1 - Castellnou Edicions

uia DDidààcttiiccaaÍNDEX
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació ............................................................................................................................................................................................ 8
2. Principis educatius i didàctics ................................................................................................................................................ 9
3. El Cicle Inicial ................................................................................................................................................................................... 10
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi. Cicle Inicial ........................................................ 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi ........................................................ 13
6. Orientacions per a l’avaluació ......................................................................................................................................... 14
7. Orientacions per atendre la diversitat ................................................................................................................... 15
8. Els eixos transversals ................................................................................................................................................................ 16
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ...................................................................... 17
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària ......................... 20
2a. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi
natural ..................................................................................................................................................................................................... 22
2b.Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi
social i cultural ................................................................................................................................................................................ 24
3a. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Inicial ..................... 26
3b.Continguts de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural per al
Cicle Inicial .......................................................................................................................................................................................... 27
4a. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural per al
Cicle Inicial .......................................................................................................................................................................................... 28
4b.Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural
per al Cicle Inicial ........................................................................................................................................................................ 31
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Programació coordinada de les àrees del Cicle Inicial ........................................................................... 36
2. Continguts de Coneixement del medi de 1r d’Educació Primària .............................................. 37
3. Programacions i activitats complementàries ..................................................................................................... 40
SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS. PROPOSTES DE TREBALL
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial .......................................................................................................................................................................... 152
2. Avaluació contínua i formativa .................................................................................................................................... 156
3. Avaluació sumativa i final .................................................................................................................................................. 179
PROPOSTES PER CELEBRAR LES FESTES TRADICIONALS
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Inicial
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi.
Cicle Inicial
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement
del medi
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
8
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1.593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa Educació 2000-2004 del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements i
experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres de Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
de Cicle Mitjà i Superior), flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre (s’adapta
tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat d’alumnes;
i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari l’assoliment, per part de tot l’alumnat escolaritzat
en cada un dels cicles d’aquesta etapa educativa, de les competències bàsiques
pròpies de cada àrea en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells
coneixements i habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges.
Dit d’una altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se
saben aplicar a situacions concretes de la vida real i, a més, d’una manera responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més
llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització, el gust pels treballs ben
fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no solament
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i visual del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds amb la
pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres i les mestres tinguessin les
eines que els permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats
de l’alumnat de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per a tots els
centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la pràctica
docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una eina més
per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits arxius, fer càlculs
i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
9

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
10
3. EL CICLE INICIAL
El Cicle Inicial, com bé diu el seu nom, és l’inici d’una etapa educativa, l’Educació Primària, i
la continuació d’una altra, l’Educació Infantil. Els materials que us presentem per a aquest cicle
els hem elaborat d’acord amb aquesta doble perspectiva.
El punt de partida a l’inici del primer curs és el d’un grup classe amb diferents ritmes d’aprenentatge
i amb bagatges de coneixements i habilitats força diferents. El punt d’arribada a
final del segon curs és l’assoliment, per part de tots els alumnes del grup, de les competències
bàsiques generals, i de les específiques de cada àrea pròpies del Cicle Inicial.
Una altra consideració que hem tingut molt en compte és el fet de valorar què és educar i
què és ensenyar. Pensem que educar en aquest cicle ha de ser igual a fer créixer una mica
en coneixements, molt en habilitats, molt en capacitats socials i humanes i molt en autonomia
personal.
Castellnou Edicions, amb el projecte Balena blanca, us ofereix uns materials que pretenen
ajudar-vos una mica en aquesta feina tan àmplia i complexa com és educar, però ja ens
sentiríem satisfets si us ajudéssim a ensenyar, ensenyar a aprendre, ensenyar a saber, ensenyar
a pensar, ensenyar a comprendre, ensenyar a conviure, ensenyar a respectar, ensenyar
a ser persones.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
Els materials estan vertebrats a partir d’un eix, que es concreta en dotze unitats didàctiques
dins l’àrea de Coneixement del medi. Sobre aquest eix hem organitzat els currículums de
Català i de Matemàtiques; la Llengua castellana ha seguit també aquests eixos, tot respectant
els criteris de segona llengua: evitem repetició de continguts amb la primera llengua, evitem
l’anticipació d’aprenentatges, i atenem els aspectes diferencials i específics d’aquesta llengua.
Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també la Religió, s’organitzen de forma autònoma,
amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
L’alumnat ha de ser element actiu en el seu procés d’aprenentatge, en el sentit que ha d’observar,
plantejar-se preguntes, elaborar hipòtesis i establir conclusions, i en aquelles que diuen
que s’ha de dominar l’entorn més concret per anar mica en mica cap a entorns més llunyans.
Dintre de cada entorn hem de treballar les diferents àrees de manera que els coneixements
que n’obtinguem siguin funcionals.
Com treballem els eixos transversals?
Els eixos transversals es treballen implícitament al llarg de tot el curs i en totes les àrees,
i explícitament en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi natural, social i cultural.
I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les imatges tracten aquests
mateixos valors.
La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem procurat
tenir molta cura de tot el que publiquem perquè finalment els valors que comuniquen
els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una forma cíclica i adequada a l’edat.
Com atenem la diversitat?
L’atenció a la diversitat d’alumnes es du a terme a través d’unes activitats diferents i específiques
a les del llibre de l’alumne, que hem recollit en un quadern d’activitats complementàries
(QUAC).
Com hem introduït les activitats TIC?
De manera expressa, hem volgut incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació
des de 1r curs de Primària; com a la resta de cursos, però, el professor o professora
podrà triar quan i com les vol fer servir. Agrairem els vostres suggeriments i comentaris sobre
aquesta iniciativa (www.castellnouedicions.com).
PROJECTE BALENA BLANCA
11

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
12
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI.
CICLE INICIAL
Per a l’alumne/a:
Per al professor/a:
QUAS
QUADERN D’AVALUACIÓ I I SEGUIMENT
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació ............................................................................................................................................................................................ 8
2. Principis educatius i didàctics ................................................................................................................................................ 9
3. El Cicle Inicial ................................................................................................................................................................................... 10
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi. Cicle Inicial ........................................................ 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi ........................................................ 13
6. Orientacions per a l’avaluació ......................................................................................................................................... 14
7. Orientacions per atendre la diversitat ................................................................................................................... 15
8. Els eixos transversals ................................................................................................................................................................ 16
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ...................................................................... 17
AVALUACIÓ CONTINUA - SEGON TRIMESTRE
Nom de l’alumne
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària ......................... 20
2a. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi
natural ..................................................................................................................................................................................................... 22
2b.Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi
social i cultural ................................................................................................................................................................................ 24
3a. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Inicial ..................... 26
3b.Continguts de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural per al
Cicle Inicial .......................................................................................................................................................................................... 27
4a. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural per al
Cicle Inicial .......................................................................................................................................................................................... 28
4b.Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural
per al Cicle Inicial ........................................................................................................................................................................ 31
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Programació coordinada de les àrees del Cicle Inicial ........................................................................... 35
2. Continguts de Coneixement del medi de 1r d’Educació Primària .............................................. 37
3. Programacions i activitats complementàries ..................................................................................................... 39
SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS. PROPOSTES DE TREBALL
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial .......................................................................................................................................................................... 158
2. Avaluació contínua i formativa .................................................................................................................................... 160
3. Avaluació sumativa i final .................................................................................................................................................. 182
PROPOSTES PER CELEBRAR LES FESTES TRADICIONALS
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Guiaa DDiiddààcticaaÍNDEX
Aspectes que
s’han d’observar
Comprèn el tema.
Millora la tècnica de la pintura amb ceres.
Aplica la tècnica del dibuix amb model del natural.
És imaginatiu en la manipulació gestual.
Millora la tècnicade la pintura amb témperes.
Aplica la tècnica del natural amb llapis.
Observacions
AVALUACIÓ
21
✓ Una guia didàctica organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular i
Programació d’aula –que inclou la programació
de cada unitat, fitxes d’activitats complementàries
fotocopiables, de consolidació, reforç i d’ampliacions,
suggeriments i propostes de treball, les
solucions de les activitats i propostes d’avaluació.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE
CONEIXEMENT DEL MEDI
Introducció
Aquest projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge. Es pretén que
sigui l’alumnat qui, amb l’acompanyament del mestre o la mestra, impulsi el seu propi procés
d’aprenentatge i resolgui diferents situacions que es presenten al llarg de la seqüència
d’ensenyament-aprenentatge per tal de reafirmar els seus coneixements. El desenvolupament
curricular s’ha de fer per cicles per potenciar el cicle com a procés d’aprenentatge
obert a dos cursos escolars. S’ha volgut donar un èmfasi particular al treball mediambiental,
que vincula totes les activitats amb el nostre entorn. Convé recordar que l’àrea de
Coneixement del medi és una àrea de descoberta i d’experimentació.
Estructura de les unitats
Introducció i avaluació de conceptes previs
La unitat comença amb una imatge de dues planes que, a banda de ser una motivació inicial,
serveix de punt de partida per determinar els coneixements previs, les motivacions i les
expectatives de l’alumnat sobre els continguts que es treballen en la unitat.
En el requadre «Descobriràs», s’hi anticipen els continguts que es treballen al llarg de la unitat
per tal d’ajudar l’alumnat a organitzar, classificar i aprendre els nous coneixements.
Desenvolupament de la unitat
En la unitat es desenvolupen els continguts del Cicle Inicial de manera clara i ordenada. S’ha
procurat que les activitats siguin lúdiques i molt pràctiques per tal que motivin l’alumnat. La
guia del docent aplega totes les activitats que incorporen, a més, una proposta metodològica
amb diversos suggeriments per complementar-les.
Nosaltres i l’entorn
En l’apartat «Nosaltres i l’entorn» es treballen activitats d’aprenentatge estretament lligades
amb continguts d’actituds, valors i normes sovint associats amb els diferents eixos transversals.
Hem après
En la darrera pàgina de cada unitat, titulada «Hem après», s’hi plantegen activitats de síntesi
dels continguts més importants treballats al llarg de la unitat.
PROJECTE BALENA BLANCA
13

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
14
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al mestre o
la mestra comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent
amb els objectius proposats i adequats a les necessitats i característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè aquesta compleixi les
seves funcions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.
Per això, en aquesta guia s’ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés d’aprenentatge
de cadascun dels alumnes del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomedada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i continguts de les àrees del currículum. El mestre o la maestra pot
utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de cadascun
dels alumnes i determinar la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finalitat
proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adient a les necessitats de cada moment. Castellnou
Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels alumnes.
Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han assolit
o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social i
cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts enfront
d’uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que es posen en les tasques, per aprendre; en les
expectatives i motivacions davant un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha après
d’una àrea a una altra, o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir un
aprenentatge.
Per tant, el fet que els alumnes no siguin homogenis quant a aprenentatge fa difícil la tasca d’ensenyar
i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos, i a permetre
ritmes i nivells de consecució diferents dins els mateixos objectius generals d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per atendre
la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les
competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que treballen
amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
S’adrecen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que acaba
abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.
PROJECTE BALENA BLANCA
15

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
16
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi a un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com
per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, la tecnologia de la informació,
la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’altres,
formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvoluparlos
en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur puguin integrar-se com a membres
actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius, que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educació,
per poder-ne pal·liar els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les diferents
àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius tenen ja un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien, i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pensen
que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolaritat obligatòria coneixent el maneig del programari
bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incoporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
cursos més baixos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,
d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador
de textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…;
en l’àrea de Matemàtiques comprovaran exercicis de càlcul, faran taules i gràfics;
en l’àrea de Coneixement del medi buscaran informació consultant webs, incorporaran
imatges als seus textos…; en l’àrea de Música faran servir l’ordinador per fer música…
Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu a l’apèndix del Llibre de l’alumnat i
al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements adquirits.
Podeu trobar més informació al nostre web: www.castellnouedicions.com
PROJECTE BALENA BLANCA
17

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de
l’Educació Primària
2a. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de
Coneixement del medi natural
2b. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de
Coneixement del medi social i cultural
3a. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi
natural per al Cicle Inicial
3b. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi
social i cultural per al Cicle Inicial
4a. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del
medi natural per al Cicle Inicial
4b. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del
medi social i cultural per al Cicle Inicial
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
20
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia
identitat, les seves possibilitats
afectives i de relació, i
progressar en l’autonomia i
la iniciativa personals.
2. Conèixer el propi cos i les
seves possibilitats motrius i
progressar en l’adopció
d’hàbits de salut i higiene
personal.
3. Mostrar-se participatiu i solidari
de manera responsable,
i respectar els valors morals,
socials i ètics propis d’altri,
per exercitar-se en els principis
bàsics de la convivència
i d’estima per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana
mitjançant processos d’identificació,
planificació, realització
i verificació d’activitats al
seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament
i apropiadament la
llengua catalana, i, si escau
l’aranesa, tant oralment com
per escrit, emprant-la normalment
com a llengua
vehicular i d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana
en els àmbits oral i escrit
de manera que pugui utilitzar-la
apropiadament com a
font d’informació i vehicle
d’expressió.
7. Comprendre i expressar en
llengua estrangera missatges
senzills dintre d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer les
similituds i diferències respecte
dels altres.
2. Conèixer les possibilitats
afectives i de relació amb els
grups socials més propers.
3. Desenvolupar-se de manera
autònoma en situacions
properes i conegudes.
1. Conèixer el propi cos, l’esquema
corporal i les seves
possibilitats sensorials i de
moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar
hàbits per a la cura i
la higiene del propi cos.
3. Descobrir el gust per les
activitats físiques col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu i solidari
en l’entorn social més
proper.
2. Descobrir la importància
dels principis bàsics de la
convivència i de la pau.
1. Resoldre situacions quotidianes
a partir de l’observació,
la identificació i l’experimentació
d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua
catalana per comunicar missatges
senzills, orals i escrits,
de fets i experiències de la
vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge
de la llengua castellana per
comunicar-se oralment i per
escrit en missatges senzills
referits a aspectes de l’entorn
més pròxim.
1. Iniciar-se en la comprensió i
expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
referits a entorns propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat
i acceptar normes referides
a la pròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups de
convivència més amplis,
adaptar-se a noves situacions
i establir relacions d’amistat
i companyeria.
3. Desenvolupar estratègies
personals que afavoreixin la
pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal
i esforçar-se per millorar la
velocitat, el ritme, la flexibilitat
i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos i
adoptar hàbits d’higiene
i d’organització personal.
3. Gaudir de les activitats físiques
i esportives (individuals
i de grup).
1. Adoptar actituds participatives
i solidàries amb grups
socials coneguts i amb el
suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta
a les normes de convivència:
educació, respecte i
tolerància.
1. Resoldre situacions de la
vida quotidiana a partir de
la identificació, planificació i
realització d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge de
procediments per explorar i
investigar.
1. Expressar d’una manera
correcta en llengua catalana,
oralment i per escrit, missatges
de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar la
informació elaborant treballs
i informes senzills.
1. Conèixer la llengua castellana
a nivell oral i escrit per
utilitzar-la com a vehicle
d’expressió i de relació personal
i social.
1. Progressar en la comprensió i
expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
d’entorns més amplis.
1. Valorar la pròpia persona a
partir de la descoberta i
prova de les pròpies possibilitats,
amb el desig de
superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència
de manera respectuosa i
tolerant, acceptant la diversitat
d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament
global del cos humà i superar
les dificultats en el moviment.
2. Mantenir unes normes de
salut i higiene correctes
i també d’organització personal.
3. Realitzar alguna activitat física
o esportiva d’una manera
regular.
1. Ser participatiu i solidari en
els diferents àmbits de relació
i participació social.
2. Ser educat i respectuós amb
un mateix i amb els altres, i
tolerant amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir
de la identificació, la planificació
i la verificació.
2. Adquirir estratègies per
explorar, representar, explicar
i preveure alguns problemes
o situacions reals.
1. Comprendre i expressar
missatges orals i escrits en
llengua catalana en contextos
diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir
informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana
a nivell oral i escrit com a
vehicle d’expressió i com a
font d’informació.
1. Comprendre i expressar en
llengua estrangera missatges
senzills dins d’un context.

8. Comprendre el medi físic i
natural i els principals mecanismes
que el regeixen a partir
de l’observació rigorosa dels
fets i fenòmens senzills, i la
importància que la seva conservació
i millora té per a la
humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals
de Catalunya en els seus
aspectes naturals, socials, culturals
i històrics, com a medi
definidor de la identitat nacional
i personal, i progressar en
el sentiment de pertinença al
país.
10. Mostrar actituds de respecte,
conservació i ús correcte dels
recursos materials, tècnics i
naturals.
11. Utilitzar els conceptes i les
relacions matemàtiques elementals
i dominar les operacions
bàsiques per tal de
representar i interpretar l’espai,
les situacions i les experiències,
mitjançant el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través dels
mitjans d’expressió verbal, corporal,
visual, plàstic i musical, i
desenvolupar la sensibilitat
estètica, la creativitat i la capacitat
per gaudir de les manifestacions
artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural
i gaudir-ne, participar en la
seva conservació i respectar la
diversitat lingüística i cultural
dels pobles i les persones.
14. Aplicar els coneixements
adquirits per resoldre d’una
manera creativa problemes
diversos amb els recursos
apropiats coneguts.
15. Aplicar, individualment i en
equip, metodologies de treball
intel·lectual, inclosa la utilització
dels recursos de la tecnologia
de la informació, que
estimulin l’aprenentatge i la
creativitat i permetin reduir
tasques rutinàries.
1. Iniciar-se en la comprensió del
medi físic i natural més proper
i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i fenòmens
senzills que es manifesten en
l’entorn més pròxim.
3. Contribuir a la conservació del
medi natural físic més proper.
1. Iniciar-se en el coneixement
dels trets fonamentals de
Catalunya i dels seus aspectes
naturals, socials i culturals més
propers.
2. Gaudir de les manifestacions
socials del barri i participar-hi, i
descobrir el sentiment de pertinença
a una comunitat.
1. Respectar el material comú de
l’escola, de la família i de l’entorn
més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes
i les relacions matemàtiques
elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques,
sumar i restar, i iniciar-se
en la multiplicació.
3. Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques
senzilles.
2. Descobrir la importància de
desenvolupar la sensibilitat
estètica i creativa, i la capacitat
per gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques.
1. Descobrir i reconèixer el patrimoni
cultural del barri, la ciutat
i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural
més proper.
3. Demostrar interès per conèixer
cultures d’altres pobles.
1. Aplicar estratègies bàsiques
per resoldre dificultats de la
vida quotidiana i demanar
ajuda a un adult en cas de
necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual senzilles, d’una
manera molt pautada i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i
descobrir algunes de les seves
possibilitats.
1. Comprendre les relacions
entre el medi físic i natural de
la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa i
sistemàtica de la realitat amb
tècniques i instruments més
precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora
i deteriorament del medi
ambient i prendre posició a
favor d’actituds per conservar-lo.
1. Conèixer els elements del
medi natural, social i cultural
de la comunitat autònoma de
Catalunya.
2. Participar en les manifestacions
culturals de la
Comunitat i valorar la
importància de sentir-se
membre d’un territori.
1. Valorar i progressar en el respecte
i la conservació dels
recursos materials, tècnics i
naturals de Catalunya.
1. Dominar els conceptes i les
relacions matemàtiques elementals.
2. Dominar totes les operacions
bàsiques.
3. Iniciar-se en la utilització del
llenguatge matemàtic per
representar i interpretar l’espai,
situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat de
fer produccions artístiques i
ampliar el repertori de recursos
d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica i
creativa i la capacitat de gaudir
de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni
cultural de la localitat i la
comarca.
2. Ser conscient de la importància
que té conservar el patrimoni
cultural de Catalunya.
3. Respectar les persones del grup
social més proper amb una cultura
diferent a la pròpia.
1. Aplicar correctament estratègies
sistemàtiques per resoldre
problemes, utilitzant tècniques i
procediments coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual més complexes,
seguint pautes i orientacions
generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa
per cercar, arxivar, tractar i presentar
la informació.
PROJECTE CURRICULAR
1. Comprendre les relacions entre
el medi físic i natural globalment.
2. Observar i utilitzar instruments
de mesura per comprendre i
interpretar fenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets
i fenòmens observats del medi.
4. Participar d’una manera activa
en la conservació del medi físic
i natural.
1. Conèixer els elements del
medi natural, social i cultural
catalans com a medi definidor
de la identitat nacional i personal.
2. Aprofundir en el sentiment de
pertinença i estimació a
Catalunya d’una manera activa
i participativa.
1. Participar d’una manera activa
en la conservació dels recursos
materials, tècnics i naturals
de Catalunya i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes i relacions
matemàtiques elementals.
2. Dominar i saber explicar les
operacions matemàtiques elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge
matemàtic per representar i
interpretar l’espai, situacions i
experiències.
1. Comunicar-se mitjançant
produccions artístiques, utilitzant
recursos d’expressió verbal,
corporal, visual, plàstic i
musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni
cultural de Catalunya del
patrimoni cultural de l’Estat
espanyol i d’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural
català.
3. Respectar les persones amb
cultures diferents a la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies personalitzades
per resoldre dificultats
i problemes que es
plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals
de treball intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador de manera
responsable a casa i a l’aula
per cercar, arxivar, tractar, presentar
i explicar la informació
obtinguda.
21

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
22
2a. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA
DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
Objectius generals
de l’etapa
1. Identificar propietats
d’objectes i organismes a
partir de l’observació, la
comparació i la classificació.
2. Reconèixer fets, fenòmens
i processos que
s’esdevenen en si mateixos
o en el seu entorn, i
avançar progressivament
en la utilització de criteris
acceptables científicament
per interpretar-los.
3. Fer servir correctament
els termes científics en
tot tipus d’expressió
–oral, escrita i gràfica–
que s’han d’utilitzar per
descriure els fets i per
elaborar informes de les
activitats experimentals.
4. Preguntar-se, cada vegada
més, pels fets que
observem quotidianament
i per les respostes
que la ciència hi ha
donat fins ara.
5. Buscar respostes creatives
i originals als interrogants
plantejats utilitzant
els procediments (processos
i tècniques científiques)
adequats al nivell i
a la temàtica.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Examinar, mitjançant els
sentits, un objectiu o
ésser viu, apreciant-ne les
característiques externes.
2. Utilitzar fotografies, dibuixos
pel·lícules o altres
recursos tecnològics per
identificar les característiques
dels objectes i dels
organismes.
1. Identificar alguns factors
que intervenen en fenòmens
i canvis naturals de
l’entorn quotidianament
observables.
2. Aplicar criteris arbitraris
per fer classificacions.
1. Retenir les dades de les
observacions efectuades.
2. Realitzar mesures de longitud
senzilles i de temps
apreciant-ne l’hora, la
mitja hora i el quart.
1. Estranyar-se quan un fet
observat contradiu l’experiència
anterior.
1. Tenir inventiva a l’hora
de cercar solucions
noves i originals per
poder respondre als
interrogants plantejats.
1. Utilitzar tots els sentits
en l’estudi i l’observació
d’organismes i materials.
2. Utilitzar fotografies, dibuixos
pel·lícules o mitjans
audiovisuals per identificar
les propietats dels
objectes i dels organismes.
1. Examinar els canvis que
es produeixen com a
conseqüència d’un fenomen
o procés.
2. Aplicar criteris establerts
per fer classificacions.
1. Saber utilitzar taules
dicotòmiques senzilles.
2. Expressar correctament
el resultat d’una mesura,
indicant-ne les unitats utilitzades
i la quantitat.
3. Expressar amb dibuixos
o gràfics senzills el procediment
d’un experiment.
1. Interrogar-se davant dels
fets i fenòmens que es
van produint al nostre
voltant.
2. Reconèixer el paper de
la ciència en la vida diària.
1. Tenir inventiva a l’hora
de cercar solucions
noves i originals per
poder respondre als
interrogants plantejats.
2. Cercar respostes als interrogants
plantejats en els
llibres i els documents
audiovisuals.
1. Enumerar els elements
dels aparells i els sistemes
humans i entendre’n
el funcionament bàsic.
2. Descriure les característiques
principals que diferencien
els animals vertebrats
dels invertebrats.
3. Enumerar les parts de la
planta i explicar-ne les
funcions.
4. Reconèixer les propietats
físiques i químiques de la
matèria i els materials.
5. Reconèixer les diverses
formes de manifestar-se
l’energia.
1. Explicar les accions dels
agents geològics externs.
2. Examinar les característiques
dels objectes o dels
éssers vius per mitjà de
fotografies, dibuixos,
pel·lícules, etc.
3. Distingir a simple vista o
amb lupa si alguns materials
són homogenis o
heterogenis.
1. Anotar de manera ordenada
les dades observades.
Omplir taules de
doble entrada amb les
dades obtingudes.
2. Elaborar informes dels
treballs experimentals
realitzats.
3. Utilitzar les paraules amb
correcció i precisió, fent
especial atenció al vocabulari
específic de l’àrea.
1. Fer l’observació periòdica
i sistemàtica d’alguns
fenòmens i processos.
2. Interrogar-se davant els
fets i els fenòmens que
succeeixen al voltant.
3. Reconèixer el paper de
la ciència en la vida diària.
1. Mostrar interès per respondre
a qüestions referents
als elements del
medi natural més propers
i al propi cos.
2. Recórrer a fonts d’informació
per resoldre els
problemes que es plantegin.

