TR: El bullying escolar 2n Batxillerat 2 - Ajuntament de Cornellà

Psicologia
TR: El bullying escolar
Daco

Agraïments:
TR: El bullying escolar
1
2n Batxillerat
A Fali Moreno per tutoritzar-me el treball, a la biblioteca Joan Salvat-Papasseit del meu
institut IES Esteve Terradas per proporcionar-me tot el material bibliogràfic, a Charo Navarro
Escribano per la revisió del treball, a la psicòloga del meu centre per proporcionar-me una
enquesta validada sobre l’assetjament escolar, a tot l’alumnat de segon i quart d’ESO del meu
institut per completar les enquestes i als meus amics i la meva família pel seu suport.

TR: El bullying escolar
2
2n Batxillerat
>, dijo Barry Loukaitis,
de 14 años y residente en Moses Lake, Washington. El día 2 de Febrero de 1996, entró
en su clase de álgebra con un rifle de caza, dos pistolas y setenta y ocho cartuchos y
balas. Mató al profesor y a dos alumnos e hirió a un tercero.
>, dijo Luke Woodham, de 16 años, residente en Pearl, Misisipí. El día 1
de octubre de 1997, mató a su madre, luego a dos alumnos e hirió a siete.
Solo recuerdo que la vida no tenía nada de divertido – dijo un asesino anónimo –.
Marginado, tarado, perdedor. Me acuerdo mucho de lo de > , porque era muy
delgado.
El día 6 de marzo de 2001, cuando en Estados Unidos empezaban a remitir los horrores
de Paducah (Kentucky), Springfield (Oregón). Jonesboro (Arkansas) y Littleton
(Colorado), los alumnos del Instituto de Santee, California, fueron a sus clases. Al final
de aquella jornada escolar, dos chicos fueron asesinados y otros trece, heridos. Los
titulares de los periódicos anunciaban: >, pero en el correspondiente
reportaje se decía >.
HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie.
(2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona S.A

Índex
TR: El bullying escolar
·Introducció -4-
1. L’assetjament escolar -5-
1.1 Definició de “bullying” -5-
1.2 L’origen del “bullying” -6-
1.3 Tipus d’assetjament -7-
3
2n Batxillerat
2. La violència -13-
2.1 Causes de la violència -13-
2.2 Agressors, víctimes i espectadors -15-
2.2.1 Agressors -15-
2.2.2 Víctimes -19-
2.2.3 Espectadors -21-
3. El professorat i la família -23-
3.1 Com saber si el teu fill és víctima de bulling? -24-
3.2 Com han d’actuar els pares? -25-
3.3 Quan el teu fill és l’assetjador -26-
3.4 Com han d’actuar els professors? -27-
4. Escenaris on pot aparèixer una situació de bullying -28-
5. Comentari del qüestionari -29-
5.1 Conclusions sobre els estats dels alumnes -29-
5.2 Conclusions sobre l’opinió dels alumnes -33-
5.3 Conclusions finals per als professors -34-
Annexos: -35-
6. Pel·lícula “Cobardes” -36-
6.1 Sinopsi -36-
6.2 Anàlisi de la pel·lícula -36-
7. Qüestionari -38-
8. Entrevista a la psicòloga M. S. G. -40-
9. Conclusions -43-
10. Bibliografia -44-

Introducció
TR: El bullying escolar
4
2n Batxillerat
Una de les etapes més importants i més boniques de la nostra vida és l’etapa dels
estudis, és a dir, de l’escola. Som nens i no tenim preocupacions fins que ens fem
grans, actualment podem tenir tot el que desitgem, tenim tot el temps del món per
jugar, divertir-nos, conèixer a gent, tant nois com noies, etc. Però, què sentim quan
sabem que aquesta etapa de la vida pot ésser la pitjor per a molts joves?
En aquest treball s’estudia com els diferents problemes i estats d’ànim d’alguns joves
arriben a convertir la vida d’altres nois innocents en un dels pitjors moments de la seva
vida. És a dir, que una etapa tan important en l’aprenentatge com és l’adolescència,
de vegades no acaba amb un bon final, sinó que pot desembocar en problemes tan
greus com traumes, depressions… o, fins i tot, el suïcidi de gent molt jove.
Des de fa moltíssims anys el “bullying” ha estat sempre present, però no tenia la
mateixa importància que te avui en dia. Encara que diguem que mai hem sigut
participants de bullying, ja sigui directament o indirectament moltes vegades hem
sigut participants de bullying. Perquè quantes vegades hem presenciat baralles i no em
fet res al respecte? Quants cops hem rigut de bromes desagradables que han fet
companys a altres companys? Quants cops hem vist com altres companys es ficaven
amb altres companys pel seu físic i tampoc hem fet res?
La primera motivació que m’ha portat a realitzar aquest treball ha estat un cas que va
succeir l’any 2010 a la meva classe. Una alumna d’un altre país durant el primer de
batxillerat va deixar els estudis, entre d’altres causes, per culpa d’un company que es
pot dir que era molt amic meu.
La metodologia que he utilitzat en fer aquest treball es centra en una investigació
bibliogràfica per adquirir informació teòrica i un treball de camp que es basa en la
realització d'un qüestionari, una entrevista i l'anàlisi d'una pel·lícula vinculada al tema,
per tal d'aplicar els conceptes adquirits i assimilar-los millor.

TR: El bullying escolar
1. L’assetjament escolar
1.1. Definició de “bullying”
5
2n Batxillerat
Abús, assetjament, violència física, intimidació, maltractaments, exclusió social, burla,
violència interpersonal o matonisme escolar són alguns sinònims que podrien definir el
concepte de bullying. És veritat que la paraula bullying es podria definir amb una sola
paraula però també es pot definir de moltes formes, ja que és una paraula amb un
sentit molt ampli que es refereix a tot tipus d’actituds intencionades, agressives i
repetides. En anglès “bullying” significa maltracta i intimidació a algú, això és traduït
normalment com a assetjament.
L’assetjament escolar, o pel seu terme en anglès “bullying”, és exactament qualsevol
tipus de maltractament ja sigui psicològic, físic o verbal on una persona o més, en
aquest cas un alumne (o alumna) o més companys produeixen a una altra persona
amb un sol objectiu: fer que aquesta persona pateixi, fent que tingui por o fent mal per
tal que la persona que causa aquests mals es senti bé i satisfet per agredir, causant en
poc temps a la víctima aïllament, exclusió i marginació social amb la resta de
companys i que inclús pot afectar al llarg de la seva vida, ja que la seva fermesa
psicològica disminueix.
Ja es sap que actualment per parlar de l’assetjament escolar s’utilitza el terme
“bullying”, però també cal fer referència al mot “mobbing”. Aquest terme es pot
utilitzar com a sinònim de bullying ja que en les primeres investigacions sobre
l’assetjament escolar encara no se l’anomenava bullying sinó mobbing. Actualment,
però, el terme mobbing gairebé no s’empra per parlar de l’abús escolar, sinó que més
aviat s’utilitza per parlar de l’assetjament laboral. El terme “mobbing” en anglès
significa “assetjar, acorralar a un grup, etc” i es podria definir com l’abús, l’assetjament
o burla que es produeix en una persona en el seu àmbit laboral amb l’objectiu de
produir en la víctima trastorns psicològics que afectin de manera seriosa a la seva vida
laboral produint-li per exemple por o terror.
En conclusió, de manera general, podríem dir que una agressió escolar és qualsevol
tipus de maltractament que es produeix a la víctima sense motiu per part de l’agressor,
ja sigui sol o en grup, que gaudeix a costa seva produint sovint conseqüències molt
negatives a la víctima.

