1 - Castellnou Edicions

2. EL NADAL
Orígens i costums
La nit de la vigília de Nadal, juntament amb la de Sant Joan, són les més celebrades de tot
el costumari català, ja que corresponen als solsticis d’hivern i d’estiu, és a dir, quan el sol es
troba més lluny de l’equador.
Les primeres cultures rendien culte al sol, el qual va esdevenir, d’aquesta manera, la primera
divinitat. Amb el pas del temps, les persones van prendre consciència del poder d’aquest
gran astre i van transferir-ne part dels atributs als seus líders polítics i religiosos. L’Església
cristiana, per exemple, commemora en aquesta data el naixement del Nen Jesús, figura clau
de la nova fe.
En el costumari nadalenc, s’hi poden trobar quatre aspectes que confereixen una fisonomia
pròpia a aquesta festa: la reunió familiar a la llar i la festa del tió, l’àpat familiar, la figura dels
pastors i la missa del gall.
Un personatge destacat de la festa de Nadal és el tió. Uns dies abans de la festa, es prepara
un tronc o una soca d’arbre i es tapa amb una manta per tal que no es constipi. Els nens
i nenes de la casa li donen menjar perquè s’engreixi força (abans l’atipaven amb blat de
moro, garrofes i cereals; avui, amb fruites, hortalisses, fruits secs i dolços). Finalment, la vigília
de Nadal o bé el mateix dia de Nadal, els nens i nenes fan cagar el tió a bastonades, mentre
canten una cançó, com ara aquesta:
1 Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt d’un pi.
Toca, toca Valentí.
2 Passeu, bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu, minyons,
que la tia fa torrons.
Cançó per fer cagar el tió
3 El vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
ai el brut; ai el porc;
ai el cara, cara, cara!
Ai el brut; ai el porc;
ai el cara de pebrot!
Llavors, sota la manta, apareix el regal. Finalment, quan el tió s’ha atipat de cagar, regala un
espardenyot, una ceba o un tros de carbó.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
187