Objectius generals
de l’etapa
6. Manipular correctament, i
de manera cada vegada
més acurada, els materials,
els aparells i els instruments
de laboratori i
de camp previstos per a
l’aprenentatge experimental.
7. Defensar amb arguments
les pròpies afirmacions i
saber contrastar-les amb
les de les altres persones
per tal d’avançar en el
pensament crític.
8. Entendre la salut personal,
social i del medi
ambient com un bé de
l’individu i de la comunitat
que cal conservar,
preservar i potenciar.
9. Tenir una visió positiva
de les aportacions de la
ciència i la tecnologia a la
societat.
10. Conèixer les principals
riqueses i mancances de
l’entorn natural, especialment
de Catalunya.
Adquirir actituds de respecte,
conservació i
aprofitament dels recursos
humans, naturals i
tècnics.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Utilitzar amb destresa els
instruments de mesura
(cinta mètrica, termòmetre,
rellotge, etc.).
2. Representar, plàsticament,
els passos d’un
experiment senzill.
1. Establir semblances i
diferències entre diversos
objectes, éssers vius o
fenòmens observats.
2. Debatre les idees abans
de negar-les o acceptarles.
1. Preocupar-se per la higiene
i l’ordre personal.
2. Tenir una actitud respectuosa
i conscient sobre la
influència de l’ésser humà
sobre el medi.
1. Manifestar interès per
algunes aportacions de la
ciència i la tecnologia a la
societat.
1. Tenir cura d’alguna planta
o d’algun animal
seguint instruccions
determinades.
2. Esforçar-se a col·laborar
en la conservació de
l’escola i de l’entorn.
1. Tenir habilitat en els treballs
experimentals realitzats
a l’aula i al laboratori.
2. Tenir interès per realitzar
activitats de caire científic:
recol·lecció, conservació,
col·lecció d’elements,
etc.
3. Utilitzar amb destresa els
instruments de mesura
(cinta mètrica, termòmetre,
rellotge, etc.).
1. Parlar a classe en un
ambient respectuós i
mostrar interès per
escoltar les opinions dels
altres.
2. Debatre les idees abans
de negar-les o acceptarles.
1. Prendre consciència de la
influència de l’activitat
humana en el medi.
2. Ser conscients de la
influència dels hàbits diaris
en la salut.
3. Preocupar-se per la higiene
i l’ordre personal.
1. Manifestar interès pels
esdeveniments de caire
tecnològic i científic que
tenen lloc a la nostra
societat.
2. Tenir interès per conèixer
com es van produir
alguns dels descobriments
en el passat.
1. Prendre consciència de
la problemàtica del nostre
entorn (incendis,
abocadors, reciclatge,
urbanització, etc.).
2. Esforçar-se a participar
en la conservació de
l’escola i de l’entorn
immediat.
1. Tenir destresa en la
manipulació de materials
de laboratori.
2. Tenir destresa en la
manipulació d’eines de
treball, com ara el
termòmetre, les fonts de
calor, les piles, les balances,
el material de vidre...
3. Prendre mesures precises
i aproximades de
longituds, temperatures i
volums.
1. Comunicar verbalment als
companys i a les companyes
les observacions
fetes o els resultats de les
experiències realitzades.
2. Debatre les idees abans
de negar-les o acceptarles.
3. Formular algunes hipòtesis
senzilles i intentar dissenyar
experiments per
provar-les.
1. Tenir una actitud respectuosa
i conscient envers
el medi.
2. Ser conscients de la
influència dels nostres
costums en la salut.
1. Manifestar interès per
conèixer com s’han dut a
terme els descobriments
del passat.
2.. Valorar el paper dels
científics i les científiques
en la societat.
1. Identificar cadenes i xarxes
alimentàries que
tenen lloc en ecosistemes
aquàtics i terrestres
propers al seu entorn.
2. Conèixer alguns problemes
ecològics de
Catalunya i les principals
espècies animals i vegetals
afectades.
3. Sensibilitzar-los sobre la
influència de l’ésser
humà en el paisatge
i valorar-la.
4. Participar en la conservació
de l’escola i del
seu entorn immediat.
PROJECTE CURRICULAR
23

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
24
2b. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA
DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
Objectius generals
de l’etapa
1. Saber utilitzar diverses
fonts d’informació
directa i indirecta, per
adquirir la informació
que l’interessa,
processant-la,
interpretant-la i
expressant-ne els
resultats mitjançant
diversos llenguatges, tot
utilitzant instruments i
recursos tecnològics
apropiats.
2. Formular-se preguntes i
fer prediccions, arribant
a conclusions o
generalitzacions a partir
de temes pròxims
coneguts concrets.
3 Orientar-se en l’espai a
partir del cos, d’altres
punts referencials de
l’entorn i de codis usuals
de representació.
reconèixer i expressar
l’espai fent ús de
diferents suports i
tècniques.
4 Emprar, per referir-se al
temps personal i al
cronològic, aquelles
nocions comunament
utilitzades per a
mesurar-lo i entendre
correctament els
instruments amb què es
representa la cronologia.
Demostrar haver-se
iniciat en la comprensió
del temps històric i
d’algunes característiques
de les grans etapes de la
història de la humanitat.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Saber utilitzar fonts
d’informació directa i
indirecta per adquirir la
informació que interessa.
1. Preguntar-se pels fets de
la vida quotidiana i
buscar solucions als
problemes.
1. Utilitzar adequadament
les nocions espacials per
situar-se, descriure,
localitzar i relacionar
objectes i persones,
indicar direccions i
desplaçar-se per l’espai.
1. Comprendre i utilitzar
adequadament les
nocions bàsiques del
temps per situar-hi fets
de la vida quotidiana.
2. Mesurar el pas del
temps utilitzant el
rellotge.
1. Obtenir informació sobre
fets o fenòmens
delimitats a partir de la
utilització de fonts
directes i indirectes.
2. Comparar, contrastar i
classificar les informacions
rebudes a partir de
l’observació.
3. Interpretar, expressar i
representar les dades
utilitzant tècniques
senzilles d’expressió,
representació i
codificació.
1. Plantejar prediccions
referides a fets
observables i coneguts.
2. Descriure i comparar
objectes, fenòmens, fets
o situacions.
1. Orientar-se en l’espai i
indicar direccions a
partir del propi cos, de
la posició del sol i dels
punts cardinals.
2. Iniciar-se en la realització
i interpretació de
representacions gràfiques
de l’espai.
1. A partir de l’experiència
personal, situar en el
temps les nocions
temporals de passat,
present i futur.
2. Iniciar-se en la
comprensió del temps
històric.
3 Utilitzar diversos
instruments per mesurar
el temps.
1. Cercar informació i
aplicar tècniques d’analisi
per contrastar les dades
obtingudes a travès de
diverses fonts.
2. Elaborar i utilitzar
estratègies personals i
convencionals per
interpretar, expressar i
representar fets,
conceptes i processos
del medi sociocultural.
3. Emprar tècniques i
aparells senzills per
obtenir informacions
procedents de l’entorn
social i físic, i utilitzar els
instruments i recursos de
la tecnologia.
1. Formular hipòtesis de
fets verificables.
2. Seleccionar la informació
sobre un fet i formular
les hipòtesis explicatives.
1. Utilitzar les nocions
espacials per interpretar
representacions
cartogràfiques amb la
finalitat de localitzar,
descriure i relacionar
elements en l’espai;
indicar direccions i
desplaçar-se per espais
desconeguts prenent
com a referència els
punts cardinals.
2. Realitzar, interpretar i
manejar representacions
gràfiques de l’espai a gran
escala, tenint en compte
els signes convencionals i
l’escala gràfica.
1. Entendre la metodologia
i el funcionament dels
instruments amb què es
representa la cronologia.
2. Comprendre el temps
històric i les diverses
etapes cronològiques.
3. Conèixer i entendre les
característiques de les
grans etapes de la
humanitat.

Objectius generals
de l’etapa
5. Tenir un coneixement
de si mateix en
interacció amb l’entorn.
Emetre judicis crítics i
constructius davant
diferents situacions i
problemes, tant de
l’entorn més pròxim
com d’altres més
allunyats en l’espai o en
el temps.
6. Aplicar el vocabulari
específic adquirit amb la
finalitat de descriure i
analitzar aspectes de
l’entorn social i físic i de
les seves relacions,
referents tant a la realitat
pròxima coneguda com
a d’altres situacions
allunyades.
7. Reconèixer i explicar
esdeveniments, llocs,
símbols, monuments,
personatges, institucions
del passat i del present,
definidors de la
geografia, la història de
Catalunya i de la seva
realitat social, territorial i
nacional, que li permetin
progressar en el
sentiment de pertinença
al país.
8. Reconèixer, valorar i
complir les normes
socials relacionades amb
el respecte a si mateix i
a les altres persones i
aquelles que regulen les
relacions i la convivència
entre la diversitat de
grups que configuren la
seva comunitat.
9. Respectar els valors
morals, socials i ètics
propis d’altri a partir de
l’exercici dels drets i
deures democràtics en
les seves actuacions
convivencials.
10. Valorar el medi ambient
a partir dels
coneixements adquirits,
considerant-lo en les
seves dimensions
naturals,
historicoartístiques i
estètiques.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Tenir un coneixement
de si mateix en
interacció amb l’entorn.
1. Aplicar el vocabulari
específic a situacions
molt quotidianes.
1. Reconèixer i explicar
esdeveniments,
personatges de la
geografia i la història
d’objectes o institucions
molt properes.
1. Reconèixer, valorar i
complir les normes
socials relacionades amb
el respecte a si mateix i
a les persones del seu
entorn proper.
1. Respectar els valors
morals, socials i ètics del
seu entorn més proper.
1. Valorar el medi ambient
més proper.
1. Ampliar el seu
coneixement amb
interacció amb l’entorn.
2. Emetre judicis senzills i
constructius davant
diferents situacions i
problemes de l’entorn
més pròxim.
1. Aplicar el vocabulari
específic per descriure i
analitzar l’entorn social i
físic referent a la realitat
pròxima coneguda.
1. Reconèixer i explicar
esdeveniments, llocs,
símbols, monuments,
personatges i institucions
del passat i del present,
definidors de la història
de Catalunya.
1. Reconèixer, valorar i
complir les normes
socials relacionades amb
el respecte a si mateix i
a les altres persones .
1. Respectar els valors
morals, socials i ètics
escollits
democràticament entre
tots els que formen la
seva comunitat.
1. Valorar el medi ambient
a partir dels
coneixements adquirits,
considerant-lo en les
seves dimensions
naturals,
historicoartístiques i
estètiques.
1. Aprofundir el seu
coneixement amb
interacció amb l’entorn.
2. Emetre judicis crítics i
constructius davant
diferents situacions i
problemes, tant de
l’entorn més pròxim com
d’altres més allunyats en
l’espai o en el temps.
1. Aplicar el vocabulari
específic i saber
descriure situacions
socials i físiques
d’entorns no propers,
allunyats en el temps i
l’espai.
1. Reconèixer i explicar
esdeveniments, llocs,
símbols, monuments,
personatges, institucions
del passat i del present,
definidors de la
geografia, la història de
Catalunya i de la seva
realitat social, territorial i
nacional, que li permetin
progressar en el
sentiment de pertinença
al país.
1. Reconèixer, valorar i
complir les normes
socials relacionades amb
el respecte a si mateix i
a les altres persones i
aquelles que regulen les
relacions i la convivència
entre la diversitat de
grups que configuren la
seva comunitat.
1. Respectar els valors
morals, socials i ètics
propis d’altri a partir de
l’exercici dels drets i
deures democràtics en
les seves actuacions
convivencials.
1. Valorar el medi ambient
a partir dels
coneixements adquirits,
considerant-lo en les
seves dimensions
naturals,
historicoartístiques i
estètiques.
PROJECTE CURRICULAR
25

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
26
3a. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
NATURAL PER AL CICLE INICIAL
Procediments
1. Treball experimental.
1.1 Manipulació d’eines de treball.
1.2 Utilització d’instruments i aparells.
2. Utilització de tècniques per a la
recol·lecció i conservació de mostres.
3. Observació directe a ull nu de fets,
objectes, éssers i fenòmens senzills.
4. Ús d’unitats de mesura de longitud i
temps.
5. Recollida de dades d’observacions.
6. Descripció oral d’éssers vius, objectes i
fenòmens.
7. Comparació de dades.
8. Ordenació i classificació de dades
obtingudes.
9. Informació i comunicació.
9.1 Representació gràfica i plàstica dels
passos d’experiments senzills.
9.2 Recollida d’informació a través de
l’observació directa i indirecta.
10. Selecció d’informació a partir
d’explicacions, fotografies, etc.
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Diversitat de materials i objectes: sòlids
i líquids.
2. Propietats dels objectes.
3. Canvis dels objectes i materials.
4. L’aigua. Cicle de l’aigua. Estats de l’aigua.
5. Els astres, Sol, Lluna i estrelles.
6. Posició del Sol: dia, nit.
7. Les estacions.
8. Dinàmica de la Terra. Efectes
observables.
9. Aspecte del cel. Clima.
10. Parts més importants del cos humà.
11. Funció de les extremitats.
12. Els sentits.
13. Tipus de cobertura del cos dels
diferents tipus d’animals.
14. Característiques bàsiques dels mamífers,
aus i peixos.
15. Creixement i desenvolupament i cicle
vital d’alguns animals del nostre entorn.
16. Diferents formes de locomoció dels
animals.
17. Cadenes alimentàries.
18. Animals en perill d’extinció.
19. El reciclatge. Recollida selectiva.
20. Parts de les plantes amb flor.
21. Els diferents tipus d’aliment segons la
seva procedència.
22. Diversitat d’entorns físics.
23. Mesura del temps: el rellotge.
24. Fonts de llum.
25. Llum i ombres.
26. El so i el soroll.
27. Aportació d’algunes màquines a
l’activitat humana.
28. Aportació de la tècnica a la higiene
personal i ambiental.
29. Prevenció de malalties.
30. Els medicaments.
Actituds, valors
i normes
1. Respecte per l’entorn en la recollida de
mostres.
2. Responsabilitat en l’ús de materials i
instruments. Normes de seguretat.
3. Valoració positiva de la higiene i l’ordre
personal.
4. Acceptació de la necessitat de seguir un
ordre a l’hora de fer una experiència.
5. Interès per l’observació de fets i
fenòmens senzills.
6. Interès per conèixer la realitat que ens
envolta.
7. Cura per conèixer l’expressió verbal
precisa.
8. Preocupació per conèixer les aplicacions
pràctiques de les coses que s’han après.
9. Col·laboració en la conservació de
l’escola i del seu entorn.

3b. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
SOCIAL I CULTURAL PER AL CICLE INICIAL
Procediments
1. Interpretació i representació de l’espai.
1.1 Utilització de símbols senzills per
identificar fenòmens o llocs (pluja,
sol, menjador, armari).
1.2 Observació i confecció de plànols
molt senzills.
1.3 Utilització de les nocions espacials
per localitzar objectes i persones i
indicar direccions.
2. Consciència temporal i temps històric.
2.1 Ús de nocions relacionades amb les
categories de passat, present i futur.
2.2 Ús de nocions relacionades amb les
categories de successió i
simultaneïtat.
2.3 Utilització d’instruments de mesura
del temps: rellotge i calendari.
2.4 Identificació de situacions de canvi i
de successió a partir de la pròpia
persona.
3. Informació, comprensió i aplicació.
3.1 Identificació de fonts d’informació
bàsiques.
3.2 Observació sistemàtica de la realitat
mitjançant els sentits.
3.3 Plantejament de preguntes i
problemes relacionats amb fets de la
vida quotidiana.
3.4 Establiment de relacions entre dades
recollides.
3.5 Interpretació d’informacions i
problemes plantejats.
3.6 Ús de la narració i descripció per
expressar fets, situacions i
informacions.
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. La pròpia identitat.
1.1 Similituds i diferències de la pròpia
persona respecte de les altres.
1.2 Processos de canvi i transformació
del propi cos.
1.3 Drets i deures personals i col·lectius.
2. El medi físic, paisatges i sistemes humans.
2.1 Elements més rellevants del medi
físic: muntanyes, rius, vegetació,
planes...
2.2 Elements que componen el paisatge
humanitzat: conreus, camins, pobles,
ciutats, carreteres...
2.3 Característiques morfològiques i
funcionals dels elements que
integren el carrer, el barri.
3. El medi econòmic i social.
3.1 L’organització de la vida familiar i
social i els espais on es desenvolupa.
3.2 El treball i les activitats
econòmiques, professions i oficis de
l’entorn quotidià. Instruments i
indumentàries.
3.3 El comerç. Les botigues.
3.4 Els mitjans de transport.
Característiques i professions que
generen.
3.5 Els mitjans de comunicació.
Característiques i professions que
generen.
3.6 Normes bàsiques de circulació
viària.
4. El medi polític i cultural
4.1 Costums i estils de vida de l’entorn
quotidià.
4.2 Costums, festes, danses, cançons,
refranys..., relacionats amb les
tradicions locals, comarcals i
nacionals.
4.3 El lleure i les entitats culturals.
5. El medi històric.
5.1 Signes distintius del nostre passat a
l’entorn de: restes històriques, ruïnes,
monuments...
Actituds, valors
i normes
1. Construcció de la identitat personal.
1.1 Cura de la higiene personal i de
l’ordre en tots els àmbits de la vida
social i privada.
1.2 Comportament prudent davant els
perills potencials o immediats de
l’entorn.
1.3 Respecte pel propi cos i pel cos de
les altres persones.
1.4 Consciència temporal i temps
històric
2. Educació cívica.
2.1 Respecte vers les formes i maneres
convencionalment correctes a la
taula, anant pel carrer, els transports
públics, en adreçar-se a les persones
grans...
2.2 Col·laboració en jocs, activitats i
relacions de grup.
2.3 Respecte pels companys i
companyes i per les persones en
general.
3. Defensa de la identitat, el medi ambient
i el patrimoni cultural.
3.1 Manifestació d’actituds de respecte i
no-agressió vers el medi ambient.
4. Actituds personals en el treball.
4.1 Esperit d’observació i interrogació
vers l’entorn.
4.2 Desig de saber i satisfer la curiositat.
PROJECTE CURRICULAR
27

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
28
4a. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE INICIAL
PROCEDIMENTS
1. Tenir destresa en la manipulació dels instruments de mesura (cinta mètrica, tisores, pinces, comptagotes, etc.).
2. Llegir el rellotge amb l’apreciació fins a un quart.
3. Utilitzar correctament la lupa de mà.
4. Recol·lectar mostres per a l’estudi posterior o per iniciar col·leccions senzilles.
5. Tenir cura d’alguna planta i/o algun animal seguint instruccions determinades.
6. Examinar, mitjançant els sentits, un objecte o ésser viu, apreciant-ne les característiques externes.
7. Identificar alguns factors que intervenen en fenòmens i canvis naturals de l’entorn observables quotidianament.
8. Examinar les característiques dels objectes o dels éssers vius a través de fotografies, dibuixos, pel·lícules i recursos
tecnològics.
9. Realitzar mesures simples de longitud.
10. Realitzar mesures de temps apreciant-ne l’hora, la mitja hora i el quart.
11. Retenir les dades de les observacions fetes.
12. Descriure verbalment i gràficament les característiques dels objectes, éssers vius o fenòmens observats.
13. Establir semblances i diferències entre diversos objectes, éssers vius o fenòmens observats.
14. Constatar que les mateixes coses poden agrupar-se de maneres diferents.
15. Ordenar i associar objectes o organismes com a resultat de l’observació i la comparació.
16. Aplicar criteris arbitraris per classificar.
17. Memoritzar la nova terminologia després d’haver-ne comprès el concepte.
18. Expressar correctament el resultat d’una mesura.
19. Expressar les idees amb les seves paraules.
20. Representar, plàsticament, els passos d’algun experiment senzill.
21. Completar, amb signes gràfics, fitxes de recollida de dades.
22. Extreure informació de fotografies, de documents audiovisuals i de dibuixos.
23. Extreure informació de les explicacions rebudes.
24. Extreure un concepte a partir del treball amb exemples concrets.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1. Reconèixer la gran diversitat d’objectes que ens envolten i la varietat de materials de què estan fets.
2. Identificar algunes propietats dels objectes.
3. Identificar els astres com a objectes en el cel.
4. Identificar el propi cos i les parts que el formen: cap, tronc, braços i cames.
5. Reconèixer les diferències que hi ha entre un infant i un altre.
6. Identificar les parts del cos dels animals del nostre entorn i establir comparacions amb el propi cos.
7. Identificar les parts de les plantes del nostre entorn: l’arrel, la tija o tronc, les branques, les fulles, les flors i els fruits.
8. Relacionar els animals i les plantes que coneixen amb el medi on viuen: aeri, aquàtic o terrestre.
9. Identificar hàbitats d’animals i plantes coneguts.
10. Enumerar diverses substàncies que utilitzem per menjar i identificar-ne la procedència.
11. Conèixer la configuració externa de la Terra.
12. Assenyalar que la forma dels objectes en estat sòlid es pot modificar aplicant-hi forces.
13. Descriure les propietats de l’aigua.
14. Inferir que una certa quantitat d’aire pot adoptar formes diverses i ocupar diferents volums.
15. Explicar l’existència d’aire al nostre voltant.
16. Reconèixer que tot procés de canvi implica transcurs de temps.
17. Reconèixer el dia i la nit com a moments en què la posició del Sol respecte de nosaltres ha canviat.
18. Interioritzar els intervals de temps de durades diferents i comprendre els conceptes de successió temporal,
simultaneïtat i passat, present i futur.
19. Identificar el rellotge com a instrument per mesurar el temps.
20. Descriure el procés de creixement i desenvolupament d’algun animal i d’alguna planta amb un cicle de vida
relativament curt.
21. Identificar característiques dels éssers vius: alimentació, respiració, reproducció.
22. Identificar algunes manifestacions de desenvolupament humà. Establir comparacions entre nens i nenes de diferents
edats.
23. Descobrir la relació que hi ha entre les extremitats del cos de l’infant i el desplaçament.
24. Reconèixer i descriure diferents tipus de locomoció en els animals (corredors, voladors, reptadors, nedadors),
identificant les parts del cos que hi intervenen.
25. Adonar-se que diferents factors determinen l’aspecte del cel i les condicions atmosfèriques de cada moment.
26. Identificar els sentits en el propi cos i ser conscient de les pròpies sensacions.
27. Descobrir el paper dels sentits com un mitjà de relacionar-se amb els altres i amb el medi.
28. Verbalitzar i tenir interioritzades les direccions bàsiques respecte del propi cos.
29. Identificar en el nostre entorn diferents fonts de llum i fonts de so.
30. Observar i comprovar que la intercepció de la llum per algun objecte provoca ombres.
31. Identificar alguna cadena alimentària que es produeixi en organismes molt propers als nens i nenes.
32. Identificar grups d’organismes coneguts pels nens i nenes que convisquin en una mateixa zona i comparteixin un mateix
lloc.
33. Observar alguns dispositius en els quals gira una roda a partir del gir d’una maneta acoplada a un eix.
34. Conèixer els productes que ens ofereix la tècnica per tal de facilitar la higiene personal i l’ambiental.
35. Reconèixer el paper de les revisions mèdiques per observar el procés de creixement i per diagnosticar i prevenir malalties.
36. Ésser conscient de l’aportació dels medicaments a la salut.
PROJECTE CURRICULAR
29

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
30
ACTITUDS,VALOR I NORMES
1. Evitar agafar mostres innecessàries de plantes, animals i roques, per no malmetre l’entorn.
2. Ser conscient de la necessitat d’unes normes de seguretat per manipular estris i equipaments.
3. Sentir-se responsable de la seguretat de les pròpies experiències i col·laborar en la seguretat dels altres.
4. Valorar positivament la higiene i l’ordre personal.
5. Actuar d’acord amb pautes que afavoreixin una correcta higiene i salut.
6. Veure la necessitat de seguir un ordre a l’hora de realitzar un experiment.
7. Estranyar-se quan un fet observat contradiu l’experiència anterior.
8. Interessar-se per resoldre els problemes i comprovar-ne les idees.
9. Manifestar inventiva per cercar solucions noves i originals per poder respondre els interrogants plantejats.
10. Plantejar i formular qüestions sobre els fets senzills que l’envolten.
11. Debatre les idees abans de negar-les o acceptar-les.
12. Posar l’esperit de col·laboració per davant de l’esperit de competició.
13. Manifestar interès a conèixer la realitat que els envolta.
14. Mostrar interès per conèixer les aplicacions pràctiques de les coses que s’han après.
15. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi.
16. Sensibilitzar-se envers la problemàtica de l’entorn.
17. Comprometre’s a col·laborar en la conservació de l’escola i de l’entorn.
18. Dur a terme alguna afició científica: recol·lecció, conservació, col·lecció.