TR: El bullying escolar
1.2. L’origen del “bullying”
6
2n Batxillerat
Es pot pensar que un tema com l’assetjament escolar ha estat analitzat des de fa molts
anys, ja que és un problema seriós al qual tothom dóna molta importància. Però el fet
és que fins a començament dels anys 70 a Suècia, a causa d’un augment de la violència
a les escoles, no es va començar estudiar el bullying d’una manera sistèmatica.
Daniel Olweus, investigador escandinau, és avui en dia reconegut
com el psicòleg amb major importància i autoritat sobre
l’assetjament escolar, ja que va ser el primer que es va interessar i
preocupar seriosament per aquest tema i, per tant, va començar a
fer el primer estudi del bullying l’any 1973. Però no va ser fins l’any
1982 quan es va dedicar més intensament encara als estudis sobre
aquest tema a causa del suïcidi de tres joves. En aquests mateixos
estudis va ser on Daniel Olweus va començar a utilitzar les paraules
“agressor” i “víctima”.
Als primers estudis que va fer es va centrar bàsicament en l’assetjament escolar a les
escoles de primària i secundària, fent investigacions com per exemple; sobre els
escenaris on es produïen més agressions escolars, el nombre d’agressors contra la
víctima, l’evolució dels problemes segons l’edat, el com intervenien els pares i
responsables del centre, és a dir, el professorat i els pares de les víctimes i dels
agressors, etc. Tots aquests estudis van ser realitzats principalment a Suècia i Noruega
i gràcies aquests estudis als anys 80 es va començar a prendre seriosament aquest
tema, fins i tot es van implantar diverses campanyes contra les agressions escolars.
Gràcies als estudis de Daniel Olweus, en l’àmbit internacional van començar diverses
investigacions centrades concretament en les agressions escolars. El tema de les
agressions escolars al nostre país preocupa des de fa escassos anys.
A més a més, segons els últims estudis realitzats pel propi Daniel Olweus, entre els 14
països on s’han realitzar més investigacions sobre l’assetjament escolar, Espanya es
troba a la meitat d’aquests 14 països. Per tant, a causa d’allò s’han implantat amb més
força diversos programes de prevenció a les escoles.

TR: El bullying escolar
7
2n Batxillerat
Uns dels primers casos més rellevants d’assetjament escolar que es va produir al
nostre país i que va fer commocionar a tot Espanya va ser el cas d’un noi anomenat
Jokin, de 14 anys, estudiant de 4t d’ESO en l’Institut Talaia d’Hondarribia, que va patir
molt al col·legi, ja que era sotmès constantment a maltractament físic i psicològic per
part dels seus companys de la mateixa classe i que a causa d’allò el 21 de setembre de
2004 es va suïcidar. El seu suïcidi va ser el que més va commocionar a tothom, ja que al
matí d’aquell mateix dia, Jokin va agafar la seva bicicleta i es va dirigir a una gran
muralla on va saltar al buit. Dotze hores després van trobar el seu cos al peu de la
muralla, durant la investigació van trobar un comentari seu a Internet que deia: “Libre,
oh libre. Mis ojos seguirán aunque paren mis pies” Aquest cas va produir la primera
condemna per assetjament escolar a l’Estat espanyol.
És una mica difícil definir la paraula “bullying” o “assetjament escolar” amb exactitud,
per això, per al psicòleg Daniel Olweus la seva definició ha de tenir quatre criteris
fonamentals per poder fer una definició més específica i exacta. Aquests quatre criteris
són:
L’assetjament escolar es sol produir sense cap mena de provocació per part de
la víctima.
Es produeix de forma repetida
És agressiu i intencionadament perjudicial
Es produeix en una relació en què hi ha un desequilibri de poder.
Avui en dia tant en la ràdio, revistes o televisió es poden veure molts casos de violència
escolar, on els alumnes maltracten a nens inclús a professors, l’objectiu d’aquests
agressors és observar com les demés persones els veuen superiors, és a dir, més
poderosos.

TR: El bullying escolar
1.3. Tipus d’assetjament
8
2n Batxillerat
Dins el maltractament escolar existeixen diversos tipus d’assetjament. Tanmateix, en
qualsevol tipologia d’assetjament escolar poden observar-se unes primeres conductes
agressives comunes, no detectables per la pròpia víctima però que sí que poden ser
observades per la gent que l’envolta. Aquestes primeres “agressions” o “assetjaments”
cap a la víctima poden ser directes o indirectes.
Les agressions o assetjaments directes solen ser més comuns entre nens, bàsicament a
causa d’agressions físiques i baralles, en canvi l’assetjament indirecte solen ser més
comuns en nenes, normalment a la preadolescència.
Als Estats Units, l’any 1999 es va fer un estudi sobre les agressions escolars que rebien
els joves de tots els col·legis dels Estats Units, en col·legis de centre urbà, suburbà i
rurals. D’aquests estudis es van treure diverses conclusions, per exemple que un 13%
dels joves d’entre 12 i 18 anys d’edat deien que havien rebut diferents burles tant
físiques com verbals respecte a la seva ètnia, orientació sexual, sexe o discapacitat, i
que d’aquests, els que més ho notaven eren els nens i nenes de diferents raça o ètnia.

TR: El bullying escolar
9
2n Batxillerat
En una segona fase hi ha molts més tipus d’agressions i ja sabem que el bullying és
considerat com qualsevol tipus de maltractament, ja que pot ser psicològic, físic o
verbal, doncs bé, alguns dels tipus d’agressions més comuns són els següents:
Intimidacions psicològiques: les intimidacions psicològiques consisteixen
bàsicament en amenaces per tal de provocar por a la víctima. Aquestes
amenaces consistirien en fer xantatge, fer pintades, escriure cartes, fer burles
normalment en públic o inclús l’agressor és capaç d’amenaçar la víctima
directament.
Maltractament físic: el maltractament físic es realitza de forma directa, és a
dir, l’agressor és capaç de donar-li pallisses a la víctima, causar-li lesions amb
algun tipus d’objecte, donar-li puntades, empentes, cops, etc. També hi ha
maltractament de forma indirecta, com per exemple, robar-li, trencar el
material escolar, objectes personals, llibres, etc.
Maltractament verbal: el maltractament verbal consisteix bàsicament en
insultar la víctima, posar-li malnoms, difondre mentides i rumors fals, fer
trucades o inclús enviar correus electrònics, etc.
Aïllament i exclusió social: L’aïllament i l’exclusió social consisteix bàsicament
en no dirigir la paraula o directament ignorar a algú i impedir que aquesta
persona participi en la resta d’un grup alhora de fer activitats lúdiques o en
treballs acadèmics en grup o fins i tot boicotejar, fer xantatge o pressionar a
amics o amigues de la víctima per tal que no fessin res amb aquesta persona.
Cal destacar altres tipus d’assetjament, que encara que no semblin gaire importants, sí
que ho són, i molt. Aquests tipus de bullying són de tipus racista i homofòbic.

TR: El bullying escolar
10
2n Batxillerat
L’assetjament racista i l’assetjament homofòbic, són dos tipus de bullying que avui en
dia són molt importants, tant, que inclús es pot dir que són uns del temes que més es
debaten ja que hi ha molt racisme i molta homofòbia actualment.
Ara bé, explicaré les característiques principals del bullying racista y homo-fòbic:
Bullying racista: quan parlem de racisme parlem de discriminació. Podem dir
que al bullying racista hi ha tot tipus de maltractament, és a dir, psicològic, físic
i verbal, ja que aquest consisteix bàsicament en agredir a una persona de
qualsevol manera, ja sigui insultant, separant-lo d’altra gent o fins i tot
agredint-los físicament. Els motius que porten a l’agressor a fer això són
bàsicament pel seu color de pell, pel seu origen o fins i tot per la seva religió.
Cal dir que el racisme es un tema amb un sentit molt ampli que no solament
s’enfoca en les agressions escolars entre nens sinó que també entre adults i
que avui en dia és un tema molt destacat.
Bullying homofòbic: igual que al bullying racista al bullying homofòbic hi ha també tot
tipus de maltractament, o sigui, psicològic, físic i verbal, podríem dir el mateix que el
racisme però aquest és una mica diferent respecte als motius que porten a un agressor
a agredir a persones homosexuals, és a dir, a discriminar a persones per la seva
orientació sexual. Els motius poden ser per la seva orientació sexual o perquè altra
gent pensa que aquesta persona pot ser homosexual. De tots el tipus de bullying,
aquest és el més comú a les aules, ja que els joves a la mínima baralla que hi ha
sempre s’escolta el mateix insult “ gay o maricona”. Les persones que pateixen aquest
tipus de bullying es pot dir que són els que més sofreixen ja que és a l’adolescència
quan una persona sol descobrir la seva orientació sexual i avui en dia la societat està
acostumada a que una persona sigui heterosexual i no homosexual.

TR: El bullying escolar
11
2n Batxillerat
Un altre tipus de bullying més actual, és el bullying relacionat amb les tecnologies i que
s’anomena ciberbullying. El ciberbullying és bàsicament la intimidació que es pot
produir a través de qualsevol tipus de dispositiu electrònic. La taula següent mostra les
diferents formes que hi ha de fer assetjament a través de noves tecnologies i les seves
característiques:
(ANEAS SANCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial:
Formació Alcalá. Jaén.)
El ciberbullying és un fenomen que passa desapercebut amb molta facilitat, i una de
les causes principals pel qual cada vegada hi ha més assetjament a través de noves
tecnologies es per culpa dels adults, sovint els que són pares perquè no s’adonen que
els seus fills quan estan estudiant amb l’ordinador moltes vegades estan navegant per
pàgines web i xatejant, i no s’adonen dels problemes que això li pot causar al seu fill.
La mitjana de diferents estudis que s’han realitzat a Espanya s’ha arribat a dir que un
44% dels menors que naveguen per Internet s’han sentit alguna vegada assetjats.

