop, perquè es posin
d'acord i comparteixin vehicle per desplaçar-se. Mitjançant aquesta acció s'aconsegueix reduir el nombre de vehicles
en circulació i les emissions de GEH associades. A més, presenta l'avantatge per als usuaris de compartir les
despeses del transport.
En aquest sentit, es proposa establir un enllaç al web de l'Ajuntament sobre mobilitat sostenible i elaborar un formulari
per a que sigui completat per les persones interessades en compartir cotxe. El paper de l'Ajuntament es limitarà a
gestionar les sol•licituds i posar en contacte als usuaris que comparteixin ruta i horaris de desplaçament.
Per al càlcul de l'estalvi d'emissions s'ha estimat que l'any 2020 s'assolirà la xifra de 27 parelles usuàries del servei.
Així, s'ha estimat la reducció de 27 vehicles circulant pel municipi en dies feiners i l'estalvi d'emissions que això suposa
tenint en compte el consum mig diari de cada vehicle a Sentmenat.
El cost econòmic inclou l'elaboració de l'aplicació informàtica i la difusió del servei.
Informació
Altres Ajuntaments han participat en iniciatives semblants i han obtingut resultats molt satisfactoris. Un exemple molt
ben detallat i descrit es troba a la publicació de bones pràctiques ambientals de la Fundació Pi i Sunyer, d'accés gratuït:
http://www.diba.cat/bbp/default.htm
Subvencions
L’any 2010 el Departament de Medi Ambient i Habitatge publicà al DOG num. 5589 - 17/03/2010, ‘la resolució
MAH/686/2010, de 26 de febrer, per la qual es convoquen subvencions per promoure accions de sostenibilitat local per
a l'any 2010.
L’apartat 4 de la resolució diu ‘D'acord amb el que preveu la base 2 de l'Ordre MAH/244/2008, l'objecte de la subvenció
és promoure i realitzar accions de prevenció del canvi climàtic’, les quals inclouen, entre altres, específicament
‘l’Execució d'accions adreçades al desenvolupament de projectes d'un servei de compartir cotxe (car pooling)’. .El pdf
de la subvenció es pot trobar al link: https://www.gencat.cat/diari/5589/10056127.htm
La pàgina general d’ajuts del DMAH es:
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/ajuts/inici.jsp
Relació amb d’altres accions PAES
Cap
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
20102.Crear una borsa municipal de cotxe compartit i realitzar campanyes per a potenciar l´ús del transport públic
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Comunicació (OIC, OIAC)
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 178

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
7.000 Gestor energètic
Termini d’amortització (anys)
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
196.633,17
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 179

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
4.2 4
INCREMENT DE LA FREQÜÈNCIA DE
PAS DELS AUTOBUSOS INTERURBANS
Temàtica
Planificació Plans de mobilitat o transport AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
330,09
Tipologia
Actualment en el municipi de Sentmenat manca un servei de transport públic competent que pugui abastir les
necessitats de mobilitat dels seus ciutadans. Davant d’aquesta situació els ciutadans es veuen obligats en utilitzar el
transport privat per realitzar els seus desplaçaments intermunicipals.
Aquesta acció proposa incrementar la freqüència de pas dels busos que fan els diferents trajectes que passen per
Sentmenat i alhora millorar la coordinació de les expedicions interurbanes amb els horaris de tren de Sabadell.
Hi ha una previsió de que en el període 2005 - 2020 hi hagi un increment de les expedicions de les següents línies:
- 14 expedicions més en la línia Caldes de Montbui -Sentmenat- Sabadell
- 15 expedicions més en la línia Sentmenat – Polinyà - Santa Perpetua - La Llagosta - Barcelona
- 5 expedicions més en la línia Caldes - Sentmenat - Castellar del Vallès
A més s’espera la entrada d’una nova línea d’autobús interurbana de Sentmenat- Sabadell, la qual tindrà un recorregut
complet pertot el nucli de Sentmenat i algunes urbanitzacions fins arribar a Sabadell. S’han estimat 7 expedicions en
aquest recorregut.
Per tant, en total s’han previst 77 expedicions en transport públic a diferents destinacions.
Per l’estalvi d’emissions s'ha considerat que s'ha incrementat el nombre de passatgers que utilitzen diàriament el
transport públic i per tant, per cada dos passatgers es redueix un cotxe diari del transport privat.
Relació amb d’altres accions PAES
4.2.2. Elaboració d'un estudi de mobilitat intermunicipal i en polígons industrials
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-20207.Fer un estudi per a l´implantació d´un servei discrecional de transport intermunicipal.
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Departament Urbanisme
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Municipis veïns
NA Empreses de transport public interurba
Termini d’amortització (anys) Equip redactor del POUM
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
1.244.114,69
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 180

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
5.1 1
Adquisició pública de béns i
serveis
Descripció
EXIGÈNCIA DE VEHICLES EFICIENTS EN
LA CONTRACTACIÓ DE FLOTA EXTERNA 2,06
Temàtica
Requisits d'eficiència energètica PDR
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Tipologia
L'any 2005 existeixen tres serveis externs a Sentmenat: recollida selectiva de paper i envasos (Reciclatges Rodilla), la
recollida selectiva del vidre (Santos Jorge), i la recollida de la FORM (Ecosenda). Les empreses subcontractades
empren vehicles per realitzar les funcions pròpies del servei.
El servei de recollida de residus utilitza 5 vehicles. Tots els vehicles funcionen amb gasoil. En l'actualitat, existeixen
altres combustibles amb un factor d'emissió de CO2 menor al del gasoil. En el cas de la recollida selectiva de residus,
en tractar-se d’un conveni, l’Ajuntament fomentarà el canvi de vehicles de gas-oil per altres de gas natural. En cas que
es passés d’un sistema de conveni a un de contractació a través de concurs públic, s’exigirà aquest requisit.
En concret, de cara a l’horitzó 2020, els vehicles dels serveis externs disposaran dels següents vehicles:
- Recollida selectiva, l'any 2020, 3 dels vehicles d'aquest servei hauran de funcionar amb gas natural.
Aquesta mesura no suposa cap cost per l'Ajuntament, ja que és a través dels contractes dels serveis externs que
s'inclouran aquests requisits relacionats amb l'ús d'energies més 'netes' en els vehicles dels serveis subcontractats.
En relació als càlculs d'estalvi d'emissions, segons l'IDAE, un vehicle de gas natural emet entre un 5-10% menys que
un dièsel. Els càlculs s'han fet sobre un 10% de reducció d'emissions.
En el cas dels vehicles elèctrics, segons la DIBA un vehicle elèctric emet 0,10 kgCO2/ Km i un de dièsel 12Kg CO2/Km,
de mitjana.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses de serveis
NA
Termini d’amortització (anys)
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
7.635,82
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 181

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
5.1 2
Adquisició pública de béns i
serveis
Descripció
INCORPORACIÓ DE CRITERIS
D'AMBIENTALITZACIÓ EN LA
CONTRACTACIÓ PÚBLICA (BÉNS I
SERVEIS)
Temàtica
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 182
NQ
Requisits d'eficiència energètica PDR
Tipologia
La present acció contempla l'elaboració de plecs de condicions tècniques que incorporin criteris ambientals en
les diverses fases del procés de compra o adjudicació d'un servei.
Els plecs de condicions són un eina essencial per a desenvolupar l’estratègia de compra verda i, indirectament reduir
les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Durant l'elaboració dels plecs de condicions tècniques dels contractes públics per l'adquisició de béns i/o serveis,
s'analitzaran tots aquells aspectes on incorporar criteris ambientals.
Els criteris ambientals apareixen en la definició de l’objecte del contracte, en la valoració de les ofertes i/o en l’execució
del contracte, segons la naturalesa de la compra o adjudicació que es realitza.
Així mateix, es tractarà d’inventariar el volum de compra dels productes més habituals, establir els criteris ambientals
que es poden exigir i comprovar que hi ha oferta en el mercat.
Informació
Per la incorporació d'aquests criteris es poden consultar les següents guies i manuals:
- ICLEI. Manual Procura+ (traduït al català per la Diputació de Barcelona).
http://www.procuraplus.org/index.php?id=4927
- Eines per a la compra verda municipal. Base de dades d'Ecoproductes.
http://www.diba.es/xarxasost/cat/compra_verda.pdf
Relació amb d’altres accions PAES
5.1.4 - Contractació vehicles híbrids de Renting
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona
NQ Empreses subcontractades
Termini d’amortització (anys) NQ proveïdors de material de "compra verde"
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
0
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
5.1 3
Adquisició pública de béns i
serveis
Descripció
EXIGÈNCIA DE VEHICLES HÍBRIDS EN
LA CONTRACTACIÓ DEL RENTING
Temàtica
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 183
3,94
Requisits d'eficiència energètica AM
Tipologia
L'any 2005 existeixen 5 cotxes amb contractació de renting a la flota municipal. Les empreses contractades
subministren cotxes amb motor de combustió a diversos departaments:
- 2 a la brigada,
- 2 a la policia ,
- 1 Contracta-Neteja Viària.
L'Ajuntament fomentarà el canvi de vehicles de gas-oil per altres híbrids en la nova contractació.
En concret, de cara a l’horitzó 2020, s'exigirà a la empresa contractada de renting que:
- 3 dels vehicles de renting siguin híbrids o elèctrics segons les possibilitats.
Aquesta mesura no suposa cap cost per l'Ajuntament, ja que és a través dels contractes d'altres empreses que
s'inclouran aquests requisits relacionats amb l'ús d'energies més 'netes' en els vehicles dels serveis subcontractats.
En relació als càlculs d'estalvi d'emissions, segons l'IDAE, un vehicle híbrid emet entre un 25% menys que un dièsel.
Els càlculs s'han fet sobre un 25% de reducció d'emissions.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa contractada renting
NQ
Termini d’amortització (anys)
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’Ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
14.843,41
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
5.2 1
Adquisició pública de béns i
serveis
Descripció
CONTRACTACIÓ D'ENERGIA VERDA DE
LA XARXA
Temàtica
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
567,62
Requisits d'eficiència energètica PDR
Tipologia
La liberalització del mercat de subministrament elèctric permet la contractació d'energia elèctrica a diverses empreses.
En el BOE nº 131 d'1 de juny de 2007 es publica l'Ordre ITC/1522/2007, de 24 de maig, per la que s'estableix la
regulació de la garantia de l'origen de l'electricitat procedent de fonts d'energia renovables i de cogenreació d'alta
eficiència.
La garantia d'origen consisteix en una acreditació que assegura que un nombre de Kwh d'energia elèctrica han estat
generats amb fonts d'energia renovable per una central elèctrica.
Aquesta acció consisteix en contractar els anomentats 'Kilowats verds'.
Seguint la tendència impulsada en altres municipis com Alcoi, Benissa o Sant Celoni, l'Ajuntament impulsarà la
contractació gradual d'energia verda, fins assolir l'any 2020 que un 50% del total del seu consum elèctric provingui
d'energia verda. En aquesta mateixa línia, tant la Generalitat de Catalunya com la Diputació de Barcelona han inclòs
que un percentatge de l’electricitat adquirida sigui verda.
Per al càlcul s'ha suposat que el 50% de l'energia elèctrica consumida per l'Ajuntament (excloent la del bombament
d'aigua) provenia d'energia verda i que les emissions associades a aquesta són nules.
Es proposa que l'Ajuntament contracti energia verda, en la mesura del possible, conjuntament amb altres municipis amb
l'objectiu de contractar una potència més elevada i aconseguir així un preu més baix. Actualement el Consell Comarcal
esta negociant aquesta linia de subministrament energetic, la qual cosa fa suposar que a l’Ajuntament li sera
relativament senzill acollir-s’hi.
El cost econòmic de la mesura no s'ha pogut calcular perquè el preu del kWh depèn en cada cas de la negociació
directa amb l'empresa subministradora d'electricitat verda.
Relació amb d’altres accions PAES
1.5.2- Potenciar contractació energia verda en serveis i comerços.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
Empreses certificades amb garantia d'origen
d'energia renovable
NQ Comisió Nacional de l'Energia
Termini d’amortització (anys) NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
1.180.073,85
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 184

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.1 1
CONSTITUCIÓ DE L'AJUNTAMENT COM
A FIGURA INFORMATIVA A EMPRESES,
COMERÇOS I CIUTADANIA, EN MATÈRIA
ENERGÈTICA
Temàtica
Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 185
NQ
Tipologia
Aquesta acció consisteix en què l'Ajuntament es posicioni com a agent d'informació i assessorament a les empreses del
municipi i als ciutadans en matèria energètica.
A nivell d'empresa, aquest assessorament inclourà els següents àmbits:
- Accions energètiques que puguin implantar les empreses, tals com: millora de l'eficiència energètica,
instal•lació d'energies renovables, foment de bones pràctiques en usos i hàbits energètics, etc.
- Programes, ajuts i subvencions als quals es poden acollir, i el suport a la tramitació dels mateixos.
A nivell de ciutadans, aquet assessorament consistirà en proporcionar informació sobre:
- Plans, ajuts i subvencions promoguts per l'Administració com Pla movele, Pla renove de vehicles,
electrodomèstics i calderes, aïllaments tèrmics i tancaments, implantació d'energies renovables, etc.
- Contractació de subministraments energètics;
- Guies sobre usos i hàbits energètics;
- Consells de bones pràctiques energètiques.
L'Ajuntament canalitzarà aquesta atenció ciutadana personalitzada des d'un punt d'informació a l'Ajuntament.
L’Ajuntament ha impulsat la creacio de l’Oficina d’Informacio al Consumidor (OIC) i l’oficina d’Atencio al Ciutada
(OIAC). Es porposa que la gestió i totes les tasques informatives sobre el PAES i temes energètics es portin des
d’aquesta oficina, a través d’una persona contractada a mitja jornada.
Aquestes tasques es complementaran amb una secció al web municipal amb tota la informació disponible, i tasques
de difusio i campanyes informatives mitjançant falques, o publicitat. A més, l'Ajuntament haurà de difondre aquest nou
servei. Es proposa informar d'aquest nou servei a través del butlletí municipal, la pàgina web i aprofitar la Setmana
Europea de l'Energia Sostenible per fer-ne ressó. El Gestor energètic de l'Ajuntament col·laborarà estretament amb
aquest servei.
Cal destacar que la DIBA està elaborant material de difusió i comunicació del PAES al servei dels Ajuntaments adherits
al Pacte d'Alcaldes. Aquest material consta de CD/DVD, pòsters, exposicions, etc. amb l'objectiu que els Ajuntaments
puguin transmetre fàcilment el PAES a la població.
Informació
L'Agència de l'Energia de Barcelona ofereix, a la seva pàgina web, una sèrie de guies dirigides al ciutadà sobre com
estalviar energèticament, i altres mesures destinades al públic en general que es podrien usar com a base per a
l'elaboració dels consells i guies que haurà de facilitar l'Ajuntament:
http://www.barcelonaenergia.cat/cat/documents/documents4.htm
Subvencions
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic per a l'organització de campanyes i activitats de
sensibilització.
http://www.diba.es/xbmq/2009/fitxes/09mediambient/med3.pdf
Per la seva banda, l'ICAEN habilita una línia de subvenció per a la realització d'actuacions de formació, difusió,