4b. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL PER AL CICLE INICIAL
PROCEDIMENTS
Interpretació i representació de l’espai
1. Utilitzar, a partir de la seva pròpia referència, les nocions dreta, esquerra, davant, darrere, a dalt, a baix per localitzar
coses properes.
2. Utilitzar a prop de, al costat de, més a la vora que, lluny, dins, fora.
3. Identificar objectes i imatges segons el seu punt de vista.
4. Dibuixar objectes des de diferents punts de vista.
5. Mesurar diferents espais emprant pams, peus o passes.
6. Realitzar dibuixos que evoquin espais coneguts.
7. Observar plànols senzills referents a habitacions, pisos, aules i identificar-ne l’ús.
8. Observar paisatges i destacar-ne sorolls, sons, olors, etc.
9. Analitzar símbols senzills que representin pluja, núvols, penja-robes, menjador, regar les plantes, rentar-se les mans...
10. Seguir un itinerari donat oralment o gràficament.
Consciència temporal i temps històric
1. Utilitzar diferents nocions relacionades amb el temps.
2. Conèixer i aplicar diferents unitats temporals: hora, dia, setmana, mes, any.
3. Operar, utilitzant instruments de mesura, els dies de la setmana, els mesos de l’any i les estacions.
4. Constatar la durada de l’any a partir de fets com ara l’aniversari, les vacances, les festes.
5. Explicar les activitats d’un període temporal parant atenció a una successió correcta.
6. Ordenar sèries temporals.
7. Relacionar la seva edat en anys, mesos i dies amb la d’altres persones.
8. Explicar com canvien amb el temps els animals, les plantes, les màquines i les joguines.
9. Identificar fets o esdeveniments extraordinaris o fora de la rutina.
10. Establir quins fets són importants, i quins es recorden de manera agradable.
11 Recordar fets propis i ordenar-los cronològicament.
12. Sol·licitar documents que informin sobre la pròpia història.
13. Explicar què fan dues persones en un mateix temps per constatar la simultaneïtat.
14. Mesurar la quantitat de temps que es triga a realitzar determinades accions.
15. Identificar causes i efectes que poden provocar determinades accions o fets de la vida quotidiana.
Informació, comprensió i aplicació
1. Recollir dades de l’entorn proper a partir de l’observació directa.
2. Distingir, entre fonts d’informació primària, aquelles que aporten la informació que és necessària.
3. Recollir dades referents a la pròpia vida.
4. Recollir dades a través del temps.
5. Formular-se preguntes durant i després d’una observació.
6. Classificar dades.
7. Comparar experiències.
8. Diferenciar aspectes significatius que intervenen en un fenomen particular.
9. Contrastar informacions provinents de diferents fonts, sobre experiències viscudes.
10. Aplicar un model d’observació conegut a l’estudi d’altres components de l’entorn (cases del barri, carrer, escola...).
11. Construir taules amb símbols sobre dades del temps observat (sol, pluja, núvols, etc.).
12. Reproduir de memòria, amb prou fidelitat, determinades informacions referides a si mateix, a les persones properes i
a fets de l’entorn.
13. Donar forma descriptiva i ordenada a les dades obtingudes en les observacions.
PROJECTE CURRICULAR
31

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
32
14. Expressar gràficament les informacions.
15. Explicar ordenadament algunes qüestions d’interès social reconegut.
16. Dramatitzar esdeveniments coneguts.
17. Col·leccionar elements variats referits a l’entorn social i natural.
18. Usar i practicar jocs i simulacions.
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
La pròpia identitat
1. Descriure les dades d’identificació personal.
2. Saber el nom del país en què ens trobem: Catalunya.
3. Reconèixer i descriure alguns espais on es desenvolupa la pròpia vida (casa, escola...).
4. Assenyalar les activitats que es realitzen quotidianament en els diversos períodes del dia.
5. Iniciar-se en el reconeixement de les pròpies possibilitats.
6. Constatar algunes de les transformacions que ha sofert el propi organisme amb el pas del temps: creixement, domini
del cos, crescuda dels cabells...
7. Indicar els trets característics de la història personal.
8. Descriure els canvis relacionats amb un mateix, amb relació a les diferents hores del dia, els dies feiners i festius, les
estacions...
9. Descriure les diferències orgàniques més destacades entre «jo» i els altres.
10. Iniciar-se en el coneixement de les diferències amb els altres.
11. Comparar diverses formes de realitzar les activitats quotidianes amb altres persones.
12. Identificar alguns deures i obligacions respecte dels pares, germans, amics, mestres.
13. Assenyalar algunes de les actituds i normes que hem de practicar per viure en societat (saludar, no barallar-se, ajudar-se...).
El medi físic, paisatges i sistemes humans
1. Identificar els principals elements que componen el paisatge: muntanyes, planes, vegetació, rius, conreus, cases, pobles
o ciutats, carreteres, fàbriques...
2. Assenyalar alguns dels elements que conformen el relleu: muntanyes, serralades, rius, rieres, planes, costa, llacs...
3. Aproximar el paper de les persones com a modificadores del medi natural.
4. Identificar algun canvi dels que es produeixen en el medi en relació amb la posició del sol: dia, nit, estacions.
5. Comparar els canvis en el medi físic perquè tinguin lloc els fenòmens atmosfèrics: pluja, vent, fred, calor...
6. Identificar els elements que componen el paisatge humanitzat: conreus, camins, carreteres, carrers, pobles, ciutats.
7. Descriure els elements que componen el carrer: voreres, canals, cases, botigues, senyals de trànsit, nom del carrer,
número de les cases, pas de vianant, semàfors, mobiliari urbà...
8. Distingir diferents tipus de vies urbanes: carrer, avinguda, passeig, plaça, carreró...
9. Comparar els elements constants del carrer, barri o lloc conegut i els canvis que s’hi produeixen en les diferents hores del dia.
10. Descriure els canvis que es produeixen al carrer, barri o lloc conegut relacionats amb els canvis de temps: neu, pluja,
vent, sol...
11. Adonar-se de les modificacions que pateixen els elements del carrer, barri o lloc conegut per la intervenció del pas
del temps: canvis en la calçada, modificacions en les voreres, degradació de les papereres...
El medi econòmic i social
1. Reconèixer la família com a forma d’organització social. Membres que la componen i funcions.
2. Distingir els grups humans propers dels quals es forma part: amics, veïns, barri, escola.
3. Identificar els grups humans que integren l’escola: pares, alumnes, educador, personal no docent i les seves funcions.
4. Situar els diferents espais on es desenvolupa la vida humana: casa, barri, centre cultural, esportiu, esplai...
5. Descriure la casa i l’escola, anomenant-ne les parts.
6. Constatar la necessitat del treball.

7. Identificar professions i oficis de l’entorn.
8. Identificar els llocs on es desenvolupen els oficis i professions: camp, fàbrica, botigues.
9. Identificar els instruments d’alguna professió.
10. Distingir tipus de botigues i funcions.
11. Identificar els mitjans de transport més habituals.
12. Classificar aquests mitjans de transport en: aeris, terrestres i marítims.
13. Identificar els mitjans de comunicació més habituals.
14. Identificar els mitjans de comunicació personal: correu, telèfon...
15. Conèixer les normes de circulació viària habituals.
16. Adonar-se de la necessitat d’evitar accidents.
El medi polític i cultural
1. Identificar diferències culturals: llengües, formes dialectals, costums, creences en el nostre entorn.
2. Distingir diversos estils de vida propers.
3. Iniciar-se en el coneixement d’alguns fets, personatges, tradicions..., relacionats amb celebracions i costums locals.
4. Conèixer les principals festes tradicionals catalanes.
5. Identificar entitats, institucions que fomenten esdeveniments culturals i lleure.
6. Identificar algunes activitats culturals: museus, teatres, centres cívics...
El medi històric
1. Descriure les característiques morfològiques d’algun monument o edifici de la localitat.
2. Descriure alguna pintura o escultura del patrimoni.
3. Reflexionar sobre què són els museus i per a què serveixen.
4. Observar imatges i consultar textos que ens aproximin al passat.
5. Observar els diferents canvis operats a través del temps en un paisatge mitjançant làmines o fotografies.
ACTITUDS,VALORS I NORMES
Construcció de la pròpia identitat
1. Complir amb atenció les normes d’higiene personal.
2. Associar la manca de neteja amb possibles repercussions en la salut.
3. Demanar i oferir ajuda en moments de necessitat.
4. Evitar baralles, raonar, donar arguments.
5. Manifestar les pròpies necessitats, desitjos, opinions.
6. Acceptar i complir les normes en la vida quotidiana.
7. Aportar el que convingui per a la participació en la vida col·lectiva de la classe, en el pati, les sortides...
8. Interessar-se per les manifestacions festives de casa, escola, barri o localitat i participar-hi.
9. Vetllar per mantenir en bon estat les coses personals o dels altres companys i companyes.
10. Respectar les coses que no són pròpies.
Defensa del medi ambient i del patrimoni cultural
1. Evitar agressions a l’entorn natural: no malmetre arbres ni plantes i respectar els animals.
2. Llençar les deixalles en llocs adequats.
3. Recollir les deixalles pròpies en sortides.
4. Adonar-se de la importància d’usar les fonts d’energia de manera controlada.
Actituds personals en el treball
1. Exercitar el desig de saber coses i preguntar per conèixer-ne les respostes.
2. Practicar, progressivament, les normes de presentació de treballs.
PROJECTE CURRICULAR
33

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Programació coordinada de les àrees del Cicle Inicial
2. Continguts de Coneixement del medi
de 1r d’Educació Primària
3. Programacions i activitats complementàries
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
36
1. PROGRAMACIÓ COORDINADA DE LES ÀREES
DEL CICLE INICIAL
Coordinació entre les àrees per a 1r curs
UNITAT
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
C. DEL MEDI MATEMÀTIQUES CATALÀ CASTELLÀ
La classe i l’escola
La tardor
El cos i els sentits
La família
L’hivern
El barri
Els animals
domèstics
La balena blanca
La primavera
Ens comuniquem
L’estiu
Ens desplacem
Comptem
Sumem
Restem
Fem grups de 10
Sumem i restem
amb desenes
Formes i figures
Sumem portant-ne
Mesurem longituds
Pesem i mesurem
líquids
Calculem
i comprovem
amb la calculadora
El temps.
Les monedes
Els cossos
geomètrics
La Paula
i els seus amics
Se’n va l’oreneta
Fem un flam
Carta als Reis
Xim, xim, com
plou!
En Quim té
un quiosc
La gossa Tura
La foca
En Pere
i la mongetera
Les notícies
La balena blanca
Aquest estiu
vaig a Menorca
El oso polar
Pinocho
El lobo y los siete
cabritillos
La familia
Caperucita roja
El soldadito
de plomo
Los osos se
disfrazan
El traje nuevo
del emperador
La ratita presumida
Los tres cerditos
El Príncipe feliz
Las vacaciones

Coordinació entre les àrees per a 2n curs
UNITAT
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
C. DEL MEDI MATEMÀTIQUES CATALÀ CASTELLÀ
L’escola
La masia.
La verema.
L’hort
Tinc cura del
meu cos
La família i el
temps de lleure
Les estacions
L’alimentació
La granja
Els animals salvatges
Les ciutats
i els pobles
Les plantes
El dia i la nit
El paisatge
Repassem
El cent. La centena
Sumem i restem
Simetries
Restem portant-ne
Comptem
fins al 999
Figures
geomètriques
La multiplicació
Mesurem longituds
Pesem i mesurem
líquids
La multiplicació
El temps.
Les monedes
El menjador
de l’escola
Una visita a l’hort
Què em fa mal?
Vull ser pallasso
Les festes de Nadal
Què mengem?
La vaca Taca
Què li passa a l’ós?
Respectem el medi
ambient
La fira de primavera
Quan tothom dorm
Preparem les vacances
La gata Mina
La más traviesa
del rebaño
Un oso en bicicleta
Los doce meses
Los animales
que buscaban el verano
El camino de chocolate
El cuervo y la zorra
Los bomberos
Carta para mi amigo
Las cerezas del payés
El viejo reloj
Juanito
PROGRAMACIÓ D’AULA
37

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
38
2. CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI
DE PRIMER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitat 1
La classe i
l’escola
Unitat 2
La tardor
Unitat 3
El cos i
els sentits
Unitat 4
La família
Unitat 5
L’hivern
Unitat 6
El barri
Unitat 7
Els animals
domèstics
Unitat 8
La balena
blanca
Unitat 9
La primavera
Unitat 10
Ens
comuniquem
Unitat 11
L’estiu
Unitat 12
Ens
traslladem
L’ésser humà
Les parts del cos.
La cara.
Les mans.
Els sentits.
Coneixement del medi natural
La natura
Observació i enregistrament dels canvis de la natura: temps
atmosfèric i temperatura.
El bosc a la tardor: arbres de fulla caduca i de fulla perenne.
Els fruits de la tardor: fruits secs i fruit carnosos.
Observació i enregistrament del canvis de la natura: temps
atmosfèric i temperatura.
L’aigua: canvis d’estat de l’aigua.
Observació de les propietats de l’aigua.
Observació i identificació de les parts d’un gos.
Els mamífers i les seves característiques diferencials.
Observació i identificació de les parts d’un canari.
Les aus i les seves característiques diferencials.
Observació i identificació de les parts d’una balena blanca.
Hàbits de la balena blanca: on viu, com es desplaça, com es
reprodueix, què menja i com es comunica.
Observació i enregistrament dels canvis de la natura: temps
atmosfèric i temperatura.
Les plantes: el cicle vital, les parts, les fulles i les flors.
Les fruites: arbres fruiters i parts d’una fruita.
Observació i enregistrament dels canvis de la natura: temps
atmosfèric i temperatura.
Observació i identificació de les parts d’un lluç.
Els peixos i les seves característiques diferencials.
La tècnica i l’energia
El reciclatge de vidre, paper,
plàstic i piles.
Els vehicles que no
contaminen.

Sentiments davant l’inici de curs.
L’escola: la classe, la mestra o el mestre, els
companys i les persones que hi treballen.
Actituds correctes i incorrectes a l’escola.
Coneixement del medi social i cultural
La pròpia identitat El medi físic, paisatges i sistemes humans
Observació d’un plànol.
Els situacionals esquerra, dreta, a dalt i a
baix.
Els dies de la setmana.
Actituds correctes i incorrectes al bosc. La tardor: canvis en el paisatge, els
animals i els vestits.
Els mesos de la tardor.
El dia i la nit a la tardor.
Canvis que es produeixen en el propi cos.
La història personal.
Diferències respecte dels altres.
La higiene personal.
Actituds correctes i incorrectes davant els altres.
La família com a forma d’organització social.
Activitats quotidianes amb la família.
L’habitació.
La participació en les tasques domèstiques.
Els situacionals dalt i baix.
La familia abans i ara.
Els situacionals davant i darrere.
Actituds correctes i incorrectes per estalviar aigua. L’hivern: canvis en el paitsatge,
els animals i els vestits.
Els mesos de l’hivern.
El dia i la nit a l’hivern.
El barri i el carrer.
Les persones del barri.
Valoració dels animals domèstics.
Accions per protegir la balena blanca.
Presa de consciència per mantenir els espais
naturals nets.
Presa de consciència de la necessitat de protegir-se
del sol.
Observació i interpretació d’un plànol.
El carrer de dia i de nit, abans i ara.
Les botigues.
La primavera: canvis en el paisatge, els
animals i els vestits.
Els mesos de la primavera.
El dia i la nit a la primavera.
Els mitjans de comunicació abans i ara.
Les hores.
L’estiu: canvis en el paisatge, els animals i
els vestits.
Els mesos de l’estiu.
El dia i la nit a l’estiu.
Els mitjans de transport abans i ara.
PROGRAMACIÓ D’AULA
El medi social, cultural i econòmic
L’escola i la classe: el mobiliari, els objectes, les
estances i les feines.
La casa: tipus de cases, parts de la casa, les
estances, el mobiliari i els objectes.
L’habitació: el mobiliari i els objectes.
El barri i el carrer: el mobiliari, els serveis
i les feines al barri.
Els senyals de circulació.
Els mitjans de comunicació: el telèfon, la carta, el
diari, la televisió i la ràdio.
Els oficis relacionats amb els mitjans de comunicació.
Altres maneres de comunicar-se: el sistema Braille
i el llenguatge dels sordmuts.
El mar: objectes i accions
Els mitjans de transport: terrestres, aeris, marítims,
individuals i col·lectius.
Les normes de circulació viària .
Els mitjans de transport i les persones.
39

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
40
3. PROGRAMACIONS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1 Descriure la classe.
2 Identificar les activitats que es realitzen dins
la classe i els estris necessaris per a
cadascuna.
Procediments
• Identificació de les
persones que hi ha a la
classe.
• Reconeixement de les
accions que es realitzen a
classe.
• Identificació del material de
classe.
A. Llibre de l’alumnat
1 La meva classe: 1, 2 i 3 ..................................... 8
2 La meva classe: 4 i 5 .......................................... 9
3 Què fem a classe?: 1 ........................................ 10
4 Què fem a classe?: 2 i 3 ................................ 11
5 L’escola: 1 i 2 ........................................................ 13
6 L’escola: 3, 4, 5 i 6 .............................................. 14
7 L’escola: 7 i 8 ........................................................ 15
8 Nosaltres i l’entorn: 1 ..................................... 16
9 Hem après: 1 ....................................................... 17
UNITAT 1. LA CLASSE I L’ESCOLA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Reconeixement de les
dependències de l’escola.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• La classe.
• Els membres de la classe.
• Les activitats escolars.
• L’escola:
– La pròpia escola.
3 Reconèixer els diferents espais que hi ha a
l’escola.
4 Identificar les persones que treballen a
l’escola.
B. Guia didàctica
– Els membres de l’escola.
Actituds, valors
i normes
• Identificació i compliment
de les actituds correctes a
classe.
• Concentració en la
realització de les tasques
demanades.
Transversals
Educació cívica: coneixement i acceptació de les maneres convencionalment correctes de
comportar-se a classe.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 17
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Qui treballa a l’escola?
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Què fas i amb qui?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 1
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4

R
fitxa 1
Unitat 1
1 Relaci1a:
Qui ˙reAlla a¯’esc6a?
N∏: Data:

A
fitxa 2
Unitat 1
Què fas √ am∫ qui?
N∏: Data:
1 Escriu el n∏ dels ˙eus amics √amigues:
amics:
amigues:
2 DiUixa una acti‚tat del matí√una altra de
§a ˙arda:
A¯ matí A §a ˙arda

1 Situar la tardor en el temps (calendari).
2 Identificar els canvis que es produeixen en el
medi durant la tardor.
3 Observar el temps a la tardor.
Procediments
• Observació directa i
identificació dels trets més
significatius de la tardor.
• Observació del temps:
elaboració d’un calendari.
• Adquisició de vocabulari
específic:
– Nom dels mesos.
– Nom dels fruits i els
arbres de la tardor.
– Fruits secs i carnosos.
UNITAT 2. LA TARDOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Reconeixement de les
accions correctes i
incorrectes al bosc.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els mesos de la tardor.
• Els colors de la tardor.
• Els canvis de temps: vent,
pluja...
• El bosc a la tardor: arbres
que perden la fulla i arbres
que no la perden.
4 Identificar els arbres i fruits de la tardor.
5 Tenir consciència de com es pot col·laborar
en la protecció dels boscos i dels animals
que hi viuen.
• Els fruits de la tardor: fruits
secs i fruits carnosos.
Actituds, valors
i normes
• Curiositat per descobrir el
bosc.
• Interès per observar fets i
fenòmens senzills.
• Respecte per l’entorn.
Transversals
Educació mediambiental: conscienciació que cal tenir cura del bosc, coneixement de les accions
incorrectes i estimació de la natura.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 El temps a la tardor: 1 i 2 ............................ 21
2 El temps a la tardor: 3 i 4 ............................ 22
3 El temps a la tardor: 5 i 6 ............................ 23
4 El bosc a la tardor: 1 ....................................... 24
5 El bosc a la tardor: 2 i 3 ............................... 25
6 Els fruits de la tardor: 1 ................................. 26
7 Els fruits de la tardor: 2 ................................. 27
8 Nosaltres i l’entorn: 1 ..................................... 28
9 Hem après: 1, 2 i 3 ........................................... 29
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 29
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Els fruits de la tardor
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els arbres de la tardor
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 2
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
PROGRAMACIÓ D’AULA
43

A
fitxa 1
Unitat 2
Els fruits de §a˙ardµ
N∏: Data:
1 Pinta els fruits secs √relaci1a’§s am∫ el seu
n∏:
castanya
nou
a¤llana
ametlla

A
fitxa 2
Unitat 2
E§s arRes de §a ˙ardµ
N∏: Data:
1 Quins arRes d1en aquests fruits? Escriu-ne el
n∏:
n
p
m
p

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
46
1 Reconèixer les parts més importants del cos
humà.
2 Identificar les parts de la cara i de la mà.
3 Identificar els cinc sentits i els seus òrgans.
Procediments
• Identificació de les parts
del cos.
• Identificació dels elements
de la cara i de la mà.
• Classificació d’objectes
d’acord amb els sentits.
• Reconeixement de les
característiques dels
A. Llibre de l’alumnat
1 Les parts del cos: 1 .......................................... 32
2 Les parts del cos: 2 i 3 ................................... 33
3 La cara: 1 i 2 ......................................................... 34
4 Les mans: 1 ........................................................... 35
5 Els sentits: 1, 2 i 3 .............................................. 36
6 Els sentits: 4, 5 i 6 .............................................. 37
7 El meu cos canvia: 1 ........................................ 38
8 Tots som diferents: 1 i 2 ............................... 39
9 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 .............................. 40
10 Hem après: 1 ....................................................... 41
UNITAT 3. EL COS I ELS SENTITS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
diferents estadis de
creixement.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Les parts del cos.
• La cara.
• Les mans.
• Els sentits.
4 Descobrir algunes dades de la història
personal.
5 Valorar la importància de la higiene.
B. Guia didàctica
• El meu cos canvia.
• Tots som diferents.
Actituds, valors
i normes
• Reconeixement de
diferents hàbits d’higiene
tant a casa com a l’escola.
• Valoració de la diversitat
com a font riquesa.
Transversals
Educació per a la salut: coneixement de les pautes que afavoreixen la salut i una higiene correcta.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 41
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen catorze hores.
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Què fem amb els sentits?
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Les parts del cos
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 3
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4

R
fitxa 1
Unitat 3
Què fem am∫ els sentits?
N∏: Data:
1 Què fa cadascú?
65ar
˙astar
mirar
esc6tar
˙@ar

A
fitxa 2
Unitat 3
Les parts del c∂
N∏: Data:
1 Uneix cada part del c∂ am∫ el seu n∏:
dits
canell
palmell
dits
planta
˙urmell
˙aló

1 Identificar la família com a forma
d’organització social.
2 Reconèixer els membres que formen una
família i el seu parentiu.
Procediments
• Identificació dels diversos
membres que componen
una família.
• Reconeixement de la
pròpia família.
• Observació de diferents
tipus de família i d’habitatge.
• Identificació de les estances
d’una casa i dels elements
més característics de
cadascuna.
• Discriminació dels elements
de la pròpia habitació.
UNITAT 4. LA FAMÍLIA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Relació de les tasques
domèstiques.
• Adquisició de vocabulari
específic.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• La família: membres que la
componen i grau de
parentiu (avis, pares,
germans).
• La pròpia família.
• La casa: les estances
principals.
• Diferents tipus d’habitatge.
3 Analitzar els diferents tipus d’habitatge i
identificar-ne el seu.
4 Distingir les principals estances d’una casa.
5 Identificar les tasques que es poden fer a casa.
• La propia habitació.
Actituds, valors
i normes
• Valoració de la pròpia
família i acceptació d’altres
tipus de família.
• Respecte envers els
diferents tipus d’habitatge.
• Interès a utilitzar
correctament el vocabulari
après.
• Valoració de les diferents
tasques amb què cal
col·laborar a casa.
Transversals
Educació per la pau: coneixement i valoració del sentit de pertànyer a una família i de saber dialogar.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 La família: 1 ........................................................... 45
2 La família: 2 ........................................................... 46
3 La família: 3 i 4 .................................................... 47
4 La casa per fora: 1 i 2 ..................................... 48
5 La casa per dintre: 1 ........................................ 49
6 Les coses de casa: 1 ........................................ 50
7 L’habitació: 1 i 2 .................................................. 51
8 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 .............................. 52
9 Hem après: 1 i 2 ................................................ 53
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 53
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: La meva família
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Casa meva
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 4
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
PROGRAMACIÓ D’AULA
49

R
fitxa 1
Unitat 4
1 DiUixa:
2 C3pleta:
La meK família
N∏: Data:
el pare √§amare els a‚s materns els a‚s paterns
• E§s a‚s s| els pares dels n4tres
• E§s ˙iets s| germans dels n4tres
• E§s c4ins s| fills dels n4tres

A
fitxa 2
Unitat 4
1 Relaci1a:
Casa meK
N∏: Data:
menjadµ
haItació
Any
cuina
2 Tria una estança de §acasa √c1strueix-§a
am∫ retalls de re‚sta:

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
52
1 Situar l’hivern en el temps (calendari).
2 Observar el temps.
3 Identificar els canvis que es produeixen en el
medi durant l’hivern.
4 Descriure les propietats de l’aigua.
Procediments
• Observació directa i
identificació dels trets més
significatius de l’hivern.
• Observació del temps:
elaboració d’un calendari.
• Descripció de les
propietats de l’aigua a
partir de l’observació.
• Experimentació amb l’aigua.
A. Llibre de l’alumnat
1 El temps a l’hivern: 1 i 2 ................................ 57
2 El temps a l’hivern: 3 i 4 ................................ 58
3 El temps a l’hivern: 5 i 6 ................................ 59
4 L’aigua: 1 .................................................................. 60
5 L’aigua: 2 i 3 .......................................................... 61
6 L’aigua: 4 .................................................................. 62
7 L’aigua: 5 i 6 .......................................................... 63
8 Nosaltres i l’entorn: 1 ..................................... 64
9 Hem après: 1, 2 i 3 ........................................... 65
UNITAT 5. L’HIVERN
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Adquisició del vocabulari
específic.
• Valoració de l’ús de l’aigua.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els mesos de l’hivern.
• Els canvis de temps: vent,
pluja...
• L’aigua per a les persones,
els animals i les plantes.
Transversals
Educació mediambiental: no malgastar l’aigua; promoure’n l’estalvi.
5 Identificar els estats de l’aigua.
6 Comprometre’s a estalviar aigua.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 65
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
• Propietats de l’aigua.
• Estats de l’aigua.
Actituds, valors
i normes
• Interès per observar fets i
fenòmens senzills.
• Respecte per l’entorn.
• Conscienciació de no
malgastar l’aigua.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: L’hivern i l’aigua
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els estats de l’aigua
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 5
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8

R
fitxa 1
Unitat 5
1 Escriu els mes∂ de ¯’hi¤rn:
DesemRe
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
FeRer
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28
2 DiUixa:
1
L’hi¤rn √ ¯’aigua
N∏: Data:
Gener
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Març
2 3 4 5 6 7 8
9 101112131415
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
V Necessiten aigua per ‚ure.
X No necessiten aigua per ‚ure.
1
d
g
f
m
V X V

A
fitxa 2
Unitat 5
E§s estats de ¯’aigua
N∏: Data:
1 Relaci1a √ escriu:
aigua sò§ida

1 Identificar el barri i el carrer.
2 Conèixer els serveis del barri i el carrer.
3 Distingir les botigues d’acord amb l’activitat
que realitzen.
Procediments
• Adquisició de vocabulari
específic.
• Localització en un plànol.
• Classificació de diferents
tipus d’establiments.
• Classificació dels materials
de reciclatge segons el
contenidor.
A. Llibre de l’alumnat
1 De casa a l’escola: 1 i 2 ................................. 68
2 El barri: 1 i 2 ......................................................... 69
3 El carrer: 1 i 2 ..................................................... 70
4 El carrer: 3 ............................................................. 71
5 El carrer de dia i de nit: 1 i 2 ..................... 72
6 El carrer abans i ara: 1 ................................... 73
7 Els serveis al barri: 1 i 2 ................................. 74
8 Les feines al barri: 1 ......................................... 75
9 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 ............................... 76
10 Hem après: 1 ....................................................... 77
UNITAT 6. EL BARRI
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Carrers, avingudes i places.
• Persones que treballen al
barri i al carrer.
• Tipus d’establiments.
• El carrer i els seus serveis.
• Els contenidors. Recollida
selectiva.
4 Identificar els oficis i les professions.
5 Identificar els contenidors de reciclatge.
B. Guia didàctica
Actituds, valors
i normes
• Curiositat per descobrir el
barri.
• Mostrar interès per
conèixer els serveis del seu
entorn.
• Reconeixement de l’actitud
correcta al barri.
Transversals
Educació per al consum: evitar comprar coses innecessàries. Educació viària: senyals de trànsit;
Educació mediambiental: ús dels contenidors; actituds correctes i incorrectes al carrer.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 77
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Comprar al barri
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Qui és qui al barri?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 6
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8
PROGRAMACIÓ D’AULA
55

R
fitxa 1
Unitat 6
C3prar al Arri
N∏: Data:
1 Marca am∫ una creu Nhas d’anar si et cal:
§luç
meló
peres
xarˆ
pa
pˆ
raïm
aspirina
rap
Rioix
fleca farmàcia peixateria fruiteria

A
fitxa 2
Unitat 6
1 Qui és qui?
Qui és qui al Arri?
N∏: Data:
fuster esc3Riaire jardiner
guàrdia municipal cartera ˙axista
2 Què fa §aguàrdia municipal?