TR: El bullying escolar
12
2n Batxillerat
Un altre investigador també molt important es Ken Rigby, del qual cal destacar el
concepte d’assetjament maligne per a aquells joves que agredeixen a altres i que no
sempre són conscients de les conseqüències que pot causar a la víctima, encara que sí
que hi ha vegades en què l’agressor sí que és conscient que a la víctima no li agrada el
que el propi agressor fa. Per això per l’investigador Ken Rigby, hi ha set elements que
defineixen el seu propi concepte de «assetjament maligne», aquests set elements són:
L’agressor gaudeix fent-li dany a la persona més dèbil.
La conducta agressiva es sol repetir contínuament.
Algú pateix aquest mal.
No existeix cap provocació.
Una persona o un grup amb major poder pot fer mal a un altre amb menys
poder.
Existeix un desig inicial de fer mal.
El desig porta a la pràctica.
En canvi, «l’assetjament no maligne» el defineix com un assetjament centrat més a les
burles, és a dir, la intenció d’aquest és que la satisfacció no és la mateixa que
«l’assetjament maligne» perquè aquest és com un joc on s’aconsegueix un altre tipus
de satisfacció. L’agressor sap que està agredint una altra persona, però aquesta
persona, és a dir, la víctima no s’adona que està patint assetjament.

2. La violència
TR: El bullying escolar
2.1. Causes de la violència
13
2n Batxillerat
Una persona no és violenta sense cap motiu, per tant, la violència potser evidentment
directa o indirecta per causa d’una sèrie de factors que fan que l’agressor d’alguna
manera sigui agressiva. Algunes causes de la violència poden ser les següents:
Factors personals: El canvi d’edat fa que a causa de l’activació de les hormones
d’una persona, aquesta pugui ser més agressiva. Això passa sovint als homes
més que a les dones. També la personalitat de cada persona pot ser
condicionada per altres factors molt importants, com per exemple les drogues.
o Drogues: el consum de drogues en adolescents fa que la moral dels nois
sigui molt més laxa i causa impulsos violents, inclús crea dependència i per
tant pot portar a cometre delictes per la necessitat de consumir drogues.
Algunes drogues poden causar malalties mentals en nois molts joves que
prenen substàncies des de molt petits, com ara la “paranoia”.
Problemes personals: es pot dir que els problemes personals és el factor més
habitual i que més condiciona als adolescents avui en dia. Tenir dificultats
familiars, com per exemple, problemes econòmics, tensions matrimonials,
racisme, problemes de salut, etc. Aquests problemes i d’altres poden causar
que el nen o la nena es comporti i busqui resolucions dels problemes d’una
manera no pacífica.

TR: El bullying escolar
14
2n Batxillerat
Factors socials: les ideologies socials d’altres persones poden condicionar a
una altra persona la seva forma de pensar ja que poc a poc una persona depèn
de com sigui les seves companyies, és a dir, la gent de qui s’envolta, els seus
amics, etc. Pot acabar enregistrant opinions i gustos que abans no tenia, per
exemple, en les seves creences, sexualitat, aspecte físic i molts altres aspectes
importants. Dins dels factors socials cal destacar el tema de l’entorn escolar.
o L’entorn escolar: Hi ha gent que copia la manera de ser d’una altra
persona que potser es cregui que és una persona popular i important per
tal de ser igual que aquesta i això implica moltes vegades agressivitat. Les
faltes de respecte, humiliació i altres vexacions porten a altres alumnes a
situacions agressives.
Noves tecnologies: Les noves tecnologies, com ara la televisió, l’ordinador…,
ens mostren constantment situacions violentes. Tant adults com nens, veiem
notícies, pel·lícules, sèries on la violència mai falta. Els nens, quan observen
aquestes imatges amb aquestes conductes violentes les imiten encara que sigui
per jugar amb amics. Si per exemple, veuen una
pel·lícula on lluiten dos ninjas qualsevol nen
immediatament imita un ninja. Cal dir que la
televisió no es cap motiu per justificar alguns
comportaments d’alguns nen però sí que cal
comentar-lo perquè encara que la violència
televisiva no afecta a totes les persones per igual
sempre hi ha algun nen o nena que es comporta
malament per coses que veuen a la televisió.
Videojocs: tot els nens tenen videojocs que solen ser de violència. Per tant, cal
dir que els videojocs més que un altra cosa són perillosos i influeixen a tots els
nens. Perquè quan un nen juga mostra tota la diversió que sent en jugar amb
les escenes de violència i per tant pot acabar creient que la violència es
divertida.

TR: El bullying escolar
15
2n Batxillerat
2.2. Agressors, víctimes i espectadors
En el maltractament escolar intervenen diferents persones amb un rol determinat.
Primerament, el protagonista negatiu, evidentment és l’agressor, el causant de totes
les conseqüències negatives de la víctima. El segon protagonista per desgràcia és la
víctima i l’últim personatge important són els
espectadors. Aquests tres personatges que
intervenen en el maltractament escolar tenen
unes característiques per uns trets concrets que
sovint es repeteixen en molts casos de
maltractament. Gràcies als estudis de molts
psicòlegs i altres especialistes de maltractament
escolar es pot saber el perfil psicològic de cada protagonista, és a dir, dels agressors,
víctimes i els observadors. Ara explicaré els diferents perfils de cadascun:
2.2.1 Agressors
Ja sabem que l’agressor no solament pot ser una persona, sinó que poden ser una
persona o més que exerceixen el seu domini a través de la violència. Així doncs, cal
esmentar la característica més important dels agressors, és que sabem com utilitzar
el seu poder, en cada persona. El tipus d’agressor no es gaire important perquè els
agressors poden ser petits i prims, alts o forçuts o com sigui, perquè el poder dels
agressors no solament s’aconsegueix amb la força física.
Algunes persones de vegades aparentment tenen tot el que desitgen, amb bones
qualificacions i amics però si ens pensem que és el que pensa aquesta persona i ens
fiquem en la seva ment per saber que se’ls ocorre per actuar d’aquesta manera,
trobem que aquesta persona no es sent segura per algun motiu i per sentir-se
millor amb si mateix, agredeixen a altres companys per tal d’obtenir el
reconeixement dels demés companys. Inclús, potser que el fet de fer mal a altres
persones, sigui per aquesta persona una font interna de satisfaccions pel plaer que
sent en veure sofrir a l’altra persona.

TR: El bullying escolar
16
2n Batxillerat
Les característiques principals de la personalitat dels agressors són les següents:
Comportament agressiu i gran impulsivitat en els seus actes.
Facilitat per irritar.
Falta d’empatia.
No tenen sentiments de culpa, pena ni remordiments pels seus actes, és a dir,
tenen actituds d’arrogància i ignorància.
Es mostren autosuficients i amb necessitat de dominar.
Creuen que la víctima es mereix el que li fa.
No es solen mostrar insegurs.
Baixa tolerància a la frustració, és a dir, quan volen alguna cosa la volen aquí i
ara.
Poc reflexius.
No solen complir les normes impostes socialment i mostren comportaments
antisocials.
Tenen dèficit d’habilitats socials i tècniques de resolució de conflictes.
Actitud negativa cap a l’escola .
Es solen creure líders del seu grup d’amics.