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
informació i assessorament en matèria d'estalvi i eficiència energètica.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
1.4.1- Pla renove d'electrodomèstics;
1.4.2- Aïllament tèrmic i recanvi de tancaments;
1.4.3- Substitució calderes gasoil per GN;
1.4.4- Substitució bombetes incandescents;
1.4.5- Instal.lació de plaques solars
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicació i Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
Sector industrial i empresarial
NQ Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys)
NQ
sector comercial
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 186
0
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
LA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.2 1 MERCATS D'INTERCANVI NQ
Temàtica
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és el d'aconseguir reduir el volum de material de rebuig.
Un dels pincipals objectius del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC) és el de
"Prevenir la generació de residus, en pes, volum, diversitat i perillositat, desacoblant la producció de residus del
creixement econòmic".
Per tal d'avançar en aquesta estratègia, l'Ajuntament de Sentmenat promourà els mercats d’intercanvi i venda de
productes de segona mà.
Informació
A títol d'exemple, L'Entitat Metropolitana del Medi Ambient està duent a terme una campanya per tal d’allargar la vida
dels objectes, “Millor que nou, 100% vell", amb l'ajut de l'Agència Catalana de Residus.
L’EMA ha creat un blog que inclou un calendari dels mercats d'intercanvi i de segona mà a
http://millorquenou.blogspot.com/
Relació amb d’altres accions PAES
7.1.1 - Minimitzar la quantitat de residus municipals de rebuig generats.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
Cap
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Departament Medi Ambient i Comunicació
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
NQ Agència Catalana de Residus
Termini d’amortització (anys)
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Generació de Residus 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 187

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.2 2
RENOVACIÓ DE LA FLOTA DE VEHICLES
PRIVATS
Temàtica
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
183,23
Tipologia
La indústria automobilística evoluciona cap a vehicles més eficients i amb menors emissions de GEH. A més, el Govern
impulsa regularment Plans Renove dels automòbils antics. L'Ajuntament informarà/assessorarà els ciutadans de les
possibilitats, ajudes, subvencions, etc que sorgeixin en aquest sentit. Ho farà des de la pàgina web d’una manera
explícita, mitjançant un enllaç específic, a l’apartat d’ajudes i subvencions i en forma de notícies cada cop que aparegui
una ajuda governamental.
Aquesta acció es diferencia en l'aspecte que el seu objectiu no és només informar de les ajudes disponibles, sinó
incentivar tota aquella gent que es vulgui canviar el vehicle a fer-ho per un de baixes emissions, detallant els
avantatges, tals com, menor despesa en combustible, menor emissió de GEH, menor cost de l'impost de matriculació,
etc. És a dir, es pretén que les noves compres de vehicles a Sentmenat per part dels usuaris es facin amb criteris el
més ambientals possibles. Una mecanisme ja existent per incentivar la compra venda mitjançant l’ordenança nº2 on es
congela part de l’impost de circulació dels vehicles eficients.
D’acord amb la tendència dels darrers anys, s’ha suposat que fins l’any 2020, el Govern haurà impulsat 6 plans de
renovació de vehicles similars. En aquest cas, la reducció d’emissions s’ha calculat a partir de les dades que
proporciona el darrer Pla Renove disponible (2009), anomenat Pla 2000E. Aquest Pla estima que la renovació de
vehicles a nivell espanyol equival a un estalvi anual de 161.000 tones de CO2. Així, aquesta reducció s’ha extrapolat al
municipi de Sentmenat d’acord amb el seu parc mòbil.
En l’àmbit econòmic, el Govern estatal estima que en aquest Pla es renovaran 200.000 vehicles, que extrapolant-ho a
Sentmenat corresponen a 38 vehicles nous amb cada Pla.
Informació
La web del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio detalla la informació sobre el Pla 2000E:
http://www.mityc.es/industria/es-ES/Servicios/2000E/Paginas/Plan2000E.aspx
Relació amb d’altres accions PAES
2.3.1- Substitució de vehicles amb motor de combustió per l’altres amb motor elèctric o híbrid.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Comunicacio i Secretaria Juridíca
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
NA Ministrerio de Indústria, Turismo y Comercio
Termini d’amortització (anys) Ajuntament
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
690.599,67
Expectativa de producció energètica local
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 188

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 189

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 1
VISITES A LES LLARS PER FOMENTAR-
NE L’ESTALVI ENERGÈTIC.
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
65,79
Tipologia
Per reduir el consum energètic cal alfabetitzar energèticament la ciutadania, és a dir, cal mesurar-lo, conèixer-lo i creure
que els gestos que es recomanen comporten realment un estalvi energètic.
L’Ajuntament impulsarà vàries campanyes que demostrin als ciutadans l’estalvi que comporten les bones pràctiques
energètiques a les llars, tals com:
- apagar els electrodomèstics en lloc de fer ús del standby,
- ús de bombetes de baix consum,
- ús de la rentadora segons criteris d’estalvi energètic (baixa temperatura, programa curt, etc),
- temperatura de la calefacció/aire condicionat,
Les campanyes consistiran en visites a domicili que mitjançant un comptador elèctric instantani que mostri l’estalvi in
situ de les mesures aplicades. A les persones que acceptin la demostració se'ls mostrarà a temps real com disminuir el
consum elèctric, mitjançant l'apagada completa dels electrodomèstics i o bé mostrant el pic que es produeix en
encendre un fluorescent, però el menor consum que requereix un cop encès. Alhora es proposaran mesures de
reducció de consum en aquest sentit.
Es proposa realitzar dues fases.
- 1ª fase: es visitaran 100 habitatges i passat un cert temps, es tornaran a visitar. Mitjançant una enquesta, es
determinarà el grau de compliment dels criteris recomanats durant la 1a visita. El cost econòmic de l’acció ha considerat
l’adquisició de 3 comptadors elèctrics instantanis amb un preu mig cadascun de 100 euros.
- 2ª fase: si la 1a fase d’aquesta acció ha tingut èxit, es procedirà a realitzar la segona. Aquesta proposa la
visita de 300 habitatges més, seguint la mateixa metodologia que a la primera fase.
Els càlculs d’estalvi energètic i d’emissions s’han realitzat segons una estimació de l’CAEN on els aparells d’un
habitatge en posició standby suposen un desbaratament de 570KWh/any (50€ anuals). Així, cal esperar un estalvi
superior al plantejat en aquesta acció ja que a més del standby, es posaran en pràctica altres accions d’estalvi energètic
a la llar.
El pressupost de la campanya s’ha basat en els programes esmentats en els enllaços anteriors, considerant un cost del
material bàsic i assessorament de 450€ més 49€ per cada habitatge participant en la campanya.
Informació
Fundació Terra disposa de programes de sensibilització energètica en habitatges:
http://www.ecoterra.org/articulos183cat.html
http://www.ecoterra.org/articulos164cat.html
http://www.ecoterra.org/articulos93cat.html)
També hi ha el programa Llars verdes de Barnamil: http://energianeta.blogspot.com/2008/05/llars-verdes-nou-projectebarnamil.html
Subvencions
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic per a l'organització de campanyes i activitats de
sensibilització. http://www.diba.es/xbmq/2009/fitxes/09mediambient/med3.pdf
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 190

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
L’ICAEN habilita una línia de subvenció per a la realització d'actuacions de formació, difusió, informació i
assessorament en matèria d'estalvi i eficiència energètica.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
15.600 Diputació de Barcelona
Termini d’amortització (anys) Ciutadania
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
136.749
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 191

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 2
ÚS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
LOCALS PER DIFONDRE I IMPULSAR
LES ACCIONS DEL PAES
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 192
NQ
Tipologia
A través de l’Oficina d’Informació d’Atenció al Ciutadà (OIAC) es crearà una secció al web municipal sobre el PAES
amb el següent contingut:
- Informació genèrica sobre el Pla (objectius, calendari, accions, evolució de les emissions, etc);
- Difusió de tots aquells programes, ajuts, subvencions, campanyes i altres que afavoreixen la implantació
d'accions per assolir els objectius del Pla, entre ciutadans, organitzacions i empreses del municipi.
Aquesta secció s'hauria d'actualitzar contínuament, per facilitar la implicació del municipi.
També s'incorporarà un link del projecte Cero CO2, per tal que els ciutadans puguin estimar les seves emissions de CO2
i establir-ne objectius propis de reducció. http://www.ceroco2.org/
D'altra banda, quan es produeixin notícies rellevants, s'incorporaran articles o breus a algun butlletí i a la secció de
notícies del web.
Subvencions
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic per a l'organització de campanyes i activitats de
sensibilització. http://www.diba.es/xbmq/2009/fitxes/09mediambient/med3.pdf
L’ICAEN habilita una línia de subvenció per a la realització d'actuacions de formació, difusió, informació i
assessorament en matèria d'estalvi i eficiència energètica.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
Totes les accions del PAES
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Comunicacio (OIAC) i Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
NQ Gestor energètic
Termini d’amortització (anys) NQ Gestor web
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Difusió de les accions PAES 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
0

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 3
DIFUSIÓ DEL PAES A TRAVÉS DE LA
SETMANA EUROPEA DE L'ENERGIA
SOSTENIBLE
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 193
NQ
Tipologia
L'Ajuntament de Sentmenat participarà activament en la Setmana Europea de l'Energia Sostenible Anual que
impulsa la Unió Europea (http://www.sustenergy.org/tpl/page.cfm?pageName=home), o a la setmana de l’energia
organitzada per l’ICAEN. S'organitzaran actes destinats a difondre les accions que es duen a terme per part de
l'Ajuntament i, en especial, totes aquelles que els ciutadans, empreses i organitzacions del municipi poden impulsar des
dels seus àmbits.
Les accions poden estar relacionades amb muntatges, exposicions, xerrades, tríptics, cartells informatius, o notícies al
web, però el que és important és recordar als ciutadans el compromís assolit pel municipi.
Informació
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic per a l'organització de campanyes i activitats de
sensibilització. http://www.diba.cat/concerta/processos_concertacio.asp
Subvencions
Per la seva banda, l'ICAEN habilita una línia de subvenció per a la realització d'actuacions de formació, difusió,
informació i assessorament en matèria d'estalvi i eficiència energètica.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=73568a206017c
110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73568a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=
default
Relació amb d’altres accions PAES
6.3.3- Ús de mitjans de comunicació locals per difondre i impulsar les accions del PAES
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
10.000 Comissió Europea
Termini d’amortització (anys) Diputació de Barcelona
NQ Institut Català de l'energia (ICAEN)
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Difusió de les accions del PAES 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
0

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
LA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 4
CAMPANYA PER DISMINUIR LA
QUANTITAT DE RESIDUS MUNICIPALS
TOTALS GENERATS
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
82,55
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és aconseguir la reducció dels residus generats a nivell municipal. L'any 2005, Sentmenat
generava 1,5 kg/hab/dia, un valor per damunt de la mitjana comarcal.
L'objectiu de l'acció és que l'any 2020 la quantitat de residus municipals generats sigui com a mínim igual a la
quantitat generada per habitant i dia a la comarca del Vallès Occidental que durant l'any 2007, que va ésser de
1,44 kg/hab/dia.
En aquest sentit, l'Ajuntament haurà de realitzar campanyes per explicar la necessitat i importància de disminuir el
volum de residus generats. Per exemple, difondre bones pràctiques per reduir la quantitat d'envasos, bosses de plàstic,
etc. consumits. A més, les accions de l'Agenda 21 preveuen crear una xarxa de comerços compromesos amb la
reducció de residus.
Es preveuen dues campanyes de sensibilització, una al primer període (2010-2013) i l'altra al tercer (2018-2020).
Informació i Subvencions
L'Agència de residus de Catalunya (ARC) disposa de línies d'ajuts per l'elaboració de Plans locals de prevenció de
residus: http://www.arc.cat/ca/agencia/subvencions/
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic en temes de prevenció de residus i compostatge
http://www.diba.es/mediambient/catalegserveis.asp
Relació amb d’altres accions PAES
7.1.1- Minimitzar la quantitat de residus municipals de rebuig generats
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 60201- Reforçar zones d'aportació de recollida selectiva en el municipi;
A21- 60202 - Creació d'una xarxa de comerços compromesos amb la reducciód e residus;
A21- 60203 - Campanya per a minimitzar els residus, augmentar el reciclatge i la recollida selectiva.
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
6.000 Agència de Residus de Catalunya
Termini d’amortització (anys) NA
Consorci per a la gestió dels Residus del Vallès
Occidental
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Generació de Residus NA
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 194