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
58
1 Reconèixer els animals mamífers i les aus.
2 Identificar les principals parts de la majoria
de mamífers i aus.
Procediments
• Identificació de les
principals parts de la
majoria de mamífers i aus.
• Discriminació d’altres
animals amb les mateixes
parts treballades.
• Discriminació dels animals
segons com tenen cobert
el cos: pèl, plomes.
A. Llibre de l’alumnat
1 El gos: 1 i 2 ........................................................... 80
2 El gos: 3 i 4 ........................................................... 81
3 El gos és un mamífer: 1 ................................. 82
4 Mamífers i més mamífers: 1 i 2 ................. 83
5 El canari: 1 i 2 ...................................................... 84
6 El canari: 3 i 4 ...................................................... 85
7 Les aus ponen ous: 1 i 2 ............................... 86
8 Aus i més aus: 1 i 2 ......................................... 87
9 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 ............................... 88
10 Hem après: 1 ....................................................... 89
UNITAT 7. ELS ANIMALS DOMÈSTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Reconeixement que els
mamífers neixen del ventre
de la mare i les aus neixen
dels ous.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els animals mamífers: parts
principals i reproducció.
• Les aus: parts principals i
reproducció.
3 Conèixer com es reprodueixen i alimenten
els mamífers i les aus.
4 Tenir cura dels animals domèstics.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Els animals
• Els animals domèstics.
Actituds, valors
i normes
• Interès a recordar les
característiques dels animals
treballats.
• Conscienciació que cal tenir
cura dels animals
domèstics.
Transversals
Educació mediambiental: presa de consciència de la presència d’altres criatures que s’han de
respectar i estimar.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après.................... 89
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen dotze hores.
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Com són els animals?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 7
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8

R
fitxa 1
Unitat 7
1 Quins animals s| aus? Senyala’§s:
2 Sí ono?
E§s animals
N∏: Data:
• E¯ gat neix del ¤ntre de §amare.
• Quan és petit, el gat mama.
• E¯ gat ˙épl3es.
• E¯ gat ˙épèl √4 p7es.
• E¯ gat ˙éBc.
sí no

A
fitxa 2
Unitat 7
1 Relaci1a:
2 C3pleta:
C∏ s| els animals?
N∏: Data:
ulls
Bc
pèl
p7es
pl3es
ales
E§s mamífers neixen de §a .
Les aus neixen dels .
3 DiUixa d∂ animals de cada:
mamífers aus

1 Identificar algunes característiques de la
balena blanca.
2 Reconèixer alguns costums de la balena
blanca.
3 Extreure informació de les explicacions
rebudes.
Procediments
• Observació indirecta i
identificació d’algunes
característiques de la
balena blanca.
• Reconeixement d’alguns
costums de la balena
blanca.
A. Llibre de l’alumnat
1 Com és la balena blanca?: 1 ........................ 92
2 Com és la balena blanca?: 2 ........................ 93
3 On viu?: 1 ............................................................... 94
4 Com es desplaça?: 1 ........................................ 95
5 Com es reprodueix?: 1 .................................. 96
6 Com es reprodueix?: 2 .................................. 97
7 Què menja?: 1 i 2 .............................................. 98
8 Com es comunica?: 1 ...................................... 99
9 Nosaltres i l’entorn: 1.................................... 100
10 Hem après: 1 .................................................... 101
UNITAT 8. LA BALENA BLANCA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Identificació d’accions que
perjudiquen la balena
blanca.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• La balena blanca: descripció
física, alimentació, costums,
hàbitat.
4 Conscienciar l’alumnat de la problemàtica
dels animals en perill d’extinció.
5 Conscienciar l’alumnat de la problemàtica de
l’entorn
6 Prendre consciència de la manera com es
pot col·laborar per protegir el medi i els
animals que hi viuen.
• Cicle vital de la balena.
• Necessitat de tenir cura del
medi.
Actituds, valors
i normes
• Respecte pel medi ambient.
• Interès per conèixer la
realitat que ens envolta.
Transversals
Educació mediambiental: col·laborar en la protecció del medi i dels animals que hi viuen.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après................. 101
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: La balena blanca
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Animals en perill d’extinció
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 8
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8
PROGRAMACIÓ D’AULA
61

R
fitxa 2
Unitat 8
1 OTerK √c3pleta §afitxa:
N∏:
C6µ:
Mida:
Té: dents cua aletes
Viu:
Menja:
Es desplaça:
La Alena Lanca
N∏: Data:
Què més saps d’aquest animal?

A
fitxa 2
Unitat 8
Animals en perill d’extinció
N∏: Data:
1 Fes §afitxa de d∂ animals marins en perill
d’extinció √diUixa’§s:
N∏:
Per què està en perill?
C∏ el p#em ajudar?
Què més en saps?
N∏:
Per què està en perill?
C∏ el p#em ajudar?
Què més en saps?

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
64
1 Situar la primavera en el temps (calendari).
2 Identificar els canvis que es produeixen
en el medi durant la primavera.
3 Observar el temps a la primavera.
Procediments
• Observació directa i
identificació dels trets més
significatius de la primavera.
• Observació del temps:
elaboració d’un calendari.
• Identificació de les
característiques dels éssers
vius.
• Reconeixement i
localització de les parts
d’una planta.
UNITAT 9. LA PRIMAVERA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Adquisició de vocabulari
específic.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els mesos de la primavera
• Els canvis de temps: vent,
pluja, més hores de sol.
• El camp a la primavera:
flors, insectes, fruits.
• Característiques de les
plantes.
Transversals
Educació mediambiental: tenir cura dels animals i plantes i estimar la natura.
A. Llibre de l’alumnat
1 El temps a la primavera: 1 i 2 ................. 105
2 El temps a la primavera: 3 i 4 ................. 106
3 El temps a la primavera: 5 i 6 ................. 107
4 Les plantes: 1 i 2 ............................................. 108
5 Les parts d’una planta: 1 i 2 ..................... 109
6 Les fulles i les flors: 1 ................................... 110
7 Les fruites: 1 i 2 ............................................... 111
8 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 ........................... 112
9 Hem après: 1, 2 i 3 ........................................ 113
4 Identificar les fruites, les flors i els insectes a
la primavera.
5 Identificar les característiques dels éssers vius.
6 Reconèixer les parts d’una planta en flor.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après................. 113
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
B. Guia didàctica
• Parts d’una planta amb flor.
• Cicle vital de les plantes.
Actituds, valors
i normes
• Necessitat de tenir cura de
la natura.
• Curiositat per observar les
plantes.
• Interès per observar fets i
fenòmens senzills.
• Respecte per l’entorn.
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Les plantes i les estacions
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Per a què serveixen les plantes?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 9
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12

R
fitxa 1
Unitat 9
Les plantes i les estacions
Nom: Data:
1 Tria un arbre i dibuixa’l durant:
la tardor l’hivern
la primavera

A
fitxa 2
Unitat 9
1 Amb quines plantes pots:
• fer colònia:
• fer culleres i cullerots:
• cuinar:
Per a què serveixen les plantes?
Nom: Data:
• perfumar la roba de l’armari:
• curar les malalties:

1 Identificar els mitjans de comunicació
adreçats a una persona.
2 Identificar els mitjans de comunicació de masses.
Procediments
• Relació dels mitjans de
comunicació adreçats a una
persona.
• Ordenació de seqüències
relacionades amb l’ús del
telèfon i la carta.
• Identificació dels mitjans de
comunicació adreçats a
moltes persones.
• Identificació de les funcions
de cadascun dels mitjans de
comunicació.
A. Llibre de l’alumnat
1 Els mitjans de comunicació: 1 ................. 116
2 Abans i ara: 1 i 2 ............................................ 117
3 El telèfon: 1, 2 i 3 ............................................ 118
4 La carta: 1 i 2 .................................................... 119
5 El diari: 1 .............................................................. 120
6 La televisió: 1, 2, 3 i 4 ................................... 121
7 La ràdio: 1, 2 i 3 ............................................... 122
8 Els oficis: 1 i 2 ................................................... 123
9 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 ........................... 124
10 Hem après: 1 i 2 ............................................. 125
UNITAT 10. ENS COMUNIQUEM
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Classificació dels mitjans de
comunicació orals i escrits.
• Reconeixement de les
accions correctes a l’hora
de mirar la televisió.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els mitjans de comunicació:
telèfon, carta, postal, diari,
revista, televisió, Internet,
ràdio.
• Els mitjans de comunicació
orals i escrits.
3 Distingir els mitjans de comunicació orals
dels escrits.
4 Aprendre a mirar la televisió amb criteri.
Actituds, valors
i normes
• Conscienciació de la
necessitat de tenir criteri a
l’hora de mirar la televisió.
• Gust per conèixer i utilitzar
cadascun dels mitjans de
comunicació.
Transversals
Educació per al consum: conscienciació de la importància de tenir uns criteris davant la influència
que pot exercir la televisió a l’hora de comprar.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après................. 125
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen dotze hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Els mitjans de comunicació
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Per a què serveixen?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 10
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12
PROGRAMACIÓ D’AULA
67

R
fitxa 1
Unitat 10
1 Qui parla amb qui? Dibuixa’ls:
2 Completa:
Els mitjans de comunicació
Nom: Data:
On aniràs de vacances?
Moltes felicitats!
Gràcies!
Per enviar una carta, necessitem un
i un .
A Port Aventura

A
fitxa 2
Unitat 10
1 Dibuixa i escriu el nom d’un mitjà per:
Entretenir-se.
Parlar amb
algú que és lluny.
Escoltar música
i notícies.
2 Escriu el nom de tres mitjans de comunicació:
Orals:
Escrits:
Per a què serveixen?
Nom: Data:

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
70
1 Situar l’estiu en el temps (calendari).
2 Identificar els canvis que es produeixen
en el medi durant l’estiu.
Procediments
• Identificació dels mesos de
l’estiu.
• Distinció d’algunes
característiques pròpies de
l’estiu.
• Identificació de les
principals parts dels peixos
i de la cobertura del cos.
• Discriminació de diferents
tipus de peix.
A. Llibre de l’alumnat
1 El temps a l’estiu: 1 i 2 ................................ 129
2 El temps a l’estiu: 3 i 4 ................................ 130
3 El temps a l’estiu: 5 i 6 ................................ 131
4 El lluç: 1 i 2 ......................................................... 132
5 El lluç: 3 i 4 ......................................................... 133
6 El lluç és un peix: 1 i 2 ................................ 134
7 On viuen els peixos?: 1 i 2 ........................ 135
8 Nosaltres i l’entorn: 1 .................................. 136
9 Hem après: 1, 2 i 3 ........................................ 137
UNITAT 11. L’ESTIU
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• L’estiu: característiques de
l’estació.
• El mar i la platja: diverses
activitats que s’hi poden
realitzar.
• Els peixos: parts principals.
• Hàbitat dels peixos.
• Diferents classes de peixos.
Transversals
Educació mediambiental: coneixement i valoració del món marí.
3 Identificar les principals parts dels peixos.
4 Entendre el cicle vital dels peixos.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après................. 137
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen deu hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: L’estiu
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els peixos
Actituds, valors
i normes
• Conscienciació de la
necessitat de prendre el sol
amb precaució.
• Gust per gaudir de la platja,
tot respectant l’entorn.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 11
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12

R
fitxa 1
Unitat 11
1 Contesta:
L’estiu
Nom: Data:
A l’estiu fa molta calor.
L’estiu comença el mes de gener.
A l’estiu anem a esquiar.
A l’estiu anem a la platja.
A l’estiu portem sandàlies.
A l’estiu neva.
2 Assenyala i ressegueix:
veritat
Oca aletes espina escates
ull cua ganya
fals

A
fitxa 2
Unitat 11
Els peixos
Nom: Data:
1 Escriu el nom de cada peix:
peix espasa peix martell peix llanterna
peix serra peix eriçó peix destral

1 Reconèixer diversos mitjans de transport.
2 Distingir els mitjans de transport privat.
3 Distingir els mitjans de transport públic.
4 Distingir els mitjans de transport segons
siguin de terra, mar o aire.
Procediments
• Reconeixement de les
característiques dels
diferents mitjans de
transport.
• Identificació dels mitjans de
transport públics i privats.
A. Llibre de l’alumnat
1 Els mitjans de transport: 1 i 2 ................. 140
2 Abans i ara: 1 i 2 ............................................ 141
3 Per terra: 1 i 2 .................................................. 142
4 Per aire: 1 i 2 ..................................................... 143
5 Per aigua: 1 i 2 .................................................. 144
6 Transports per a un o per a molts?: 1 i 2 ..... 145
7 Educació viària: 1 ............................................ 146
8 Què fa servir cadascú?: 1 i 2 ................... 147
9 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 ........................... 148
10 Hem après: 1 i 2 ............................................. 149
UNITAT 12. ENS DESPLACEM
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Classificació dels mitjans de
transport segons el medi
pel qual es mouen: terra,
mar o aire.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
• Els mitjans de transport
públics i privats.
5 Relacionar cada mitjà de transport amb
diferents tipus d’activitat.
6 Conèixer i acceptar les formes
convencionalment correctes de comportarse
en els diferents mitjans de transport.
• Els mitjans de transport de
terra, mar i aire.
Actituds, valors
i normes
• Discriminació dels
comportaments correctes i
incorrectes en els diferents
mitjans de transport.
Transversals
L’educació viària: conèixer i acceptar les maneres convencionalment correctes de comportar-se als
transports públics.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació contínua. Hem après................. 149
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen dotze hores.
B. Guia didàctica
• Activitats de reforç
Fitxa 1: Els transports
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2:Viatgem-hi!
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 12
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12
PROGRAMACIÓ D’AULA
73

R
fitxa 1
Unitat 12
1 Classifica aquests mitjans de transport:
individuals:
col·lectius:
2 Dibuixa un vehicle que:
va per terra
va per l’aire
va per l’aigua
Els transports
Nom: Data:
bicicleta tren avió cotxe
metro moto autobús
vaixell

A
fitxa 2
Unitat 12
Viatgem-hi!
Nom: Data:
1 Enganxa bitllets de transport i completa:
Mitjà de transport:
Preu del bitllet:
Circula per:
Altres característiques:
Mitjà de transport:
Preu del bitllet:
Circula per:
Altres característiques:

SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS.
PROPOSTES DE TREBALL
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
78
realització de les activitats
Aquesta doble pàgina la podeu utilitzar tant
per descobrir els coneixements previs dels
nens i nenes sobre aquesta unitat (avaluació
inicial), com per motivar-los.
Pot servir per presentar als nens i les nenes el
nou curs i, alhora, la nova escola o un nou espai
de l’escola.
UNITAT 1
suggeriments
La conversa que sorgirà entorn de la imatge
ha de descriure el que s’observa en la fotografia.
A partir d’aquesta podeu començar una
conversa amb els nens i nenes:
– què hi ha en el dibuix?
– què fan aquests nens i nenes?
– com són?
– aquesta classe s’assembla a la teva?
– què tenen els nens i nenes damunt la taula?
– etc.

ealització de les activitats
1 Feu-los descriure les tres fotografies i analitzar
les expressions dels nens i nenes que hi
apareixen. Després demaneu a l’alumnat
que marqui la fotografia amb què se sent
més identificat.
2 La mestra o el mestre escriu el seu nom a la
pissarra i els nens i nenes el copien en el llibre.
3 Proposeu als nens i nenes de fer un dibuix
de la classe.
suggeriments
1 Demaneu als nens i nenes que davant del
grup facin una cara que expressi com se
senten aquests primers dies.
2 Abans de fer el dibuix cal que repasseu amb
l’alumnat els diferents elements que hi ha a
la classe i quina funció tenen.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
4 Feu-los marcar els elements que hi ha a la
classe.
5 Proposeu-los de resoldre el laberint per ajudar
la Paula a trobar el camí correcte fins a
la classe.
suggeriments
5 A més, cal que decideixin oralment quins
elements són propis de l’escola, localitzar-los
i indicar-ne la funció. Aquesta activitat serà
especialment important en el cas que la majoria
de l’alumnat sigui nou a l’escola.
79

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
80
realització de les activitats
1 Feu-los descriure el que hi ha a cada dibuix
sense pintar i també, llegir el que diu a sota.
Tot seguit l’alumnat pot fer el que se’ls demana:
pintar les activitats que fan a classe i
en l’últim requadre, dibuixar-ne una de diferent
i escriure’n el nom.
suggeriments
1 Abans de realitzar aquesta activitat plantegeu
una conversa amb els nens i nenes sobre
les activitats que realitzen normalment a
la classe.També poden parlar de les que fan
a l’escola però fora de classe.
realització de les activitats
2 Abans de realitzar aquesta activitat podeu
parlar amb els nens i nenes dels materials
que es necessiten per realitzar diferents activitats
de classe. A continuació, feu-los fer
l’activitat del llibre: marcar allò necessari per
fer cada activitat.
3 Joc de les endevinalles.
suggeriments
3 Abans de resoldre les endevinalles, hauríeu
de treballar amb els nens i nenes el vocabulari
ja que potser desconeixen alguna paraula.

ealització de les activitats
Demaneu a l’alumnat que descrigui cadascuna
de les instal·lacions de l’escola del dibuix.
Pregunteu-los quines activitats se solen realitzar
en cadascuna.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Han de col·locar els diferents elements seguint
les instruccions donades.
2 Els nens i nenes hauran de seguir les instruccions
fins a dibuixar una escala. Al final, hauran
de pintar la part interna de l’escala.
suggeriments
1 Abans de realitzar aquesta activitat és molt
important fer activitats a l’aula per repassar
els conceptes de lateralitat. Per fer-ho, podeu
donar-los instruccions com ara les següents:
– Aixequeu la mà dreta.
– Aixequeu el peu esquerre.
– Moveu el genoll esquerre.
– Toqueu l’orella esquerra del vostre company
o companya.
– Salteu sobre el peu dret.
– Toqueu-vos l’espatlla dreta amb la mà esquerra,
etc.
81

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
82
realització de les activitats
3 Feu-los escriure el nom de l’escola.
4 Els nens i nenes han de pintar amb el color
corresponent els dies de la setmana que
van a escola i els que no hi van.
5 Després de fer l’activitat anterior, l’alumnat ha
de marcar quants dies de la setmana van a escola
i quants en té el cap de setmana.
6 Han d’indicar si les frases són vertaderes o
falses.
suggeriments
3 Abans de respondre la pregunta, podeu
plantejar una conversa amb els nens i nenes
sobre alguna altra escola on haguessin anat
de més petits: com es deia, com era, com es
deia la mestra o el mestre, etc.
A continuació, escriviu el nom de l’escola a
la pissarra per tal que l’alumnat el copiï.
4 Atès que als nens i nenes d’aquesta edat els
costa molt distingir el dia de la setmana en
què es troben, poden buscar alguna activitat
que facin a l’escola només un dia determinat i
dibuixar-la en el calendari de la classe.També
és una bona ocasió per ensenyar als nens i nenes
la cançó de La masovera se’n va al mercat.
realització de les activitats
7 En primer lloc, els nens i nenes han de descriure
en veu alta el que veuen a cada fotografia:
com és, què hi ha, per a què serveix…
Finalment, han de contestar si a l’escola n’hi
ha o no n’hi ha.
8 Identifiqueu cada dibuix amb el nom de l’ofici
que realitzen les persones que treballen a
l’escola.
suggeriments
8 Mentre parleu de cadascuna de les persones
de les fotografies, es pot aprofitar per
parlar de les feines que es fan a l’escola.

ealització de les activitats
1 Abans de fer l’activitat els nens i nenes han
de descriure en veu alta el que veuen en cada
dibuix: què és, qui hi ha, què fan, on són…
i, al mateix temps, han d’opinar si es tracta
d’una acció correcta o incorrecta. És important
que expliquin perquè creuen una cosa
o l’altra. A continuació, poseu exemples dels
dos tipus d’acció. Finalment, hauran de realitzar
l’activitat, que consisteix a pintar només
les accions correctes.
suggeriments
1 Cada nen o nena pot pensar una acció incorrecta
que faci sovint i agafar el compromís
d’intentar no fer-la durant la setmana que
segueix al treball d’aquesta activitat. Al cap
d’una setmana poden fer una reflexió general
sobre si ho han aconseguit i animar-los a
repetir l’activitat amb una altra acció (sense
oblidar la que ja han aconseguit).
2 Semblant al suggeriment anterior, però fent
un compromís global de classe, en podeu fer
rètols i dibuixos al·lusius i penjar-los per la
classe com a recordatoris. Al cap d’una setmana
entre tots en podeu avaluar els resultats.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Heu de pintar amb el color corresponent
les coses, els espais i les persones de l’escola.
83

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
84
realització de les activitats
Aquesta doble pàgina inicial serveix per introduir
la unitat de la tardor.
Convé llegir amb l’alumnat la secció «Descobriràs».
UNITAT 2
suggeriments
És interessant que observin atentament la fotografia
i que es fixin en tots els elements que
el componen.
A continuació, inicieu una conversa que en primer
lloc serà descriptiva: els nens i nenes
s’hauran de fixar en els colors: groc, taronja,
marró, vermellós de les fulles dels arbres, etc.

ealització de les activitats
En aquesta pàgina els nens i nenes hauran de
descriure tots els elements del dibuix i respondre
preguntes del tipus:
– Com vesteixen els diferents personatges?
– Per què algun porta paraigüa?
– Com és el cel?
– Com són els arbres?
– etc.
suggeriments
Proposeu-los de dibuixar amb ceres, en un full
gran, un paisatge de la tardor. Aquests dibuixos
els pengeu al suro i entre tots analitzeu
què ha dibuixat cadascú.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Heu de pintar en el calendari els dies que
corresponen a la tardor.
2 Heu de vestir l’Eva amb la roba més adequada
per a l’època, a partir dels adhesius
que trobareu al final del llibre.
suggeriments
1 Després podeu fer un petit col·loqui i convidar
els nens i nenes què enumerin coses
pròpies de la tardor.
2 També podeu demanar que vesteixin la nena
segons la temperatura d’aquell dia, ja que
la tardor, en el moment de treballar aquesta
unitat, acabarà de començar.
Podeu demanar-los que observin la roba
que porten i la comparin amb la de les vacances
d’estiu.
85

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
86
realització de les activitats
3 Feu-los enganxar en el calendari el temps
que ha fet cada dia, utilitzant els gomets del
final del llibre.
4 Els nens i nenes hauran de pintar la temperatura
de cada dia, després d’observar-la
diàriament en un termòmetre.
suggeriments
4 Si a classe no disposen d’un termòmetre,
feu-los marcar la temperatura que indiqui el
diari.
realització de les activitats
5 Els nens i nenes hauran de pintar el cel segons
que sigui de dia o de nit quan realitzen
cadascuna de les activitats dibuixades.
Es pretén que l’alumnat s’adoni que les hores
de llum es van reduint en aquesta estació.
6 L’alumnat haurà de respondre segons el que
hagi fet en cada dibuix de l’activitat anterior.

ealització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de distingir entre els
arbres que perden les fulles i els que no les
perden durant la tardor.
suggeriments
1 Poden comentar que a la tardor hi ha arbres
que perden les fulles i es diuen arbres de fulla
caduca, i arbres que no les perden i es
diuen arbres de fulla perenne.
Els podeu preguntar també si coneixen algun
arbre de fulla caduca i algun de fulla perenne.
Podeu examinar fulles d’arbres de fulla caduca
i observar que perden el color verd
perquè la fulla es va assecant i mor.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
2 Els nens i nenes hauran de pintar el dibuix
del bosc amb els colors propis de la tardor.
3 Joc de les endevinalles.
Les nenes i els nens han de llegir l’endevinalla
i resoldre-la. Després, han d’unir els punts
del dibuix i obtenir la silueta del bolet.
suggeriments
3 Els podeu fer aprendre l’endevinalla de
memòria.
87

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
88
realització de les activitats
1 Feu-los observar atentament les fotografies
per què reconeguin els arbres i fruits de la
tardor.
A continuació, feu-los relacionar cada arbre
amb el seu fruit.
suggeriments
1 Digueu-los noms d’altres arbres i demaneulos
el nom del fruit.
pi ➞ pinya ➞ pinyons
alzina ➞ gla
roure ➞ gla
noguera ➞ nou
ametller ➞ ametlla
pomer ➞ poma
perer ➞ pera
figuera ➞ figa
palmera ➞ dàtil
olivera ➞ oliva
realització de les activitats
2 Els nens i nenes hauran d’observar dues categories
de fruits: els fruits secs i els fruits
carnosos. Després els hauran de classificar i
a continuació escriure dins de cada dibuix
els fruits de la categoria corresponent.
suggeriments
2 Seria molt convenient fer un treball previ
abans de resoldre les activitats d’aquesta pàgina:
Demaneu als nens i nenes que diguin en veu
alta noms de fruites de la tardor, i escriviulos
a la pissarra.A continuació, pregunteu-los
si una poma i una castanya tenen alguna cosa
en comú, o bé en què es diferencien. Es
tracta de provocar la inducció per què arribin
a dir que la castanya té closca i la poma
no en té, que una té suc i l’altra no… Que
descobreixin les diferències entre els fruits
carnosos i els secs.
Podeu demanar-los que portin fruits de la
tardor i fer-los observar la forma, el color, la
mida, l’olor, el tacte, el gust, etc. Després,
classifiqueu-los en secs i carnosos.