TR: El bullying escolar
17
2n Batxillerat
Quant a l’aspecte físic, habitualment pensem en nois i en aquells que són més forts, no
és sempre així, ja que l’assetjament també es dóna amb molta
freqüència en noies i no necessàriament corpulentes. Inclús, de
vegades es donen casos on l’agressor és més petit i agredeix
una altra persona d’un curs superior al seu. Cal destacar que les
dues característiques principals de l’aspecte físic de l’agressor
són:
Sexe masculí.
Tenen més fortalesa física.
Sobre l’aspecte social i familiar cal dir que algunes característiques condicionen a
l’agressor de tal manera que fa que aquesta persona es comporti d’una manera
conflictiva. Un exemple clar potser quan els pares no valoren el rendiment escolar del
seu fill ni el comportament que té a l’escola i les decisions que s’instauren des del
col·legi, criticant les actuacions que realitzen els professors. Per tant, en aquest últim
cas arribarà un moment en què el fill també ho farà, ja que sap que els seus pares no li
castigaran pel seu comportament. Les característiques principals en l’aspecte social i
familiar que es poden donar en els agressors són:
Mostren dificultats d’integració social i escolar.
Falta d’afecte entre familiars.
Mostren baix interès per l’escola.
Passivitat dels pares respecte a l’accés del nen a la violència.
Reflex de com exerceixen sobre ell mateix la violència.
Falta d’atenció dels seus pares o professors.
Veu que els seus pares, germans o amics majors obtenen el que volen
mitjançant la violència i aprofitant-se d’altres persones.
Ell mateix pateix les agressions dels seus pares, germans o amics.
Està exposat a molta violència en els mitjans de comunicació, televisió,
videojocs, etc. (Veure pàgina 14)

TR: El bullying escolar
18
2n Batxillerat
Encara que aquestes característiques mostrin a
l’assetjador contínuament agressiu i amb mal
comportament no sempre és així, ja que hi ha
agressors que són amics de la víctima però que quan
aquesta persona s’uneix amb altres amics, és a dir,
en grup, doncs la seva actitud canvia a causa de la
pressió dels seus amics. La pressió del grup d’amics
és molt important en aquestes edats. En aquest cas
quan l’agressor sent pressió es burla del seu amic ràpidament fent que s’ho prenguin
com una petita broma.
Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus d’agressors que hi ha. Concretament es
poden distingir tres tipus d’agressors que són els següents:
L’agressor intel·ligent: els agressors intel·ligents es caracteritzen
principalment per ser populars, és a dir, per tenir bones habilitats socials i
organitzar a les persones que l’envolten amb l’objectiu que compleixin les
seves ordres. Encara que la seva característica principal sigui aquesta, també
cal dir que els agressors intel·ligents tenen un gran part positiva i és que al
llarg de la seva educació secundària, solen madurar i, per tant, canvien la seva
actitud a millor. D’altra banda, són els tipus d’agressors més difícils
d’identificar. En definitiva, aquest agressor és aquell que és capaç
d’emmascarar l’actitud intimidant.
L’agressor poc intel·ligent: l’agressor poc intel·ligent és aquell que mostra un
comportament antisocial i que intimida i agredeix a altres persones
directament. Quasi sempre és per causa de falta de confiança en si mateix i
falta d’autoestima. Gràcies al seu comportament aquests tipus d’agressors
aconsegueixen el rol que volen i també atreure a altres persones dins del seu
grup. La diferència que tenen amb els agressors intel·ligents és que aquests al
llarg del temps no maduren i no progressen i, per tant, mantenen la seva
actitud negativa. Aquests agressors solen agredir només als que veuen més
dèbils.
L’agressor víctima: Aquests tipus d’agressors són una mica especials, ja que el
noi és agressor i víctima a la mateixa vegada, agredeix als més dèbils mentre
que al mateix temps és agredit per altres nois més grans que ell. De vegades
és víctima a la seva pròpia casa. Aquest tipus d’agressors podem dir que és el
pitjor, ja que tenen molts més comportaments problemàtics i símptomes
depressius i són els que menys capaços d’establir amistats.

2.2.2 Víctimes
TR: El bullying escolar
19
2n Batxillerat
Qualsevol noi o noia a l’escola ha estat víctima
d’alguna manera, sempre. No és gaire important
quan aquesta situació no és constant ja que
qualsevol noi o noia sempre que vegi possibilitat
d’escapar, la víctima ho farà en la majoria
d’ocasions. Evidentment, les víctimes solen ser
persones insegures igual que els agressors. Les característiques principals de la
personalitat de les víctimes són les següents:
Mostra una personalitat insegura, és a dir, té poca confiança en si mateix i no
sembla poder defensar-se sol.
Baixa autoestima per causa de l’assetjament escolar.
Alt nivell d’ansietat.
Mostra un caràcter dèbil i submís. No obstant, pot arribar a ser agressiu.
Introvertit i tímid, amb moltes dificultats de relació i d’habilitats socials.
Solen tenir pocs amics i generalment solen estar sols.
Immadur per la seva edat.
Indefens per experiències negatives prèvies i, per tant, no sap com afrontar els
problemes.
Comença a tenir trastorns psicològics i la víctima tracta d’evitar l’assetjament
amb malalties inventades o malalties provocades que poden arribar a derivar
trastorns psicològics molt importants.
Sol estar sobre protegit per la família, per tant, està acostumat a què altres
adults li solucionin tots els problemes.

TR: El bullying escolar
20
2n Batxillerat
Tenen molta dificultat alhora de fer amics però quan troben un amic creen
llaços de gran dependència fins arribar al punt d’obeir a l’altra persona encara
que no hi estiguin d’acord.
Tenen poca popularitat a classe, per tant, aquesta persona no té cap grup
d’amics que el pugi protegir.
Quant a l’aspecte físic, no hi ha un aspecte en concret que es pugui definir, però sí que
es pot dir que una característiques principal és:
Menys corpulents físicament
Però, una vegada aquesta persona es converteix en víctima els agressors
s’encarreguen de generar motius per agredir-les i posar-li mots com per exemple:
o Portar ulleres
o Obesitat
o Diferent ètnia
o Estatura
o Manera de vestir, etc.
Sobre l’aspecte familiar cal dir que les víctimes solen ser dependents i per això és molt
important fomentar la relació dels nens amb els seus iguals des de petits, és a dir,
guarderies, escoles infantils, ludoteques, etc.
Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus de víctimes que hi ha. Concretament es
poden distingir tres tipus de víctimes que són els següents:

TR: El bullying escolar
21
2n Batxillerat
Víctima activa i provocativa: Aquestes víctimes solen ser habitualment
alumnes que tenen problemes de concentració i es comporten de forma
irritant al seu voltant, això li serveix a l’agressor com a excusa alhora de
comportar-se malament amb ells. Moltes vegades no tenen intenció de
molestar les víctimes però ho fan perquè no han entès com han de
comportar-se. De vegades, provoquen intencionadament a altres companys
per buscar la seva atenció i que es conformen amb tenir una atenció negativa
que a no rebre cap atenció.
Víctima passiva: Aquestes víctimes són les més freqüents, ja que tenen poca
defensa i són persones molt insegures. Alhora d’enfrontar-se amb problemes
amb altres persones reaccionen amb molta por i no saben com actuar. No
responen als insults dels agressors ni tampoc als atacs, per tant, això
l’agressor l’interpreta com menyspreu.
Víctima agressor: Aquest tipus de víctima te les mateixes característiques que
l’agressor víctima. (Pàgina 18)
2.2.3 Espectadors
Sempre que hi ha agressions a les escoles, generalment també hi ha espectadors que
solament es limiten a mirar o inclús animar a l’agressor. La intenció de l’agressor
moltes vegades és cridar l’atenció dels demés companys per mostrar el seu poder de
violència sobre la víctima per així sentir-se més popular i tenir una imatge de noi dur.
Com he dit abans, hi ha diferents tipus d’espectadors que actuen de manera diferent
quan presencien algun tipus d’assetjament escolar, els podem dividir en quatre
categories:
Amics dels agressors: davant una situació de violència els amics dels agressors
s’uneixen a ell i inclús arriben a ficar-se en la baralla o simplement anima al
seu amic a què l’agredeixi més encara.
Passius: els espectadors passius són aquells que solament es limiten a no
cridar l’atenció però a la mateixa vegada davant una situació de violència no
fan res a respecte per aturar-la.
Defensors: aquests espectadors són aquelles persones que davant una
situació de violència defensen a la víctima i fan tot el possible perquè aquesta
no torni a patir un altre agressió.

TR: El bullying escolar
22
2n Batxillerat
La personalitat dels espectadors que presencien situacions d’assetjament
escolars tenen diverses característiques que cal explicar. Quan pensem el motiu
pel qual aquests nois que no fan res quan veuen una situació de “bullying” ens
preguntem què és el que passa per la ment d’aquestes persones i perquè no fan
res al respecte. Així, a continuació explicaré les característiques de la personalitat
d’aquests tipus d’espectadors:
No fan res al respecte i s’uneixen amb l’agressor perquè així es senten més
forts. En canvi, si es posessin del costat de la víctima es sentirien més dèbils.
Ells també disfruten amb aquestes situacions.
Creuen que protestant no aconseguiran parar la situació.
Tenen por que a l’hora de defensar la víctima, l’agressor es torni més agressiu
encara amb ells.
Quan veuen que tota la gent calla ells també callen perquè creuen que és
millor.
Cal dir que els espectadors resulten molt eficaços per solucionar aquestes situacions
de maltractament ja que moltes vegades la baralla continua depenent dels
espectadors, ja que poden seguir la baralla o aturar-la d’alguna manera.