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 5
CAMPANYA PER FOMENTAR LA
RECOLLIDA SELECTIVA EN ORIGEN
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
84,74
Tipologia
Aquesta acció pretén que l'Ajuntament realitzi de forma periòdica campanyes de sensibilització per fomentar la correcta
recollida selectiva dels residus. Aquesta acció va molt lligada a la implantació del sistema de recollida de les cinc
fraccions, atès que els resultats del sistema dependran de la bona recollida en origen que efectuïn els ciutadans.
Aquestes campanyes inclouran actuacions d'informació i comunicació, com per exemple la contractació de personal
informador que visit els grans productors de FORM, els habitatges disseminats, les urbanitzacions i el nucli.
L'Ajuntament té com a objectius de recollida selectiva els que marca el Programa de Gestió de Residus Municipals
(PROGREMIC) 2001-2006 i 2007-2012. L'objectiu Progremic per al 2012 és del 48%. L'any 2005 la recollida selectiva
representa el 32,21% del total de residus generats, i el 2007 representa el 38,74%.
Donada la porgressió creixent de recollida selectiva observada al municipi i també l'augment de residus totals generats,
es planteja, per assolir l'acompliment dels objectius del Progremic, un augment de la recollida selectiva global mínim
del 20% respecte els valors del 2005, que es distribueix en un 30% d'augment de recollida d'envasos, vidre i papercartró;
i un 10% d'augment de la FORM. Les emissions de GEH s'han calculat en base a l'augment de la recollida
selectiva prevista d'envasos, vidre i paper-cartró, i FORM.
En el període de vigència del PAES, es proposa realitzar tres campanyes de recollida selectiva; una per cadascuna
de les fases en què s'han dividit l'execució de les accions.
- Primera fase: 2010-2013
- Segons fase: 2014-2017
- Tercera fase: 2018-2020
La inversió inclou el cost de les 3 campanyes.
Subvencions
L’Agència de Residus de Catalunya ha publicat al DOGC núm. 5520 - 04/12/2009 la Resoulició MAH/3379/2009, de 26
de novembre, per la qual es fa pública la convocatòria d'ajuts per a l'any 2010 per a projectes en matèria de residus que
es duguin a terme amb col·lectius d'inserció sociolaboral (ens públics no locals, entitats sense ànim de lucre i empreses
d'inserció sociolaboral), i se n'aproven les bases. (Pàg. 91506). La finalitat principal d'aquesta subvenció és fomentar la
reutilització i/o reparació, millorar la recollida selectiva i la valorització de tipologies específiques de residus, sensibilitzar
la societat a través de campanyes de sensibilització que fomentin la correcta gestió dels residus, realitzar activitats
d'educació ambiental i participació en instal·lacions de tractament que apropin la ciutadania a aquestes instal·lacions i a
altres indrets que ho requereixin, i al mateix temps, donar compliment als objectius establerts en la normativa vigent i en
els diferents programes de gestió de residus.
E link per a més informació és: http://www.gencat.cat/diari/5520/09321021.htm
Relació amb d’altres accions PAES
7.1.1 - Minimitzar la quantitat de residus municipals de rebuig generats.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 60201- Reforçar zones d'aportació de recollida selectiva en el municipi;
A21- 60203 - Campanya per a minimitzar els residus, augmentar el reciclatge i la recollida selectiva.
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Departament Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 195

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
23.696 Agència de Residus de Catalunya
Termini d’amortització (anys)
NQ
Consorci per a la gestió dels Residus del Vallès
Occidental
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge de recollida selectiva NA
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 196

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 6
CAMPANYA D'ECOCONDUCCIÓ
DIRIGIDA A LA POBLACIÓ
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
354,47
Tipologia
Aquesta acció proposa que des de l'Ajuntament s'impulsi una campanya de conducció eficient entre la ciutadania. Es
podria aprofitar el seguiment de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible per impulsar aquesta acció, a través dels
canals de comunicació que utilitza habitualment l'Ajuntament (web municipal, butlletí, ràdio, etc.). També es podran
repartir tríptics o folletons que informin de les mesures bàsiques que es recomanen per a una conducció eficient. A més,
es poden presentar resultats d'estalvi, en termes econòmics, obtinguts a partir de la reducció del consum de
combustible.
L'objectiu de la mesura és que el ciutadà s'adoni dels beneficis directes que obté de conduir eficientment, ja que pot
estalviar entre un 15 i un 20% del consum, segons l'ICAEN. A més es recomana penjar a la pàgina web, algun manual
de conducció eficient, tant pels transportistes, com pels ciutadans.
Per al càlcul d’estalvi d’emissions s’ha assumit que l’estalvi no assoleix valors tan elevats com en un curs específic,
però en canvi s'arriba a més ciutadans. Així, s’ha suposat que el 50% dels conductors integra els criteris
d'ecoconducció i que l’augment de l’eficiència és del 5%.
Informació
L'IDAE i l'ICAEN han editat un Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (Juny 2009) i un de vehicles
industrials (Juny 2009), i han creat un simulador de conducció eficient per comprovar la reducció d'emissions amb
aquestes tècniques.
Subvencions
Es poden sol.licitar subvencions per aquests cursos a l'ICAEN, els quals s’adrecen tant a conductors de turismes com
de camions o vehicles industrials.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fb278a206017c1
10VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fb278a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=de
tall&contentid=e3fff09733c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Relació amb d’altres accions PAES
6.3.1 Impartir un curs de conducció eficient als usuaris de la flota municipal.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
NA ICAEN
Termini d’amortització (anys) Auto-escoles
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
1.336.021,54
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 197

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Consum final d’energia total
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 198

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.3 7
CAMPANYA DE SENSIBILITZACIO
CIUTADANA PER REDUIR EL CONSUM
ENERGETIC DOMESTIC
Temàtica
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
109,38
Tipologia
Aquesta acció proposa que des de l'Ajuntament s'impulsi una campanya de sensibilització per disminuir el consum
energètic a les llars. Es podria aprofitar la Setmana Europea de l’Energia Sostenible per impulsar aquesta acció, a
través dels canals de comunicació que utilitza habitualment l'Ajuntament (web municipal, butlletí, ràdio, etc.). També es
podran repartir tríptics o folletons que informin de les accions bàsiques recomanades per a un consum energètic de la
llar raonable. A més, es poden presentar resultats d'estalvi, en termes econòmics, obtinguts a partir de la reducció del
consum d'electricitat i gas natural.
L'objectiu de la mesura és que el ciutadà s'adoni dels beneficis directes que obté de vigilar aspectes tan senzills com
apagar els llums de les habitacions que no s'utilitzen, aturar els electrodomèstics en 'stand by', posar l'aire condicionat o
la calefacció a una temperatura raonable (21ºC hivern, i 26ºC estiu), etc. per reduir el consum energètic de la llar. A més
es recomana penjar a la pàgina web, algun manual.
Per al càlcul d’estalvi d’emissions s’ha assumit que l’estalvi és del 2% del consum electric i de gas natural i que la
campanya arriba a 2/3 de les llars de Sentmenat.
Subvencions
- La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat convoca ‘subvencions a associacions i fundacions per al
finançament d'actuacions d'educació i sensibilització ambiental en matèria de canvi climàtic per a l'any 2010’:
http://www10.gencat.net/sac/AppJava/tramit_fitxa.jsp?codi=8651
- El Departament de Medi Ambient i Habitatge publicà al DOGC núm. 5533 - 24/12/2009 la resolució MAH/3667/2009,
de 10 de desembre, per la qual ‘es convoquen subvencions a associacions i fundacions per al finançament d'actuacions
d'educació i sensibilització ambiental en matèria de canvi climàtic per al 2010 (codi de convocatòria 02.01.10). (Pàg.
96504)’
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
15000 ICAEN
Termini d’amortització (anys) Auto-escoles
NQ
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
338.993,88
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 199

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Consum final d’energia total
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 200

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE
Acció Codi Títol
Àmbit
6.4 1
CURS DE CONDUCCIÓ EFICIENT ALS
USUARIS DE LA FLOTA MUNICIPAL
Temàtica
Participació ciutadana Formació i educació ambiental CP
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
19,95
Tipologia
Una conducció inadequada des del punt de vista ambiental pot fer augmentar les emissions associades al transport
municipal. El Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona estima que mitjançant la conducció
eficient es redueix el consum de combustible un 19%.
L’acció proposa impartir un curs de conducció eficient als usuaris habituals dels vehicles de la flota municipal. Caldrà fer
especial èmfasi en l’apagada del motor quan el vehicle es troba aturat. Es proposa realitzar la jornada de formació
periòdicament de forma bianual, amb una durada de 4 hores.
S’ha estimat un cost total de 2000 euros donat que el preu del curs és de 400 euros, i s'ha estimat una reducció de les
emissions del 19% del consum de combustibles de la flota interna municipal.
L'IDAE i l'ICAEN han editat un Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (Juny 2009) i un de vehicles
industrials (Juny 2009), i han creat un simulador de conducció eficient per comprovar la reducció d'emissions amb
aquestes tècniques
Subvencions
Es poden sol•licitar subvencions per aquests cursos a l'ICAEN.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fb278a206017c1
10VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fb278a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=de
tall&contentid=e3fff09733c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
També hi ha subvencions per a la millora de la gestió de la flota municipal a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fb278a206017c1
10VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fb278a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=de
tall&contentid=44d1fa08d8251210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Relació amb d’altres accions PAES
6.3.6- Campanya d’ecoconducció dirigida a la població.
6.4.2- Realització de cursos de conducció eficient entre usuaris a la ciutadania.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
__
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Curt termini Serveis Generals i Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
2.000 Auto-escoles
Termini d’amortització (anys)
0,3
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
75.206,60
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 201

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 202

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.4 2
CURSOS DE CONDUCCIÓ EFICIENT A LA
CIUTADANIA
Temàtica
Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
104,72
Tipologia
Aquesta acció proposa que des de l'Ajuntament s’impulsi la realització de cursos de conducció eficient entre la
ciutadania. En el cas de la ciutadania, l'Ajuntament podrà aprofitar la Setmana Europea de l’Energia Sostenible per
difondre aquests cursos i facilitar-ne informació; a més dels canals de transmissió habituals que utilitzi l'Ajuntament per
comunicar-se amb la ciutadania (web municipal, butlletí, ràdio, etc).
En el cas de Sentmenat, s'ha previst que un 5% dels conductors habituals, és a dir, uns 261,2 ciutadans, rebin aquesta
formació al llarg dels anys en què es preveu l’execució de l’acció. S'ha suposat una mitjana de 20 persones per curs i
per tant, la realitza d'un total de 14 cursos de conducció eficient entre la ciutadania.
Per a l’estalvi d’emissions s’ha considerat que l’eficiència augmenta un 15% si la conducció és eficient. El càlcul
econòmic s’ha basat en un preu mig dels cursos de 100 euros, d’acord amb els preus dels cursos que s’ofereixen
actualment al RACC en col•laboració amb l'ICAEN i l'IDAE.
Informació i subvencions
L'IDAE i l'ICAEN han editat un Manual de Conducció Eficient per a conductors de turismes (juny 2009) i un de vehicles
industrials (juny 2009), i han creat un simulador de conducció eficient per comprovar la reducció d'emissions amb
aquestes tècniques.
Es poden sol.licitar subvencions per aquests cursos a l'ICAEN:
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.22da170691e506ffc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fb278a206017c1
10VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fb278a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=de
tall&contentid=e3fff09733c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Relació amb d’altres accions PAES
6.4.1 Realització de cursos de condució eficient pals usuaris de la flota municipal
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
Cap
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses de serveis externs
1.400 Ciutadania
Termini d’amortització (anys) 0,4 ICAEN
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum final d’energia total 394.693,33
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 203

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
6.4 3
FOMENT DEL COMPOSTATGE
DOMÈSTIC
Temàtica
Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 204
NQ
Tipologia
La present acció pretén incentivar el compostatge domèstic o autocompostatge. Des de l'Ajuntament s'ha sensibilitzat a
la població dels avantatges que suposa el compostatge casolà mitjançant uns tallers impartits al abril al juny i a l'octubre
del 2009. L'increment del compostatge contribuirà a la reducció del total de residus generats i en conseqüència, de les
emissions associades al transport i tractament dels residus. A més, d'aquesta manera s'obté un compost d'alta qualitat i
s'estalvien adobs químics. És relativament fàcil d'implementar en habitatges de les urbanitzacions que disposen de
jardí.
Les campanyes empreses a l'Ajuntament han inclòs un taller formatiu sobre compostatge casolà dirigit a la
ciutadania que consistia en:
- Una sessió informativa i de presentació del funcionament del taller.
- Una sessió formativa, de caràcter teòric.
- Dues sessions de seguiment, de caràcter pràctic, on els participants van posar en comú i contrastar les
experiències viscudes al llarg d'aquest temps en l'ús dels compostadors i l'elaboració de compost casolà mitjançant
restes vegetals i orgàniques.
A més, la campanya s'ha completat amb:
- Subministrament de compostadors de forma gratuïta als participants del taller.
- Repartiment de guies sobre el compostatge casolà, editades pel Consorci per la Gestió dels Residus del Vallès
Occidental.
L'acció proposa la realització de tres campanyes més per incentivar l'autocompostatge durant la vigència del PAES;
una per cadascuna de les 3 fases en què s'ha dividit el calendari d'execució del Pla:
- Primera fase: 2010-2013
- Segons fase: 2014-2017
- Tercera fase: 2018-2020
La inversió considerada inclou l'execució d'aquestes tres campanyes.
Informació i Subvencions
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) disposa de línies d'ajuts per l'elaboració de Plans locals de prevenció de
residus: http://www.arc.cat/ca/agencia/subvencions/
L'ARC també facilita informació sobre l'autocompostatge:
http://www.arc-cat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/rmordinaris/materiaorganica/autocompostatge.html
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic en temes de prevenció de residus i compostatge
http://www.diba.es/mediambient/catalegserveis.asp
Relació amb d’altres accions PAES
7.1.1 - Minimitzar la quantitat de residus municipals de rebuig generats.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 60203 - Campanya per a minimitzar els residus, augmentar el reciclatge i la recollida selectiva.