ealització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de pintar del color
corresponent les activitats respectuoses i les
perjudicials que es poden fer al bosc.
suggeriments
1 Primerament, cal que observin atentament
el dibuix del bosc i que vegin què hi passa
(feu-los-ho dir en veu alta). Llavors, han d’anomenar
les accions incorrectes i després,
les correctes. Al costat de cada acció hi ha
un quadrat blanc que hauran de pintar de
color blau si és respectuosa amb la natura i
de color vermell si és perjudicial.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Han de completar les dates de l’inici i final
de la tardor.
2 Feu-los observar el dibuix i, després de descobrir
els animals que s’hi amaguen, els hauran
de pintar.
3 En aquesta activitat l’alumnat haurà de marcar
els fruits secs de la primera fila i els carnosos
de la segona.
suggeriments
1 Per realitzar aquesta activitat, el millor serà
demanar la resposta a l’alumnat i escriure-la
a la pissarra, per tal que tots la copiïn.
89

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
90
realització de les activitats
Aquesta doble pàgina la poden utilitzar tant
per descobrir els coneixements previs dels
nens i les nenes sobre aquest tema (avaluació
inicial), com per motivar-los.
A continuació, llegiu la secció «Descobriràs».
UNITAT 3
suggeriments
La conversa que sorgirà entorn de la imatge
ha de descriure el que s’observa en la fotografia.
Podeu iniciar la conversa amb preguntes
del tipus:
– Què hi ha a la fotografia?
– Què fan aquests nens i nenes?
– Què utilitzen?
– On són?
– De quin color tenen els cabells?
– Creus que tenen la mateixa edat?
– Per què?
– Saps com es diu aquesta part del cos? (al
mateix temps que se’n senyalen una).
– etc.

ealització de les activitats
1 Feu-los observar els dibuixos perquè s’adonin
de les semblances i les diferències entre
el cos d’un nen i d’una nena.
suggeriments
1 Els nens i nenes d’aquesta edat coneixen
bastant bé les parts del seu cos; no obstant
això, seria convenient fer una sessió en què
les evidenciessin. Cal que, seguint les indicacions
del docent, es toquin les diferents
parts del cos i les anomenin. Heu de procurar
que surtin totes les que els nens i nenes
trobaran escrites en el llibre.
Una altra possibilitat és que es col·loquin
davant i que es toquin les parts del cos que
un company o companya els dicti.
També podeu fer estirar l’alumnat de bocaterrosa
damunt de paper d’embalar i fer parelles,
cadascun que dibuixi la silueta de l’altre
i després feu-los escriure el nom de les
parts treballades i pengeu les siluetes per la
classe.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
2 Dicteu-los parts del cos que surtin a les fotografies
perquè els nens i nenes assenyalin
la foto corresponent.
3 Mentre observen la fotografia, cal que identifiquin
les diverses parts del cos i les escriguin
segons que estiguin situades més amunt
o més avall.
suggeriments
2 Demaneu a l’alumnat que marqui amb una
creu les tres fotografies següents: peu, cara i
braç.
Serà fàcil de comprovar si han realitzat
correctament l’activitat, ja que les tres il·lustracions
estan col·locades en diagonal.
3 En lloc de marcar les fotografies amb una
creu, poden posar un gomet al damunt de
cada casella.
Si en voleu augmentar la dificultat, en lloc de
dictar la part del cos directament, podeu
donar instruccions una mica més complexes
com ara «la part del cos al final de la cama,
damunt del coll, abans de la mà», etc.
Podeu ampliar l’activitat marcant altres parts
del cos amb colors diferents.
91

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
92
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’observar la fotografia
de la cara i indicar si de cadascun dels components
de la cara n’hi ha un o dos i escriure’n
el resultat dins de les caselles.
2 Han de completar el dibuix de la cara a partir
d’un treball de simetria.
suggeriments
1 Abans de realitzar l’activitat, feu-los traçar
una línia amb llapis per marcar l’eix de simetria
del cap del nen de la foto. Tot seguit,
pregunteu-los com són les dues parts (han
d’arribar a la conclusió que són iguals).
2 Feu la mateixa activitat amb un nen i una
nena diferents, però dibuixant l’eix de simetria
del cos.
realització de les activitats
1 Feu-los observar una mà i escriure els noms
dels dits.
suggeriments
1 Els nens i nenes hauran d’observar les mans
de les fotografies i comparar-les amb les seves.
Després han de dir el nom dels dits de
la mà dreta al mateix temps que els toquen
i, a continuació, els de la mà esquerra. Seguidament,
digueu noms de dits perquè l’alumnat
alci el dit corresponent.
També feu-los fer l’activitat a la pissarra: un
nen o nena surt i ressegueix la silueta de
la mà i n’escriu el nom dels dits.

ealització de les activitats
1 Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat
sàpiga distingir el so del soroll.
2 Feu-los dibuixar coses del color del requadre.
3 Els nens i nenes hauran de relacionar els objectes
amb la seva textura.
suggeriments
1 Cal que s’adonin que l’oïda és a l’orella.
Comenteu-los els hàbits d’higiene que han
de tenir.
– Toqueu instruments musicals i que endevinin
quin sona.
2 Feu-los adonar de l’òrgan de la vista i de la
cura qu cal tenir-ne.
– Proposeu-los de jugar al Veig, veig.
3 Feu adonar l’alumnat de l’òrgan que utilitzen
per tocar, i que cal fer per tenir-ne cura.
– Proposeu-los de jugar a la Gallineta cega.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
4 Han de marcar el gust dels diferents productes
de l’activitat (salat, dolç o àcid).
5 Els nens i nenes han de destriar les bones de
les males olors.
6 Feu-los relacionar cada òrgan amb el seu
sentit.
suggeriments
4 Feu adonar l’alumnat de l’òrgan que utilitza
per tastar, d’on està situada la llengua i que
cal fer per tenir-ne cura.
– Feu-los reconèixer els quatre gustos que
podem percebre amb la llengua.
– Feu-los fer un mural amb fotografies d’aliments
que siguin salats, dolços i àcids.
5 Feu adonar els nens i nenes de l’òrgan que
utilitzen per olorar, d’on està situat el nas i
que cal fer per tenir-ne cura.
– Amb els ulls embenats, feu-los endevinar
diferents objectes o aliments a través de
l’olfacte.
– Enumerar coses que no podrien fer si tinguessin
el nas tapat.
93

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
94
realització de les activitats
1 Amb dibuixos han d’explicar què feien quan
eren més petits i què fan en l’actualitat.
suggeriments
1 Uns dies abans de fer aquesta activitat fóra
bo d’avisar les famílies que els nens necessitaran
una foto actual i una de quan van néixer.
Si poden, és més recomanable portar
una fotocòpia en color, ja que es pot manipular
millor i no ocupa tant d’espai.
És important fer notar a l’alumnat la diferència
de temps verbal respecte de l’activitat
anterior i de les expressions abans i
ara.
Convindria tenir una conversa entre tots
per trobar les característiques que canvien i
les que es mantenen. Per exemple: el cabell
manté el color però el pes canvia.
realització de les activitats
1 Han de descriure en què es diferencien físicament
els nens i nenes de les fotografies.
2 Han de dibuixar una activitat que els agradi
fer.
suggeriments
1 Aprofiteu per parlar dels nens i nenes de la
classe, de la seva procedència, de les diferències
físiques i de les igualtats de totes les persones.
2 Aprofiteu l’activitat per parlar de les coses
que més els agrada fer i per què.
Per complementar aquesta activitat es pot
demanar a cada nen i nena que compari el
seu dibuix amb el d’altres companys. Es pretén
insistir en la idea que tots som únics i diferents.

ealització de les activitats
1 Feu-los distingir les coses que poden fer sols
de les que han de fer amb l’ajut d’algú.
2 Comenteu les fotografies entre tots. Es tracta
que vegin quines actituds són bones per a
la salut i les que comporten algun risc.
suggeriments
1 Demaneu-los que portin estris d’higiene
personal a classe i ensenyeu-los com s’han
d’utilitzar (es poden fer dramatitzacions).
2 Converseu sobre tot allò que és bo per al
cos: fer esport; seguir una dieta equilibrada;
dormir prou per què el cos descansi; fer-se
revisions mèdiques periòdiques; no prendre
medicaments si el metge no els recepta…
Comenteu-los el risc de contagiar-se malalties
si comparteixen llaminadures (com la
de la foto), beuen del mateix got, etc.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 L’activitat consisteix a llegir el poema i dibuixar-hi
els conceptes que hi falten.
suggeriments
1 Feu-los aprendre el poema de memòria.
2 Mentre llegeixen el poema, els nens i nenes
poden senyalar cada part del cos que s’esmenta.
95

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
96
realització de les activitats
Comenteu les diferents persones que formen
la família que apareix a la fotografia.
A continuació, llegiu la secció «Descobriràs».
UNITAT 4
suggeriments
Després d’observar la fotografia, establiu un
diàleg amb preguntes com ara:
– Què veus a la fotografia?
– Creus que tots tenen la mateixa edat?
– Quina relació hi ha entre aquestes persones?
– Quantes famílies hi ha en aquesta fotografia?
– Com és la teva família?
– Amb quines persones vius a casa?

ealització de les activitats
Observeu i comenteu les diferències entre la
família d’en Josep abans i ara.
suggeriments
En aquesta activitat insistiu en el diferent paper
que té una mateixa persona dins de la família.
Podeu posar com a exemple que fins que no
es va casar, en Josep era el fill de la família i que
quan va tenir fills, aleshores es va convertir en
pare, i després en avi.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 L’alumnat ha de dibuixar la seva família.
suggeriments
1 Poden pintar qui vulguin, sempre que considerin
que forma part de la seva família.
Potser hi haurà nens i nenes que dibuixaran
els avis en comptes dels pares, perquè són
amb qui passen més hores, o famílies monoparentals.
Un cop hagin dibuixat la seva família, i si teniu
temps, feu que cada nen i nena expliqui
qui ha dibuixat i què està fent cadascú.
97

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
98
realització de les activitats
2 Feu-los completar un arbre genealògic amb
els membres de la família i la relació que hi
ha entre ells.
suggeriments
2 Actualment, el tema familiar pot ser delicat
de tractar en casos d’alumnat amb pares separats,
amb germans d’unions anteriors o
posteriors, etc. Per això, es recomana que
en aquest cas puguin completar l’activitat
amb altres tipus d’unions:
pare mare
germà jo
En comptes de fer-ne el dibuix, poden enganxar-hi
fotos de carnet (o retalls de fotocòpies
de fotos familiars).
realització de les activitats
3 L’alumnat ha de marcar amb una creu les activitats
que realitza amb la família.
4 A continuació, han de pensar quina és l’activitat
que més els agrada fer amb la família i
dibuixar-la.
suggeriments
3 Abans de realitzar l’activitat podeu demanarlos
que facin una descripció acurada de cadascuna
de les fotos.

ealització de les activitats
1 Descriviu els diferents tipus de casa i feu-los
triar la que s’assembla més a la seva.
2 Els nens i nenes hauran de relacionar el
nom de les parts de la casa amb el dibuix. Es
tracta que incorporin aquest vocabulari al
seu lèxic, que l’utilitzin habitualment.
suggeriments
1 L’alumnat ha d’observar les fotos de diversos
tipus d’habitatge i comentar-ne les diferències.
Tenir en compte que les cases
adossades també poden tenir jardí, per tant,
la diferència és que sigui una casa aïllada, un
xalet o casa unifamiliar.
Feu-los buscar en revistes diferents tipus de
casa i classifiqueu-les en un mural.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 En aquesta activitat treballeu l’interior de la
casa i la terminologia corresponent a les
principals estances que hi podeu trobar.
L’alumnat té el dibuix d’una casa amb cadascuna
de les estances ben diferenciades. Ha
d’escriure el nombre corresponent dins de
cada cercle.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat per escrit és
convenient que llegeixin en veu alta les paraules
que hi ha en el requadre i diguin si les
coneixen totes i les intentin situar. És recomanable
que entre tots diguin per a què
serveix cada estança.
Proposeu-los de comparar les estances d’aquesta
casa amb la seva.
Comenteu-los que les golfes són les estances
abans de la teulada, sigui quina sigui la
seva utilitat. (Aquí l’estudi també és a les golfes!).
99

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
100
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de pintar el senyal
de cada foto amb el color que correspon a
cada estança.
realització de les activitats
1 L’alumnat ha d’indicar els elements que hi ha
al davant i al darrere de la Paula.
2 Han d’observar els elements possibles d’una
habitació i triar el que hi ha a la seva.
suggeriments
2 Llegiu en veu alta els noms dels objectes
mentre els nens i nenes els assenyalen en el
dibuix.
Demaneu als nens i nenes que anomenin
elements que hi ha a la seva habitació i escriviu-los
a la pissarra, de manera que vegin
quins són els més freqüents, quins són imprescindibles
i quins no.

ealització de les activitats
1 Els nens i les nenes han de respondre la pregunta
sobre si els agrada ajudar a casa o no.
2 Han de pintar els dibuixos corresponents a
feines de la casa en què col·laboren i dibuixar-ne
una altra.
suggeriments
2 En aquesta activitat hi ha cinc dibuixos sense
pintar de nens i nenes realitzant tasques
domèstiques. L’alumnat ha de pintar només
aquelles imatges que reflecteixin com ajuda
a casa.
Podeu aprofitar per preguntar si ajuden en
alguna altra tasca, si els seus germans col·laboren;
si el pare també ho fa; etc.
També podeu establir un petit debat en què
es parli de la necessitat que tothom col·labori
a casa i de si els homes i les dones han
de tenir les mateixes obligacions a casa.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de trobar en la sopa
de lletres les relacions de parentiu proposades.
2 Encercleu en cada cas els dos elements que
no pertanyen a cada estança.
suggeriments
1 Aquesta activitat pretén recollir els continguts
tractats a l’inici de la unitat, referents a
les relacions de parentiu.
Per facilitar-los la feina s’han escrit al costat
els noms que han de trobar i, en la sopa de
lletres, totes les paraules estan en horitzontal
i d’esquerra a dreta.
2 Comenteu entre tots els disbarats que han
trobat en els dibuixos.
101

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
102
realització de les activitats
Aquesta fotografia serveix per a introduir la
unitat sobre l’hivern.
Feu-los llegir en veu alta la secció «Descobriràs».
UNITAT 5
suggeriments
Feu-los observar atentament la fotografia i fixeu-vos
en els elements que hi surten.
Aprofiteu per parlar de l’origen de la neu i de
la seva relació amb l’aigua. Demaneu a les nenes
i als nens que anomenin llocs de la natura
on podem trobar aigua.

ealització de les activitats
En aquesta pàgina s’han de descriure tots els
elements del dibuix i respondre preguntes del
tipus: com vesteixen els diferents personatges?;
com és el cel?; com són els arbres?; etc.
suggeriments
Feu-los dibuixar amb ceres, en un full gran, un
paisatge d’hivern. Aquests dibuixos els pengeu
al suro i entre tots analitzeu què ha dibuixat
cadascú.
Podeu comparar aquest dibuix amb el de la
pàgina 20, que representa la primavera.
Podeu proposar a l’alumnat l’endevinalla següent:
Corre molt i no el veus gens
I et molesta quan el tens.
Què és?
(El fred)
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Han de pintar en el calendari els dies que
corresponen a l’hivern.
Els nens i nenes hauran de vestir en Pol amb
la roba més adequada per a l’època, a partir
dels adhesius que trobaran al final del llibre.
suggeriments
1 Feu-los observar el calendari i buscar el mes
en què es troben en aquest moment.
Escriviu a la pissarra els noms dels mesos
d’hivern, i expliqueu-los que és l’ estació de
l’any en què fa més fred i anem més abrigats.
Els dies són curts i les nits molt llargues,
i que el sol escalfa poc.
103

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
104
realització de les activitats
3 Feu-los observar el temps que fa durant
una setmana i que en prenguin nota. Cal enganxar
el símbol corresponent al temps que
faci cada dia. Els gomets són al final del llibre.
4 Els nens i nenes hauran de pintar la temperatura
de cada dia, després d’observar-la
diàriament en un termòmetre.
suggeriments
3 Proposeu-los de dibuixar, en una cartolina
negra, un paisatge de l’hivern amb una cera
de color blanc. Aleshores, cadascú ha d’explicar
què representa el seu.
4 Si no disposeu d’un termòmetre, podeu
marcar la temperatura que indiqui el diari.
realització de les activitats
5 Els nens i nenes hauran de pintar el cel segons
que sigui de dia o de nit quan realitzen
cadascuna de les activitats dibuixades.
Es pretén que l’alumnat s’adoni que hi ha
poques hores de llum en aquesta estació.
6 L’alumnat haura de respondre segons el que
hagi fet en cada dibuix de l’activitat anterior.

ealització de les activitats
1 Cal marcar una creu en les fotografies de
qui necessita aigua per viure.
suggeriments
1 Podeu fer un treball previ per resoldre
aquesta activitat amb preguntes com ara:
– Què és un ésser viu?
– Posa’n exemples.
– Què necessita un ésser viu per viure?
Després escriviu a la pissarra: éssers vius i éssers
no vius.
Demaneu als nens i nenes que diguin el nom
de tot el que poden trobar a la muntanya i
feu-ne una llista a la pissarra. Al mateix
temps que els escriviu, classifiqueu-los entre
tots en éssers vius i éssers no vius.
Feu-los adonar que tots els éssers vius necessiten
aigua per viure.
Per acabar, poden fer un mural amb retalls
de revista i que classifiquin els éssers vius
dels éssers no vius.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
2 Feu-los relacionar els diferents estats de l’aigua
amb la fotografia corresponent.
3 A partir del model de l’activitat anterior, els
nens i nenes hauran de pintar l’estat en què
prenen l’aigua en cada cas.
suggeriments
2 Feu-los observar les fotografies en què es presenten
els tres estats de l’aigua. Pregunteu-los:
– Com és l’aigua? (És líquida.).
– Què li passa si es refreda molt o quan fa
moltíssim de fred? (Es congela.).
– I quan l’aigua s’escalfa moltíssim què li passa?
(S’evapora.).
Deixeu-los clar que l’aigua canvia d’estat segons
la temperatura que té. Proposeu-los
observar a casa els canvis d’estat amb els
experiments següents:
• Per passar de líquid a sòlid, ompliu unes
quantes glaçoneres, de mides i formes diferents,
i fiqueu-les al congelador.
• Per passar de líquid a vapor, demaneu als
pares que bullin aigua dins d’una olla tapada.
Quan la destapin, podran observar fàcilment
el vapor que surt de l’olla i les gotes
condensades a la tapadora.
105

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
106
realització de les activitats
4 Feu-los observar les fotos i, a continuació,
feu-los marcar la resposta correcta.
suggeriments
4 També podeu fer a classe aquesta activitat
amb diferents recipients que haureu repartit
entre l’alumnat. Ompliu una ampolla amb un
litre d’aigua. Els nens i nenes se l’hauran de
passar i omplir el seu recipient amb l’ajut
d’un embut. Al final, hauran de concloure
que la mateixa quantitat d’aigua ocupa volums
diferents.
realització de les activitats
5 Feu-los completar el requadre de doble entrada.
6 Feu-los llegir i resoldre l’endevinalla.
suggeriments
5 Porteu a classe una gerra amb aigua i una
amb llet perquè els nens i nenes puguin experimentar-ne
les propietats empíricament.
Caldrà fer-los observar que molt sovint l’aigua
té gust, olor i de vegades color, perquè
hi afegim productes que l’embruten o bé
per potabilitzar-la, però que en realitat l’aigua
no té ni olor, ni color, ni sabor.

ealització de les activitats
1 Han de pintar els dibuixos en què els nens i
nenes actuen de manera que estalvien aigua.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat seria convenient
fer un petit debat sobre l’ús que es fa de l’aigua.
Demaneu als nens i nenes que recordin
en quins moments del dia fan servir l’aigua,
des que s’aixequen fins que se’n van a dormir.
Després d’exposar l’ús que fan de l’aigua, cal
conscienciar-los:
•L’aigua és un bé molt preuat i escàs, i cal tenir
cura de no malversar-la deixant les aixetes
obertes sense cap necessitat. Cal utilitzar
només l’estrictament necessària.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de completar les frases
amb les dates d’inici i final de l’hivern.
2 L’alumnat haurà de pintar la roba d’hivern
que hi ha a l’armari i que la Paula ha de posar
dins la maleta.
3 Els nens i nenes hauran de trobar les paraules
de l’esquerra, referides als estats dels
cossos, que hi ha amagades a la sopa de lletres.
107

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
108
realització de les activitats
Aquesta fotografia serveix per introduir el tema
del barri.
A continuació, feu-los llegir en veu alta la secció
«Descobriràs».
UNITAT 6
suggeriments
Entre tots, descriviu els elements que apareixen
a la foto i feu-ne una llista a la pissarra.
Així, amb els coneixements previs de cadascú,
podeu arribar a la idea que un barri és un
grup de cases ordenades per carrers, amb places,
jardins i serveis; i que les persones que hi
viuen són veïns.
Cada nen i nena pot dir el nom del barri on viu;
explicar com és i anomenar els serveis que té.

ealització de les activitats
1 Feu-los traçar en el plànol el recorregut que
haurà de fer la Paula per arribar a l’escola.
2 Amb un altre color, feu-los marcar en el plànol
els altres dos recorreguts proposats.
suggeriments
1 Recordeu-los les nocions d’esquerra i dreta
que han treballat a la unitat 3.
Doneu-los les instruccions en veu alta perquè
els nens i nenes marquin el camí sobre
el plànol.
Les instruccions hauran de ser de l’estil: «va
en direcció a la ludoteca i gira a la dreta».
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes han d’escriure el nom de
barri on hi ha l’escola.
2 Feu-los observar les diferències entre els quatre
barris proposats i indicar els que més s’assemblen
al de l’escola i al del barri on viuen.
suggeriments
2 Proposeu-los de construir un barri amb: una
cartolina gran, ceres o témperes de colors, revistes,
paper de seda de color verd clar i fosc,
palets de fusta de gelat o de secció rodona, cola
i tisores. Motiveu l’alumnat per què porti
capses de medicaments buides de mides i
formes diferents.
Dissenyeu el barri amb les corresponents
places, carrers, cases i jardins, etc. Pinteu les
cases, que seran els edificis, amb ceres o
témperes. Enganxeu-hi retalls de revistes
que simulin portes, finestres i persones.
Després, enganxeu les capses, que representaran
els edificis, a la cartolina. Per acabar, enganxeu-hi
els arbres que haureu fet de la
manera següent: el tronc, amb els palets de
fusta o amb paper cargolat de revista, i la
capçada, amb paper de seda arrugat de color
verd.
109

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
110
realització de les activitats
1 Feu-los escriure el nom del carrer on viuen.
2 Els nens i nenes han de localitzar en el dibuix
la vorera, el pas de vianants i la calçada i, a
continuació, encerclar les respostes correctes.
suggeriments
1 Repasseu el nom del carrer de l’escola i el
d’altres carrers que coneguin. Mireu l’origen
del nom, sovint relacionat amb persones o
llocs.
2 Observeu el dibuix i anomeneu els elements
que hi ha: botiga, cases, paperera, etc.
Aprofiteu per parlar de la calçada, com el
lloc per on circulen els vehicles; la vorera,
com el lloc per on circulen els vianants; i el
pas de vianants, com el lloc per on els vianants
creuen la calçada. Intenteu que els
nens i nenes trobin el significat de cada paraula
per si mateixos.
Inicieu la conversa amb preguntes del tipus:
– S’assembla aquest carrer al teu?
– Hi ha cap pas de vianants al teu carrer?
– Com és la calçada del teu carrer? És ampla?
És estreta?
– Quines botigues hi ha al teu carrer?
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran d’indicar els elements
que hi ha al seu carrer i afegir-ne un.
suggeriments
3 Pregunteu-los si un carrer que té establiments
ja disposa de tots els serveis, o bé si
el veïnat utilitza altres serveis.
Deixeu que l’alumnat parli i conduïu les respostes
fins a arribar al que ens interessa.
Parlar d’aquests altres serveis:
papereres, semàfors, bústies, parades de bus,
metro, taxi, bancs per seure, contenidors de
reciclatge, fanals, cabines de telèfon, contenidors
d’escombraries, zones verdes, gronxadors,
tobogans, pipi-can,etc.
Feu-los explicar com és cada element i per a
què serveix.

ealització de les activitats
1 Feu-los observar les diferències del mateix
carrer de dia i de nit.
2 Després d’observar les il·lustracions de l’activitat
anterior, cal indicar amb el color corresponent
quines activitats són diürnes, quines
nocturnes i quines es fan de dia i de nit.
suggeriments
1 Els nens i nenes s’han de fixar en la llum, la
gent que hi ha pel carrer, el que fa cadascú,
els transports, les botigues, etc.
Parleu del paper de les farmàcies, que també
treballen de nit per atendre les persones
que necessiten medicaments; i comenteu altres
serveis que funcionen de nit.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Aquesta activitat consisteix a observar els
canvis que es produeixen en un carrer amb
el pas del temps.
suggeriments
1 L’alumnat pot descriure el carrer on viu i insistir
en els detalls més significatius i curiosos
que hi ha.
111

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
112
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de marcar els serveis
que hi ha al seu barri.
2 Han de senyalar la botiga en què poden trobar
cada producte.
suggeriments
1 Abans de resoldre-la, cal descriure cada foto
i indicar l’activitat que s’hi realitza.
2 Establiu un debat a classe sobre el consum i
exerciu de moderador. Feu preguntes del tipus:
– Què anem a fer als establiments?
– Compres tot el que vols?
– Compres tot el que s’anuncia a la televisió?
– Compres només el que necessites?
– Compres el que és més barat?
– No compres mai res?
A partir de les respostes, cal treure’n conclusions.
Resumiu-les en dues o tres frases i
pengeu-les en un lloc ben visible.
realització de les activitats
1 L’alumnat ha de relacionar amb el mateix
nombre els elements comuns de les tres columnes
(ofici, espai, objecte).
suggeriments
1 Enceteu una conversa amb la frase següent:
Al barri, també hi ha persones que hi treballen.
A continuació, plantegeu preguntes com ara:
– Quins oficis hi ha representats? (Procureu
que diguin tots els oficis de les pàgines 74 i
75 i alguns més.).
– Què fan aquests personatges?
– Com van vestits?
– Porten uniforme? Com és?
– Utilitzen algun estri per fer la feina? Quin?
Podeu escriure una llista a la pissarra amb
tots els oficis que anomenin i després recuperar
la conversa:
– Totes aquestes persones són necessàries
per a la gent que viu al barri? Per què?