TR: El bullying escolar
3. El professorat i la família
23
2n Batxillerat
El professorat i la família són fonamentals en la detecció dels casos de bullying i, per
tant, tenen el paper més important, ja que són els que han d’estar alerta davant
qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi.
Podríem dir inclús que abans que es produeixi cap
situació són ells els que l’han d’evitar i adonar-se de
qualsevol símptoma que aparegui en un nen o una
nena. De la família i del professorat depenen la
resolució d’aquests problemes, ja que és crucial la
postura que adoptin en cada persona que pugui patir
“bullying”.
El professorat, davant els casos de “bullying”, sol adoptar tres tipus de resposta:
La primera, és la del “no” compromís per tenir por de perdre autoritat o ser
atacat.
La segona, la de certa complicitat amb l’agressor fent-li creure que amb allò
no es veurà implicat de cap manera en el problema.
I la tercera, tenir un compromís natural, encara que aquest es produeix en
pocs casos.
Més important encara és el paper dels pares. Els pares sovint solen estar al marge del
problema, encara que moltes vegades és perquè no s’adonen de la situació en què es
troba el seu fill o filla. Moltes vegades quan els pares sí que s’adonen del problema
dels seus fills, la primera cosa que fan es agafar a l’agressor i parlar amb ell, i aquest
acte que es produeix moltíssimes vegades, és molt poc recomanable. Els pares també
arriben a castigar al seu fill perquè el seu fill es defensi brutalment. No s’ha d’actuar
així de cap manera, encara que la intenció del pare sigui bona. Així doncs, el més
aconsellable abans de parlar amb la família o amb l’agressor, seria que les parts
implicades es comprometin a no molestar-se més, encara que tant l’agressor com la
víctima no vulguin ser amics.

TR: El bullying escolar
24
2n Batxillerat
3.1. Com saber si el teu fill és víctima de “bullying”?
Sabem que el professorat i la família són fonamentals i tenen el paper més important,
ja que són els que han d’estar alerta de qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi,
però, com es pot saber qui sofreix “bullying”? A continuació, explicaré les
característiques principals que poden indicar qui pateix assetjament escolar, és a dir,
els símptomes d’una persona que sofreix bullying:
Si el nen o nena comença a tenir trastorns de son, per exemple, somnis de
por.
Baix rendiment escolar.
Diu moltes mentides.
Té ferides pel cos.
Si sovint arriba a casa amb la roba estirada o trencada.
Comenta que li roben les coses o si cada dia diu que perd les seves
pertinències.
No parla gaire a casa ni es veu amb els seus amics.
Està moltes hores a casa sol.
Evita sortir de casa sol i no vol fer alguns trajecte, per exemple, el trajecte de
casa a l’escola.
Manifesta angoixa quan parla.
Te molts canvis d’humor.
No vol anar a les activitats extraescolars.
Canvis d’hàbits a l’hora de menjar o dormir.
Li és igual la seva forma de vestir i el seu aspecte.
Li costa concentrar-se.
Dolors abdominals.
Trastorns en l’alimentació.

TR: El bullying escolar
3.2. Com han d’actuar els pares?
25
2n Batxillerat
Si el teu fill alguna vegada és intimidat per
un company de l’escola, cal fer-li veure que
li dones suport des del primer moment. Com
he dit abans, els pares no han de fer el que
moltíssim gent fa, i es anar a parlar amb
l’agressor amenaçant-lo o inclús agredint-li
físicament o verbalment. Evidentment el nen
no sabrà com actuar, llavors, necessita
l’ajuda del pare per saber com ha d’actuar. Si
per exemple, al nen que sofreix “bullying” li posen mots o le marginen, el que han de
fer els pares és explicar-li al seu fill o filla, amb serenitat, però directament, totes les
diverses maneres que hi ha que una persona es pot sentir ferida o incòmoda, ja que
per sentir-se així no cal patir cap de dany físic ja que el dany moral o emocional sol ser
pitjor. Així doncs, depenent de l’edat cal explicar-li què és el “bullying” sense
problemes i sense por. Si és necessari li cal dir al nen o nena que hi ha molts joves que
han arribat a suïcidar-se. Encara que sembli que no, al nen li servirà molt aquesta
conversa perquè tindrà les idees més clares. Quan la víctima torni a patir algun tipus
d’assetjament d’aquest tipus, tindrà clar que el primer que farà es:
Ignorar l‘agressor.
Fer com si no ho hagués escoltat.
No mirar-lo.
No plorar ni enfadar-se.
Fins i tot, convertir alguns comentaris seus en bromes.
Parlar amb un adult.
En cas que el nen o nena no vulgui anar al col·legi no s’ha d’obligar-lo, sinó contractar
un treballador social que l’acompanyi. Al nen cal fer-li veure que no ha d’avergonyir-se
de res. No s’ha perdre la paciència amb el nostre fill o treure importància al tema
dient-li al nen que es defensi igual que ells perquè seria pitjor. Tampoc s’ha de mostrar
gaire preocupació, sinó optimisme. És molt important investigar molt bé què ocorren
exactament i per això cal escoltar al fill sense interrupcions.

TR: El bullying escolar
3.3. Quan el teu fill és l’assetjador
26
2n Batxillerat
És evident que saber si el teu fill és víctima de bullying és molt important, però, què
passa quan el teu fill és l’assetjador? És difícil assimilar que el teu fill és l’assetjador, en
aquest cas, és imprescindible que els pares parlin primerament amb l’escola, és a dir,
amb tots els professors. Sovint, quan els pares s’adonen que el seu fill és l’assetjador el
primer que fan és respondre amb més violència encara per intentar solucionar el
problema i això és l’últim que s’ha de fer, ja que poden ser acusats de maltractament
cap al teu fill. Per això cal seguir alguns consells per tractar casos com aquests i que a
continuació esmentaré:
Investigar per què el teu fill és un assetjador.
Parlar amb tot l’equip docent del col·legi per saber l’actitud del teu fill a
classe.
Observar als amics del teu fill: les seves activitats, actituds, etc.
Transmetre confiança, perquè el teu fill vegi que pot confiar en tu.
Assimilar que el teu fill és l’assetjador.
Deixar-li clar al teu fill que pot passar si segueix amb aquesta actitud.
Parlar amb el teu fill fins que mostri les seves insatisfaccions.
Fer-li veure el seu error per tal que li demani disculpes a la víctima.
Demostrar el mateix afecte que senties abans de saber que el teu fill era
acusador.
No ignorar la situació.

TR: El bullying escolar
3.4. Com han d’actuar els professors?
27
2n Batxillerat
Com he dit abans, el paper del professorat és
igual d’important que el paper que tenen els
pares. Els professors són els que han d’estar
alerta per detectar possibles casos de bullying a
les aules. Cal dir que el paper del professorat és
bastant complicat, perquè per exemple, en una
enquesta realitzada per l’Associació Nacional de
Professors el 80% del professorat confessen que
la seva professió produeix molt estrès i per tant perjudica molt la seva salut, també la
falta de consciència per part de molts d’ells davant les conseqüències del bullying, això
és més comú entre professorat jove amb falta d’experiència. Els professors més
veterans, consideren que des de sempre hi hagut bullying i que fins ara mai se li ha
donat gaire importància i, per últim, i més important és que molts professors es troben
desprotegits i desautoritzats, ja sigui pels pares dels alumnes o pels propis alumnes. Els
agressors no solament agredeixen les víctimes sinó que també arriben a agredir els
professors, per exemple, agafant les seves pertinències i amagar-les o llençar-les.
També intenten boicotejar les classes fent gràcies i no fent cas del docent.
Hi ha professors que inconscientment i amb bona intenció fan bromes a altres alumnes
i que aquests alumnes es prenen aquestes bromes com a burles quan en veritat no és
així. Encara que a aquestes persones els molesten aquestes bromes dels professors ells
no diuen res i callen. Si per exemple, un professor li diu a un nen “surt a la pissarra
petita llagosta” els altres nens riuen i, per tant, li deixen aquest mot per sempre, és a
dir, aquest nen passaria anomenar-se “llagosta” i a partir d’aquest nom li farien més
burles com, per exemple, “el professor et diu llagosta perquè ets molt lleig”.

