1 - Castellnou Edicions

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
192
4. LA PASQUA
Orígens i costums
En paraules de Jaume Colomer: «després de tres mesos de fred i de natura endormiscada,
arriba el bon temps, i, amb aquest, la natura es revifa. Cada any, les plantes i els arbres han
de morir per tornar a néixer. La festa de la Pasqua és la gran festa de l’esclat de la vida. I, tal
com pertoca, va precedida d’un temps de purificació que s’anomena Quaresma perquè dura
quaranta dies».
La festa de Pasqua és molt antiga i se celebra a molts pobles d’arreu del món. Els trets més
significatius que la identifiquen i que encara es mantenen són: les colles de caramelles, l’obsequi
de la mona, l’àpat del xai i la simbologia dels ous.
Les caramelles són grups de corals tradicionals que encara perduren en algunes poblacions
i que, amb vestits típics, recorren carrers i places cantant cançons tradicionals.
La mona tradicional és una mena de coca rodona adornada amb ous durs i altres galindaines
infantils. Els ous solen tenir la closca pintada i, abans, era costum posar-ne tants com anys
tingués l’infant. Amb el temps, en molts llocs es van substituir per ous de xocolata. És tradició
que els padrins obsequiïn els seus fillols amb una mona.
Al principi, les mones es feien a casa mateix. Més endavant, les preparaven els forners i, finalment,
han acabat a mans dels pastissers. Actualment, a molts llocs les mones no tenen res a
veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís decorat a base de xocolata. Fins i
tot, els típics ous durs han estat substituïts per ous de xocolata de moltes mides diferents.
Antigament, el Dilluns de Pasqua era costum anar a dinar al camp i menjar per postres la
mona que el padrí havia regalat al fillol o la fillola.
Pel que fa al costum de menjar ous, abans tothom en menjava molts el dia de Pasqua. A
més dels ous de la mona, es menjava una truita per esmorzar.