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini
Període d’execució
Departament Medi Ambient
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
11202 Agència de Residus de Catalunya
Termini d’amortització (anys)
NQ
Consorci per a la gestió dels Residus del Vallès
Occidental
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Disminució de la generació de FORM 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 205

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
7.1 1
CAMPANYES PER REDUIR LA
QUANTITAT DE RESIDUS MUNICIPALS
DE REBUIG GENERATS
Temàtica
Altres Residus AM
Descripció
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
169,88
Tipologia
El programa PROGREMIC de l'Agència Catalana de Residus de Catalunya planteja que l'any 2012 es generi només un
43% de rebuig respecte el total de residus produïts. L'any 2005 Sentmenat es troba als volts del 68%, per tant l'any
2012 caldrà disminuir com a mínim un 25% la fracció rebuig per assolir els nivells marcats pel PROGREMIC del
43%.
Cal tenir presents que les campanyes per a la millora de la recollida selectiva i per a la disminució de la quantitat de
residus municipals generats ajuden a assolir l'objectiu PROGREMIC del 43%.
Es realitzaran campanyes per donar alternatives a l'ús de materials no reutilitzables, és a dir, d'un sol ús. També es
millora i amplia la deixalleria, per poder assumir més volum de residus. Es proposa també iniciar una prova pilot per a
l'ús de bolquers de roba (reutilitzables) tant a les guarderies com a les llars d'avis, així com la reducció de residus en
festes i esdeveniments públics. Es proposa una campanya de sensibilització en col.laboració amb la Regidoria de
Comerç per reduir/eliminar les bosses de plàstic. Així mateix, s'anima l'Ajuntament a estimular la creació de la xarxa de
comerços compromesos amb la reudcció de residus perquè incorporin mesures que redueixin l'ús de materials d'un sol
ús (bosses de plàstic, safates porexpan, papers embalatge innecessaris,etc).
Els càlculs de reducció d'emissions es fan sobre una reducció total de la fracció rebuig del 5%. Si ho calculéssim sobre
l'objectiu total de reducció estaríem comptant dues vegades emissions reduides, les provinents de la millora de la
recollida selectiva i de la reducció dels residus totals generats.
Informació i Ajuts
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) disposa de línies d'ajuts per a l'elaboració de Plans locals de prevenció de
residus:
http://www.arc.cat/ca/agencia/subvencions/
La Diputació de Barcelona dóna assessorament i ofereix ajut econòmic en temes de precenvió de residus i
compostatge:
http://www.diba.es/mediambient/catalegserveis.asp
El llibre: polítiques locals per a la reducció dels residus municipals, de l'Ignasi Puig. Editat per la DIBA i la Fundació Pi i
Sunyer l'any 2006 proposa moltes idees per a reduir la quantitat de residus en origen.
Relació amb d’altres accions PAES
6.2.1- Incentivar els mercats d'intercanvi
6.3.5- Campanya per reduir els residus generats;
6.3.6- Campanya per fometnar la recollida selectiva.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21-60202- creació d'una xarxa de comerços compromesos amb la reducció de residus
A21-60203 - Campany anual de conscienciació per a minimitzar els residus, augmentar el reciclatge i la recollida
selectiva.
Pla de Gestió del Departament de Medi Ambient de Sentmenat
Prioritat Calendari Responsable
Alta
Període d’execució
Curt termini Departament Medi Ambient
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 206

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadania
9.850 Agència de Residus de Catalunya
Termini d’amortització (anys) Consell Comarcal
NA
Consorci per a la gestió dels Residus del Vallès
Occidental
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Generació de Residus 0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 207

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
Altres
Descripció
7.2 1
MILLORA DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ
DE L'AIGUA AL MUNICIPI
Temàtica
Aigua (consum energètic de la potabilització
i depuració)
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
63,72
Tipologia
L'objectiu d'aquesta acció és aconseguir la reducció del consum d’aigua a través de la millora de la xarxa de distribució
municipal, de manera que es redueixin les pèrdues en el transport i, en conseqüència, el volum d'aigua subministrat.
En aquest sentit les millores de la xarxa aniran dirigides a:
- Detecció i reducció de fuites.
- Substitució de les canonades de fibrociment per canonades de polietilè.
S’estima que aquesta actuació pot reduir aproximadament un 17% el consum d'aigua.
Els càlculs de la reducció de consum s'han realitzat sobre el consum elèctric del bombament d'aigua i l'ETAP l'any
2005, suposant un estalvi aquell any del 17%.
Informació
La Diputació de Barcelona disposa d'un detector de fuites al servei dels Ajuntaments:
http://www.diba.es/mediambient/pdf/fuitesdetector.pdf
L’Agència Catalana de l’Aigua té una línia d’ajuts que es pot consultar a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=portals_ACA_portal_page_1
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 40105.Instar a SOREA perquè millori substancialment l´actual percentatge de pèrdues de la xarxa de distribució.
A21- 40201.Completar les connexions de clavegueram de les urbanitzacions.
Prioritat Calendari Responsable
Baixa
Període d’execució
Llarg termini Serveis Generals i Consum
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Aigües de Catalunya (COMSA)
NA
Termini d’amortització (anys)
NA
SOREA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades al cicle de l'aigua 240.146,98
Expectativa de producció energètica local
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
(kWh/any)
Abastament d'aigua municipal
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
0
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 208
CP

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
Altres
Descripció
7.2 2
RECUPERACIÓ D'UN POU PER A
SUBMINISTRAMENT D'AIGUA POTABLE
Temàtica
Aigua (consum energètic de la potabilització
i depuració)
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
18,04
Tipologia
Arrel de la sequera 2007-2008 des de les Administracions es van impulsar una sèrie de mesures per optimitzar i reduir
el consum d'aigua. Entre d'elles, l'Ajuntament de Sentmenat va realitzar diverses actuacions per a la recuperació de
pous i aqüífers d'aigua potable i no potable del municipi amb la finalitat d'obtenir aigua per a ús públic.
Per fer front a aquesta recuperació dels pous, l'Agència Catalana de l'Aigua va subvencionar al municipi de Sentmenat
amb 175.680 €. L’empresa que ha realitzat la recuperació ha estat SOREA.
Amb aquesta recuperació, el pou de Can Sorts subministra un 20% de l'aigua consumida des del 2008. En total
s'extreuen aproximadament 323 m 3 /dia, és a dir, 117.896 m 3 /any.
Les reserves d'aigua potable del Pou de Can Sorts aniran destinades tant a aigua de boca com de reg i la neteja diària
dels carrers del municipi.
Relació amb d’altres accions PAES
__
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 40102. Incorporació de comptadors per a regularitzar i controlar l´aprofitament de les aigües dels pous
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Executat Serveis Generals i Territori
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Catalana de l'Aigua
175.680 Aigües de Catalunya
Termini d’amortització (anys) SOREA
NA
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Emissions associades al cicle de l'aigua 40.085
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Abastament d'aigua municipal 0
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 209
CP
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SENTMENAT
Acció Codi Títol
Àmbit
7.3 1
IMPLANTACIÓ DE LA FIGURA DEL
GESTOR ENERGÈTIC I D’UN PROGRAMA
DE GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL
Temàtica
Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
40,33
Altres Altres PDR
Descripció
Tipologia
El conjunt d'accions dissenyades pel PAES i l'esforç necessari per la coordinació i el seguiment de les mateixes, fan
necessària la figura del gestor energètic i d'un programa de gestió energètica municipal que integri l'estalvi energètic
amb la implantació progressiva d’energies renovables.
Per tant, es planteja la contractació d’un tècnic mig amb una dedicació de 2 dies per setmana com a gestor energètic
del municipi. Aquesta persona s’encarregarà d’instal·lar un programa de gestió energètica, on s’enregistraran de forma
contínua tots els consums de l'Ajuntament i d’elaborar, amb la resta dels departaments, un organigrama municipal de
gestió energètica.
La figura del gestor energètic tindria un caràcter interdepartamental, és a dir, la seva tasca seria transversal en els
diferents departaments de l’Ajuntament, i es considera indispensable per realitzar una correcta gestió energètica al
municipi, així com l’assoliment dels objectius fixats pel PAES.
Les principals tasques consistirien en:
- Realitzar un seguiment dels diferents consums municipals i de les accions previstes al PAES.
- Comunicació amb els agents implicats en la gestió energètica (administració, manteniment, responsables
d’equipaments, serveis subcontractats, altres administracions...).
- Difusió i promoció de les activitats relacionades amb l’energia sostenible a través d’una relació estreta amb
l’OIAC.
- Com a suport caldria emprar un programa de gestió energètica amb el qual es podria controlar els consums
dels següents àmbits de forma acurada:
- Equipaments,
- Enllumenat públic i semàfors,
- Flota interna,
- Consums relacionats amb el cicle de l’aigua, i
- Producció d'energies renovables.
L’existència d’aquesta figura permetrà detectar consums excessius, adequar potències contractades, valorar les ofertes
disponibles la mercat lliure d’energia, valorar la incorporació d’energies renovables al municipi, donar a conèixer a la
ciutadania ajuts per incorporar energies renovables, assessorar sobre l’estalvi i l’eficiència energètica a la llar. A més el
programa de gestió energètica permetria crear un registre del consum municipal, alhora que alertaria si el consum d'un
àmbit es disparés i sortís dels consums habituals. Això permetria actuar ràpidament sobre el problema i evitar així que
aquest passés desapercebut. Amb aquest sistema del gestor energètic i el programa de gestió s'ha estimat un estalvi
energètic del 3% ja que permet comprovar l’eficiència de mesures que es pugin aplicar per millorar el rendiment o bé
alertar de possibles problemes en les instal·lacions.
Es proposa consultar la pàgina web: www.gemweb.es , del programa gemweb 2010.
gemweb 2010 ha estat realitzat per bauwerk enginyeria i està disponible com a programari lliure (Open Source) per a la
seva distribució, evolució i modificació. Està basat en el programari WinCEM 6.0, el qual va ser desenvolupat també,
com a programari lliure (Open Source), per bauwerk enginyeria per a l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) entre 2007 i
2008.
gemweb 2010 és una eina en entorn WEB multiplataforma que permet gestionar i analitzar la despesa energètica que
generen les diferents instal·lacions (dependències, quadres d'enllumenat, etc.) a partir de les dades de les pòlisses
introduïdes, ajudant a conèixer els consums i a controlar la facturació per tal de:
- planificar-ne l'ús racional
- evitar consums innecessaris
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 210

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
- reduir els costos en energia
- detectar avaries en els sistemes subministradors
- detectar mal funcionaments dels equips de consum
L’oferta per l’any 2010 té una quota inicial més un cost de manteniment molt baix. El cost calculat és el del
manteniment. Hi ha d’altres programamaris que també permeten fer aquesta gestió, com ara el SIE (força més car) i
finalment també es pot pensar en un llibre d’excel o similar ben organitzat.
Alhora es proposa elaborar un organigrama interdepartamental de gestió energètica municipal, en què es defineixin les
funcions i responsabilitats de cadascuna de les diferents Àrees i Departaments de l’ajuntament en la gestió i
optimització energètica del municipi. En l’organigrama s’establiran els mecanismes de comunicació entre els agents
implicats i, en especial, amb la figura del gestor energètic, per tal de poder coordinar totes les accions a implantar i
realitzar un correcte seguiment del PAES.
Relació amb d’altres accions PAES
Totes les accions de temàtica edificis i equipaments municipals, infrastructures municipals, residus i aigua.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21- 50302- Implementaicó del programa WinCEM als serveis tècnics municipals
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Serveis Generals
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Treballadors ajuntament
67552,62 Gestor energètic
Termini d’amortització (anys) àrees urbanisme i medi ambient
NQ empresa propietària del programa
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
__ 97.769,68
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats
Consum final d'energia de l’ajuntament 0
Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES
Emissions de GEH (CO2eq) totals
Expectativa de producció energètica local
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 211

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
4.4 Calendari d’execució de les accions
En aquest apartat s’adjunta una taula per tal de donar suport a la Programació de les accions
del Pla.
El contingut de la taula és el següent:
- Llistat d’accions (Codi i enunciat)
- Variables per avaluar la prioritat de les accions, des del punt de vista ambiental (A),
econòmic (E) i social (S). S’ha puntuat de l’1 al 10 (de pitjor a millor) cadascuna de les
variables per a cada acció. L’índex obtingut és resultat de la mitjana aritmètica
d’aquestes tres variables. La prioritat obtinguda és classifica de la següent manera:
Puntuació Prioritat
> 7,4 Alta
6,8-7,4 Mitjana
< 6,8: Baixa
- Cost total de cada acció (euros) durant tota l’execució del PAES.
- Estalvi de CO2 (en tCO2 equivalent), al final de l’execució del PAES.
- Períodes d’implementació del Pla: S’ha estructurat en 4 fases:
o Executat o en execució (2005-2009)
o Fase I (2010-2013)
o Fase II (2014-2017)
o Fase III (2018-2020)
Al final de la taula s’obtenen el nº d’accions de cada grau de prioritat, les emissions totals
estalviades i el pressupost (total, Ajuntament i altres) de cadascuna de les fases
d’implementació del Pla.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 212