TR: El bullying escolar
28
2n Batxillerat
4. Escenaris on pot aparèixer una situació
de bullying
Sabem que el bullying es produeix en
qualsevol lloc, o sigui, no hi ha cap lloc
concret, però sí que cal esmentar els
escenaris més comuns on es
produeixen aquestes situacions de
violència. Generalment el lloc on més es
produeix bullying és en la mateixa
escola, és a dir, a les aules, passadissos,
banys, menjadors, patis, etc. Sovint es
produeixen a les entrades i sortides de
col·legi i en els canvis de classe.
Als patis es solen produir més agressions físiques, marginació, robatoris, etc. Els
lavabos, també són un lloc molt habitual, ja que aquest lloc és perfecte per als
alumnes, perquè allà poden parlar malament d’altres sense problemes, amagar coses,
inclús pegar a la víctima amb més comoditat. Les situacions més comunes que es
produeixen dins dels lavabos són l’amenaça i la intimidació.
Les amenaces amb armes són les menys comunes dins de les escoles, perquè, aquestes
situacions també solen ser fora del centre escolar, inclús es pot dir que és el lloc més
comú perquè els alumnes pensen que fora de l’escola evitaran que els professors
puguin actuar a l’hora de barallar-se. Altres llocs possibles són a les activitats
extraescolars, com per exemple, futbol, tenis, karate, etc. A les excursions també hi ha
moltes situacions de violència perquè alguns alumnes s’arriben a posar més nerviosos
quan surten d’excursió. Tots aquests llocs nombrats són espais físics, però cal destacar
que no solament es produeixen en aquests llocs sinó que actualment ha augmentat
considerablement el bullying a través de les noves tecnologies. (Veure pàgina 9).

TR: El bullying escolar
5. Comentari del qüestionari
29
2n Batxillerat
Poc desprès de finalitzar el primer trimestre del segon curs de batxillerat 2010 vaig
passar per les classes de segon B i quart A d’ESO del meu institut, l’IES Esteve Terradas
de Cornellà de Llobregat, un qüestionari que vaig elaborar sobre la intimidació i el
maltractament entre iguals. En total han participat 53 alumnes, és a dir, 27 alumnes de
segon d’ESO i 27 alumnes de quart d’ESO. Moltes preguntes lliures del qüestionari no
van ser contestades pels alumnes, simplement perquè no sabien què respondre.
L’objectiu principal en passar aquest qüestionari era, d’entrada, veure si, segons el
punt de vista de l’alumnat, es donaven casos de “bullying” al meu institut i els
diferents tipus d’agressions més comunes que s’hi produeixen. D’altra banda, una altra
intenció era saber amb quina freqüència es produeixen agressions a l’escola, observar
si els alumnes tenen clar el concepte del “bullying” i quines solucions aporten ells
mateixos.
5.1. Conclusions sobre els estats dels alumnes.
Dels resultats obtinguts a les enquestes, cal destacar algunes preguntes que mostren
com es senten els alumnes en el col·legi i si pateixen algun tipus de bullying. Així
doncs, cal dir que el 57% dels alumnes diuen que mai s’han sentit sols en el pati,
l’altre 37% diuen que poques vegades, i l’altre 7% estan sols al pati perquè els seus
amics no volen estar amb ells. A primera vista sembla que no són mals resultats ja que
el percentatge no és molt elevat.
Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati
perquè els teus amics no han volgut estar amb tu?
37%
7%
Mai
Poques vegades
Moltes vegades
56%

TR: El bullying escolar
30
2n Batxillerat
En canvi, a la classe de quart d’ESO, els resultats són una mica millors, ja que cap
alumne es sent sol als patis i un 77% dels alumnes mai es sent sol encara que l’altre
23% diu que algunes vegades sí.
Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati
perquè els teus amics no han volgut estar amb tu?
23%
0%
Només han contestat aquesta enquesta una sola classe de quart d’ESO, amb això vull
dir que en una sola classe he pogut detectar un quants de casos de bullying perquè
encara que el 92% de classe hagi contestat que no pateix cap tipus d’intimidació, hi ha
un 4% que pateix intimidacions des de principi de curs i des de fa poc temps.
77%
Mai
Poques vegades
Moltes vegades
Si els teus companys t'han intimidat algúna
vegada. Des de quan es produeix aquesta
situació?
Ningu m'ha
intimidat mai
4% 4%
92%
Des de fa una
setmana
Des de principi
de curs

TR: El bullying escolar
31
2n Batxillerat
Una altra pregunta que els alumnes van contestar, era sobre els llocs més comuns on
es solen produir aquestes situacions d’intimidació o maltractament. De tots els
alumnes de segon i quart d’ESO el 34 % creu que el lloc més comú on es produeix més
intimidacions o maltractament són a les classes, l’altre 38 % creu que es produeix als
patis i el 28 % creu que al carrer.
34%
En quins llocs es solen produir aquestes
situacions de maltractament?
Si algun alumne és intimidat per alguna persona el primer que ha de fer seria parlar
amb els pares, professors o com a mínim altres companys que siguin amics seus, en
canvi, gràcies a l’enquesta podem veure com el 11% de tots els alumnes de segon i
quart d’ESO no parla amb ningú en cas d’intimidació. També podem saber que el 66%
d’alumnes considera que no pateix cap tipus d’intimidació. Hi ha un 7% que parlen
amb el professor i un 9% que ho parla amb la família.
7%
11%
38%
28%
A classe
Al pati
Al carrer
Si algú t’intimida parles amb algú d’allò que et
succedeix?
9%
7% No m'intimiden
66%
No ho parlo amb
ningu
Amb els professors
Amb la familia
Amb els companys

TR: El bullying escolar
32
2n Batxillerat
Quan vaig elaborar l’enquesta la pregunta “14” era la més interessant per a mi ja que
era molt important que la gent contestarà amb sinceritat perquè amb aquesta
pregunta es podia saber amb plenitud si en el meu centre es donen intimidacions amb
freqüència.
Si algú t’intimida parles amb algú d’allò que et
succedeix?
23%
0%
Aquests resultats són solament de la classe de quart A d’ESO i es pot dir que són
resultats molt preocupants perquè ni un sol alumne ha contestat que mai es donen
casos d’intimidació. El 77% de la classe diu que poques vegades es donen intimidacions
però l’altre 23 % diu que moltes vegades hi ha intimidació a l’escola. Vull comentar que
la poca gent que ha contestat en l’opció de “Moltesvegades”, al costat, ha dibuixat
signes de “+”, inclús han posat un comentari com per exemple “cada dia”.
Aquests resultats són preocupants perquè si en una sola classe han contestat això, si
les enquestes les haguessin contestat tots els alumnes de quart d’ESO, els resultats
s’intueix que serien força pitjors.
77%
Mai
Poques vegades
Moltes vegades

TR: El bullying escolar
33
2n Batxillerat
A la classe de segon d’ESO els resultats d’aquesta pregunta són similars als de quart,
encara que l’única diferència és que el 33% dels alumnes han contestat que mai hi ha
intimidacions al centre, un altre 44% diu que poques vegades i l’altre 33% que no és
poc, diu que moltes vegades. A continuació podem observar els resultats de la classe
de segon d’ESO:
35%
Si algú t’intimida parles amb algú d’allò que et
succedeix?
5.2. Conclusions sobre l’opinió dels alumnes
18%
46%
Un altre qüestió molt important és saber quines són les formes més freqüents
d’intimidació i maltractament entre companys. A continuació podem observar quina és
l’opinió de l’alumnat de segon i quart sobre aquest assumpte.
15%
0%
5%
Quins són les formes més freqüents d’intimidació i
maltractament entre companys?
14%
19%
47%
Mai
No ho se
Poques vegades
Moltes vegades
Posar mots o deixar en
ridicul
Agredir fisicament
Robar
Amenaces
Aillament, no juntar-se,
etc.