ealització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’indicar a quin contenidor
ha d’anar cada residu.
2 Feu-los relacionar el nom dels senyals de
trànsit amb la imatge corresponent.
suggeriments
1 Feu un treball previ abans de resoldre l’activitat,
per tal d’aclarir:
– Per a què serveixen els contenidors?
– Quins contenidors coneixeu?
– Què s’ha de llençar a cadascun?
Podeu ampliar aquesta activitat fent un gran
mural per a cada contenidor, i col·locant retalls
de revistes amb els diferents residus
que podem llençar a cadascun.
2 Feu-los adonar que al carrer hi ha diferents
senyals de trànsit i que serveixen per establir
un ordre a l’hora de circular; en cas contrari,
tothom faria el que voldria i seria un
caos. Aquests senyals tenen diferents formes
i colors; cadascuna d’aquestes combinacions
té un significat diferent.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Aquesta activitat serveix de resum d’allò
que han vist en aquesta unitat.
suggeriments
2 L’alumnat pot completar aquest qüestionari
amb altres preguntes sobre el lloc on viu.
Aquesta activitat es pot resoldre col·lectivament.
113

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
114
realització de les activitats
Aquestes dues primeres pàgines us presenten
la fotografia d’una nena amb un gat. Feu-los
descriure la foto i, a continuació, llegir la secció
«Descobriràs».
UNITAT 7
suggeriments
Establiu una conversa amb l’alumnat sobre
quina creu que deu ser la relació entre la nena
i el gat.
Demaneu-los quins altres animals pertanyen a
la mateixa categoria del gat (animal de companyia).
Esbrineu els animals de companyia que té l’alumnat.

ealització de les activitats
1 Feu-los observar les parts del gos: quines
són i quin noms tenen.
2 Feu-los escriure el nom de les parts del gos
indicades, a partir del que acaben de veure a
l’activitat 1.
suggeriments
2 En aquesta activitat hi ha el dibuix d’un dels
animals domèstics per excel·lència: el gos.
S’hi diferencien les parts principals: ulls, musell,
orelles, cua, potes, pèl i llom.
És important tenir present que l’alumnat ja
sap què son les potes, les orelles o la cua,
però en canvi, hi pot haver vocabulari menys
usual com ara el musell o el llom.
Feu-los veure que les diferents races de gossos
es distingeixen per la mida, el color i la
llargada del pèl, etc.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran de marcar les parts
del gos comunes amb les d’ altres animals.
4 Es tracta d’indicar les característiques que
tenen en comú els mamífers.
suggeriments
3 Amb aquesta activitat podreu veure si, a
més de recordar les parts principals del gos,
saben comparar-lo amb altres animals.
La resolució de l’activitat és molt evident,
perquè l’únic cas que no compleix les condicions
demanades és el peix; per això aniria
bé que l’alumnat raonés perquè ha marcat
els altres casos.
Per exemple: «he marcat el gat perquè també
té orelles, ulls, musell, potes, cua i pèl».
115

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
116
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de completar les
frases sobre el naixement dels gossos, a partir
de les paraules proposades.
suggeriments
1 Mitjançant aquesta activitat es vol explicar a
l’alumnat què és un animal mamífer, com s’alimenta
i com es reprodueix.
És un contingut difícil d’interioritzar per part
dels nens i nenes. Els costa reconèixer altres
animals mamífers perquè no saben dir si
han nascut del ventre de la mare o no.
Es tracta que l’alumnat entengui i, si pot ser
memoritzi, que tots els animals que neixen
del ventre de la mare són mamífers, i que
sàpiguen que, per alimentar-se, quan són petits
mamen de la mare.
realització de les activitats
1 Cal marcar els animals que mamen.
2 Els alumnes han de pensar un altre animal
mamífer, dibuixar-lo i escriure’n el nom.
suggeriments
1 Aquesta activitat vol reforçar els continguts
treballats en la pàgina anterior. Mostra la fotografia
de sis animals i els nens i nenes hauran
d’identificar els que són mamífers.
L’activitat demana que es marquin els animals
que mamen. Remarqueu que aquest
fet determina que els pits de les femelles
mamífers es desenvolupin.
2 Si veieu que aquesta segona activitat costa
més, o si senzillament voleu reforçar l’assimilació
dels continguts vistos aquí, podeu demanar
als nens i nenes que portin fotografies
o dibuixos d’animals i que els classifiquin
segons que siguin o no mamífers.

ealització de les activitats
1 Feu-los observar les parts del canari i que
en memoritzin els noms de les parts.
2 A partir dels adhesius que trobareu al final
del llibre, proposeu a l’alumnat d’enganxar
les parts del canari que hi falten.
suggeriments
1 Aquesta pàgina segueix la mateixa estructura
que l’apartat del gos, i serveix per presentar
el canari i posteriorment les aus.
Abans de seguir endavant, podeu recordar a
l’alumnat les parts principals del gos per tal
d’intentar-ne establir les diferències:
– Quines parts té el gos?
– Quines són les parts de les aus?
– Quines parts té el gos que no tenen les
aus?
– Tots tenen potes?
– Tenen el mateix nombre de potes?
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran de marcar els animals
que tenen les mateixes parts que el canari.
4 Es tracta d’ indicar les característiques que
tenen en comú les aus.
suggeriments
3 Amb aquesta activitat podrem comprovar si,
a més de recordar les parts principals del
canari, saben establir-ne la comparació amb
altres animals.
La resolució de l’activitat és molt evident,
perquè l’únic cas que no compleix les condicions
demanades és, de nou, el peix; aniria
bé que els nens raonessin perquè han marcat
els altres casos.
Per exemple: «he marcat el colom perquè
també té bec, plomes i ales».
117

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
118
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’ordenar per ordre
cronològic els passos del naixement d’una
au.
2 A partir de les paraules proposades, els
nens i nenes hauran de completar les frases
sobre les aus.
suggeriments
1 Aquesta activitat serveix per ensenyar de
manera plàstica als nens i nenes que les aus,
a diferència dels mamífers, neixen dels ous i
no mamen, sinó que mengen el que els seus
pares els donen amb el bec.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de pintar els animals
que ponen ous i dibuixar i pintar un altre
ovípar.
2 Els nens i nenes hauran de llegir unes frases,
que resumeixen amb paraules i dibuixos tot
el que han après fins ara sobre les aus.
suggeriments
1 Per complementar aquest apartat, podeu
proposar-los el poema La granja:
Els pollets diuen: «piu-piu».
Les gallines: «co-co-co».
El pollastre no es passeja:
el pollastre és l’home bo.
Els titots: «toluc-toluc»;
els ànecs fan «qua-qua-qua».
El gos obre un ull a mitges
i mira com qui no ho fa.
Banyes altes, cua baixa,
passen la vaca i el bou.
Els porquets corren i criden.
La gallina ha post un ou.
Jaume Bru i Vidal

ealització de les activitats
1 En aquest camí sempre hi ha dues opcions
possibles. Cal que els nens i nenes triïn la millor
per al gos.
2 Demaneu-los que s’inventin un altre cartell
que recordi que cal protegir i tenir cura dels
animals domèstics.
suggeriments
1 Aquesta activitat pretén sensibilitzar l’alumnat
que és molt important tenir cura dels
animals domèstics (higiene, menjar, etc.), i
fer-los, alhora, resoldre el dilema del camí.
Podeu repassar les accions que cal fer per
tenir cura d’un animal domèstic: anar al veterinari,
rentar l’animal, donar-li menjar, etc.
Els nens i nenes poden pensar altres accions
que també haurien estat correctes i, en el
cas d’aquells alumnes que tinguin animals a
casa, és molt profitós que expliquin quines
atencions requereixen els animals, com en
tenen cura, etc.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 A partir de la comparació de dues fotografies,
una d’un gos i l’altra d’un canari, cal que
marquin les característiques que han après.
suggeriments
1 Aquesta activitat pretén recollir els continguts
tractats al llarg de tota la unitat, referents
a les parts principals del gos i del canari,
i també a les característiques de les aus i
els mamífers.
Primerament, l’alumnat ha d’observar els
dos animals, comparar-los i, finalment, completar-ne
la graella.
Per exemple: si en el cas del gos diuen que
té musell, el canari deu tenir… bec, etc.
119

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
120
√
realització de les activitats
Aquesta doble pàgina es pot utilitzar tant per
descobrir els coneixements previs dels nens i
nenes sobre aquesta unitat (avaluació inicial),
com per motivar-los.
Llegiu amb els nens i nenes la secció «Descobriràs».
suggeriments
Comenteu-los que la balena blanca o beluga,
‘blanc’ en rus, és un mamífer marí. Segueix una
dieta variada a base de peixos, calamars, pops i
crustacis que s’empassa sencers.Té el cap delimitat
per una petita constricció a la part posterior.
És una nedadora relativament lenta, ja
que no sol superar els 10 quilòmetres per hora;
però neda amb facilitat sota el gel i realitza
immersions profundes i prolongades.
Són animals molt sociables que formen grups
de 2 a 25 individus. A l’estiu, es reuneixen a les
desembocadures dels rius àrtics i neden riu
amunt, buscant aigües més càlides per parir-hi
les cries. El període de gestació dura gairebé
un any. El color de la pell de la beluga passa del
marró, quan neix, al blanc, quan és adulta.
UNITAT 8
L’esperança de vida és de 25 a 30 anys. Té
com a enemics naturals les orques i els óssos
polars. Les belugues també són víctimes de la
contaminació de les aigües de l’estuari que freqüenten
i dels esquimals, que les cacen per alimentar-se.
També es coneix com a canari de mar, perquè
emet sons que li permeten comunicar-se amb
altres belugues.
A partir d’aquesta fotografia a doble pàgina es
pot iniciar una conversa. Podeu preguntar als
nens i nenes:
– Què veieu a la fotografia?
– Com es diu l’animal que veieu?
– Com és?
– Com es desplaça?
– N’heu vist mai cap?
– Què li agrada menjar?
– On viu?
– etc.

ealització de les activitats
1 A partir de la fotografia, els nens i nenes
hauran de completar la graella.
suggeriments
1 Llegiu el títol de l’apartat i demaneu als nens
i nenes que observin la fotografia de la balena
blanca. A continuació, entre tots, feu-ne
una descripció oral: és molt gran, és de color
blanc, té dents, té aletes curtes, té narius,
té cua, té cap… Després, cadascú individualment
haurà de resoldre l’activitat.
És convenient avisar els nen i nenes que
abans de contestar, llegeixin cada frase atentament,
i que després observin de nou la fotografia
de la balena per verificar-ne la resposta
i, finalment, contestar.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
2 Els nens i nenes han d’observar les parts del
cos de la balena blanca i, a continuació, escriure’n
el nom en el lloc corresponent.
121

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
122
realització de les activitats
1 Els nens i les nenes han d’observar el dibuix
i completar el text sobre l’hàbitat de la balena
blanca.
suggeriments
1 Per ajudar-los a observar el dibuix, els podeu
fer preguntes com ara:
– Què veus en el dibuix?
– Com es diuen aquests animals?
– Què fan?
– On són?
– Quin temps fa?
– Com són les aigües?
– Per què ho creus?
– etc.
A continuació, llegiu els noms dels animals
del dibuix en veu alta i descriviu-los.Tot seguit,
completeu el text.
Podeu demanar a l’alumnat que busquin informació
a casa sobre els animals que comparteixen
l’hàbitat amb la balena blanca.
realització de les activitats
1 L’activitat consisteix en què l’alumnat triï la
fitxa correcta, d’entre les dues que proposem.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat, interpel·leu els
nens i nenes sobre la fotografia:
– Què hi veuen?
– Com són aquests animals?
– Quants n’hi ha?
– Què fan?
– On són?
A continuació, feu-los llegir les fitxes que hi
ha sota la fotografia i escollir-ne la correcta.
Insistiu-los que si observen la fotografia amb
atenció, podran resoldre l’activitat correctament.

ealització de les activitats
1 L’activitat consisteix a ordenar el cicle vital
de la balena blanca.
suggeriments
1 Llegiu el títol de l’apartat. Abans de fer l’activitat,
feu una descripció oral dels dibuixos i
llegiu-ne el text. A continuació, feu-los numerar
per ordre cronològic tots els requadres.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
2 Després d’observar la il·lustració d’una balena
amb la seva cria, els nens i nenes hauran
de completar les frases amb les paraules indicades.
suggeriments
2 Per introduir l’activitat, podeu preguntar-los
quines característiques defineixen els mamífers
(potser es pot revisar l’activitat de la pàgina
89 del seu llibre).
123

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
124
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de resseguir el laberint
per trobar el menjar de la balena.
2 Els nens i nenes han d’escriure el nom dels
aliments que han descobert en el laberint.
suggeriments
1 Llegiu el títol de l’apartat. Abans de resoldre
l’activitat, expliqueu als nens i nenes que
aquesta balena blanca té molta gana, però
que és una mica despistada i no troba el camí
per anar a buscar el menjar; i que segur
que ells la volen ajudar. A continuació, descriviu
els dibuixos que hi ha al final dels camins
i comproveu si tots en saben el nom.
També podeu fer entre tots un mural amb
fotografies d’aliments que els nens i nenes
trobin en revistes, i classificar-los segons que
agradin o no a la balena blanca.
realització de les activitats
1 Feu-los observar el dibuix i, a continuació,
llegiu les frases.
suggeriments
1 Llegiu el títol de l’apartat. Abans de resoldre
l’activitat, comenteu amb els nens i nenes tot
el que veuen en la fotografia.
Expliqueu-los que, així com les persones ens
comuniquem parlant, les balenes blanques
xiulen.

ealització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de marcar amb una
creu les accions que perjudiquen la balena
blanca.
suggeriments
1 Llegiu el títol de l’apartat. Abans de realitzar
l’activitat, expliqueu als nens i nenes que per
protegir les balenes, hem de tenir cura del
medi on viuen. Plantegeu una conversa sobre
quines coses fem que no són bones per
al medi i si les podem fer d’una altra manera.
A continuació, descriviu oralment els dibuixos.
Seguidament, feu-los posar una creu
en les accions que perjudiquen la balena
blanca.
També podeu fer un mural amb dues columnes,
en les quals els nens i nenes puguin
escriure-hi accions que protegeixen el medi
i accions que el perjudiquen.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de completar una
fitxa que recull per ordre les principals característiques
de la balena blanca.
suggeriments
1 Atès que aquesta activitat és un resum del
que s’ha treballat en la unitat, ens pot ajudar
a saber fins a quin punt els nens i nenes han
assolit el que hem treballat.
Seria convenient que expliquéssim tan sols
com es realitza, és a dir, que cal completar
les frases amb els trets que caracteritzen la
balena blanca.
125

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
126
realització de les activitats
Aquesta fotografia serveix per introduir la unitat
sobre la primavera.
Llegiu amb l’alumnat la secció «Descobriràs».
UNITAT 9
suggeriments
Feu-los observar atentament la fotografia i
que es fixin en tots els elements que hi apareixen.
Cal que busquin els elements de la fotografia
que siguin propis de la primavera.
També seria interessant parlar dels colors, de
les flors que hi surten, etc.

ealització de les activitats
En aquesta pàgina en què apareix el mateix dibuix
que hem treballat per presentar la tardor
i l’hivern, han de descriure tots els elements
que hi apareixen i respondre preguntes com
ara: com vesteixen els diferents personatges?;
com és el cel?; com són els arbres?; per què hi
ha tants animals?, etc.
Feu-los llegir el poema i, fins i tot, el poden
memoritzar.
suggeriments
Feu observar atentament el dibuix d’un paisatge
típic de primavera: fa bon temps, hi ha
molts colors, els arbres estan plens de fulles
verdes, les plantes han florit, hi ha insectes. Els
nens i nenes juguen a l’aire lliure amb roba de
poc abric.
Han d’anomenar tot el que veuen que tingui
relació amb la primavera.
Proposeu-los de dibuixar amb retoladors un
paisatge de primavera i afegir-hi algunes flors o
insectes amb paper de xarol.
També els podeu proposar de dibuixar, en un
full gran, un paisatge de primavera amb ceres.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de pintar en el calendari
els dies que corresponen a la primavera.
2 Han de vestir l’Olga amb roba més adequada
a l’època, a partir dels adhesius que trobaran
al final del llibre.
suggeriments
1 Proposeu-los que expliquin com noten que
arriba la primavera. Si hi ha canvis en la llargada
del dia; en la temperatura; en el camp;
en la roba que porten, etc.
127

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
128
realització de les activitats
3 Durant una setmana els nens i nenes hauran
d’observar el temps que fa i enganxar els
adhesius que trobaran al final del llibre a
l’espai de cada dia d’acord amb el temps
que faci.
4 Després d’observar en un termòmetre la
temperatura que fa diàriament els nens i
nenes hauran de pintar-ne el dibuix.
suggeriments
3 Reciteu-los i expliqueu-los el significat de la
dita:
Març ventós,
abril plujós
i maig humit,
fan al pagès ric.
(Si plou molt a la primavera, la collita és molt
bona i el pagès pot guanyar força diners.)
Els nens i nenes l’hauran de repetir. Després
repartiu-los la dita escrita però amb espais
buits que hauran de completar amb les paraules
que hi falten.
4 Si no disposeu de termòmetre a l’aula, podeu
marcar la temperatura que indiqui el
diari.
realització de les activitats
5 Feu-los pintar el cel segons que realitzin les
activitats dibuixades de dia o de nit.
Es pretén que l’alumnat s’adoni que les hores
de llum augmenten en aquesta estació.
6 Les respostes hauran de ser coherents amb
el que hagin fet en cada dibuix de l’activitat
anterior.
suggeriments
5 L’alumnat pot pintar el cel que més li agradi
amb sol, núvols, estels, pluja…

ealització de les activitats
1 Feu-los observar el dibuix i que en completin
la resposta.
2 Feu-los ordenar la seqüència dels estadis de
creixement d’una planta.
suggeriments
Pregunteu als nens i nenes què són els éssers
vius i quin és el seu cicle vital.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Feu-los observar les parts d’una planta i
d’un arbre. Es tracta que vegin les semblances
i diferències entre les plantes i els arbres
i que n’aprenguin els noms.
2 Els nens i nenes hauran de completar l’activitat
amb el nom de les parts de la planta indicades.
suggeriments
1 Feu que els nens i nenes experimentin amb
diverses plantes amb flor i les manipulin per
apreciar-ne les parts.
Primer, traieu la planta del test amb molt de
compte, per tal de no trencar-ne cap branca
ni cap flor. A continuació, espolseu la terra
de les arrels i feu-los adonar que aquesta
part de la planta normalment no es veu.Tot
seguit, feu-los observar les ramificacions de
les arrels i expliqueu-los per a què serveixen.
Compareu les arrels de les diferents
plantes i comenteu-ne les diferències. Seguidament,
observeu la forma, el color i la
textura de la tija i de l’anvers i el revers de
les fulles. Per acabar, observeu-ne les flors i
comenteu-ne les característiques i qualitats.
129

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
130
realització de les activitats
1 A partir de les fotografies, l’alumnat ha d’afegir
un exemple per a cada tipus de flor.
suggeriments
1 Podeu buscar altres plantes i classificar-ne
les flors en els tres grups següents:
– de sol: són grans i tenen forma arrodonida,
com ara la margarida, el gira-sol, la gerbera,
la prímula, etc.;
– de campana: són les que per la seva forma
s’assemblen a una campana, com ara la tulipa,
la campaneta, la fúcsia, la petúnia, etc.;
– arrissada: són aquelles flors els pètals de
les quals són arrissats, com ara el clavell,
l’azalea, la begònia, l’hibisc, etc.
Demaneu a l’alumnat que cadascú porti una
flor a l’aula i compareu-ne la forma. Després,
feu un mural amb les flors, que haureu
classificat en funció de la mida, la forma, el
color…
realització de les activitats
1 Les nenes i els nens han d’escriure el nom
de la fruita que produeix cada arbre fruiter.
2 A partir del model, han d’escriure el nom de
les parts indicades de la poma.
suggeriments
1 Expliqueu-los que els arbres també són
plantes i que molts ens proporcionen aliments
–parlem dels arbres fruiters. Demaneu-los
què mengem dels arbres: l’arrel, el
tronc, les flors o el fruit.
2 Proposeu-los de portar una peça de fruita,
talleu-la pel mig i feu-los observar en què es
diferencien les unes de les altres.

ealització de les activitats
1 Feu-los seleccionar les normes que cal complir
per entrar en un parc natural i afegir-ne
una altra.
suggeriments
1 Pregunteu a l’alumnat que fa per mantenir
els espais naturals ben nets i com creu que
la gent perjudica més la natura.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Cal completar el període que determina l’inici
i l’acabament de la primavera.
2 Han de construir una planta combinant els
adhesius disponibles al final del llibre.
3 Han de resoldre les dues endevinalles.
131

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
132
realització de les activitats
Feu-los descriure la foto d’aquestes dues planes
i, a continuació, llegiu la secció «Descobriràs».
UNITAT 10
suggeriments
Podeu plantejar-los preguntes com ara:
– Quins mitjans de comunicació podeu veure
en la foto?
– Han existit sempre el correu, el telèfon i la
televisió?
– Quan no existien, com s’explicaven les coses
les persones que no es podien veure?

ealització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de relacionar el
nom de cada mitjà de comunicació amb la
fotografia corresponent.
suggeriments
1 Analitzeu amb l’alumnat quins mitjans de
comunicació ha utilitzat alguna vegada, utilitza
sovint o no ha utilitzat mai.
En aquesta activitat també és important
avaluar la terminologia emprada per l’alumnat;
per tant, és recomanable que anomenin
cada mitjà de comunicació pel seu nom:
fax, correu electrònic, telèfon, carta, postal,
etc.
L’activitat ha de fer veure als nens i nenes la
necessitat que els humans tenim de comunicar-nos.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran d’observar com ha
canviat la manera de comunicar-nos al llarg
de la història.
2 L’activitat mostra tres fotografies de tres
telèfons de diferents èpoques. L’alumnat els
ha d’ordenar de més antic a més modern.
suggeriments
1 Demaneu-los que observin amb atenció els
set dibuixos que mostren el canvi i l’evolució
de la manera de comunicar-nos al llarg de la
història.
És important que els nens i nenes s’adonin
que els mitjans de comunicació han anat
progressant, però que existeixen des de fa
molt i que serveixen perquè les persones es
puguin comunicar a llargues distàncies.
2 També han de dir si el telèfon que tenen a
casa s’assembla a algun d’aquests tres i si és
així, encerclar-lo.
Podeu proposar-los que escriguin el seu número
de telèfon.
133

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
134
realització de les activitats
1 Proposeu-los d’unir els nombres de l’1 al 16
i que en descobreixin el dibuix amagat.
2 Feu-los relacionar les dues converses telefòniques.
3 Els nens i nenes hauran de pensar i escriure
el missatge que deixarien en el contestador
de la Marta.
suggeriments
2 Demaneu-los que reprodueixin una conversa
telefònica que hagin sentit o hagin mantingut.
3 Feu-los fabricar un telèfon amb dos gots de
plàstic, i un fil llarg o un cordill.
L’experiència serveix perquè els nens i nenes
entenguin una mica més el funcionament
intern del telèfon. Amb aquesta activitat,
comproven per ells mateixos que poden
parlar a través del fil.
realització de les activitats
1 Feu-los ordenar les vinyetes de la seqüència.
2 Els nens i nenes hauran d’escriure una carta
a un amic o una amiga.
suggeriments
1 Prepareu una visita organitzada per conèixer
el servei de correus del poble o barri.
Una altra activitat que els sol agradar molt
és enganxar en un full segells de diferents
països.
2 Podeu ampliar aquesta activitat si abans
d’escriure la carta comenteu entre tots què
hi poden explicar.
Després, ensenyeu-los que les dades del remitent
s’escriuen a la part del darrere del
sobre: nom i cognoms, adreça i codi postal.
A continuació, han d’enganxar un segell a la
part del davant del sobre i posar-hi el nom i
l’adreça de qui escriuen.
Un altre sistema seria que tots els nens i nenes
escrivissin l’adreça de l’escola i anessin a
tirar les cartes a la bústia més propera.
D’aquesta manera, es rebrien totes les cartes
juntes el mateix dia.

ealització de les activitats
1 Feu-los completar les dues notícies a partir
d’una breu explicació del titular i de la fotografia.
suggeriments
1 Demaneu a l’alumnat que, amb l’ajut del pare
o la mare, busqui una notícia que pugui
entendre, en retalli el titular i l’expliqui davant
dels seus companys i companyes. Podeu
penjar els titulars en un mural.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i les nenes han d’identificar el televisor
més antic i el més modern.
2 En aquesta activitat, els nens i nenes hauran
de triar l’opció que més s’aproxima al seu cas.
3 Feu-los escriure el títol del seu programa de
televisió preferit.
4 Entre tots, proposeu alternatives per fer en
lloc de mirar la televisió
suggeriments
2 Aquesta activitat pot ser una mica difícil per
a l’alumnat. Per simplificar-la, demaneu-los
que recordin quanta estona van veure la televisió
el dia abans.
3 Els nens i les nenes poden fer un dibuix sobre
el seu programa de televisió preferit.
Si manteniu una conversa amb els nens abans
de resoldre l’activitat, veureu quins miren
molt la televisió, si la miren sols o acompanyats,
quins programes solen mirar, etc.
4 Pregunteu-los com actuen quan la mare o
el pare els demana alguna cosa mentre miren
la televisió.
135

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
136
realització de les activitats
1 Feu-los llegir la presentació de la locutora
de l’emissora de ràdio.
2 Proposeu-los de formular una pregunta a en
Tomeu.
3 Els nens i nenes han de triar què els agrada
més escoltar a la ràdio: entrevistes, música o
notícies.
suggeriments
1 i 2 Per resoldre aquesta activitat i la següent,
podeu demanar a l’alumnat que representi
aquesta possible entrevista.
3 Si disposeu d’una ràdio a classe, podeu escoltar
diferents emissores i decidir entre
tots, si s’està fent un programa d’entrevistes,
de música o de notícies.
Podeu preguntar-los què escolten a la ràdio
la resta de components de la família.
En grups poden preparar un programa de
ràdio i explicar-hi notícies de la classe i l’escola.
realització de les activitats
1 Feu-los relacionar el nom de cada ofici amb
la fotografia corresponent.
2 Els nens i nenes hauran d’ordenar les peces
dels puzles i escriure el nom del mitjà de comunicació
corresponent i relacionar-ho amb
la persona que hi treballa.
suggeriments
1 Podeu fer una descripció prèvia d’allò que
es veu en cada fotografia i explicar quina és
la feina de cadascuna d’aquestes persones.
2 És una bona ocasió per introduir Internet
com a mitjà de comunicació. Si disposeu
d’un ordinador amb conexió a Internet, podeu
consultar diferents pàgines web.

