1 - Castellnou Edicions

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
184
1. LA CASTANYADA
Orígens i costums
La castanyada és una tradició molt antiga que inicialment no tenia res a veure amb les castanyes.
En els seu origen, les famílies es reunien a la tarda del dia de Tots Sants per venerar
els morts; i celebraven una cerimònia amb pregàries i un àpat. Ara, en canvi, l’aprofitem per
estar amb la família o per reunir-nos amb els amics.
La castanyada és la festa de la tardor per excel·lència. En aquesta època de l’any, comença a
refrescar, el temps canvia i hem de treure la roba d’abric, tal com diuen les dites:
Abans, per Tots Sants era costum treure de l’armari l’abric, la bufanda, la gorra i els guants,
perquè feia molt de fred. Ara, el temps ha canviat una mica i no fa tan fred com anys enrere.
Per aquesta festa, és costum menjar castanyes torrades, moniatos i panellets, tot acompanyat
de vi dolç. Al principi no es menjaven castanyes, però com que és la fruita del temps, es va
acabar per adoptar aquest costum.
Segons Jaume Colomer: «En algunes cases de pagès els nens posaven una castanya a cada
graó de l’escala. Quan anaven a dormir, s’havien d’agenollar a cada graó, resar un parenostre
i menjar-se la castanya. Si no ho feien així, creien que els morts anirien a mitjanit a estirar-los
els peus del llit».
Les venedores de castanyes per excel·lència eren les castanyeres, que s’encarregaven de
torrar les castanyes i els moniatos. Anaven vestides totes de color negre i portaven una faldilla
llarga fins als peus amb un davantal al damunt i es cobrien els peus amb esclops folrats
de pell de conill. Passaven molt de fred i procuraven escalfar-se a prop del fogó de llenya en
què torraven les castanyes i els moniatos, mentre deien:
La canalla, per empipar-les, solia respondre:
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Per Tots Sants, desa el ventall i treu els guants.
Boníssimes castanyes! Grosses i calentes!
Petites i dolentes. De les vuit, set de pudentes.