1 - Castellnou Edicions

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
196
2 Expliqueu-los el conte d’El Gegant del pi.
Diuen que els Farell, de Caldes de Montbui, eren una família de gegants com
no n’hi havia cap altra a tot Catalunya. Un membre d’aquesta família, en Farell,
va ser el gegant més gegant de tots els gegants que mai no s’hagin vist.
Un dia en Farell estava avorrit i es va dir:
–Saps què? Me’n vaig cap a Barcelona! Mai no hi he estat i no em vull morir
sense haver vist abans com és la gent de ciutat.
Dit i fet. De l’espès bosc del voltant de casa seva, va arrencar-ne el pi més alt i
gruixut i, fent-lo servir de bastó, saltant i saltant, va agafar el camí cap a
Barcelona. Amb quatre passes en tenia prou per deixar un poble i arribar al
següent.Tothom s’enfilava als terrats i teulades i sortia al carrer per veure’l passar,
mentre els nens li cantaven:
El Gegant del pi
ara balla, ara balla.
El Gegant del pi
ara balla pel camí.
En Farell reia, perquè era un gegant més bo que un tros de pa, i s’afegia a la
gresca.
Quan va arribar a les portes de Barcelona, els soldats que hi feien guàrdia no el
volien deixar passar si abans no pagava per entrar el pi, ja que llavors s’havia de
pagar per entrar llenya o qualsevol altra cosa que es pogués vendre a la ciutat.
–Au, home! –deia en Farell–, esteu de broma. Que no veieu que això és un
bastó i no pas llenya? I on s’ha dit que s’hagi de pagar per entrar un bastó en
una ciutat? Apa! Deixeu-me passar i no sigueu caps de suro.
Però els soldats tornaven a dir-li que o pagava o no entrava amb aquell pi tan
gros. En Farell deia que no; els soldats, que sí, i així un munt d’estona. Al final, el
gegant es va empipar tant que va llançar amb ràbia el pi per damunt la porta
de la muralla. El pi va volar com si fos palla per sobre les teulades de la ciutat