TR: El bullying escolar
34
2n Batxillerat
El 19% dels alumnes no saben quines són les formes més freqüents d’intimidació.
Segons els resultats la forma més freqüent és posar mots o deixar en ridícul o les
amenaces, amb un 47% i 15% seguidament.
Saber la reacció dels alumnes quan es troben davant una situació d’intimidació cap a
un altra company nostre és molt important, per tant, a l’enquesta, també vaig elaborar
una pregunta al respecte.
Què fas quan un company teu n’intimida un altre?
32% Res, passo del tema
1%
29%
Com es pot observar, el 38% dels alumnes no farien res al respecte, l’altre 32%
d’alumnes intentaria tallar la situació personalment i l’altre 29% tampoc faria res
encara que pensen que haurien de fer alguna cosa. De 52 alumnes, solament una
persona avisaria alguna persona que pugui parar la situació. Aquestes dades
reflecteixen la poca importància que li arriben a donar alguns alumnes davant
aquestes situacions.
Solament explicaria aquestes dades la por o el temor que puguin tenir alguns alumnes
davant aquestes situacions.
5.3. Conclusions finals per als professors
Després de veure els resultats de totes les enquestes, que han de portar a la reflexió, i
que només han estat contestades per dues classes d’ESO, que en total sumen 52
alumnes. Crec que caldria augmentar la supervisió en tots els àmbits de l’escola.
Inclús també fer reunions amb els pares per informar tot el que calgui sobre el
bullying. I, si és possible, rebre a les classes de tutoria informació per part d’un
especialista sobre el bullying.
38%
Res, pero crec que hauria
de fer alguna cosa
Aviso alguna persona que
pugui parar la situacio
Intento tallar la situacio
personalment

TR: El bullying escolar
Annexos:
35
2n Batxillerat

TR: El bullying escolar
6. Pel·lícula “Cobardes”
6.1. Sinopsi
36
2n Batxillerat
Gaby és un noi de catorze anys que té por d'anar a l'escola. La seva por és a causa d'un
company de la seva classe anomenat Guille, el qual lidera un petit grup de nois que es
dediquen a fer mal a Gaby fent tot tipus de coses.
Però al mateix temps en Guille també té por de
defraudar al seu pare. Tant els pares d’en Gaby
com els d’en Guille també tenen les seves pors a
diverses coses. Primerament, Joaquim, el pare d’en
Guille treballa en una empresa d’alarmes i té por
de perdre la seva feina, i Merche, la seva mare té por que la seva família fracassi. En
canvi Guillermo, el pare d’en Guille té molta por al
poder que l’envolta, ja que ell és polític. Magda, és
el nom de la mare d’en Guille i té por de no conèixer
al seu propi fill. Després està Silverio, propietari
d’una pizzeria, aquest és l’únic personatge que
sembla que no té gens de por a res i que també és l’únic que sap tot el que li passa a
Gaby. Gràcies als consells que aquest li dóna a Gaby, va poder definitivament acabar
amb l’horrorosa situació a què Gaby es trobava i
planifica una trampa perquè no tornin a molestar-lo
mai més. Aquest pla consistia en gravar en Guille
mentre li pegava a en Gaby, per així poder amenaçarlo
dient-li que ho diria als seus pares. Una vegada en
Gaby va poder combatre la seva situació i acabar-la
definitivament, en propi Gaby es va convertir en agressor d’un altre company de la
seva classe.
6.2 Anàlisi de la pel·lícula
Amb aquesta pel·lícula, una persona que no sap què és exactament el concepte
“bullying”, després d’haver vist aquest concepte li queda molt ben entés ja que a la
pel·lícula contínuament es poden observar moltes característiques pròpies del bullying.
Només començar la pel·lícula ja es pot observar amb el sempre fet de veure al noi que
aquest no té gaire amics, també qui és l’acosador, al qual ja es veu que és un noi
popular, intel·ligent inclús el líder d’aquest grup d’amics amb qui està.

TR: El bullying escolar
37
2n Batxillerat
Un altra cosa molt clara que es pot observar és l’ambient i la poca comunicació dels
pares tant de la víctima com de l’acosador, és a dir, d’en Gaby i d’en Guille. A la
pel·lícula el professorat i pares mostren cert passotisme respecte a les situacions
violentes que es mostren ja que arriben a confondre de manera molt injusta que la
víctima en veritat és l’agressor i l’agressor és víctima, dient inclús que l’agressor, o sigui
en Guille, està millorant el seu rendiment acadèmic i en Gaby baixant el seu
rendiment quan a la pel·lícula es mostra com en Gaby està bastant atent a les classes
encara que no estigui molt però a causa de l’assetjament que li estan causant.
Ni els pares, ni els professor són capaços d’indentificar qui és la víctima realment, i
aquest fet és molt habitual avui en dia als col·legis.
Només començar la pel·lícula podem veure com
al protagonista li envien missatges al telèfon
posant-li amenaces o burles i li posen malnoms,
ja que li diuen “zanahoria” pel simple fet de tenir
el cabells de color taronja. Cal dir que a la
pel·lícula no solament l’agredeixen físicament
sinó que l’arriben a insultar, escopir, ficar-li objectes a la motxilla per tal que l’inculpin
sense que hagués fet res i així fer que els companys i professors pensin que és un
lladre, el tanquen al lavabo mentre cremen una paperera posant la seva vida en perill,
el persegueixen sempre corrent fins a casa per agredir-lo o robar-li, etc.
El protagonista reflecteix molt bé les conseqüències del seu problema i el problema del
bullying en general ja que hi ha moments del protagonsita que fins i tot arriben a
emocionar l’espectador i que podem veure com poc a poc el protagonista és més feble
psicològicament. Hi ha una escena que reflecteix
perfectament com el seu estat d’ànim i la seva feblesa
psicològica són mínimes. En aquesta escena es pot
observar com el protagonista està jugant a un joc i on
el propi protagonista del joc està a dalt d’un edifici
molt alt i en Gaby decideix suïcidar-se. Això és una
característica clara de les conseqüències que pot
arribar a causar el bullying.
Aquest cas de la pel·lícula és un cas una mica sorprenent, ja que al final de la pel·lícula
en Gaby acaba superant el seu problema amb els companys que li feien bullying i dic
sorprenent perquè en Gaby una vegada ha superat el seu problema i agafa el control
de la seva pròpia situació respecte als companys, ja que és el propi Gaby qui finalment
acaba fent bullying a un altre company de la seva classe. Això no és d’estranyar ja que
han passat diversos casos a la vida real on la pròpia víctima acaba sent agressor.

7. Qüestionari.
TR: El bullying escolar
38
2n Batxillerat

TR: El bullying escolar
10. Si algú t’intimida parles am b algú d’allò que et succedeix?
a. Ningú m’intimida.
b. No ho parlo amb ningú
c. Amb els professors
d. Amb la família
e. Amb els companys
39
2n Batxillerat
11. Si has intim idat a lgun company teu t’ha dit algú alguna cosa al respecte? (pots triar més d’una
resposta).
a. No he intimidat ningú
b. Ningú m’ha dit res
c. Sí, als me us professors els ha semblat mala ment.
d. Sí, a la meva família li ha semblat malament.
e. Sí, als me us companys els ha semblat malament.
f. Sí, la meva familia m’ha dit que esta va bé.
g. Sí els meus professors m’han dit que està bé.
h. Sí, els me us companys m’han dit que està bé.
12. Si has participat en situacions d’intim idació cap als teus companys, per què ho vas fer? (pots triar més
d’una resposta)
a. No he intimidat a ningú.
b. No ho sé.
c. Perquè em provoquen.
d. Perquè son diferents (gitanos, paios….)
e. Perquè eren més dèbils.
f. Per molestar.
g. Per gastar una brom a.
h. Altres…… ……… ……… …… …..
13. Quins són les dues formes més freqüents d’intimidació i maltracta ment entre com panys?
a. No ho sé.
b. Posar m ots o deixar en ridícul
c. Agredir físicament
d. Robar
e. Amenaces
f. Aïllament, no juntar-se.
g. Altres…… ……… ……… …… ….
14. Amb quina freqüència es donen intimidacions al teu ce ntre?
a. Mai
b. Poques vegades
c. Moltes vegades
15. Què penses dels nois i de les noies que intimide n a altres companys?
a. Que no sé per què es fiquen amb ells.
b. Que són més forts.
c. Que ho fan amb intenció de fer una broma.
d. Altres…… ……… ……… …… .
16. Què fas quan un compa ny teu n’intimida un altre?
a. Res, passo del te ma
b. Res, però crec que hauria de fer alguna cosa.
c. Aviso algú que pugui parar la situació.
d. Intento tallar la situació personalment.
17. Què hauria de passar perquè s’arreglés la intim idació o maltracta ment?
a. No es pot arreglar.
b. No ho sé.
c. Que es faci alguna cosa (explica breument el que i qui ho hauria de fer: familia, professorat,
companys… ):