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Temàtica Variables Prioritat
CODI TEMÀTICA Actuacions A E S Índex A M B
EQUIPAMENTS I SERVEIS
1.1.1
1.1.2
1.1.3
EDIFICIS I
EQUIPAMENTS
MUNICIPALS
PLA PER A L'ÚS EFICIENT DE L'ENERGIA I LES BONES PRÀCTIQUES A TOTS ELS
EQUIPAMENTS MUNICIPALS
INSTAL·LACIÓ DE PERSIANES EXTERIORS REGULABLES A LES FINESTRES DEL CEIP CAN
SORTS
MILLORA DELS TANCAMENTS I PORTES D'ACCÉS PRINCIPALS AL POLIESPORTIU TÈXTIL
BESÒS, A L'ESPAI ECUS I AL CENTRE ESPORTIU CAN SORTS.
Estalvi
CO2
Executat/ Fase I Fase II Fase III
t CO2eq 2005-2009 2010-2013 2014-2017 2018-2020
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 213
Cost total
7,7 8,7 8,0 8,1 1 0 0 NA 38,08 NA
7,0 5,7 5,3 6,0 0 0 1 67.200,00 6,67 67.200,00 €
7,0 6,3 5,3 6,2 0 0 1 14.400,00 2,7 14.400,00 €
1.1.4 SUBSTITUCIÓ DE LES FINESTRES VELLES PER UNES AMB DOBLE VIDRE A LA BIBLIOTECA 7,0 7,3 6,3 6,9 0 1 0 1.280,00 1 1.280,00 €
1.1.5
MILLORA DELS TANCAMENTS, PORTES D'ACCÉS PRINCIPALS I CISTERNES DE WC A
L'AJUNTAMENT
7,3 6,7 6,7 6,9 0 1 0 4.000,00 2,28 4.000,00 €
1.2.1
INFRAESTRUCTURES
MUNICIPALS
MILLORA EN EL SUBMINISTRAMENT D'AIGÜES TER-LLOBREGAT I EFICIÈNCIA DEL
BOMBAMENT D'AIGUA
5,0 4,7 3,7 4,4 0 0 1 NQ 182,5 NQ
1.3.1 CANVI DE LÀMPADES DE VM PER LÀMPADES DE VSAP 7,7 8,7 7,0 7,8 1 0 0 9.900,00 28,81 9.420,00 € 480,00 €
1.3.2 ENLLUMENAT INCORPORACIÓ DE REGULADORS DE FLUX i RELLOTGES ASTRONÒMICS 8,0 6,0 6,3 6,8 0 0 1 76.400,00 64,51 38.200,00 € 38.200,00 €
1.3.3 PÚBLIC I SEMÀFORS CANVI DE LÀMPADES PER LEDS 8,3 5,3 6,0 6,6 0 0 1 117.400,00 13,87 117.400,00 €
1.3.4
CANVI DE LÀMPADES INCANDESCENTS PER LEDS ALS SEMÀFORS 4,7 5,0 4,0 4,6 0 0 1 1.500,00 2,34 1.500,00 €
1.4.1 PLANS RENOVE D'ELECTRODOMÈSTICS, CALDERES I AIRES CONDICIONATS 9,0 8,3 8,3 8,6 1 0 0 NA 1.273,43 NA NA NA NA
1.4.2 POTENCIAR L'EXECUCIÓ D'OBRES D’AÏLLAMENT TÈRMIC i TANCAMENTS 8,3 7,3 7,0 7,6 1 0 0 NA 145,85 NA NA NA
1.4.3 SECTOR DOMÈSTIC SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DE LES CALDERES DE GASOIL PER CALDERES DE GAS NATURAL 6,7 6,7 6,7 6,7 0 0 1 NA 11,18 NA
1.4.4 CANVI DE BOMBETES INCANDESCENTS PER BOMBETES DE BAIX CONSUM 6,0 5,7 5,3 5,7 0 0 1 NA 237,21 NA NA
1.4.5
INSTAL•LACIÓ DE PLAQUES SOLARS TÈRMIQUES ALS HABITATGES PARTICULARS 8,0 6,0 7,0 7,0 0 1 0 NA 22,17 NA NA NA NA
1.5.1 MILLORA DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN LOCALS COMERCIALS I OFICINES 8,7 7,3 7,3 7,8 1 0 0 NA 765,54 NA NA NA
1.5.2
2.1.1
2.1.2
SECTOR SERVEIS CONTRACTACIÓ D'ENERGIA VERDA DE LA XARXA EN ESTABLIMENTS COMERCIALS I DE
SERVEIS
FLOTA MUNICIPAL
SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DELS VEHICLES DE LA FLOTA MUNICIPAL (BRIGADA I POLICIA)
PER COTXES HÍBRIDS I ELÈCTRICS
8,7 7,3 7,0 7,7 1 0 0 NA 227,93 NA NA NA
TRANSPORTS
7,0 5,7 7,7 6,8 0 0 1 100.000 4,2 25.000,00 € 25.000,00 € 50.000,00 €
ADQUISICIÓ DE BICICLETES PER A LA POLICIA LOCAL 8,3 7,7 8,3 8,1 1 0 0 NQ 1,93 NQ
2.3.1 TRANSPORT PRIVAT SUBSTITUCIÓ DE VEHICLES AMB MOTOR DE COMBUSTIÓ PER D'ALTRES DE MOTOR HÍBRID 8,0 7,0 8,0 7,7 1 0 0 NA 777,36 NA NA NA
3.1.1
3.1.2
3.1.3
3.1.4
3.1.5
3.1.6
3.1.7
3.1.8
PRODUCCIÓ
D'ENERGIES
RENOVABLES
ESTUDI DE PROSPECCIÓ PER A LA INCORPORACIÓ DE PLAQUES SOLARS FOTOVOLTAIQUES
EN INDÚSTRIES I COMERÇOS
INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES SOLARS TÈRMIQUES PER PRODUCCIÓ D'ACS AL CEIP CAN SORTS
I REORIENTACIÓ DE LES PLAQUES SOLARS TÈRMIQUES EXISTENTS AL SOSTRE DEL
POLIESPORTIU TÈXTIL BESÒS
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 30 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT AL CEIP CAN SORTS
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 30 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT AL CENTRE ESPORTIU CAN SORTS
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 9,2 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT A L'ESPAI JOAN FONT
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 50 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT AL POLIESPORTIU TÈXTIL BESÒS
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 4 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT A L'AJUNTAMENT
INSTAL·LACIÓ SOLAR FOTOVOLTAICA DE 11,5 KW AMB CONEXIÓ A XARXA PER PRODUCCIÓ
D'ELECTRICITAT A LA BIBLIOTECA
PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA
8,0 8,0 7,7 7,9 1 0 0 NQ NQ NQ
8,3 5,7 7,0 7,0 0 1 0 10.400 2,2 10.400,00 €
8,7 5,0 7,3 7,0 0 1 0 180.000 85,6 180.000,00 €
8,7 5,0 7,3 7,0 0 1 0 180.000 85,6 180.000,00 €
8,7 4,7 7,3 6,9 0 1 0 55.200 26,2 55.200,00 €
8,7 4,7 7,3 6,9 0 1 0 300.000 168,7 300.000,00 €
8,0 4,7 7,3 6,7 0 0 1 25.000 11,2 25.000,00 €
8,7 4,7 7,3 6,9 0 1 0 69.000 32,7 69.000,00 €

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Temàtica Variables Prioritat
CODI TEMÀTICA Actuacions A E S Índex A M B
PLANIFICACIÓ
Estalvi
CO2
Executat/ Fase I Fase II Fase III
t CO2eq 2005-2009 2010-2013 2014-2017 2018-2020
4.1.1 PLANEJAMENT URBÀ INCLUSIÓ DE CRITERIS SOSTENIBLES MÍNIMS EN LA PLANIFICACIÓ URBANA MUNICIPAL 8,3 8,0 8,0 8,1 1 0 0 NQ NQ NQ NQ NQ
4.2.1 CREACIÓ D'UNA XARXA D'ITINERARIS I APARCAMENTS DE BICICLETES EN EL MUNICIPI. 8,7 8,3 8,0 8,3 1 0 0 2.220 29,56 1.000,00 € 1.220,00 €
4.2.2
MOBILITAT O
TRANSPORTS
ELABORACIÓ D'UN ESTUDI DE MOBILITAT INTERMUNICIPAL I EN POLÍGONS INDUSTRIALS 8,3 8,0 7,7 8,0 1 0 0 NQ NQ NQ
4.2.3 CREACIÓ D'UNA BORSA PER COMPARTIR COTXE AL WEB DE L'AJUNTAMENT (CARPOOLING) 8,0 8,3 8,3 8,2 1 0 0 7.000 52,17 7.000,00 €
4.2.4
INCREMENT DE LA FREQÜÈNCIA DE PAS DELS AUTOBUSOS INTERURBANS 8,7 8,3 8,7 8,6 1 0 0 NA 330,09 NA NA NA
ADQUISICIÓ DE BENS I SERVEIS
5.1.1 EXIGÈNCIA DE VEHICLES EFICIENTS EN LA CONTRACTACIÓ DE FLOTA EXTERNA 7,7 7,7 6,3 7,2 0 1 0 NA 2,06 NA NA NA
5.1.2
5.1.3
5.2.1
6.1.1
REQUISITS
D'EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA
REQUISITS
D'ENERGIA
RENOVABLE
SERVEIS
D'ASSESORAMENT
INCORPORACIÓ DE CRITERIS D'AMBIENTALITZACIÓ EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA (BÉNS I
SERVEIS)
7,7 7,7 6,7 7,3 0 1 0 NQ NQ NQ NQ NQ
EXIGÈNCIA DE VEHICLES HÍBRIDS EN LA CONTRACTACIÓ DEL RENTING 7,7 7,7 6,0 7,1 0 1 0 NQ 3,94 NQ NQ NQ
CONTRACTACIÓ D'ENERGIA VERDA DE LA XARXA 9,0 7,0 6,3 7,4 1 0 0 NQ 567,62 NQ NQ
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
CONSTITUCIÓ DE L'AJUNTAMENT COM A FIGURA INFORMATIVA A EMPRESES, COMERÇOS I
CIUTADANIA, EN MATÈRIA ENERGÈTICA
6,7 8,0 9,3 8,0 1 0 0 NQ NQ NQ NQ NQ
6.2.1 FINANÇAMENTS I MERCATS D'INTERCANVI 6,7 8,0 7,3 7,3 0 1 0 NQ NQ NQ NQ NQ
6.2.2
AJUTS RENOVACIÓ DE LA FLOTA DE VEHICLES PRIVATS 5,3 4,7 5,3 5,1 0 0 1 NA 183,23 NA NA NA
6.3.1 VISITES A LES LLARS PER FOMENTAR-NE L’ESTALVI ENERGÈTIC 7,0 7,3 8,0 7,4 1 0 0 15.600 65,78 5.200,00 € 10.400,00 €
6.3.2
ÚS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS PER DIFONDRE I IMPULSAR LES ACCIONS DEL
PAES
5,0 5,3 6,0 5,4 0 0 1 NQ NQ NQ NQ NQ
6.3.3 SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ DEL PAES A TRAVÉS DE LA SETMANA EUROPEA DE L'ENERGIA SOSTENIBLE 7,0 7,0 7,7 7,2 0 1 0 10.000 NA 3.333,33 € 3.333,33 € 3.333,33 €
6.3.4
TREBALL AMB
XARXES LOCALS
CAMPANYA PER DISMINUIR LA QUANTITAT DE RESIDUS MUNICIPALS TOTALS GENERATS 8,0 6,7 7,3 7,3 0 1 0 6.000 82,55 3.000,00 € 3.000,00 €
6.3.5 CAMPANYA PER FOMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA EN ORIGEN 8,0 6,0 7,7 7,2 0 1 0 23.696 84,74 7.898,67 € 7.898,67 € 7.898,67 €
6.3.6 CAMPANYA D'ECOCONDUCCIÓ DIRIGIDA A LA POBLACIÓ 7,7 7,0 7,3 7,3 0 1 0 NA 354,47 NA NA
6.3.7
CAMPANYA DE SENSIBILITZACIO CIUTADANA PER REDUIR EL CONSUM ENERGETIC DOMESTIC 8,0 7,0 7,0 7,3 0 1 0 15.000 109,38 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 €
6.4.1
FORMACIÓ I
CURS DE CONDUCCIÓ EFICIENT ALS USUARIS DE LA FLOTA MUNICIPAL 7,0 6,3 7,0 6,8 0 0 1 2.000 19,95 2.000,00 €
6.4.2 EDUCACIÓ CURSOS DE CONDUCCIÓ EFICIENT A LA CIUTADANIA 7,7 6,7 6,7 7,0 0 1 0 1.400 104,72 466,67 € 466,67 € 466,67 €
6.4.3
AMBIENTAL
FOMENT DEL COMPOSTATGE DOMÈSTIC 7,0 6,7 7,3 7,0 0 1 0 11.202 NQ 3.734,00 € 3.734,00 € 3.734,00 €
ALTRES: TRACTAMENT DE RESIDUS I AIGUA
7.1.1 RESIDUS CAMPANYA PER REDUIR LA QUANTITAT DE RESIDUS MUNICIPALS DE REBUIG GENERATS 8,3 7,7 8,0 8,0 1 0 0 9.850 169,88 4.925,00 € 4.925,00 €
7.2.1 MILLORA DE LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ DE L'AIGUA AL MUNICIPI 7,3 5,7 5,7 6,2 0 0 1 NA 63,72 NA NA NA
AIGUA
7.2.2
RECUPERACIÓ D'UN POU PER A SUBMINISTRAMENT D'AIGUA POTABLE 6,7 5,7 5,7 6,0 0 0 1 175.680 18,04 175.680,00 €
7.3.1 ALTRES
IMPLANTACIÓ DE LA FIGURA DEL GESTOR ENERGÈTIC I D'UN PROGRAMA DE GESTIÓ
ENERGÈTICA MUNICIPAL
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 214
Cost total
8,0 6,0 6,0 6,7 0 0 1 67.553 40,33 33.776,31 € 33.776,31 €
Taula 92: Prioritats del PAES
Nº ACCIONS 18 20 16
NA: No Aplica – Aplicable quan el cost de l’acció no l’assumeix l’Ajuntament.
NQ: No Quantificable- Aplicable quan el cost l’assumeix l’Ajuntament però se’n desconeix el valor.
PRESSUPOST TOTAL 1.558.880,62 € 6.505,93 192.525,00 € 263.657,67 € 567.688,98 € 535.008,98 €

