1 - Castellnou Edicions

3. EL CARNESTOLTES
Orígens i costums
Ja en l’època romana se celebrava alguna festivitat propera a l’esperit del carnaval modern.
El nom carnaval prové del llatí i sembla que inicialment significava ‘prohibició de carn’. Així,
per als cristians, aquest nom es refereix als últims dies abans de la Quaresma en què es pot
menjar carn.
El carnaval no té una data concreta, sinó que oscil·la en el calendari, en funció de la data en
què es fixa el dia de Pasqua, que sempre és el primer diumenge de lluna plena de primavera.
El carnaval és el símbol per excel·lència de la festa popular. A Catalunya, comença el Dijous
llarder i acaba el Dimecres de cendra. El Dijous llarder és costum menjar botifarra d’ou i
coca de llardons. El divendres arriba el rei Carnestoltes, personatge grotesc que dóna entrada
a la festa amb un pregó i mana el que cal fer aquests dies. Tot seguit us reproduïm un
pregó:
Pregó de carnestoltes
El baró de Carnestoltes,
que és el rei dels poca-soltes,
mana que durant el seu regnat
tothom calli, balli i es diverteixi.
També diu que per carnaval,
qui no es disfressa
és un animal.
El Dimecres de cendra se celebra la fi del carnaval, que ja no tornarà fins a l’any següent,
i és el moment de preparar-se per a la Quaresma. Abans, hi havia el costum d’enterrar l’espinada
de porc, coneguda com a sardina en castellà, com a símbol de les carns llevades.
Diuen els entesos, que per ignorància, es confongué el nom i passà a enterrar-se el peix. De
fet, avui se simbolitza l’acabament de la gresca, passejant una sardina penjada d’una canya i
enterrant-la després.
Durant la setmana que duren les festes, es permet tot allò que no es pot fer durant la resta
de l’any. La gent es disfressa, es cobreix la cara amb màscares, es toquen i ballen comparses
i es fan cercaviles...
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
189