ealització de les activitats
1 Aquesta activitat consisteix a observar atentament
les dues imatges i indicar les deficiències
sensorials de les persones que hi
surten.
2 A partir del codi, proposeu-los d’esbrinar la
paraula amagada.
suggeriments
1 Feu-los dues preguntes a partir de les quals
hagin de pensar com poden ajudar una persona
cega o una persona sorda. Després,
treballeu els sistemes de què disposen
aquestes persones per superar les seves
mancances (el sistema Braille i el llenguatge
dels sord-muts)
2 Podeu proposar a l’alumnat que inventi un
petit codi que li permeti comunicar-se sense
utilitzar la comunicació verbal.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes s’hauran d’inventar una notícia
i fer-ne el dibuix que la il·lustri.
2 Feu-los llegir i resoldre l’endevinalla.
137

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
138
realització de les activitats
En aquesta doble pàgina us presentem una
platja, molt pròpia de l’estiu.
Llegiu amb l’alumnat la secció «Descobriràs».
UNITAT 11
suggeriments
Podeu establir una conversa amb els nens i nenes
per comprovar quins coneixements previs
tenen sobre el tema de l’estiu.
Aprofitant la fotografia, podeu incidir en les actituds
que s’han de tenir presents en una platja:
– No allunyar-se mar endins.
– Fer cas de la bandera.
– No trepitjar les tovalloles de les altres persones.
– etc.

ealització de les activitats
En aquesta pàgina han de descriure tots els
elements del dibuix i respondre preguntes del
tipus:
– Com vesteixen els diferents personatges?
– Com és el cel?
– Com són els arbres?
– Què es ven a la parada de la dreta?
– Per què alguns nens porten gorra?
– etc.
suggeriments
Poden dibuixar, en un full gran, un paisatge
d’estiu amb ceres. Poden penjar aquests dibuixos
al suro i emprar-los com a motiu de conversa
per analitzar què ha dibuixat cadascú.
Proposeu-los de comparar el paisatge d’aquest
parc amb el de les pàgines 20, 56 i 104.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Feu-los pintar en el calendari els dies que
corresponen a l’estiu.
2 Els nens i nenes hauran de vestir en Xavier
amb la roba més adequada per a l’època,
amb l’ajut dels adhesius que trobaran al final
del llibre.
suggeriments
1 Després podeu fer un petit col·loqui i convidar
els nens i nenes que enumerin elements
propis de l’estiu.
139

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
140
realització de les activitats
3 Els nens i nenes hauran d’enganxar en el calendari
el temps que ha fet cada dia, utilitzant
els gomets del final del llibre.
4 Després d’observar en un termòmetre la
temperatura que fa diàriament, proposeulos
de pintar-ne el dibuix.
suggeriments
4 Si no disposeu d’un termòmetre, podeu
marcar la temperatura que indiqui el diari.
L’alumnat pot portar a classe la secció del
temps d’un diari i comentar els símbols que
s’hi utilitzen.
realització de les activitats
5 Proposeu-los de pintar el cel segons que
realitzin cadascuna de les activitats de dia
o de nit.
Pretenem que l’alumnat s’adoni que en
aquesta estació hi ha més hores de llum.
6 Els nens i nenes hauran de respondre segons
el que hagin fet en cada dibuix de l’activitat
anterior.
suggeriments
L’alumnat pot portar a classe fotografies de diferents
cels i de diferents llocs.

ealització de les activitats
1 Proposeu-los d’observar les parts d’un peix
a partir de la foto d’un lluç.
2 Feu-los escriure el nom de les parts del lluç
en el lloc indicat.
suggeriments
1 A partir del lluç, feu-los treballar les parts
principals del peix.
En aquesta primera activitat, només heu
de demanar-los que observin el peix i el
nom de les parts que hi ha escrites.
Podeu aprofitar l’activitat per recordar les
parts principals dels mamífers i de les aus, de
manera que els nens i nenes estableixin
comparacions entre aquests animals alhora
que aprenen vocabulari.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
3 Els nens i nenes han de marcar els animals
que tenen les mateixes parts que el lluç.
4 Si el raonament és correcte, sabran identificar
sense cap problema les característiques
dels peixos.
suggeriments
3 Amb aquesta activitat podreu comprovar si,
a més de recordar les parts principals del
lluç, saben comparar-les amb les d’altres animals.
La resolució de l’activitat pot ser complexa,
ja que el cranc també és un animal marí,
però, en canvi, no és un peix.
141

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
142
realització de les activitats
1 Proposeu-los d’ordenar la seqüència des
que un peix fresa (és a dir, pon els ous), fins
que neixen les cries.
2 Els nens i nenes han d’esbrinar els noms
dels peixos de les fotografies a partir de la
primera lletra de cada dibuix.
suggeriments
1 Amb aquesta activitat, es pretén ensenyar
als nens i nenes que els peixos ponen ous
dels quals, més endavant, neixen els peixos.
Podeu incidir en què els peixos adults normalment
no tenen cura dels ous, sinó que
els ponen i els abandonen.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes han d’observar que hi ha
peixos que viuen a l’aigua salada, com ara el
peix pallasso i el rap; i d’altres que viuen a
l’aigua dolça, com és el cas del llucet de riu o
la truita.
2 Feu-los afegir el nom de dos peixos d’aigua
dolça i dos d’aigua salada.
suggeriments
2 Podeu proposar a l’alumnat que busqui diferents
fotografies de peixos i que les pengi en
un mural, alhora que els classifiqueu en dos
grups: els d’aigua dolça i els d’aigua salada.

ealització de les activitats
1 Feu-los encerclar els elements necessaris
per protegir-se del sol a la platja.
suggeriments
1 Aprofitant l’activitat, caldrà revisar quins hàbits
tenen els nens i nenes a l’hora de prendre
el sol. És molt important reforçar la importància
d’usar crema solar quan es pren el
sol, i insistir que cal posar-se-la una estona
abans.
Insistiu també en la importància d’utilitzar el
barret i el para-sol, i que els primers dies
d’estiu han de prendre el sol poca estona.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de completar la data
d’inici i d’acabament de l’estiu.
2 Feu-los marcar amb una creu només els
noms que siguin parts d’un peix.
3 Proposeu-los de buscar fotografies de peixos
i enganxar-les al llibre.
143

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
144
realització de les activitats
Podeu utilitzar aquesta doble pàgina tant per
descobrir els coneixements previs dels nens i
nenes sobre aquest tema (avaluació inicial),
com per motivar-los.
A continuació, feu-los llegir l’apartat «Descobriràs».
UNITAT 12
suggeriments
Podeu fer-los preguntes per tal de descriure el
que s’observa en la fotografia:
– Què hi ha en la fotografia?
– Quins mitjans de transport hi veus?
– Per on circulen?
– Has pujat alguna vegada en algun d’quests
transports?
– Quin és el més ràpid?
– En quin hi cap més gent?
– On creus que van?
– etc.
Procureu que en les respostes surti el màxim
nombre possible de mitjans de transport, tant
dels més habituals, com dels que no ho són
tant.
Per completar el treball d’aquesta doble pàgina,
demaneu als nens i nenes que portin fotografies
de mitjans de transport. Després, cada
nen o nena haurà de descriure la fotografia en
veu alta. Per acabar, podeu fer un mural amb
totes les fotografies i els rètols amb els noms
corresponents.

ealització de les activitats
1 Les nenes i els nens han d’ordenar les vinyetes
d’aquesta seqüència.
2 En aquesta activitat, hauran de repassar els
dibuixos i relacionar cada nom amb el mitjà
de transport corresponent.
suggeriments
1 Proposeu-los d’explicar la historia que es
representa en les vinyetes.
2 Després de fer l’activitat, demaneu-los que
expliquin alguna característica important de
cadascun d’aquests mitjans de transport.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes han de comparar un avió
antic i un de modern, i un vaixell antic i un
de modern.
2 L’alumnat haurà de dibuixar un cotxe antic
seguint l’exemple de l’activitat anterior.
suggeriments
1 D’una banda, caldrà que l’alumnat s’adoni
que dos mitjans de transport són aeris i que
els altres dos són marítims. A continuació,
hauran d’adonar-se del temps que separa
cada parella.
2 Per facilitar aquesta activitat, seria convenient
portar a classe diferents exemples de
cotxes antics.
145

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
146
realització de les activitats
1 L’alumnat ha de trobar els vehicles amagats
sota les siluetes sobreposades.
2 Feu-los observar la il·lustració i identificar
l’hora en què els nens i nenes arriben a l’escola.
suggeriments
1 Abans de pintar-los, feu-los comptar els
vehicles que hi ha dibuixats.
2 La il·lustració serveix per descriure el mitjà
de transport amb què els nens i nenes del
dibuix arriben a l’escola.
Pregunteu-los quin mitjà de transport utilitzen
per anar a l’escola i quin creuen que és
el més utilitzat.
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de marcar amb una
creu el vehicle que no va per l’aire.
2 Feu-los observar la foto perquè identifiquin
l’hora en què surt l’avió.
suggeriments
1 Demaneu als nens i nenes que anomenin
tots els mitjans de transport aeri que coneguin
i que en facin una llista a la pissarra. Els
podeu fer explicar alguna característica important
de cadascun i dir on els han vist.
També els poden comparar: quin és el més
ràpid; quin el més lent; en quin hi cap més
gent, menys, etc. És convenient dibuixar-los a
la pissarra. Finalment, els nens i nenes els
hauran de dibuixar en la seva llibreta.

ealització de les activitats
1 L’alumnat ha de pintar els mitjans de transport
que van per l’aigua.
2 Proposeu-los d’observar la foto i identificar
l’hora en què surt el vaixell.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat, és recomanable
que plantegeu una conversa sobre els transports
marítims amb preguntes com ara:
quins mitjans de transport marítim coneixes?;
com són?; en quins has pujat?, etc.
Després, entre tots feu una llista amb els
noms i escriviu-la a la pissarra. A continuació,
comenteu els vehicles que hi ha en la
pàgina 144 del llibre i digueu-ne el nom.Tot
seguit, pregunteu als nens i nenes quins han
vist; si han pujat en tots; per a què serveixen,
etc. Finalment, feu-los resoldre l’activitat.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Els nens i nenes han de destriar els vehicles
individuals dels col·lectius.
2 Feu-los llegir les endevinalles i resoldre-les.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat, feu dir als nens i
nenes les diferències que hi ha entre un autobús
i un cotxe. Feu el mateix amb els altres
vehicles, fins que els nens i nenes arribin
a concloure que hi ha vehicles que són d’ús
privat, ja que només els utilitza una persona
o una família; i altres que són d’ús públic, ja
que els pot utilitzar qualsevol persona encara
que no sigui seu. (Podeu aprofitar l’activitat
per recordar als nens i nenes la conveniència
d’utilitzar els transports públics per
reduir el trànsit, la contaminació atmosfèrica,
perquè són més barats, etc.).
Pregunteu als nens i nenes quin transport
públic utilitzen habitualment i on l’agafen. En
acabat, feu-los-el dibuixar.
147

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
148
realització de les activitats
1 Els nens i nenes hauran de marcar les actituds
correctes i les incorrectes amb el color
corresponent.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat, feu entre tots
una descripció oral dels dibuixos. Després,
podeu fer preguntes com ara:
– Què veus en els dibuixos?
– Què fan els personatges?
– Creus que actuen correctament?
– Com creus que haurien d’actuar?
– T’has trobat alguna vegada en una situació
semblant?
– Què has fet?
– etc.
A continuació, feu-los fer l’activitat.
realització de les activitats
1 Feu-los pintar d’un color diferent, el camí
que uneix cada vehicle o part d’un vehicle
amb el personatge corresponent.
2 Feu-los escriure a sota de cada personatge
l’ofici que desenvolupa.
suggeriments
1 Abans de resoldre l’activitat, podeu demanar
als nens i nenes que diguin les parelles que
creuen que sortiran i perquè. Després, han
de resoldre l’activitat i comprovar-ho.
Podeu plantejar una conversa sobre els mitjans
de transport que no s’utilitzen per viatjar,
és a dir, aquells vehicles que tenen altres
funcions, com ara el camió de les escombraries,
l’ambulància, el cotxe de bombers, el camió
cisterna, etc. A continuació, demaneu-los
que portin retalls de revistes en què es vegin
vehicles que no s’utilitzin només per viatjar i
que en facin un mural per penjar a la classe.
2 Els nens i nenes han de descriure oralment
els personatges. Els podeu ajudar amb preguntes
com ara: com és?; a què es dedica?;
com va vestit?, etc.Tot seguit, llegiu el vocabulari
i aclariu-ne els dubtes. Per acabar, feulos
resoldre l’activitat.

ealització de les activitats
1 Amb els adhesius que trobaran al final de llibre,
els nens i nenes han de construir una
bicicleta.
2 Els nens i nenes han d’escriure el nom d’altres
vehicles que no contaminin i dibuixarne
un.
suggeriments
1 Pregunteu a l’alumnat els inconvenients i
avantatges dels vehicles més comuns, i insistiu
en què molts d’aquests contaminen.
SOLUCIONS I ALTRES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
realització de les activitats
1 Proposeu-los de resoldre la graella, que és
un recull de tot el que han estudiat al llarg
de la unitat.
2 Els nens i nenes hauran d’identificar què han
de fer els cotxes segons el senyal lluminós
del semàfor. Insistiu en la necessitat de respectar
els senyals de trànsit.
149

AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació contínua i formativa
3. Avaluació sumativa i final
CONEIXEMENT DEL
Medi

N∏: Data:
FEM MEMÒRIA
1 OTerK el diUix am∫ m6ta
atenció:

N∏: Data:
2 RespN:
FEM MEMÒRIA
• On s| aquests nens √ nenes?
a ¯’esc6a a §a platja al cine
• Qui s| §es pers1es més grans que
hi surten?
els a‚s els¤ïns els mestres
• Quins dies de §a setmana ån a
¯’esc6a? SuRatlla’§s:
dimecres
di¤ndres dilluns difia°e
dimarts dijous diumenge
• Quina estació de ¯’any deu ser?
Marca-§a:
hi¤rn prima¤ra
˙ardµ estiu

N∏: Data:
FEM MEMÒRIA
• Quins d’aquests animals surten en el
diUix anteriµ?
• Quin dels animals que has marcat
és d3èstic?
• Quan diem que un animal està en
perill d’extinció?
• Quins animals c1eixes en perill
d’extinció? Escriu-ne el n∏.

FEM MEMÒRIA
N∏: Data:
• Hi ha cap planta am∫ fl5s en el
diUix?
sí no
• Les plantes s| éfiers ‚us?
sí no
• Què necefiita una planta per ‚ure?
• Quines f5mes p#en ˙enir §es fl5s?

N∏: Data:
1 C3pleta:
• La meK esc6a es diu
• Vaig a §a clafie de
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
• A §a meK clafie hi ha alumnes:
nenes nens
• E¯ meu mestre o mestra es diu
2 Què fas a clafie? Senyala-ho:

N∏: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
3 Què hi ha a §a ˙eK esc6a? Escriu-ho:
4 Quins dies ås a ¯’esc6a? Pinta’§s:

N∏: Data:
1 Escriu¤rtader (V) o fals (F):
• La ˙ardµ c3ença
el 21 de setemRe.
• A §a ˙ardµ §es fulles
d’alguns arRes s’afiequen.
• A §a ˙ardµ ens aRiguem
més que a ¯’estiu.
• L’a¤llana és el fruit del
castanyer.
• E¯ raïm és un fruit sec.
2 DiUixa:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
un fruit sec un fruit carn†

N∏: Data:
1 Relaci1a:
cara
pit
Raç
c6l
mà
cap
espatlla
canell
clatell
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
cama
peu
cuixa
gen6l
caBlls
cul
¥urmell
esquena

N∏: Data:
2 Relaci1a:
oïda
‚sta
˙acte
gust
6facte
E§s cinc sentits
3 Què fa cada un?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
˙ o
˙
m
e

N∏: Data:
4 Escriu què necefiites per:
• dutxar-˙e: √
• pentinar-˙e:
• rentar-˙e §es dents:
√
• rentar-˙e §a cara:
√
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
pinta aigua pasta de dents
˙Vll6a raspall de dents sa∫ó

N∏: Data:
1 C3pleta:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
• Jo s} el fill o §a filla del meu
√ de §a meK .
• E¯ fill o §a filla del pare √ §a mare és
el meu o §a meK .
• L’à‚a √ ¯’ paterns s|
els pares del meu .
• L’ √ ¯’aQ materns s| els
pares de §a .
• E§s fills dels meus ˙iets s| els meus
.

N∏: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
2 Encercla am∫ c65s §es c4es de:
el §aåO Lau §a cuina ¤rmell
3 Escriu el n∏ de cinc parts de §a
casa:

N∏: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
1 DiUixa un paisatge ˙ípicd’hi¤rn:
2 Quina r2a et p4es a ¯’hi¤rn?
Encercla-§a:

N∏: Data:
3 Relaci1a:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
• sò§id •
• §íquid •
•åpµ •
4 Marca ¯’actitud √nc5recta:
Mentre em raspallo §es dents, ˙anco
¯’aixeta.
Omplo §a Anyera cada dia.
M’ensa∫1o els caBlls am∫ ¯’aixeta
˙ancada.

N∏: Data:
1 Escriu el n∏ de:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
• ˙res 8icis que c1eguis:
• ˙res ser¤is del ˙eu pÅe o Arri:
2 DiUixa un del 8icis anteri5s:

N∏: Data:
1 Relaci1a:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
2 Marca am∫ una creu:
˙é pèl
˙é pl3es
˙é musell
˙é Bc
pN ous
mama
cua
5ella
p7a
ull
§l∏
pl3es
Bc
musell
ales
pèl

N∏: Data:
3 Escriu dues maneres de ˙enir cura
dels animals
•
•
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
4 Encercla el n∏ de cada animal
am∫ el c6µ c5resp1ent:
˙igre
˙ucà
canari
c6∏
au
mamífer
Alena
caRa
estruç
c1ill

N∏: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
1 SuRatlla §a resp4ta c5recta:
La Alena Lanca
• És: gran petita
• Menja: ¤rdures crancs
• Viu als mars: càlids freds
• Viatja: s6a en grup
• S’impulsa am∫: §a cua el cap
• Es c3unica: xiulant parlant

N∏: Data:
2 E§s animals que c1‚uen am∫§a
Bluga s|:
•
•
•
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 18
3 DiUixa una Alena √ el seuAlenó
en el §l@N‚uen:

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
1 Quina fotografia correspon a la primavera? Marca-la:
2 Escriu el nom de les parts d’una planta:

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
3 Què necessiten les plantes per viure? Dibuixa-ho i
escriu-ne el nom:

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
1 Per a què serveixen aquests mitjans de comunicació?
fax telèfon Internet diari
1 2 3
4
Per parlar a grans distàncies.
Per llegir les notícies cada dia.
Per enviar documents a grans distàncies
a través del telèfon.
Per obtenir informació a través de l’ordinador.
2 Dibuixa dos mitjans de comunicació més i escriu-ne el
nom:

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
3 Relaciona cada ofici amb un mitjà de comunicació:
locutor • • televisió
càmera • • telèfon
telefonista • • correu
informàtic • • ràdio
cartera • • premsa
redactor • • ordinador
4 Escriu el nom d’un altre ofici relacionat amb els mitjans
de comunicació i dibuixa’l:

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
1 Pinta els raigs que diuen la veritat:
fa calor
neva
portem bufanda
fem vacances
A L’ESTIU...
anem a la platja
fa fred
fa sol
anem a esquiar

Nom: Data:
2 Escriu el nom de cada part del peix al seu lloc:
3 Escriu el nom de quatre peixos:
•
•
•
•
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11

Nom: Data:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
1 Escriu el nom de cada mitjà de transport:
2 Quins vehicles de l’activitat 1 no contaminen?

Nom: Data:
3 Relaciona:
bicicleta avió autobús tren
privat públic
cotxe vaixell metro moto
4 Marca segons que vagin per:
moto
submarí
taxi
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
terra aire aigua
globus
tractor
avioneta
tren
helicòpter
vaixell barca

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
N∏: Data:
1 DiUixa un paisatge de ˙ardµ:

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
N∏: Data:
2 Marcaaquina part del c∂ es˙rFn
els elements següents:
ull
índex
gen6l
pit
caBll
cuixa
nas
anular
espatlla
∫@a
melic
cap mà ˙r1c
cama

QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
N∏: Data:
1 Encercla els elements diUixats que
hi ha al˙euArri:
2 DiUixa un mamífer√una au√
√ndica quines s|§es parts del seu c∂:

Nom: Data:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
1 Dibuixa una fruita i indica’n les parts:
2 Subratlla els elements que pertanyen a l’estiu:
guants
bufanda
crema solar
gorra
platja
banyador
botes d’aigua
novembre
ulleres de sol
para-sol

PROPOSTES PER CELEBRAR LES FESTES
TRADICIONALS
1. La castanyada
2. El Nadal
3. El carnestoltes
4. La Pasqua
5. La festa major
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
184
1. LA CASTANYADA
Orígens i costums
La castanyada és una tradició molt antiga que inicialment no tenia res a veure amb les castanyes.
En els seu origen, les famílies es reunien a la tarda del dia de Tots Sants per venerar
els morts; i celebraven una cerimònia amb pregàries i un àpat. Ara, en canvi, l’aprofitem per
estar amb la família o per reunir-nos amb els amics.
La castanyada és la festa de la tardor per excel·lència. En aquesta època de l’any, comença a
refrescar, el temps canvia i hem de treure la roba d’abric, tal com diuen les dites:
Abans, per Tots Sants era costum treure de l’armari l’abric, la bufanda, la gorra i els guants,
perquè feia molt de fred. Ara, el temps ha canviat una mica i no fa tan fred com anys enrere.
Per aquesta festa, és costum menjar castanyes torrades, moniatos i panellets, tot acompanyat
de vi dolç. Al principi no es menjaven castanyes, però com que és la fruita del temps, es va
acabar per adoptar aquest costum.
Segons Jaume Colomer: «En algunes cases de pagès els nens posaven una castanya a cada
graó de l’escala. Quan anaven a dormir, s’havien d’agenollar a cada graó, resar un parenostre
i menjar-se la castanya. Si no ho feien així, creien que els morts anirien a mitjanit a estirar-los
els peus del llit».
Les venedores de castanyes per excel·lència eren les castanyeres, que s’encarregaven de
torrar les castanyes i els moniatos. Anaven vestides totes de color negre i portaven una faldilla
llarga fins als peus amb un davantal al damunt i es cobrien els peus amb esclops folrats
de pell de conill. Passaven molt de fred i procuraven escalfar-se a prop del fogó de llenya en
què torraven les castanyes i els moniatos, mentre deien:
La canalla, per empipar-les, solia respondre:
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Per Tots Sants, desa el ventall i treu els guants.
Boníssimes castanyes! Grosses i calentes!
Petites i dolentes. De les vuit, set de pudentes.

Activitats per fer a classe
1 Decoreu la classe com si fos tardor, amb colors bàsicament marronosos, groguencs, ataronjats
i vermellosos.
2 Expliqueu als nens i nenes com se celebrava antigament la castanyada i el sentit originari
de la festa.
3 Feu-los aprendre aquestes dites relacionades amb la festa de Tots Sants:
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Joan Amades, Costumari català.
Per Tots Sants, rovellons i panellets de pinyons.
Per Tot Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Joan Amades, Costumari català.
4 Un cop hàgiu explicat com anaven vestides les castanyeres, feu una petita representació a
classe. Un nen o una nena es vesteix de castanyera: faldilla llarga, davantal, camisa i mocador
negres i esclops. Prepareu un fogó de forma cilíndrica amb cartolina negra o cartó
pintat de color negre. Al damunt, col·loqueu-hi un petit recipient cobert de cel·lofana de
color vermell per simular les brases i ompliu-lo de castanyes torrades. Cada un dels nens
i nenes restants fa una paperina amb paper de diari, per posar-hi les castanyes que vendrà
la castanyera. Després, tots agafats de les mans canten la cançó La castanyera. En acabat,
passen a recollir la seva paperina plena de castanyes i se les mengen.
Quan ve el temps de les castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat;
La castanyera (cançó popular)
5 També els podeu demanar que resolguin aquesta endevinalla:
Té pell com les persones,
i és bona per menjar;
surt quan comença el fred
i en donen per menjar.
Què és? (La castanya)
la camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc
i en ballar sempre gira així.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
185

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
186
Manualitats
Cada nen o nena necessita per:
LA CASTANYERA
– fer el cap: una castanya crua;
– fer els ulls: dos gomets rodons, petits i de color blau;
– fer la boca: un gomet rodó de color vermell;
– fer el mocador del cap: un troç de roba negra amb forma de triangle;
– poder-la portar: un fil i una agulla de cap petita.
Per fer panellets a classe es necessiten els ingredients següents:
– 100 grams d’ametlles ratllades.
– 100 grams de sucre.
– 50 grams de pinyons.
– una patata bullida amb pell.
– un rovell d’ou.
A continuació, seguiu aquests passos:
FEM PANELLETS
1 Aixafeu la patata bullida en un recipient, afegiu-hi l’ametlla ratllada i el sucre i barregeuho
tot.
2 Feu boletes amb la massa resultant i cobriu-les de pinyons.
3 Pinteu les boletes amb rovell d’ou.
4 Coeu els panellets al forn fins que tinguin un to daurat.
5 Col·loqueu els panellets cuits en una safata.