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
4.5 Fonts de finançament
De forma periòdica alguns ens públics convoquen subvencions i ajuts que poden ser d’aplicació
per a l’execució del PAES.
Altres, com el Banc Europeu d’Inversions (BEI) faciliten la participació d’inversors privats en
algunes de les accions, ja que faciliten la recuperació de la inversió a un interès baix. El
document ‘Recursos d’Implantacio, accions de sostenibilitat energètica’, publicat per la DIBA en
el marc del Pacte d’Alcaldes i adjuntat com a Annex 07descriu el sistema de finançament
acordat amb el BEI.
L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en col·laboració estreta amb la Comissió
Europea, ha treballat en la recerca de fons de finançament per cobrir les actuacions derivades
dels PAES, i també en la recerca de fórmules imaginatives que permetin el desenvolupament
municipal en clau de sostenibilitat i en el marc dels recursos pressupostaris disponibles. És així
com s’arriba a un nou paradigma de gestió ambiental municipal que pot esdevenir una font de
recursos econòmics i una inversió de futur.
La producció d’energies renovables i l’eficiència energètica poden ser, en molts casos, una
oportunitat d’implantar mesures sense cost econòmic. Tan sols es necessita de la voluntat dels
municipis, d’un escenari financer i contractual adequat, i de la informació tècnica necessària. La
generació d’energia renovable pot produir, mitjançant la seva venda, els ingressos que
permetin retornar la inversió inicial. Igualment, algunes inversions en eficiència energètica
poden amortitzar-se en poc temps si generen estalvis econòmics suficients a partir de la
reducció dels consums energètics en els anys següents.
La Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals de la província les condicions i les
eines financeres, jurídiques i tècniques perquè es desenvolupin el màxim d’accions possibles.
El quadre següent resumeis aquest suport i els seus objectius.
Figura 77: Línies de suport de la DIBA als ens locals en el marc del finançament del BEI.
Dins aquestes línies de suport, la diputació planteja 20 propostes de gestió per a la implantació
d’actuacions de sostenibilitat energètica, organitzades en quatre nivells operatius —
corresponents al caràcter estratègic de la proposta i al tipus de suport: jurídic i contractual,
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 215

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
tècnic, financer i de sensibilització ciutadana— i en dos camps d’acció —relatius a l’eficiència i
a la implantació d’estructures de generació d’energies renovables.
A les fitxes d’accions s’ha fet esment de les propostes rellevants per cadascuna de les accions
proposades. Cal afegir, que l’Ajuntament haurà de valorar i estudiar a fons com prepara els
projectes per finançament. Aquests poden agrupar una o més accions (p. ex., totes les accions
de renovació de tancaments i millora de l’eficiència energètica en equipaments), o poden
presentar-se en consorci amb altres ajuntaments. En aquest sentit la DIBA pot ésser un suport
molt valuós, en tant que coneix les exigències europees i té contactes amb tots els ajuntaments
PAES, possibilitant la búsqueda de sinèrgies i cooperacions positives.
La Taula 93 identifica les possibles fonts de finançament per dur a terme cadascuna de les
accions contemplades al PAES de Sentmenat.
CODI TÍTOL
1.1.1/1
1.1.1/2
1.1.1/3
1.1.1/4
1.1.1/5
1.1.2/1
1.1.3/1
1.1.3/2
1.1.3/3
1.1.3/4
1.1.4/1
Pla per a l’ús eficient de
l’energia i es bones pràctiques a
tots els equipaments municipals
Instal·lació de persianes
exteriors regulables a les
finestres del CEIP Can Sorts
Millora dels tancaments i portes
d'accés principals al poliesportiu
Tèxtil Besòs, a l'espai Ecus i al
centre esportiu Can Sorts.
Substitució de les finestres
velles per unes amb doble vidre
a la biblioteca
Millora dels tancaments, portes
d'accés principals i sieternes de
WC a l'Ajuntament
Millora en el subministrament
d’aigües Ter-Llobregat i
eficiència del bombament
d’aigua.
POSSIBLE FINANÇAMENT
ICAEN DIBA DMAH ARC ACA Ministeri
Indústria
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Canvi de làmpades de VM per
làmpades de VSAP
Incorporació de reguladors de
flux i rellotges astronòmics
Canvi de làmpades per leds
Canvi de làmpades
incandescents per leds als
semàfors
Plans renove
d'electrodomèstics, calderes i
aires condicionats
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 216
BEI
SECTOR DOMÈSTIC

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
CODI TÍTOL
1.1.4/2
Potenciar l'execució d'obres
d’aïllament tèrmic i tancaments
Substitució progressiva de les
1.1.4/3 calderes de gasoil per calderes
de gas natural
Canvi de bombetes
1.1.4/4 Incandescents per bombetes de
baix consum
1.1.4/5 Instal·lació de plaques solars
tèrmiques als habitatges
particulars
POSSIBLE FINANÇAMENT
ICAEN DIBA DMAH ARC ACA Ministeri
Indústria
1.1.5/1 Millora de l'eficiència energètica
en locals comercials i oficines
1.1.5/2 Contractació d'energia verda de
1.2.1/1
1.2.1/2
1.2.3/1
1.3.1/1
1.3.1/2
1.3.1/3
1.3.1/4
1.3.1/5
la xarxa en establiments
comercials i de serveis
Substitució progressiva dels
vehicles de la flota municipal
(brigada i policia) per cotxes
híbrids
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 217
TRANSPORT
Adquisició de bicicletes per a la
policia local
Substitució de vehicles amb
motor de combustió per d'altres
de motor híbrid
PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA
Estudi de prospecció per a la
incorporació de plaques solars
fotovoltaiques en indústries i
comerços
Instal·lació de plaques solars
tèrmiques per producció d'ACS
al CEIP Can Sorts i reorientació
de les plaques solars tèrmiques
existents al sostre del
poliesportiu Tèxtil Besòs
Instal·lació solar fotovoltaica de
30 kW amb connexió a xarxa
per producció d’electricitat al
CEIP Can Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de
30 kW amb connexió a xarxa
per producció d’electricitat al
centre esportiu Can Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de
9,2 kW amb connexió a xarxa
per producció d’electricitat a
BEI

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
CODI TÍTOL
1.3.1/6
1.3.1/7
1.3.1/8
1.4.1/1
1.4.2/1
1.4.2/2
1.4.2/3
1.4.2/4
1.5.1/1
1.5.1/2
1.5.1/3
1.5.1/3
l'Espai Joan Font
Instal·lació solar fotovoltaica de
50 kW amb connexió a xarxa
per producció d’electricitat al
poliesportiu Tèxtil Besòs
Instal·lació solar fotovoltaica de
4 kW amb connexió a xarxa per
producció d’electricitat a
l'Ajuntament
Instal·lació solar fotovoltaica de
11,5 kW amb connexió a xarxa
per producció d’electricitat a la
biblioteca
Inclusió de criteris sostenibles
mínims en la planificació urbana
municipal
Creació d'una xarxa d’itineraris i
aparcaments de bicicletes en el
municipi.
Elaboració d'un estudi de
mobilitat intermunicipal i en
polígons industrials
Creació d'una borsa per
compartir cotxe al web de
l'ajuntament (carpooling)
Increment de la freqüència de
pas dels autobusos interurbans
POSSIBLE FINANÇAMENT
ICAEN DIBA DMAH ARC ACA Ministeri
Indústria
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 218
BEI
PLANIFICACIÓ
ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS
Exigència de vehicles eficients
en la contractació de flota
externa
Incorporació de criteris
d’ambientalització en la
contractació pública (béns i
serveis)
Exigència de vehicles híbrids en
la contractació del renting
Contractació d’energia verda de
la xarxa
PARTICIPACIÓ CIUTADANA

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
CODI TÍTOL
1.6.1/1
Constitució de l'ajuntament com
a figura informativa a empreses,
comerços i ciutadania, en
matèria energètica
POSSIBLE FINANÇAMENT
ICAEN DIBA DMAH ARC ACA Ministeri
Indústria
1.6.2/1 Mercats d'intercanvi
1.6.2/2
1.6.3/1
1.6.3/2
1.6.3/3
1.6.3/4
1.6.3/5
1.6.3/6
1.6.3/7
1.6.4/1
1.6.4/2
1.6.4/3
1.7.1/1
1.7.2/1
Renovació de la flota de
vehicles privats
Campanya demostrativa de
l’estalvi energètic a la llar.
Ús dels mitjans de comunicació
locals per difondre i impulsar les
accions del PAES
Difusió del PAES a través de la
setmana europea de l'energia
sostenible
Campanya per disminuir la
quantitat de residus municipals
totals generats
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 219
Campanya per fomentar la
recollida selectiva en origen
Campanya d'ecoconducció
dirigida a la població
Campanya de sensibilització
ciutadana per reduir el consum
energètic domèstic
Curs de conducció eficient als
usuaris de la flota municipal
Cursos de conducció eficient a
la ciutadania
Foment del compostatge
domèstic
Campanya per reduir la
quantitat de residus municipals
de rebuig generats
Millora de la xarxa de distribució
de l’aigua al municipi
ALTRES: TRACTAMENT DE RESIDUS I AIGUA
BEI

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
CODI TÍTOL
1.7.2/2
1.7.3/1
Recuperació d’un pou per a
subministrament d’aigua
potable
Establir un programa de gestió
energètica municipal i
elaboració d’un organigrama
detallat de gestió energètica a
l'Ajuntament
POSSIBLE FINANÇAMENT
ICAEN DIBA DMAH ARC ACA Ministeri
Indústria
ICAEN: Institut Català de l’Energia
DIBA: Diputació de Barcelona
DMAH: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
ARC: Agència de Residus de Catalunya
ACA: Agència Catalana de l’Aigua
BEI: Banc Europeu d’Inversions
Taula 93. Possibles fonts de finançament per a l’execució de les accions del PAES.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 220
BEI

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
5 Resum operatiu del Pla d’Acció
La tipologia, el nombre d’accions del PAES i les reduccions de les emissions s’han distribuït tal i
com mostra la Taula 94.
TIPOLOGIA DE LES ACCIONS
NOMBRE
D’ACCIONS
%
D’ACCIONS
RESPECTE
DEL TOTAL
REDUCCIÓ DE
CO2 EN
TONES EL
2020
COST
ESTIMAT
(€)
1.1 SERVEIS I EQUIPAMENTS
1.1.1 Edificis I equipaments municipals 5
1.1.2 Infraestructures (bombament, ...) 1
1.1.3 Enllumenat públic i semàfors 4
31,48% 3.026,07 292.080
1.1.4 Sector domèstic 5
1.1.5 Sector serveis 2
1.2.1 Flota de vehicles municipal (pròpia
i externalitzada)
2
1.2.2 Transport públic municipal 0
1.2.3 Transport privat i comercial 1
1.3.1 Fonts d'energia renovables 8
1.3.2 Cogeneració 0
1.4.1 Planejament urbà 1
1.4.2 Plans de mobilitat o transport 4
1.4.3 Criteris de renovació urbana i nous
desenvolupaments urbans
1.5.1 Requisits d'eficiència energètica 3
1.5.2 Requisits d'energia renovable 1
1.6.1 Serveis d'assessorament 1
1.6.2 Incentius fiscals i ajuts 2
1.6.3 Sensibilització i treball amb xarxes
locals
7
1.6.4 Formació i educació ambiental 3
1.7.1 Residus 1
1.7.2 Aigua (consum energètic de la
potabilització i depuració)
1.7.3 Altres
1.2 TRANSPORTS
1.3 PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA
1.4 PLANIFICACIÓ
0
1.5 ADQUISICIÓ DE BÉNS I SERVEIS
1.6 PARTICIPACIÓ CIUTADANA
1.7 ALTRES
2
1
5,56% 783,49 100.000
14,81% 412,20 819.600
9,26% 411,82 9.220
7,41% 573,62 NQ
24,07% 1.004,82 84.898
7,41% 291,97 253.083
TOTAL 54 100 6.503,99 1.558.880,62
Taula 94. Tipologia, nombre d’accions del PAES i reducció d’emissions .
A continuació es presenten, en forma de taula, un resum de les accions plantejades a nivell
d’equipaments.
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 221

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Resum accions principals
Implantació d’energies renovables en
equipaments municipals
Emissions de
CO2eq estalviades
(t/any)
Pressupost
total (€)
412,20 819.600
Millora de l’aïllament tèrmic 5,98 19.600
Augment de l’eficiència dels sistemes de
climatització
Millora i adaptació de l’enllumenat dels
equipaments
Foment de bones pràctiques en
equipaments
- -
- -
38,08 NA
Taula 95: Resum d’accions principals sobre els equipaments municipals.
L’ús de fonts d’energia renovables es centra en les plaques fotovoltàiques i les plaques solars
per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària. (Taula 96).
Energia
renovable
Fotovoltaica
Codi Títol acció
1.3.1/1
1.3.1/3
1.3.1/4
1.3.1/5
1.3.1/6
1.3.1/7
1.3.1/8
Estudi de prospecció per a la
incorporació de plaques solars
fotovoltaiques en indústries i comerços
Instal·lació solar fotovoltaica de 30 kW
amb connexió a xarxa per producció
d’electricitat al CEIP Can Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de 30 kW
amb connexió a xarxa per producció
d’electricitat al centre esportiu Can
Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de 9,2 kW
amb conació a xarxa per producció
d’electricitat a l'Espai Joan Font
Instal·lació solar fotovoltaica de 50 kW
amb connexió a xarxa per producció
d’electricitat al poliesportiu Tèxtil Besòs
Instal·lació solar fotovoltaica de 4 kW
amb connexió a xarxa per producció
d’electricitat a l'Ajuntament
Instal·lació solar fotovoltaica de 11,5
kW amb connexió a xarxa per
producció d’electricitat a la biblioteca
Emissions de
CO2eq
estalviades
(t/any)
Pressupost total
(€)
NQ NA
85,60 180.000,00 €
85,60 180.000,00 €
26,20 55.200
168,70 300.000,00 €
11,20 25.000,00 €
32,70 69.000,00 €
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 222

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Energia
renovable
Solar tèrmica
Altres
Codi Títol acció
1.1.4/5
1.3.1/2
1.1.5/2
1.5.2/1
Instal·lació de plaques solars tèrmiques
als habitatges particulars
Instal·lació de plaques solars tèrmiques
per producció d'ACS al CEIP Can Sorts
i reorientació de les plaques solars
tèrmiques existents al sostre del
poliesportiu Tèxtil Besòs
Potenciar la contractació d'energia
verda de la xarxa en establiments
comercials i de serveis
Contractació d’energia verda de la
xarxa
Emissions de
CO2eq
estalviades
(t/any)
22,17
Pressupost total
(€)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 223
2,20
227,93
NQ
10.400
NQ
567,62 NQ
Taula 96: Resum d’accions per a la instal·lació d’energies renovables.
La Taula 97 mostra resumidament el balanç energètic, econòmic i d’estalvi d’emissions de
CO2eq associats a l’execució de les accions contemplades al PAES Sentmenat.