TR: El bullying escolar
40
2n Batxillerat
8. Entrevista a M. S. G. (Psicòloga col·legiada
amb número 13901)
1. Què és el Bullying?
Bullying és una paraula anglesa que significa intimidació.
El Bullying (també conegut com assetjament escolar) es refereix a qualsevol forma de
maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al
llarg d'un temps determinat.
2. Com poden saber els pares que el seu fill / a pot estar patint assetjament escolar?
És bastant comú que l’assetja’t viu terroritzat amb la idea d'assistir a l'escola i que es
mostri molt nerviós, trist i solitari en la seva vida quotidiana.
3. Es culpable la família de la conducta de l’agressor?
En els assetjaments escolars, s'identifica la probable existència d'una educació familiar
molt permissiva, que afavoreix que el nen mostri dificultats per posar-se en el lloc de
l'altre i que el seu nivell de frustració sigui molt baix.
4. Quines conseqüències psicològiques ocasiona el bullying als agressors i les
víctimes?
En els agressors, les conductes d'assetjament poden fer-se cròniques i convertir-se en
una manera il·legítima d'aconseguir els seus objectius, amb el consegüent risc de
derivació cap a conductes delictives, incloent violència domèstica i de gènere. En les
víctimes, pot ocasionar la deterioració de l'autoestima, ansietat, depressió, fòbia
escolar i intents de suïcidi, amb repercussions negatives en el desenvolupament de la
personalitat, la socialització i la salut mental en general.
5. Com podries resumir la personalitat de l'agressor?
Normalment l'agressor o assetjador no té perquè patir cap trastorn de personalitat,
sinó que fonamentalment presenta absència d'empatia, que explicaria la seva
incapacitat per posar-se en el lloc de l'assetjat i ser insensible al sofriment d'aquest,
presentin un nivell de frustració molt baix i algun tipus de distorsió cognitiva, a eludir
l'evidència dels fets i delegar les responsabilitats en uns altres.

TR: El bullying escolar
41
2n Batxillerat
6. Què creu que hauria de fer un pare que descobreix que el seu fill està patint
assetjament escolar? I un professor?
- Cal convèncer a la víctima del fet que recorri a l'ajuda dels seus pares i professors i
denunciar al més aviat possible aquesta situació.
- Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests
comportaments.
Per ajudar-ho, necessita saber que pot comptar amb l'ajuda dels adults en qualsevol
moment, i així, anar recuperant la confiança i poder superar aquesta situació.
- Informar al Director o Coordinador de l'escola de qualsevol incident d'abús o
intimidació, fins i tot si el seu fill(a) ha participat en aquests comportaments. Això els
ensenyarà a ser responsables del seu propi comportament.
També buscar ajuda de fora. El comportament d'abús o intimidació requereix un
abordatge integral. El psicòleg o conseller pot oferir més suggeriments o de treballar
amb el seu fill(a) per desenvolupar noves habilitats emocionals i socials. Parlar
calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests
comportaments.
7. És més comú l'assetjament escolar entre nens o nenes?
Els casos de bullying solen donar-se en nens i nenes, sent lleugerament major el
percentatge de nenes en el perfil de víctimes.
8. Quines són les principals causes d'assetjament escolar?
Les principals causes depenen de les característiques psicològiques de l'agressor, del
seu entorn familiar i escolar. Però també poden influir elements externs com la
televisió, ja que la violència en els mitjans té efectes sobre la violència real, sobretot en
nens.
9. Quant temps pot durar?
El temps durant el qual la víctima cregui que encara pot ser novament blanc d'atacs.
10. L'assetjament escolar, es produeix més en col·legis privats o públics? A quines
edats afecta més?
No hi ha cap estadística que demostri si es dóna més en col·legis públics o privats
Els casos de bullying solen donar-se en nens i en nenes en procés d'entrada a
l'adolescència (12-13 anys).

TR: El bullying escolar
11. Com creu que podria prevenir l'assetjament escolar?
42
2n Batxillerat
Prevenir el bullying, requereix una intervenció simultània sobre factors individuals,
familiars i socioculturals. Prendre mesures concretes sobre la població de risc, o sigui
els adolescents, i promoure una canvi de mentalitat respecte a la necessitat de
denúncia dels casos d'assetjament escolar, encara que ells no siguin les víctimes, i
també formar al professorat en habilitats adequades de prevenció i resolució de
conflictes escolars, amb la finalitat de millorar la convivència educativa i prevenir la
violència, ensenyant a resoldre conflictes de forma constructiva: pensant, dialogant i
negociant.
12. Quin tipus de violència creu que és pitjor, la violència física, psicològica o verbal?
Tots els tipus de violència són dolents, però de totes les modalitats la més difícil de combatre
és la psicològica, per ser una actuació freqüentment invisible i que no deixa petjada.
13. Podria donar una opinió personal?
No cal confondre aquestes situacions amb els típics alts i baixos que es produeixen en
les relacions entre els alumnes perquè aquests són fenòmens pertorbadors però no
són veritables problemes de violència, encara que poden degenerar en ells si no es
resolen de forma adequada.
Per prevenir, és convenient deixar de pensar “que tot això és normal entre escolars”, i
“que es tracta de bromes de criatures”.
.

9. Conclusions
TR: El bullying escolar
43
2n Batxillerat
Les agressions escolars són el conjunt de maltractament físic, psicològic i verbal entre
escolars que es repeteix durant un temps. Hi ha d’haver una víctima i un agressor. La
paraula “bullying” significa en anglès maltractament. Aquest concepte inclou
principalment la violència física. En canvi, el “mobbing” inclou la violència verbal. El
primer psicòleg i més important que va dedicar tots els seus estudis a les agressions
escolars, és a dir, al bullying, va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973. El més important
a l’hora d’estudiar els tipus d’agressions, és tenir en compte els efectes que poden
produir a les víctimes. El bullying poc arribar a provocar conseqüències irreversibles
sobre la víctima tant psicològiques com físiques.
El bullying és un tema preocupant que, d’altra banda, costa de detectar. Posar mots,
agredir físicament, aïllament, intimidació són les agressions més habituals. Les
persones que utilitzen la seva força per ficar-se amb els més dèbils solen fer-ho
motivats per una autoestima baixa, és a dir, per una gran inseguretat emocional. La
característica principal de l’agressor és el saber utilitzar el seu poder sobre altres
persones. Sovint, els agressors són corpulents. La pressió en grup condiciona molt
l’actitud de cada persona i això fa que es comporti l’agressor d’una manera violenta.
Les víctimes solen ser més dèbils i bastants innocents, sense amics o sense cap tipus de
recolzament de companys, i que també solen ser una mica insegures com els propis
agressors.
Un agressor sempre serà agressor si no s’atura a temps la situació. Els espectadors són
molt importants, inclús es pot dir que són els que tenen més facilitat alhora de parar
una situació de violència escolar. La pel·lícula Cobardes és un clar exemple de bullying.
A través del visionat d’aquesta pel·lícula resulten molt més fàcils d’entendre diversos
aspectes relacionats amb el bullying. L’entrevista realitzada a una psicòloga
acostumada a tractar amb casos d’assetjament, em va ajudar a veure’ls d’una manera
més propera.
L’enquesta que vaig elaborar, permet observar diferents punts de vista de l’alumnat.
Concretament dels alumnes de segon i quart d’ESO. És evident que no tenen una idea
molt clara del concepte de bullying, però sí que saben detectar quan es produeix o
quan viuen una situació d’assetjament. La meva conclusió final, deduïda a partir dels
resultats de l’enquesta, és que caldria informar més l’escola, tant als alumnes com als
pares, sobre l’abast i les conseqüències del bullying.

10. Bibliografia
Llibres:
TR: El bullying escolar
44
2n Batxillerat
ANEAS SÁNCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial:
Formació Alcalá. Jaén.
BARBA, Joaquina. (2010) SOS! Bullying: [entendre l'assetjament escolar]. Edicions del
Bullent. Picanya (València).
BEANE, Allan L. Bullying : aulas libres de acoso. Graó. Barcelona, 2008.
CEREZO, Fuensanta. (2010) Intervención psicoeducativa y tratamiento diferenciado del
bullying : concienciar, informar y prevenir. Pirámide. Madrid.
HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie. (2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paidós
Ibérica. Barcelona S.A
MACFARLANE, Aidan (2005). Bullying : quan els joves són víctimes i agressors : una
guia per a fer front als maltractaments. Bromera. Alzira.
RODRÍGUEZ, Nora . (2004) Stop Bullying. Primera edició. Barcelona: RBA.
Pàgines web:
http://www.acosomoral.org/
http://www.colegiointernacional.edu.mx/tips-bullying-cim.pdf
http://www.digibug.ugr.es/bitstream/10481/863/1/15887303.pdf
http://www.xtec.cat/~jcollell/ZHomo%20Bullying%20Racista.htm
http://www.slideshare.net/calapatardo/bullying-1449322
http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/acosoescolar/papelpadres.htm
http://www.consejos-e.com/Documentos/Sociedad-Ninos-Jovenes-Todos-lospublicos/Bullying-hay-que-actuar-al-primer-sintoma_1173.html