2. EL NADAL
Orígens i costums
La nit de la vigília de Nadal, juntament amb la de Sant Joan, són les més celebrades de tot
el costumari català, ja que corresponen als solsticis d’hivern i d’estiu, és a dir, quan el sol es
troba més lluny de l’equador.
Les primeres cultures rendien culte al sol, el qual va esdevenir, d’aquesta manera, la primera
divinitat. Amb el pas del temps, les persones van prendre consciència del poder d’aquest
gran astre i van transferir-ne part dels atributs als seus líders polítics i religiosos. L’Església
cristiana, per exemple, commemora en aquesta data el naixement del Nen Jesús, figura clau
de la nova fe.
En el costumari nadalenc, s’hi poden trobar quatre aspectes que confereixen una fisonomia
pròpia a aquesta festa: la reunió familiar a la llar i la festa del tió, l’àpat familiar, la figura dels
pastors i la missa del gall.
Un personatge destacat de la festa de Nadal és el tió. Uns dies abans de la festa, es prepara
un tronc o una soca d’arbre i es tapa amb una manta per tal que no es constipi. Els nens
i nenes de la casa li donen menjar perquè s’engreixi força (abans l’atipaven amb blat de
moro, garrofes i cereals; avui, amb fruites, hortalisses, fruits secs i dolços). Finalment, la vigília
de Nadal o bé el mateix dia de Nadal, els nens i nenes fan cagar el tió a bastonades, mentre
canten una cançó, com ara aquesta:
1 Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt d’un pi.
Toca, toca Valentí.
2 Passeu, bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu, minyons,
que la tia fa torrons.
Cançó per fer cagar el tió
3 El vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
ai el brut; ai el porc;
ai el cara, cara, cara!
Ai el brut; ai el porc;
ai el cara de pebrot!
Llavors, sota la manta, apareix el regal. Finalment, quan el tió s’ha atipat de cagar, regala un
espardenyot, una ceba o un tros de carbó.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
187

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
188
Nadal és temps d’almoines, de regals i d’estrenes. És costum estrenar alguna peça de roba
per insignificant que sigui.Abans, les àvies feien mitges i mitjons per a tots els de casa, a fi que
els poguessin estrenar per a la Missa del gall.
A la mitjanit, hi ha el costum de cantar nadales davant el pessebre, amb l’acompanyament
d’instruments populars com ara la simbomba o la pandereta.
Activitats per fer a classe
1 Podeu fer-los aprendre aquestes dites populars:
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Per Nadal, qui res no estrena, res no val.
Per Nadal, a casa i prop de la brasa.
2 També, els podeu fer aprendre la Cançó per fer cagar el tió, la cançó A Betlem me’n vull anar
o el poema Ve Nadal:
A Betlem me’n vull anar
A Betlem me’n vull anar,
vols venir, tu, gallineta?
A Betlem me’n vull anar,
vols venir, tu, rabadà?
Un xiulet li vull comprar (bis)
«xiu, xiu, xiu» farà el xiulet,
xiribit, xiribet,
Ala, anem, au, au,
a Betlem, si us plau!
En les estrofes 2, 3 i 4, cal canviar xiulet per timbal, pollet i xaiet, respectivament.
Ve Nadal
Quan ve Nadal, la cançó del miracle,
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor...
Josep M. de Sagarra

3. EL CARNESTOLTES
Orígens i costums
Ja en l’època romana se celebrava alguna festivitat propera a l’esperit del carnaval modern.
El nom carnaval prové del llatí i sembla que inicialment significava ‘prohibició de carn’. Així,
per als cristians, aquest nom es refereix als últims dies abans de la Quaresma en què es pot
menjar carn.
El carnaval no té una data concreta, sinó que oscil·la en el calendari, en funció de la data en
què es fixa el dia de Pasqua, que sempre és el primer diumenge de lluna plena de primavera.
El carnaval és el símbol per excel·lència de la festa popular. A Catalunya, comença el Dijous
llarder i acaba el Dimecres de cendra. El Dijous llarder és costum menjar botifarra d’ou i
coca de llardons. El divendres arriba el rei Carnestoltes, personatge grotesc que dóna entrada
a la festa amb un pregó i mana el que cal fer aquests dies. Tot seguit us reproduïm un
pregó:
Pregó de carnestoltes
El baró de Carnestoltes,
que és el rei dels poca-soltes,
mana que durant el seu regnat
tothom calli, balli i es diverteixi.
També diu que per carnaval,
qui no es disfressa
és un animal.
El Dimecres de cendra se celebra la fi del carnaval, que ja no tornarà fins a l’any següent,
i és el moment de preparar-se per a la Quaresma. Abans, hi havia el costum d’enterrar l’espinada
de porc, coneguda com a sardina en castellà, com a símbol de les carns llevades.
Diuen els entesos, que per ignorància, es confongué el nom i passà a enterrar-se el peix. De
fet, avui se simbolitza l’acabament de la gresca, passejant una sardina penjada d’una canya i
enterrant-la després.
Durant la setmana que duren les festes, es permet tot allò que no es pot fer durant la resta
de l’any. La gent es disfressa, es cobreix la cara amb màscares, es toquen i ballen comparses
i es fan cercaviles...
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
189

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
190
Activitats per fer a classe
1 Feu recitar a les nenes i els nens les dites populars següents:
Dijous gras
Peus de porc per dinar
i llardons per berenar,
botifarra per sopar
i a dormir i a descansar.
Maria Dalmurada
Carnestoltes
Ara arriba Carnestoltes,
tots sortim a donar voltes,
ens posem una disfressa,
cantem, ballem i fem fressa.
2 Durant una setmana, els nens i nenes han de portar cada dia una peça de roba divertida
o han de fer alguna cosa que trenqui amb la rutina habitual:
– Dilluns: una corbata feta per ells mateixos.
– Dimarts: un mitjó de cada color.
– Dimecres: un barret.
– Dijous: els llavis o les ungles pintats.
– Divendres: un antifaç.
3 Feu-los recitar aquest poema de Francesc Pujol:
El dia de Carnestoltes
és diada assenyalada:
tota la gent es vesteix
amb robes virolades.
Carnestoltes quinze voltes
amb les robes virolades.
Carrer amunt i carrer avall,
un gran ninot passejaven;
un ninot que no diu res
i que tothom se’l mirava.
El pobre Carnestoltes
El pobre Carnestoltes
és un home divertit,
ens escura les butxaques
i ens fa anar corrents al llit.

4 Ensenyeu-los alguna d’aquestes cançons:
Manualitats
Ara arriba en Carnestoltes,
tots sortim a passejar,
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar.
Tiro liro, tiro liro,
tiro liro tiro la.
Quan arriba en Carnestoltes,
tots sortim a passejar.
No ploreu tant!
No ploreu, no!
Que ell tornarà
i nosaltres, no.
El pobre Carnestoltes
el deixaran ben rostit,
fins a un altre any quan arribi
tornarà ben eixerit.
FEM UN ANTIFAÇ
Podeu confeccionar l’antifaç per mitjà de diferents tècniques: pintar, punxar, retallar, fer
boles de paper. Per fer l’antifaç, utilitzeu una plantilla de paper gruixut, tipus cartolina, i lligueu-lo
amb goma de pollastre en els extrems per subjectar-lo.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
191

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
192
4. LA PASQUA
Orígens i costums
En paraules de Jaume Colomer: «després de tres mesos de fred i de natura endormiscada,
arriba el bon temps, i, amb aquest, la natura es revifa. Cada any, les plantes i els arbres han
de morir per tornar a néixer. La festa de la Pasqua és la gran festa de l’esclat de la vida. I, tal
com pertoca, va precedida d’un temps de purificació que s’anomena Quaresma perquè dura
quaranta dies».
La festa de Pasqua és molt antiga i se celebra a molts pobles d’arreu del món. Els trets més
significatius que la identifiquen i que encara es mantenen són: les colles de caramelles, l’obsequi
de la mona, l’àpat del xai i la simbologia dels ous.
Les caramelles són grups de corals tradicionals que encara perduren en algunes poblacions
i que, amb vestits típics, recorren carrers i places cantant cançons tradicionals.
La mona tradicional és una mena de coca rodona adornada amb ous durs i altres galindaines
infantils. Els ous solen tenir la closca pintada i, abans, era costum posar-ne tants com anys
tingués l’infant. Amb el temps, en molts llocs es van substituir per ous de xocolata. És tradició
que els padrins obsequiïn els seus fillols amb una mona.
Al principi, les mones es feien a casa mateix. Més endavant, les preparaven els forners i, finalment,
han acabat a mans dels pastissers. Actualment, a molts llocs les mones no tenen res a
veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís decorat a base de xocolata. Fins i
tot, els típics ous durs han estat substituïts per ous de xocolata de moltes mides diferents.
Antigament, el Dilluns de Pasqua era costum anar a dinar al camp i menjar per postres la
mona que el padrí havia regalat al fillol o la fillola.
Pel que fa al costum de menjar ous, abans tothom en menjava molts el dia de Pasqua. A
més dels ous de la mona, es menjava una truita per esmorzar.

Activitats per fer a classe
1 Els podeu fer aprendre aquest poema:
2 El joc d’Amagar ous.
La mona
La mona rodona
aviat menjarem,
galetes ensucrades
i xocolata calenta.
Maria Dalmurada
El joc consisteix en què el mestre o la mestra amagui ous de xocolata per la classe, per
tal que els nens i nenes els trobin. Per escurçar l’activitat, els pot amagar de quatre en quatre,
i per complicar una mica més el joc, els pot amagar tots quatre en llocs diferents.
Mentre les nenes i els nens els intenten localitzar, el mestre o la mestra diu fred o calent,
segons que s’allunyin o s’acostin als ous. Si algú en troba algun, se’l queda.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
193

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
194
Manualitats
Per preparar una mona a classe es necessiten els ingredients següents:
– un ou dur.
– un donut de xocolata.
– pintura per pintar amb el dit.
– plomes per a la mona.
– plats de paper.
– paper brillant de color blanc.
– paper de cel·lofana transparent.
A continuació, seguiu aquests passos:
FEM UNA MONA
1 Uns dies abans de realitzar l’activitat, feu portar als nens i nenes un ou dur de casa amb
closca i de color blanc.
2 A classe, els nens i nenes han de pintar amb el dit la closca de l’ou amb el motiu que
més els agradi. Deixeu assecar la pintura tot un dia.
3 Després, plegueu i talleu el paper brillant de color blanc, de manera que sembli una
blonda, damunt la qual heu de col·locar la mona.
4 Col·loqueu el «paper de blonda» damunt el plat, el donut damunt el paper i l’ou al
forat del donut. Claveu les plomes al voltant del donut i emboliqueu-lo tot amb paper
de cel·lofana.

5. LA FESTA MAJOR
Orígens i costums
«En els nostres pobles de blat i de vi, i entre segar i batre i collir i veremar, quan estan fets
els pallers i el raïm madura, és l’època escaient per fer festa grossa i taula grassa», en paraules
de Rodolf Llorens.
L’origen de la festa major és molt antic i en alguns casos, depenent de la localitat, es remunta
fins a quatre segles enrere.
La festa major simbolitza la cloenda de l’any agrari. És la més llarga i amb més activitats de
totes les que se celebren al llarg de l’any. En moltes poblacions, coincideix amb la celebració
del sant del patró de la localitat.
La festa major se celebra al carrer per tal que hi pugui participar tota la comunitat. Hi ha
elements que són comuns a totes les festes majors: els carrers guarnits amb garlandes, les
cercaviles amb gegants, nans i capgrossos, les bèsties de foc, els diables i les diablesses, els picabastons,
els castellers, etc. Hi participen també grups de dansaires, músics i també se celebren
processons, focs d’artifici, balls a l’aire lliure, fires i activitats per als menuts.
Cada localitat, però, incorpora a les celebracions de la seva festa major els costums i tradicions
que li són propis.
Activitats per fer a classe
1 Els podeu fer aprendre aquest poema sobre la festa major:
La festa major
Alegres repiquen al vol les campanes
i a punta de dia sentim el pregó
que el batlle publica
per fer saber al poble
que avui és la festa,
la festa major.
Que n’és de bonica la festa,
la festa de casa,
la festa del poble,
la festa major!
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
195

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
196
2 Expliqueu-los el conte d’El Gegant del pi.
Diuen que els Farell, de Caldes de Montbui, eren una família de gegants com
no n’hi havia cap altra a tot Catalunya. Un membre d’aquesta família, en Farell,
va ser el gegant més gegant de tots els gegants que mai no s’hagin vist.
Un dia en Farell estava avorrit i es va dir:
–Saps què? Me’n vaig cap a Barcelona! Mai no hi he estat i no em vull morir
sense haver vist abans com és la gent de ciutat.
Dit i fet. De l’espès bosc del voltant de casa seva, va arrencar-ne el pi més alt i
gruixut i, fent-lo servir de bastó, saltant i saltant, va agafar el camí cap a
Barcelona. Amb quatre passes en tenia prou per deixar un poble i arribar al
següent.Tothom s’enfilava als terrats i teulades i sortia al carrer per veure’l passar,
mentre els nens li cantaven:
El Gegant del pi
ara balla, ara balla.
El Gegant del pi
ara balla pel camí.
En Farell reia, perquè era un gegant més bo que un tros de pa, i s’afegia a la
gresca.
Quan va arribar a les portes de Barcelona, els soldats que hi feien guàrdia no el
volien deixar passar si abans no pagava per entrar el pi, ja que llavors s’havia de
pagar per entrar llenya o qualsevol altra cosa que es pogués vendre a la ciutat.
–Au, home! –deia en Farell–, esteu de broma. Que no veieu que això és un
bastó i no pas llenya? I on s’ha dit que s’hagi de pagar per entrar un bastó en
una ciutat? Apa! Deixeu-me passar i no sigueu caps de suro.
Però els soldats tornaven a dir-li que o pagava o no entrava amb aquell pi tan
gros. En Farell deia que no; els soldats, que sí, i així un munt d’estona. Al final, el
gegant es va empipar tant que va llançar amb ràbia el pi per damunt la porta
de la muralla. El pi va volar com si fos palla per sobre les teulades de la ciutat

i va anar a caure, segons diuen, dret al lloc on és ara. Per això, d’aquesta plaça,
en diem la plaça del Pi.
En Farell, com que era tan alt, no passava per sota el portal de la muralla. Així
que va alçar una cama i després l’altra i, amb tota la tranquil·litat del món, va
entrar a la ciutat, passant-hi per damunt. Quan va ser dins Barcelona, es va dedicar
a fer una mica de turisme, però acostumat com estava als espais oberts del
camp, li va semblar que aquells carrers eren massa estrets i foscos, i ni cap casa
ni cap monument li semblaven prou grans. Només va trobar dos edificis que li
fessin el pes: la catedral i Santa Maria del Mar.
El que en Farell no sabia és que a Barcelona hi havia un gegant tan alt com ell,
el Gegant de la ciutat, fins que se’l va trobar al port. El Gegant de la ciutat, després
de saludar-lo i xerrar-hi una estona, va explicar a en Farell moltes aventures
fantàstiques i va reptar-lo per comprovar quin dels dos tenia més força. En
Farell, bo i senzill, hauria respost que no, però com que va veure que l’altre era
molt presumit, va decidir donar-li una lliçó. Hi va accedir, però va dir que abans
volia dinar una mica.
–Tinc molta gana, però no tinc ni un cèntim –va dir en Farell. I diuen que
Barcelona només és bona si la bossa sona.
Aleshores, un home molt mudat, que portava una clau molt gran a la mà, es va
presentar i va dir:
–Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona! Sóc l’alcalde de la ciutat i, en
nom meu i de tot l’Ajuntament, tinc el gust de convidar-vos a tots dos a un gran
dinar. Aquí teniu la clau de la ciutat com a prova que sou molt benvingut.
Quan va haver acabat de parlar, tothom va aplaudir molt.
Després, tots plegats se’n va anar cap a una plaça, on havien parat una taula
molt llarga. I aquell dia es va acabar el pa, el vi, la carn, el peix, l’oli, les botifarres,
els pernils i la fruita de totes les botigues de Barcelona.
Havent dinat, va arribar l’hora de la prova de força. En Farell es va posar dret
al mig de la plaça, plantat com si estigués clavat a terra. El Gegant de la ciutat
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
197

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
198
va començar a donar-li cops a la panxa, a mossegar-lo, a esgarrapar-lo, a donarli
puntades de peu..., i en Farell res, que no es movia, com si fos de ferro.Tots
els ciutadans de Barcelona eren als terrats, balcons i finestres, mirant la gran
prova de força. I tots estaven bocabadats, perquè veien que fort que era en
Farell, que semblava fresc com una rosa. El Gegant de Barcelona, en canvi, de
tant de donar cops inútilment, va acabar amb la llengua fora, tot suat i gairebé
sense força per bellugar un dit.
Finalment, en Farell va agafar el Gegant de Barcelona per l’orella, el va aixecar
com si fos lleuger com una ploma i el va llançar amb força per damunt les cases.
El Gegant de Barcelona va quedar ballant com un titella dalt d’un terrat.
Aleshores, els nens i nenes van començar a cantar al vençut Gegant de
Barcelona:
El Gegant de la ciutat
ara balla, ara balla.
El Gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
En Farell, content d’haver guanyat aquell presumit, va dir a tothom que estava
molt agraït per les atencions rebudes, però que s’estimava més viure al camp. I
dient adéu a la gent de Barcelona i al Gegant de la ciutat, perquè tot i la prova
de força s’havien fet molt amics, se’n va tornar cap a Caldes pel costat de la
muntanya de Collserola. Quan ja l’havia deixada enrere, se li va fer de nit, i, per
no caminar a les fosques, es va posar a dormir allà mateix. Però vet aquí que
aquella nit va ser tan freda, que de mica en mica se li va anar gelant el cor i després
la resta del cos, fins que en Farell va quedar convertit en una muntanya.
I encara ara, si des de la plaça de Vallvidrera mireu cap a l’oest, hi veureu el
gegant que es va tornar muntanya, estirat com si dormís.
(Versió lliure d’una llegenda popular feta a partir d’un text recollit per Joan
Amades)

3 Feu-los aprendre la cançó d’El Gegant del pi:
El Gegant del pi
ara balla, ara balla.
El Gegant del pi
ara balla pel camí.
El Gegant de la ciutat
ara balla, ara balla.
El Gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR…
199

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
CONEIXEMENT DEL
Medi

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
202
Pàgines web d’interès
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web en la qual, cada any, actualitza
sortides i activitats per a les escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.
Bibliografia (per als nens i nenes)
RIFÀ, F.L’arbre de les castanyes. Barcelona: Esin, 1997.
Audició
VIVALDI,A.Les quatre estacions. «La tardor».
Pàgines web d’interès
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web en la qual cada any actualitza
sortides i activitats per a les escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.
Bibliografia
LLOBET, R.Érase una vez… el cuerpo humano. Barcelona: Planeta-Agostini.
Sortides
Una sortida interessant seria la visita a una escola on ensenyin als invidents a desenvolupar-se en
la societat. Podeu trobar informació en aquesta pàgina web:
http://www.once.es/home.htm
Pàgines web d’interès
UNITAT 1
UNITAT 2
UNITAT 3
Pàgines web en què podeu trobar més informació:
http://www.xtec.es/recursos/curricul/experim/cos/
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.

U
Bibliografia
La meva casa. Barcelona: Parramon, «La primera biblioteca del nen».
JOLY,F.i CAPDEVILA,R.El meu germanet ataca. Barcelona: La Galera, «El menut».
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
En els centres de recursos disposen també del servei de préstec de vídeos. En aquest cas, en trobem
un que fa referència concretament al tema de l’aigua: Aigües brutes, aigües netes.
Audició
VIVALDI,A.Les quatre estacions. «L’ hivern».
Sortides
Són interessants els tallers de natura a la Vall de Núria. Planeta blau, el cicle de l’aigua (l’ús responsable
de l’aigua i el respecte pel medi ambient).
http://www.valldenuria.com
Pàgines web d’interès
UNITAT 4
UNITAT 5
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web en la qual, cada any, actualitza
sortides i activitats per a les escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
Activitat clic: L’aigua i el riu.
http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act47.htm
En aquest paquet d’activitats es treballa el cicle de l’aigua, els seus diversos usos, com s’ha d’utilitzar
racionalment i com s’ha d’evitar la contaminació dels rius i mars.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té diverses propostes de com es pot estalviar
aigua i evitar la contaminació. La pàgina web: http://www.gencat.es/mediamb/ea/recursos, disposa
d’un dossier per a l’educador i d’un joc educatiu del cicle de l’aigua.
Tots els materials que proposa són accessibles als Centres de Recursos Pedagògics del Departament
d’Ensenyament i a les delegacions territorials.
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm, hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.
203

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
204
UNITAT 6
CD: Clic Sinera
La cançó El carrer més alt.
Vídeo
El capità Enciam i els residus. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
Pàgines web d’interès
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web en la qual, cada any, actualitza
sortides i activitats per a les escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
En aquesta pàgina hi ha un joc molt didàctic per aprendre a llençar cada residu en el contenidor
corresponent:
http://www.ema-amb.com/jocs/deixalles/index.html
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.
Sortides
Són interessants les sortides següents:
• CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins)
Tel: 93 752 45 81
a/e: cram@lix.intercom.es
• Zoològic de Barcelona
Tel: 93 225 67 87
Podeu trobar visites i tallers en la pàgina web: http://www.zoobarcelona.com/, i també una visita
virtual pel zoològic i veure-hi molts dels animals, amb el mapa de com estan distribuïts.
• El Parc de les aus
Tel: 93 750 17 65
Es tracta d’un zoològic especialitzat en aus situat a Premià de mar, amb més de 300 espècies.
a/e: elparcdelesaus@elparcdelesaus.com
http://www.elparcdelesaus.com
Bibliografia
UNITAT 6
UNITAT 7
El llibre de les 1.001 preguntes i respostes sobre els animals. Madrid: Susaeta Ediciones.

Pàgines web d’interès
Sons animals. Clic Sinera.
http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act60.htm
Podeu consultar el paquet d’activitats de discriminació auditiva:
• Els ocells del pati.
http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act54.htm
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Són una sèrie d’activitats interdisciplinars que pretenen mostrar les aus que tenim a prop nostre i que
conviuen amb nosaltres al pati de l’escola i també a la nostra ciutat o poble, i com s’identifiquen.
Pàgina web molt entretinguda en la qual podeu trobar com s’escriuen les onomatopeies de molts
animals, en moltíssimes llengües diferents:
http://www.georgetown.edu/cball/animals/animals.html
Web que disposa d’un excel·lent cercador d’imatges de qualsevol animal:
http://www.stevebloom.com/pages/search.html
En el cercador de la mediateca del web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi podreu trobar
molt material sobre aquest tema que està disponible al vostre centre de recursos més proper.
CD: Clic Sinera
Podeu consultar el clic Sinera, en què hi ha activitats relacionades amb els continguts d’aquesta
unitat.
Vídeo
Liberad a Willy
Bibliografia
El llibre de les 1.001 preguntes i respostes sobre els animals. Madrid: Susaeta Ediciones.
Pàgines web d’interès
UNITAT 8
http://www.ctv.es/USERS/freewilly/mundo_delfin/beluga.html
http://www.aqua.org/animals/species/beluga.html
http://www.uvm.edu/whale/BelugaWhales.html
En el cercador de la mediateca del web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi podreu trobar
molt material sobre aquest tema que està disponible al vostre centre de recursos més proper.
Per acabar amb el comerç d’animals salvatges en perill d’extinció, 145 països han signat la Convenció
sobre Comerç d’Espècies en Perill (CITES), que prohibeix l’exportació de plantes i animals en perill.
Trobareu molta informació sobre CITES a: http://www.medioambiente.gov.ar/faq/cites/default.htm.
205

G u ii a D i dd àà cc tt ii cc aa
206
Audició
VIVALDI,A.Les quatre estacions. «La primavera».
Vídeo
Llavors i plantes. Fundació Serveis de Cultura Popular.
Sortides
Qualsevol parc o jardí botànic proper a l’escola pot ser vàlid. Seria interessant posar-se en contacte
amb el personal de Parcs i Jardins de la ciutat, per poder fer una visita guiada.
En el cas que feu aquesta visita, cal sensibilitzar l’alumnat que cal tenir un comportament respectuós
amb les plantes.
Us recomanem:
• El Jardí Botànic de Blanes.
• L’Arborètum de Teià.
• El Parc de la Ciutadella de Barcelona.
• La Devesa de Girona.
• Lleida.
Pàgines web d’interès
Activitat clic:
http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act16.htm
Es tracta d’una guia per identificar diverses espècies d’arbres, a partir de l’observació de les seves
fulles.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web on, cada any, actualitza sortides
i activitats per a escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
Portal temàtic en castellà especialitzat en temes relacionats amb l’horticultura i la jardineria.També
conté bases de dades sobre plantes i fotografies, descripcions, diccionaris…
http://www.guiaverde.com/arboles
A més, en el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi
podreu trobar molt material sobre el tema treballat en aquesta unitat que està disponible al vostre
centre de recursos més proper.
CD: Clic Sinera
UNITAT 9
UNITAT 10
Podeu consultar el clic Sinera, en què hi ha activitats relacionades amb els continguts d’aquesta
unitat.

Bibliografia
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) té editada l’obra Com veure la TV? Material didàctic
per a infants i joves.
Són tres cintes de vídeo i tres llibres en forma de guies didàctiques, dedicats als relats de ficció, als
informatius i a la publicitat, amb activitats diferenciades per a Primària i Secundària. Si hi esteu interessats,
podeu trucar al telèfon 932701230.
Per a aquesta unitat en concret, i tenint present l’edat de l’alumnat us recomanem el bloc dedicat
a la publicitat.
Pàgines web d’interès
http://www.super3.net
En el cercador de la mediateca d’aquesta web http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi podreu
trobar material sobre aquest tema que està disponible al vostre centre de recursos més proper.
Pàgines web d’interès
Activitat clic: Va de peixos!: http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act30.htm
Es tracta d’un recull d’activitats sobre 39 espècies de peixos comercials del litoral català.
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té una pàgina web en la qual, cada any, actualitza
sortides i activitats per a les escoles:
http://www.gencat.es/mediamb
En el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi podreu trobar
material sobre aquest tema que està disponible al vostre centre de recursos més proper.
CD: Clic Sinera
Podeu consultar el clic Sinera, en què hi ha activitats relacionades amb els continguts d’aquesta
unitat.
Pàgines web d’interès
UNITAT 11
UNITAT 12
En aquestes pàgines web podeu trobar més informació sobre diferents mitjans de comunicació:
http://www.gencat.es/catalonia/modern/comunicacions
http://www.aena.es
http://www.renfe.es
En el cercador de la mediateca d’aquest web: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm hi podreu trobareu
material sobre aquest tema que està disponible al vostre centre de recursos més proper.
207