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Codi
acció
1.1/1
1.1/2
1.1/3
1.1/4
1.1/5
1.2/1
1.3/1
1.3/2
Títol Temàtica Tipologia Consum actual
Pla per a l'ús eficient de l'energia i les
bones pràctiques a tots els equipaments
municipals
Instal·lació de persianes exteriors
regulables a les finestres del CEIP Can
Sorts
Millora dels tancaments i portes d'accés
principals al poliesportiu Tèxtil Besòs, a
l'Espai Ecus i al centre esportiu Can
Sorts.
Substitució de les finestres velles per
unes amb doble vidre a la Biblioteca
Millora dels tancaments, portes d'accés
principals i cisternes de WC a
l'Ajuntament
Millora en el subministrament d'aigües
Ter-Llobregat i eficiència del bombament
d'aigua
Canvi de làmpades de VM per làmpades
de VSAP
Incorporació de reguladors de flux i
rellotges astronòmics
1.3/3 Canvi de làmpades per LEDS
1.3/4
1.4/1
1.4/2
1.4/3
1.4/4
1.4/5
1.5/1
Canvi de làmpades incandescents per
LEDS als semàfors
Plans renove d'electrodomèstics,
calderes i aires condicionats
Potenciar l’execucuó d’obres d’aïllament
tèrmic i tancaments
Substitució progressiva de les calderes
de gasoil per calderes de gas natural
Canvi de bombetes incandescents per
bombetes de baix consum
Instal•lació de plaques solars tèrmiques
als habitatges particulars
Millora de l'eficiència energètica en
locals comercials i oficines
Edificis I equipaments
municipals
Edificis I equipaments
municipals
Edificis I equipaments
municipals
Edificis I equipaments
municipals
Edificis I equipaments
municipals
Infraestructures
(bombament, ...)
Enllumenat públic i
semàfors
Enllumenat públic i
semàfors
Enllumenat públic i
semàfors
Enllumenat públic i
semàfors
Balanç energètic kwh o kwhany Balanç econòmic € o €/any Emissions de CO2eq
Consum de
l'acció
proposada
EQUIPAMENTS I SERVEIS
Estalvi
aconseguit
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 224
Cost actual
(€/any)
Cost de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
Període
amortització
(anys)
Factor
d'emissió
emprat
AM 1.080.524,83 972.472,35 108.052,48 101.997,22 NA 10.199,72 NA 0,000352 38,08
CP 334.597,00 331.251,03 27.183,94 17.024,00 67.200,00 907,17 39,00 0,000245 6,67
CP 293.482,98 281.454,89 12.028,09 37.573,38 14.400,00 569,66 19,00 0,000224 2,70
CP 46.346,00 44.260,00 2.086,00 7.807,41 1.280,00 345,62 4,00 0,000479 1,00
CP 90.350,00 85.601,32 4.748,68 13.634,00 4.000,00 220,44 18,00 0,000480 2,28
Estalvi
tCO2/any
CP 697.392,00 339.881,00 357.511,00 NQ NQ NQ NQ 0,000481 182,50
CP 1.067.152,87 1.007.248,81 59.904,07 116.225,15 9.900,00 20.907,36 0,47 0,000481 28,81
CP 1.067.152,87 933.036,14 134.116,73 116.225,15 76.400,00 13.726,64 5,57 0,000481 64,51
CP 1.067.152,87 1.038.317,32 28.835,56 116.225,15 117.400,00 2.702,82 44,00 0,000481 13,87
CP 14.428,00 9.557,00 4.871,00 1.930,07 1.500,00 3.892,80 0,00 0,000481 2,34
Sector domèstic AM 11.787.178,00 9.139.725,00 2.647.453,00 NA NA NA NA 0,000481 1.273,43
Sector domèstic AM 12.554.936,72 12.093.666,50 461.270,22 NA NA NA NA NA 145,85
Sector domèstic AM 220.836,79 220.836,79 0,00 NA NA NA NA 0,000481 11,18
Sector domèstic AM NA NA 527.133,85 NA NA NA NA 0,000450 237,21
Sector domèstic AM 12.554.936,72 12.484.803,72 70.133,00 NA NA NA NA 0,000316 22,17
Sector serveis AM 13.991.682,62 12.217.246,09 1.774.436,54 NA NA NA NA 0,000431 765,54

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Codi
acció
1.5/2
2.1/1
2.1/2
2.3/1
3.1/1
3.1/2
3.1/3
3.1/4
3.1/5
3.1/6
3.1/7
Títol Temàtica Tipologia Consum actual
Contractació d'energia verda de la xarxa
en establiments comercials i de serveis
Substitució progressiva dels vehicles de
la flota municipal (brigada i Policia) per
cotxes híbrids i elèctrics
Adquisició de bicicletes per a la Policia
Local
Substitució de vehicles amb motor de
combustió per d'altres de motor híbrid
Estudi de prospecció per a la
incorporació de plaques solars
fotovoltaiques en indústries i comerços
Instal·lació de plaques solars tèrmiques
per producció d'ACS al CEIP Can Sorts i
reorientació de les plaques solars
tèrmiques existents al sostre del
poliesportiu Tèxtil Besòs
Instal·lació solar fotovoltaica de 30 kW
amb connexió a xarxa per producció
d'electricitat al CEIP Can Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de 30 kW
amb conexió a xarxa per producció
d'electricitat al centre esportiu Can Sorts
Instal·lació solar fotovoltaica de 9,2 kW
amb conexió a xarxa per producció
d'electricitat a l'Espai Joan Font
Instal·lació solar fotovoltaica de 50 kW
amb conexió a xarxa per producció
d'electricitat al poliesportiu Tèxtil Besòs
Instal·lació solar fotovoltaica de 4 kW
amb conexió a xarxa per producció
d'electricitat a l'Ajuntament
Balanç energètic kwh o kwhany Balanç econòmic € o €/any Emissions de CO2eq
Consum de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 225
Cost actual
(€/any)
Cost de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
Període
amortització
(anys)
Factor
d'emissió
emprat
Sector serveis AM 9.477.208,13 9.003.347,72 473.860,41 NA NA NA NA 0,000481 227,93
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
Transport privat i
comercial
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
Fonts d'energia
renovables
TRANSPORT
PDR 399.491,00 383.658,03 15.832,97 37.064,35 100.000,00 7.433,00 2,69 0,000265 4,20
CP 399.491,00 380.748,98 18.742,02 8.928,55 NQ 1.790,60 NQ 0,000103 1,93
Estalvi
tCO2/any
AM 53.408.785,12 50.478.895,08 2.929.890,04 NA NA NA NA NA 777,36
PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA
ER NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
ER 230.001,00 221.001,00 9.000,00 7.823,75 10.400,00 450,00 20,00 0,000244 2,20
ER 104.596,00 27.946,00 76.650,00 15.105,00 180.000,00 16.097,00 11,90 0,001117 85,60
ER 73.337,13 -3.312,87 76.650,00 12.320,63 180.000,00 16.097,00 11,20 0,001117 85,60
ER 10.691,00 0,00 10.691,00 2.021,00 55.200,00 2.021,00 8,70 0,002451 26,20
ER 61.883,52 0,00 61.883,52 9.603,90 300.000,00 9.603,90 12,58 0,002726 168,70
ER 90.350,00 80.130,00 10.220,00 16.633,54 25.000,00 4.047,00 6,17 0,001096 11,20

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Codi
acció
3.1/8
4.1/1
4.2/1
4.2/2
4.2/3
4.2/4
5.1/1
5.1/2
5.1/3
Títol Temàtica Tipologia Consum actual
Instal·lació solar fotovoltaica de 11,5 kW
amb conexió a xarxa per producció
d'electricitat a la Biblioteca
Inclusió de criteris sostenibles mínims
en la planificació urbana municipal
Creació d'una xarxa d'itineraris i
aparcaments de bicicletes en el
municipi.
Elaboració d'un estudi de mobilitat
intermunicipal i en polígons industrials
Creació d'una borsa per compartir cotxe
al web de l'ajuntament (carpooling)
Increment de la freqüència de pas dels
autobusos interurbans
Exigència de vehicles eficients en la
contractació de flota externa
Incorporació de criteris
d'ambientalització en la contractació
pública (béns i serveis)
Exigència de vehicles híbrids en la
contractació del renting
5.2/1 Contractació d'energia verda de la xarxa
6.1/1
Constitució de l'ajuntament com a figura
informativa a empreses, comerços i
ciutadania, en matèria energètica
Fonts d'energia
renovables
Balanç energètic kwh o kwhany Balanç econòmic € o €/any Emissions de CO2eq
Consum de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 226
Cost actual
(€/any)
Cost de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
Període
amortització
(anys)
Factor
d'emissió
emprat
ER 82.896,00 54.896,00 28.000,00 7.807,41 69.000,00 5.880,00 11,70 NA 32,70
PLANIFICACIÓ
Planejament urbà PDR NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
Plans de mobilitat o
transport
Plans de mobilitat o
transport
Plans de mobilitat o
transport
Plans de mobilitat o
transport
Requisits d'eficiència
energètica
Requisits d'eficiència
energètica
Requisits d'eficiència
energètica
Requisits d'energia
renovable
Serveis
d'assessorament
PDR 53.408.785,12 53.297.359,66 111.425,46 NA 2.220,00 NA NA NA 29,56
PDR NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
AM 53.408.785,12 53.212.151,95 196.633,17 NA 7.000,00 NA NA 0,000265 52,17
Estalvi
tCO2/any
AM 53.408.785,12 52.164.670,43 1.244.114,69 NA NA NA NA 0,000265 330,09
ADQUISICIÓ PÚBLICA DE BÉNS I SERVEIS
PDR 127.204,00 119.568,18 7.635,82 NA NA NA NA NA 2,06
PDR NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
AM 399.491,00 384.647,59 14.843,41 37.064,35 NQ 0,00 NA 0,000265 3,94
PDR 2.360.147,70 1.180.073,85 1.180.073,85 197.835,87 NQ NQ NA NA 567,62
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
AM NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
6.2/1 Mercats d'intercanvi Incentius fiscals i ajuts PDR NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
6.2/2 Renovació de la flota de vehicles privats Incentius fiscals i ajuts AM 53.408.785,12 52.718.185,46 690.599,66 NA NA NA 0,00 0,000265 183,23

PLA D’ACCIÓ
PAES Sentmenat
Codi
acció
6.3/1
6.3/2
6.3/3
6.3/4
6.3/5
6.3/6
6.3/7
6.4/1
6.4/2
Títol Temàtica Tipologia Consum actual
Visites ales llars per fomentar-ne
l‘estalvi energètic
Ús dels mitjans de comunicació locals
per difondre i impulsar les accions del
PAES
Difusió del PAES a través de la
Setmana Europea de l'energia
sostenible
Campanya per disminuir la quantitat de
residus municipals totals generats
Campanya per fomentar la recollida
selectiva en origen
Campanya d'ecoconducció dirigida a la
població
Campanya de sensibilitzacio ciutadana
per reduir el consum energetic domestic
Curs de conducció eficient als usuaris
de la flota municipal
Cursos de conducció eficient a la
ciutadania
6.4/3 Foment del compostatge domèstic
7.1/1
7.2/1
7.2/2
7.3/1
Campanya per reduir la quantitat de
residus municipals de rebuig generats
Millora de la xarxa de distribució de
l'aigua al municipi
Recuperació d'un pou per a
subministrament d'aigua potable
Implantació de la figura del gestor
energètic i d'un programa de gestió
energètica municipal
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Formació i educació
ambiental
Formació i educació
ambiental
Formació i educació
ambiental
Balanç energètic kwh o kwhany Balanç econòmic € o €/any Emissions de CO2eq
Consum de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
(kWh/any)
Document I: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Pàg 227
Cost actual
(€/any)
Cost de
l'acció
proposada
Estalvi
aconseguit
Període
amortització
(anys)
Factor
d'emissió
emprat
AM 11.787.178,00 11.650.429,00 136.749,00 NA 15.600,00 NA NA NA 65,78
AM NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ NQ
AM NQ NQ NQ NQ 10.000,00 NQ NQ NQ NQ
AM NQ NQ NQ NQ 6.000,00 NQ NQ NQ 82,55
AM NQ NQ NQ NQ 23.696,00 NQ NQ NQ 84,74
Estalvi
tCO2/any
AM 53.408.785,12 52.072.763,58 1.336.021,54 NA NA NA NA 0,000265 354,47
AM 11.787.178,00 11.448.184,12 338.993,88 NQ 15.000,00 NQ NQ 0,000323 109,38
CP 399.491,00 324.284,40 75.206,60 37.064,35 2.000,00 6.958,14 0,29 0,000265 19,95
AM 53.408.785,12 53.014.091,79 394.693,33 NA 1.400,00 NA 0,40 NA 104,72
AM NQ NQ NQ NQ 11.202,00 NQ NQ NQ NQ
ALTRES
Residus AM NQ NQ NQ NQ 9.850,00 NQ NQ NQ 169,88
Aigua CP 697.392,00 457.245,03 240.146,97 NA NA NA NA 0,000265 63,72
Aigua CP 330.246,00 290.161,00 40.085,00 NA 175.680,00 NA NA 0,000450 18,04
Altres PDR 3.258.988,70 3.161.219,04 97.769,66 220.152,37 67.552,62 7.716,50 NA 0,000413 40,33
TOTAL 472.806.907,30 - 16.036.176,15 1.138.066,60 1.558.880,62 131.566,37 - - 6.505,99
Taula 97.Resum operatiu de les accions del PAES

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
PLA DE SEGUIMENT
L’objectiu del pla de seguiment és oferir un conjunt d’eines per analitzar l’evolució de l’aplicació
del PAES durant el període d’implantació del mateix. Entre altres coses, avalua el conjunt
d’accions que han de reduir les emissions i el seu estat d’execució, per tal de tenir-ne un
registre històric. Paral·lelament també analitza el cost econòmic real de l’aplicació del pla
d’acció i el compara amb l’estimat.
El pla de seguiment es divideix en dues parts. La primera part descriu el contingut dels informes
de seguiment, mentre que la segona estableix un protocol per a la recopilació de dades,
valoració i redacció dels informes.
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 228

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
1 Contingut mínim dels informes de seguiment
Els informes hauran de constar de les següents parts:
- Avaluació del grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al
pacte d’alcaldes/alcaldesses;
- Avaluació de l’estat d’execució del PAES;
- Ser l’eina per elaborar l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General
de Transports i Energia de la Comissió Europea), que s’ha de lliurar bianualment.
1.1 Primera part: Avaluació del grau de compliment adquirit
per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes/esses.
1.1.1. INTRODUCCIÓ
En aquest apartat s’avaluarà el grau de compliment del pla, és a dir, si s’assoleixen els
compromisos adquirits de reducció de les emissions en més d’un 20%.
Per assolir aquest objectiu, s’ha dissenyat un sistema d’indicadors, distribuïts en 2 categories,
la primera de les quals esta alhora subdividida en dues categories més:
- Indicadors obligatoris:
- Indicadors Objectiu
- Indicadors Generals
- Indicadors optatius:
Per tal de facilitar aquest seguiment, s’ha creat, per cadascun dels indicadors, una eina
informàtica (3541-PS-MA-FITXA_IN_STM-Ed1) que s’estructura en les següents pestanyes:
Informació:
Descripció general de l’eina informàtica, llistat d’indicadors i origen de les dades.
Dades generals:
Aquesta pestanya inclou les dades que necessiten els indicadors de seguiment, estan
separades en àmbits en funció de la tipologia de dades. Les unitats en què s'han d’introduir les
dades ja estan estipulades (Coincideixen amb les unitats d’origen) i cal respectar-les, doncs el
document ja les transforma depenent de d’indicador.
Dades accions:
Aquesta pestanya inclou un quadre que ens permet seguir totes les accions, la seva eficiència,
el seu cost real, etc. És important que sempre que s’executi una acció s’omplin tots els camps,
inclòs Data d’inici, i Data finalització, ja que és necessari per efectuar els càlculs pertinents. Per
aquelles accions contínues s’haurà d’escriure la data d’inici a tos dos camps.
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 229

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
Taula resum:
Inclou la taula resum que cal demana presentar a l'informe de seguiment. És important no
introduir les dades en aquesta pestanya, cal fer-ho a la pestanya dades accions.
Càlculs: En aquesta pestanya es fan els càlculs necessaris per elaborar els indicadors. Calcula
els indicadors de manera contínua i genera les taules i gràfics corresponents.
Seguiment PAES: Aquesta pestanya inclou una taula amb els principals indicadors de
seguiment.
1.1 al 7.1: Aquestes pestanyes generen les fitxes de cadascun dels 12 indicadors que calcula
el document, necessaris per a el pla de seguiment. Aquestes fitxes inclouen els següents
apartats: Títol, descripció, dades, resultats, anàlisi gràfic, interpretació, valor desitjat, notes.
1.1.2. INDICADORS OBLIGATORIS
Els indicadors obligatoris, són aquells d’obligat compliment en el seguiment del PAES. Es
poden, així mateix, agrupar en dues categories:
Indicadors objectiu:
Són aquells indicadors que reflexen el grau de compliment del Pla. És a dir, si s’assoleixen o no
els objectius del PAES, però no ens dóna informació sobre en quins àmbits hi ha deficiències.
- Emissions de GEH totals (1.1)
- Emissions de GEH àmbit PAES (1.2)
Per avaluar el resultat d’aquests indicadors cal que es compari amb l’objectiu numèric a assolir,
s’indicarà el grau d’acompliment i es valorarà si s’està seguint la tendència indicada. En cas
d’observar una tendència contrària a l’esperada, caldrà donar una explicació o avaluació del
perquè, així com definir una línia estratègica a seguir per tal invertir la tendència observada i
restablir-ne la normalitat.
A continuació s’inclou un exemple d’avaluació d’un indicador fonamental:
Els resultats de l’indicador es presenten a la següent taula:
Any Població (hab.) GEH (tCO2eq) GEH/hab. Objectiu
2005 7.209 31.608,15 4,38 4,32
2006 7.376 31.056,44 4,21 4,26
2007 7.633 32.029,06 4,2 4,20
Taula 98: Exemple d’indicador d’emissions de GEH globals de Sentmenat
Com s’observa a la Taula 98, l’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha
disminuint durant el 2006, però s’ha incrementat al 2007 en termes absoluts, en termes per
càpita ha disminuït en els darrers anys. Així doncs, durant el 2006 i el 2007 el PAES ha assolit
el seu compromís pel que fa referència a les emissions per càpita i en valor absolut.
El gràfic següent mostra l’evolució de les emissions total i per càpita dels darrers anys.
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 230

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
tCO2eq/habitant
6,70
6,20
5,70
5,20
4,70
4,20
3,70
3,20
Evolució de les emissions de GEH per càpita i totals
2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 231
5.000
-
tCO2eq
tCO2eq/hab
.
Objectiu
Figura 78: Evolució de les emissions totals i per càpita al municipi de Sentmenat i la tendència
desitjada.
La Figura 78 mostra com les emissions de GEH per càpita estan per sota del que preveu el
PAES (línia verda). Això es podria traduir com una tendència a l’eficiència energètica i a
l’optimització dels recursos des d’abans de l’aplicació del PAES.
Indicadors generals
Són aquells que reflexen variacions d’àmbits generals com els consums d’energia per fonts i
per àmbits de l’ajuntament i generació per energies renovables:
- Consum final d’energia total (2.1)
- Consum final d’energia de l’Ajuntament (2.2)
- Producció local d’energies renovables (2.3)
- Percentatge de recollida selectiva (3.1)
- Abastament d’aigua municipal (6.1)
Al igual que abans, s’indicarà el grau d’acompliment respecte l’objectiu marcat i la valoració de
tendència observada.
1.1.3. INDICADORS OPCIONALS
Són aquells indicadors que no són d’obligat compliment, però que són molt útils per fer un
seguiment del grau de compliment de cadascuna de les accions del PAES.
- Disminució en la generació de FORM (3.2)
- Generació de residus (3.3)
- Consum energètic dels locals comercials i oficines (4.1)
- Difusió accions PAES (5.1)
- Emissions associades als equipaments municipals (7.1)
GEH

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
Aquests indicadors es poden veure detalladament a l’annex 6.
1.2 Segona part: Avaluació de l’estat d’execució del PAES
Aquest apartat pretén avaluar l’execució del pla, per tant es centra més en descriure les
accions que s’han portat a terme i les variacions de les accions periòdiques.
Per tal d’obtenir la informació corresponent a aquest apartat, s’ha creat una pestanya en el
suport informàtic elaborat sota el títol Seguiment PAES, tal com es representa a sota.
Seguiment d'accions del PAES
Total accions
54
Total accions realitzades 4
% realitzades 7,41%
% No realitzades 92,59%
Estalvi total d’emissions estimat 6.503,99 tCO2eq
Inversió estimada de l'Ajuntament 1.558.880,62 €
Inversió real 0,00 €
Inversió efectuada respecte la prevista 0,00%
Diferència inversió real-estimada 0,00 €
Estalvi previst d'accions aplicades 0,00
Cost eficiència mitja estimat (€/KgCo2eq estalviat) 0,24 €/kg CO2eq)
Cost eficiència mitja real (€/tCo2eq estalviat)
NQ
Total accions
54
És recomanable descriure els resultats observats a la taula per avaluar l’evolució del PAES, ja
que cal valorar si les accions han complert les expectatives. Es poden comparar els resultats
observats a l’apartat anterior, podem veure si la reducció prevista s’ha produït, si ha estat major
o menor, i així preveure futures actuacions de forma més precisa i acurada.
En aquest punt cal enumerar les accions que ja s’hagin fet i les que estiguin en curs (les
periòdiques es consideren fetes). Un cop vist el resum general, caldrà una valoració més
acurada de l’estat d’execució, que inclogui com a mínim els següents indicadors:
- Estat de les accions (Les accions periòdiques o continues es consideren fetes)
- Diners invertits: cal esmentar la quantitat de diners invertits fins el moment
(independentment de la font econòmica)
- Cost-eficiència real: l’estimarem a partir dels € invertits i la disminució de les
emissions).
1.3 Tercera Part: Identificació de problemes i oportunitats
sorgits
Durant l’execució de les accions podran sorgir problemes i oportunitats no previstes,
especialment, si es té en compte el termini del pla, any 2020. Així doncs és d’interès que
s’identifiquin els problemes que han entorpit la realització de determinades accions i les
oportunitats que n’han afavorit o accelerat d’altres. També cal que s’identifiquin factors externs
al PAES que poden influir (situacions de crisi general, canvis en les normatives,...).
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 232

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
1.4 Quarta part: Conclusions i propostes de millora
Per tancar l’informe es proposa que hi hagi una valoració global de com s’està desenvolupant
el pla a mode de conclusions. Així caldrà que es valori si la tendència que es segueix és
correcta, si la resolució dels problemes sorgits ha estat l’adequada, si hi ha hagut alguna
dificultat que destaqui per damunt de les altres (per exemple que la majoria de problemes
estiguin associats al finançament), etc.
També caldrà que, a partir dels resultats obtinguts, dels problemes i oportunitats sorgits es facin
propostes de millora del pla d’acció.
1.5 Altres
A part de l’informe, s’ha de lliurar un full de càlcul amb una taula resum. Es pot trobar la taula a
la pestanya “Taula resum” del suport informàtic adjunt. Només cal seleccionar-la i enganxar-la a
un document amb l’opció “pegar como” i després es selecciona l’opció “valores”.
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 233

PLA DE SEGUIMENT
PAES Sentmenat
2 Protocol per a la redacció dels informes
Totes les fonts d’informació necessàries per l’elaboració del seguiment es troben enumerades
al suport ofimàtic adjunt, a la pestanya Informació. Una part molt important d’aquest apartat és
nomenar un encarregat de mantenir al dia les dades referents al pla de seguiment del PAES. Si
es realitza de forma continuada i amb una correcta dinàmica, no hauria de ser complicat el
manteniment dels indicadors i la redacció bianual dels informes.
Es proposa que la figura del gestor energètic s’encarregui d’aquestes actuacions, si bé
s’haurà de coordinar amb els responsables de recopilar les dades de cada Àrea o departament
de l’Ajuntament, d’acord amb les prescripcions que s’hagin establert en l’organigrama de
gestió energètica de l’Ajuntament.
Alhora de valorar l’estat del PAES, i redactar els informes s’han de seguir les recomanacions
dels apartats anteriors, caldrà prestar especial atenció a aquells indicadors que ens ofereixen
una visió més global, tals com el 1.1, 1.2, 2.1, 2.2 i 2.3. Opcionalment, es poden incloure la
resta d’indicadors específics segons el propi criteri de l’Ajuntament.
Un cop vist l’estat general del PAES i valorar si segueix el programa, s’avaluarà l’efectivitat de
les mesures executades, per plantejar possibles solucions a aquelles que la seva eficàcia ha
estat inferior a l’esperada o, pel contrari, ha estat més profitosa, i per tan cal deixar palesa la
seva proposar-la o tenir-la present.
Alhora d’avaluar es recomana fixar-se en el conjunt d’indicadors, ja que, malgrat hi ha
indicadors per determinades accions, són moltes les accions que intervenen i els seus efectes
poden ser diversos i amplis.
Per últim caldrà definir el procés de difusió dels Informes de Seguiment. Es proposa que
s’utilitzin els mitjans de difusió locals (web i butlletí informatiu).
Document I: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible. Pla de Seguiment Pàg 234